Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

LEC: Llibre II: Títol V

Anterior Amunt Següent

De la rebel·lia i de la rescissió de sentències fermes i nova audiència al demandat rebel

 

Article 496. Declaració de rebel·lia i efectes.

1. El secretari judicial ha de declarar en rebel·lia el demandat que no comparegui en la forma escaient en la data o en el termini assenyalat en la citació o citació a termini, excepte en els supòsits previstos en aquesta Llei en què la declaració de rebel·lia correspongui al tribunal.

2. La declaració de rebel·lia no ha de ser considerada assentiment ni admissió dels fets de la demanda, llevat dels casos en què la llei disposi expressament el contrari.

[L'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 497. Règim de notificacions.

1. La resolució que declari la rebel·lia s'ha de notificar al demandat per correu, si el seu domicili és conegut i, si no ho és, mitjançant edictes. Feta aquesta notificació, no se n'ha de portar a terme cap més, llevat de la de la resolució que posi fi al procés.

2. La sentència o resolució que posi fi al procés s’ha de notificar al demandat personalment, en la forma prevista a l’article 161 d’aquesta Llei. Però si el demandat està en parador desconegut, la notificació s’ha de fer publicant-ne un extracte per mitjà d’un edicte, que s’ha de publicar en el butlletí oficial de la comunitat autònoma o en el "Butlletí Oficial de l’Estat".
Això també és aplicable a les sentències dictades en apel·lació, en recurs extraordinari per infracció processal o en cassació.

Quan es tracti de sentència condemnatòria de desnonament per manca de pagament de rendes o quantitats degudes, o per expiració legal o contractual del termini, i el demandat esmentat en forma no hagi comparegut en la data o en el termini assenyalat en la citació, la notificació s’ha de fer per mitjà d’edictes fixant còpia de la sentència al tauler d’anuncis de l’Oficina Judicial.

3. No és necessària la publicació d’edictes en el butlletí oficial de la comunitat autònoma o en el "Butlletí Oficial de l’Estat" en els procediments en els quals la sentència no tingui efecte de cosa jutjada. En aquests casos és suficient la publicitat de l’edicte en el tauler d’anuncis de l’oficina judicial.

4. Aquesta publicació pot ser substituïda, en els termes que es determinin per reglament, per la utilització de mitjans telemàtics, informàtics o electrònics, de conformitat amb el que preveu l’article 236 de la Llei orgànica del poder judicial.

[L' apartat 2 s'ha modificat,i els apartats 3 i 4 d'aquest article han estat afegits de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

[S'ha afegit el paràgraf segon de l'apartat 2 d’aquest article conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].

 

Article 498. Comunicació de l'existència del procés al demandat rebel citat a dia cert o a termini mitjançant edictes.

Al demandat rebel que, pel fet de no tenir domicili conegut o de ser en parador ignorat, hagi estat citat a termini o a dia cert per personar-se mitjançant edictes, se li ha de comunicar la litispendència del procés, d'ofici o a instància de qualsevol de les parts personades, quan es tingui notícia del lloc en què es pugui portar a terme la comunicació.

 

Article 499. Compareixença posterior del demandat.

Sigui quin sigui l'estat del procés en què el demandat rebel comparegui, s'ha d'entendre amb ell la substanciació, la qual no pot retrocedir en cap cas.

 

Article 500. Exercici pel demandat rebel dels recursos ordinaris.

El demandat rebel a qui hagi estat notificada personalment la sentència, només pot utilitzar contra aquesta el recurs d'apel·lació, i l'extraordinari per infracció processal o el de cassació, quan siguin procedents, si els interposa dins el termini legal.

Els mateixos recursos pot utilitzar el demandat rebel a qui no hagi estat notificada personalment la sentència, però en aquest cas, el termini per interposar-los es compta des de l’endemà de la publicació de l’edicte de notificació de la sentència en el "Butlletí Oficial de l’Estat", butlletí oficial de la comunitat autònoma o butlletí oficial de la província, o, si s’escau, pels mitjans telemàtics, informàtics o electrònics a què es refereix l’apartat 2 de l’article 497 d’aquesta Llei o de la manera establerta a l’apartat 3 del mateix article.

[El paràgraf 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 501. Rescissió de sentència ferma a instàncies del rebel. Casos en què és procedent.

Els demandats que hagin romàs constantment en rebel·lia poden pretendre, del tribunal que l'ha dictat, la rescissió de la sentència ferma en els casos següents:

1r De força major ininterrompuda, que va impedir al rebel comparèixer en tot moment, encara que hagi tingut coneixement del plet pel fet d'haver estat citat a dia cert o a termini en la forma escaient.

2n De desconeixement de la demanda i del plet, quan la citació a dia cert o a termini s'hagin efectuat per cèdula, a tenor de l'article 161, però aquesta no hagi arribat a mans del demandat rebel per una causa que no li sigui imputable.

3r De desconeixement de la demanda i del plet, quan el demandat rebel hagi estat citat a dia cert o a termini mitjançant edictes i hagi estat absent del lloc en què s'hagi seguit el procés i de qualsevol altre lloc de l'Estat o de la comunitat autònoma, en els butlletins oficials dels quals s'hagin publicat els edictes.

 

Article 502. Terminis de caducitat de l'acció de rescissió.

1. La rescissió de sentència ferma a instància del demandat rebel només escau si se sol·licita dins els terminis següents:

1r De vint dies, a partir de la notificació de la sentència ferma, si la notificació esmentada s'ha dut a terme personalment.

2n De quatre mesos, a partir de la publicació de l'edicte de notificació de la sentència ferma, si aquesta no es va notificar personalment.

2. Els terminis a què es refereix l'apartat anterior es poden prolongar, d'acord amb l'apartat segon de l'article 134, si subsisteix la força major que hagi impedit al rebel la compareixença, però en cap cas no es pot exercir l'acció de rescissió un cop transcorreguts setze mesos des de la notificació de la sentència.

 

Article 503. Exclusió de la rescissió de sentències sense efectes de cosa jutjada.

No escau la rescissió de les sentències fermes que, per disposició legal, no tinguin efectes de cosa jutjada.

 

Article 504. Suspensió eventual de l'execució. Procediment de la rescissió.

1. Les demandes de rescissió de sentències fermes dictades en rebel·lia no suspenen la seva execució, llevat del que disposa l'article 566 d'aquesta Llei.

2. La pretensió del demandat rebel que es rescindeixi una sentència ferma s'ha de substanciar pels tràmits establerts per al judici ordinari, que poden iniciar els qui hagin estat part en el procés.

 

Article 505. Sentència de rescissió.

1. Un cop celebrat el judici, en el qual s'ha de practicar la prova pertinent sobre les causes que justifiquen la rescissió, el tribunal ha d'emetre resolució sobre la rescissió mitjançant sentència, que no és susceptible de cap recurs.

2. A instància de part, el tribunal de l'execució ha d'acordar la suspensió de l'execució de la sentència rescindida si, d'acord amb el que preveu l'article 566, no n'ha decretat ja la suspensió.

 

Article 506. Costes.

1. Quan es declari que no és procedent la rescissió sol·licitada pel litigant condemnat en rebel·lia, se li han d'imposar totes les costes del procediment.

2. Si es dicta sentència que consideri procedent la rescissió, no s'han d'imposar les costes a cap dels litigants, llevat que el tribunal apreciï temeritat en algun d'ells.

 

Article 507. Substanciació del procediment després de la sentència estimatòria.

1. Estimada la pretensió del demandat rebel, s'ha de remetre certificació de la sentència que consideri procedent la rescissió al tribunal que hagi conegut de l'afer en primera instància i, davant seu, s'ha de procedir d'acord amb les regles següents:

1a S'han de lliurar les actuacions per deu dies al demandat perquè pugui exposar i demanar el que convingui al seu dret, de la manera prevista per a la contestació a la demanda.

2a El que s'exposi i es demani s'ha de traslladar, per deu dies més, a la part contrària, i se li han de lliurar les còpies dels escrits i els documents.

3a En endavant, s'han de seguir els tràmits del judici declaratiu que correspongui, fins que es dicti la sentència que escaigui, contra la qual es poden interposar els recursos que preveu aquesta Llei.

2. No cal remetre al tribunal de primera instància la certificació a què es refereix l'apartat anterior si és aquest tribunal el que va considerar procedent la rescissió.

 

Article 508. Inactivitat del demandat i nova sentència.

Si el demandat no formula al·legacions i peticions en el tràmit a què es refereix la regla primera de l'article anterior, s'entén que renuncia a ser oït i s'ha de dictar una nova sentència en els mateixos termes que la rescindida.

Contra aquesta sentència no es pot interposar cap recurs.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda