Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

LEC: Llibre IV: Títol I

Amunt Següent

Dels processos sobre capacitat, filiació, matrimoni i menors

 

CAPÍTOL I

De les disposicions generals

 

Article 748. Àmbit d'aplicació del aquest títol.

Les disposicions del aquest títol són aplicables als processos següents:

1r Els que versin sobre la capacitat de les persones i els de declaració de prodigalitat.

2n Els de filiació, paternitat i maternitat.

3r Els de nul·litat del matrimoni, separació i divorci i els de modificació de mesures adoptades en els processos.

4t Els que versin exclusivament sobre la guarda i custòdia de fills menors o sobre aliments reclamats per un progenitor contra l'altre en nom dels fills menors.

5è Els de reconeixement de l'eficàcia civil de resolucions o decisions eclesiàstiques en matèria matrimonial.

6è Els que tinguin com a objecte l'oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors.

7è Els que versin sobre la necessitat d'assentiment en l'adopció.

 

Article 749. Intervenció del ministeri fiscal.

1. En els processos sobre incapacitació, en els de nul·litat matrimonial i en els de determinació i impugnació de la filiació sempre és part el ministeri fiscal, encara que no n'hagi estat el promotor ni hagi d'assumir, de conformitat amb la Llei, la defensa d'alguna de les parts.

2. En els altres processos a què es refereix aquest títol és preceptiva la intervenció del ministeri fiscal, sempre que algun dels interessats en el procediment sigui menor, incapacitat o estigui en situació d'absència legal.

 

Article 750. Representació i defensa de les parts.

1. Llevat dels casos en què, de conformitat amb la Llei, hagin de ser defensades pel ministeri fiscal, les parts han d'actuar en els processos a què es refereix aquest títol amb l'assistència d'un advocat i representades per un procurador.

2. En els procediments de separació o divorci sol·licitat de comú acord pels cònjuges, aquests es poden valer d'una sola defensa i representació.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, quan algun dels pactes proposats pels cònjuges no sigui aprovat pel tribunal, el secretari judicial ha de requerir les parts perquè en el termini de cinc dies manifestin si volen continuar amb la defensa i representació úniques o si, en canvi, prefereixen litigar cadascuna amb la seva pròpia defensa i representació. Així mateix, quan, malgrat l’acord subscrit per les parts i homologat pel tribunal, una de les parts demani l’execució judicial de l’esmentat acord, el secretari judicial ha de requerir l’altra part perquè nomeni un advocat i procurador que la defensi i representi.

[El paràgraf 2 de l’apartat 2 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 751. Indisponibilitat de l'objecte del procés.

1. En els processos a què es refereix aquest títol no tenen efecte la renúncia, l'assentiment ni la transacció.

2. El desistiment requereix la conformitat del ministeri fiscal, llevat dels casos següents:

1r En els processos de declaració de prodigalitat, així com en els que es refereixin a filiació, paternitat i maternitat, sempre que no hi hagi menors, incapacitats o absents interessats en el procediment.

2n En els processos de nul·litat matrimonial per minoria d'edat, quan el cònjuge que va contraure matrimoni sent menor exerceixi, després d'arribar a la majoria d'edat, l'acció de nul·litat.

3r En els processos de nul·litat matrimonial per error, coacció o por greu.

4t En els processos de separació i divorci.

3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, les pretensions que es formulin en els processos a què es refereix aquest títol i que tinguin com a objecte matèries sobre les quals les parts puguin disposar lliurement, segons la legislació civil aplicable, poden ser objecte de renúncia, assentiment, transacció o desistiment, de conformitat amb el que preveu el capítol IV del títol I del llibre I d'aquesta Llei.

 

Article 752. Prova.

1. Els processos a què es refereix aquest títol s'han de decidir d'acord amb els fets que hagin estat objecte de debat i estiguin provats, amb independència del moment en què hagin estat al·legats o introduïts de l'altra manera en el procediment.

Sens perjudici de les proves que es practiquin a instància del ministeri fiscal i de les altres parts, el tribunal pot decretar d'ofici totes les que consideri pertinents.

2. La conformitat de les parts sobre els fets no vincula el tribunal, que tampoc no pot decidir la qüestió litigiosa basant-se exclusivament en la conformitat esmentada o en el silenci o les respostes evasives sobre els fets al·legats per la part contrària. El tribunal tampoc no està vinculat, en els processos a què es refereix aquest títol, a les disposicions d'aquesta Llei en matèria de força probatòria de l'interrogatori de les parts, dels documents públics i dels documents privats reconeguts.

3. El que disposen els apartats anteriors també és aplicable a la segona instància.

4. Pel que fa a les pretensions que es formulin en els processos a què es refereix aquest títol, i que tinguin com a objecte matèries sobre les quals les parts poden disposar lliurement segons la legislació civil aplicable, no són aplicables les especialitats que contenen els apartats anteriors.

 

Article 753. Tramitació.

1. Llevat que expressament es disposi una altra cosa, els processos a què es refereix aquest títol s’han de substanciar pels tràmits del judici verbal, però el secretari judicial ha de traslladar la demanda al ministeri fiscal, quan sigui procedent, i a les altres persones que, de conformitat amb la llei, hagin de ser part en el procediment, hagin estat o no demandats, emplaçant-los perquè la contestin en el termini de vint dies, de conformitat amb el que estableix l’article 405 d’aquesta Llei.

2. En la celebració de la vista de judici verbal en aquests processos i de la compareixença a què es refereix l’article 771 d’aquesta Llei, una vegada practicades les proves el tribunal ha de permetre les parts formular oralment les seves conclusions, i hi és aplicable amb aquesta finalitat el que estableixen els apartats 2, 3 i 4 de l’article 433.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 754. Exclusió de la publicitat.

En els processos a què es refereix aquest títol poden decidir els tribunals, mitjançant provisió, d'ofici o a instància de part, que els actes i les vistes se celebrin a porta tancada i que les actuacions siguin reservades, sempre que les circumstàncies ho aconsellin i encara que no s'estigui en cap dels casos de l'apartat 2 de l'article 138 d'aquesta Llei.

 

Article 755. Accés de les sentències a registres públics.

Quan sigui procedent, el secretari judicial ha d’acordar que les sentències i altres resolucions dictades en els procediments a què es refereix aquest títol es comuniquin d’ofici als registres civils per a la pràctica dels assentaments que corresponguin.

A petició d'una de les parts, també s'ha de comunicar a qualsevol altre registre públic als efectes que siguin procedents en cada cas.

[El paràgraf 1 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

CAPÍTOL II

Dels processos sobre la capacitat de les persones

 

Article 756. Competència.

És competent per conèixer de les demandes sobre capacitat i declaració de prodigalitat el jutge de primera instància del lloc en què resideixi la persona a què es refereixi la declaració que se soláliciti.

 

Article 757. Legitimació en els processos d'incapacitació i de declaració de prodigalitat.

1. La declaració d'incapacitat, la poden promoure el cònjuge o qui estigui en una situació de fet assimilable, els descendents, els ascendents o els germans del presumpte incapaç.

2. El ministeri fiscal ha de promoure la incapacitació si les persones esmentades en l'apartat anterior no existeixen o no l'han sol·licitat.

3. Qualsevol persona està facultada per posar en coneixement del ministeri fiscal els fets que puguin ser determinants de la incapacitació. Les autoritats i els funcionaris públics que, per raó dels seus càrrecs, coneguin que hi ha una possible causa d'incapacitació d'una persona, ho han de posar en coneixement del ministeri fiscal.

4. No obstant el que disposen els apartats anteriors, la incapacitació de menors d'edat, en els casos en què sigui procedent de conformitat amb la Llei, només pot ser promoguda pels que exerceixin la pàtria potestat o la tutela.

5. La declaració de prodigalitat només pot ser instada pel cònjuge, els descendents o els ascendents que percebin aliments del presumpte pròdig o estiguin en situació de reclamar-los-hi i els representants legals de qualsevol d'ells. Si no la demanen els representants legals, ho ha de fer el ministeri fiscal.

[L'apartat 1 d'aquest article ha estat modificat per l'art. 14 de la Ley 41/2003, de 18 de noviembre, de protección patrimonial de las personas con discapacidad y de modificación del Código Civil, de la Ley de Enjuiciamiento Civil y de la Normativa Tributaria con esta finalidad (BOE núm. 277, de 19-11-2003, pp. 40852-40863). Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui aquí.]

 

Article 758. Personació del demandat.

El presumpte incapaç o la persona la declaració de prodigalitat de la qual se sol·liciti poden comparèixer en el procés amb la seva pròpia defensa i representació.

Si no ho fan, han de ser defensats pel ministeri fiscal, sempre que aquest no hagi estat el promotor del procediment. Altrament, el tribunal ha de designar un defensor judicial, llevat que ja estigui nomenat.

[El paràgraf 2 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 759. Proves i audiències preceptives en els processos d'incapacitació.

1. En els processos d'incapacitació, a més a més de les proves que es practiquin d'acord amb el que disposa l'article 752, el tribunal ha d'oir els parents més pròxims del presumpte incapaç, examinar-lo pel seu compte i acordar els dictàmens pericials necessaris o pertinents en relació amb les pretensions de la demanda i altres mesures previstes per les lleis. No s'ha de decidir mai sobre la incapacitació sense el dictamen pericial mèdic previ, acordat pel tribunal.

2. Quan s'hagi sol·licitat en la demanda d'incapacitació el nomenament de la persona o les persones que hagin d'assistir o representar l'incapaç i vetllar per ell, sobre aquesta qüestió s'ha d'oir els parents més pròxims del presumpte incapaç, aquest, si té judici suficient, i les altres persones que el tribunal consideri oportú.

3. Si la sentència que decideixi sobre la incapacitació és apel·lada, també s'ha d'ordenar d'ofici en segona instància la pràctica de les proves preceptives a què es refereixen els apartats anteriors d'aquest article.

 

Article 760. Sentència.

1. La sentència que declari la incapacitació n'ha de determinar l'extensió i els límits, així com el règim de tutela o guarda a què ha de quedar sotmès l'incapacitat, i s'ha de pronunciar, si s'escau, sobre la necessitat d'internament, sens perjudici del que disposa l'article 763.

2. En el cas a què es refereix l'apartat 2 de l'article anterior, si el tribunal accedeix a la sol·licitud, la sentència que declari la incapacitació o la prodigalitat ha de nomenar la persona o les persones que, d'acord amb la llei, han d'assistir o representar l'incapaç i vetllar per ell.

3. La sentència que declari la prodigalitat ha de determinar els actes que el pròdig no pot dur a terme sense el consentiment de la persona que l'ha d'assistir.

 

Article 761. Reintegració de la capacitat i modificació de l'abast de la incapacitació.

1. La sentència d'incapacitació no impedeix que, sobrevingudes noves circumstàncies, es pugui instar un nou procés que tingui com a objecte deixar sense efecte o modificar l'abast de la incapacitació ja establerta.

2. Correspon formular la petició per iniciar el procés a què es refereix l'apartat anterior a les persones que esmenta l'apartat 1 de l'article 757, a les que exerceixin el càrrec tutelar o les que tinguin l'incapacitat sota la seva guarda, al ministeri fiscal i al mateix incapacitat.

Si s'ha privat l'incapacitat de la capacitat per comparèixer en un judici, ha d'obtenir l'autorització judicial expressa per actuar en el procés pel seu compte.

3. En els processos a què es refereix aquest article s'han de practicar d'ofici les proves preceptives a què es refereix l'article 759, tant en primera instància com en segona, si s'escau.

La sentència que es dicti s'ha de pronunciar sobre si és procedent deixar sense efecte la incapacitació, o sobre si se n'han de modificar l'extensió i els límits.

 

Article 762. Mesures cautelars.

1. Quan el tribunal competent tingui coneixement de l'existència de possible causa d'incapacitació en una persona, ha d'adoptar d'ofici les mesures que consideri necessàries per a la protecció adequada del presumpte incapaç o del seu patrimoni i ha de posar el fet en coneixement del ministeri fiscal perquè promogui, si ho considera procedent, la incapacitació.

2. El ministeri fiscal també pot sol·licitar al tribunal la immediata adopció de les mesures a què es refereix l'apartat anterior, quan tingui coneixement de l'existència d'una possible causa d'incapacitació d'una persona.

Les mateixes mesures es poden adoptar, d'ofici o a instància de part, en qualsevol estat del procediment d'incapacitació.

3. Com a regla, les mesures a què es refereixen els apartats anteriors s'han d'acordar amb l'audiència prèvia de les persones afectades. Per a això és aplicable el que disposen els articles 734, 735 i 736 d'aquesta Llei.

 

Article 763. Internament no voluntari per trastorn psíquic.

1. L'internament, per trastorn psíquic, d'una persona que no estigui en condicions de decidir-ho per ella mateixa, encara que estigui sotmesa a la pàtria potestat o a tutela, requereix l'autorització judicial, que ha d'obtenir el tribunal del lloc on resideixi la persona afectada per l'internament.

L'autorització ha de ser prèvia a l'internament, llevat que hi hagi raons d'urgència que facin necessària l'adopció immediata de la mesura. En aquest cas, el responsable del centre en què s'hagi produït l'internament n'ha de donar compte al tribunal competent al més aviat possible i, en tot cas, dins el termini de vint-i-quatre hores, als efectes que s'efectuï la ratificació preceptiva d'aquesta mesura, que s'ha de fer en el termini màxim de setanta-dues hores des que l'internament arribi a coneixement del tribunal.

En els casos d'internaments urgents, la competència per ratificar la mesura correspon al tribunal del lloc en què radiqui el centre on s'hagi produït l'internament.

Aquest tribunal ha d'actuar, si s'escau, d'acord amb el que disposa l'apartat 3 de l'article 757 d'aquesta Llei.

2. L'internament de menors sempre s'ha de fer en un establiment de salut mental adequat a la seva edat, amb l'informe previ dels serveis d'assistència al menor.

3. Abans de concedir l'autorització o de ratificar l'internament que ja s'ha efectuat, el tribunal ha d'oir la persona afectada per la decisió, el ministeri fiscal i qualsevol altra persona la compareixença de la qual consideri convenient o li sigui sol·licitada per l'afectat per la mesura.

A més a més, i sens perjudici que pugui practicar qualsevol altra prova que consideri rellevant per al cas, el tribunal ha d'examinar pel seu compte la persona afectada per l'internament i oir el dictamen d'un facultatiu designat per ell. En totes les actuacions, la persona afectada per la mesura d'internament pot disposar de representació i defensa en els termes que assenyala l'article 758 d'aquesta Llei.

En tot cas, la decisió que adopti el tribunal en relació amb l'internament és susceptible de recurs d'apel·lació.

4. A la mateixa resolució que acordi l'internament hi ha de constar l'obligació dels facultatius que atenguin la persona internada d'informar periòdicament el tribunal sobre la necessitat de mantenir la mesura, sens perjudici dels altres informes que el tribunal pugui requerir quan ho consideri pertinent.

Els informes periòdics han de ser emesos cada sis mesos, llevat que el tribunal, atesa la naturalesa del trastorn que ha motivat l'internament, assenyali un termini inferior.

Rebuts els referits informes, el tribunal, amb la pràctica prèvia, si s'escau, de les actuacions que consideri imprescindibles, ha d'acordar el que sigui procedent sobre la continuació de l'internament.

Sens perjudici del que disposen els paràgrafs anteriors, quan els facultatius que atenguin la persona internada considerin que no cal mantenir l'internament, han de donar l'alta al malalt, i ho han de comunicar immediatament al tribunal competent.

 

CAPÍTOL III

Dels processos sobre filiació, paternitat i maternitat

 

Article 764. Determinació legal de la filiació per sentència ferma.

1. Es pot demanar als tribunals la determinació legal de la filiació, i es pot impugnar en contra seva la filiació legalment determinada, en els casos que preveu la legislació civil.

2. Els tribunals han de rebutjar l'admissió a tràmit de qualsevol demanda que pretengui la impugnació de la filiació declarada per sentència ferma, o la determinació d'una filiació contradictòria amb una altra que també hagi estat establerta per sentència ferma.

Si l'existència d'aquesta sentència ferma s'acredita una vegada iniciat el procés, el tribunal ha de procedir de ple a arxivar-lo.

 

Article 765. Exercici de les accions que corresponguin al fill menor o incapacitat i successió processal.

1. Les accions de determinació o d'impugnació de la filiació que, d'acord amb el que disposa la legislació civil, corresponguin al fill menor d'edat o incapacitat poden ser exercides pel seu representant legal o pel ministeri fiscal, indistintament.

2. En tots els processos a què es refereix aquest capítol, si mor l'actor, els seus hereus poden continuar les accions que s'hagin entaulat.

 

Article 766. Legitimació passiva.

En els processos a què es refereix aquest capítol són part demandada, si ells no han interposat la demanda, les persones a les quals aquesta atribueixi la condició de progenitors i de fill, quan es demani la determinació de la filiació i els qui constin com a progenitors i com a fill en virtut de la filiació legalment determinada, quan aquesta s'impugni. Si qualsevol d'ells ha mort, els seus hereus són part demandada.

 

Article 767. Especialitats en matèria de procediment i prova.

1. En cap cas no s'ha d'admetre la demanda sobre determinació o impugnació de la filiació si amb aquesta no es presenta un principi de prova dels fets en què es fonamenta.

2. En els judicis sobre filiació és admissible la investigació de la paternitat i de la maternitat mitjançant tota mena de proves, incloses les biològiques.

3. Encara que no hi hagi una prova directa, es pot declarar la filiació que resulti del reconeixement exprés o tàcit, de la possessió d'estat, de la convivència amb la mare en l'època de la concepció o d'altres fets dels quals s'infereixi la filiació, de manera anàloga.

4. La negativa injustificada a sotmetre's a la prova biològica de paternitat o maternitat permet al tribunal declarar la filiació reclamada, sempre que hi hagi altres indicis de la paternitat o maternitat i la prova no s'hagi obtingut per altres mitjans.

 

Article 768. Mesures cautelars.

1. Mentre duri el procediment pel qual s'impugni la filiació, el tribunal ha d'adoptar les mesures de protecció oportunes sobre la persona i els béns del sotmès a la potestat del que consta com a progenitor.

2. Reclamada judicialment la filiació, el tribunal pot acordar aliments provisionals a càrrec del demandat i, si s'escau, adoptar les mesures de protecció a què es refereix l'apartat anterior.

3. Com a regla, les mesures a què es refereixen els apartats anteriors s'han d'acordar amb l'audiència prèvia de les persones que puguin resultar-ne afectades.

Per a això és aplicable el que disposen els articles 734, 735 i 736 d'aquesta Llei.

No obstant això, quan hi hagi raons d’urgència, es poden acordar les mesures sense més tràmits, i el secretari judicial ha de manar citar els interessats a una compareixença, que s’ha de celebrar dins els deu dies següents i en la qual, després d’escoltar les al·legacions dels compareixents sobre la procedència de les mesures adoptades, ha de resoldre el tribunal el que sigui procedent per mitjà d’interlocutòria.

Per a l'adopció de les mesures cautelars en aquests processos, es pot no exigir caució a qui les sol·liciti.

[El paràgraf 2 de l’apartat 3 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

CAPÍTOL IV

Dels processos matrimonials i de menors

 

Article 769. Competència.

1. Llevat que es disposi altrament de manera expressa, és tribunal competent per conèixer dels procediments a què es refereix aquest capítol el jutjat de primera instància del lloc del domicili conjugal. En cas que els cònjuges resideixin en diferents partits judicials, és tribunal competent, a elecció del demandant o dels cònjuges que sol·licitin la separació o el divorci de comú acord, el de l'últim domicili del matrimoni o el de residència del demandat.

Els que no tinguin domicili ni residència fixos poden ser demandats en el lloc en què es trobin o en el de la seva última residència, a elecció del demandant i, si tampoc no es pot determinar així la competència, correspon al tribunal del domicili de l'actor.

2. En el procediment de separació o divorci de comú acord a què es refereix l'article 777, és competent el jutge de l'últim domicili comú o el del domicili de qualsevol dels sol·licitants.

3. En els processos que versin exclusivament sobre la guarda i custòdia de fills menors o sobre aliments reclamats per un progenitor contra l'altre en nom dels fills menors, és competent el jutjat de primera instància del lloc de l'últim domicili comú dels progenitors. En cas que els progenitors resideixin en diferents partits judicials, és tribunal competent, a elecció del demandant, el del domicili del demandat o el de la residència del menor.

4. El tribunal ha d'examinar d'ofici la seva competència.

Són nuls els acords de les parts que s'oposin al que disposa aquest article.

 

Article 770.Procediment.

Les demandes de separació i divorci, excepte les que preveu l'article 777, les de nul·litat del matrimoni i les altres que es formulin a l'empara del títol IV del llibre I del Codi civil, s'han de substanciar pels tràmits del judici verbal, d'acord amb el que estableix el capítol I d'aquest títol, i amb subjecció, a més a més, a les regles següents:
 
1a A la demanda s'hi ha d'adjuntar la certificació de la inscripció del matrimoni i, si s'escau, les d'inscripció de naixement dels fills en el Registre civil, així com els documents en què el cònjuge fonamenti el seu dret.
 
Si se sol·liciten mesures de caràcter patrimonial, l'actor ha d'aportar els documents de què disposi que permetin avaluar la situació econòmica dels cònjuges i, si s'escau, dels fills, com ara declaracions tributàries, nòmines, certificacions bancàries, títols de propietat o certificacions del registre.
 
2a La reconvenció es proposa amb la contestació a la demanda. L’actor disposa de 10 dies per contestar-la.
Nomes s’admet la reconvenció:
a) Quan es fon en alguna de les causes que puguin donar lloc a la nul·litat del matrimoni.
b) Quan el cònjuge demandat de separació o de nul·litat pretengui el divorci.
c) Quan el cònjuge demandat de nul·litat pretengui la separació.
d) Quan el cònjuge demandat pretengui l’adopció de mesures definitives, que no hagin estat sol·licitades en la demanda, i sobre les quals el tribunal no s’hagi de pronunciar d’ofici.
 
3a A la vista hi han de concórrer les parts per si mateixes, amb l'advertència que la incompareixença sense causa justificada pot determinar que es considerin admesos els fets al·legats per la part que comparegui per fonamentar les seves peticions sobre mesures definitives de caràcter patrimonial. També és obligatòria la presència dels advocats respectius.

4a Les proves que no es puguin practicar a l’acte de la vista s’han de practicar dins el termini que el tribunal assenyali, que no pot excedir els trenta dies.

Durant aquest termini, el tribunal pot acordar d’ofici les proves que consideri necessàries per comprovar la concurrència de les circumstàncies en cada cas exigides pel Codi civil per decretar la nul·litat, separació o divorci, així com les que es refereixin a fets dels quals depenguin els pronunciaments sobre mesures que afectin els fills menors o incapacitats, d’acord amb la legislació civil aplicable. Si el procediment és contenciós i es considera necessari d’ofici o a petició del fiscal, parts o membres de l’equip tècnic judicial o del mateix menor, s’ha d’escoltar els fills menors o incapacitats si tenen judici suficient i, en tot cas, els que tinguin més de dotze anys.
 
En les exploracions de menors en els procediments civils, el jutge ha de garantir que el menor pugui ser escoltat en condicions idònies per a la salvaguarda dels seus interessos, sense interferències d’altres persones i, excepcionalment amb l’auxili d’especialistes quan això sigui necessari.
 
5a En qualsevol moment del procés, si concorren els requisits que assenyala l'article 777, les parts poden sol·licitar que continuï el procediment pels tràmits que estableix l'article esmentat.
 
6a En els processos que versin exclusivament sobre guarda i custòdia de fills menors o sobre aliments reclamats en nom dels fills menors, per a l'adopció de les mesures cautelars que siguin adequades a aquests processos s'han de seguir els tràmits que estableix aquesta Llei per a l'adopció de mesures prèvies, simultànies o definitives en els processos de nul·litat, separació o divorci.
 
7ª Les parts, de comú acord podran sol·licitar la suspensió del procés de conformitat amb lo previst en l'article 19.4 d'aquesta llei, per a sotmetre's a mediació.

[La regla 4a de l'article està redactada de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

[La regla 2a fou modificada, s'afegí un nou paràgraf a la regla 4a i s'introduí una nova regla 7a de conformitat amb la Ley 15/2005, de 8 de julio, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio (BOE núm. 163, de 09-07-2005, pp. 24458-24461; Suplement en llengua catalana al núm. 163, pp. 1970-1974). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 771. Mesures provisionals prèvies a la demanda de nul·litat, separació o divorci. Sol·licitud, compareixença i resolució.

1. El cònjuge que es proposi demanar la nul·litat, la separació o el divorci del seu matrimoni pot sol·licitar els efectes i les mesures a què es refereixen els articles 102 i 103 del Codi civil davant el tribunal del seu domicili.

Per formular aquesta sol·licitud no cal que hi intervingui un procurador i advocat, però sí que és necessària la seva intervenció per qualsevol escrit i actuació posterior.

2. A la vista de la sol·licitud, el secretari judicial ha de citar els cònjuges i, si hi ha fills menors o incapacitats, el ministeri fiscal, a una compareixença en la qual s’ha d’intentar un acord de les parts, que ha d’assenyalar el secretari judicial i que s’ha de celebrar en els deu dies següents. A la compareixença ha d’acudir el cònjuge demandat assistit pel seu advocat i representat pel seu procurador.

D’aquesta resolució, n’ha de donar compte el mateix dia al tribunal perquè pugui acordar immediatament, si la urgència del cas ho aconsella, els efectes a què es refereix l’article 102 del Codi civil i el que consideri procedent en relació amb la custòdia dels fills i l’ús de l’habitatge i l’aixovar familiars. Contra aquesta resolució no es pot presentar cap recurs.

3. En l’acte de la compareixença a què es refereix l’apartat anterior, si no hi ha acord dels cònjuges sobre les mesures que s’han d’adoptar o si l’acord, escoltat, si s’escau, el ministeri fiscal, no és aprovat en tot o en part pel tribunal, s’han d’escoltar les al·legacions dels concurrents i s’ha de practicar la prova que aquests proposin i que no sigui inútil o impertinent, així com la que el tribunal acordi d’ofici. Si alguna prova no es pot practicar en la compareixença, el secretari judicial ha d’assenyalar data per a la seva pràctica, en unitat d’acte, dins dels deu dies següents.

La falta d'assistència, sense causa justificada, d'algun dels cònjuges a la compareixença pot determinar que es considerin admesos els fets al·legats pel cònjuge present per fonamentar les seves peticions sobre mesures provisionals de caràcter patrimonial.

4. Finalitzada la compareixença o, si s'escau, acabat l'acte que s'hagi assenyalat per a la pràctica de la prova que no s'hagi pogut produir en aquella, el tribunal ha d'emetre resolució, en el termini de tres dies, mitjançant interlocutòria, contra la qual no es pot interposar cap recurs.

5. Els efectes i les mesures acordats d'acord amb el que disposa aquest article només subsisteixen si, dins els trenta dies següents a la seva adopció, es presenta la demanda de nul·litat, separació o divorci.

[L'apartat 2 i el paràgraf 1 de l'apartat 3 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

[El paràgraf 1 de l'apartat 2 d'aquest article fou modificat de conformitat amb la Ley 15/2005, de 8 de julio, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio (BOE núm. 163, de 09-07-2005, pp. 24458-24461; Suplement en llengua catalana al núm. 163, pp. 1970-1974). Per veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 772. Confirmació o modificació de les mesures provisionals prèvies a la demanda, en admetre's aquesta.

1. Quan s’hagin adoptat mesures amb anterioritat a la demanda, admesa aquesta, el secretari judicial ha d’adjuntar les actuacions sobre adopció de les esmentades mesures a les actuacions del procés de nul·litat, separació o divorci, i ha de sol·licitar, a aquest efecte, el corresponent testimoni, si les actuacions sobre les mesures s’han produït en un tribunal diferent del que conegui de la demanda.

2. Només quan el tribunal consideri que és procedent completar o modificar les mesures prèviament acordades ha d’ordenar que es convoqui les parts a una compareixença, que ha d’assenyalar el secretari judicial i s’ha de substanciar d’acord amb el que disposa l’article anterior.

Contra l’interlocutòria que es dicti no es pot presentar cap recurs.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 773. Mesures provisionals derivades de l'admissió de la demanda de nul·litat, separació o divorci.

1. El cònjuge que sol·liciti la nul·litat del seu matrimoni, la separació o el divorci pot demanar en la demanda el que consideri oportú sobre les mesures provisionals que cal adoptar, sempre que no s'hagin adoptat anteriorment. Ambdós cònjuges també poden sotmetre a l'aprovació del tribunal l'acord a què hagin arribat sobre aquestes qüestions. Aquest acord no és vinculant per a les pretensions respectives de les parts ni per a la decisió que pugui adoptar el tribunal pel que fa a les mesures definitives.

2. Admesa la demanda, el tribunal ha d'emetre resolució sobre les peticions a què es refereix l'apartat anterior i, si no, acordar el que sigui procedent i donar compliment, en tot cas, al que disposa l'article 103 del Codi civil.

3. Abans que el tribunal dicti la resolució a què es refereix l’apartat anterior, el secretari judicial ha de convocar els cònjuges i, si s’escau, el ministeri fiscal a una compareixença, que s’ha de substanciar de conformitat amb el que preveu l’article 771.

Contra la interlocutòria que es dicti no es pot interposar cap recurs.

4. També pot sol·licitar mesures provisionals el cònjuge demandat, quan no s'hagin adoptat anteriorment o no hagin estat sol·licitades per l'actor, d'acord amb el que disposen els apartats precedents. La sol·licitud s'ha de fer en la contestació a la demanda i s'ha de substanciar en la vista principal, quan aquesta s'assenyali dins els deu dies següents a la contestació, i el tribunal ha de resoldre mitjançant interlocutòria no susceptible de recurs quan la sentència no es pugui dictar immediatament després de la vista.

Si la vista no es pot assenyalar en el termini indicat, el secretari judicial ha de convocar la compareixença a què es refereix l’apartat 3 d’aquest article.

5. Les mesures provisionals queden sense efecte quan són substituïdes per les que estableixi definitivament la sentència o quan es posa fi al procediment d'una altra manera.

[Els paràgraf 1 de l'apartat 3 i el paràgraf 2 de l'apartat 4 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 774. Mesures definitives.

1. En la vista del judici, si no ho han fet abans, de conformitat amb el que disposen els articles anteriors, els cònjuges poden sotmetre al tribunal els acords a què hagin arribat per regular les conseqüències de la nul·litat, la separació o el divorci, i proposar la prova que considerin convenient per justificar-ne la procedència.

2. Si no hi ha acord, s'ha de practicar la prova útil i pertinent que els cònjuges o el ministeri fiscal proposin i la que el tribunal acordi d'ofici sobre els fets que siguin rellevants per a la decisió sobre les mesures que s'han d'adoptar.

3. En la sentència, el tribunal ha de resoldre sobre les mesures sol·licitades de comú acord pels cònjuges, tant si ja han estat adoptades, en concepte de provisionals, com si s'han proposat posteriorment.

4. Si no hi ha acord dels cònjuges, o en cas que l'acord no s'aprovi, el tribunal ha de determinar, en la mateixa sentència, les mesures que hagin de substituir les adoptades anteriorment en relació amb els fills, l'habitatge familiar, les càrregues del matrimoni, la dissolució del règim econòmic i les cauteles o garanties respectives, i establir les que siguin procedents si per a alguns d'aquests conceptes no se n'ha adoptat cap.

5. Els recursos que, de conformitat amb la llei, s’interposin contra la sentència no suspenen l’eficàcia de les mesures que s’hagin acordat en aquesta. Si la impugnació afecta únicament els pronunciaments sobre mesures, el secretari judicial ha de declarar la fermesa del pronunciament sobre la nul·litat, separació o divorci.

[L’apartat 5 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

 

Article 775. Modificació de les mesures definitives.

1. El ministeri fiscal, si hi ha fills menors o incapacitats i, en tot cas, els cònjuges poden sol·licitar al tribunal que modifiqui les mesures acordades pels cònjuges o les adoptades si no hi ha hagut acord, sempre que hagin variat substancialment les circumstàncies tingudes en compte en aprovar-les o acordar-les.

2. Aquestes peticions s'han de tramitar de conformitat amb el que disposa l'article 771. No obstant això, si la petició la fan ambdós cònjuges de comú acord o l'un amb el consentiment de l'altre i s'hi adjunta la proposta del conveni regulador, s'ha de seguir el procediment que estableix l'article següent.

3. Les parts poden sol·licitar, en la demanda o en la resposta, la modificació provisional de les mesures definitives concedides en un plet anterior. Aquesta petició s'ha de substanciar d'acord amb el que preveu l'article 773.

[L'apartat 2 d'aquest article ha estat modificat per la Ley 15/2005, de 8 de julio, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio (BOE núm. 163, de 09-07-2005, pp. 24458-24461). Si vol veure la nova redacció d'aquest article, consulti la versió en castellà disponible aquí.]

Article 776. Execució forçosa dels pronunciaments sobre mesures.

Els pronunciaments sobre mesures s’han d’executar d’acord amb el que disposa el llibre III d’aquesta Llei, amb les especialitats següents:

1a Al cònjuge o progenitor que incompleixi de manera reiterada les obligacions de pagament de la quantitat que li correspongui, el secretari judicial li pot imposar multes coercitives, d’acord amb el que disposa l’article 711 i sense perjudici de fer efectives sobre el seu patrimoni les quantitats degudes i no satisfetes.

2a En cas d’incompliment d’obligacions no pecuniàries de caràcter personalíssim, no és procedent la substitució automàtica per l’equivalent pecuniari que preveu l’apartat tercer de l’article 709 i es poden mantenir, si el tribunal ho considera convenient, les multes coercitives mensuals tot el temps que sigui necessari més enllà del termini d’un any establert a l’esmentat precepte.

3a L’incompliment reiterat de les obligacions derivades del règim de visites, tant per part del progenitor guardador com del no guardador, pot donar lloc a la modificació pel tribunal del règim de guarda i visites.

4a Quan hagin de ser objecte d’execució forçosa despeses extraordinàries, no expressament previstes en les mesures definitives o provisionals, s’ha de sol·licitar prèviament al despatx d’execució la declaració que la quantitat reclamada té la consideració de despesa extraordinària. De l’escrit en què se sol·licita la declaració de despesa extraordinària, se n’ha de donar vista a la contrària i, en cas d’oposició dins els cinc dies següents, el tribunal ha de convocar les parts a una vista que s’ha de substanciar d’acord amb el que disposen els articles 440 i següents i que s’ha de resoldre mitjançant interlocutòria.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 777. Separació o divorci sol·licitats de comú acord o per un dels cònjuges amb el consentiment de l'altre.

1. Les peticions de separació o divorci presentades de comú acord per ambdós cònjuges o per un amb el consentiment de l'altre s'han de tramitar pel procediment que estableix aquest article.

2. A l'escrit pel qual es promou el procediment s'hi ha d'adjuntar la certificació de la inscripció del matrimoni i, si s'escau, les d'inscripció de naixement dels fills en el Registre civil, així com la proposta de conveni regulador d'acord amb el que estableix la legislació civil i el document o els documents en què el cònjuge o els cònjuges fonamenten el seu dret. Si algun fet rellevant no pot ser provat mitjançant documents, en el mateix escrit s'ha de proposar la prova dels cònjuges per acreditar-ho.

3. Admesa la sol·licitud de separació o divorci, el secretari judicial ha de citar els cònjuges, dins els tres dies següents, perquè es ratifiquin per separat en la seva petició. Si aquesta no és ratificada per algun dels cònjuges, el secretari judicial ha d’acordar immediatament l’arxivament de les actuacions, i en queda estalvi el dret dels cònjuges a promoure la separació o el divorci de conformitat amb el que disposa l’article 770. Contra aquesta resolució del secretari judicial es pot interposar recurs directe de revisió davant el tribunal.

4. Ratificada la sol·licitud per ambdós cònjuges, si la documentació aportada és insuficient, el tribunal, mitjançant provisió, ha de concedir als sol·licitants un termini de deu dies perquè la completin. Durant aquest termini s'ha de practicar, si s'escau, la prova que els cònjuges hagin proposat i les altres que el tribunal consideri necessàries per acreditar la concurrència de les circumstàncies exigides en cada cas pel Codi civil i per apreciar la procedència d'aprovar la proposta de conveni regulador.

5. Si hi ha fills menors o incapacitats, el tribunal ha d'obtenir l'informe del ministeri fiscal sobre els termes del conveni relatius als fills i oir-los, si tenen seny suficient i sempre als majors de dotze anys. Aquestes actuacions s'han de practicar durant el termini a què es refereix l'apartat anterior o, si aquest no s'ha obert, en el termini de cinc dies.

6. Complert el que disposen els dos apartats anteriors o, si no és necessari, immediatament després de la ratificació dels cònjuges, el tribunal ha de dictar sentència en què concedeixi o denegui la separació o el divorci i pronunciar-se, si s'escau, sobre el conveni regulador.

7. Concedida la separació o el divorci, si la sentència no aprova en tot o en part el conveni regulador proposat, s'ha de concedir a les parts un termini de deu dies per proposar un nou conveni, limitat, si s'escau, als punts que no hagin estat aprovats pel tribunal. Presentada la proposta o transcorregut el termini concedit sense fer-ho, el tribunal ha de dictar interlocutòria dins el tercer dia, que resolgui el que sigui procedent.

8. La sentència que denegui la separació o el divorci i la interlocutòria que acordi alguna mesura que s'aparti dels termes del conveni proposat pels cònjuges poden ser objecte de recurs d'apel·lació. El recurs contra la interlocutòria que decideixi sobre les mesures no en suspèn l'eficàcia, ni afecta la fermesa de la sentència relativa a la separació o al divorci.

La sentència o la interlocutòria que aprovin en la seva totalitat la proposta de conveni només poden ser recorreguts, en interès dels fills menors o incapacitats, pel ministeri fiscal.

9. La modificació del conveni regulador o de les mesures acordades pel tribunal en els procediments a què es refereix aquest article s'ha de substanciar d'acord amb el que disposa el mateix article quan ho sol·licitin ambdós cònjuges de comú acord o l'un amb el consentiment de l'altre, i amb la proposta d'un nou conveni regulador. Altrament, cal atenir-se al que disposa l'article 775.

[Els apartats 2 i 5 d'aquest article han estat modificats per la Ley 15/2005, de 8 de julio, por la que se modifican el Código Civil y la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de separación y divorcio (BOE núm. 163, de 09-07-2005, pp. 24458-24461). Si vol veure la nova redacció d'aquest article, consulti la versió en castellà disponible aquí.]

[L’apartat 3 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

 

Article 778. Eficàcia civil de resolucions dels tribunals eclesiàstics o de decisions pontifícies sobre matrimoni rat i no consumat.

1. En les demandes en sol·licitud de l'eficàcia civil de les resolucions dictades pels tribunals eclesiàstics sobre nul·litat del matrimoni canònic o les decisions pontifícies sobre matrimoni rat i no consumat, si no es demana l'adopció o la modificació de mesures, el tribunal ha de donar audiència, pel termini de deu dies, a l'altre cònjuge i al ministeri fiscal i ha de resoldre mitjançant interlocutòria el que sigui procedent sobre l'eficàcia en l'ordre civil de la resolució o la decisió eclesiàstica.

2. Quan en la demanda s'hagi sol·licitat l'adopció o la modificació de mesures, s'ha de substanciar la petició d'eficàcia civil de la resolució o la decisió canònica conjuntament amb la relativa a les mesures, seguint el procediment que correspongui d'acord amb el que disposa l'article 770.

 

CAPÍTOL V

De l'oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors i del procediment per determinar la necessitat d'assentiment en l'adopció i de l'oposició a determinades resolucions i actes de la Direcció General dels Registres i del Notariat en matèria de registre civil.

[Aquesta rúbrica s'ha redactat conforme la Llei 20/2011, del 21 de juliol, del Registre Civil (BOE núm. 175, de 22-07-2011, pp. 81468-81502). La seva anterior redacció deia:"De l'oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors i del procediment per determinar la necessitat d'assentiment en l'adopció".]

Article 779. Caràcter preferent del procediment. Competència.

Els procediments en què se substanciï l’oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors tenen caràcter preferent. És competent per tenir-ne coneixement el jutjat de primera instància del domicili de l’entitat protectora i, si no n’hi ha, o en els supòsits dels articles 179 i 180 del Codi civil, la competència correspon al tribunal del domicili de l’adoptant.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 54/2007, de 28 de desembre, d’adopció internacional (BOE núm.312, de 29-12-2007, pp. 53676-53686; Suplement en llengua catalana al núm. 42, pp. 5573-5582). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 
Article 780. Oposició a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors.

1. No és necessària la reclamació prèvia en via administrativa per formular oposició, davant els tribunals civils, a les resolucions administratives en matèria de protecció de menors. L’oposició a la resolució administrativa per la qual es declari el desemparament d’un menor es pot formular en el termini de tres mesos des de la seva notificació, i en el termini de dos mesos, l’oposició a la resta de resolucions administratives que es dictin en matèria de protecció de menors.

2. Qui es vulgui oposar a una resolució administrativa en matèria de protecció de menors ha de presentar un escrit inicial en què ha de fer constar de manera succinta la seva pretensió i la resolució a què s'oposa.

3. El secretari judicial ha de reclamar a l’entitat administrativa un testimoni complet de l’expedient, que ha de ser aportat en el termini de vint dies.

4. Rebut el testimoni de l’expedient administratiu, el secretari judicial ha de citar a termini l’actor per vint dies perquè presenti la demanda, que s’ha de tramitar d’acord amb el que preveu l’article 753.


[L'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 54/2007, de 28 de desembre, d’adopció internacional (BOE núm.312, de 29-12-2007, pp. 53676-53686; Suplement en llengua catalana al núm. 42, pp. 5573-5582). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

[Els apartats 3 i 4 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 781. Procediment per determinar la necessitat d’assentiment en l’adopció.

1. Els pares que pretenguin que es reconegui la necessitat del seu assentiment per a l’adopció poden comparèixer davant el tribunal que estigui coneixent del corresponent expedient i manifestar-ho així. El secretari judicial, amb suspensió de l’expedient, ha d’assenyalar el termini que consideri necessari per a la presentació de la demanda, que no pot ser superior a vint dies. Presentada la demanda, s’ha de tramitar d’acord amb el que preveu l’article 753.

2. Si no es presenta la demanda en el termini fixat pel secretari judicial, s’ha de dictar decret que doni per finalitzat el tràmit, decret que és recurrible directament en revisió davant el tribunal. Una vegada ferma aquesta resolució, no s’admet cap reclamació posterior dels mateixos subjectes sobre necessitat d’assentiment per a l’adopció de què es tracti.

[L’apartat 1 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 54/2007, de 28 de desembre, d’adopció internacional (BOE núm.312, de 29-12-2007, pp. 53676-53686; Suplement en llengua catalana al núm. 42, pp. 5573-5582). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 781. Oposició a les resolucions i actes de la Direcció General dels Registres i del Notariat en matèria de registre civil.

1. L'oposició a les resolucions de la Direcció General dels Registres i del Notariat en matèria de registre civil, a excepció de les dictades en matèria de nacionalitat per residència, es pot formular en el termini de dos mesos des de la seva notificació, sense que sigui necessària la formulació de reclamació adminstrativa prèvia.

2. Qui es pretengui oposar a les resolucions ha de presentar un escrit inicial en el qual ha d'expressar succintament la seva pretensió i la resolució a què s'oposa.

3. El secretari judicial ha de reclamar a la Direcció General dels Registres i del Notariat un testimoni complet de l'expedient, que s'ha d'aportar en el termini de vint dies.

4. Rebut el testimoni de l'expedient administratiu, el secretari judicial ha de citar a termini l'actor per vint dies perquè presenti la demanda, que s'ha de tramitar d'acord amb el que preveu l'article 753.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 20/2011, de 21 del juliol, del Registre Civil (BOE núm. 175, de 22-07-2011, pp. 81468-81502); aquesta llei entra en vigor als tres anys de la publicació en el BOE, és a dir, el 22 de juliol del 2014.]

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda