Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'Enjudiciament Civil

Anterior Amunt Següent

Setzena. Règim transitori en matèria de recursos extraordinaris.

1. Mentre no es confereixi als tribunals superiors de justícia la competència per conèixer del recurs extraordinari per infracció processal, aquest recurs és procedent, pels motius que preveu l'article 469, pel que fa a les resolucions que siguin susceptibles de recurs de cassació d'acord amb el que disposa l'article 477.

Per a la preparació, la interposició i la resolució del recurs extraordinari per infracció processal s'han de seguir les regles següents:

1a És competent per conèixer del recurs extraordinari per infracció processal la Sala Civil del Tribunal Suprem, però en els casos en què la competència per al recurs de cassació correspongui a les sales civil i penal dels tribunals superiors de justícia, les resolucions objecte de recurs també es poden impugnar pels motius que preveu l'article 469 d'aquesta Llei.

2a Només es pot presentar un recurs extraordinari per infracció processal sense formular recurs de cassació contra les resolucions que poden ser objecte de recurs en cassació a què es refereixen els números 1r i 2n de l'apartat segon de l'article 477 d'aquesta Llei.

3a Quan un litigant pretengui recórrer contra una resolució per infracció processal i en cassació, ha de preparar i interposar ambdós recursos en un mateix escrit. A la preparació i la interposició d'aquests recursos i a la remissió de les actuacions, els són aplicables els terminis que estableixen els articles 479, 481 i 482, respectivament.

4a Sempre que es preparin contra una mateixa resolució un recurs per infracció processal i un recurs de cassació, ambdós s'han de tramitar en un únic procediment. Quan es tracti de recursos presentats per diferents litigants, s'ha de procedir a acumular-los.

5a Si es tramiten conjuntament un recurs per infracció processal i un recurs de cassació, la sala ha d'examinar, en primer lloc, si la resolució de què es tracta és susceptible de recurs de cassació, i si no és així, ha d'acordar la inadmissió del recurs per infracció processal.

Quan el recurs per infracció processal s'hagi formulat fonamentant-ne exclusivament la procedència en el número 3r de l'apartat segon de l'article 477, la sala ha de resoldre si és procedent l'admissió o la inadmissió del recurs de cassació i, si acorda la inadmissió, s'ha d'inadmetre, sense més tràmits, el recurs per infracció processal. Només en cas que el recurs de cassació sigui admissible, s'ha de procedir a resoldre sobre l'admissió del recurs extraordinari per infracció processal.

6a Admesos els recursos a què es refereix la regla anterior, s'ha de resoldre sempre en primer lloc el recurs extraordinari per infracció processal i, només quan aquest es desestimi, s'ha d'examinar i resoldre el recurs de cassació. En aquest cas, la desestimació del recurs per infracció processal i la decisió sobre el recurs de cassació s'han de contenir en una mateixa sentència.

7a Quan s'hagi recorregut la sentència per infracció processal a l'empara del motiu 2n de l'apartat primer de l'article 469, la sala, si estima el recurs per aquell motiu, ha de dictar una nova sentència, tenint en compte, si s'escau, el que s'hagi al·legat com a fonament del recurs de cassació. La sala ha de resoldre de la mateixa manera si s'al·lega i es considera produïda una vulneració de l'article 24 de la Constitució que només afecti la sentència.

8a Contra les sentències dictades que resolguin recursos extraordinaris per infracció processal i recursos de cassació no es pot interposar cap recurs.

2. Mentre les sales civil i penal dels tribunals superiors de justícia no tinguin competència per conèixer, amb caràcter general, dels recursos extraordinaris per infracció processal, no són aplicables els articles 466, 468, 472, així com els articles 488 a 493 i l'apartat quart de l'article 476. El que disposa l'últim paràgraf de l'apartat segon de l'article 476 no és aplicable en els casos en què s'estimi el recurs extraordinari per infracció processal fonamentat en el motiu 2n de l'apartat primer de l'article 469 o en vulneracions de l'article 24 de la Constitució que únicament afectessin la sentència objecte de recurs.
Les referències als tribunals superiors de justícia, que contenen l'apartat quart de l'article 470 i l'article 472, s'entenen fetes a la sala que sigui competent per conèixer del recurs de cassació.