Article 681. Procediment per exigir el pagament de deutes garantits per una penyora o hipoteca.

1. L'acció per exigir el pagament de deutes garantits per una penyora o hipoteca es pot exercir directament contra els béns pignorats o hipotecats; l'exercici s'ha de subjectar al que disposa aquest títol, amb les especialitats que estableix aquest capítol.

2. Quan es reclami el pagament de deutes garantits per una hipoteca naval, el que disposa l'apartat anterior només és aplicable en els dos primers casos de l'article 39 de la Llei d'hipoteca naval.

Article 682. Àmbit d'aquest capítol.

1. Les normes d'aquest capítol només són aplicables quan l'execució s'adreci exclusivament contra béns pignorats o hipotecats en garantia del deute per al qual es procedeix.

2. Quan es persegueixin béns hipotecats, les disposicions d'aquest capítol s'han d'aplicar sempre que, a més a més del que disposa l'apartat anterior, es compleixin els requisits següents:

1r Que en l'escriptura de constitució de la hipoteca es determini el preu en què els interessats taxen la finca o el bé hipotecat, perquè serveixi de tipus en la subhasta.

2n Que, en la mateixa escriptura, consti un domicili, que ha de fixar el deutor, per a la pràctica dels requeriments i de les notificacions.

En la hipoteca sobre establiments mercantils s'ha de considerar necessàriament domicili el local en què estigui instal·lat l'establiment que s'hipoteca.

3. El registrador ha de fer constar en la inscripció de la hipoteca les circumstàncies a què es refereix l'apartat anterior.

Article 683. Canvi del domicili assenyalat per requeriments i notificacions.

1. El deutor i l'hipotecador no deutor poden canviar el domicili que hagin designat per a la pràctica de requeriments i notificacions, segons les regles següents:

1a Quan els béns hipotecats siguin immobles, no cal el consentiment del creditor, sempre que el canvi tingui lloc dins de la mateixa població que s'hagi designat en l'escriptura, o de qualsevol altra que estigui enclavada en el terme en què radiquin les finques i que serveixi per determinar la competència del jutjat.

Per canviar el domicili a un punt diferent dels que consten, cal la conformitat del creditor.

2a Quan es tracti d'una hipoteca mobiliària, el domicili no es pot canviar sense el consentiment del creditor.

3a En cas d'una hipoteca naval, és suficient posar en coneixement del creditor el canvi de domicili.

2. Els canvis de domicili a què fa referència l'apartat anterior s'han de fer constar en l'acta notarial i en el registre corresponent per una nota al marge de la inscripció de la hipoteca.

3. A efectes de requeriments i notificacions, el domicili dels tercers adquirents de béns hipotecats és el que consti designat en la inscripció de l'adquisició. En qualsevol moment, el tercer adquirent pot canviar el domicili tal com preveu el número anterior.

Article 684. Competència.

1. Per conèixer dels procediments a què es refereix aquest capítol és competent:

1r Si els béns hipotecats són immobles, el jutjat de primera instància del lloc en què radiqui la finca, i si aquesta radica en més d'un partit judicial, com també si són diverses i radiquen en diferents partits, el jutjat de primera instància de qualsevol d'aquests partits, a elecció del demandant, sense que siguin aplicables en aquest cas les normes sobre submissió expressa o tàcita que conté aquesta Llei.

2n Si els béns hipotecats són vaixells, el jutjat de primera instància al qual s'hagin sotmès les parts en el títol constitutiu de la hipoteca i, si no, el jutjat del lloc en què s'hagi constituït la hipoteca, el del port en què estigui el vaixell hipotecat, el del domicili del demandat o el del lloc on radiqui el registre en què hagi estat inscrita la hipoteca, a elecció de l'actor.

3r Si els béns hipotecats són mobles, el jutjat de primera instància al qual s'hagin sotmès les parts en l'escriptura de constitució de la hipoteca i, si no, el del partit judicial on aquesta hagi estat inscrita. Si són diversos els béns hipotecats i estan inscrits en diversos registres, és competent el jutjat de primera instància de qualsevol dels partits judicials corresponents, a elecció del demandant.

4t Si es tracta de béns pignorats, el jutjat de primera instància a què s'hagin sotmès les parts en l'escriptura o la pòlissa de constitució de la garantia i, si no, el del lloc on estiguin els béns, tant si estan emmagatzemats com si s'entenen dipositats.

2. El tribunal ha d'examinar d'ofici la seva pròpia competència territorial.

Article 685. Demanda executiva i documents que s'hi han d'adjuntar.

1. La demanda executiva s'ha d'adreçar contra el deutor i, si s'escau, contra l'hipotecador no deutor o contra el tercer posseïdor dels béns hipotecats, sempre que aquest últim hagi acreditat al creditor l'adquisició dels béns esmentats.

2. La demanda s'ha d'acompanyar del títol o els títols de crèdit, que han de complir els requisits que exigeix aquesta Llei per al despatx de l'execució, així com els altres documents a què es refereixen l'article 550 i, en els seus casos respectius, els articles 573 i 574 d'aquesta Llei.

En cas d'execució sobre béns hipotecats o sobre béns en règim de penyora sense desplaçament, si no es pot presentar el títol inscrit, s'ha d'adjuntar al que es presenti la certificació del registre que acrediti la inscripció i la subsistència de la hipoteca.

3. Als efectes del procediment que regula aquest capítol, es considera títol suficient per despatxar l'execució el document privat de constitució de la hipoteca naval inscrit en el registre de conformitat amb el que disposa l'article 3 de la Llei d'hipoteca naval.

4. Per a l'execució de les hipoteques sobre béns immobles constituïdes a favor d'una entitat de les que legalment poden arribar a emetre cèdules hipotecàries o que, en iniciar-se el procediment, garanteixin crèdits i préstecs afectes a una emissió de bons hipotecaris, n'hi ha prou amb la presentació d'un certificat del Registre de la propietat que acrediti la inscripció i la subsistència de la hipoteca. Aquest certificat s'ha de completar amb qualsevol còpia autoritzada de l'escriptura d'hipoteca, que pot ser parcial i comprendre només la finca o les finques objecte de l'execució.

Article 686. Requeriment de pagament.

1. En la interlocutòria per la qual s’autoritzi i es despatxi l’execució s’ha de manar requerir de pagament el deutor i, si s’escau, l’hipotecant no deutor o el tercer posseïdor contra els quals s’hagi adreçat la demanda, en el domicili que resulti vigent en el Registre.

2. Sens perjudici de la notificació al deutor del despatx de l'execució, no s'ha de practicar el requeriment a què es refereix l'apartat anterior quan s'acrediti que el requeriment o els requeriments s'han fet extrajudicialment, d'acord amb el que disposa l'apartat 2 de l'article 581.

A aquests efectes, el requeriment extrajudicial s'ha d'haver practicat en el domicili que estigui vigent en el registre, o bé personalment si s'hi troba el deutor, l'hipotecador no deutor o el tercer posseïdor que hagi de ser requerit, o bé al parent més pròxim, familiar o dependent majors de catorze anys que estiguin a l'habitació del que hagi de ser requerit i, si no hi ha ningú, al porter o al veí més pròxim que hi hagi.

3. Intentat sense efecte el requeriment en el domicili que resulti del Registre, i sense poder dur-lo a terme amb les persones a què es refereix l’apartat anterior, s’ha de procedir a ordenar la publicació d’edictes en la forma prevista a l’article 164 d’aquesta Llei.

[Es modifica l' apartat 1 d'aquest article,  i s'afegeix l'apartat 3, de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

Article 687. Dipòsit dels vehicles de motor hipotecats i dels béns pignorats.

1. Quan el procediment tingui per objecte deutes garantits per una penyora o hipoteca de vehicles de motor, el secretari judicial ha de manar que els béns pignorats o els vehicles hipotecats es dipositin en poder del creditor o de la persona que aquest designi.

Article 688. Certificació de domini i càrregues. Sobreseïment de l'execució en cas d'inexistència o cancel·lació de la hipoteca.

Article 689. Comunicació del procediment al titular inscrit i als creditors posteriors.

1. Si de la certificació registral es deriva que la persona a favor de la qual s'ha practicat l'última inscripció de domini no ha estat requerida de pagament en cap de les formes notarial o judicial, previstes en els articles anteriors, s'ha de notificar l'existència del procediment a la persona en el domicili que consti en el registre, perquè si li convé pugui intervenir en l'execució, de conformitat amb el que disposa l'article 662, o satisfer abans de la rematada l'import del crèdit i els interessos i les costes en la part que estigui assegurada amb la hipoteca de la seva finca.

2. Quan hi hagi càrregues o drets reals constituïts posteriorment a la hipoteca que garanteix el crèdit de l'actor, s'ha d'aplicar el que disposa l'article 659.

Article 690. Administració de la finca o el bé hipotecat.

Article 691. Convocatòria de la subhasta de béns hipotecats. Publicitat de la convocatòria.

Article 692. Pagament del crèdit hipotecari i aplicació del sobrant.

1. El preu de la rematada s'ha de destinar, sense dilació, a pagar a l'actor el principal del seu crèdit, els interessos meritats i les costes causades, sense que el que s'hagi lliurat al creditor per cadascun d'aquests conceptes excedeixi el límit de la respectiva cobertura hipotecària; l'excés, si n'hi ha, s'ha de dipositar a disposició dels titulars de drets posteriors inscrits o anotats sobre el bé hipotecat. Satisfets, si s'escau, els creditors posteriors, n'ha de lliurar el romanent al propietari del bé hipotecat.

No obstant el que disposa el paràgraf anterior, quan el propietari del bé hipotecat sigui el mateix deutor, el preu de la rematada, en la quantia que excedeixi el límit de la cobertura hipotecària, s'ha de destinar al pagament de la totalitat del que es degui a l'executant pel crèdit que sigui objecte de l'execució, una vegada satisfets, si s'escau, els crèdits inscrits o anotats posteriors a la hipoteca i sempre que el deutor no estigui en situació de suspensió de pagaments, concurs o fallida.

2. Qui es consideri amb dret al romanent que pugui quedar després del pagament als creditors posteriors pot promoure l'incident que preveu l'apartat 2 de l'article 672.

El que disposen aquest apartat i l'anterior s'entén sens perjudici del destí que s'hagi de donar al romanent quan se n'hagi ordenat la retenció en alguna altra execució singular o en qualsevol procés concursal.

3. En el manament que s'expedeixi per a la cancel·lació de la hipoteca que garantia el crèdit de l'executant i, si s'escau, de les inscripcions i les anotacions posteriors, hi ha de constar, a més del que disposa l'article 674, que s'han fet les notificacions a què es refereix l'article 689.

Article 693. Reclamació limitada a una part del capital o dels interessos el pagament dels quals s'hagi de fer en terminis diferents. Venciment anticipat de deutes a terminis.

Article 694. Realització dels béns pignorats.

1. Constituït el dipòsit dels béns pignorats, s'ha d'efectuar la seva realització d'acord amb el que disposa aquesta Llei per al procediment de constrenyiment.

2. Quan els béns pignorats no siguin d'aquells a què es refereix la secció 1a del capítol IV d'aquest títol, s'ha de manar que s'anunciï la subhasta de conformitat amb el que preveuen els articles 645 i següents d'aquesta Llei.

El valor dels béns per a la subhasta és el que fixa l'escriptura o la pòlissa de constitució de la penyora i, si no se n'ha assenyalat cap, l'import total de la reclamació per principal, interessos i costes.

Article 695. Oposició a l'execució.

Article 696. Terceries de domini.

1. Perquè es pugui admetre la terceria de domini en els procediments a què es refereix aquest capítol, s'ha d'adjuntar a la demanda el títol de propietat d'una data fefaent anterior a la de constitució de la garantia.

Si es tracta de béns el domini dels quals sigui susceptible d'inscripció en algun registre, aquest títol ha d'estar inscrit a favor del tercerista o del seu causant amb una data anterior a la d'inscripció de la garantia, cosa que s'ha d'acreditar mitjançant certificació registral on consti la inscripció del títol del tercerista o del seu causant i la certificació que no consta extingit ni cancel·lat en el registre l'assentament de domini corresponent.

2. L'admissió de la demanda de terceria suspèn l'execució respecte dels béns a què es refereixi, i si aquests només són part dels compresos en la garantia, el procediment pot seguir respecte dels altres, si així ho sol·licita el creditor.

Article 697. Suspensió de l'execució per prejudicialitat penal.

Excepte els casos a què es refereixen els dos articles anteriors, els procediments a què es refereix aquest capítol només se suspenen per prejudicialitat penal quan s'acrediti, de conformitat amb el que disposa l'article 569 d'aquesta Llei, l'existència d'una causa criminal sobre qualsevol fet d'aparença delictiva que determini la falsedat del títol, la invalidesa o la il·licitud del despatx de l'execució.

Article 698. Reclamacions no compreses en els articles anteriors.

1. Qualsevol reclamació que el deutor, el tercer posseïdor i qualsevol interessat puguin formular i que no estigui compresa en els articles anteriors, fins i tot les que versin sobre la nul·litat del títol o sobre el venciment, la certesa, l'extinció o la quantia del deute, s'han de tractar en el judici que correspongui, i mai no produeixen l'efecte de suspendre ni entorpir el procediment que estableix aquest capítol.

La competència per conèixer d'aquest procés es determina per les regles ordinàries.

2. A l'hora de formular la reclamació a què es refereix l'apartat anterior o durant el curs del judici a què doni lloc, es pot sol·licitar que s'asseguri l'efectivitat de la sentència que es dicti, amb la retenció de tot o d'una part de la quantitat que, pel procediment que regula aquest capítol, s'hagi de lliurar al creditor.

El tribunal, mitjançant provisió, ha de decretar aquesta retenció en vista dels documents que es presentin, si considera suficients les raons que s'al·leguin. Si el que sol·licita la retenció no té solvència notòria i suficient, el tribunal li ha d'exigir la garantia prèvia i suficient per respondre dels interessos de demora i del rescabalament de qualsevol altre dany i perjudicis que es puguin ocasionar al creditor.

3. Quan el creditor fianci a satisfacció del tribunal la quantitat que calgui retenir a l'efecte del judici a què es refereix l'apartat primer, s'ha d'aixecar la retenció.