LEC: Llibre II: Títol II

Article 399. La demanda i el seu contingut.

1. El judici comença per demanda, en la qual, consignades d'acord amb el que estableix l'article 155 les dades i les circumstàncies d'identificació de l'actor i del demandat i el domicili o la residència en què poden ser citats, s'han d'exposar numerats i separats els fets i els fonaments de dret i s'ha de fixar amb claredat i precisió el que es demani.

2. Juntament amb la designació de l'actor s'ha de fer menció del nom i els cognoms del procurador i de l'advocat, quan hi intervinguin.

3. Els fets s'han de narrar de manera ordenada i clara a fi de facilitar que el demandat els admeti o els negui en contestar. Amb el mateix ordre i la mateixa claredat s'han d'expressar els documents, els mitjans i els instruments que s'aportin en relació amb els fets que fonamentin les pretensions i, finalment, s'han de formular valoracions o raonaments sobre aquests si semblen convenients per al dret del litigant.

4. En els fonaments de dret, a més dels que es refereixin a l'afer de fons plantejat, s'hi han d'incloure, amb la separació adequada, les al·legacions que siguin procedents sobre capacitat de les parts, representació de les parts o del procurador, jurisdicció, competència i classe de judici en què s'ha de substanciar la demanda, així com sobre qualsevol altre fet del qual pugui dependre la validesa del judici i la procedència d'una sentència sobre el fons.

5. En la petició, quan els pronunciaments judicials que es pretenguin siguin diversos, s'han d'expressar amb la separació deguda. Les peticions formulades subsidiàriament, en el cas que les principals siguin desestimades, s'han de fer constar pel seu ordre i separadament.

Article 400. Preclusió de l'al·legació de fets i fonaments jurídics.

1. Quan el que es demani en la demanda es pugui fonamentar en diferents fets o en diferents fonaments o títols jurídics, se n'han d'adduir tants com se'n coneguin o es puguin invocar en el moment d'interposar-la, sense que sigui admissible reservar-ne l'al·legació per a un procés ulterior.

La càrrega de l'al·legació a què es refereix el paràgraf anterior s'ha d'entendre sens perjudici de les al·legacions complementàries o de fets nous o de nova notícia permeses en aquesta Llei en moments posteriors a la demanda i a la contestació.

2. D'acord amb el que disposa l'apartat anterior, a efectes de litispendència i de cosa jutjada, els fets i els fonaments jurídics adduïts en un litigi s'han de considerar els mateixos que els al·legats en un altre judici anterior si s'haguessin pogut al·legar en aquest.

Article 401. Moment preclusiu de l'acumulació d'accions. Ampliació objectiva i subjectiva de la demanda.

1. No es permet l'acumulació d'accions un cop contestada la demanda.

2. Abans de la contestació es pot ampliar la demanda per acumular noves accions a les ja exercides o per adreçar-les contra nous demandats. En aquest cas, el termini per contestar la demanda es torna a comptar des del trasllat de l'ampliació de la demanda.

Article 402. Oposició a l'acumulació d'accions.

El demandat es pot oposar en la contestació a la demanda a l'acumulació pretesa quan no s'ajusti al que disposen els articles 71 i següents d'aquesta Llei. Sobre aquesta oposició s'ha d'emetre resolució en l'audiència prèvia al judici.

Article 403. Admissió i casos excepcionals d'inadmissió de la demanda.

1. Les demandes només s'han d'inadmetre en els casos i per les causes que preveu expressament aquesta Llei.

2. No s'han d'admetre les demandes de responsabilitat contra jutges i magistrats pels danys i els perjudicis que, per dol, culpa o ignorància inexcusable, irroguin en l'exercici de les seves funcions mentre no sigui ferma la resolució que posi fi al procés en què se suposi causat el greuge. Tampoc no s'han d'admetre aquestes demandes si no s'ha reclamat o interposat recurs oportunament en el procés contra l'acte o l'omissió que es consideri causant dels danys i els perjudicis.

3. Tampoc no s'han d'admetre les demandes quan no s'hi adjuntin els documents que la llei exigeixi expressament per admetre-les o no s'hagin intentat conciliacions o efectuat requeriments, reclamacions o consignacions que s'exigeixin en casos especials.

Article 405. Contestació i forma de la contestació a la demanda.

1. En la contestació a la demanda, que s'ha de redactar en la forma que preveu l'article 399, el demandat ha d'exposar els fonaments de la seva oposició a les pretensions de l'actor i al·legar les excepcions materials que consideri convenient. Si considera inadmissible l'acumulació d'accions, ho ha de manifestar i expressar les raons de la inadmissibilitat. També pot manifestar en la contestació el seu assentiment a alguna o algunes de les pretensions de l'actor, com també a una part de l'única pretensió adduïda.

2. En la contestació a la demanda s'han de negar o admetre els fets adduïts per l'actor. El tribunal pot considerar el silenci o les respostes evasives del demandat com a admissió tàcita dels fets que li siguin perjudicials.

3. El demandat també ha d'adduir, en la contestació a la demanda, les excepcions processals i la resta d'al·legacions que posin en relleu tot el que obsti a la prossecució vàlida i al terme del procés mitjançant sentència sobre el fons.

Article 406. Contingut i forma de la reconvenció. Inadmissibilitat de la reconvenció no connexa amb la demanda i de la reconvenció implícita.

1. En contestar la demanda, el demandat pot, per mitjà de reconvenció, formular la pretensió o les pretensions que cregui que li competeixen respecte del demandant. Només s'ha d'admetre la reconvenció si hi ha connexió entre les seves pretensions i les que siguin objecte de la demanda principal.

2. No s'ha d'admetre la reconvenció quan el jutjat no tingui competència objectiva per raó de la matèria o de la quantia o quan l'acció que s'exerceixi s'hagi de tractar en un judici de diferent tipus o naturalesa.

No obstant això, es pot exercir mitjançant la reconvenció l'acció connexa que, per raó de la quantia, s'hagi de tractar en un judici verbal.

3. La reconvenció s'ha de proposar a continuació de la contestació i s'ha d'ajustar al que estableix l'article 399 per a la demanda. La reconvenció ha d'expressar amb claredat la tutela judicial concreta que es pretén obtenir respecte de l'actor i, si s'escau, d'altres subjectes.

En cap cas no s'ha de considerar formulada la reconvenció en l'escrit del demandat que finalitzi sol·licitant la seva absolució respecte de la pretensió o les pretensions de la demanda principal.

4. És aplicable a la reconvenció el que disposa per a la demanda l'article 400.

Article 407. Destinataris de la demanda de reconvenció. Contestació a la reconvenció.

1. La reconvenció es pot adreçar també contra subjectes no demandants, sempre que es puguin considerar litisconsorts voluntaris o necessaris de l'actor reconvingut per la seva relació amb l'objecte de la demanda de reconvenció.

2. L'actor reconvingut i els subjectes expressats en l'apartat anterior poden contestar la reconvenció en el termini de vint dies a partir de la notificació de la demanda de reconvenció. Aquesta contestació s'ha d'ajustar al que disposa l'article 405.

Article 408. Tractament processal de l'al·legació de compensació i de la nul·litat del negoci jurídic en què es fonamenta la demanda. Cosa jutjada.

1. Si, davant de la pretensió actora de condemna al pagament d'una quantitat de diners, el demandat al·lega l'existència de crèdit compensable, l'al·legació pot ser controvertida per l'actor en la forma prevista per a la contestació a la reconvenció, encara que el demandat només pretengui la seva absolució i no la condemna al saldo que pugui resultar a favor seu.

2. Si el demandat addueix en defensa seva fets determinants de la nul·litat absoluta del negoci en què es fonamenta la pretensió o les pretensions de l'actor i en la demanda s'ha donat per suposada la validesa del negoci, l'actor pot demanar al tribunal, que així ho ha d'acordar, mitjançant provisió, contestar la referida al·legació de nul·litat en el mateix termini establert per a la contestació a la reconvenció.

3. La sentència que es dicti en definitiva ha de resoldre sobre els punts a què es refereixen els apartats anteriors d'aquest article i els pronunciaments que contingui la sentència sobre aquests punts tenen força de cosa jutjada.

Article 409. Substanciació i decisió de les pretensions de la contestació i la reconvenció.

Les pretensions que el demandat dedueixi en la contestació i, si s'escau, en la reconvenció, s'han de substanciar i resoldre al mateix temps i en la mateixa forma que les que siguin objecte de la demanda principal.

Article 410. Començament de la litispendència.

La litispendència, amb tots els seus efectes processals, es produeix des de la interposició de la demanda, si després és admesa.

Article 411. Perpetuació de la jurisdicció.

Les alteracions que una vegada iniciat el procés es produeixin pel que fa al domicili de les parts, la situació de la cosa litigiosa i l'objecte del judici no modifiquen la jurisdicció i la competència, que es determinen segons el que s'acrediti en el moment inicial de la litispendència.

Article 412. Prohibició del canvi de demanda i modificacions admissibles.

1. Establert el que sigui objecte del procés en la demanda, en la contestació i, si s'escau, en la reconvenció, les parts no ho poden alterar posteriorment.

2. El que disposa l'apartat anterior s'ha d'entendre sens perjudici de la facultat de formular al·legacions complementàries, en els termes que preveu aquesta Llei.

Article 415. Intent de conciliació o transacció. Sobreseïment per desistiment bilateral. Homologació i eficàcia de l'acord.

1. Comparegudes les parts, el tribunal ha de declarar obert l'acte i comprovar si subsisteix el litigi entre aquestes.

Si manifesten que han arribat a un acord o es mostren disposades a concloure'l de manera immediata, poden desistir del procés o sol·licitar al tribunal que homologui el que han acordat.

En aquest cas, el tribunal ha d'examinar prèviament la concurrència dels requisits de capacitat jurídica i poder de disposició de les parts o dels seus representants degudament acreditats que assisteixin a l'acte.

2. L'acord homologat judicialment té els efectes que la llei atribueix a la transacció judicial i es pot portar a efecte pels tràmits previstos per a l'execució de sentències i convenis aprovats judicialment. Es pot impugnar l'acord esmentat per les causes i en la forma previstes per a la transacció judicial.

3. Si les parts no han arribat a un acord o no es mostren disposades a concloure'l de manera immediata, l'audiència ha de continuar segons el que preveuen els articles següents.

Article 416. Examen i resolució de qüestions processals, amb exclusió de les relatives a jurisdicció i competència.

1. Descartat l'acord entre les parts, el tribunal ha d'emetre resolució, de la manera que preveuen els articles següents, sobre qualsevol circumstància que pugui impedir la prossecució vàlida i el terme del procés mitjançant sentència sobre el fons i, especialment, sobre les següents:

1a Falta de capacitat dels litigants o de representació en les seves diverses classes;

2a Cosa jutjada o litispendència;

3a Falta del litisconsorci degut;

4a Inadequació del procediment;

5a Defecte legal en la manera de proposar la demanda o, si s'escau, la reconvenció, per falta de claredat o precisió en la determinació de les parts o de la petició que se'n dedueix.

2. A l'audiència, el demandat no pot impugnar la falta de jurisdicció o de competència del tribunal, que va haver de proposar en forma de declinatòria segons el que disposen els articles 63 i següents d'aquesta Llei.

El que disposa el paràgraf anterior s'entén sens perjudici del que preveu la llei sobre apreciació pel tribunal, d'ofici, de la seva falta de jurisdicció o de competència.

Article 417. Ordre d'examen de les qüestions processals i la seva resolució.

1. Quan l'audiència tracti sobre diverses circumstàncies de les esmentades a l'article anterior, s'han d'examinar i resoldre per l'ordre en què apareixen en els articles següents.

2. Quan sigui objecte de l'audiència més d'una de les qüestions i circumstàncies de l'article anterior, el tribunal, dins els cinc dies següents a l'audiència, s'ha de pronunciar en una mateixa interlocutòria sobre totes les suscitades que, de conformitat amb els articles següents, no resolgui oralment en la mateixa audiència.

Article 418. Defectes de capacitat o representació. Efectes de la no-esmena o correcció. Declaració de rebel·lia.

1. Quan el demandat hagi al·legat en la contestació o l'actor addueixi en l'audiència defectes de capacitat o representació que siguin esmenables o susceptibles de correcció, es poden solucionar o corregir a l'acte i, si no és possible en aquell moment, s'ha de concedir per a això un termini no superior a deu dies, amb suspensió, entretant, de l'audiència.

2. Quan el defecte o la manca no siguin esmenables ni corregibles o no s'esmenin o es corregeixin en el termini concedit, s'ha de donar per conclosa l'audiència i s'ha de dictar interlocutòria que posi fi al procés, llevat del que disposa l'apartat següent d'aquest precepte.

3. Si el defecte no esmenat afecta la personació en forma del demandat, se l'ha de declarar en rebel·lia, sense que quedi constància dels actes que hagi portat a terme en actuacions.

Article 419. Admissió de l'acumulació d'accions.

Una vegada suscitades i resoltes, si s'escau, les qüestions de capacitat i representació, si en la demanda s'han acumulat diverses accions i el demandat s'ha oposat motivadament a l'acumulació en la contestació, el tribunal, oint prèviament l'actor en la mateixa audiència, ha d'emetre resolució oralment sobre la procedència i l'admissibilitat de l'acumulació. L'audiència i el procés han de seguir el seu curs respecte de l'acció o les accions que, segons la resolució judicial, puguin constituir l'objecte del procés.

Article 424. Activitat i resolució en cas de demanda defectuosa.

1. Si el demandat al·lega en la contestació a la demanda la falta de claredat o de precisió de la demanda en la determinació de les parts o en les pretensions deduïdes, o si l'actor addueix en l'audiència els mateixos defectes en la contestació o en la reconvenció, o si, d'ofici, el tribunal hi aprecia els uns o els altres, ha d'admetre en l'acte de l'audiència els aclariments o les precisions que siguin oportuns.

2. En cas que no es formulin aclariments i precisions, el tribunal només ha de decretar el sobreseïment del plet si no és en absolut possible determinar en què consisteixen les pretensions de l'actor o, si s'escau, del demandat en la reconvenció, o davant de quins subjectes jurídics es formulen les pretensions.

Article 425. Decisió judicial en casos de circumstàncies processals anàlogues a les previstes expressament.

La resolució de circumstàncies al·legades o posades de manifest d'ofici, que no estiguin compreses en l'article 416, s'ha d'ajustar a les regles que estableixen aquests preceptes per a les anàlogues.

Article 426. Al·legacions complementàries i aclaridores. Pretensions complementàries. Fets esdevinguts o coneguts posteriorment a la demanda i la contestació. Presentació de documents sobre aquests aspectes.

1. En l'audiència, els litigants, sense alterar substancialment les seves pretensions ni els fonaments de les pretensions exposats en els seus escrits, poden fer al·legacions complementàries en relació amb el que s'hagi exposat de contrari.

2. Les parts també poden aclarir les al·legacions que hagin formulat i rectificar aspectes secundaris de les seves pretensions, sempre sense alterar-les ni alterar-ne els fonaments.

3. Si una part pretén afegir alguna petició accessòria o complementària de les formulades en els seus escrits, s'ha d'admetre l'addició si la part contrària s'hi mostra conforme. Si s'hi oposa, el tribunal ha de decidir sobre l'admissibilitat de l'addició, que només ha d'acordar quan entengui que el seu plantejament en l'audiència no impedeix a la part contrària exercitar el seu dret de defensa en condicions d'igualtat.

4. Si després de la demanda o de la contestació s'esdevé algun fet rellevant per fonamentar les pretensions de les parts en el plet, o ha arribat a notícia de les parts algun fet anterior d'aquelles característiques, el poden al·legar a l'audiència.

És aplicable a l'al·legació de fet nou o de nova notícia el que disposa l'apartat 4 de l'article 286.

5. En l'acte de l'audiència, les parts poden aportar documents i dictàmens que es justifiquin pel que fa a les al·legacions complementàries, les rectificacions, les peticions, les addicions i els fets nous a què es refereixen els apartats anteriors d'aquest article.

A la presentació d'aquests documents, segons les seves classes, li és aplicable el que disposen els articles 267 i 268 d'aquesta Llei.

6. El tribunal també pot requerir les parts perquè facin els aclariments o les precisions necessaris respecte als fets i als arguments que contenen els seus escrits de demanda o contestació. Si aquests aclariments o aquestes precisions no s'efectuen, el tribunal ha d'advertir les parts que pot considerar-los conformes en relació amb els fets i els arguments adduïts de contrari.

Article 427. Posició de les parts davant els documents i els dictàmens presentats.

1. En l'audiència, cada part s'ha de pronunciar sobre els documents aportats de contrari fins en aquell moment i manifestar si els admet, els impugna o els reconeix o, si s'escau, si proposa una prova respecte de la seva autenticitat.

2. Les parts, si és el cas, han d'expressar el que convingui al seu dret respecte dels dictàmens pericials presentats fins en aquell moment, admetent-los, contradient-los o proposant que siguin ampliats en els aspectes que determinin. També s'han de pronunciar sobre els informes que s'hagin aportat a l'empara del número 5è de l'apartat 1 de l'article 265.

3. Si les al·legacions o les pretensions a què es refereixen els tres primers apartats de l'article 426 susciten en totes o en alguna de les parts la necessitat d'aportar al procés algun dictamen pericial, ho poden fer dins el termini que estableix l'apartat segon de l'article 338.

4. En el mateix cas de l'apartat anterior, les parts que assisteixin a l'audiència, en lloc d'aportar el dictamen del perit que lliurement designin, poden sol·licitar, en la mateixa audiència, la designació pel tribunal d'un perit que dictamini. Aquesta sol·licitud s'ha de resoldre d'acord amb el que estableix la secció 5a del capítol VI del títol I del llibre II d'aquesta Llei.

Article 428. Fixació dels fets controvertits i possible sentència immediata.

1. Si s'escau, l'audiència ha de continuar perquè les parts o els seus defensors, amb el tribunal, fixin els fets sobre els quals hi ha conformitat i disconformitat dels litigants.

2. En vista de l'objecte de la controvèrsia, el tribunal pot exhortar les parts o els seus representants i els seus advocats perquè arribin a un acord que posi fi al litigi.

Si s'escau, és aplicable a l'acord el que disposa l'article 415 d'aquesta Llei.

3. Si les parts no posen fi al litigi mitjançant un acord, de conformitat amb l'apartat anterior, però estan conformes amb tots els fets i la discrepància queda reduïda a una qüestió o unes qüestions jurídiques, el tribunal ha de dictar sentència dins de vint dies a partir de l'endemà de la terminació de l'audiència.

Article 429. Proposició i admissió de la prova. Assenyalament del judici.

1. Si no hi ha acord de les parts per finalitzar el litigi ni hi ha conformitat sobre els fets, l'audiència ha de prosseguir per a la proposició i l'admissió de la prova.

Quan el tribunal consideri que les proves proposades per les parts poden ser insuficients per a l'aclariment dels fets controvertits, ho ha de posar de manifest a les parts i indicar el fet o els fets que, a judici seu, es poden veure afectats per la insuficiència probatòria. En efectuar aquesta manifestació, el tribunal, cenyint-se als elements probatoris l'existència dels quals resulti de les actuacions, pot assenyalar també la prova o les proves que considera convenient de practicar.

En el cas a què es refereix el paràgraf anterior, les parts poden completar o modificar les seves proposicions de prova en vista del que hagi manifestat el tribunal.

2. Una vegada admeses les proves pertinents i útils s’ha de procedir a assenyalar la data del judici, que s’ha de celebrar en el termini d’un mes des de la conclusió de l’audiència.

Sempre que l’assenyalament es pugui fer en el mateix acte, el jutge l’ha de fer, tenint en compte les necessitats de l’agenda programada d’assenyalaments i les altres circumstàncies contingudes a l’article 182.4.

En els altres casos, el secretari judicial n’ha de fixar la data, de conformitat amb el que preveu l’article 182.

3. A sol·licitud de part, quan tota la prova o una gran part d’aquesta s’hagi de realitzar fora del lloc en què tingui la seu el tribunal que conegui del plet, el tribunal pot acordar que el secretari judicial assenyali el judici perquè se celebri dins el termini de dos mesos

4. Les proves que no s'hagin de practicar en l'acte del judici s'han de dur a terme abans d'aquest.

5. Les parts han d'indicar quins testimonis i perits es comprometen a presentar en el judici i quins, contràriament, han de ser citats pel tribunal. La citació s'ha d'acordar en l'audiència i s'ha de fer amb l'antelació suficient.

Les parts també han d'assenyalar quines declaracions i interrogatoris consideren que s'han de fer per mitjà de l'auxili judicial. El tribunal ha de decidir el que sigui procedent sobre això i, en cas que consideri necessari sol·licitar l'auxili judicial, ha d'acordar a l'acte la remissió dels exhorts oportuns i ha de donar a les parts un termini de tres dies a l'efecte que presentin, quan sigui necessari, una llista de preguntes. En qualsevol cas, la falta de compliment d'aquests exhorts no suspèn l'acte del judici.

6. No és necessari citar per al judici les parts que, pel seu compte o per mitjà del seu procurador, hagin comparegut a l'audiència prèvia.

8. Quan l'única prova que resulti admesa sigui la de documents i aquests ja s'hagin aportat al procés sense ser impugnats, o quan s'hagin presentat informes pericials i ni les parts ni el tribunal sol·licitin la presència dels perits en el judici perquè ratifiquin el seu informe, el tribunal ha de procedir a dictar sentència, sense la celebració prèvia del judici, dins els vint dies següents a aquell en què acabi l'audiència.

[Els apartats 2, 3 i 7 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

Article 430. Sol·licitud d'un nou assenyalament del judici.

Si qualsevol dels qui han d'acudir a l'acte del judici no hi pot assistir per causa de força major o un altre motiu d'anàloga entitat, pot sol·licitar un nou assenyalament de judici. Aquesta sol·licitud s'ha de substanciar i resoldre d'acord amb el que preveu l'article 183.

Article 431. Finalitat del judici.

El judici té com a objecte la pràctica de les proves de declaració de les parts, testifical, informes orals i contradictoris de perits, reconeixement judicial si s'escau i reproducció de paraules, imatges i sons. Així mateix, una vegada practicades les proves, en el judici s'han de formular les conclusions sobre aquestes.

Article 432. Compareixença i incompareixença de les parts.

1. Sens perjudici de la intervenció personal en l'interrogatori que s'hagi admès, les parts han de comparèixer en el judici representades per un procurador i assistides d'un advocat.

2. Si no compareix en el judici cap de les parts, se n'ha d'estendre acta en què es faci constar i el tribunal, sense més tràmits, ha de declarar el plet vist per a sentència. Si només hi compareix alguna de les parts, s'ha de procedir a celebrar el judici.

Article 433. Desenvolupament de l'acte del judici.

1. El judici comença, de conformitat amb el que disposen els articles 299 i següents, practicant les proves admeses, però si s'ha suscitat o se suscita la vulneració de drets fonamentals en l'obtenció o l'origen d'alguna prova, primer s'ha d'emetre resolució sobre aquesta qüestió.

Així mateix, amb caràcter previ a la pràctica de les proves, si s'han al·legat o s'al·leguen fets esdevinguts o coneguts posteriorment a l'audiència prèvia, s'ha d'oir les parts i a la proposició i l'admissió de proves que preveu l'article 286.

2. Practicades les proves, les parts han de formular oralment les seves conclusions sobre els fets controvertits, exposant de manera ordenada, clara i concisa si, a judici seu, els fets rellevants han estat o s'han de considerar admesos i, si s'escau, provats o incerts.

Amb aquesta finalitat, han de fer un breu resum de cada una de les proves practicades sobre aquells fets, amb remissió detallada, si s'escau, a les actuacions del judici. Si entenen que algun fet s'ha de considerar cert en virtut de presumpció, ho han de manifestar així, fonamentant el seu criteri. Així mateix, poden al·legar el que resulti de la càrrega de la prova sobre els fets que considerin dubtosos.

En relació amb el resultat de les proves i l'aplicació de les normes sobre presumpcions i càrrega de la prova, cada part ha de començar referint-se als fets adduïts en suport de les seves pretensions i ha de continuar amb el que es refereixi als fets adduïts per la part contrària.

3. Exposades les seves conclusions sobre els fets controvertits, cada part pot emetre informe sobre els arguments jurídics en què recolzin les seves pretensions, que no poden alterar en aquell moment.

4. Si el tribunal no es considera prou il·lustrat sobre el cas amb les conclusions i els informes previstos en els apartats anteriors, pot concedir a les parts la paraula tantes vegades com ho consideri necessari perquè emetin informe sobre les qüestions que els indiqui.

Article 434. Sentència.

1. La sentència s'ha de dictar dins els vint dies següents a la fi del judici.

2. Si dins el termini per dictar sentència i d'acord amb el que preveuen els articles següents s'acorden diligències finals, queda en suspens el termini per dictar sentència.

3. Es pot suspendre el termini per dictar sentencia en els procediments sobre l’aplicació dels articles 81 i 82 del Tractat de la Comunitat Europea o dels articles 1 i 2 de la Llei de defensa de la competència quan el tribunal tingui coneixement de l’existència d’un expedient administratiu davant la Comissió Europea, la Comissió Nacional de la Competència o els òrgans competents de les comunitats autònomes i sigui necessari conèixer el pronunciament de l’òrgan administratiu. La suspensió s’ha d’adoptar motivadament, amb l’audiència prèvia de les parts, i s’ha de notificar a l’òrgan administratiu. Aquest, al seu torn, ha de traslladar la seva resolució al tribunal.
Contra l’acte de suspensió del procés nomes es pot donar recurs de reposició.

[L'apartat 3 d'aquest article ha estat afegit per la Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència (BOE núm. 159, de 04-07-2007, pp. 28848-28872; Suplement en llengua catalana al núm. 22, pp. 3035-3058)]. Per veure la redacció anterior faci click aquí].

Article 435. Diligències finals. Procedència.

1. Només a instància de part el tribunal pot acordar com a diligències finals, mitjançant interlocutòria, la pràctica d'actuacions de prova, d'acord amb les regles següents:

1a No s'han de practicar com a diligències finals les proves que les parts hagin pogut proposar dins el termini i en la forma escaients, incloses les que hagin pogut proposar després de la manifestació del tribunal a què es refereix l'apartat 1 de l'article 429.

2a Quan, per causes alienes a la part que l'hagi proposada, no s'hagi practicat alguna de les proves admeses.

3a També s'han d'admetre i practicar les proves pertinents i útils que es refereixin a fets nous o de nova notícia que preveu l'article 286.

2. Excepcionalment, el tribunal pot acordar, d'ofici o a instància de part, que es practiquin de nou proves sobre fets rellevants, oportunament al·legats, si els actes de prova anteriors no han resultat conduents a causa de circumstàncies ja desaparegudes i independents de la voluntat i la diligència de les parts, sempre que hi hagi motius fonamentats per creure que les noves actuacions poden permetre adquirir certesa sobre aquells fets.

En aquest cas, en la interlocutòria en què s'acordi la pràctica de les diligències s'han d'expressar detalladament aquelles circumstàncies i aquells motius.

Article 436. Termini per a la pràctica de les diligències finals. Sentència posterior.

1. Les diligències que s’acordin segons el que disposen els articles anteriors s’han de portar a terme, dins el termini de vint dies i en la data que assenyali a aquest efecte, si és necessari, el secretari judicial, en la forma establerta en aquesta Llei per a les proves de la seva classe. Una vegada practicades, les parts poden presentar, dins el cinquè dia, un escrit en què resumeixin i valorin el resultat.

2. El termini de vint dies per dictar sentència torna a computar quan transcorri l'atorgat a les parts per presentar l'escrit a què es refereix l'apartat anterior.

[L'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].