LEC: Part final

Primera. Títol competencial.

Aquesta Llei es dicta a l'empara de la competència que correspon a l'Estat de conformitat amb l'article 149.1.6a de la Constitució, sens perjudici de les especialitats necessàries que en aquest ordre derivin de les particularitats del dret substantiu de les comunitats autònomes.

Segona. Actualització de quanties.

1. El Govern, mitjançant reial decret, pot actualitzar cada cinc anys les quanties que assenyala aquesta Llei, amb l'informe del Consell General del Poder Judicial i el dictamen del Consell d'Estat.

2. Amb sis mesos d'antelació, com a mínim, a la plena implantació de la moneda europea (euro), el Govern, amb l'informe previ del Consell General del Poder Judicial i el dictamen del Consell d'Estat, ha de convertir a aquesta moneda les quanties que aquesta Llei estableix en pessetes, eliminar les fraccions d'aquella moneda i establir els imports en euros de manera que, de conformitat amb el que és habitual en les nostres lleis, siguin fàcils d'utilitzar. No obstant això, juntament amb les noves quanties en moneda europea, s'han de mantenir les que aquesta Llei estableix en pessetes en les regles sobre determinació de la classe de judici que s'ha de seguir i sobre accés als recursos.

Tercera. Mitjans materials i recursos humans per a la constància de vistes, audiències i compareixences

En el termini d'un any, a partir del l'aprovació d'aquesta Llei, el Govern de la Nació i els consells de govern de les comunitats autònomes que tinguin transferides les competències corresponents, han d'adoptar les mesures necessàries perquè els jutjats i els tribunals disposin dels mitjans materials i dels recursos humans necessaris per a la constància de les actuacions orals de conformitat amb el que disposa l'article 147 d'aquesta Llei.

Quarta. Taxes per a l'obtenció de còpies de documents i instruments.

En el termini de sis mesos, a partir del l'aprovació d'aquesta Llei, el Govern de la Nació ha d'aprovar per reial decret un sistema de preus taxats referits a l'obtenció de còpies simples de documents i instruments que constin en actuacions i que siguin sol·licitats per les parts del procés.

[La Ley Orgánica 19/2003, de 23 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial (BOE núm. 309, de 26-12-2003, pp. 46025-46096) ha afegit una disposició addicional cinquena a aquesta llei. Si vol veure la redacció en castella d'aquesta disposició addicional, faci clic aquí.]

Primera. Règim de recursos contra resolucions interlocutòries o no definitives.

A les resolucions actuacions o no definitives que es dictin en tota mena de processos i instàncies després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei els és aplicable el règim de recursos ordinaris que estableix.

Segona. Processos en primera instància.

Llevat del que disposa la disposició transitòria primera, els processos de declaració que estiguin en primera instància en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'han de continuar substanciant, fins que es dicti sentència en la instància esmentada, d'acord amb la legislació processal anterior. Quant a l'apel·lació, la segona instància, l'execució, també la provisional, i els recursos extraordinaris, són aplicables les disposicions d'aquesta Llei.

Tercera. Processos en segona instància.

Llevat del que disposa la disposició transitòria primera, quan els processos de declaració estiguin en segona instància en el moment de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, la instància s'ha de substanciar d'acord amb la Llei anterior i, a partir de la sentència, s'ha d'aplicar, amb caràcter general, aquesta Llei.

No obstant això, d'acord amb el que disposa aquesta Llei es pot demanar l'execució provisional de la sentència estimatòria apel·lada.

Quarta. Afers en cassació.

Els afers pendents de recurs de cassació a l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'han de seguir substanciant i decidint de conformitat amb el que s'ha dit anteriorment, però es pot demanar, d'acord amb aquesta Llei, l'execució provisional de la sentència estimatòria objecte de recurs en cassació.

Cinquena. Judicis executius.

Sigui quin sigui el títol en què es fonamentin, els judicis executius pendents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'han de seguir tramitant de conformitat amb el que s'ha dit anteriorment, però si les actuacions no han arribat al procediment de constrenyiment, s'ha d'aplicar al seu moment aquesta Llei respecte del procediment esmentat.

Sisena. Execució forçosa.

Els processos d'execució ja iniciats a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es regeixen pel que disposa per a les actuacions executives que encara es puguin fer o modificar fins a la satisfacció completa de l'executant.

Setena. Mesures cautelars.

1. Les mesures cautelars que se sol·licitin, després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, en els processos iniciats abans de la seva vigència, es regeixen pel que disposa aquesta Llei.

2. Les mesures cautelars adoptades abans d'entrar en vigor aquesta Llei es regeixen per les disposicions de la legislació anterior, però se'n pot demanar i obtenir la revisió i modificació d'acord amb aquesta Llei.

Disposició derogatòria única

 1. Es deroga la Llei d'enjudiciament civil, aprovada pel Reial decret de 3 de febrer de 1881, amb les excepcions següents:

1a Els títols XII i XIII del llibre II i el llibre III, que continuen en vigor fins a la vigència de la Llei concursal i de la Llei sobre jurisdicció voluntària, respectivament, llevat de l'article 1827 i els articles 1880 a 1900, inclusivament, que queden derogats.

Així mateix, fins a la vigència de les lleis esmentades, també continuen en vigor els números 1r i 5è de l'article 4, els números 1r i 3r de l'article 10 i les regles 8a, 9a, 16a, 17a, 18a, 19a, 22a, 23a, 24a, 25a, 26a i 27a de l'article 63, tots aquests de la Llei d'enjudiciament civil, de 1881.

Mentre no entri en vigor la Llei concursal, els incidents que sorgeixin al si de processos concursals es regeixen pel que disposa aquesta Llei per a la tramitació d'incidents.

Mentre no entri en vigor la Llei sobre jurisdicció voluntària, les referències al procediment contenciós procedent que conté el llibre III s'entenen fetes al judici verbal.

2a El títol I del llibre II, així com l'article 11, sobre la conciliació i la secció 2a del títol IX del llibre II, sobre declaració d'hereus abintestat, que estan vigents fins a l'entrada en vigor de la regulació de les dues matèries en la Llei sobre jurisdicció voluntària.

3a Els articles 951 a 958, sobre eficàcia a Espanya de sentències dictades per tribunals estrangers, que continuen en vigor fins a la vigència de la Llei sobre cooperació jurídica internacional en matèria civil.

2. També queden derogats els preceptes, les lleis i les disposicions següents:

1r L'apartat segon de l'article 8; el paràgraf segon de l'apartat sisè de l'article 12; els articles 127 a 130, inclòs; el paràgraf segon de l'article 134 i l'article 135; els articles 202 a 214, inclòs; 294 a 296, inclòs, i 298; i els articles 1214, 1215, 1226 i 1231 a 1253, inclòs, tots aquests del Codi civil.

2n Els articles 119, 120, 121 i 122.1 de la Llei de societats anònimes, text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre.

3r Els articles 11, 12, 13, 14 i 15 de la Llei 62/1978, de 26 de desembre, de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la persona.

4t Els articles 2, 8, 12 i 13 de la Llei de 23 de juliol de 1908, referent a la nul·litat de determinats contractes de préstecs.

5è Els articles 17 i 18 de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, text refós aprovat pel Decret 632/1968, de 21 de març.

6è Els articles 38 a 40, inclòs, de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'arrendaments urbans.

7è Els articles 123 a 137 de la Llei 83/1980, de 31 de desembre, d'arrendaments rústics.

8è Els articles 82, 83, 84, 85, 92 i 93 de la Llei d'hipoteca mobiliària i penyora sense desplaçament, de 16 de desembre de 1954.

9è Els articles 41 i 42 de la Llei d'hipoteca naval, de 21 d'agost de 1893.

10è Les disposicions addicionals primera a novena de la Llei 30/1981, de 7 de juliol, per la qual es modifica la regulació del matrimoni en el Codi civil i es determina el procediment a seguir en les causes de nul·litat, separació i divorci.

11è Els articles 23, 25 i 26 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial.

12è Els articles 29, 30 i 33 de la Llei 34/1988, d'11 novembre, general de publicitat.

13è L'article 142 de la Llei de propietat intel·lectual, text refós pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.

14è Els apartats tercer i quart de l'article 125, l'apartat segon de l'article 133, l'article 135 i els apartats primer i segon de l'article 136 de la Llei 11/1986, de 20 de març, de patents.

15è L'apartat tercer de l'article 9 i els articles 14, 15, 18 i 20 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació.

16è L'article 12 de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles.

17è El Decret llei 18/1969, de 20 d'octubre, sobre administració judicial en cas d'embargament d'empreses.

18è El Decret de 21 de novembre de 1952, pel qual es desplega la base desena de la Llei de 19 de juliol de 1944, sobre normes processals aplicables en la justícia municipal.

19è La Llei 10/1968, de 20 de juny, sobre atribució de competències en matèria civil a les audiències provincials.

20è El Decret de 23 de febrer de 1940, sobre reconstrucció d'interlocutòries i actuacions judicials.

21è El Decret llei 5/1973, de 17 de juliol, sobre declaració d'inhàbils, a efectes judicials, de tots els dies del mes d'agost.

3. Així mateix, es consideren derogades, de conformitat amb l'apartat segon de l'article 2 del Codi civil, totes les normes que s'oposin o siguin incompatibles amb el que disposa aquesta Llei.

Es considera en vigor la Llei 52/1997, de 27 de novembre, d'assistència jurídica a l'Estat i institucions públiques.

Primera. Reforma de la Llei de propietat horitzontal.

1. El paràgraf tercer de l'apartat 2 de l'article 7 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, modificada per la Llei 8/1999, de 6 d'abril, queda redactat en els termes següents:

«Si l'infractor persisteix en la seva conducta, el president, amb l'autorització prèvia de la junta de propietaris, degudament convocada a aquest efecte, pot entaular en contra de l'infractor l'acció de cessació que, en el que no preveu expressament aquest article, s'ha de substanciar per mitjà del judici ordinari.»

2. L'article 21 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de propietat horitzontal, queda redactat en els termes següents:

«1. Les obligacions a què es refereixen els apartats e) i f) de l'article 9, les ha de complir el propietari de l'habitatge o el local dins el termini i en la forma escaient que determina la Junta. Altrament, el president o l'administrador, si així ho acorda la junta de propietaris, ho pot exigir judicialment per mitjà del procés monitori.

2. La utilització del procediment monitori requereix la certificació prèvia de l'acord de la junta que aprovi la liquidació del deute amb la comunitat de propietaris per qui actuï com a secretari, amb el vistiplau del president, sempre que aquest acord hagi estat notificat als propietaris afectats tal com estableix l'article 9.

3. A la quantitat que es reclami en virtut del que disposa l'apartat anterior, s'hi pot afegir la derivada de les despeses del requeriment previ de pagament, sempre que consti documentalment que s'ha fet el pagament, i s'adjunti a la sol·licitud el justificant d'aquestes despeses.

4. Quan el propietari anterior de l'habitatge o local hagi de respondre solidàriament del pagament del deute, es pot adreçar en contra seva la petició inicial, sens perjudici del seu dret a repetir contra el propietari actual. Així mateix, es pot adreçar la reclamació contra el titular registral, que gaudeix del mateix dret esmentat anteriorment.

En tots aquests casos, la petició inicial es pot formular contra qualsevol dels obligats o contra tots ells conjuntament.

5. Quan el deutor s'oposi a la petició inicial del procés monitori, el creditor pot sol·licitar l'embargament preventiu de béns suficients d'aquell, per fer front a la quantitat reclamada, els interessos i les costes.

El tribunal ha d'acordar, en tot cas, l'embargament preventiu sense que calgui que el creditor presti caució. No obstant això, el deutor pot aixecar l'embargament prestant un aval bancari per la quantia per la qual hagi estat decretat.

6. Quan en la sol·licitud inicial del procés monitori s'utilitzin els serveis professionals d'advocat i procurador per reclamar les quantitats degudes a la comunitat, el deutor ha de pagar, amb subjecció en tot cas als límits que estableixen l'apartat tercer de l'article 394 de la Llei d'enjudiciament civil, els honoraris i els drets que meritin ambdós per la seva intervenció, tant si aquell atén el requeriment de pagament com si no compareix davant el tribunal. En els casos en què hi hagi oposició, s'han de seguir les regles generals en matèria de costes, encara que, si el creditor obté una sentència totalment favorable a la seva pretensió, s'hi han d'incloure els honoraris de l'advocat i els drets del procurador derivats de la seva intervenció, encara que no hagi estat preceptiva.»

Segona. Reforma de la Llei de propietat intel·lectual.

1. L'article 25.20 de la Llei de propietat intel·lectual, text refós pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, queda redactat en els termes següents:

«20. En el supòsit que indica l'apartat anterior i en qualsevol altre d'impagament de la remuneració, l'entitat o les entitats de gestió o, si s'escau, la representació o l'associació gestora, sens perjudici de les accions civils i penals que els assisteixin, poden sol·licitar al tribunal que adopti les mesures cautelars procedents d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil i, en concret, l'embargament dels equips, els aparells i els materials corresponents. Els béns embargats així queden afectes al pagament de la remuneració reclamada i a la indemnització oportuna de danys i perjudicis.»

2. L'article 103 de la Llei de propietat intel·lectual, text refós pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, queda redactat en els termes següents:

«Article 103. Mesures de protecció.

El titular dels drets reconeguts en el aquest títol pot instar les accions i els procediments que, amb caràcter general, disposa el títol I, llibre III d'aquesta Llei i les mesures cautelars procedents, d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil.»

3. L'article 143 de la Llei de propietat intel·lectual, text refós pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, queda redactat en els termes següents:

«Article 143. Causes criminals.

En les causes criminals que se segueixin per infracció dels drets que reconeix aquesta Llei, es poden adoptar les mesures cautelars procedents en processos civils, d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil. Aquestes mesures no impedeixen l'adopció de qualssevol altres que estableixi la legislació processal penal.»

4. L'article 150 de la Llei de propietat intel·lectual, text refós pel Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, queda redactat en els termes següents:

«Article 150. Legitimació.

Les entitats de gestió, una vegada autoritzades, estan legitimades en els termes que resultin dels seus estatuts propis, per exercir els drets confiats a la seva gestió i fer-los valer en tota mena de procediments administratius o judicials.

Per acreditar aquesta legitimació, l'entitat de gestió únicament ha d'aportar a l'inici del procés una còpia dels seus estatuts i la certificació acreditativa de la seva autorització administrativa. El demandat només pot fonamentar la seva oposició en la falta de representació de l'actora, l'autorització del titular del dret exclusiu o el pagament de la remuneració corresponent.»

Tercera. Reforma de la Llei de societats anònimes.

1. L'article 118 del Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de societats anònimes, queda redactat en els termes següents:

«Per a la impugnació dels acords socials, s'han de seguir els tràmits del judici ordinari i les disposicions que conté la Llei d'enjudiciament civil.»

2. Els paràgrafs segon i tercer de l'article 122 del text esmentat de la Llei de societats anònimes passen a ser els paràgrafs primer i segon, respectivament, de l'article esmentat.

Quarta. Reforma de la Llei de competència deslleial.

L'article 22 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, queda redactat en els termes següents:

«Article 22. Procediment.

Els processos en matèria de competència deslleial es tramiten d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil per al judici ordinari.»

Cinquena. Reforma de la Llei de patents.

1. L'apartat primer de l'article 125 de la Llei 11/1986, de 20 de març, de patents, queda redactat en els termes següents:

«1. Els litigis civils que puguin sorgir a l'empara d'aquesta Llei s'han de resoldre en el judici que correspongui de conformitat amb la Llei d'enjudiciament civil.»

2. L'article 133 de la Llei 11/1986, de 20 de març, de patents, queda redactat en els termes següents:

«Qui exerceixi o hagi d'exercir una acció de les que preveu aquesta Llei pot sol·licitar a l'òrgan judicial que hi hagi d'entendre l'adopció de les mesures cautelars per assegurar l'efectivitat de les dites accions, sempre que justifiqui l'explotació de la patent objecte de l'acció en els termes de l'article 83 d'aquesta Llei o que ha iniciat uns preparatius seriosos i efectius a aquests efectes.»

Sisena. Reforma de la Llei sobre condicions generals de la contractació.

1. L'apartat segon de l'article 12 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació, queda redactat en els termes següents:

«2. L'acció de cessació s'adreça a obtenir una sentència que condemni el demandat a eliminar de les seves condicions generals les que es considerin nul·les i a abstenir-se d'utilitzar-les en endavant, i a determinar o aclarir, quan sigui necessari, el contingut del contracte que s'ha de considerar vàlid i eficaç.

A l'acció de cessació es pot acumular, com a accessòria, la de devolució de quantitats que s'hagin cobrat en virtut de les condicions que afecti la sentència i la d'indemnització de danys i perjudicis que hagi causat l'aplicació de les condicions esmentades.»

2. L'apartat tercer de l'article 12 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació, queda redactat en els termes següents:

«3. L'acció de retractació té com a objecte obtenir una sentència que declari el demandant i li imposi, sigui el predisponent o no ho sigui, el deure de retractar-se de la recomanació que hagi fet d'utilitzar les clàusules de condicions generals que es considerin nul·les i d'abstenir-se de seguir recomanant-les en el futur.»

3. L'apartat quart de l'article 12 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació, queda redactat en els termes següents:

«4. L'acció declarativa s'ha d'adreçar a obtenir una sentència que reconegui una clàusula com a condició general de la contractació i n'ordeni la inscripció, quan aquesta sigui procedent de conformitat amb el que preveu l'incís final de l'apartat 2 de l'article 11 d'aquesta Llei.»

4. S'afegeix un nou paràgraf al final de l'article 16 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació, en els termes següents:

«Aquestes entitats es poden personar en els processos promoguts per qualsevol d'aquestes entitats, si ho consideren oportú per a la defensa dels interessos que representen.»

5. S'afegeix una disposició addicional quarta a la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació, en els termes següents:

«Disposició addicional quarta.

Les referències que conté la Llei d'enjudiciament civil als consumidors i els usuaris s'entenen fetes a qualsevol adherent, tant si és consumidor o usuari com si no, en els litigis en què s'exerceixin accions individuals o col·lectives derivades d'aquesta Llei de condicions generals de la contractació.

Així mateix, les referències que conté la Llei d'enjudiciament civil a les associacions de consumidors i usuaris també es consideren aplicables als litigis en què s'exerceixin accions col·lectives previstes en aquesta Llei de condicions generals de la contractació, a les altres persones i ens legitimats activament per al seu exercici.»

Setena. Reforma de la Llei de venda a terminis de béns mobles.

1. El paràgraf primer de l'apartat tercer de l'article 15 de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda redactat en els termes següents:

«3. En cas d'embargament preventiu o execució forçosa pel que fa a béns mobles s'ha de sobreseure qualsevol procediment de constrenyiment respecte d'aquests béns o els seus productes o rendes tan aviat com consti en actuacions, per certificació del registrador, que sobre els béns en qüestió consten inscrits drets a favor d'una persona diferent d'aquella contra la qual es va decretar l'embargament o se segueix el procediment, llevat que s'hi hagi adreçat en contra l'acció en concepte d'hereva de qui consti com a propietari en el registre.

Al creditor executant se li reserva la seva acció per perseguir en el mateix judici altres béns del deutor i per tractar en el judici corresponent el dret que consideri que l'assisteix quant als béns respecte dels quals se suspengui el procediment.»

2. L'apartat primer de l'article 16 de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda redactat en els termes següents:

«1. El creditor pot sol·licitar el compliment de les obligacions derivades dels contractes que regula aquesta Llei mitjançant l'exercici de les accions que corresponguin en processos de declaració ordinaris, en el procés monitori o en el procés d'execució, de conformitat amb la Llei d'enjudiciament civil.

Únicament constitueixen títol suficient per fonamentar l'acció executiva sobre el patrimoni del deutor els contractes de venda a terminis de béns mobles que constin en algun dels documents a què es refereixen els números 4t i 5è de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'enjudiciament civil.»

3. La lletra d) de l'apartat segon de l'article 16 de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda redactada en els termes següents:

«d) Quan el deutor no pagui la quantitat exigida ni lliuri els béns per a l'alienació en subhasta pública a què es refereix la lletra anterior, el creditor pot reclamar del tribunal competent la tutela sumària del seu dret, mitjançant l'exercici de les accions que preveuen els números 10è i 11è de l'apartat primer de l'article 250 de la Llei d'enjudiciament civil.»

4. L'apartat segon de la disposició addicional primera de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda redactat en els termes següents:

«L'arrendador financer pot sol·licitar el compliment de les obligacions derivades dels contractes que regula aquesta Llei mitjançant l'exercici de les accions que corresponguin en processos de declaració ordinaris, en el procés monitori o en el procés d'execució, de conformitat amb la Llei d'enjudiciament civil.

Únicament constitueixen títol suficient per fonamentar l'acció executiva sobre el patrimoni del deutor els contractes d'arrendament financer que constin en algun dels documents a què es refereixen els números 4t i 5è de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'enjudiciament civil.»

5. El primer paràgraf i la lletra c) de l'apartat tercer de la disposició addicional primera de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queden redactats en els termes següents:

«3. En cas d'incompliment d'un contracte d'arrendament financer que consti en algun dels documents a què es refereixen els números 4t i 5è de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'enjudiciament civil o que s'hagi inscrit en el Registre de venda a terminis de béns mobles i formalitzat en el model oficial establert a aquest efecte, l'arrendador pot pretendre la recuperació del bé de conformitat amb les regles següents:

c) Quan el deutor no pagui la quantitat exigida ni lliuri els béns a l'arrendador financer, aquest pot reclamar del tribunal competent la recuperació immediata dels béns cedits en arrendament financer, mitjançant l'exercici de les accions que preveu el número 11è de l'apartat primer de l'article 250 de la Llei d'enjudiciament civil.»

Vuitena. Reforma de la Llei d'arbitratge.

L'article 11 de la Llei 36/1988, de 5 de desembre, d'arbitratge, queda redactat en els termes següents:

«1. El conveni arbitral obliga les parts a atenir-se al que estipula i complir-ho, i impedeix als tribunals conèixer de les qüestions litigioses sotmeses a arbitratge en el conveni, sempre que la part a qui interessi ho invoqui mitjançant declinatòria.»

«2. Les parts poden renunciar per conveni a l'arbitratge pactat, i queda expedita la via judicial.

En tot cas, s'entén que hi renuncien quan, interposada la demanda per qualsevol de les parts, el demandat o tots els demandats, si són diversos, després de personar-se en el judici duguin a terme qualsevol gestió processal que no sigui proposar la declinatòria en la forma escaient.»

Novena. Reforma de la Llei hipotecària.

Es modifiquen els articles 41, 86, 107, 129, 130, 131, 132, 133, 134 i 135 de la Llei hipotecària, de 8 de febrer de 1946, que queden redactats en els termes següents:

1. Article 41

«Les accions reals procedents dels drets inscrits es poden exercir per mitjà del judici verbal que regula la Llei d'enjudiciament civil, contra els qui, sense títol inscrit, s'oposin a aquells drets o en pertorbin l'exercici. Aquestes accions, basades en la legitimació registral que reconeix l'article 38, exigeixen sempre que per certificació del registrador s'acrediti la vigència de l'assentament corresponent, sense cap contradicció.»

2. Article 86

«Les anotacions preventives, sigui quin sigui el seu origen, caduquen al cap de quatre anys de la data de l'anotació, llevat de les anotacions que tinguin assenyalat en la Llei un termini més breu.

No obstant això, a instància dels interessats o per mandat de les autoritats que les hagin decretat, es poden prorrogar per un termini de quatre anys més, sempre que el manament que ordeni la pròrroga sigui presentat abans que caduqui l'assentament. L'anotació prorrogada caduca al cap de quatre anys de la data de l'anotació de pròrroga. Es poden practicar pròrrogues successives ulteriors en els mateixos termes.

La caducitat de les anotacions preventives s'ha de fer constar en el registre a instància del propietari de l'immoble o el dret real afectat.»

3. Article 107.12è

«12è El dret del més-dient sobre els immobles subhastats en un procediment judicial. Una vegada satisfet el preu de la rematada i inscrit el domini a favor del més-dient, la hipoteca subsisteix i recau directament sobre els béns adjudicats.»

4. Article 129

«L'acció hipotecària es pot exercir directament contra els béns hipotecats subjectant el seu exercici al que disposa el títol IV del llibre III de la Llei d'enjudiciament civil, amb les especialitats que estableix el capítol V. A més a més, en l'escriptura de constitució de la hipoteca, s'hi podrà pactar la venda extrajudicial del bé hipotecat, de conformitat amb l'article 1.858 del Codi civil, per al cas de falta de compliment de l'obligació garantida. La venda extrajudicial s'ha de fer per mitjà d'un notari, amb les formalitats que estableix el Reglament hipotecari.»

5. Article 130

«El procediment d'execució directa contra els béns hipotecats només es pot exercir com a realització d'una hipoteca inscrita i, atès el seu caràcter constitutiu, sobre la base dels aspectes que contingui l'assentament respectiu».

6. Article 131

«Les anotacions preventives de demanda de nul·litat de la mateixa hipoteca o qualssevol altres que no es basin en algun dels supòsits que puguin determinar la suspensió de l'execució queden cancel·lades en virtut del manament de cancel·lació a què es refereix l'article 133, sempre que siguin posteriors a la nota marginal d'expedició de certificació de càrregues. No es pot inscriure l'escriptura de la carta de pagament de la hipoteca mentre no s'hagi cancel·lat prèviament la nota marginal esmentada, mitjançant el manament judicial a aquest efecte.»

7. Article 132

«Als efectes de les inscripcions i les cancel·lacions a què donin lloc els procediments d'execució directa sobre els béns hipotecats, la qualificació del registrador s'estén als aspectes següents:

1r Que s'ha demandat i requerit de pagament el deutor, l'hipotecador no deutor i tercers posseïdors que tinguin inscrits el seu dret en el registre en el moment d'expedir-se la certificació de càrregues en el procediment.

2n Que s'ha notificat l'existència del procediment als creditors i a tercers el dret dels quals ha estat anotat o inscrit posteriorment a la hipoteca, llevat dels que siguin posteriors a la nota marginal d'expedició de certificació de càrregues, respecte dels quals la nota marginal té els efectes de la notificació.

3r Que el que s'hagi lliurat al creditor en pagament del principal del crèdit, dels interessos meritats i de les costes causades no excedeixen el límit de la cobertura hipotecària respectiva.

4t Que el valor del venut o adjudicat va ser igual o inferior a l'import total del crèdit de l'actor, o en cas que l'hagi superat, que es va consignar l'excés en un establiment públic destinat a aquest efecte, a disposició dels creditors posteriors.»

8. Article 133

«El testimoni expedit pel secretari judicial que comprengui la interlocutòria de rematada o adjudicació i del qual resulti la consignació, si s'escau, del preu, és títol suficient per practicar la inscripció de la finca o el dret adjudicat a favor del més-dient o l'adjudicatari, sempre que s'hi adjunti el manament de cancel·lació de càrregues a què es refereix l'article 674 de la Llei d'enjudiciament civil.

El manament judicial de cancel·lació de càrregues i el testimoni de la interlocutòria de rematada o adjudicació poden constar en un únic document en el qual s'ha de consignar, en tot cas, el compliment dels requisits que estableix l'article anterior i les altres circumstàncies que siguin necessàries per practicar la inscripció i la cancel·lació.»

9. Article 134

«El testimoni de la interlocutòria d'adjudicació i el manament de cancel·lació de càrregues, determinen la inscripció de la finca o el dret a favor de l'adjudicatari i la cancel·lació de la hipoteca que hagi motivat l'execució, així com la de totes les càrregues, els gravàmens i les inscripcions de tercers posseïdors que siguin posteriors a aquestes, sense excepció, fins i tot les que s'hagin verificat posteriorment a la nota marginal d'expedició de certificació de càrregues en el procediment corresponent.

Només subsisteixen les declaracions d'obres noves i divisions horitzontals posteriors quan de la inscripció de la hipoteca es desprengui que aquesta s'estén per llei o per pacte a les noves edificacions.»

10. Article 135

«El registrador ha de comunicar al jutge davant del qual se substanciï un procediment executiu, fins i tot quan recaigui directament sobre béns hipotecats, l'extensió d'assentaments ulteriors que puguin afectar l'execució.»

Desena. Reforma de la Llei canviària i del xec.

1. Es modifica l'últim paràgraf de l'article 67 de la Llei 19/1985, de 16 de juliol, de la Llei canviària i del xec, que queda redactat en els termes següents:

«Pel que fa a l'exercici de l'acció canviària només són admissibles les excepcions enunciades en aquest article.»

2. Es modifica el paràgraf segon de l'article 49 de la Llei 19/1985, de 16 de juliol, canviària i del xec, i se substitueix l'expressió: «... com en l'executiva...» per la següent: «... per mitjà del procés especial canviari...».

3. Es modifica l'article 66 de la Llei 19/1985, de 16 de juliol, canviària i del xec, que queda redactat en els termes següents:

«La lletra de canvi comporta l'execució per mitjà del judici canviari que regula la Llei d'enjudiciament civil en el capítol II, títol III, del llibre IV, per la quantitat determinada en el títol i per les altres quantitats, d'acord amb els articles 58, 59 i 62 d'aquesta Llei, sense que calgui el reconeixement judicial de les signatures.»

4. Es modifica l'article 68 de la Llei 19/1985, de 16 de juliol, canviària i del xec, que queda redactat en els termes següents:

«L'exercici de l'acció canviària, per mitjà del procés especial canviari, se sotmet al procediment que estableix la Llei d'enjudiciament civil.»

Onzena. Reforma de la Llei de procediment laboral.

Es modifiquen els articles 2, 15, 47, 50, 183, 186, 234, 235 i 261 del Reial decret legislatiu 2/1995, de 7 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de procediment laboral, que queden redactats en els termes següents:

1. Article 2

«d) Entre els associats i les mutualitats, llevat de les establertes pels col·legis professionals, en els termes que preveuen els articles 64 i següents i la disposició addicional quinzena de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de les assegurances privades, així com entre les fundacions laborals o entre aquestes i els seus beneficiaris, sobre el compliment, l'existència o la declaració de les seves obligacions específiques i dels drets de caràcter patrimonial, relacionats amb les finalitats i les obligacions pròpies d'aquelles entitats.»

2. Article 15

«1. L'abstenció i la recusació es regeixen, pel que fa a les seves causes, per la Llei orgànica del poder judicial, i respecte dels procediments, pel que disposa la Llei d'enjudiciament civil.

No obstant això, la recusació s'ha de proposar en una instància abans de la celebració dels actes de conciliació i judici i, en recursos, abans del dia assenyalat per a la votació i la decisió o, si s'escau, per a la vista.

En qualsevol cas, la proposició de la recusació no suspèn l'execució.

2. Instrueixen els incidents de recusació: a) Quan el recusat sigui el president o un o més magistrats de la Sala Social del Tribunal Suprem, de la sala social dels tribunals superiors de justícia o de la Sala Social de l'Audiència Nacional, un magistrat de la sala a la qual pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

b) Quan es recusin tots els magistrats d'una sala de justícia, el magistrat que correspongui per torn d'antiguitat dels que integrin el tribunal corresponent, sempre que no estigui afectat per la recusació, i si es recusen tots els magistrats que integren la sala social del tribunal corresponent, un magistrat de la Sala Contenciosa Administrativa designat per sorteig entre tots els seus integrants.

c) Quan el recusat sigui un jutge social, un magistrat de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

L'antiguitat es regeix per l'ordre d'escalafó en la carrera judicial.

En els casos en què no sigui possible complir el que preveuen els paràgrafs anteriors, la Sala de Govern del Tribunal corresponent ha de designar l'instructor, i procurar que sigui de més categoria o, com a mínim, que tingui més antiguitat que el recusat o els recusats.

3. Decideixen els incidents de recusació: a) La sala que preveu l'article 61 de la Llei orgànica del poder judicial quan el recusat sigui el president de la sala social o dos o més dels magistrats de la sala esmentada.

b) La Sala Social del Tribunal Suprem, quan es recusi un dels magistrats que la integren.

c) La sala a què es refereix l'article 77 de la Llei orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president de la Sala Social del Tribunal Superior esmentat.

d) La sala a què es refereix l'article 69 de la Llei orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president de la Sala Social de l'Audiència Nacional o més de dos magistrats d'una secció de la sala esmentada.

e) Quan es recusin un o dos magistrats de la sala del Social de l'Audiència Nacional, la secció en la qual no estigui integrat el recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual el recusat formi part.

f) Quan es recusin un o dos magistrats de la sala social dels tribunals superiors de justícia, el ple de la sala si no està dividida en seccions o, altrament, la secció en què no estigui integrat el recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual formi part el recusat.

g) Quan el recusat sigui un jutge social, el ple de la sala social del tribunal superior de justícia corresponent, si no està dividida en seccions o, en cas contrari, la secció primera.»

3. Article 47.2

«2. Qualsevol interessat pot tenir accés al llibre de sentències a què es refereix l'article 213 de la Llei d'enjudiciament civil.»

4. Article 50.1

«1. El jutge, en el moment d'acabar el judici, pot pronunciar sentència de viva veu, que s'ha de consignar en l'acta amb el contingut i els requisits que estableix la Llei d'enjudiciament civil. També es pot limitar a pronunciar la decisió, que s'ha de documentar en l'acta mitjançant la fe del secretari judicial, sens perjudici de la redacció posterior de la sentència dins el termini i en la forma previstos legalment.»

5. Paràgraf primer de l'article 183

«Als processos seguits sense que hi hagi comparegut el demandat, els són aplicables les normes que conté el títol V del llibre II de la Llei d'enjudiciament civil, amb les especialitats següents:»

6. Regla 3a de l'article 183

«El termini per sol·licitar l'audiència és de tres mesos des de la notificació de la sentència al butlletí oficial corresponent, en els casos i les condicions que preveu l'article 501 de la Llei d'enjudiciament civil.»

7. Article 186

«Els recursos de reposició i de súplica s'han de substanciar d'acord amb el que preveu la Llei d'enjudiciament civil per al recurs de reposició.»

8. Article 234

«Contra qualsevol sentència dictada pels òrgans de l'ordre jurisdiccional social es pot interposar el recurs de revisió que preveu la Llei d'enjudiciament civil. El recurs s'ha d'interposar davant la Sala Social del Tribunal Suprem, que ha d'emetre resolució d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil, per bé que el dipòsit per recórrer té la quantia que assenyala aquesta Llei per als recursos de cassació.»

9. Article 235.1

«1. Les sentències fermes s'han de portar a efecte en la forma que estableix la Llei d'enjudiciament civil per a l'execució de sentències, amb les especialitats que preveu aquesta Llei.»

10. Article 261.2

«2. Si el que s'ha embargat són valors, s'han de vendre tal com estableix per a aquests la Llei d'enjudiciament civil.»

Dotzena. Reforma de la Llei d'enjudiciament criminal.

S'han de modificar els articles 54, 56, 63, 68, 201 i 852 de la Llei d'enjudiciament criminal, promulgada pel Reial decret de 14 de setembre de 1882, que queden redactats en els termes següents:

1. Article 54

«L'abstenció i la recusació es regeixen, pel que fa a les causes, per la Llei orgànica del poder judicial, i pel que fa al procediment, pel que disposa la Llei d'enjudiciament civil.»

2. Article 56

«La recusació s'ha de proposar tan aviat com es tingui coneixement de la causa en què es fonamenti, perquè, altrament, no s'ha d'admetre a tràmit.

Concretament, s'han d'inadmetre les recusacions:

1r Quan no es proposin en comparèixer o intervenir per primera vegada en el procés, en qualsevol de les seves fases, si el coneixement de la concurrència de la causa de recusació és anterior a aquell.

2n Quan es proposin quan el procés ja s'ha iniciat, si la causa de recusació es coneix anteriorment al moment processal en què es proposi la recusació.»

3. Article 63

«Instrueixen els incidents de recusació: a) Quan el recusat sigui el president o un o més magistrats de la Sala Penal del Tribunal

Suprem, de la sala penal dels tribunals superiors de justícia, o de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, un magistrat de la sala a la qual pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

b) Quan el recusat sigui el president o un o més magistrats d'una audiència provincial, un magistrat d'una secció diferent a la qual pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat. Si només hi ha una secció, s'ha de procedir tal com estableix l'apartat segon de l'article 107 de la Llei d'enjudiciament civil.

c) Quan es recusin tots els magistrats d'una sala de justícia, el magistrat que correspongui per torn d'antiguitat dels que integrin el tribunal corresponent, sempre que no estigui afectat per la recusació, i si es recusen tots els magistrats que integren la sala del tribunal corresponent, un magistrat designat per sorteig entre tots els integrants de tribunals del mateix àmbit territorial que pertanyin a la resta d'ordres jurisdiccionals.

d) Quan es recusi un jutge central penal o un jutge central d'instrucció, un magistrat de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

e) Quan el recusat sigui un jutge d'instrucció o un jutge penal, un magistrat de l'audiència provincial corresponent, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

f) Quan el recusat sigui un jutge de pau, el jutge d'instrucció del partit corresponent o, si hi ha diversos jutjats d'instrucció, el jutge titular designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.»

4. Article 68

«Decideixen els incidents de recusació: a) La sala que preveu l'article 61 de la Llei orgànica del poder judicial quan el recusat sigui el president del Tribunal Suprem o el president de la Sala Penal o dos o més dels magistrats de la sala esmentada.

b) La Sala Penal del Tribunal Suprem, quan es recusi un dels magistrats que la integren.

c) La sala a què es refereix l'article 77 de la Llei orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president del Tribunal Superior de Justícia, el president de la Sala Civil i Penal del Tribunal Superior esmentat o el president d'audiència provincial amb seu a la comunitat autònoma o a dos magistrats o més d'una sala o secció o d'una audiència provincial.

d) La sala a què es refereix l'article 69 de la Llei orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president de l'Audiència Nacional, el president de la seva sala penal o més de dos magistrats d'una secció de la sala esmentada.

e) La Sala Penal de l'Audiència Nacional, quan es recusi un o dos dels magistrats.

f) La sala civil i penal dels tribunals superiors de justícia, quan es recusi un dels seus magistrats.

g) Quan el recusat sigui magistrat d'una audiència provincial, el ple de l'audiència provincial o, si aquesta es compon de dues seccions o més, la secció en la qual no estigui integrat el recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual formi part el recusat.

h) Quan es recusi un jutge central, decideix la recusació la secció de la sala penal de l'Audiència Nacional a la qual correspongui per torn, establert per la Sala de Govern de l'Audiència esmentada, excloent-ne la secció a la qual correspongui conèixer dels recursos que dicti el jutjat del qual sigui titular el recusat.

i) Quan el recusat sigui un jutge penal o d'instrucció, l'audiència provincial o, si aquesta es compon de dues seccions o més, la secció segona.

j) Quan el recusat sigui un jutge de pau, ha de resoldre el mateix jutge instructor de l'incident de recusació.»

5. Article 201

«Tots els dies i totes les hores de l'any són hàbils per a la instrucció de les causes criminals, sense que calgui una habilitació especial.»

6. Article 852

«En tot cas, el recurs de cassació es pot interposar si es fonamenta en la infracció d'un precepte constitucional.»

Tretzena. Reforma de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor.

La disposició addicional de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de motor, queda redactada de la manera següent:

«Si l'assegurador incorre en mora en el compliment de la prestació en l'assegurança de responsabilitat civil per a la cobertura dels danys i els perjudicis causats a les persones o els béns amb motiu de la circulació, la indemnització de danys i perjudicis deguts per l'assegurador es regeix pel que disposa l'article 20 de la Llei de contracte d'assegurança, amb les peculiaritats següents:

1r No s'imposen interessos per mora quan les indemnitzacions siguin satisfetes o consignades davant el jutjat competent en primera instància per conèixer del procés que derivi del sinistre, dins els tres mesos següents a la seva producció. La consignació es pot fer en diners efectius, mitjançant un aval solidari de durada indefinida i pagador al primer requeriment emès per l'entitat de crèdit o la societat de garantia recíproca o per qualsevol altre mitjà que, a judici del tribunal, garanteixi la disponibilitat immediata, si s'escau, de la quantitat consignada.

2n Quan els danys causats a les persones, els hagin de patir durant més de tres mesos o la seva valoració exacta no pugui ser determinada a efectes de consignació, el tribunal, en vista de les circumstàncies del cas i dels dictàmens i els informes que requereixi, ha de resoldre sobre la suficiència o l'ampliació de la quantitat consignada per l'assegurador, atenent els criteris i dins els límits indemnitzadors que fixa l'annex d'aquesta Llei. Contra la resolució judicial que es dicti no es pot interposar cap recurs.

3r Quan, posteriorment a una sentència absolutòria o a una altra resolució judicial que posi fi, provisionalment o definitivament, a un procés penal i en la qual s'hagi acordat que la quantitat consignada sigui tornada a l'assegurador o la consignació efectuada en una altra forma quedi sense efecte, s'iniciï el procés civil respecte de la indemnització deguda per l'assegurança, és aplicable el que disposa l'article 20.4 de la Llei de contracte d'assegurança, llevat que es torni a consignar la indemnització dins els deu dies següents a la notificació a la persona assegurada de l'inici del procés.»

[Aquesta disposició final ha estat derogada pel Real Decreto Legislativo 8/2004, de 29 de octubre, por el que se aprueba el texto refundido de la Ley sobre responsabilidad civil y seguro en la circulación de vehículos a motor (BOE núm. 267, de 05-11-2004, pp. 36662-36695).] 

Catorzena. Reforma de la Llei reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa.

1. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat cinquè de l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, amb la redacció següent:

«Així mateix, correspon als jutjats contenciosos administratius l'autorització o la ratificació judicial de les mesures que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la salut pública i impliquin la privació o la restricció de la llibertat o d'un altre dret fonamental.»

2. L'apartat tercer de l'article 87 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa administrativa, queda redactat en els termes següents:

«3. Perquè es pugui preparar el recurs de cassació en els casos que preveuen els apartats anteriors, és requisit necessari interposar prèviament el recurs de súplica.»

Quinzena. Reforma de la Llei d'assistència jurídica gratuïta.

Es modifica el número 6 de l'article 6 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, que queda redactat en els termes següents:

«6. Assistència pericial gratuïta en el procés a càrrec del personal tècnic adscrit als òrgans jurisdiccionals, o, si no, a càrrec de funcionaris, organismes o serveis tècnics dependents de les administracions públiques.

Excepcionalment, i quan per inexistència de tècnics en la matèria de què es tracti, no sigui possible l'assistència pericial de perits dependents dels òrgans jurisdiccionals o de les administracions públiques, aquesta s'ha de portar a terme, si el jutge o el tribunal ho considera pertinent, en una resolució motivada, a càrrec de perits designats d'acord amb el que estableixen les lleis processals, entre els tècnics privats que corresponguin».

Setzena. Règim transitori en matèria de recursos extraordinaris.

1. Mentre no es confereixi als tribunals superiors de justícia la competència per conèixer del recurs extraordinari per infracció processal, aquest recurs és procedent, pels motius que preveu l'article 469, pel que fa a les resolucions que siguin susceptibles de recurs de cassació d'acord amb el que disposa l'article 477.

Per a la preparació, la interposició i la resolució del recurs extraordinari per infracció processal s'han de seguir les regles següents:

1a És competent per conèixer del recurs extraordinari per infracció processal la Sala Civil del Tribunal Suprem, però en els casos en què la competència per al recurs de cassació correspongui a les sales civil i penal dels tribunals superiors de justícia, les resolucions objecte de recurs també es poden impugnar pels motius que preveu l'article 469 d'aquesta Llei.

2a Només es pot presentar un recurs extraordinari per infracció processal sense formular recurs de cassació contra les resolucions que poden ser objecte de recurs en cassació a què es refereixen els números 1r i 2n de l'apartat segon de l'article 477 d'aquesta Llei.

3a Quan un litigant pretengui recórrer contra una resolució per infracció processal i en cassació, ha de preparar i interposar ambdós recursos en un mateix escrit. A la preparació i la interposició d'aquests recursos i a la remissió de les actuacions, els són aplicables els terminis que estableixen els articles 479, 481 i 482, respectivament.

4a Sempre que es preparin contra una mateixa resolució un recurs per infracció processal i un recurs de cassació, ambdós s'han de tramitar en un únic procediment. Quan es tracti de recursos presentats per diferents litigants, s'ha de procedir a acumular-los.

5a Si es tramiten conjuntament un recurs per infracció processal i un recurs de cassació, la sala ha d'examinar, en primer lloc, si la resolució de què es tracta és susceptible de recurs de cassació, i si no és així, ha d'acordar la inadmissió del recurs per infracció processal.

Quan el recurs per infracció processal s'hagi formulat fonamentant-ne exclusivament la procedència en el número 3r de l'apartat segon de l'article 477, la sala ha de resoldre si és procedent l'admissió o la inadmissió del recurs de cassació i, si acorda la inadmissió, s'ha d'inadmetre, sense més tràmits, el recurs per infracció processal. Només en cas que el recurs de cassació sigui admissible, s'ha de procedir a resoldre sobre l'admissió del recurs extraordinari per infracció processal.

6a Admesos els recursos a què es refereix la regla anterior, s'ha de resoldre sempre en primer lloc el recurs extraordinari per infracció processal i, només quan aquest es desestimi, s'ha d'examinar i resoldre el recurs de cassació. En aquest cas, la desestimació del recurs per infracció processal i la decisió sobre el recurs de cassació s'han de contenir en una mateixa sentència.

7a Quan s'hagi recorregut la sentència per infracció processal a l'empara del motiu 2n de l'apartat primer de l'article 469, la sala, si estima el recurs per aquell motiu, ha de dictar una nova sentència, tenint en compte, si s'escau, el que s'hagi al·legat com a fonament del recurs de cassació. La sala ha de resoldre de la mateixa manera si s'al·lega i es considera produïda una vulneració de l'article 24 de la Constitució que només afecti la sentència.

8a Contra les sentències dictades que resolguin recursos extraordinaris per infracció processal i recursos de cassació no es pot interposar cap recurs.

2. Mentre les sales civil i penal dels tribunals superiors de justícia no tinguin competència per conèixer, amb caràcter general, dels recursos extraordinaris per infracció processal, no són aplicables els articles 466, 468, 472, així com els articles 488 a 493 i l'apartat quart de l'article 476. El que disposa l'últim paràgraf de l'apartat segon de l'article 476 no és aplicable en els casos en què s'estimi el recurs extraordinari per infracció processal fonamentat en el motiu 2n de l'apartat primer de l'article 469 o en vulneracions de l'article 24 de la Constitució que únicament afectessin la sentència objecte de recurs.

Les referències als tribunals superiors de justícia, que contenen l'apartat quart de l'article 470 i l'article 472, s'entenen fetes a la sala que sigui competent per conèixer del recurs de cassació.

Dissetena. Règim transitori en matèria d'abstenció i recusació, nul·litat d'actuacions i aclariment i correcció de resolucions.

Mentre no es reforma la Llei orgànica del poder judicial en les matèries que se citen a continuació, no són aplicables els articles 101 a 119 d'aquesta Llei, pel que fa a l'abstenció i la recusació de jutges, magistrats i secretaris judicials, ni l'apartat 2 de la disposició final onzena, ni els apartats 1, 2, 3 i 4 de la disposició final dotzena. Tampoc no s'apliquen, fins que no es reformi la Llei orgànica esmentada, els articles 225 a 230 i 214 d'aquesta Llei, sobre nul·litat de les actuacions i els aclariment i la correcció de resolucions, respectivament.

Divuitena. Projecte de llei sobre jurisdicció voluntària.

En el termini d'un any a comptar de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern ha de remetre a les

Corts Generals un projecte de llei sobre jurisdicció voluntària.

Dinovena. Projecte de llei concursal.

En el termini de sis mesos a comptar de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern ha de remetre a les Corts Generals un projecte de llei concursal.

Vintena. Projecte de llei sobre cooperació jurídica internacional en matèria civil.

En el termini de sis mesos a comptar de la data d'entrada en vigor d'aquesta Llei, el Govern ha de remetre a les Corts Generals un projecte de llei sobre cooperació jurídica internacional en matèria civil.

Vint-i-unena. Entrada en vigor.

Aquesta Llei entra en vigor al cap d'un any de la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.