|
Primera. Títol competencial.
Aquesta Llei es dicta a l'empara de la competència que
correspon a l'Estat de conformitat amb l'article 149.1.6a de la
Constitució, sens perjudici de les especialitats necessàries que en
aquest ordre derivin de les particularitats del dret substantiu de les
comunitats autònomes.
|
|
|
Segona. Actualització de quanties.
1. El Govern, mitjançant reial decret, pot actualitzar
cada cinc anys les quanties que assenyala aquesta Llei, amb l'informe
del Consell General del Poder Judicial i el dictamen del Consell d'Estat.
2. Amb sis mesos d'antelació, com a mínim, a la plena
implantació de la moneda europea (euro), el Govern, amb l'informe previ
del Consell General del Poder Judicial i el dictamen del Consell d'Estat,
ha de convertir a aquesta moneda les quanties que aquesta Llei estableix
en pessetes, eliminar les fraccions d'aquella moneda i establir els
imports en euros de manera que, de conformitat amb el que és habitual en
les nostres lleis, siguin fàcils d'utilitzar. No obstant això, juntament
amb les noves quanties en moneda europea, s'han de mantenir les que
aquesta Llei estableix en pessetes en les regles sobre determinació de
la classe de judici que s'ha de seguir i sobre accés als recursos.
|
|
|
Tercera. Mitjans materials i recursos humans per a la
constància de vistes, audiències i compareixences
En el termini d'un any, a partir del l'aprovació
d'aquesta Llei, el Govern de la Nació i els consells de govern de les
comunitats autònomes que tinguin transferides les competències
corresponents, han d'adoptar les mesures necessàries perquè els jutjats
i els tribunals disposin dels mitjans materials i dels recursos humans
necessaris per a la constància de les actuacions orals de conformitat
amb el que disposa l'article 147 d'aquesta Llei.
|
|
|
Quarta. Taxes per a l'obtenció de còpies de documents
i instruments.
En el termini de sis mesos, a partir del l'aprovació
d'aquesta Llei, el Govern de la Nació ha d'aprovar per reial decret un
sistema de preus taxats referits a l'obtenció de còpies simples de
documents i instruments que constin en actuacions i que siguin
sol·licitats per les parts del procés.
|
|
|
Cinquena. Mesures d’agilització de determinats processos civils.
1. El Ministeri de Justícia, d’acord amb la
comunitat autònoma corresponent amb competències en la matèria, amb l’informe favorable previ
del Consell
General del Poder Judicial, pot crear
oficines d’assenyalament immediat en els partits
judicials amb separació entre jutjats de primera
instància i jutjats d’instrucció.
Aquestes oficines tenen caràcter de servei
comú processal i duen a terme funcions de
registre, repartiment i assenyalament de vistes, compareixences i actuacions en els procediments a què es
refereix la present disposició addicional.
2. En els partits judicials on es
constitueixin oficines d’assenyalament immediat
s’han de presentar davant seu les demandes i
sol·licituds que versin sobre les següents
matèries i sempre que al demandant o
sol·licitant li sigui possible designar un
domicili o residència del demandat als efectes
de la seva citació:
a) Reclamacions de quantitat referides a
l’apartat 2 de l’article 250 d’aquesta Llei.
b) Desnonaments de finca urbana per
expiració legal o contractual del termini
o per manca de pagament de rendes
o quantitats degudes i, si s’escau, reclamacions
d’aquestes rendes o quantitats quan l’acció de
reclamació s’acumuli a l’acció de desnonament.
c) Mesures cautelars prèvies o simultànies a la
demanda, a què es refereix la regla 6a de
l’article 770.
d) Mesures provisionals de nul·litat, separació
o divorci, prèvies o simultànies a la demanda,
previstes als articles 771 i 773.1.
e) Demandes de separació o divorci sol·licitades
de mutu acord, o per un dels cònjuges amb el
consentiment de l’altre.
3. Aquestes demandes i sol·licituds presentades davant les oficines
d’assenyalament immediat es tramiten de conformitat amb les normes d’aquesta
Llei, amb les especialitats següents:
Primera. Amb caràcter previ a l’admissió a tràmit, el mateix dia de la seva
presentació o, si no és possible, el dia hàbil següent, les oficines
d’assenyalament immediat, en una mateixa diligència:
a) Han de registrar les demandes o sol·licituds previstes a l’apartat anterior
que es presentin davant seu.
b) Han d’acordar el seu repartiment al jutjat que correspongui i assenyalar
directament la vista referida a l’article 440.1, la compareixença prevista en
els articles 771.2 i 773.3, la compareixença per a ratificació de la demanda que
preveu l’article 777.3, i la data i l’hora en què hagi de tenir lloc el
llançament, en el cas a què es refereix l’article 440.3.
c) Han d’ordenar, i lliurar-los a aquest efecte, la pràctica de les
corresponents citacions i oficis, perquè es realitzin a través del servei comú
de notificacions o, si s’escau, pel procurador que ho sol·liciti, i es lliurin
emplenades directament al jutjat corresponent.
d) Han de requerir la part actora, si és necessari, per a l’esmena dels defectes
processals que pugui tenir la presentació de la demanda o sol·licitud, que s’han
de solucionar en un termini màxim de tres dies.
e) Han de remetre immediatament la demanda o sol·licitud presentada al jutjat
que correspongui.
Segona. Les citacions per a les compareixences i vistes a què es refereix la
regla anterior han de contenir els requeriments i advertències previstos en cada
cas en aquesta Llei. També han d’indicar els aspectes a què es refereix
l’apartat 3 de l’article 440.
Així mateix la citació ha d’expressar que, si el demandat sol·licita el
reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta o interessa la designació
d’un advocat i procurador d’ofici en el cas de l’article 33.2, l’ha d’instar
davant el jutjat en el termini de tres dies des de la recepció de la citació.
Tercera. Una vegada rebuda la demanda o sol·licitud, s’ha d’acordar el que
sigui procedent sobre la seva admissió a tràmit. En el cas que s’admeti la
demanda, cal atenir-se a l’assenyalament realitzat. Si no és admesa a tràmit,
s’ha de deixar sense efecte l’assenyalament, i el jutjat ha de comunicar aquesta
circumstància als que ja hagin estat citats, a través del servei comú d’actes de
comunicació o, si s’escau, del procurador que ho hagi sol·licitat.
Quan alguna de les parts sol·liciti el reconeixement del dret a l’assistència
jurídica gratuïta o la designació d’un advocat i procurador d’ofici, s’ha de
requerir a la mateixa resolució d’admissió de la demanda, si aleshores es coneix
la sol·licitud o, si no, en un decret posterior, la designació immediata dels
professionals de conformitat amb el que estableix l’apartat 3 de l’article 33.
En aquest cas, la designació s’ha de fer a favor dels professionals assignats
per a la data en què s’hagi de celebrar la vista o compareixença assenyalada,
d’acord amb un torn especial d’assistència establert a aquest efecte pels
col·legis d’advocats i procuradors.
Quarta. Les oficines d’assenyalament immediat han de fer els assenyalaments a
què es refereix el paràgraf b) de l’apartat 3, primera, d’aquesta disposició
davant el jutjat de primera instància que per torn correspongui d’acord amb un
sistema programat d’assenyalaments, el dia i l’hora hàbils disponibles més
pròxims possibles, sempre dins dels terminis següents:
a) Els assenyalaments per a les vistes a què es refereix l’article 440.1 s’han
de fer en els terminis assenyalats en el mateix precepte, comptats partir del
cinquè dia posterior a la presentació de la demanda a l’oficina d’assenyalament
immediat.
b) Els assenyalaments per a les compareixences previstes als articles 771.2 i
773.3 s’han de fer entre el cinquè i el desè dia posteriors a la presentació de
la sol·licitud o demanda a l’oficina d’assenyalament immediat.
c) Els assenyalaments de les compareixences per a ratificació de la demanda que
preveu l’article 777.3 s’han de fer dins els tres dies següents a la presentació
de la demanda corresponent.
d) La fixació de data i l’hora en què, si s’escau, ha de tenir lloc el
llançament, d’acord amb el que preveu l’últim incís de l’apartat 3 de l’article
440, s’ha de fer en un termini inferior a un mes des de la data en què s’hagi
assenyalat la vista corresponent.
Cinquena. Cada jutjat de primera instància, en els partits judicials en què
es constitueixin oficines d’assenyalament immediat, ha de reservar la totalitat
de la seva agenda en les dates que li correspongui actuar en torn d’assistència
continuada perquè l’oficina d’assenyalament immediat realitzi directament els
assenyalaments.
El Consell General del Poder Judicial, amb un informe previ favorable del
Ministeri de Justícia, ha de dictar els reglaments necessaris per regular
l’organització i el funcionament del sistema programat d’assenyalaments,
l’establiment dels torns d’assistència continuada entre els jutjats de primera
instància i el fraccionament de franges horàries per a la realització directa
dels assenyalaments.
Sisena. Les normes de repartiment dels partits judicials on es constitueixin
oficines d’assenyalament immediat han d’atribuir el coneixement dels
procediments que preveu l’apartat 2 d’aquesta disposició al jutjat de primera
instància que hagi d’actuar en torn d’assistència continuada en la data en què
es realitzin els assenyalaments de les vistes i compareixences a què es refereix
la regla quarta.
4. A les
actuacions realitzades en l’àmbit d’aquesta
disposició addicional, els procuradors de les
parts que han comparegut poden practicar, si
així ho sol·liciten i a costa de la part que
representin, les notificacions, citacions,
citacions a termini i requeriments, per
qualsevol dels mitjans admesos amb caràcter
general en aquesta Llei.
Es tenen per vàlidament realitzats aquests actes
de comunicació quan quedi constància suficient
d’haver estat practicats en la persona o en el
domicili del destinatari.
A aquests efectes, el procurador ha d’acreditar,
sota la seva responsabilitat personal, la
identitat i condició del receptor de l’acte de
comunicació, i ha de procurar que a la còpia
quedi constància de la seva signatura i de la
data en què es faci.
En les comunicacions per mitjà de lliurament de
còpia de la resolució o cèdula al domicili del
destinatari, cal atenir-se al que disposa
l’article 161 en el que sigui aplicable, i el
procurador ha d’acreditar la concurrència de les
circumstàncies que preveu el precepte esmentat,
per al qual es pot ajudar de dos testimonis o de
qualsevol altre mitjà idoni.
[Els apartats 2 i 3
d'aquest article estan redactats de conformitat
amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de
reforma de la legislació processal per a la
implantació de la nova Oficina Judicial (BOE
núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313;
Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp.
1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de
07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua
catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la
redacció anterior faci click
aquí]
[Aquesta
disposició ha estat introduïda
per la Llei Orgànica 19/2003, de 23 de desembre, de
modificació de la Llei Orgànica 6/1985, de 1 de juliol,
del Poder Judicial (BOE núm.
309, de 26-12-2003, pp.
46025-46096;
Suplement en llengua catalana al
núm. 309, pp. 285-351)]
[La lletra b) de l'apartat 2 d'aquesta disposició ha estat modificada conforme a la
Llei 19/2009, de 23 de
novembre, de mesures de foment i agilitació processal
del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE
núm. 283, de 24-11-2009,
suplement en llengua catalana pp. 1-8)].Per
veure la redacció anterior feu click
aquí].
|
|
|
Disposicions
transitòries
|
|
|
Primera.
Règim
de recursos contra resolucions interlocutòries o no definitives.
A
les resolucions actuacions o no definitives que es dictin en tota mena
de processos i instàncies després de l'entrada en vigor d'aquesta Llei
els és aplicable el règim de recursos ordinaris que estableix.
|
|
|
Segona.
Processos
en primera instància.
Llevat
del que disposa la disposició transitòria primera, els processos de
declaració que estiguin en primera instància en el moment de l'entrada
en vigor d'aquesta Llei s'han de continuar substanciant, fins que es
dicti sentència en la instància esmentada, d'acord amb la legislació
processal anterior. Quant a l'apel·lació, la segona instància,
l'execució, també la provisional, i els recursos extraordinaris, són
aplicables les disposicions d'aquesta Llei.
|
|
|
Tercera.
Processos
en segona instància.
Llevat
del que disposa la disposició transitòria primera, quan els processos
de declaració estiguin en segona instància en el moment de l'entrada
en vigor d'aquesta Llei, la instància s'ha de substanciar d'acord amb
la Llei anterior i, a partir de la sentència, s'ha d'aplicar, amb caràcter
general, aquesta Llei.
No
obstant això, d'acord amb el que disposa aquesta Llei es pot demanar
l'execució provisional de la sentència estimatòria apel·lada.
|
|
|
Quarta.
Afers
en cassació.
Els
afers pendents de recurs de cassació a l'entrada en vigor d'aquesta
Llei s'han de seguir substanciant i decidint de conformitat amb el que
s'ha dit anteriorment, però es pot demanar, d'acord amb aquesta Llei,
l'execució provisional de la sentència estimatòria objecte de recurs
en cassació.
|
|
|
Cinquena.
Judicis
executius.
Sigui
quin sigui el títol en què es fonamentin, els judicis executius
pendents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei s'han de seguir tramitant
de conformitat amb el que s'ha dit anteriorment, però si les actuacions
no han arribat al procediment de constrenyiment, s'ha d'aplicar al seu
moment aquesta Llei respecte del procediment esmentat.
|
|
|
Sisena.
Execució
forçosa.
Els
processos d'execució ja iniciats a l'entrada en vigor d'aquesta Llei es
regeixen pel que disposa per a les actuacions executives que encara es
puguin fer o modificar fins a la satisfacció completa de l'executant.
|
|
|
Setena.
Mesures
cautelars.
1.
Les mesures cautelars que se sol·licitin, després de l'entrada en
vigor d'aquesta Llei, en els processos iniciats abans de la seva
vigència,
es regeixen pel que disposa aquesta Llei.
2.
Les mesures cautelars adoptades abans d'entrar en vigor aquesta Llei es
regeixen per les disposicions de la legislació anterior, però se'n pot
demanar i obtenir la revisió i modificació d'acord amb aquesta Llei.
|
|
|
Disposició derogatòria única
1. Es deroga la Llei d'enjudiciament civil, aprovada pel Reial decret de
3 de febrer de 1881, amb les excepcions següents:
1a Els títols XII i XIII del llibre II i el llibre III, que continuen en
vigor fins a la vigència de la Llei concursal i de la Llei sobre
jurisdicció voluntària, respectivament, llevat de l'article 1827 i els
articles 1880 a 1900, inclusivament, que queden derogats.
Així mateix, fins a la vigència de les lleis esmentades, també continuen
en vigor els números 1r i 5è de l'article 4, els números 1r i 3r de
l'article 10 i les regles 8a, 9a, 16a, 17a, 18a, 19a, 22a, 23a, 24a,
25a, 26a i 27a de l'article 63, tots aquests de la Llei d'enjudiciament
civil, de 1881.
Mentre no entri en vigor la Llei concursal, els incidents que sorgeixin
al si de processos concursals es regeixen pel que disposa aquesta Llei
per a la tramitació d'incidents.
Mentre no entri en vigor la Llei sobre jurisdicció voluntària, les
referències al procediment contenciós procedent que conté el llibre III
s'entenen fetes al judici verbal.
2a El títol I del llibre II, així com l'article 11, sobre la conciliació
i la secció 2a del títol IX del llibre II, sobre declaració d'hereus
abintestat, que estan vigents fins a l'entrada en vigor de la regulació
de les dues matèries en la Llei sobre jurisdicció voluntària.
3a Els articles 951 a 958, sobre eficàcia a Espanya de sentències
dictades per tribunals estrangers, que continuen en vigor fins a la
vigència de la Llei sobre cooperació jurídica internacional en matèria
civil.
2. També queden derogats els preceptes, les lleis i les disposicions
següents:
1r L'apartat segon de l'article 8; el paràgraf segon de l'apartat sisè
de l'article 12; els articles 127 a 130, inclòs; el paràgraf segon de
l'article 134 i l'article 135; els articles 202 a 214, inclòs; 294 a
296, inclòs, i 298; i els articles 1214, 1215, 1226 i 1231 a 1253,
inclòs, tots aquests del Codi civil.
2n Els articles 119, 120, 121 i 122.1 de la Llei de societats anònimes,
text refós aprovat pel Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de
desembre.
3r Els articles 11, 12, 13, 14 i 15 de la Llei 62/1978, de 26 de
desembre, de protecció jurisdiccional dels drets fonamentals de la
persona.
4t Els articles 2, 8, 12 i 13 de la Llei de 23 de juliol de 1908,
referent a la nul·litat de determinats contractes de préstecs.
5è Els articles 17 i 18 de la Llei sobre responsabilitat civil i
assegurança en la circulació de vehicles de motor, text refós aprovat
pel Decret 632/1968, de 21 de març.
6è Els articles 38 a 40, inclòs, de la Llei 29/1994, de 24 de novembre,
d'arrendaments urbans.
7è Els articles 123 a 137 de la Llei 83/1980, de 31 de desembre,
d'arrendaments rústics.
8è Els articles 82, 83, 84, 85, 92 i 93 de la Llei d'hipoteca mobiliària
i penyora sense desplaçament, de 16 de desembre de 1954.
9è Els articles 41 i 42 de la Llei d'hipoteca naval, de 21 d'agost de
1893.
10è Les disposicions addicionals primera a novena de la Llei 30/1981, de
7 de juliol, per la qual es modifica la regulació del matrimoni en el
Codi civil i es determina el procediment a seguir en les causes de
nul·litat, separació i divorci.
11è Els articles 23, 25 i 26 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de
competència deslleial.
12è Els articles 29, 30 i 33 de la Llei 34/1988, d'11 novembre, general
de publicitat.
13è L'article 142 de la Llei de propietat intel·lectual, text refós pel
Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril.
14è Els apartats tercer i quart de l'article 125, l'apartat segon de
l'article 133, l'article 135 i els apartats primer i segon de l'article
136 de la Llei 11/1986, de 20 de març, de patents.
15è L'apartat tercer de l'article 9 i els articles 14, 15, 18 i 20 de la
Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació.
16è L'article 12 de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a
terminis de béns mobles.
17è El Decret llei 18/1969, de 20 d'octubre, sobre administració
judicial en cas d'embargament d'empreses.
18è El Decret de 21 de novembre de 1952, pel qual es desplega la base
desena de la Llei de 19 de juliol de 1944, sobre normes processals
aplicables en la justícia municipal.
19è La Llei 10/1968, de 20 de juny, sobre atribució de competències en
matèria civil a les audiències provincials.
20è El Decret de 23 de febrer de 1940, sobre reconstrucció
d'interlocutòries i actuacions judicials.
21è El Decret llei 5/1973, de 17 de juliol, sobre declaració d'inhàbils,
a efectes judicials, de tots els dies del mes d'agost.
3. Així mateix, es consideren derogades, de conformitat amb l'apartat
segon de l'article 2 del Codi civil, totes les normes que s'oposin o
siguin incompatibles amb el que disposa aquesta Llei.
Es considera en vigor la Llei 52/1997, de 27 de novembre, d'assistència
jurídica a l'Estat i institucions públiques. |
|
|
Primera. Reforma de la Llei de propietat horitzontal.
1. El paràgraf tercer de l'apartat 2 de l'article 7 de la
Llei 49/1960, de 21 de juliol, sobre propietat horitzontal, modificada
per la Llei 8/1999, de 6 d'abril, queda redactat en els termes següents:
«Si l'infractor persisteix en la seva conducta, el
president, amb l'autorització prèvia de la junta de propietaris,
degudament convocada a aquest efecte, pot entaular en contra de
l'infractor l'acció de cessació que, en el que no preveu expressament
aquest article, s'ha de substanciar per mitjà del judici ordinari.»
2. L'article 21 de la Llei 49/1960, de 21 de juliol, de
propietat horitzontal, queda redactat en els termes següents:
«1. Les obligacions a què es refereixen els apartats e) i
f) de l'article 9, les ha de complir el propietari de l'habitatge o el
local dins el termini i en la forma escaient que determina la Junta.
Altrament, el president o l'administrador, si així ho acorda la junta de
propietaris, ho pot exigir judicialment per mitjà del procés monitori.
2. La utilització del procediment monitori requereix la
certificació prèvia de l'acord de la junta que aprovi la liquidació del
deute amb la comunitat de propietaris per qui actuï com a secretari, amb
el vistiplau del president, sempre que aquest acord hagi estat notificat
als propietaris afectats tal com estableix l'article 9.
3. A la quantitat que es reclami en virtut del que
disposa l'apartat anterior, s'hi pot afegir la derivada de les despeses
del requeriment previ de pagament, sempre que consti documentalment que
s'ha fet el pagament, i s'adjunti a la sol·licitud el justificant
d'aquestes despeses.
4. Quan el propietari anterior de l'habitatge o local
hagi de respondre solidàriament del pagament del deute, es pot adreçar
en contra seva la petició inicial, sens perjudici del seu dret a repetir
contra el propietari actual. Així mateix, es pot adreçar la reclamació
contra el titular registral, que gaudeix del mateix dret esmentat
anteriorment.
En tots aquests casos, la petició inicial es pot formular
contra qualsevol dels obligats o contra tots ells conjuntament.
5. Quan el deutor s'oposi a la petició inicial del procés
monitori, el creditor pot sol·licitar l'embargament preventiu de béns
suficients d'aquell, per fer front a la quantitat reclamada, els
interessos i les costes.
El tribunal ha d'acordar, en tot cas, l'embargament preventiu sense que
calgui que el creditor presti caució. No obstant això, el deutor pot
aixecar l'embargament prestant un aval bancari per la quantia per la
qual hagi estat decretat.
6. Quan en la sol·licitud inicial del procés monitori
s'utilitzin els serveis professionals d'advocat i procurador per
reclamar les quantitats degudes a la comunitat, el deutor ha de pagar,
amb subjecció en tot cas als límits que estableixen l'apartat tercer de
l'article 394 de la Llei d'enjudiciament civil, els honoraris i els
drets que meritin ambdós per la seva intervenció, tant si aquell atén el
requeriment de pagament com si no compareix davant el tribunal. En els
casos en què hi hagi oposició, s'han de seguir les regles generals en
matèria de costes, encara que, si el creditor obté una sentència
totalment favorable a la seva pretensió, s'hi han d'incloure els
honoraris de l'advocat i els drets del procurador derivats de la seva
intervenció, encara que no hagi estat preceptiva.»
|
|
|
Segona.
Reforma
de la Llei de propietat intel·lectual.
1.
L'article 25.20 de la Llei de propietat intel·lectual, text refós pel
Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, queda redactat en els
termes següents:
«20.
En el supòsit que indica l'apartat anterior i en qualsevol altre
d'impagament de la remuneració, l'entitat o les entitats de gestió o,
si s'escau, la representació o l'associació gestora, sens perjudici de
les accions civils i penals que els assisteixin, poden sol·licitar al
tribunal que adopti les mesures cautelars procedents d'acord amb el que
disposa la Llei d'enjudiciament civil i, en concret, l'embargament dels
equips, els aparells i els materials corresponents. Els béns embargats
així queden afectes al pagament de la remuneració reclamada i a la
indemnització oportuna de danys i perjudicis.»
2.
L'article 103 de la Llei de propietat intel·lectual, text refós pel
Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, queda redactat en els
termes següents:
«Article
103. Mesures de protecció.
El
titular dels drets reconeguts en el aquest títol pot instar les accions
i els procediments que, amb caràcter general, disposa el títol I,
llibre III d'aquesta Llei i les mesures cautelars procedents, d'acord
amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil.»
3.
L'article 143 de la Llei de propietat intel·lectual, text refós pel
Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, queda redactat en els
termes següents:
«Article
143. Causes criminals.
En
les causes criminals que se segueixin per infracció dels drets que
reconeix aquesta Llei, es poden adoptar les mesures cautelars procedents
en processos civils, d'acord amb el que disposa la Llei d'enjudiciament
civil. Aquestes mesures no impedeixen l'adopció de qualssevol altres
que estableixi la legislació processal penal.»
4.
L'article 150 de la Llei de propietat intel·lectual, text refós pel
Reial decret legislatiu 1/1996, de 12 d'abril, queda redactat en els
termes següents:
«Article
150. Legitimació.
Les
entitats de gestió, una vegada autoritzades, estan legitimades en els
termes que resultin dels seus estatuts propis, per exercir els drets
confiats a la seva gestió i fer-los valer en tota mena de procediments
administratius o judicials.
Per
acreditar aquesta legitimació, l'entitat de gestió únicament ha
d'aportar a l'inici del procés una còpia dels seus estatuts i la
certificació acreditativa de la seva autorització administrativa. El
demandat només pot fonamentar la seva oposició en la falta de
representació de l'actora, l'autorització del titular del dret
exclusiu o el pagament de la remuneració corresponent.»
|
|
|
Tercera.
Reforma
de la Llei de societats anònimes.
1.
L'article 118 del Reial decret legislatiu 1564/1989, de 22 de desembre,
pel qual s'aprova el text refós de la Llei de societats anònimes,
queda redactat en els termes següents:
«Per
a la impugnació dels acords socials, s'han de seguir els tràmits del
judici ordinari i les disposicions que conté la Llei d'enjudiciament
civil.»
2.
Els paràgrafs segon i tercer de l'article 122 del text esmentat de la
Llei de societats anònimes passen a ser els paràgrafs primer i segon,
respectivament, de l'article esmentat.
|
|
|
Quarta.
Reforma
de la Llei de competència deslleial.
L'article
22 de la Llei 3/1991, de 10 de gener, de competència deslleial, queda
redactat en els termes següents:
«Article
22. Procediment.
Els
processos en matèria de competència deslleial es tramiten d'acord amb
el que disposa la Llei d'enjudiciament civil per al judici ordinari.»
|
|
|
Cinquena.
Reforma
de la Llei de patents.
1.
L'apartat primer de l'article 125 de la Llei 11/1986, de 20 de març, de
patents, queda redactat en els termes següents:
«1.
Els litigis civils que puguin sorgir a l'empara d'aquesta Llei s'han de
resoldre en el judici que correspongui de conformitat amb la Llei
d'enjudiciament civil.»
2.
L'article 133 de la Llei 11/1986, de 20 de març, de patents, queda
redactat en els termes següents:
«Qui
exerceixi o hagi d'exercir una acció de les que preveu aquesta Llei pot
sol·licitar a l'òrgan judicial que hi hagi d'entendre l'adopció de
les mesures cautelars per assegurar l'efectivitat de les dites accions,
sempre que justifiqui l'explotació de la patent objecte de l'acció en
els termes de l'article 83 d'aquesta Llei o que ha iniciat uns
preparatius seriosos i efectius a aquests efectes.»
|
|
|
Sisena.
Reforma
de la Llei sobre condicions generals de la contractació.
1.
L'apartat segon de l'article 12 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre
condicions generals de la contractació, queda redactat en els termes
següents:
«2.
L'acció de cessació s'adreça a obtenir una sentència que condemni el
demandat a eliminar de les seves condicions generals les que es
considerin nul·les i a abstenir-se d'utilitzar-les en endavant, i a
determinar o aclarir, quan sigui necessari, el contingut del contracte
que s'ha de considerar vàlid i eficaç.
A
l'acció de cessació es pot acumular, com a accessòria, la de devolució
de quantitats que s'hagin cobrat en virtut de les condicions que afecti
la sentència i la d'indemnització de danys i perjudicis que hagi
causat l'aplicació de les condicions esmentades.»
2.
L'apartat tercer de l'article 12 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre
condicions generals de la contractació, queda redactat en els termes
següents:
«3.
L'acció de retractació té com a objecte obtenir una sentència que
declari el demandant i li imposi, sigui el predisponent o no ho sigui,
el deure de retractar-se de la recomanació que hagi fet d'utilitzar les
clàusules de condicions generals que es considerin nul·les i
d'abstenir-se de seguir recomanant-les en el futur.»
3.
L'apartat quart de l'article 12 de la Llei 7/1998, de 13 d'abril, sobre
condicions generals de la contractació, queda redactat en els termes
següents:
«4.
L'acció declarativa s'ha d'adreçar a obtenir una sentència que
reconegui una clàusula com a condició general de la contractació i
n'ordeni la inscripció, quan aquesta sigui procedent de conformitat amb
el que preveu l'incís final de l'apartat 2 de l'article 11 d'aquesta
Llei.»
4.
S'afegeix un nou paràgraf al final de l'article 16 de la Llei 7/1998,
de 13 d'abril, sobre condicions generals de la contractació, en els
termes següents:
«Aquestes
entitats es poden personar en els processos promoguts per qualsevol
d'aquestes entitats, si ho consideren oportú per a la defensa dels
interessos que representen.»
5.
S'afegeix una disposició addicional quarta a la Llei 7/1998, de 13
d'abril, sobre condicions generals de la contractació, en els termes
següents:
«Disposició
addicional quarta.
Les
referències que conté la Llei d'enjudiciament civil als consumidors i
els usuaris s'entenen fetes a qualsevol adherent, tant si és consumidor
o usuari com si no, en els litigis en què s'exerceixin accions
individuals o col·lectives derivades d'aquesta Llei de condicions
generals de la contractació.
Així
mateix, les referències que conté la Llei d'enjudiciament civil a les
associacions de consumidors i usuaris també es consideren aplicables
als litigis en què s'exerceixin accions col·lectives previstes en
aquesta Llei de condicions generals de la contractació, a les altres
persones i ens legitimats activament per al seu exercici.»
|
|
|
Setena.
Reforma
de la Llei de venda a terminis de béns mobles.
1.
El paràgraf primer de l'apartat tercer de l'article 15 de la Llei
28/1998, de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda
redactat en els termes següents:
«3.
En cas d'embargament preventiu o execució forçosa pel que fa a béns
mobles s'ha de sobreseure qualsevol procediment de constrenyiment
respecte d'aquests béns o els seus productes o rendes tan aviat com
consti en actuacions, per certificació del registrador, que sobre els béns
en qüestió consten inscrits drets a favor d'una persona diferent
d'aquella contra la qual es va decretar l'embargament o se segueix el
procediment, llevat que s'hi hagi adreçat en contra l'acció en
concepte d'hereva de qui consti com a propietari en el registre.
Al
creditor executant se li reserva la seva acció per perseguir en el
mateix judici altres béns del deutor i per tractar en el judici
corresponent el dret que consideri que l'assisteix quant als béns
respecte dels quals se suspengui el procediment.»
2.
L'apartat primer de l'article 16 de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de
venda a terminis de béns mobles, queda redactat en els termes següents:
«1.
El creditor pot sol·licitar el compliment de les obligacions derivades
dels contractes que regula aquesta Llei mitjançant l'exercici de les
accions que corresponguin en processos de declaració ordinaris, en el
procés monitori o en el procés d'execució, de conformitat amb la Llei
d'enjudiciament civil.
Únicament
constitueixen títol suficient per fonamentar l'acció executiva sobre
el patrimoni del deutor els contractes de venda a terminis de béns
mobles que constin en algun dels documents a què es refereixen els números
4t i 5è de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'enjudiciament
civil.»
3.
La lletra d) de l'apartat segon de l'article 16 de la Llei 28/1998, de
13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda redactada en
els termes següents:
«d)
Quan el deutor no pagui la quantitat exigida ni lliuri els béns per a
l'alienació en subhasta pública a què es refereix la lletra anterior,
el creditor pot reclamar del tribunal competent la tutela sumària del
seu dret, mitjançant l'exercici de les accions que preveuen els números
10è i 11è de l'apartat primer de l'article 250 de la Llei
d'enjudiciament civil.»
4.
L'apartat segon de la disposició addicional primera de la Llei 28/1998,
de 13 de juliol, de venda a terminis de béns mobles, queda redactat en
els termes següents:
«L'arrendador
financer pot sol·licitar el compliment de les obligacions derivades
dels contractes que regula aquesta Llei mitjançant l'exercici de les
accions que corresponguin en processos de declaració ordinaris, en el
procés monitori o en el procés d'execució, de conformitat amb la Llei
d'enjudiciament civil.
Únicament
constitueixen títol suficient per fonamentar l'acció executiva sobre
el patrimoni del deutor els contractes d'arrendament financer que
constin en algun dels documents a què es refereixen els números 4t i 5è
de l'apartat segon de l'article 517 de la Llei d'enjudiciament civil.»
5.
El primer paràgraf i la lletra c) de l'apartat tercer de la disposició
addicional primera de la Llei 28/1998, de 13 de juliol, de venda a
terminis de béns mobles, queden redactats en els termes següents:
«3.
En cas d'incompliment d'un contracte d'arrendament financer que consti
en algun dels documents a què es refereixen els números 4t i 5è de l'apartat
segon de l'article 517 de la Llei d'enjudiciament civil o que s'hagi inscrit en
el Registre de venda a terminis de béns mobles i formalitzat en el
model oficial establert a aquest efecte, l'arrendador pot pretendre la
recuperació del bé de conformitat amb les regles següents:
c)
Quan el deutor no pagui la quantitat exigida ni lliuri els béns a
l'arrendador financer, aquest pot reclamar del tribunal competent la
recuperació immediata dels béns cedits en arrendament financer, mitjançant
l'exercici de les accions que preveu el número 11è de l'apartat primer
de l'article 250 de la Llei d'enjudiciament civil.»
|
|
|
Vuitena.
Reforma
de la Llei d'arbitratge.
L'article
11 de la Llei 36/1988, de 5 de desembre, d'arbitratge, queda redactat en
els termes següents:
«1.
El conveni arbitral obliga les parts a atenir-se al que estipula i
complir-ho, i impedeix als tribunals conèixer de les qüestions
litigioses sotmeses a arbitratge en el conveni, sempre que la part a qui
interessi ho invoqui mitjançant declinatòria.»
«2.
Les parts poden renunciar per conveni a l'arbitratge pactat, i queda
expedita la via judicial.
En
tot cas, s'entén que hi renuncien quan, interposada la demanda per
qualsevol de les parts, el demandat o tots els demandats, si són
diversos, després de personar-se en el judici duguin a terme qualsevol
gestió processal que no sigui proposar la declinatòria en la forma
escaient.»
|
|
|
Novena.
Reforma
de la Llei hipotecària.
Es
modifiquen els articles 41, 86, 107, 129, 130, 131, 132, 133, 134 i 135
de la Llei hipotecària, de 8 de febrer de 1946, que queden redactats en
els termes següents:
1.
Article 41
«Les
accions reals procedents dels drets inscrits es poden exercir per mitjà
del judici verbal que regula la Llei d'enjudiciament civil, contra els
qui, sense títol inscrit, s'oposin a aquells drets o en pertorbin
l'exercici. Aquestes accions, basades en la legitimació registral que
reconeix l'article 38, exigeixen sempre que per certificació del
registrador s'acrediti la vigència de l'assentament corresponent, sense
cap contradicció.»
2.
Article 86
«Les
anotacions preventives, sigui quin sigui el seu origen, caduquen al cap
de quatre anys de la data de l'anotació, llevat de les anotacions que
tinguin assenyalat en la Llei un termini més breu.
No
obstant això, a instància dels interessats o per mandat de les
autoritats que les hagin decretat, es poden prorrogar per un termini de
quatre anys més, sempre que el manament que ordeni la pròrroga sigui
presentat abans que caduqui l'assentament. L'anotació prorrogada caduca
al cap de quatre anys de la data de l'anotació de pròrroga. Es poden
practicar pròrrogues successives ulteriors en els mateixos termes.
La
caducitat de les anotacions preventives s'ha de fer constar en el
registre a instància del propietari de l'immoble o el dret real afectat.»
3.
Article 107.12è
«12è
El dret del més-dient sobre els immobles subhastats en un procediment
judicial. Una vegada satisfet el preu de la rematada i inscrit el domini
a favor del més-dient, la hipoteca subsisteix i recau directament sobre
els béns adjudicats.»
4.
Article 129
«L'acció
hipotecària es pot exercir directament contra els béns hipotecats
subjectant el seu exercici al que disposa el títol IV del llibre III de
la Llei d'enjudiciament civil, amb les especialitats que estableix el
capítol V. A més a més, en l'escriptura de constitució de la
hipoteca, s'hi podrà pactar la venda extrajudicial del bé hipotecat,
de conformitat amb l'article 1.858 del Codi civil, per al cas de falta
de compliment de l'obligació garantida. La venda extrajudicial s'ha de
fer per mitjà d'un notari, amb les formalitats que estableix el
Reglament hipotecari.»
5.
Article 130
«El
procediment d'execució directa contra els béns hipotecats només es
pot exercir com a realització d'una hipoteca inscrita i, atès el seu
caràcter constitutiu, sobre la base dels aspectes que contingui
l'assentament respectiu».
6.
Article 131
«Les
anotacions preventives de demanda de nul·litat de la mateixa hipoteca o
qualssevol altres que no es basin en algun dels supòsits que puguin
determinar la suspensió de l'execució queden cancel·lades en virtut
del manament de cancel·lació a què es refereix l'article 133, sempre
que siguin posteriors a la nota marginal d'expedició de certificació
de càrregues. No es pot inscriure l'escriptura de la carta de pagament
de la hipoteca mentre no s'hagi cancel·lat prèviament la nota marginal
esmentada, mitjançant el manament judicial a aquest efecte.»
7.
Article 132
«Als
efectes de les inscripcions i les cancel·lacions a què donin lloc els
procediments d'execució directa sobre els béns hipotecats, la
qualificació del registrador s'estén als aspectes següents:
1r
Que s'ha demandat i requerit de pagament el deutor, l'hipotecador no
deutor i tercers posseïdors que tinguin inscrits el seu dret en el
registre en el moment d'expedir-se la certificació de càrregues en el
procediment.
2n
Que s'ha notificat l'existència del procediment als creditors i a
tercers el dret dels quals ha estat anotat o inscrit posteriorment a la
hipoteca, llevat dels que siguin posteriors a la nota marginal
d'expedició de certificació de càrregues, respecte dels quals la nota
marginal té els efectes de la notificació.
3r
Que el que s'hagi lliurat al creditor en pagament del principal del
crèdit,
dels interessos meritats i de les costes causades no excedeixen el límit
de la cobertura hipotecària respectiva.
4t
Que el valor del venut o adjudicat va ser igual o inferior a l'import
total del crèdit de l'actor, o en cas que l'hagi superat, que es va
consignar l'excés en un establiment públic destinat a aquest efecte, a
disposició dels creditors posteriors.»
8.
Article 133
«El
testimoni expedit pel secretari judicial que comprengui la interlocutòria
de rematada o adjudicació i del qual resulti la consignació, si
s'escau, del preu, és títol suficient per practicar la inscripció de
la finca o el dret adjudicat a favor del més-dient o l'adjudicatari,
sempre que s'hi adjunti el manament de cancel·lació de càrregues a què
es refereix l'article 674 de la Llei d'enjudiciament civil.
El
manament judicial de cancel·lació de càrregues i el testimoni de la
interlocutòria de rematada o adjudicació poden constar en un únic
document en el qual s'ha de consignar, en tot cas, el compliment dels
requisits que estableix l'article anterior i les altres circumstàncies
que siguin necessàries per practicar la inscripció i la cancel·lació.»
9.
Article 134
«El
testimoni de la interlocutòria d'adjudicació i el manament de cancel·lació
de càrregues, determinen la inscripció de la finca o el dret a favor
de l'adjudicatari i la cancel·lació de la hipoteca que hagi motivat
l'execució, així com la de totes les càrregues, els gravàmens i les
inscripcions de tercers posseïdors que siguin posteriors a aquestes,
sense excepció, fins i tot les que s'hagin verificat posteriorment a la
nota marginal d'expedició de certificació de càrregues en el
procediment corresponent.
Només
subsisteixen les declaracions d'obres noves i divisions horitzontals
posteriors quan de la inscripció de la hipoteca es desprengui que
aquesta s'estén per llei o per pacte a les noves edificacions.»
10.
Article 135
«El
registrador ha de comunicar al jutge davant del qual se substanciï un
procediment executiu, fins i tot quan recaigui directament sobre béns
hipotecats, l'extensió d'assentaments ulteriors que puguin afectar
l'execució.»
|
|
|
Desena. Reforma de la Llei canviària i del xec.
1. Es modifica l'últim paràgraf de l'article 67 de la
Llei 19/1985, de 16 de juliol, de la Llei canviària i del xec, que queda
redactat en els termes següents:
«Pel que fa a l'exercici de l'acció canviària només són
admissibles les excepcions enunciades en aquest article.»
2. Es modifica el paràgraf segon de l'article 49 de la
Llei 19/1985, de 16 de juliol, canviària i del xec, i se substitueix
l'expressió: «... com en l'executiva...» per la següent: «... per mitjà
del procés especial canviari...».
3. Es modifica l'article 66 de la Llei 19/1985, de 16 de
juliol, canviària i del xec, que queda redactat en els termes següents:
«La lletra de canvi comporta l'execució per mitjà del
judici canviari que regula la Llei d'enjudiciament civil en el capítol
II, títol III, del llibre IV, per la quantitat determinada en el títol i
per les altres quantitats, d'acord amb els articles 58, 59 i 62
d'aquesta Llei, sense que calgui el reconeixement judicial de les
signatures.»
4. Es modifica l'article 68 de la Llei 19/1985, de 16 de
juliol, canviària i del xec, que queda redactat en els termes següents:
«L'exercici de l'acció canviària, per mitjà del procés
especial canviari, se sotmet al procediment que estableix la Llei
d'enjudiciament civil.»
|
|
|
Onzena. Reforma de la Llei de procediment laboral.
Es modifiquen els articles 2, 15, 47, 50, 183, 186, 234,
235 i 261 del Reial decret legislatiu 2/1995, de 7 d'abril, pel qual
s'aprova el text refós de la Llei de procediment laboral, que queden
redactats en els termes següents:
1. Article 2
«d) Entre els associats i les mutualitats, llevat de les
establertes pels col·legis professionals, en els termes que preveuen els
articles 64 i següents i la disposició addicional quinzena de la Llei
30/1995, de 8 de novembre, d'ordenació i supervisió de les assegurances
privades, així com entre les fundacions laborals o entre aquestes i els
seus beneficiaris, sobre el compliment, l'existència o la declaració de
les seves obligacions específiques i dels drets de caràcter patrimonial,
relacionats amb les finalitats i les obligacions pròpies d'aquelles
entitats.»
2. Article 15
«1. L'abstenció i la recusació es regeixen, pel que fa a
les seves causes, per la Llei orgànica del poder judicial, i respecte
dels procediments, pel que disposa la Llei d'enjudiciament civil.
No obstant això, la recusació s'ha de proposar en una instància abans de
la celebració dels actes de conciliació i judici i, en recursos, abans
del dia assenyalat per a la votació i la decisió o, si s'escau, per a la
vista.
En qualsevol cas, la proposició de la recusació no suspèn
l'execució.
2. Instrueixen els incidents de recusació: a) Quan el
recusat sigui el president o un o més magistrats de la Sala Social del
Tribunal Suprem, de la sala social dels tribunals superiors de justícia
o de la Sala Social de l'Audiència Nacional, un magistrat de la sala a
la qual pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn establert per
ordre d'antiguitat.
b) Quan es recusin tots els magistrats d'una sala de
justícia, el magistrat que correspongui per torn d'antiguitat dels que
integrin el tribunal corresponent, sempre que no estigui afectat per la
recusació, i si es recusen tots els magistrats que integren la sala
social del tribunal corresponent, un magistrat de la Sala Contenciosa
Administrativa designat per sorteig entre tots els seus integrants.
c) Quan el recusat sigui un jutge social, un magistrat de
la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia, designat en virtut
d'un torn establert per ordre d'antiguitat.
L'antiguitat es regeix per l'ordre d'escalafó en la
carrera judicial.
En els casos en què no sigui possible complir el que
preveuen els paràgrafs anteriors, la Sala de Govern del Tribunal
corresponent ha de designar l'instructor, i procurar que sigui de més
categoria o, com a mínim, que tingui més antiguitat que el recusat o els
recusats.
3. Decideixen els incidents de recusació: a) La sala que
preveu l'article 61 de la Llei orgànica del poder judicial quan el
recusat sigui el president de la sala social o dos o més dels magistrats
de la sala esmentada.
b) La Sala Social del Tribunal Suprem, quan es recusi un
dels magistrats que la integren.
c) La sala a què es refereix l'article 77 de la Llei
orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president de la Sala
Social del Tribunal Superior esmentat.
d) La sala a què es refereix l'article 69 de la Llei
orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president de la Sala
Social de l'Audiència Nacional o més de dos magistrats d'una secció de
la sala esmentada.
e) Quan es recusin un o dos magistrats de la sala del
Social de l'Audiència Nacional, la secció en la qual no estigui integrat
el recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual
el recusat formi part.
f) Quan es recusin un o dos magistrats de la sala social
dels tribunals superiors de justícia, el ple de la sala si no està
dividida en seccions o, altrament, la secció en què no estigui integrat
el recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual
formi part el recusat.
g) Quan el recusat sigui un jutge social, el ple de la
sala social del tribunal superior de justícia
corresponent, si no està dividida en seccions o, en cas contrari, la
secció primera.»
3. Article 47.2
«2. Qualsevol interessat pot tenir accés al llibre de
sentències a què es refereix l'article 213 de la Llei d'enjudiciament
civil.»
4. Article 50.1
«1. El jutge, en el moment d'acabar el judici, pot
pronunciar sentència de viva veu, que s'ha de consignar en l'acta amb el
contingut i els requisits que estableix la Llei d'enjudiciament civil.
També es pot limitar a pronunciar la decisió, que s'ha de documentar en
l'acta mitjançant la fe del secretari judicial, sens perjudici de la
redacció posterior de la sentència dins el termini i en la forma
previstos legalment.»
5. Paràgraf primer de l'article 183
«Als processos seguits sense que hi hagi comparegut el
demandat, els són aplicables les normes que conté el títol V del llibre
II de la Llei d'enjudiciament civil, amb les especialitats següents:»
6. Regla 3a de l'article 183
«El termini per sol·licitar l'audiència és de tres mesos
des de la notificació de la sentència al butlletí oficial corresponent,
en els casos i les condicions que preveu l'article 501 de la Llei
d'enjudiciament civil.»
7. Article 186
«Els recursos de reposició i de súplica s'han de
substanciar d'acord amb el que preveu la Llei d'enjudiciament civil per
al recurs de reposició.»
8. Article 234
«Contra qualsevol sentència dictada pels òrgans de
l'ordre jurisdiccional social es pot interposar el recurs de revisió que
preveu la Llei d'enjudiciament civil. El recurs s'ha d'interposar davant
la Sala Social del Tribunal Suprem, que ha d'emetre resolució d'acord
amb el que disposa la Llei d'enjudiciament civil, per bé que el dipòsit
per recórrer té la quantia que assenyala aquesta Llei per als recursos
de cassació.»
9. Article 235.1
«1. Les sentències fermes s'han de portar a efecte en la
forma que estableix la Llei d'enjudiciament civil per a l'execució de
sentències, amb les especialitats que preveu aquesta Llei.»
10. Article 261.2
«2. Si el que s'ha embargat són valors, s'han de vendre
tal com estableix per a aquests la Llei d'enjudiciament civil.»
|
|
|
Dotzena. Reforma de la Llei d'enjudiciament criminal.
S'han de modificar els articles 54, 56, 63, 68, 201 i 852
de la Llei d'enjudiciament criminal, promulgada pel Reial decret de 14
de setembre de 1882, que queden redactats en els termes següents:
1. Article 54
«L'abstenció i la recusació es regeixen, pel que fa a les
causes, per la Llei orgànica del poder judicial, i pel que fa al
procediment, pel que disposa la Llei d'enjudiciament civil.»
2. Article 56
«La recusació s'ha de proposar tan aviat com es tingui
coneixement de la causa en què es fonamenti, perquè, altrament, no s'ha
d'admetre a tràmit.
Concretament, s'han d'inadmetre les recusacions:
1r Quan no es proposin en comparèixer o intervenir per
primera vegada en el procés, en qualsevol de les seves fases, si el
coneixement de la concurrència de la causa de recusació és anterior a
aquell.
2n Quan es proposin quan el procés ja s'ha iniciat, si la
causa de recusació es coneix anteriorment al moment processal en què es
proposi la recusació.»
3. Article 63
«Instrueixen els incidents de recusació: a) Quan el
recusat sigui el president o un o més magistrats de la Sala Penal del
Tribunal
Suprem, de la sala penal dels tribunals superiors de
justícia, o de la Sala Penal de l'Audiència Nacional, un magistrat de la
sala a la qual pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn
establert per ordre d'antiguitat.
b) Quan el recusat sigui el president o un o més
magistrats d'una audiència provincial, un magistrat d'una secció
diferent a la qual pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn
establert per ordre d'antiguitat. Si només hi ha una secció, s'ha de
procedir tal com estableix l'apartat segon de l'article 107 de la Llei
d'enjudiciament civil.
c) Quan es recusin tots els magistrats d'una sala de
justícia, el magistrat que correspongui per torn d'antiguitat dels que
integrin el tribunal corresponent, sempre que no estigui afectat per la
recusació, i si es recusen tots els magistrats que integren la sala del
tribunal corresponent, un magistrat designat per sorteig entre tots els
integrants de tribunals del mateix àmbit territorial que pertanyin a la
resta d'ordres jurisdiccionals.
d) Quan es recusi un jutge central penal o un jutge
central d'instrucció, un magistrat de la Sala Penal de l'Audiència
Nacional, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.
e) Quan el recusat sigui un jutge d'instrucció o un jutge
penal, un magistrat de l'audiència provincial corresponent, designat en
virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.
f) Quan el recusat sigui un jutge de pau, el jutge
d'instrucció del partit corresponent o, si hi ha diversos jutjats
d'instrucció, el jutge titular designat en virtut d'un torn establert
per ordre d'antiguitat.»
4. Article 68
«Decideixen els incidents de recusació: a) La sala que
preveu l'article 61 de la Llei orgànica del poder judicial quan el
recusat sigui el president del Tribunal Suprem o el president de la Sala
Penal o dos o més dels magistrats de la sala esmentada.
b) La Sala Penal del Tribunal Suprem, quan es recusi un
dels magistrats que la integren.
c) La sala a què es refereix l'article 77 de la Llei
orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president del
Tribunal Superior de Justícia, el president de la Sala Civil i Penal del
Tribunal Superior esmentat o el president d'audiència provincial amb seu
a la comunitat autònoma o a dos magistrats o més d'una sala o secció o
d'una audiència provincial.
d) La sala a què es refereix l'article 69 de la Llei
orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president de
l'Audiència Nacional, el president de la seva sala penal o més de dos
magistrats d'una secció de la sala esmentada.
e) La Sala Penal de l'Audiència Nacional, quan es recusi
un o dos dels magistrats.
f) La sala civil i penal dels tribunals superiors de
justícia, quan es recusi un dels seus magistrats.
g) Quan el recusat sigui magistrat d'una audiència
provincial, el ple de l'audiència provincial o, si aquesta es compon de
dues seccions o més, la secció en la qual no estigui integrat el recusat
o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual formi part
el recusat.
h) Quan es recusi un jutge central, decideix la recusació
la secció de la sala penal de l'Audiència Nacional a la qual
correspongui per torn, establert per la Sala de Govern de l'Audiència
esmentada, excloent-ne la secció a la qual correspongui conèixer dels
recursos que dicti el jutjat del qual sigui titular el recusat.
i) Quan el recusat sigui un jutge penal o d'instrucció,
l'audiència provincial o, si aquesta es compon de dues seccions o més,
la secció segona.
j) Quan el recusat sigui un jutge de pau, ha de resoldre
el mateix jutge instructor de l'incident de recusació.»
5. Article 201
«Tots els dies i totes les hores de l'any són hàbils per
a la instrucció de les causes criminals, sense que calgui una
habilitació especial.»
6. Article 852
«En tot cas, el recurs de cassació es pot interposar si
es fonamenta en la infracció d'un precepte constitucional.»
|
|
|
Tretzena.
Reforma
de la Llei sobre responsabilitat civil i assegurança en la circulació
de vehicles de motor.
La
disposició addicional de la Llei 30/1995, de 8 de novembre, sobre
responsabilitat civil i assegurança en la circulació de vehicles de
motor, queda redactada de la manera següent:
«Si
l'assegurador incorre en mora en el compliment de la prestació en
l'assegurança de responsabilitat civil per a la cobertura dels danys i
els perjudicis causats a les persones o els béns amb motiu de la
circulació, la indemnització de danys i perjudicis deguts per
l'assegurador es regeix pel que disposa l'article 20 de la Llei de
contracte d'assegurança, amb les peculiaritats següents:
1r
No s'imposen interessos per mora quan les indemnitzacions siguin
satisfetes o consignades davant el jutjat competent en primera instància
per conèixer del procés que derivi del sinistre, dins els tres mesos
següents a la seva producció. La consignació es pot fer en diners
efectius, mitjançant un aval solidari de durada indefinida i pagador al
primer requeriment emès per l'entitat de crèdit o la societat de
garantia recíproca o per qualsevol altre mitjà que, a judici del
tribunal, garanteixi la disponibilitat immediata, si s'escau, de la
quantitat consignada.
2n
Quan els danys causats a les persones, els hagin de patir durant més de
tres mesos o la seva valoració exacta no pugui ser determinada a
efectes de consignació, el tribunal, en vista de les circumstàncies
del cas i dels dictàmens i els informes que requereixi, ha de resoldre
sobre la suficiència o l'ampliació de la quantitat consignada per
l'assegurador, atenent els criteris i dins els límits indemnitzadors
que fixa l'annex d'aquesta Llei. Contra la resolució judicial que es
dicti no es pot interposar cap recurs.
3r
Quan, posteriorment a una sentència absolutòria o a una altra resolució
judicial que posi fi, provisionalment o definitivament, a un procés
penal i en la qual s'hagi acordat que la quantitat consignada sigui
tornada a l'assegurador o la consignació efectuada en una altra forma
quedi sense efecte, s'iniciï el procés civil respecte de la
indemnització deguda per l'assegurança, és aplicable el que disposa
l'article 20.4 de la Llei de contracte d'assegurança, llevat que es
torni a consignar la indemnització dins els deu dies següents a la
notificació a la persona assegurada de l'inici del procés.»
[Aquesta disposició final ha estat derogada pel
Real Decreto
Legislativo 8/2004, de 29 de octubre,
por el que se aprueba el texto refundido de la Ley sobre responsabilidad
civil y seguro en la circulación de vehículos a motor (BOE núm. 267, de
05-11-2004, pp. 36662-36695).]
|
|
|
Catorzena. Reforma de la Llei reguladora de la
jurisdicció contenciosa administrativa.
1. S'afegeix un segon paràgraf a l'apartat cinquè de
l'article 8 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, reguladora de la
jurisdicció contenciosa administrativa, amb la redacció següent:
«Així mateix, correspon als jutjats contenciosos
administratius l'autorització o la ratificació judicial de les mesures
que les autoritats sanitàries considerin urgents i necessàries per a la
salut pública i impliquin la privació o la restricció de la llibertat o
d'un altre dret fonamental.»
2. L'apartat tercer de l'article 87 de la Llei 29/1998,
de 13 de juliol, reguladora de la jurisdicció contenciosa
administrativa, queda redactat en els termes següents:
«3. Perquè es pugui preparar el recurs de cassació en els
casos que preveuen els apartats anteriors, és requisit necessari
interposar prèviament el recurs de súplica.»
|
|
|
Quinzena. Reforma de la Llei d'assistència jurídica
gratuïta.
Es modifica el número 6 de l'article 6 de la Llei 1/1996,
de 10 de gener, d'assistència jurídica gratuïta, que queda redactat en
els termes següents:
«6. Assistència pericial gratuïta en el procés a càrrec
del personal tècnic adscrit als òrgans jurisdiccionals, o, si no, a
càrrec de funcionaris, organismes o serveis tècnics dependents de les
administracions públiques.
Excepcionalment, i quan per inexistència de tècnics en la
matèria de què es tracti, no sigui possible l'assistència pericial de
perits dependents dels òrgans jurisdiccionals o de les administracions
públiques, aquesta s'ha de portar a terme, si el jutge o el tribunal ho
considera pertinent, en una resolució motivada, a càrrec de perits
designats d'acord amb el que estableixen les lleis processals, entre els
tècnics privats que corresponguin».
|
|
|
Setzena. Règim transitori en matèria de recursos
extraordinaris.
1. Mentre no es confereixi als tribunals superiors de
justícia la competència per conèixer del recurs extraordinari per
infracció processal, aquest recurs és procedent, pels motius que preveu
l'article 469, pel que fa a les resolucions que siguin susceptibles de
recurs de cassació d'acord amb el que disposa l'article 477.
Per a la preparació, la interposició i la resolució del
recurs extraordinari per infracció processal s'han de seguir les regles
següents:
1a És competent per conèixer del recurs extraordinari per
infracció processal la Sala Civil del Tribunal Suprem, però en els casos
en què la competència per al recurs de cassació correspongui a les sales
civil i penal dels tribunals superiors de justícia, les resolucions
objecte de recurs també es poden impugnar pels motius que preveu
l'article 469 d'aquesta Llei.
2a Només es pot presentar un recurs extraordinari per
infracció processal sense formular recurs de cassació contra les
resolucions que poden ser objecte de recurs en cassació a què es
refereixen els números 1r i 2n de l'apartat segon de l'article 477
d'aquesta Llei.
3a Quan un litigant pretengui recórrer contra una
resolució per infracció processal i en cassació, ha de preparar i
interposar ambdós recursos en un mateix escrit. A la preparació i la
interposició d'aquests recursos i a la remissió de les actuacions, els
són aplicables els terminis que estableixen els articles 479, 481 i 482,
respectivament.
4a Sempre que es preparin contra una mateixa resolució un
recurs per infracció processal i un recurs de cassació, ambdós s'han de
tramitar en un únic procediment. Quan es tracti de recursos presentats
per diferents litigants, s'ha de procedir a acumular-los.
5a Si es tramiten conjuntament un recurs per infracció
processal i un recurs de cassació, la sala ha d'examinar, en primer lloc,
si la resolució de què es tracta és susceptible de recurs de cassació, i
si no és així, ha d'acordar la inadmissió del recurs per infracció
processal.
Quan el recurs per infracció processal s'hagi formulat
fonamentant-ne exclusivament la procedència en el número 3r de l'apartat
segon de l'article 477, la sala ha de resoldre si és procedent
l'admissió o la inadmissió del recurs de cassació i, si acorda la
inadmissió, s'ha d'inadmetre, sense més tràmits, el recurs per infracció
processal. Només en cas que el recurs de cassació sigui admissible, s'ha
de procedir a resoldre sobre l'admissió del recurs extraordinari per
infracció processal.
6a Admesos els recursos a què es refereix la regla
anterior, s'ha de resoldre sempre en primer lloc el recurs extraordinari
per infracció processal i, només quan aquest es desestimi, s'ha
d'examinar i resoldre el recurs de cassació. En aquest cas, la
desestimació del recurs per infracció processal i la decisió sobre el
recurs de cassació s'han de contenir en una mateixa sentència.
7a Quan s'hagi recorregut la sentència per infracció
processal a l'empara del motiu 2n de l'apartat primer de l'article 469,
la sala, si estima el recurs per aquell motiu, ha de dictar una nova
sentència, tenint en compte, si s'escau, el que s'hagi al·legat com a
fonament del recurs de cassació. La sala ha de resoldre de la mateixa
manera si s'al·lega i es considera produïda una vulneració de l'article
24 de la Constitució que només afecti la sentència.
8a Contra les sentències dictades que resolguin recursos
extraordinaris per infracció processal i recursos de cassació no es pot
interposar cap recurs.
2. Mentre les sales civil i penal dels tribunals
superiors de justícia no tinguin competència per conèixer, amb caràcter
general, dels recursos extraordinaris per infracció processal, no són
aplicables els articles 466, 468, 472, així com els articles 488 a 493 i
l'apartat quart de l'article 476. El que disposa l'últim paràgraf de
l'apartat segon de l'article 476 no és aplicable en els casos en què
s'estimi el recurs extraordinari per infracció processal fonamentat en
el motiu 2n de l'apartat primer de l'article 469 o en vulneracions de
l'article 24 de la Constitució que únicament afectessin la sentència
objecte de recurs.
Les referències als tribunals superiors de justícia, que contenen
l'apartat quart de l'article 470 i l'article 472, s'entenen fetes a la
sala que sigui competent per conèixer del recurs de cassació.
|
|
|
Dissetena.
Règim
transitori en matèria d'abstenció i recusació, nul·litat
d'actuacions i aclariment i correcció de resolucions.
Mentre
no es reforma la Llei orgànica del poder judicial en les matèries que
se citen a continuació, no són aplicables els articles 101 a 119
d'aquesta Llei, pel que fa a l'abstenció i la recusació de jutges,
magistrats i secretaris judicials, ni l'apartat 2 de la disposició
final onzena, ni els apartats 1, 2, 3 i 4 de la disposició final
dotzena. Tampoc no s'apliquen, fins que no es reformi la Llei orgànica
esmentada, els articles 225 a 230 i 214 d'aquesta Llei, sobre nul·litat
de les actuacions i els aclariment i la correcció de resolucions,
respectivament.
|
|
|
Divuitena.
Projecte
de llei sobre jurisdicció voluntària.
En
el termini d'un any a comptar de la data d'entrada en vigor d'aquesta
Llei, el Govern ha de remetre a les
Corts
Generals un projecte de llei sobre jurisdicció voluntària.
|
|
|
Dinovena.
Projecte
de llei concursal.
En
el termini de sis mesos a comptar de la data d'entrada en vigor
d'aquesta Llei, el Govern ha de remetre a les Corts Generals un projecte
de llei concursal.
|
|
|
Vintena.
Projecte
de llei sobre cooperació jurídica internacional en matèria civil.
En
el termini de sis mesos a comptar de la data d'entrada en vigor
d'aquesta Llei, el Govern ha de remetre a les Corts Generals un projecte
de llei sobre cooperació jurídica internacional en matèria civil.
|
|
|
Vint-i-unena.
Mesures
per facilitar l’aplicació a Espanya del
Reglament (CE) núm. 805/2004 del Parlament
Europeu i del Consell, de 21 d’abril de 2004,
pel qual s’estableix un títol executiu europeu
per a crèdits no impugnats.
1. La
certificació judicial d’un títol
executiu
europeu s’ha d’adoptar de
forma separada i mitjançant
providència,
en la forma que preveu l’annex I
del Reglament (CE) núm.
805/2004.
La competència per
certificar un títol
executiu
europeu correspon al
mateix tribunal que va dictar
la resolució.
El procediment per a la rectificació
d’errors en
un títol
executiu europeu que preveu l’article 10.1.a)
del Reglament (CE) núm.
805/2004 es resol de la
forma que preveuen els
tres primers apartats de
l’article 267 de la Llei
orgànica 6/1985, d’1 de
juliol,
del poder judicial.
El procediment per a la revocació
de l’emissió d’un
certificat d’un títol
executiu europeu a què
es
refereix l’article 10.1.b)
del Reglament (CE) núm. 805/
2004 es tramita i resol de
conformitat amb el que
preveu per al recurs de
reposició que regula la
Llei
1/2000, de 7 de gener,
d’enjudiciament civil, amb
independècia de l’ordre
jurisdiccional al qual pertanyi
el tribunal.
La denegació
d’emissió
d’un certificat de títol
executiu europeu s’ha
d’adoptar de forma separada
i mitjançant
providència, i es pot
impugnar pels tràmits
del recurs de reposició.
2. Per a la
certificació
com a tíol executiu
europeu
de resolucions judicials
que aprovin o homologuin
transaccions s’aplica
l’apartat anterior, i s’efectua
en la forma que preveu
l’annex II del Reglament
(CE) núm. 805/2004.
3. Competeix al
notari autoritzant, o a qui legalment
el substitueixi o
succeeixi en el seu protocol,
l’expedició
del certificat que preveuen l’article
25.1 i
l’annex III del Reglament
(CE) núm. 805/2004. De
l’esmentada expedició
n’ha de deixar constàcia
mitjançant
una nota en la matriu o pòlissa,
i n’ha
d’arxivar l’original que
ha de circular mitjançant
una
còpia.
Correspon al notari en el
protocol del qual hi
hagi el tíol executiu
europeu certificat expedir el
relatiu a la seva
rectificació per error
material i el de
revocació
que preveu l’article 10.1 del Reglament
(CE) núm. 805/2004, així
com el derivat de la falta o
limitació
d’executivitat, segons estableixen
l’article
6.2 i l’annex IV del
mateix Reglament.
S’exceptua la pèrdua
d’executivitat derivada
d’una resolució
judicial, per a la certificació
de la
qual cal atenir-se a
l’apartat 1 d’aquesta disposició
addicional.
En tot cas, ha de constar en la matriu o pòlissa
la
rectificació revocació falta o
limitaciód’executivitat.
La negativa del notari a l’expedició
dels certificats
requerits pot ser
impugnada per l’interessat
davant la DireccióGeneral
dels Registres i del Notariat
pels tràmits
del recurs de queixa previst en la
legislació
notarial. Contra la resolució
d’aquest ògan
directiu es pot interposar
recurs, en una única
instàcia,
davant del jutge de
primera instàcia de la capital
de la província
on tingui el seu domicili el notari, el
qual s’ha de resoldre pels
tràmits del judici
verbal.
4. La
certificació a la qual es
refereix l’annex V
del Reglament (CE) núm.
805/2004 l’ha d’expedir
l’òrgan
administratiu o jurisdiccional que hagi dictat
la resolució.
5. La
competècia territorial per a l’execució
de
resolucions, transaccions
judicials i documents
públics
certificats com a títol
executiu europeu correspon
al jutjat de primera instància
del domicili del
demandat o del lloc
d’execució.
6. El Govern
adopta les normes necessàries
per
al desplegament d’aquesta
disposició addicional.
[L’anterior
disposició final vint-i-unena
passa a ser la vint-i-tresena
i s’introdueix una nova disposició
final vinti- unena
de conformitat amb la
Llei 19/2006,
de
5
de
juny,
per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels
drets de propietat intel·lectual i industrial, i
s'estableixen normes processals per facilitar
l'aplicació de diversos reglaments comunitaris
(BOE núm.
134,
de
06-06-2006,
pp. 21230-21238;
Suplement en llengua catalana al núm.
13,
pp.
1861-1868).
Per a veure la redacció anterior faci click
aquí]
|
|
|
Vint-i-dosena.
Mesures per facilitar
l’aplicació a
Espanya del
Reglament (CE) núm. 2201/2003
del Consell, de
27 de novembre de
2003, relatiu a
la competència,
el reconeixement
i l’execució de
resolucions
judicials en
matèria matrimonial i
de
responsabilitat parental,
pel
qual es deroga el
Reglament (CE) núm.
1347/2000.
1. La
certificació judicial relativa a les resolucions
judicials en matèria
matrimonial i en matèria
de responsabilitat
parental, que preveu l’article 39
del Reglament (CE) núm.
2201/2003, s’ha d’expedir
de forma separada i
mitjançant providència,
emplenant
el formulari corresponent
que figura als annexos
I i II del Reglament
esmentat.
2. La
certificació judicial
relativa a les resolucions
judicials sobre el dret de
visita, previstes a
l’apartat 1 de l’article
41 del Reglament (CE) núm.
2201/2003, s’ha d’expedir
de forma separada i mitjançant
providència,
emplenant el formulari que
figura a l’annex III del
Reglament esmentat.
3. La
certificació judicial
relativa a les resolucions
judicials sobre la
restitució del menor,
previstes
a l’apartat 1 de l’article
42 del Reglament (CE)
núm.
2201/2003, s’ha d’expedir de forma separada i
mitjançant
providència, emplenant el
formulari que
figura a l’annex IV del
Reglament esmentat.
4. El
procediment per a la rectificació
d’errors
en la certificació
judicial, previst a l’article 43.1 del
Reglament (CE) núm.
2001/2003, es resol de la forma
establerta en els tres
primers apartats de l’article 267
de la Llei orgànica
6/1985, d’1 de juliol, del poder
judicial. El mateix
procediment s’observa per a la
rectificació
de la certificació
judicial a la qual es refereix
l’apartat 1 d’aquesta
disposició final.
No es pot interposar recurs contra la resolució
en què es resolgui
sobre l’aclariment o la rectificació
de la certificació
judicial a què es
refereixen els tres
apartats anteriors.
5. La
denegació
de l’expedició
de la certificació
judicial a la qual
es refereixen
els
apartats 1, 2 i 3
d’aquesta
disposició
final s’adopta de forma
separada
i
mitjançant
providència,
i es pot impugnar
pels
tràmits
del recurs de
reposició.
[Aquesta
disposició
final vint-i
dosena
ha estat
afegida
de conformitat amb la
Llei 19/2006,
de
5
de
juny,
per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels
drets de propietat intel·lectual i industrial, i
s'estableixen normes processals per facilitar
l'aplicació de diversos reglaments comunitaris (BOE núm. 134, de 06-06-2006, pp. 21230-21238; Suplement en llengua catalana al núm. 13, pp. 1861-1868).
|
|
|
Vint-i-cinquena.
Entrada en vigor.
Aquesta Llei entra en vigor al cap d'un any de
la publicació en el Butlletí Oficial de l'Estat.
[Aquesta
disposició ha passat de ser la
disposició final vint-i-tresena a ser la
disposició final vint-i-cinquena, amb el mateix
contingut, de conformitat amb la Llei
13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la
legislació processal per a la implantació de la
nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de
04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en
llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010,
p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm.
84, p. 1)]
[Aquesta
disposició
final vint-i
tresena
està redactada
de conformitat amb la
Llei 19/2006,
de
5
de
juny,
per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels
drets de propietat intel·lectual i industrial, i
s'estableixen normes processals per facilitar
l'aplicació de diversos reglaments comunitaris (BOE núm. 134, de 06-06-2006, pp. 21230-21238; Suplement en llengua catalana al núm. 13, pp. 1861-1868).
L'objecte de la reforma va consistir en què l'anterior DF 21a passés a ser la DF 23a.
Per a veure la redacció anterior faci click
aquí].
|
|
|
Per
tant,
Mano
a tots els espanyols, particulars i autoritats, que compleixin aquesta
Llei i que la facin complir.
Madrid,
7 de gener de 2000
JUAN
CARLOS R.
El
president del Govern,
JOSÉ
MARÍA AZNAR LÓPEZ
|
|
|
