Fóra un error pensar que
l’absència en el Codi Civil
Espanyol de 1889 (“CCE”)
d’una regulació unitària i
específica de l’obligació de
restituir l’enriquiment
obtingut de forma
injustificada impedeix o
desaconsella el tractament
unitari en el Dret privat
espanyol del conjunt de
pretensions restitutòries
derivades d’un enriquiment
injustificat sota el marc
dogmàtic del Dret de
l’enriquiment. Ans el
contrari, tant la
jurisprudència com la
doctrina espanyoles no han
romàs en absolut alienes a
aquesta institució jurídica,
ja que, com és ben sabut,
l’acció d’enriquiment
injustificat o sense causa
s’ha erigit en un expedient,
de perfil dogmàtic difús,
tot sovint de naturalesa
subsidiària i essencialment
equitable, però constant en
la jurisprudència i en el
tractament doctrinal de les
fonts extracontractuals de
les obligacions.
Ara bé, la moderna concepció
teòrica del Dret de
l’enriquiment –introduïda a
l’ordenament espanyol per
autoritzada doctrina i que
comença a arrelar en els
raonaments dels tribunals–
s’ha caracteritzat per
diferenciar els tipus o
supòsits d’enriquiment
injustificat; des de la
inquietud meritòria
d’aconseguir una
diferenciació rigorosa entre
les distintes pretensions
restitutòries i, en
especial, entre les seves
funcions i requisits.
D’entre els tipus de
supòsits d`enriquiment
segons la concepció més
autoritzada del Dret de
l’enriquiment, cal destacar,
l’enriquiment injustificat
per intromissió en dret
d’altri, donat el seu
interès dogmàtic, en seu de
la construcció teòrica dels
remeis jurídics de
naturalesa restitutòria (no
indemnitzatòria) derivats de
la infracció de drets
subjectius absoluts; i
pràctic, en tant que
expedient autònom de
resolució de controvèrsies
jurídiques de singular de
transcendència patrimonial.
Tot i
la seva manca de presència
en la doctrina dels
tribunals (sobretot, com a
instrument normatiu autònom
de resolució de conflictes
d’interessos) i deixant de
costat aquest innegable
interès dogmàtic, l’estudi
de l’acció d’enriquiment
injustificat per intromissió
en dret d’altri i, més en
particular, el seu grau
d’arrelament a l’ordenament
espanyol esdevé plenament
escaient; especialment, si
tenim present dues dades ben
rellevants. D’una banda, el
tractament d’aquest supòsit
d’il·lícit extracontractual
sota el marc dogmàtic del
Dret de l’enriquiment
compta amb antecedents
jurisprudencials
significatius (si bé encara
des d’una concepció
certament precària)[1].
De l’altra, i més
significatiu encara,
l’ordenament espanyol conté
una norma on s’hi reconeix
de forma expressa i clara
una
condictio
per
intromissió en dret d’altri,
tot assumint el plantejament
diferenciador o tipològic
del Dret de l’enriquiment i,
especialment, la teoria del
contingut d’atribució dels
drets i posicions jurídiques
subjectives com a fonament
dogmàtic i criteri de
delimitació d’aquesta acció[2].
La present comunicació té,
doncs, per objecte la
descripció general de la
naturalesa i contingut de
l’acció d’enriquiment
injustificat per intromissió
en dret d’altri i del seu
grau de penetració a
l’ordenament jurídic
espanyol, especialment com a
expedient jurisprudencial de
resolució de controvèrsies
de naturalesa pràctica.
Tanmateix, atès que els
Principis de Dret Europeu
formulats per l’anomenat
Study Group on a European
Civil Code[3],
inclouen uns Principis
dedicats a l’Enriquiment
Injustificat[4],
resulta oportú identificar
l’encaix i tractament de la
condictio
per intromissió en aquest
darrer conjunt normatiu.
·
La necessitat de construir
una exposició dogmàtica i
normativa de la idea de que
cap persona pot enriquir-se
a costa d’altri.
·
La
concepció unitària
germànica:
Savigny (1779-1861)
i la pandectística.
·
La
recepció de la concepció
unitària en els ordenaments
francès, italià, portuguès i
navarrès.
·
La
recepció en l’ordenament
espanyol:
Nuñez
Lagos
i
l’assumpció acrítica dels
pressupòsits de l’acció
general d’enriquiment sense
causa.
·
La
teoria de la separació o
diferenciació: Walter
Wilburg
(1905-1991) i Ernst
von
Caemmerer
(1908-1985).
·
La
recepció de la teoria de la
separació o diferenciació /
concepció tipològica en
l’ordenament espanyol:
Díez-Picazo / Basozabal.
·
Condictio
de
prestació
—
Condictio indebiti
Arts. 1.895-1.901 CCE
Art. 42 III LOCM
Art. 12.2 II LCGC
—
Condictio ob causam finitam
Art. 1.123 CCE
—
Condictio ob rem (causa data
causa non secuta)
·
Condictio
per inversió
—
Condictio
de
regrés
Art. 1.158.3 CCE
—
Condictio
per
impenses
Arts. 453, 454 i 360 i ss.
CCE
·
Condictio
per intromissió
—
intromissió per
incorporació, alienació o
consum de cosa aliena (arts.
360, 375, 379.2 i 383.1 CC)
—
intromissió en l’ús
de
cosa aliena (arts. 451 i 455
CC)
·
Contingut d’atribució:
concepte
·
El model normatiu de l’art.
32.1 6a LCD
·
La
posició del Marc Comú de
Referència (PEL
Unj. Enr.)
·
Fonament normatiu de la
condictio
per intromissió en el CCE (Díez-Picazo
/ Basozabal)
—
Intromissió per
incorporació, alienació o
consum de cosa aliena (arts.
360, 375, 379.2 i 383.1 CC)
—
Intromissió en l’ús de cosa
aliena (arts. 451 i 455 CC)
·
Fonament normatiu de la
condictio
per
intromissió
fora del CCE
—
Art. 32.1 6a LCD
—
Art. 9.2 (a) LO 1/1982
—
Arts. 140.2 LPI; 66.2 LP;
41.2 LM; 55.2 LPJDI
·
Fonament normatiu en el Marc
Comú de Referència
—
Art.
1:101 en connexió amb l’art.
4 :101 (c)
PEL Unj.
Enr.
·
Restitució
dels guanys obtinguts per
l’intromissor o restitució
del valor d’ús?
·
La
teoria del triple còmput del
dany en les lleis de
propietat intel·lectual i
industrial: la Directiva
2004/48/CE
·
L’
apropiació del lucre
obtingut en ocasió de la
intromissió en els drets de
la personalitat (l’art. 9.2
[d] LO 1/1982, d’ençà la LO
5/2010, de 22 de juny, de
reforma del CP).
·
Article 5:104
PEL Unj.
Enr.
VI.
Substantivitat jurídica
pròpia
de la
condictio
per
intromissió
a l’ordenament espanyol i en
el Marc Comú de Referència
·
SAP Barcelona (15a)
26-XI-2004 (JUR 2005/15139)
·
STS 12-IV-1955 (RJ
1955/1126)
·
STS
10-III-1958 (RJ 1958/1068)
*
* *
Álvarez-Caperochipi, J.A.,
El
enriquecimiento sin causa,
3a ed., Comares, Granada,
1993.
von Bar, C., “The Principles
of European Law on
Benevolent Intervention in
Another’s Affairs and on
Unjustified Enrichment”,
ERA-Forum (scripta iuris
europaei),
nº 2/2006, pp. 204-219.
von Bar, C. / Swann, S.,
Principles of European Law.
Unjustified Enrichment,
Sellier / Bruylant /
Stämpfli, Munic, 2010.
Basozabal Arrue, X., “Método
triple de cómputo del daño:
la indemnización del lucro
cesante en las leyes de
protección industrial e
intelectual”,
ADC,
1997, pp. 1.263-1.299.
―
Enriquecimiento
injustificado por
intromisión en derecho ajeno,
Civitas, Madrid, 1998.
von Caemmerer, E., “Bereicherung
und unerlaubte Handlung”, en
Dölle,
H.
/
Rheinstein, M. / Zweigert,
K.
(Hrsg.),
Festschrift für Ernst Rabel,
I, J.C.B. Mohr (Paul Siebeck),
Tübingen, 1954, pp. 333-401.
―“Grundprobleme des
Bereicherungsrechts”, en
LESER, H.G. (Hrsg.),
Ernst von Caemmerer
Gesammelte Schriften,
I, J.C.B. Mohr (Paul Siebeck),
Tübingen, 1968, pp. 370-392.
Capilla Roncero, F., “Cuasicontratos
y enriquecimiento sin
causa”, en López, A. /
Montés, V.L. / Roca, E.,
Derecho
civil. Derecho de
obligaciones y contratos,
Tirant lo Blanch, Valencia,
2001, pp. 287-296.
Canaris, C.W., “Gewinnabschöpfung
bei Verletzung des
allgemeinen
Persönlichkeitsrechts”, en
Ahrens, H.-J. / von Bar, C.
/ Fischer, G. / Spickhoff,
A. / Taupitz, J.,
Festschrift für Erwin
Deutsch,
Carl Heymann, Köln et alii,
1999, pp. 85-109.
Díez-Picazo, L., “La
doctrina del enriquecimiento
injustificado”, a De la
Cámara, M. / Díez-Picazo,
L.,
Dos
estudios sobre el
enriquecimiento sin causa,
Civitas, Madrid, 1988.
―
Fundamentos del Derecho
civil patrimonial,
I, 6ª ed., Thomson-Civitas,
Madrid, 2007.
Ellger, R.,
Bereicherung durch Eingriff,
Mohr Siebeck, Tübingen,
2002.
Fernández-Nóvoa, C.,
El enriquecimiento
injustificado en el Derecho
industrial,
Marcial Pons, Madrid, 1997.
Gallo, P.,
L’arricchimento senza causa,
Cedam, Padova, 1990, pp.
121-140.
Koziol, H., “Bereicherungsanprüche
bei Eingriffen in nicht
entgeltsfähige Güter?”, a
Bucher, E. / Canaris, C-W. /
Honsell, H. / Koller, Th.,
Norm und Wirkung. Beiträge
zum Privat- und
Wirtschaftsrecht aus
heutiger und historischer
Perspektive. Festschrift für
Wolfang Wiegand zum 65.
Geburtstag,
Stämpfli / C.H. Beck, Berna
/ Munic, 2005, pp. 449-468.
Kupisch, B., “Ungerechtfertigte
Bereicherung und
Europäisches Zivilgesetzbuch”,
a
Bucher, E. / Canaris, C-W. /
Honsell, H. / Koller, Th.,
Norm und Wirkung. Beiträge
zum Privat- und
Wirtschaftsrecht aus
heutiger und historischer
Perspektive. Festschrift für
Wolfang Wiegand zum 65.
Geburtstag,
Stämpfli / C.H. Beck, Berna
/ Munic, 2005, pp. 469-533.
Lacruz Berdejo, J.L., “Notas
sobre el enriquecimiento sin
causa”,
Revista
Crítica de Derecho
Inmobiliario,
1969, pp. 569-603.
Loewenheim, U.,
Bereicherungsrecht,
3a ed., C.H. Beck, Munic,
2007.
Massaguer, J.,
Comentario a la Ley de
Competencia Desleal,
Civitas, Madrid, 1999.
Menezes LeitÃo, L.,
O enriquecimiento sem causa
no direito civil. (Estudo
dogmático sobre viabilidade
da configuração unitária do
instituto, face à
contraposição entre as
diferentes categorías de
enriquecimento sem causa),
Almedina, Coimbra, 2005.
Miquel González, J.M., “Enriquecimiento
injustificado”, en VV. AA.,
Enciclopedia Jurídica Básica,
II, Civitas, Madrid, 1995,
pp. 2.804-2.808.
Nuñez
Lagos, R.,
El enriquecimiento sin causa
en Derecho español,
Reus, Madrid, 1934.
Pantaleón Prieto, F., “Art.
1.902”, en
Paz-Ares, C. / Díez-Picazo,
L. / Bercovitz, R. /
Salvador Coderch, P. (Dirs.),
Comentario del Código Civil,
II, 2ª ed., Ministerio de
Justicia, Madrid, 1993, pp.
1.971-2.003.
Paz-Ares, C.,
“La indemnización por
clientela en el contrato de
concesión”,
La Ley,
1997, II, D-105, pp.
1.816-1.829.
Reuter, D. / Martinek, M.,
Ungerechtfertigte
Bereicherung,
J.C.B. Mohr (Paul Siebeck),
Tübingen, 1983.
Schlechtriem, P., “Bereicherung
aus fremden
Persönlichkeitsrecht”, en
Fischer, r. / Gessler, E. /
Schilling, W. / Serick, R. /
Ulmer, P.
(Hrsg.),
Strukturen und Entwicklungen
im Handels-, Gesellschafts-
und Wirtschfatsrecht.
Festschrift für Wolfang
Hefermehl zum 70. Geburtstag
am 18. September,
C.H. Beck, München, 1976,
pp. 445-465.
― “Unjust Enrichment by
Interference with Property
Rights”, en
von
Caemmerer, E. / Schlechtriem,
P.
(Ed.),
International Encyclopedia
of Comparative Law, X,
Restitution / Unjust
Enrichment and Negotiorum
Gestio,
Mohr Siebeck / Martines
Nijhoff, Tübingen / Leiden /
Boston, 2007, chapter 8 (pp.
1-99).
Swann, S., “A Guide to the
Principles of European Law
on Unjustified Enrichment”,
ERA-Forum (scripta iuris
europaei),
nº 2/2006, pp. 234-243.
Wendehorst, C.C., “The Draft
Principles of European
Unjustified Enrichment Law
Prepared by the Study Group
on a European Civil Code: A
Comment”,
ERA-Forum (scripta iuris
europaei),
nº 2/2006, pp. 244-264.
Wilburg, W.,
Die
Lehre von der
ungerechtfertigen
Bereicherung nach
österreichischem und
deutschem Recht,
Universitätbuchhandlung
Leuschner & Lubensky, Graz,
1934.
[1] Vegeu STS 12-IV-1955 (RJ 1955/1126) i STS 10-III-1958 (RJ 1958/1068).
[2] Es tracta, com és ben sabut, de l’article 32.1 6a (antic article 18.6) de la Llei 3/1991, de competència deslleial. Vegeu, per omnia, Paz-Ares, C., “La indemnización por clientela en el contrato de concesión”, La Ley, 1997, II, D-105, pp. 1.817-1.819; i Massaguer, J., Comentario a la Ley de Competencia Desleal, Civitas, Madrid, 1999, p. 549.
[3] Que s’integren en el projectat Marc Comú de Referència, cfr. von Bar, C. / Clive, E. / Schülte-Nölke, H. (Ed.), Principles, Definitions and Model Rules of European Private Law. Draft Common Frame of Reference (DCFR), Sellier, Munich, 2008, pp. 319 y ss.
[4] Cfr. von Bar, C. / Swann, S., Principles of European Law. Unjustified Enrichment, Sellier / Bruylant / Stämpfli, Munic, 2010.
