Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Article 22. Terminació del procés per satisfacció extraprocessal o mancança sobrevinguda d'objecte. Cas especial d'enervació del desnonament.

1. Quan, per circumstàncies sobrevingudes a la demanda i a la reconvenció, deixi d’haver interès legítim a obtenir la tutela judicial pretesa, perquè s’han satisfet, fora del procés, les pretensions de l’actor i, si s’escau, del demandat reconvinent o per qualsevol altra causa, s’ha de posar de manifest aquesta circumstància i, si hi ha un acord de les parts, el secretari judicial ha de decretar la terminació del procés, sense que sigui procedent condemna a costes

La interlocutòria de terminació del procés té els mateixos efectes que una sentència absolutòria ferma, sense que sigui procedent la condemna a costes.

2. Si alguna de les parts sosté la subsistència d’interès legítim, negant motivadament que s’hagi donat satisfacció extraprocessal a les seves pretensions o amb altres arguments, el secretari judicial ha de convocar les parts, en el termini de deu dies, a una compareixença davant el tribunal que ha de versar sobre aquest únic objecte.

Acabada la compareixença, el tribunal ha de decidir mitjançant interlocutòria, dins els deu dies següents, si és procedent continuar el judici, i ha d'imposar les costes d'aquestes actuacions a qui se li rebutgi la pretensió.

3. Contra la interlocutòria que ordeni la continuació del judici no es pot interposar cap recurs. Contra la que n'acordi la terminació, es pot interposar recurs d'apel·lació.

4. Els processos de desnonament de finca urbana o rústica per manca de pagament de les rendes o quantitats degudes per l’arrendatari acaben mitjançant decret dictat a l’efecte pel secretari judicial si, abans de la celebració de la vista, l’arrendatari paga a l’actor o posa a la seva disposició en el Tribunal o notarialment l’import de les quantitats reclamades a la demanda i el de les que degui al moment de l’esmentat pagament enervador del desnonament. Si el demandant s’oposa a l’enervament perquè no es compleixen els requisits anteriors, s’ha de citar les parts a la vista que preveu l’article 443 d’aquesta Llei, després de la qual el jutge ha de dictar sentència per la qual declari enervada l’acció o, si passa altrament, ha d’estimar la demanda, que dóna lloc al desnonament.

El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable quan l’arrendatari hagi enervat el desnonament en una ocasió anterior, excepte que el cobrament no hagi tingut lloc per causes imputables a l’arrendador, ni quan l’arrendador hagi requerit de pagament l’arrendatari per qualsevol mitjà fefaent amb, almenys, un mes d’antelació a la presentació de la demanda i el pagament no s’hagi efectuat al moment de l’esmentada presentació.

5. La resolució que declari enervada l’acció de desnonament ha de condemnar l’arrendatari al pagament de les costes meritades, llevat que les rendes i quantitats degudes no s’hagin cobrat per causes imputables a l’arrendador.

[L'apartat 1, el paràgraf primer de l'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

[L'apartat 4 d'aquest article ha estat modificat i el 5 introduït conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].Per veure la redacció anterior feu click aquí].