Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

LEC: Llibre III: Títol VI

Anterior Amunt

De les mesures cautelars

 

CAPÍTOL I

De les mesures cautelars: disposicions generals

 

Article 721. Necessària instància de part.

1. Sota la seva responsabilitat, qualsevol actor, principal o reconvencional, pot sol·licitar al tribunal, d'acord amb el que disposa aquest títol, l'adopció de les mesures cautelars que consideri necessàries per assegurar l'efectivitat de la tutela judicial que es pugui atorgar en la sentència estimatòria que es dicti.

2. El tribunal en cap cas no pot acordar d'ofici les mesures cautelars que preveu aquest títol, sens perjudici del que es disposi per als processos especials. El tribunal tampoc no pot acordar mesures més costoses que les sol·licitades.

 

Article 722. Mesures cautelars en el procediment arbitral i litigis estrangers.

Pot demanar al tribunal mesures cautelars qui acrediti ser part d’un procés arbitral pendent a Espanya; o, si s’escau, haver demanat la formalització judicial a què es refereix l’article 15 de la Llei 60/2003, de 23 de desembre, d’arbitratge; o en el cas d’un arbitratge institucional, haver presentat la deguda sol·licitud o encàrrec a la institució corresponent segons el seu Reglament.

Sense perjudici de les regles especials previstes en els tractats i convenis o en les normes comunitàries que hi siguin aplicables, també pot sol·licitar d’un tribunal espanyol qui acrediti ser part d’un procés jurisdiccional o arbitral que se segueixi en un país estranger l’adopció de mesures cautelars si es donen els pressupòsits legalment previstos llevat dels casos en què per conèixer de l’afer principal en siguin exclusivament competents els tribunals espanyols.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 723. Competència.

1. És tribunal competent per conèixer de les sol·licituds sobre mesures cautelars el que estigui coneixent de l'afer en primera instància o, si el procés no s'ha iniciat, el que sigui competent per conèixer de la demanda principal.

2. Per conèixer de les sol·licituds relatives a mesures cautelars que es formulin durant la substanciació de la segona instància o d'un recurs extraordinari per infracció processal o de cassació, és competent el tribunal que conegui de la segona instància o dels recursos esmentats.

 

Article 724. Competència en casos especials.

Quan les mesures cautelars se sol·licitin estant pendent un procés arbitral o la formalització judicial de l'arbitratge, és tribunal competent el del lloc en què el laude hagi de ser executat, i, si no, el del lloc on les mesures hagin de produir eficàcia.

El mateix s'ha d'observar quan el procés se segueixi davant un tribunal estranger, excepte el que prevegin els tractats.

 

Article 725. Examen d'ofici de la competència. Mesures cautelars en prevenció.

1. Quan les mesures cautelars se sol·licitin anteriorment a la demanda, no s'admet declinatòria fonamentada en falta de competència territorial, però el tribunal ha d'examinar d'ofici la seva jurisdicció, la seva competència objectiva i la territorial. Si considera que no té jurisdicció o competència objectiva, amb l'audiència prèvia del ministeri fiscal i del sol·licitant de les mesures cautelars, ha de dictar interlocutòria i abstenir-se de conèixer i remetre les parts perquè facin ús del seu dret davant qui correspongui si l'abstenció no es fonamenta en la falta de jurisdicció dels tribunals espanyols. S'ha d'acordar el mateix quan la competència territorial del tribunal no es pugui fonamentar en cap dels furs legals, imperatius o no, que siguin aplicables en atenció al que el sol·licitant pretengui reclamar en el judici principal.

No obstant això, quan el fur legal aplicable sigui dispositiu, el tribunal no pot declinar la seva competència si les parts s'han sotmès expressament a la seva jurisdicció per a l'afer principal.

2. En els casos a què es refereix l'apartat anterior, si el tribunal es considera territorialment incompetent, quan les circumstàncies del cas ho aconsellessin, pot ordenar en prevenció les mesures cautelars que siguin més urgents, i remetre posteriorment les actuacions al tribunal competent.

 

Article 726. Característiques de les mesures cautelars.

1. El tribunal pot acordar com a mesura cautelar, respecte dels béns i els drets del demandat, qualsevol actuació, directa o indirecta, que compleixi les característiques següents:

1a Ser exclusivament conduent a fer possible l'efectivitat de la tutela judicial que es pugui atorgar en una sentència estimatòria eventual, de manera que no es pugui veure impedida o dificultada per situacions produïdes durant la litispendència del procés corresponent.

2a No ser susceptible de substitució per una altra mesura igualment eficaç, als efectes de l'apartat precedent, però menys costosa o perjudicial per al demandat.

2. Amb el caràcter temporal, provisional, condicionat i susceptible de modificació i aixecament previst en aquesta Llei per a les mesures cautelars, el tribunal pot acordar com a tals les que consisteixin en ordres i prohibicions amb un contingut similar al que es pretengui en el procés, sense prejutjar la sentència que es dicti definitivament.

 

Article 727. Mesures cautelars específiques.

De conformitat amb el que estableix l'article anterior, es poden acordar, entre altres, les mesures cautelars següents:

1a L'embargament preventiu de béns, per assegurar l'execució de sentències de condemna al lliurament de quantitats de diners o de fruits, rendes i coses fungibles computables a metàl·lic per aplicació de preus certs.

Llevat dels casos del paràgraf anterior, també és procedent l'embargament preventiu si és una mesura idònia i no substituïble per una altra que tingui la mateixa eficàcia o superior i menor onerositat per al demandat.

2a La intervenció o l'administració judicials de béns productius, quan es pretengui una sentència de condemna a lliurar-los a títol de propietari, usufructuari o qualsevol altre que comporti un interès legítim a mantenir o millorar la productivitat o quan la garantia d'aquesta tingui un interès primordial per a l'efectivitat de la condemna que es pugui dictar.

3a El dipòsit d'una cosa moble, quan la demanda pretengui la condemna a lliurar-la i estigui en possessió del demandat.

4a La formació d'inventaris de béns, en les condicions que disposi el tribunal.

5a L'anotació preventiva de la demanda, quan aquesta es refereixi a béns o drets susceptibles d'inscripció en registres públics.

6a Altres anotacions del registre, en casos en què la publicitat registral sigui útil per al bon fi de l'execució.

7a L'ordre judicial de cessar provisionalment en una activitat, la d'abstenir-se temporalment de portar a terme una conducta o la prohibició temporal d'interrompre o de cessar en la realització d'una prestació que s'estigui portant a terme.

8a La intervenció i el dipòsit d'ingressos obtinguts mitjançant una activitat que es consideri il·lícita i la prohibició o cessació de la qual es pretengui en la demanda, així com la consignació o el dipòsit de les quantitats que es reclamin en concepte de remuneració de la propietat intel·lectual.

9a El dipòsit temporal d'exemplars de les obres o els objectes que es consideri que estan produïts amb infracció de les normes sobre propietat intel·lectual i industrial, així com el dipòsit del material utilitzat per a la seva producció.

10a La suspensió d'acords socials impugnats, quan el demandant o els demandants representin, com a mínim, l'1 o el 5 per 100 del capital social, segons que la societat demandada hagi emès o no valors que, en el moment de la impugnació, estiguin admesos a negociació en el mercat secundari oficial.

11a Les altres mesures que, per a la protecció de determinats drets, prevegin expressament les lleis o que es considerin necessàries per assegurar l'efectivitat de la tutela judicial que es pugui atorgar en la sentència estimatòria que es dicti en el judici.

 

Article 728. Perill per la mora processal. Aparença de bon dret. Caució.

1. Només es poden acordar mesures cautelars si qui les sol·licita justifica que, en el cas de què es tracti, es poden produir durant la litispendència del procés, si no s'adopten les mesures sol·licitades, situacions que impedeixin o dificultin l'efectivitat de la tutela que es pugui atorgar en una sentència estimatòria eventual.

No s'han d'acordar mesures cautelars quan amb aquestes es pretengui alterar situacions de fet consentides pel sol·licitant durant molt de temps, llevat que aquest justifiqui complidament les raons per les quals les dites mesures no s'han sol·licitat fins aleshores.

2. El sol·licitant de mesures cautelars també ha de presentar amb la sol·licitud les dades, els arguments i les justificacions documentals que condueixin a fonamentar, per part del tribunal, sense prejutjar el fons de l’afer, un judici provisional i indiciari favorable al fonament de la seva pretensió. En defecte de justificació documental, el sol·licitant pot oferir-la per altres mitjans de prova, que ha de proposar en la forma escaient al mateix escrit.

3. Llevat que es disposi una altra cosa de manera expressa, el sol·licitant de la mesura cautelar ha de prestar caució suficient per respondre, de manera ràpida i efectiva, dels danys i els perjudicis que l'adopció de la mesura cautelar pugui causar al patrimoni del demandat.

El tribunal ha de determinar la caució atenent la naturalesa i el contingut de la pretensió i la valoració que efectuï, segons l'apartat anterior, sobre el fonament de la sol·licitud de la mesura.

La caució a què es refereix el paràgraf anterior es pot atorgar en qualsevol de les formes que preveu el paràgraf segon de l'apartat 3 de l'article 529.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 39/2002, de 28 de octubre, de transposición al ordenamiento jurídico español de diversas directivas comunitarias en materia de protección de los intereses de los consumidores y usuarios (BOE núm. 259, de 28-10-2002, pp. 37922-37933). Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui aquí.]

[L’apartat 2 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 729. Terceries en casos d'embargament preventiu.

En l'embargament preventiu, es pot interposar una terceria de domini, però no s'admet la terceria de millor dret, llevat que la interposi el que en un altre procés demandi al mateix deutor el lliurament d'una quantitat de diners.

La competència per conèixer de les terceries a què es refereix el paràgraf anterior correspon al tribunal que hagi acordat l'embargament preventiu.

 

CAPÍTOL II

Del procediment per a l'adopció de mesures cautelars

 

Article 730. Moments per sol·licitar les mesures cautelars.

1. Les mesures cautelars s'han de sol·licitar, ordinàriament, juntament amb la demanda principal.

2. També es poden sol·licitar mesures cautelars abans de la demanda si qui en aquell moment les demana al·lega i acredita raons d'urgència o necessitat.

En aquest cas, les mesures que s’hagin acordat queden sense efecte si la demanda no es presenta davant el mateix tribunal que va conèixer de la sol·licitud d’aquelles en els vint dies següents a la seva adopció. El secretari judicial, d’ofici, ha d’acordar mitjançant decret que s’aixequin o es revoquin els actes de compliment que s’hagin realitzat, condemnar el sol·licitant a les costes i declarar que és responsable dels danys i perjudicis que hagi produït al subjecte respecte al qual es van adoptar les mesures.

3. El requisit temporal a què es refereix l'apartat anterior no regeix en els casos de formalització judicial de l'arbitratge o d'arbitratge institucional. En aquests casos, perquè la mesura cautelar es mantingui, és suficient que la part beneficiada per aquesta mesura porti a terme totes les actuacions per posar en marxa el procediment arbitral.

4. Després de la presentació de la demanda o pendent el recurs, només es pot sol·licitar l'adopció de mesures cautelars quan la petició es basi en fets i circumstàncies que en justifiquin la sol·licitud en aquells moments.

Aquesta sol·licitud s'ha de substanciar de conformitat amb el que preveu aquest capítol.

[El paràgraf 2 de l’apartat 2 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 731. Accessorietat de les mesures cautelars. Execució provisional i mesures cautelars.

1. No s'ha de mantenir una mesura cautelar quan el procés principal hagi acabat, per qualsevol causa llevat que es tracti d'una sentència condemnatòria o interlocutòria equivalent, cas en què s'han de mantenir les mesures acordades fins que transcorri el termini a què es refereix l'article 548 d'aquesta Llei. Transcorregut el termini, si no se'n sol·licita l'execució, s'han d'aixecar les mesures que s'hagin adoptat.

Tampoc no es pot mantenir una mesura cautelar si el procés queda en suspens durant més de sis mesos per una causa imputable al sol·licitant de la mesura.

2. Quan es despatxi l'execució provisional d'una sentència, s'han d'aixecar les mesures cautelars que s'hagin acordat i que tinguin relació amb l'execució.

 

Article 732. Sol·licitud de les mesures cautelars.

1. La sol·licitud de mesures cautelars s'ha de formular amb claredat i precisió, i s'hi ha de justificar complidament la concurrència dels pressupostos legalment exigits per a la seva adopció.

2. S'han d'adjuntar a la sol·licitud els documents que li donin suport o s'ha d'oferir la pràctica d'altres mitjans per acreditar els pressupostos que autoritzen l'adopció de mesures cautelars.

Quan les mesures cautelars se sol·licitin en relació amb processos incoats per demandes en què es pretengui la prohibició o el cessament d'activitats il·lícites, també es pot proposar al tribunal que, amb caràcter urgent i sense traslladar l'escrit de sol·licitud, requereixi els informes o ordeni les investigacions que el sol·licitant no pugui aportar o portar a terme i que siguin necessàries per emetre resolució sobre la sol·licitud.

Per a l'actor preclou la possibilitat de proposar una prova amb la sol·licitud de les mesures cautelars.

3. En l'escrit de petició s'ha d'oferir la prestació de caució, especificant-hi de quin tipus o tipus s'ofereix constituir-la i justificant l'import que es proposa.

 

Article 733. Audiència al demandat. Excepcions.

1. Com a regla general, el tribunal ha de proveir la petició de mesures cautelars amb l'audiència prèvia del demandat.

2. No obstant el que disposa l’apartat anterior, quan el sol·licitant així ho demani i acrediti que concorren raons d’urgència o que l’audiència prèvia pot comprometre el bon fi de la mesura cautelar, el tribunal pot acordar-la sense més tràmits mitjançant una interlocutòria, en el termini de cinc dies, en el qual ha de raonar per separat sobre la concurrència dels requisits de la mesura cautelar i les raons que han aconsellat acordar- la sense escoltar el demandat.
Contra l’acte que acordi mesures cautelars sense audiècia prèvia del demandat, no s’hi pot interposar cap recurs i cal atenir-se al que disposa el capíol III d’aquest tíol. L’acte s’ha de notificar a les parts sense dilació i, si abans no és possible, immediatament després de l’execució de les mesures.

[L' apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 19/2006, de 5 de juny per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris (BOE núm. 134, de 06-06-2006, pp. 21230-21238; Suplement en llengua catalana al núm. 13, pp. 1861-1868).Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 734. Vista per a l'audiència de les parts.

1. Rebuda la sol·licitud, el secretari judicial, mitjançant diligència, llevat dels casos del paràgraf segon de l’article anterior, en el termini de cinc dies, comptats des de la notificació d’aquella al demandat, ha de convocar les parts a una vista, que s’ha de celebrar dins els deu dies següents sense necessitat de seguir l’ordre dels afers pendents quan així ho exigeixi l’efectivitat de la mesura cautelar.

2. En la vista, l'actor i el demandat poden exposar el que convingui al seu dret, i poden fer servir totes les proves de què disposin, que s'han d'admetre i practicar si són pertinents d'acord amb els pressupostos de les mesures cautelars. També poden demanar, quan sigui necessari per acreditar aspectes rellevants, que es practiqui un reconeixement judicial, que, si es considera pertinent i no es pot practicar en l'acte de la vista, s'ha de portar a terme en el termini de cinc dies.

Així mateix, es poden formular al·legacions relatives al tipus i la quantia de la caució. I qui hagi de patir la mesura cautelar pot demanar al tribunal que, en substitució d'aquesta mesura, acordi acceptar la caució substitutòria, d'acord amb el que preveu l'article 746 d'aquesta Llei.

3. Contra les resolucions del tribunal sobre el desenvolupament de la compareixença, el seu contingut i la prova proposta, no es pot interposar cap recurs, sens perjudici que, amb la protesta prèvia oportuna, si s'escau, es puguin al·legar les infraccions que s'hagin produït en la compareixença en el recurs contra la interlocutòria que emeti resolució sobre les mesures cautelars.

[L’apartat 1 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 735. Interlocutòria en què s'acordin mesures cautelars.

1. Finalitzada la vista, el tribunal, en el termini de cinc dies, ha de decidir mitjançant interlocutòria sobre la sol·licitud de mesures cautelars.

2. Si el tribunal considera que hi concorren tots els requisits establerts i considera acreditat, en vista de les al·legacions i les justificacions, el perill de la mora processal, atenent l'aparença de bon dret, ha d'accedir a la sol·licitud de les mesures, fixar amb precisió la mesura o les mesures cautelars que s'acordin, precisar el règim a què han d'estar sotmeses i determinar, si s'escau, la forma, la quantia i el temps en què el sol·licitant ha de prestar caució.

Contra la interlocutòria que acordi les mesures cautelars, es pot interposar recurs d'apel·lació, sense efectes suspensius.

 

Article 736. Interlocutòria denegatòria de les mesures cautelars. Reiteració de la sol·licitud si canvien les circumstàncies.

1. Contra la interlocutòria en què el tribunal denegui la mesura cautelar només es pot interposar recurs d'apel·lació, al qual s'ha de donar una tramitació preferent.

Les costes s'imposen d'acord amb els criteris que estableix l'article 394.

2. Fins i tot denegada la petició de mesures cautelars, l'actor pot tornar a presentar la sol·licitud si canvien les circumstàncies existents en el moment de la petició.

 

Article 737. Prestació de caució.

La prestació de caució sempre és prèvia a qualsevol acte de compliment de la mesura cautelar acordada.

El tribunal ha de decidir, mitjançant provisió, sobre la idoneïtat i la suficiència de l'import de la caució.

 

Article 738. Execució de la mesura cautelar.

1. Acordada la mesura cautelar i prestada la caució, s'ha de procedir, d'ofici, al seu compliment immediat, i per fer-ho s'han d'utilitzar els mitjans que siguin necessaris, fins i tot els previstos per a l'execució de les sentències.

2. Si el que s’ha acordat és l’embargament preventiu, s’ha de procedir de conformitat amb el que preveuen els articles 584 i següents per als embargaments decretats en el procés d’execució, però sense que el deutor estigui obligat a la manifestació de béns que disposa l’article 589. Les decisions sobre millora, reducció o modificació de l’embargament preventiu han de ser adoptades, si s’escau, pel tribunal.

Si el que s’ha acordat és l’administració judicial, s’ha de procedir de conformitat amb els articles 630 i següents.

Si es tracta de l'anotació preventiva, s'ha de procedir de conformitat amb les normes del registre corresponent.

3. Els dipositaris, els administradors judicials o els responsables dels béns o els drets sobre els quals s'ha dictat una mesura cautelar només els poden alienar, amb l'autorització prèvia per mitjà d'una provisió del tribunal i si hi concorren circumstàncies tan excepcionals que sigui més costosa per al patrimoni del demandat la conservació que l'alienació.

[Els paràgrafs 1 i 2 de l'apartat 2 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

CAPÍTOL III

De l'oposició a les mesures cautelars adoptades sense l'audiència del demandat

 

Article 739. Oposició a la mesura cautelar.

En els casos en què la mesura cautelar s'hagi adoptat sense l'audiència prèvia del demandat, aquest pot formular oposició en el termini de vint dies, a comptar de la notificació de la interlocutòria que acordi les mesures cautelars.

 

Article 740. Causes d'oposició. Oferiment de caució substitutòria.

El que formuli oposició a la mesura cautelar pot esgrimir com a causes d'aquella tots els fets i les raons que s'oposin a la procedència, els requisits, l'abast, el tipus i altres circumstàncies de la mesura o les mesures efectivament acordades, sense cap mena de limitació.

També pot oferir caució substitutòria, d'acord amb el que disposa el capítol V d'aquest títol.

 

Article 741. Trasllat de l'oposició al sol·licitant, compareixença a la vista i decisió.

1. L’escrit d’oposició, l’ha de traslladar el secretari judicial al sol·licitant, i seguidament s’ha de procedir de conformitat amb el que preveu l’article 734.

2. Celebrada la vista, el tribunal, en el termini de cinc dies, ha de decidir en forma d'interlocutòria sobre l'oposició.

Si manté les mesures cautelars acordades, ha de condemnar l'opositor a les costes de l'oposició.

Si aixeca les mesures cautelars, ha de condemnar l'actor a les costes i al pagament dels danys i els perjudicis que aquestes hagin produït.

3. La interlocutòria en què es decideixi sobre l'oposició és apel·lable sense efecte suspensiu.

[L’apartat 1 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 742. Exacció de danys i perjudicis.

Una vegada ferma la interlocutòria que consideri l'oposició, s'ha de procedir, a petició del demandat i pels tràmits que preveuen els articles 712 i següents, a la determinació dels danys i els perjudicis que, si s'escau, hagi produït la mesura cautelar revocada; i, una vegada determinats, s'ha de requerir el sol·licitant de la mesura perquè pagui i procedir de manera immediata, si no paga, a la seva exacció forçosa.

 

CAPÍTOL IV

De la modificació i l'aixecament de les mesures cautelars

 

Article 743. Possible modificació de les mesures cautelars.

Les mesures cautelars poden ser modificades al·legant i provant fets i circumstàncies que no es van poder tenir en compte en el moment de la concessió o dins el termini per oposar-s'hi.

La sol·licitud de modificació ha de ser substanciada i resolta de conformitat amb el que preveuen els articles 734 i següents.

 

Article 744. Aixecament de la mesura després d'una sentència no ferma.

1. Absolt el demandat en primera o segona instància, el secretari judicial ha d’ordenar l’aixecament immediat de les mesures cautelars adoptades, llevat que el recurrent sol·liciti el manteniment o l’adopció d’alguna mesura diferent. En aquest cas se n’ha de donar compte al tribunal i aquest, escoltada la part contrària, ateses les circumstàncies del cas i amb l’augment previ de l’import de la caució, ha de resoldre el que sigui procedent sobre la sol·licitud del recurrent, mitjançant interlocutòria.

2. Si l'estimació de la demanda és parcial, el tribunal, amb l'audiència de la part contrària, ha de decidir mitjançant interlocutòria sobre el manteniment, l'aixecament o la modificació de les mesures cautelars acordades.

[L’apartat 1 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 745. Aixecament de les mesures després de la sentència absolutòria ferma.

Ferma una sentència absolutòria, sigui en el fons o en la instància, el secretari judicial han d’alçar d’ofici totes les mesures cautelars adoptades i s’ha de procedir de conformitat amb el que disposa l’article 742 respecte als danys i perjudicis que hagi pogut patir el demandat.

El mateix s'ha d'ordenar en els casos de renúncia a l'acció o de desistiment de la instància.

[El paràgraf 1 de l’apartat 1 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

CAPÍTOL V

De la caució substitutòria de les mesures cautelars

 

Article 746. Caució substitutòria.

1. Aquell contra el qual s'hagin sol·licitat o acordat mesures cautelars pot demanar al tribunal que accepti, en substitució de les mesures, la prestació per part seva d'una caució suficient, a judici del tribunal, per assegurar el compliment efectiu de la sentència estimatòria que es dicti.

2. Per decidir sobre la petició d'acceptació de la caució substitutòria, el tribunal ha d'examinar el fonament de la sol·licitud de mesures cautelars, la naturalesa i el contingut de la pretensió de condemna i l'aparença jurídica favorable que pugui presentar la posició del demandat. El tribunal també ha de tenir en compte si la mesura cautelar hauria de restringir o dificultar l'activitat patrimonial o econòmica del demandat de manera greu i desproporcionada respecte de l'assegurament que aquella mesura representaria per al sol·licitant.

 

Article 747. Sol·licitud de caució substitutòria.

1. La sol·licitud de la prestació de caució substitutòria de la mesura cautelar es pot formular d'acord amb el que preveu l'article 734 o, si la mesura cautelar ja s'ha adoptat, en el tràmit d'oposició o mitjançant un escrit motivat, al qual pot adjuntar els documents que consideri convenients sobre la seva solvència, les conseqüències de l'adopció de la mesura i la valoració més precisa del perill de la mora processal.

Amb el trasllat previ de l’escrit al sol·licitant de la mesura cautelar, per cinc dies, el secretari judicial ha de convocar les parts a una vista sobre la sol·licitud de caució substitutòria, de conformitat amb el que disposa l’article 734. Celebrada la vista, el tribunal ha de resoldre mitjançant interlocutòria el que consideri procedent, en el termini de cinc dies més.

2. Contra la interlocutòria que resolgui acceptar o rebutjar la caució substitutòria no es pot interposar cap recurs.

3. La caució substitutòria de la mesura cautelar es pot atorgar en qualsevol de les formes que preveu el paràgraf segon de l'apartat 3 de l'article 529.

[El paràgraf 2 de l’apartat 1 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda