Article 465. Sentència d'apel·lació.

1. El tribunal ha d'emetre resolució sobre el recurs d'apel·lació dins els deu dies següents a la terminació de la vista. Si no s'ha celebrat la vista, la sentència s'ha de dictar en el termini d'un mes a comptar des de l'endemà del dia que s'hagin rebut les actuacions en el tribunal competent per a l'apel·lació.

2. Si la infracció processal al·legada s'ha comès en dictar sentència en la primera instància, el tribunal d'apel·lació, després de revocar la sentència apel·lada, ha d'emetre resolució sobre la qüestió o les qüestions que siguin objecte del procés.

3. Quan no sigui aplicable el que disposa l'apartat anterior d'aquest article i la infracció processal sigui de les que originen la nul·litat radical de les actuacions o de part d'aquestes, el tribunal ho ha de declarar així mitjançant provisió, i les ha de reposar a l'estat en què es trobaven quan es va cometre la infracció.

No s'ha de declarar la nul·litat d'actuacions si el vici o el defecte processal es pot solucionar en la segona instància, per a la qual cosa el tribunal ha de concedir un termini no superior a deu dies, llevat que el vici s'hagi posat de manifest en la vista i sigui esmenable a l'acte.

Feta l'esmena i, si s'escau, oïdes les parts i practicada la prova admissible, el tribunal d'apel·lació ha de dictar sentència sobre la qüestió o les qüestions objecte del plet.

4. La sentència que es dicti en apel·lació s'ha de pronunciar exclusivament sobre els punts i les qüestions plantejats en el recurs i, si s'escau, en els escrits d'oposició o impugnació a què es refereix l'article 461. La sentència no pot perjudicar l'apel·lant, llevat que el perjudici provingui d'estimar la impugnació de la resolució de què es tracta, formulada per l'apel·lat inicialment.

5 Es pot suspendre el termini per dictar sentencia en els procediments sobre l’aplicació dels articles 81 i 82 del Tractat de la Comunitat Europea o dels articles 1 i 2 de la Llei de defensa de la competència quan el tribunal tingui coneixement de l’existència d’un expedient administratiu davant la Comissió Europea, la Comissió Nacional de la Competència o els òrgans competents de les comunitats autònomes i sigui necessari conèixer el pronunciament de l’òrgan administratiu. La suspensió s’adopta motivadament, amb l’audiència prèvia de les parts, i s’ha de notificar a l’òrgan administratiu. Aquest, al seu torn, ha de traslladar la seva resolució al tribunal.
Contra l’acte de suspensió del procés nomes es pot presentar recurs de reposició.

[L'apartat 5 d'aquest article ha estat afegit per la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència (BOE núm. 159, de 04-07-2007, pp. 28848-28872; Suplement en llengua catalana al núm. 22, pp. 3035-3058)]. Per veure la redacció anterior faci click aquí].

[Aquest article està modificat per la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per veure la legislació vigent faci click aquí].