Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'Enjudiciament Civil

Amunt Següent

Dotzena. Reforma de la Llei d'enjudiciament criminal.

S'han de modificar els articles 54, 56, 63, 68, 201 i 852 de la Llei d'enjudiciament criminal, promulgada pel Reial decret de 14 de setembre de 1882, que queden redactats en els termes següents:

1. Article 54

«L'abstenció i la recusació es regeixen, pel que fa a les causes, per la Llei orgànica del poder judicial, i pel que fa al procediment, pel que disposa la Llei d'enjudiciament civil.»

2. Article 56

«La recusació s'ha de proposar tan aviat com es tingui coneixement de la causa en què es fonamenti, perquè, altrament, no s'ha d'admetre a tràmit.

Concretament, s'han d'inadmetre les recusacions:

1r Quan no es proposin en comparèixer o intervenir per primera vegada en el procés, en qualsevol de les seves fases, si el coneixement de la concurrència de la causa de recusació és anterior a aquell.

2n Quan es proposin quan el procés ja s'ha iniciat, si la causa de recusació es coneix anteriorment al moment processal en què es proposi la recusació.»

3. Article 63

«Instrueixen els incidents de recusació: a) Quan el recusat sigui el president o un o més magistrats de la Sala Penal del Tribunal

Suprem, de la sala penal dels tribunals superiors de justícia, o de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, un magistrat de la sala a la qual pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

b) Quan el recusat sigui el president o un o més magistrats d'una audiència provincial, un magistrat d'una secció diferent a la qual pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat. Si només hi ha una secció, s'ha de procedir tal com estableix l'apartat segon de l'article 107 de la Llei d'enjudiciament civil.

c) Quan es recusin tots els magistrats d'una sala de justícia, el magistrat que correspongui per torn d'antiguitat dels que integrin el tribunal corresponent, sempre que no estigui afectat per la recusació, i si es recusen tots els magistrats que integren la sala del tribunal corresponent, un magistrat designat per sorteig entre tots els integrants de tribunals del mateix àmbit territorial que pertanyin a la resta d'ordres jurisdiccionals.

d) Quan es recusi un jutge central penal o un jutge central d'instrucció, un magistrat de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

e) Quan el recusat sigui un jutge d'instrucció o un jutge penal, un magistrat de l'audiència provincial corresponent, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

f) Quan el recusat sigui un jutge de pau, el jutge d'instrucció del partit corresponent o, si hi ha diversos jutjats d'instrucció, el jutge titular designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.»

4. Article 68

«Decideixen els incidents de recusació: a) La sala que preveu l'article 61 de la Llei orgànica del poder judicial quan el recusat sigui el president del Tribunal Suprem o el president de la Sala Penal o dos o més dels magistrats de la sala esmentada.

b) La Sala Penal del Tribunal Suprem, quan es recusi un dels magistrats que la integren.

c) La sala a què es refereix l'article 77 de la Llei orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president del Tribunal Superior de Justícia, el president de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior esmentat o el president d'audiència provincial amb seu a la comunitat autònoma o a dos magistrats o més d'una sala o secció o d'una audiència provincial.

d) La sala a què es refereix l'article 69 de la Llei orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president de l'Audiència Nacional, el president de la seva sala penal o més de dos magistrats d'una secció de la sala esmentada.

e) La Sala Penal de l'Audiència Nacional, quan es recusi un o dos dels magistrats.

f) La sala civil i penal dels tribunals superiors de justícia, quan es recusi un dels seus magistrats.

g) Quan el recusat sigui magistrat d'una audiència provincial, el ple de l'audiència provincial o, si aquesta es compon de dues seccions o més, la secció en la qual no estigui integrat el recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual formi part el recusat.

h) Quan es recusi un jutge central, decideix la recusació la secció de la sala penal de l'Audiència Nacional a la qual correspongui per torn, establert per la Sala de Govern de l'Audiència esmentada, excloent-ne la secció a la qual correspongui conèixer dels recursos que dicti el jutjat del qual sigui titular el recusat.

i) Quan el recusat sigui un jutge penal o d'instrucció, l'audiència provincial o, si aquesta es compon de dues seccions o més, la secció segona.

j) Quan el recusat sigui un jutge de pau, ha de resoldre el mateix jutge instructor de l'incident de recusació.»

5. Article 201

«Tots els dies i totes les hores de l'any són hàbils per a la instrucció de les causes criminals, sense que calgui una habilitació especial.»

6. Article 852

«En tot cas, el recurs de cassació es pot interposar si es fonamenta en la infracció d'un precepte constitucional.»