Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'Enjudiciament Civil

Anterior Amunt Següent

Novena. Reforma de la Llei hipotecària.

Es modifiquen els articles 41, 86, 107, 129, 130, 131, 132, 133, 134 i 135 de la Llei hipotecària, de 8 de febrer de 1946, que queden redactats en els termes següents:

1. Article 41

«Les accions reals procedents dels drets inscrits es poden exercir per mitjà del judici verbal que regula la Llei d'enjudiciament civil, contra els qui, sense títol inscrit, s'oposin a aquells drets o en pertorbin l'exercici. Aquestes accions, basades en la legitimació registral que reconeix l'article 38, exigeixen sempre que per certificació del registrador s'acrediti la vigència de l'assentament corresponent, sense cap contradicció.»

2. Article 86

«Les anotacions preventives, sigui quin sigui el seu origen, caduquen al cap de quatre anys de la data de l'anotació, llevat de les anotacions que tinguin assenyalat en la Llei un termini més breu.

No obstant això, a instància dels interessats o per mandat de les autoritats que les hagin decretat, es poden prorrogar per un termini de quatre anys més, sempre que el manament que ordeni la pròrroga sigui presentat abans que caduqui l'assentament. L'anotació prorrogada caduca al cap de quatre anys de la data de l'anotació de pròrroga. Es poden practicar pròrrogues successives ulteriors en els mateixos termes.

La caducitat de les anotacions preventives s'ha de fer constar en el registre a instància del propietari de l'immoble o el dret real afectat.»

3. Article 107.12è

«12è El dret del més-dient sobre els immobles subhastats en un procediment judicial. Una vegada satisfet el preu de la rematada i inscrit el domini a favor del més-dient, la hipoteca subsisteix i recau directament sobre els béns adjudicats.»

4. Article 129

«L'acció hipotecària es pot exercir directament contra els béns hipotecats subjectant el seu exercici al que disposa el títol IV del llibre III de la Llei d'enjudiciament civil, amb les especialitats que estableix el capítol V. A més a més, en l'escriptura de constitució de la hipoteca, s'hi podrà pactar la venda extrajudicial del bé hipotecat, de conformitat amb l'article 1.858 del Codi civil, per al cas de falta de compliment de l'obligació garantida. La venda extrajudicial s'ha de fer per mitjà d'un notari, amb les formalitats que estableix el Reglament hipotecari.»

5. Article 130

«El procediment d'execució directa contra els béns hipotecats només es pot exercir com a realització d'una hipoteca inscrita i, atès el seu caràcter constitutiu, sobre la base dels aspectes que contingui l'assentament respectiu».

6. Article 131

«Les anotacions preventives de demanda de nul·litat de la mateixa hipoteca o qualssevol altres que no es basin en algun dels supòsits que puguin determinar la suspensió de l'execució queden cancel·lades en virtut del manament de cancel·lació a què es refereix l'article 133, sempre que siguin posteriors a la nota marginal d'expedició de certificació de càrregues. No es pot inscriure l'escriptura de la carta de pagament de la hipoteca mentre no s'hagi cancel·lat prèviament la nota marginal esmentada, mitjançant el manament judicial a aquest efecte.»

7. Article 132

«Als efectes de les inscripcions i les cancel·lacions a què donin lloc els procediments d'execució directa sobre els béns hipotecats, la qualificació del registrador s'estén als aspectes següents:

1r Que s'ha demandat i requerit de pagament el deutor, l'hipotecador no deutor i tercers posseïdors que tinguin inscrits el seu dret en el registre en el moment d'expedir-se la certificació de càrregues en el procediment.

2n Que s'ha notificat l'existència del procediment als creditors i a tercers el dret dels quals ha estat anotat o inscrit posteriorment a la hipoteca, llevat dels que siguin posteriors a la nota marginal d'expedició de certificació de càrregues, respecte dels quals la nota marginal té els efectes de la notificació.

3r Que el que s'hagi lliurat al creditor en pagament del principal del crèdit, dels interessos meritats i de les costes causades no excedeixen el límit de la cobertura hipotecària respectiva.

4t Que el valor del venut o adjudicat va ser igual o inferior a l'import total del crèdit de l'actor, o en cas que l'hagi superat, que es va consignar l'excés en un establiment públic destinat a aquest efecte, a disposició dels creditors posteriors.»

8. Article 133

«El testimoni expedit pel secretari judicial que comprengui la interlocutòria de rematada o adjudicació i del qual resulti la consignació, si s'escau, del preu, és títol suficient per practicar la inscripció de la finca o el dret adjudicat a favor del més-dient o l'adjudicatari, sempre que s'hi adjunti el manament de cancel·lació de càrregues a què es refereix l'article 674 de la Llei d'enjudiciament civil.

El manament judicial de cancel·lació de càrregues i el testimoni de la interlocutòria de rematada o adjudicació poden constar en un únic document en el qual s'ha de consignar, en tot cas, el compliment dels requisits que estableix l'article anterior i les altres circumstàncies que siguin necessàries per practicar la inscripció i la cancel·lació.»

9. Article 134

«El testimoni de la interlocutòria d'adjudicació i el manament de cancel·lació de càrregues, determinen la inscripció de la finca o el dret a favor de l'adjudicatari i la cancel·lació de la hipoteca que hagi motivat l'execució, així com la de totes les càrregues, els gravàmens i les inscripcions de tercers posseïdors que siguin posteriors a aquestes, sense excepció, fins i tot les que s'hagin verificat posteriorment a la nota marginal d'expedició de certificació de càrregues en el procediment corresponent.

Només subsisteixen les declaracions d'obres noves i divisions horitzontals posteriors quan de la inscripció de la hipoteca es desprengui que aquesta s'estén per llei o per pacte a les noves edificacions.»

10. Article 135

«El registrador ha de comunicar al jutge davant del qual se substanciï un procediment executiu, fins i tot quan recaigui directament sobre béns hipotecats, l'extensió d'assentaments ulteriors que puguin afectar l'execució.»