La competència de la Generalitat de Catalunya en matèria civil i el dret uniforme

COMUNICACIONS A LES XII JORNADES DE DRET CATALÀ A TOSSA
SEGONA PONÈNCIA
LA REFORMA DELS CODIS CIVILS EN UN CONTEXT D’APROXIMACIÓ EUROPEA

La competència de la Generalitat de Catalunya
en matèria civil i el dret uniforme

Joan Marsal Guillamet
Professor titular de Dret civil de la Universitat de Barcelona

VERSIÓ PRÈVIA

[Aquest text és una versió prèvia del treball publicat a: Àrea de Dret civil, Universitat de Girona (Coord.), El Dret civil català en el context europeu. Materials de les Dotzenes Jornades de Dret Català a Tossa. 26 i 27 de setembre de 2002, Girona, Documenta Universitaria, 2003, ISBN: 84-933125-9-2, p. 349 a 379].

Amb aquesta comunicació es persegueix incidir en les vies mitjançant les quals la Generalitat de Catalunya pot exercitar la seva competència sobre la matèria civil en un context internacionalitzat. A l’Estat espanyol, en els primers anys de desenvolupament constitucional, la determinació de l’abast de la competència en matèria civil de les Comunitats Autònomes es va centrar en contraposició a la de l’Estat, a partir de la interpretació del significat de “conservación, modificación y desarrollo por las Comunidades Autónomas de los derechos civiles, forales o especiales, allí donde existan” en l’art. 149.1.8 CE. Com és sabut, aquesta discussió es va resoldre amb la doctrina establerta pel Tribunal Constitucional en la sentència 88/1993, de 12 de març (sobre la llei aragonesa 3/1988, de 25 d’abril, sobre equiparació de fills adoptius), reiterada en la 156/1993, de 16 de maig, sobre el Decret Legislatiu balear 79/1990, segons la qual la noció de desenvolupament permet a les Comunitats Autònomes regular matèries que no es trobin contingudes dins la respectiva Compilació, sempre que tinguin una connexió suficient amb institucions que ja estiguessin regulades.[1]

Darrerament, han aparegut diversos treballs en els que es destaca que una de les vies de desenvolupament del Dret civil de Catalunya i, en concret, del Codi de Dret patrimonial, consisteix en la transposició de les Directives Comunitàries[2], però fins ara s’ha contemplat el fenomen exclusivament des de l’execució d’una normativa internacional en l’elaboració de la qual la Generalitat de Catalunya no ha tingut cap mena de participació[3]. És a dir, des del paràgraf tercer de l’art. 27 EAC[4].

En canvi, aquesta comunicació se centra en les vies mitjançant les quals la Generalitat de Catalunya pot participar activament en l’elaboració de les normes civils de dret uniforme que acabaran essent aplicables a Catalunya ja de manera directa, ja com a conseqüència de la seva transposició al Dret català mitjançant una norma pròpia. És a dir, el que es persegueix és determinar com pot intervenir la Generalitat de Catalunya en la fase ascendent de creació de la norma de Dret uniforme.

Les respostes són diferents en funció de quina sigui la font d’uniformització del Dret privat. Atesa la temàtica d’aquestes XII Jornades, El dret civil català en el context europeu, es fa una especial incidència en els mecanismes de què disposen les Comunitats Autònomes per participar en la formació de la posició estatal davant la Unió Europea, és a dir, les Conferències intersectorials i la Conferencia para Asuntos Relacionados con las Comunidades Europeas, destacant els problemes que planteja en una regulació uniforme el caràcter asimètric de la matèria civil en la distribució competencial. Cal reconèixer que en l’estat actual del procés la Comissió no s’ha adreçat específicament als Estats membres sinó que va efectuar una crida pública en la Comunicación de la Comisión al Consejo y al Parlamento Europeo sobre Derecho contractual europeo (COM (2001) 398 final)[5], però això no prejutja actuacions futures. Cal destacar que en el § 16 de la Resolució sobre l’aproximació del Dret civil i mercantil dels Estats membres d’11 de novembre de 2001[6], el Parlament Europeu suggereix a la Comissió que, a més dels grups d’estudiosos ja existents, rebi l’assessorament dels “Colegios de abogados nacionales y organismos encargados de las reformas jurídicas en los Estados miembros”.

Tanmateix, a la comunicació no s’oblida que un altre dels mecanismes utilitzats per uniformar el Dret privat són els tractats internacionals. En aquest àmbit, no hi ha cap dubte que el treaty making power s’incardina dins de la competència exclusiva de l’Estat dins l’àmbit de les relacions internacionals (art. 149.1.3 CE). Malgrat l’escassetat de previsions estatutàries[7], s’estudia en quina mesura poden intervenir les Comunitats Autònomes en la formació de la posició negociadora estatal, en virtut dels principis constitucionals de col·laboració i de cooperació.

[1] La doctrina ha assenyalat que es tracta d’una falsa solució al problema, perquè provoca que en cada cas concret s’hagi d’esbrinar si existeix la connexió entre la nova regulació i alguna institució del dret vigent (tradicional o dictat en el desenvolupament d’aquest). Al respecte, vegeu, Ferran Badosa Coll, “La recent jurisprudència constitucional sobre les competències de les Comunitats Autònomes en dret civil”, Iuris. Quaderns de política jurídica. 1994, pàg. 11-36; Rodrigo Bercovitz Rodríguez-Cano, “Competencias del Estado y de las Comunidades Autónomas en materia de legislación civil”, Iuris. Quaderns de política jurídica. 1994, pàg. 77-110; Jesús Delgado Echeverria, “Doctrina reciente del Tribunal Constitucional sobre la competencia legislativa de las Comunidades Autónomas en materia de derecho civil”, Iuris. Quaderns de política jurídica. 1994, pàg. 37-76; Immaculada Barral Viñals, La conflictivitat competencial. Dret civil. Generalitat de Catalunya. Institut d’Estudis Autonòmics, Barcelona, 1995. Vegeu també, Josep Maria Puig Salellas, “El desenvolupament de la competència legislativa en matèria civil”, Àrea de Dret civil UdG, XI Jornades de Dret civil català a Tossa, http://civil.udg.edu/tossa/2000/Textos/p/1/PUIG_SALELLAS.htm

[2] Luis Maria Díez-Picazo, “La transposición de las directivas en materia de Derecho patrimonial por parte de las Comunidades Autónomas”, a: X Jornades de Dret català a Tossa: “El principio general de la no alteración del orden interno de distribución de competencias ha sido confirmado por una jurisprudencia constitucional constante y prácticamente uniforme. Así, en materia de agricultura (STC 76/1991, 115/1991, 29/1994, 265/1994, 112/1995 y 67/1996), de comercio (STC 80/1993), de sanidad (147/1996) y de gestión de ayudas comunitarias (STC 117/1992).”

[3] Vegeu Esther Arroyo Amayuelas, “Europa, Catalunya, els codis. Les regles sobre la perfecció del contracte en l’anomenat Dret uniforme”, a: Àrea Dret civil UdG, XI Jornades de Dret civil català a Tossa, http://civil.udg.edu/tossa/2000/Textos/c/2/ARROYO.htm; Santiago Espiau Espiau, “La codificación del Derecho civil catalán en el proceso de unificación del Derecho europeo” Derecho Privado y Constitución 14 (2000), pàg. 63-127, i Juana Marco Molina, “La incorporación de directivas en materia de derecho patrimonial por el legislador catalán (La relación entre las directivas comunitarias y la actividad legislativa de las Comunidades Autónomas)”, La Notaria 2001, 11-12, pàg. 15-50.

[4] La Generalitat de Catalunya adoptarà les mesures necessàries per a l’execució dels tractats i convenis internacionals en allò que afectin les matèries atribuïdes a la seva competència, segons el present Estatut.

[5] DO C 255 de 13.9.2001. Vegeu al respecte, Miquel Martín Casals, “El Codi civil de Catalunya en la cruïlla del Dret privat europeu”, RJC 2002, pàg. 633-662.

[6] DO C 140 E de 13.6.2002, p. 538

[7] L’art. 27.5 EAC únicament es refereix a la informació que ha de facilitar l’Estat: La Generalitat serà informada, en l'elaboració dels tractats i convenis, així com dels projectes de legislació duanera, en allò que afecti matèries del seu específic interès.