Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'Enjudiciament Civil

Anterior Amunt Següent

Setena. Reforma de la Llei de venda a terminis de béns mobles.

1. El paràgraf primer de l'apartat tercer de l'article 15 de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda redactat en els termes següents:

«3. En cas d'embargament preventiu o execució forçosa pel que fa a béns mobles s'ha de sobreseure qualsevol procediment de constrenyiment respecte d'aquests béns o els seus productes o rendes tan aviat com consti en actuacions, per certificació del registrador, que sobre els béns en qüestió consten inscrits drets a favor d'una persona diferent d'aquella contra la qual es va decretar l'embargament o se segueix el procediment, llevat que s'hi hagi adreçat en contra l'acció en concepte d'hereva de qui consti com a propietari en el registre.

Al creditor executant se li reserva la seva acció per perseguir en el mateix judici altres béns del deutor i per tractar en el judici corresponent el dret que consideri que l'assisteix quant als béns respecte dels quals se suspengui el procediment.»

2. L'apartat primer de l'article 16 de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda redactat en els termes següents:

«1. El creditor pot sol·licitar el compliment de les obligacions derivades dels contractes que regula aquesta Llei mitjançant l'exercici de les accions que corresponguin en processos de declaració ordinaris, en el procés monitori o en el procés d'execució, de conformitat amb la Llei d'enjudiciament civil.

Únicament constitueixen títol suficient per fonamentar l'acció executiva sobre el patrimoni del deutor els contractes de venda a terminis de béns mobles que constin en algun dels documents a què es refereixen els números 4t i 5è de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'enjudiciament civil.»

3. La lletra d) de l'apartat segon de l'article 16 de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda redactada en els termes següents:

«d) Quan el deutor no pagui la quantitat exigida ni lliuri els béns per a l'alienació en subhasta pública a què es refereix la lletra anterior, el creditor pot reclamar del tribunal competent la tutela sumària del seu dret, mitjançant l'exercici de les accions que preveuen els números 10è i 11è de l'apartat primer de l'article 250 de la Llei d'enjudiciament civil.»

4. L'apartat segon de la disposició addicional primera de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda redactat en els termes següents:

«L'arrendador financer pot sol·licitar el compliment de les obligacions derivades dels contractes que regula aquesta Llei mitjançant l'exercici de les accions que corresponguin en processos de declaració ordinaris, en el procés monitori o en el procés d'execució, de conformitat amb la Llei d'enjudiciament civil.

Únicament constitueixen títol suficient per fonamentar l'acció executiva sobre el patrimoni del deutor els contractes d'arrendament financer que constin en algun dels documents a què es refereixen els números 4t i 5è de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'enjudiciament civil.»

5. El primer paràgraf i la lletra c) de l'apartat tercer de la disposició addicional primera de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queden redactats en els termes següents:

«3. En cas d'incompliment d'un contracte d'arrendament financer que consti en algun dels documents a què es refereixen els números 4t i 5è de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'enjudiciament civil o que s'hagi inscrit en el Registre de venda a terminis de béns mobles i formalitzat en el model oficial establert a aquest efecte, l'arrendador pot pretendre la recuperació del bé de conformitat amb les regles següents:

c) Quan el deutor no pagui la quantitat exigida ni lliuri els béns a l'arrendador financer, aquest pot reclamar del tribunal competent la recuperació immediata dels béns cedits en arrendament financer, mitjançant l'exercici de les accions que preveu el número 11è de l'apartat primer de l'article 250 de la Llei d'enjudiciament civil.»