|
Llei 18/2000, de 29
de desembre, per la qual es regula la publicitat institucional
(DOGC núm. 3300, de
08-01-2001, p. 331)
El President de la Generalitat de
Catalunya
Sia notori a tots els
ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei
i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut
d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La comunicació és un
tret fonamental de l’activitat de les institucions públiques perquè,
d’una banda, és necessària perquè les administracions duguin a
terme d’una manera adequada les funcions que tenen encomanades i, de
l’altra, perquè contribueix poderosament a construir una imatge
d’eficàcia, credibilitat i coherència d’aquestes institucions. La
publicitat institucional és un element més de la comunicació pública
que serveix per a intercanviar i compartir informació d’utilitat per
als ciutadans.
L’Estatut
d’autonomia de Catalunya reconeix a la Generalitat de Catalunya, en
l’article 9.30, competència exclusiva en matèria de publicitat, sens
perjudici de les normes dictades per l’Estat per a sectors i mitjans
específics.
D’altra banda, cal
que hi hagi una separació clara entre la publicitat política vinculada
als processos electorals, la publicitat que duen a terme les
institucions públiques amb l’objectiu de promoure i defensar els
valors de la societat com la salut o la seguretat, i la publicitat de
caràcter merament administratiu, que compleix la funció de comunicació
d’informacions estrictament administratives. Preservar aquesta
distinció i regular la publicitat institucional són els objectes
d’aquesta Llei.
Finalment, aquesta
Llei, valorant la tasca duta a terme per la Comissió Assessora sobre la
Publicitat Institucional, creada pel Decret 289/1997, d’11 de
novembre, n’amplia l’abast i les funcions.
Article 1
Objecte
Aquesta Llei té per
objecte regular la publicitat institucional dins la comunicació pública
i establir els principis generals que han de regir l’activitat
publicitària de caràcter institucional que duen a terme les
administracions de Catalunya mitjançant contractes de publicitat,
difusió publicitària, creació publicitària i patrocini.
Article 2
Àmbit d’aplicació
1. Aquesta Llei
regula l’activitat publicitària institucional que duen a terme les
administracions de Catalunya, incloent-hi les administracions locals i
supralocals, en tots i cadascun dels àmbits d’actuació
corresponents.
2. Als efectes del
que disposa aquesta Llei, no es considera publicitat institucional la
comunicació pública que les administracions duen a terme amb caràcter
estrictament informatiu, en forma de convocatòria o d’avís o
relativa al funcionament de serveis.
Article 3
Descripció
1. Als efectes del
que disposa aquesta Llei, s’entén per publicitat institucional la
publicitat que duen a terme les institucions públiques per promoure i
defensar els valors i les conductes que permetin consolidar la democràcia,
el benestar social, la salut o la prevenció i la seguretat.
2. D’acord amb
la concepció especificada per l’apartat 1, la publicitat
institucional té per objecte:
a) Promoure i
defensar la democràcia i els valors de la societat, com ara el benestar
social, la cultura de la pau, la solidaritat o la salut.
b) Informar sobre
els drets i les obligacions dels ciutadans o grups de ciutadans.
c) Informar sobre
l’existència de les entitats i les institucions públiques, de les
activitats que duen a terme, dels serveis que presten o dels productes
que promouen.
d) Informar de les
activitats o els projectes duts a terme per l’Administració pública
en l’àmbit de les seves atribucions o competències.
e) Promoure
qualsevol altre missatge en l’àmbit de les competències o
l’objecte social de l’entitat, la societat o la persona juridicopública
que promou la comunicació.
3. La publicitat
institucional prové de l’Administració i, per tant, està
inherentment al servei de tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.
4. La publicitat
institucional ha de constituir un instrument útil per al
desenvolupament global, i vetllar pels drets de les persones destinatàries
i pel respecte de l’ètica publicitària.
5. La publicitat
institucional, a més d’ésser explicativa de la institució en el seu
marc global, ha de difondre missatges que contribueixin a implicar els
ciutadans i les ciutadanes en el procés de construcció d’una
societat avançada des del punt de vista del seu progrés econòmic i
social i de la seva consciència cívica. Així mateix, ha de tenir
sempre present en els seus missatges una voluntat cohesionadora i
integradora del conjunt de la societat.
Article 4
Principis
La publicitat
institucional ha de respectar les disposicions establertes sobre
publicitat, sobretot quant a publicitat enganyosa, deslleial, subliminar
i encoberta, i també el codi de conducta publicitària següent:
a) La utilització
no partidista de la publicitat institucional: cap comunicació publicitària
institucional no ha d’ésser partidista, ni tenir punts de similitud
amb la publicitat que dugui a terme cap partit polític per a la seva pròpia
imatge o la captació d’afiliats. Sempre cal desmarcar clarament la
publicitat institucional de la propaganda política. En aquest sentit,
s’ha d’evitar la confusió i la coincidència de les campanyes
institucionals amb les campanyes electorals, amb l’excepció de les
campanyes institucionals referides al mateix procés electoral.
b) La publicitat
institucional ha d’ésser clarament identificable: la publicitat
institucional no ha de confondre els ciutadans i les ciutadanes. Ha de
tenir elements d’identificació suficientment clars per a no induir a
cap confusió.
c) El respecte a
la legalitat i a l’ordenament constitucional: la publicitat
institucional ha de respectar la legalitat vigent i, d’una manera
especial, els valors, els drets i els principis que inspiren
l’ordenament constitucional.
d) La veracitat:
els anuncis institucionals han d’ésser clars i complets. La
publicitat institucional no ha de portar a conclusions errònies, ni per
ambigüitat, per inexactitud de dades o per omissió ni per altres
circumstàncies.
e) El to i el
nivell del missatge: els missatges que s’utilitzin en publicitat han
d’ésser fàcilment comprensibles per al nivell mitjà del públic al
qual van dirigits. Només en el cas d’actuacions dirigides a segments
de població especialitzats poden utilitzar-se expressions i conceptes tècnics
de comprensió dificultosa per als ciutadans i ciutadanes de nivell
cultural mitjà. El missatge ha d’evitar les actituds paternalistes,
de manera que les persones no se sentin infravalorades. Mai no s’ha
d’explotar la ingenuïtat, la immaduresa, la inexperiència o la
credulitat natural. Al contrari, ha de promoure l’esperit crític.
f) La no-incitació
a la violència o a les actituds incíviques ni l’explotació de la
por: la publicitat institucional no ha d’incitar, directament o
indirectament, a la violència ni a comportaments antisocials, ni ha de
suggerir avantatges en les actituds de violència. Tampoc no pot oferir
arguments que s’aprofitin de la por, el temor o les supersticions de
les persones destinatàries, ni promoure pràctiques perilloses.
g) Els drets de la
personalitat: la publicitat institucional ha de respectar els drets a
l’honor, a la intimitat i a la pròpia imatge.
h) El respecte al
medi ambient: la publicitat institucional ha de fomentar el respecte al
medi ambient. Els mitjans i els suports que utilitzin les comunicacions
institucionals s’han de correspondre amb aquest criteri i han de
servir d’exemple per al conjunt de la població.
i) Respecte a la
diversitat: la publicitat institucional ha de vetllar especialment pel
respecte a la diversitat, especialment la que té l’origen en raons
econòmiques, culturals, ètniques, de gènere, religioses o
d’orientació sexual.
j) Les dades tècniques:
totes les dades difoses en la publicitat institucional han d’ésser
rellevants i comprovables, i no poden donar lloc a error. Totes les
comparacions han d’ésser objectives i verificables. No es pot crear
confusió ni barreja de missatges.
k) Els testimonis:
si la publicitat institucional inclou persones que fan recomanacions o
donen testimonis, aquests han de respondre a la veritat, tant pel que fa
a la persona que recomana o que testimonia com pel que fa al contingut
de la recomanació o del testimoni. Per tant, o planteja casos reals o
informa que es tracta d’una dramatització.
l) La denigració:
en la publicitat institucional no s’ha de denigrar, implícitament o
explícitament, altres institucions, empreses o persones.
m) La protecció
dels infants i dels adolescents: la publicitat institucional destinada a
aquests segments de població ha d’ésser extremament acurada. No pot
explotar-se la inseguretat o la immaduresa de les persones ni la
credulitat natural dels infants, ni tampoc no es pot abusar del seu
sentit de lleialtat. D’altra banda, la publicitat institucional sí
que ha de preveure tot el que ajudi a la protecció de la infància i de
l’adolescència, amb campanyes extremament curoses i formatives.
n) La
no-discriminació: la publicitat institucional ha de respectar, difondre
i promoure els drets fonamentals de les persones. No pot ésser
discriminatòria, sinó que, ben al contrari, ha de promoure el respecte
per les diversitats. No ha de suggerir circumstàncies de discriminació
per raons de raça, nacionalitat, religió, sexe o orientació sexual ni
atemptar contra la dignitat de la persona.
o) La no-competència
deslleial amb la publicitat privada: les campanyes de publicitat
institucional han d’evitar sempre d’incórrer en la competència
deslleial respecte a les iniciatives privades.
Article 5
Contractació
Els contractes de
creació publicitària s’han d’adjudicar d’acord amb els criteris
objectius que garanteixin la lliure concurrència i la igualtat, segons
disposa la Llei 13/1995, de contractes de les administracions públiques,
i altres normatives que hi siguin aplicables.
Article 6
Comissió Assessora
sobre la Publicitat Institucional
1. La Comissió
Assessora sobre la Publicitat Institucional, creada pel Decret 289/1997,
d’11 de novembre, ha de garantir que la publicitat institucional
serveixi amb objectivitat els interessos generals i s’adeqüi als
principis d’aquesta Llei, amb plena subjecció als criteris d’eficiència
i economia. La despesa pública s’ha d’efectuar mitjançant una
assignació equitativa dels recursos públics.
2. La Comissió
Assessora sobre la Publicitat Institucional ha d’informar i assessorar
les administracions de Catalunya en les consultes que li formulin
relacionades amb la publicitat institucional i, en aquest sentit, ha
d’emetre informe amb relació als aspectes d’aquesta Llei sobre les
campanyes institucionals d’abast general.
3. La Comissió
Assessora sobre la Publicitat Institucional ha de vetllar perquè les
empreses a les quals s’encarregui l’execució de campanyes de
publicitat institucional facin un seguiment dels resultats i presentin
una anàlisi de l’impacte de la campanya.
4. La Comissió
Assessora sobre la Publicitat Institucional ha de comptar entre els seus
membres amb representants de l’Administració de la Generalitat, de
les entitats municipalistes de Catalunya i dels sectors acadèmics i
professionals relacionats amb l’activitat que regula aquesta Llei.
Article 7
Difusió
La inserció de la
publicitat institucional s’ha de fer d’acord amb criteris
d’implantació social i de difusió del mitjà informatiu
corresponent, amb una consideració especial pels mitjans de comunicació
locals i comarcals. Quan la tipologia de l’anunci a difondre comporti
com a destinatari un sector de la població específic, cal aplicar els
criteris de difusió més adequats a la seva distribució, amb la
justificació corresponent.
Article 8
Període electoral
1. Amb
l’objectiu de no influir en la intenció de vot dels ciutadans, la
publicitat objecte d’aquesta Llei no es pot dur a terme en el període
comprès entre el dia de la publicació de la convocatòria de les
eleccions i el dia en què es tenen.
2. El que disposa
l’apartat 1 no és aplicable a les activitats publicitàries
relacionades amb l’organització i el desenvolupament dels
corresponents processos electorals ni a les activitats publicitàries
imprescindibles per a la salvaguarda de l’interès general o per al
desenvolupament correcte dels serveis públics, sens perjudici del que
estableix la resta de normativa que hi sigui aplicable.
3. En les
campanyes institucionals per a promoure la participació en les
eleccions, no es poden utilitzar eslògans, simbologia o elements
publicitaris clarament identificables amb un partit polític. Així
mateix, els partits polítics tampoc no poden emprar durant la campanya
electoral eslògans, simbologia o elements publicitaris identificables
amb les campanyes institucionals.
Disposicions addicionals
Primera
Les administracions de
Catalunya estan obligades a utilitzar tots els mitjans que els
contractes i l’ordenament jurídic els atorguin per a la consecució
dels objectius d’aquesta Llei pel que fa als contractes de publicitat
vigents en la data d’entrada en vigor.
Segona
S’autoritza el Govern
a dictar totes les normes que calguin per a aplicar i desenvolupar
aquesta Llei.
Disposició transitòria
Mentre no es desplegui
per reglament l’article 6, continua en vigor el Decret 289/1997,
d’11 de novembre, de creació de la Comissió Assessora sobre la
Publicitat Institucional, en tot el que no s’oposi al que estableix
aquesta Llei.
Disposició final
Aquesta Llei entra en
vigor l’endemà d’haver estat publicada en el Diari Oficial de la
Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que
tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin
al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals
pertoqui la facin complir.
Palau de la
Generalitat, 29 de desembre de 2000
Jordi Pujol
President de la
Generalitat de Catalunya
Joaquim Triadú i Vila-Abadal
Conseller de la Presidència
|
