LEC: Llibre II: Títol III

Article 437. Forma de la demanda.

1. El judici verbal comença mitjançant una demanda succinta, en la qual s'han de consignar les dades i les circumstàncies d'identificació de l'actor i del demandat i el domicili o els domicilis en què poden ser citats, i s'ha de fixar amb claredat i precisió el que es demana.

2. En els judicis verbals en què es reclami una quantitat que no excedeixi les 150.000 pessetes, el demandant pot formular la seva demanda emplenant uns impresos normalitzats que, amb aquest efecte, són a disposició seva en el tribunal corresponent.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 23/2003, de 10 de julio, de Garantías en la Venta de bienes de consumo (BOE núm. 165, de 11-07-2003, pp. 27160-27164). Per veure com queda la redacció d'aquest article, mireu la versió en castellà.]

Article 438. Reconvenció i acumulació objectiva i subjectiva d'accions.

1. En cap cas no s'admet la reconvenció en els judicis verbals que, segons la llei, han de finalitzar per sentència sense efectes de cosa jutjada.

En els altres judicis verbals només s'admet la reconvenció quan es notifiqui a l'actor almenys cinc dies abans de la vista, no determini la improcedència del judici verbal i hi hagi connexió entre les pretensions de la reconvenció i les que són objecte de la demanda principal.

2. Quan en els judicis verbals el demandat oposi un crèdit compensable, ho ha de notificar a l'actor cinc dies abans de la vista com a mínim.

Si la quantia del crèdit compensable que pot al·legar el demandat és superior a la que determini que se segueixi el judici verbal, el tribunal ha de considerar no feta l'al·legació i ho ha d'advertir al demandat perquè usi del seu dret davant el tribunal i pels tràmits que corresponguin.

3. No s'admet en els judicis verbals l'acumulació objectiva d'accions, llevat de les excepcions següents:

1a L'acumulació d'accions basades en uns mateixos fets, sempre que en tot cas sigui procedent el judici verbal.

2a L'acumulació de l'acció de rescabalament de danys i perjudicis a una altra acció que sigui prejudicial d'aquesta.

3a L'acumulació de les accions en reclamació de rendes o quantitats anàlogues vençudes i no pagades, sempre que el que es reclama no excedeixi les 500.000 pessetes, quan es tracti de judicis de desnonament de finca per manca de pagament.

Quan la quantitat reclamada excedeixi aquesta quantitat, les accions de reclamació de rendes i de desnonament per falta de pagament es poden acumular en el judici ordinari.

4. Es poden acumular les accions que un tingui contra diversos subjectes o diversos subjectes contra un sempre que es compleixin els requisits que estableixen l'article 72 i l'apartat 1 de l'article 73 d'aquesta Llei.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 23/2003, de 10 de julio, de Garantías en la Venta de bienes de consumo (BOE núm. 165, de 11-07-2003, pp. 27160-27164). Per veure com queda la redacció d'aquest article, mireu la versió en castellà.]

Article 439. Inadmissió de la demanda en casos especials.

1. No s'admeten les demandes que pretenguin retenir o recobrar la possessió si s'interposen transcorregut el termini d'un any a comptar de l'acte de la pertorbació o el desposseïment.

2. En els casos del número 7è de l'apartat 1 de l'article 250, no s'admeten les demandes en els casos següents:

1r Quan no s'hi expressin les mesures que es considerin necessàries per assegurar l'eficàcia de la sentència que es dicti.

2n Si, llevat de renúncia del demandant, el qual l'ha de fer constar en la demanda, no s'hi assenyala la caució que ha de prestar el demandat, de conformitat amb el que preveu el paràgraf segon de l'apartat 2 de l'article 64, en cas de comparèixer i contestar, per respondre dels fruits que hagi percebut indegudament, dels danys i els perjudicis que hagi irrogat i de les costes del judici.

3r Si no s'acompanya la demanda amb una certificació literal del Registre de la propietat que acrediti expressament la vigència, sense cap contradicció, de l'assentament que legitima el demandant.

3. No s'admeten les demandes de desnonament de finca urbana per manca de pagament de les rendes o les quantitats degudes per l'arrendatari si l'arrendador no indica les circumstàncies concurrents que puguin permetre o no, en el cas concret, l'enervació del desnonament.

4. En els casos dels números 10è i 11è de l'apartat 1 de l'article 250, quan l'acció exercida es basi en l'incompliment d'un contracte de venda de béns mobles a terminis, no s'admeten les demandes que no s'acompanyin amb l'acreditació del requeriment de pagament al deutor, amb diligència expressiva de l'impagament i del no-lliurament del bé, en els termes que preveu l'apartat segon de l'article 16 de la Llei de venda a terminis de béns mobles, així com una certificació de la inscripció dels béns en el Registre de venda a terminis de béns mobles, si es tracta de béns susceptibles d'inscriure'ls-hi.

Quan s'exerceixin accions basades en l'incompliment d'un contracte d'arrendament financer, no s'admeten les demandes a les quals no s'hi adjunti l'acreditació del requeriment de pagament al deutor, amb diligència expressiva de l'impagament i del no-lliurament del bé, en els termes que preveu l'apartat tercer de la disposició addicional primera de la Llei de venda a terminis de béns mobles.

5. Tampoc no s'admeten les demandes de judici verbal quan no es compleixin els requisits d'admissibilitat que, per a casos especials, puguin establir les lleis.

Article 440. Admissió i trasllat de la demanda succinta i citació per a vista.

1. El tribunal, en el termini de cinc dies, amb l'examen previ de la seva jurisdicció i de la seva competència objectiva i, quan escaigui, territorial, ha de dictar interlocutòria en la qual ha d'ordenar, si s'escau, l'admissió de la demanda i el seu trasllat al demandat i ha de citar les parts per a la celebració de la vista, amb indicació del dia i l'hora, que no pot ser abans de deu dies almenys, des de l'endemà de la citació i no pot excedir els vint dies.

En la citació s'ha de fer constar que la vista no s'ha de suspendre per inassistència del demandat i s'ha d'advertir els litigants que hi han de concórrer amb els mitjans de prova de què s'intentin valer, amb la prevenció que si no hi assisteixen i es proposa i s'admet la seva declaració, es poden considerar admesos els fets de l'interrogatori d'acord amb el que disposa l'article 304. Així mateix, s'ha de prevenir el demandant i el demandat del que disposa l'article 442 per al cas que no compareguin a la vista.

La citació també ha d'indicar a les parts que, en el termini dels tres dies següents a la recepció de la citació, han d'indicar les persones que, pel fet de no poder-les presentar elles mateixes, han de ser citades pel tribunal a la vista perquè declarin en qualitat de parts o de testimonis. Amb aquesta finalitat, han de facilitar totes les dades i les circumstàncies necessàries per citar-les.

2. En els casos del número 7è de l'apartat 1 de l'article 250, en la citació per a la vista s'ha d'advertir el demandat que, en cas que no hi comparegui, s'ha de dictar sentència que acordi les actuacions que, per a l'efectivitat del dret inscrit, hagi sol·licitat l'actor. També s'ha d'advertir al demandat, si s'escau, que s'ha de dictar la mateixa sentència si compareix a l'acte de la vista però no presta caució en la quantia que el tribunal determini després d'oir-lo, dins de la sol·licitada per l'actor.

3. En els casos de demandes de desnonament d'una finca urbana per manca de pagament de rendes o quantitats degudes, el tribunal ha d'indicar, en la citació per a la vista, si s'escau, la possibilitat d'enervar el desnonament d'acord amb el que estableix l'apartat 4 de l'article 22 d'aquesta Llei. També s'ha d'advertir el demandat que, si no compareix a la vista, s'ha de declarar el desnonament sense més tràmits.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 23/2003, de 10 de julio, de Garantías en la Venta de bienes de consumo (BOE núm. 165, de 11-07-2003, pp. 27160-27164). Per veure com queda la redacció d'aquest article, mireu la versió en castellà.]

Article 441. Actuacions prèvies a la vista, en casos especials.

1. Interposada la demanda en el cas del número 3r de l'apartat 1 de l'article 250, el tribunal ha de cridar els testimonis proposats pel demandant i, segons les seves declaracions, ha de dictar interlocutòria en què denegui o atorgui, sens perjudici de millor dret, la possessió sol·licitada, i portar a terme les actuacions que consideri conduents a aquest efecte. La interlocutòria s'ha de publicar mitjançant edictes, que s'han de posar en un lloc visible de la seu del tribunal i publicar en el butlletí oficial de la província i en un dels diaris de més circulació de la província, a càrrec del demandant, en què s'insti els interessats a comparèixer i a reclamar, en el termini de quaranta dies, si consideren que tenen millor dret que el demandant.

Si no hi compareix ningú, s'ha de confirmar el demandant en la possessió; però, en cas que s'hi presentin reclamants, amb el trasllat previ dels seus escrits al demandant, se l'ha de citar a la vista, amb tots els compareixents, i en endavant s'han de substanciar les actuacions tal com disposen els articles següents.

2. Si la demanda pretén que es resolgui judicialment, amb caràcter sumari, la suspensió d'una obra nova, el tribunal, abans fins i tot de la citació per a la vista, ha d'adreçar al propietari o a l'encarregat de l'obra una ordre immediata de suspensió, el qual pot oferir caució per continuar-la, així com per dur a terme les obres indispensables per conservar el que ja s'ha edificat. El tribunal pot disposar que es porti a terme un reconeixement judicial, pericial o conjunt abans de la vista.

La caució es pot prestar en la forma que preveu el paràgraf segon de l'apartat 2 de l'article 64 d'aquesta Llei.

3. En els casos del número 7è de l'apartat 1 de l'article 250, el tribunal, tan aviat com admeti la demanda, ha d'adoptar les mesures sol·licitades que siguin necessàries, segons les circumstàncies, per assegurar en tot cas el compliment de la sentència que es dicti.

4. En el cas del número 10è de l'apartat 1 de l'article

250, el tribunal, en admetre la demanda, ha d'ordenar l'exhibició dels béns al seu posseïdor, sota l'advertència d'incórrer en desobediència a l'autoritat judicial, i l'embargament preventiu immediat, que s'ha d'assegurar mitjançant un dipòsit, d'acord amb el que preveu aquesta Llei. Quan, a l'empara del que disposa el número 11è de l'apartat 1 de l'article 250, s'exerceixin accions basades en l'incompliment d'un contracte d'arrendament financer o un contracte de venda a terminis amb reserva de domini, el tribunal ha d'ordenar, en admetre la demanda, el dipòsit del bé el lliurament del qual es reclama.

No s'ha d'exigir caució al demandant per a l'adopció d'aquestes mesures cautelars ni s'ha d'admetre l'oposició del demandat a aquestes mesures. Tampoc no s'han d'admetre sol·licituds de modificació o de substitució de les mesures per caució.

A part del que disposa el paràgraf anterior, s'ha de citar el demandat per un termini de cinc dies perquè es personi en les actuacions, per mitjà d'un procurador, per tal d'anunciar la seva oposició a la demanda per alguna de les causes que preveu l'apartat 3 de l'article 444. Si el demandat deixa transcórrer el termini sense anunciar la seva oposició, o si pretén fonamentar-la en una causa no compresa en l'apartat 3 de l'article 444, s'ha de dictar, sense més tràmits, sentència estimatòria de les pretensions de l'actor.

Quan el demandat anunciï la seva oposició a la reclamació d'acord amb el que preveu el paràgraf anterior, s'han de citar les parts per a la vista, i si el demandat no hi assisteix sense que hi hagi una causa justa o hi assisteix però no hi formula oposició o pretén fonamentar-la en una causa no compresa en l'apartat 3 de l'article 444, s'ha de dictar, sense més tràmits, sentència estimatòria de les pretensions de l'actor. En aquests casos, a més a més, s'ha de sancionar el demandat amb una multa de fins a la cinquena part del valor de la reclamació, amb un mínim de 30.000 pessetes.

Contra la sentència que es dicti en els casos d'absència d'oposició a què es refereixen els dos paràgrafs anteriors no es pot interposar cap recurs.

Article 442. Inassistència de les parts a la vista.

1. Si el demandant no assisteix a la vista i el demandat no al·lega un interès legítim en la continuació del procés perquè es dicti sentència sobre el fons, se l'ha de considerar a l'acte desistit de la demanda, se li han d'imposar les costes causades i se l'ha de condemnar a indemnitzar el demandat comparegut, si aquest ho sol·licita i acredita els danys i els perjudicis soferts.

2. El demandat que no hi comparegui, se l'ha de declarar en rebel·lia i, sense tornar-lo a citar, el judici ha de continuar el seu curs.

Article 443. Desenvolupament de la vista.

1. La vista comença amb l'exposició a càrrec del demandant dels fonaments del que demana o de la ratificació dels fonaments exposats en la demanda si aquesta s'ha formulat d'acord amb el que es preveu per al judici ordinari.

2. Tot seguit, el demandat pot formular les al·legacions que convinguin al seu dret, començant, si s'escau, per les qüestions relatives a l'acumulació d'accions que consideri inadmissible, així com a qualsevol altre fet o circumstància que pugui obstar a la prossecució vàlida i a la finalització del procés mitjançant sentència sobre el fons.

El demandat no pot impugnar en aquest moment la falta de jurisdicció o de competència del tribunal, que va haver de proposar en forma de declinatòria segons el que disposa l'article 64 d'aquesta Llei, sens perjudici del que es preveu sobre apreciació d'ofici pel tribunal de la seva falta de jurisdicció o de competència.

3. Oït el demandant sobre les qüestions a què es refereix l'apartat anterior, així com les que consideri necessari proposar sobre la personalitat i la representació del demandat, el tribunal ha de decidir el que sigui procedent i, si mana prosseguir el judici, el demandat pot demanar que consti en acta la seva disconformitat, a l'efecte d'apel·lar contra la sentència que es dicti definitivament.

4. Si no se susciten les qüestions processals a què es refereixen els apartats anteriors o si, un cop suscitades, el tribunal resol la continuació del judici, s'ha de donar la paraula a les parts per fixar amb claredat els fets rellevants en què fonamenten les seves pretensions.

Si no hi ha conformitat sobre els fets, s'han de proposar les proves i, una vegada admeses les que no siguin impertinents o inútils, s'han de practicar seguidament.

La proposició de prova de les parts es pot completar d'acord amb el que disposa l'apartat 1 de l'article 429.

Article 444. Regles especials sobre el contingut de la vista.

1. Quan en el judici verbal es pretengui la recuperació d'una finca, rústica o urbana, donada en arrendament, per impagament de la renda o una quantitat assimilada, només es permet al demandat al·legar i provar el pagament o les circumstàncies relatives a la procedència de l'enervament.

2. En els casos del número 7è de l'apartat 1 de l'article 250, el demandat només es pot oposar a la demanda si presta la caució determinada pel tribunal, si s'escau, en qualsevol de les formes que preveu el paràgraf segon de l'apartat 2 de l'article 64 d'aquesta Llei.

L'oposició del demandat únicament es pot fonamentar en alguna de les causes següents:

1r Falsedat de la certificació del Registre o omissió en la certificació de drets o condicions inscrits que desvirtuïn l'acció exercida.

2n Que el demandat posseeixi la finca o gaudeixi del dret discutit mitjançant un contracte o qualsevol altra relació jurídica directa amb l'últim titular o amb titulars anteriors o en virtut de prescripció, sempre que aquesta hagi de perjudicar el titular inscrit.

3r Que la finca o el dret estiguin inscrits a favor del demandat i ho justifiqui presentant una certificació del Registre de la propietat acreditativa de la vigència de la inscripció.

4t Que la finca inscrita no sigui la que efectivament posseeix el demandat.

3. En els casos dels números 10è i 11è de l'apartat 1 de l'article 250, l'oposició del demandat només es pot fonamentar en alguna de les causes següents:

1a Falta de jurisdicció o de competència del tribunal.

2a Pagament acreditat documentalment.

3a Inexistència o manca de validesa del seu consentiment, inclosa la falsedat de la signatura.

4a Falsedat del document en què aparegui formalitzat el contracte.

Article 445. Prova i presumpcions en els judicis verbals.

En matèria de prova i de presumpcions, és aplicable als judicis verbals el que estableixen els capítols V i VI del títol I d'aquest llibre.

Article 446. Resolucions sobre la prova i recursos.

Contra les resolucions del tribunal sobre inadmissió de proves o sobre admissió de les que es denunciïn com a obtingudes amb violació de drets fonamentals, les parts poden formular protesta a l'efecte de fer valer els seus drets en la segona instància.

Article 447. Sentència. Absència de cosa jutjada en casos especials.

1. Practicades les proves si s'han proposat i admès, o exposades, altrament, les al·legacions de les parts, s'ha de donar per acabada la vista i el tribunal ha de dictar sentència dins els deu dies següents.

2. No produeixen efectes de cosa jutjada les sentències que posin fi als judicis verbals sobre tutela sumària de la possessió, les que decideixin sobre la pretensió de desnonament o recuperació de finca, rústica o urbana, donada en arrendament, per impagament de la renda o el lloguer, i sobre altres pretensions de tutela que aquesta Llei qualifiqui de sumària.

3. També manquen d'efectes de cosa jutjada les sentències que es dictin en els judicis verbals en què es pretengui l'efectivitat de drets reals inscrits davant els qui s'hi oposin o en pertorbin l'exercici, sense disposar de títol inscrit.

4. Tampoc no tenen efectes de cosa jutjada les resolucions judicials en les quals, en casos determinats, les lleis neguin aquells efectes.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 23/2003, de 10 de julio, de Garantías en la Venta de bienes de consumo (BOE núm. 165, de 11-07-2003, pp. 27160-27164). Per veure com queda la redacció d'aquest article, mireu la versió en castellà.]