Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'Enjudiciament Civil

Anterior Amunt Següent

Onzena. Reforma de la Llei de procediment laboral.

Es modifiquen els articles 2, 15, 47, 50, 183, 186, 234, 235 i 261 del Reial decret legislatiu 2/1995, de 7 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de procediment laboral, que queden redactats en els termes següents:

1. Article 2

«d) Entre els associats i les mutualitats, llevat de les establertes pels col·legis professionals, en els termes que preveuen els articles 64 i següents i la disposició addicional quinzena de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de les assegurances privades, així com entre les fundacions laborals o entre aquestes i els seus beneficiaris, sobre el compliment, l'existència o la declaració de les seves obligacions específiques i dels drets de caràcter patrimonial, relacionats amb les finalitats i les obligacions pròpies d'aquelles entitats.»

2. Article 15

«1. L'abstenció i la recusació es regeixen, pel que fa a les seves causes, per la Llei orgànica del poder judicial, i respecte dels procediments, pel que disposa la Llei d'enjudiciament civil.
No obstant això, la recusació s'ha de proposar en una instància abans de la celebració dels actes de conciliació i judici i, en recursos, abans del dia assenyalat per a la votació i la decisió o, si s'escau, per a la vista.

En qualsevol cas, la proposició de la recusació no suspèn l'execució.

2. Instrueixen els incidents de recusació: a) Quan el recusat sigui el president o un o més magistrats de la Sala Social del Tribunal Suprem, de la sala social dels tribunals superiors de justícia o de la Sala Social de l'Audiència Nacional, un magistrat de la sala a la qual pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

b) Quan es recusin tots els magistrats d'una sala de justícia, el magistrat que correspongui per torn d'antiguitat dels que integrin el tribunal corresponent, sempre que no estigui afectat per la recusació, i si es recusen tots els magistrats que integren la sala social del tribunal corresponent, un magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa designat per sorteig entre tots els seus integrants.

c) Quan el recusat sigui un jutge social, un magistrat de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

L'antiguitat es regeix per l'ordre d'escalafó en la carrera judicial.

En els casos en què no sigui possible complir el que preveuen els paràgrafs anteriors, la Sala de Govern del Tribunal corresponent ha de designar l'instructor, i procurar que sigui de més categoria o, com a mínim, que tingui més antiguitat que el recusat o els recusats.

3. Decideixen els incidents de recusació: a) La sala que preveu l'article 61 de la Llei orgànica del poder judicial quan el recusat sigui el president de la sala social o dos o més dels magistrats de la sala esmentada.

b) La Sala Social del Tribunal Suprem, quan es recusi un dels magistrats que la integren.

c) La sala a què es refereix l'article 77 de la Llei orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president de la Sala Social del Tribunal Superior esmentat.

d) La sala a què es refereix l'article 69 de la Llei orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president de la Sala Social de l'Audiència Nacional o més de dos magistrats d'una secció de la sala esmentada.

e) Quan es recusin un o dos magistrats de la sala del Social de l'Audiència Nacional, la secció en la qual no estigui integrat el recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual el recusat formi part.

f) Quan es recusin un o dos magistrats de la sala social dels tribunals superiors de justícia, el ple de la sala si no està dividida en seccions o, altrament, la secció en què no estigui integrat el recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual formi part el recusat.

g) Quan el recusat sigui un jutge social, el ple de la sala social del tribunal superior de justícia corresponent, si no està dividida en seccions o, en cas contrari, la secció primera.»

3. Article 47.2

«2. Qualsevol interessat pot tenir accés al llibre de sentències a què es refereix l'article 213 de la Llei d'enjudiciament civil.»

4. Article 50.1

«1. El jutge, en el moment d'acabar el judici, pot pronunciar sentència de viva veu, que s'ha de consignar en l'acta amb el contingut i els requisits que estableix la Llei d'enjudiciament civil. També es pot limitar a pronunciar la decisió, que s'ha de documentar en l'acta mitjançant la fe del secretari judicial, sens perjudici de la redacció posterior de la sentència dins el termini i en la forma previstos legalment.»

5. Paràgraf primer de l'article 183

«Als processos seguits sense que hi hagi comparegut el demandat, els són aplicables les normes que conté el títol V del llibre II de la Llei d'enjudiciament civil, amb les especialitats següents:»

6. Regla 3a de l'article 183

«El termini per sol·licitar l'audiència és de tres mesos des de la notificació de la sentència al butlletí oficial corresponent, en els casos i les condicions que preveu l'article 501 de la Llei d'enjudiciament civil.»

7. Article 186

«Els recursos de reposició i de súplica s'han de substanciar d'acord amb el que preveu la Llei d'enjudiciament civil per al recurs de reposició.»

8. Article 234

«Contra qualsevol sentència dictada pels òrgans de l'ordre jurisdiccional social es pot interposar el recurs de revisió que preveu la Llei d'enjudiciament civil. El recurs s'ha d'interposar davant la Sala Social del Tribunal Suprem, que ha d'emetre resolució d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil, per bé que el dipòsit per recórrer té la quantia que assenyala aquesta Llei per als recursos de cassació.»

9. Article 235.1

«1. Les sentències fermes s'han de portar a efecte en la forma que estableix la Llei d'enjudiciament civil per a l'execució de sentències, amb les especialitats que preveu aquesta Llei.»

10. Article 261.2

«2. Si el que s'ha embargat són valors, s'han de vendre tal com estableix per a aquests la Llei d'enjudiciament civil.»