Ley de Enjuiciamiento Civil
Ley de Enjuiciamiento Civil
Llei d'Enjudiciament Civil
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

LEC: Llibre II: Títol I

Amunt Següent

De les disposicions comunes als processos declaratius

 

CAPÍTOL I De les regles per determinar el procés corresponent Arts. 248-255
CAPÍTOL II De les diligències preliminars Arts. 256-263
CAPÍTOL III De la presentació de documents, dictàmens, informes i altres mitjans i instruments Arts. 264-272
CAPÍTOL IV De les còpies dels escrits i els documents i el seu trasllat Arts. 273-280
CAPÍTOL V De la prova: disposicions generals Arts. 281-298
  SECCIÓN 1.ª DE L'OBJECTE, LA NECESSITAT I LA INICIATIVA DE LA PROVA Arts. 281-283
  SECCIÓN 2.ª DE LA PROPOSICIÓ I L'ADMISS Arts. 284-288
  SECCIÓN 3.ª D'ALTRES DISPOSICIONS GENERALS SOBRE LA PRÀCTICA DE LA PROVA Arts. 289-292
  SECCIÓN 4.ª DE L'ANTICIPACIÓ I DE L'ASSEGURAMENT DE LA PROVA Arts. 293-298
CAPÍTOL VI Dels mitjans de prova y les presumpcions Arts. 299-386
  SECCIÓN 1.ª DE L'INTERROGATORI DE LES PARTS Arts. 301-316
  SECCIÓN 2.ª DELS DOCUMENTS PÚBLICS Arts. 317-323
  SECCIÓN 3.ª DELS DOCUMENTS PRIVATS Arts. 324-327
  SECCIÓN 4.ª DE LES DISPOSICIONS COMUNES A LAS DUES SECCIONS ANTERIORS Arts. 328-334
  SECCIÓN 5.ª DEL DICTAMEN DE PERITS Arts. 335-352
  SECCIÓN 6.ª DEL RECONEIXEMENT JUDICIAL Arts. 353-359
  SECCIÓN 7.ª DE L'INTERROGATORI DE TESTIMONIS Arts. 360-381
  SECCIÓN 8 DE LA REPRODUCCIÓ DE LA PARAULA. EL SO I LA IMATGE I DELS INSTRUMENTS QUE PERMETEN ARXIVAR I CONEIXER DADES RELLEVANTS PER AL PROCÉS Arts. 382-384
  SECCIÓN 9.ª DE LES PRESUMPCIONS Arts. 385-386
CAPÍTOL VII De les estions incidentals Arts. 387-393
CAPÍTOL VIII De la condemna a costes Arts. 394-398

CAPÍTOL I

De les regles per determinar el procés corresponent

 

Article 248. Classes de processos declaratius.

1. Qualsevol contesa judicial entre parts que no tingui assenyalada per la Llei una altra tramitació, s'ha de tractar i decidir en el procés declaratiu que correspongui.

2. Pertanyen a la classe dels processos declaratius:

1r El judici ordinari.

2n El judici verbal.

3. Les normes de determinació de la classe de judici per raó de la quantia només s'apliquen en defecte d'una norma per raó de la matèria.

 

Article 249. Àmbit del judici ordinari.

1. S'han de decidir en el judici ordinari, sigui quina sigui la quantia:

1r Les demandes relatives a drets honorífics de la persona.

2n Les que pretenguin la tutela del dret a l'honor, a la intimitat i a la pròpia imatge, i les que demanin la tutela judicial civil de qualsevol altre dret fonamental, llevat de les que es refereixin al dret de rectificació. En aquests processos, sempre n'ha de ser part el ministeri fiscal i la tramitació ha de tenir caràcter preferent.

3r Les demandes sobre impugnació d'acords socials adoptats per juntes o assemblees generals o especials de socis o d'obligacionistes o per òrgans col·legiats d'administració en entitats mercantils.

4t Les demandes en matèria de competència deslleial, defensa de la competència, en aplicació dels articles 81 i 82 del Tractat de la Comunitat Europea o dels articles 1 i 2 de la Llei de defensa de la competència, propietat industrial, propietat intel·lectual i publicitat, sempre que no versin exclusivament sobre reclamacions de quantitat, cas en que es tramiten pel procediment que els correspongui en funció de la quantia que es reclami. No obstant això, cal atenir-se al que disposa el punt 12 de l’apartat 1 de l’article 250 d’aquesta Llei quan es tracti de l’exercici de l’acció de cessació en defensa dels interessos  col·lectius i dels interessos difusos dels consumidors i usuaris en matèria de publicitat.

5è Les demandes en les quals s’exercitin accions relatives a condicions generals de contractació en els casos que preveu la legislació sobre aquesta matèria, llevat del que disposa el punt 12è de l’apartat 1 de l’article 250.

6è Les que versin sobre qualssevol assumptes relatius a arrendaments urbans o rústics de béns immobles, llevat que es tracti de reclamacions de rendes o quantitats degudes per l’arrendatari o del desnonament per manca de pagament o per extinció del termini de la relació arrendatícia.

7è Les que exerceixin una acció de retracte de qualsevol tipus.

8è Quan s'exerceixin les accions que atorga a les juntes de propietaris i a aquests la Llei de propietat horitzontal, sempre que no versin exclusivament sobre reclamacions de quantitat, cas en què s'han de tramitar pel procediment que correspongui.

2. També s'han de decidir en el judici ordinari les demandes la quantia de les quals excedeixi els tres mil euros i aquelles l'interès econòmic de les quals sigui impossible de calcular, ni tan sols de manera relativa.

[Aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de cinc-centes mil pessetes a tres mil euros(BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp.49708-49709)].

[Aquest article está redactat de conformitat amb la Ley 39/2002, de 28 de octubre, de transposición al ordenamiento jurídico español de diversas directivas comunitarias en materia de protección de los intereses de los consumidores y usuarios (BOE núm. 259, de 28-10-2002, pp. 37922-37933; Suplement en llengua catalana al núm. 259, pp. 2955-2966). Per veure la redacció anterior d'aquest article faci click aquí].

[El número 4t de l'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb a Llei 15/2007, de 3 de juliol, de defensa de la competència (BOE núm. 159, de 04-07-2007, pp. 28848-28872; Suplement en llengua catalana al núm. 22, pp. 3035-3058)]. Per veure la redacció anterior faci click aquí].

[L'ordinal 6è de l'apartat 1 d'aquest article ha estat modificat conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].Per veure la redacció anterior feu click aquí].

 

Article 250. Àmbit del judici verbal.

S'han de decidir en judici verbal, sigui quina sigui la quantia, les demandes següents:

1r Les que versin sobre reclamació de quantitats per impagament de rendes i quantitats degudes i les que, igualment, amb fonament en l’impagament de la renda o quantitats degudes per l’arrendatari, o en l’expiració del termini fixat contractualment o legalment, pretenguin que el propietari, usufructuari o qualsevol altra persona amb dret a posseir una finca rústica o urbana donada en arrendament, ordinari o financer o en parceria, recuperin la possessió de la finca esmentada.

2n Les que pretenguin la recuperació de la possessió plena d'una finca rústica o urbana, cedida en precari, pel propietari, l'usufructuari o qualsevol altra persona amb dret a posseir la dita finca.

3r Les que pretenguin que el tribunal posi en possessió de béns a qui els hagi adquirit per herència si no els posseeix ningú a títol de propietari o usufructuari.

4t Les que pretenguin la tutela sumària de la tinença o de la possessió d'una cosa o un dret per qui n'hagi estat desposseït o pertorbat en el seu gaudi.

5è Les que pretenguin que el tribunal resolgui, amb caràcter sumari, la suspensió d'una obra nova.

6è Les que pretenguin que el tribunal resolgui, amb caràcter sumari, la demolició o l'enderrocament d'una obra, un edifici, un arbre, una columna o qualsevol altre objecte anàleg en estat de ruïna i que amenaci de causar danys a qui demandi.

7è Les que, instades pels titulars de drets reals inscrits en el Registre de la propietat, demandin l'efectivitat d'aquells drets davant dels qui s'hi oposin o en pertorbin l'exercici sense que disposin d'un títol inscrit que legitimi l'oposició o la pertorbació.

8è Les que sol·licitin aliments deguts per disposició legal o per un altre títol.

9è Les que suposin l'exercici de l'acció de rectificació de fets inexactes i perjudicials.

10è Les que pretenguin que el tribunal emeti resolució, amb caràcter sumari, sobre l'incompliment pel comprador de les obligacions derivades dels contractes inscrits en el Registre de venda a terminis de béns mobles i formalitzats en el model oficial establert a aquest efecte, per tal d'obtenir una sentència condemnatòria que permeti dirigir l'execució exclusivament sobre el bé o els béns adquirits o finançats a terminis.

11è Les que pretenguin que el tribunal emeti resolució, amb caràcter sumari, sobre l'incompliment d'un contracte d'arrendament financer o un contracte de venda a terminis amb reserva de domini, sempre que en ambdós casos estiguin inscrits en el Registre de venda a terminis de béns mobles i formalitzats en el model oficial establert a aquest efecte, mitjançant l'exercici d'una acció exclusivament encaminada a obtenir el lliurament immediat del bé a l'arrendador financer o al venedor o el finançador en el lloc indicat en el contracte, amb la declaració prèvia de resolució del contracte, si s'escau.

2. S'han de decidir també en el judici verbal les demandes la quantia de les quals no excedeixi tres mil euros i no es refereixin a cap de les matèries que preveu l'apartat 1 de l'article anterior.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 39/2002, de 28 de octubre, de transposición al ordenamiento jurídico español de diversas directivas comunitarias en materia de protección de los intereses de los consumidores y usuarios (BOE núm. 259, de 28-10-2002, pp. 37922-37933). Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui aquí.]

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 42/2003, de 21 de noviembre, de modificación del Código Civil y de la Ley de Enjuiciamiento Civil en materia de relaciones familiares de los nietos con los abuelos (BOE núm. 280, de 22-11-2003, pp. 41421-41422). Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui aquí.]

[Aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de cinc-centes mil pessetes per tres mil euros (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp. 49708-49709)].


[L'ordinal 1r de l'apartat 1 d'aquest article ha estat modificat conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].Per veure la redacció anterior feu click aquí].
     
     
 

Article 251. Regles de determinació de la quantia.

La quantia es fixa segons l'interès econòmic de la demanda, que es calcula d'acord amb les regles següents:

1a Si es reclama una quantitat de diners determinada, la quantia de la demanda ha d'estar representada per aquesta quantitat, i si manca la determinació, fins i tot de manera relativa, la demanda s'ha de considerar de quantia indeterminada.

2a Quan l'objecte del procés és la condemna de donar béns mobles o immobles, amb independència que la reclamació es basi en drets reals o personals, cal atenir-se al valor d'aquests en el moment d'interposar la demanda, d'acord amb els preus corrents en el mercat o en la contractació de béns de la mateixa classe.

Per a aquest càlcul l'actor es pot servir de qualssevol valoracions oficials dels béns litigiosos, si no és possible determinar-ne el valor per altres mitjans, i no es pot atribuir als immobles un valor inferior al que consti en el cadastre.

3a La regla de càlcul anterior també s'aplica:

1r A les demandes adreçades a garantir el gaudi de les facultats que es deriven del domini.

2n A les demandes que afectin la validesa, la nul·litat o l'eficàcia del títol de domini, com també l'existència o l'extensió del domini mateix.

3r A aquelles altres peticions, diferents de les que estableixen els dos casos anteriors, en què la satisfacció de la pretensió depengui del fet que el demandant acrediti la condició de propietari.

4t A les demandes basades en el dret a adquirir la propietat d'un bé o un conjunt de béns, ja sigui perquè es posseeix un dret de crèdit que ho reconeix, ja sigui per qualsevol de les maneres d'adquisició de la propietat, o pel dret de retracte, de tempteig o d'opció de compra; quan el bé es reclami com a objecte d'una compravenda, té preferència com a criteri de valoració el preu pactat en el contracte, sempre que no sigui inferior en el cas dels immobles al seu valor cadastral.

5è Quan el procés versi sobre la possessió i no hi sigui aplicable una altra regla d'aquest article.

6è A les accions de delimitació, fitació i divisió de la cosa comuna.

4a En els casos en què la reclamació versi sobre l'usdefruit o la nua propietat, l'ús, l'habitació, l'aprofitament per torns o un altre dret real limitatiu del domini no subjecte a cap regla especial, el valor de la demanda es fixa atenent la base imposable tributària sobre la qual giri l'impost per a la constitució o la transmissió d'aquests drets.

5a El valor d'una demanda relativa a una servitud és el preu satisfet per la seva constitució si consta i la seva data no és anterior en més de cinc anys. Altrament, s'ha d'estimar per les regles legals establertes per fixar el preu de la constitució en el moment del litigi, sense tenir en compte la manera com s'ha adquirit i, a falta d'aquestes regles, cal considerar com a quantia la vintena part del valor dels predis dominant i servent, tenint en compte el que disposa la regla segona d'aquest article sobre béns mobles i immobles.

6a En les demandes relatives a l'existència, la inexistència, la validesa o l'eficàcia d'un dret real de garantia, el valor és el de l'import de les sumes garantides per tots els conceptes.

7a En els judicis sobre el dret a exigir prestacions periòdiques, tant si són temporals com vitalícies, s'ha de calcular el valor per l'import d'una anualitat multiplicat per deu, llevat que el termini de la prestació sigui inferior a un any, en què cal atenir-se a l'import total de la prestació.

8a En els judicis que versin sobre l'existència, la validesa o l'eficàcia d'un títol obligacional, el valor s'ha de calcular pel total del que es deu, encara que sigui pagador a terminis. Aquest criteri de valoració és aplicable en els processos l'objecte dels quals sigui la creació, la modificació o l'extinció d'un títol obligacional o d'un dret de caràcter personal, sempre que no hi sigui aplicable una altra regla d'aquest article.

9a En els judicis sobre arrendaments de béns, excepte quan tinguin per objecte reclamacions de les rendes o quantitats degudes, la quantia de la demanda és l’import d’una anualitat de renda, sigui quina sigui la periodicitat amb què aquesta aparegui fixada en el contracte.

10a En aquells casos en què la demanda versi sobre valors negociats en borsa, la quantia la determina la mitjana del canvi mitjà ponderat dels valors, determinat d'acord amb la legislació aplicable durant l'any natural anterior a la data d'interposició de la demanda, o la mitjana del canvi mitjà ponderat dels valors durant el període en què aquests s'hagin negociat a la borsa, quan el període esmentat sigui inferior a l'any.

Si es tracta de valors negociats en un altre mercat secundari, la quantia la determina el tipus mitjà de negociació dels valors durant l'any natural anterior a la interposició de la demanda, en el mercat secundari on es negociïn, o el tipus mitjà de negociació durant el temps en què s'hagin negociat en el mercat secundari, quan els valors s'hagin negociat en aquest mercat per un període inferior a l'any.

El tipus mitjà de negociació o, si s'escau, la mitjana del canvi mitjà ponderat, s'ha d'acreditar mitjançant una certificació expedida per l'òrgan rector del mercat secundari de què es tracti.

Si els valors no tenen negociació, la quantia s'ha de calcular d'acord amb les normes de valoració comptable vigents en el moment d'interposició de la demanda.

11a Quan la demanda tingui com a objecte una prestació de fer, la seva quantia ha de consistir en el cost d'allò que s'insti a fer o en l'import dels danys i perjudicis derivats de l'incompliment, sense que en aquest cas siguin acumulables totes dues quantitats, llevat de si a més a més d'instar-se'n el compliment, es pretén també la indemnització. L'import o el càlcul dels danys i perjudicis s'ha de tenir en compte quan la prestació sigui personalíssima o consisteixi en un no-fer, i això fins i tot si el que s'insta amb caràcter principal és el compliment.

12a En els plets relatius a una herència o a un conjunt de masses patrimonials o patrimonis separats, s'han d'aplicar les regles anteriors pel que fa als béns, els drets o els crèdits que figurin compresos en l'herència o en el patrimoni objecte del litigi.

[La regla 9 d'aquest article ha estat modificada conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].Per veure la redacció anterior feu click aquí].

 

Article 252. Regles especials en casos de processos amb pluralitat d'objectes o de parts.

Quan en el procés hi hagi una pluralitat d'objectes o de parts, la quantia de la demanda s'ha de calcular d'acord amb les regles següents:

1a Quan en la demanda s'acumulin diverses accions principals, que no provinguin d'un mateix títol, la quantia de la demanda la determina la quantia de l'acció de més valor. Cal seguir el mateix criteri per al cas que les accions estiguin acumulades de manera eventual.

2a Si les accions acumulades provenen del mateix títol o amb l’acció principal es demanen accessòriament interessos, fruits, rendes o danys i perjudicis, la quantia ve determinada per la suma del valor de totes les accions acumulades. Però si l’import de qualsevol de les accions no és cert i líquid, només s’ha de tenir en compte el valor de les accions l’import de les quals sí que ho és.

Per fixar el valor no s’han de tenir en compte els fruits, interessos o rendes per córrer, sinó només els vençuts. Tampoc s’ha de tenir en compte la petició de condemna en costes.

Sense perjudici d’això, si les accions acumulades són la de desnonament per manca de pagament o per expiració legal o contractual del termini, i la de reclamació de rendes o quantitats degudes, la quantia de la demanda ve determinada per l’acció de valor més alt.

3a Quan en una mateixa demanda s'acumulin diverses accions reals referides a un mateix bé moble o immoble, la quantia mai no pot ser superior al valor de la cosa litigiosa.

4a Quan es reclamin diversos terminis vençuts d'una mateixa obligació cal tenir en compte com a quantia la suma dels imports reclamats, llevat que se sol·liciti en la demanda una declaració expressa sobre la validesa o l'eficàcia de l'obligació, en què cal atenir-se al valor total de l'obligació. Si l'import d'algun dels terminis no és cert, aquest s'ha d'excloure del còmput de la quantia.

5a No afecten la quantia de la demanda, o la de la classe de judici a seguir per raó de la quantia, la reconvenció ni l'acumulació d'interlocutòries.

6a La concurrència de diversos demandants o de diversos demandats en una mateixa demanda no afecta per res la determinació de la quantia, quan la petició sigui la mateixa per a tots ells. El mateix s'esdevé quan els demandants o demandats ho siguin en virtut de vincles de solidaritat.

7a Quan la pluralitat de parts també determini la pluralitat de les accions afirmades, la quantia s'ha de determinar segons les regles de determinació de la quantia que conté aquest article.

8a En cas d'ampliació de la demanda, cal atenir-se també al que ordenen les regles anteriors.

[La regla 2 d'aquest article ha estat modificada conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].Per veure la redacció anterior feu click aquí].

 

Article 253. Expressió de la quantia en la demanda.

1. L'actor ha d'expressar justificadament en el seu escrit inicial la quantia de la demanda. Aquesta quantia s'ha de calcular, en tot cas, d'acord amb les regles dels articles anteriors.

L'alteració del valor dels béns objecte del litigi que sobrevingui un cop interposada la demanda no implica la modificació de la quantia ni la de la classe de judici.

2. La quantia de la demanda s'ha d'expressar amb claredat i precisió. No obstant això, es pot indicar de manera relativa si l'actor justifica degudament que l'interès econòmic del litigi almenys iguala la quantia mínima corresponent al judici ordinari, o que no excedeix la màxima del judici verbal. En cap cas l'actor no es pot limitar a indicar la classe de judici a seguir, ni fer recaure en el demandat la càrrega de determinar la quantia.

3. Quan l'actor no pugui determinar la quantia ni tan sols de manera relativa, perquè l'objecte no té interès econòmic, perquè aquest interès no es pot calcular d'acord amb cap de les regles legals de determinació de la quantia, o perquè, encara que hi hagi una regla de càlcul aplicable, no es pot determinar la quantia en el moment d'interposar la demanda, aquesta s'ha de substanciar d'acord amb les vies del judici ordinari.

 

Article 254. Control d'ofici de la classe de judici per raó de la quantia.

1. Al judici, se li ha de donar inicialment la tramitació que indiqui l'actor en la seva demanda.

Tanmateix, si en vista de les al·legacions de la demanda el tribunal adverteix que el judici elegit per l'actor no correspon al valor assenyalat o a la matèria a què es refereix la demanda, el tribunal, mitjançant provisió, ha de donar a l'afer la tramitació que correspongui, sense que estigui vinculat pel tipus de judici sol·licitat en la demanda.

2. Si, en contra del que ha assenyalat l'actor, el tribunal considera que la demanda és d'una quantia inestimable o no determinable, ni fins i tot de manera relativa, i que per tant no és procedent seguir les vies del judici verbal, mitjançant provisió, ha de donar d'ofici a l'afer la tramitació del judici ordinari, sempre que consti la designació d'un procurador i la signatura d'un advocat.

3. Es poden corregir d'ofici els errors aritmètics de l'actor en la determinació de la quantia. També els errors consistents en la selecció defectuosa de la regla legal de càlcul de la quantia, si en la demanda hi ha elements fàctics suficients per poder-la determinar correctament per mitjà de operacions matemàtiques simples.

Una vegada calculada adequadament la quantia, cal donar al procés el curs que correspongui.

4. En cap cas el tribunal no pot inadmetre la demanda perquè entengui inadequat el procediment per raó de la quantia. Però si la demanda es limita només a indicar la classe de judici que correspon, o si, després d'apreciar d'ofici que la quantia fixada és incorrecta, no hi ha en la demanda elements suficients per calcular-la correctament, no s'ha de donar curs a les actuacions fins que l'actor no solucioni el defecte de què es tracti.

El termini per esmenar-lo és de deu dies, passats els quals la demanda s'ha d'arxivar definitivament.

 

Article 255. Impugnació de la quantia i de la classe de judici per raó de la quantia.

1. El demandat pot impugnar la quantia de la demanda quan entengui que, si s'hagués determinat de manera correcta, el procediment a seguir seria un altre, o hi seria procedent el recurs de cassació.

2. En el judici ordinari s'ha d'impugnar l'adequació del procediment per raó de la quantia en la contestació a la demanda i la qüestió s'ha de resoldre en l'audiència prèvia al judici.

3. En el judici verbal, el demandat ha d'impugnar la quantia o la classe de judici per raó de la quantia en la vista, i el tribunal ha de resoldre la qüestió a l'acte, abans d'entrar en el fons de l'afer i amb el tràmit previ d'audiència de l'actor.

 

CAPÍTOL II

De les diligències preliminars

 

Article 256. Classes de diligències preliminars i sol·licitud.

1. Qualsevol judici es pot preparar:

1r Per petició que la persona a qui s'adreçaria la demanda declari, sota jurament o promesa de dir la veritat, sobre algun fet relatiu a la seva capacitat, representació o legitimació, el coneixement del qual sigui necessari per al plet, o exhibeixi els documents en els quals consti aquesta capacitat, representació o legitimació.

2n Mitjançant sol·licitud que la persona a la qual es pretén demandar exhibeixi la cosa que tingui en poder seu i a la qual s'hagi de referir el judici.

3r Per petició de qui es consideri hereu, cohereu o legatari, d'exhibició, per qui ho tingui en poder seu, de l'acte d'última voluntat del causant de l'herència o el llegat.

4t Per petició d'un soci o comuner perquè se li exhibeixin els documents i els comptes de la societat o la comunitat, adreçada a aquestes o al consoci o copropietari que els tingui en poder seu.

5è Per petició de qui es consideri perjudicat per un fet que pot estar cobert per assegurança de responsabilitat civil, que exhibeixi el contracte d'assegurança qui el tingui en poder seu.

6è Per petició de qui pretengui iniciar un procés per a la defensa dels interessos col·lectius de consumidors i usuaris per tal de concretar els integrants del grup d'afectats quan, sense estar determinats, siguin fàcilment determinables. A aquest efecte, el tribunal ha d'adoptar les mesures oportunes per la indagació dels integrants del grup, d'acord amb les circumstàncies del cas i de conformitat amb les dades subministrades pel sol·licitant, incloent-hi el requeriment al demandat perquè col·labori en aquesta determinació.

7è Mitjançant la sol·licitud, formulada per qui pretengui exercitar una acció per infracció d’un dret de propietat industrial o d’un dret de propietat intel·lectual comesa mitjançant actes desenvolupats a escala comercial, de diligències d’obtenció de dades sobre l’origen i les xarxes de distribució de les mercaderies o serveis que infringeixen un dret de propietat intel·lectual o de propietat industrial i, en particular, els següents:

a) Els noms i les adreces dels productors, fabricants, distribuïdors, subministradors i prestadors de les mercaderies i els serveis, així com dels qui, amb fins comercials, hagin estat en possessió de les mercaderies.

 b) Els noms i les adreces dels majoristes i detallistes als qui s’hagin distribuïr les mercaderies o els serveis.

c) Les quantitats produïes, fabricades, lliurades, rebudes o encarregades, i les quantitats satisfetes com a preu per les mercaderies o les serveis de què es tracti i els models i les característiques tècniques de les mercaderies.

Les diligències consisteixen en l’interrogatori de:

a) Qui el sol·licitant consideri autor de la violació

b) Qui, a escala comercial, hagi prestat o utilitzat serveis o hagi estat en possessió de mercaderies que puguin haver lesionat els drets de propietat industrial o intel·lectual.

c) Qui, a escala comercial, hagi utilitzat serveis o hagi estat en possessió de mercaderies que puguin haver lesionat els drets de propietat industrial o intel·lectual.

d) Aquell a qui els anteriors hagin atribuïr intervenció en els processos de producció fabricació distribució o prestació de les mercaderies i serveis.

La sol·licitud d’aquestes diligències es pot estendre al requeriment d’exhibició de tots els documents que acreditin les dades de les quals tracti l’interrogatori.

Per petició de qui pretengui exercitar una acció per infracció d’un dret de propietat industrial o d’un dret de propietat intel·lectual comesa mitjançant actes duts a terme a escala comercial, de l’exhibició dels documents bancaris, financers, comercials o duaners, produïts en un determinat temps i que es presumeixin en poder de qui seria demandat com a responsable. La sol·licitud s’ha d’acompanyar d’un principi de prova de la realitat de la infracció que pot consistir en la presentació d’una mostra dels exemplars, mercaderies o productes en els quals materialitzi aquella infracció El sol·licitant pot demanar que el secretari estengui testimoni dels documents exhibits si el requerit no està disposat a desprendre’s del document per incorporar-lo a la diligència practicada. La mateixa sol·licitud pot formular en relació amb el que estableix l’útim paràgraf del número anterior.

Als efectes dels números 7èi 8è d’aquest apartat, s’entén per actes duts a terme a escala comercial els que són realitzats per obtenir beneficis econòmics o comercials directes o indirectes.  

9è Per petició de les diligències i les investigacions que, per a la protecció de determinats drets, prevegin les lleis especials corresponents.

2. En la sol·licitud de diligències preliminars se n'han d'expressar els fonaments, amb referència circumstanciada a l'afer objecte del judici que es vulgui preparar.

3. Les despeses que s'ocasionin a les persones que hagin d'intervenir en les diligències són a càrrec del sol·licitant de les diligències preliminars. En demanar-les, el sol·licitant ha d'oferir caució per respondre tant d'aquestes despeses com dels danys i perjudicis que se'ls puguin irrogar. La caució es perd, a favor de les dites persones, si transcorregut un mes des de la terminació de les diligències, es deixa d'interposar la demanda, sense justificació suficient, a judici del tribunal.

La caució es pot prestar en la forma que preveu el paràgraf segon de l'apartat 2 de l'article 64 d'aquesta Llei.

[A l'apartat 1 de l'article 256, el número 7è passa a ser el 9è i s'introdueixen dos nous números, el 7è i el 8è de conformitat amb la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris (BOE núm. 134, de 06-06-2006, pp. 21230-21238; Suplement en llengua catalana al núm. 13, pp. 1861-1868). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 257. Competència.

1. És competent per resoldre sobre les peticions i sol·licituds a què es refereix l’article anterior el jutge de primera instància o mercantil, quan sigui procedent, del domicili de la persona que, si s’escau, hagi de declarar, exhibir o intervenir d’una altra manera en les actuacions que s’acordin per preparar el judici.

En els casos dels números 6è 7è 8è i 9è de l’apartat 1 de l’article anterior, és competent el tribunal davant el qual s’hagi de presentar la demanda determinada. Si, en aquests casos, se sol·liciten noves diligències, arran del resultat de les fins aleshores practicades, es poden instar del mateix tribunal o bé del que, arran dels fets descoberts en l’anterior diligència, resultaria competent per conèixer de la mateixa pretensió o de noves pretensions que eventualment es puguin acumular.

2. No s'admet la declinatòria en les diligències preliminars, però el jutge a qui se sol·licitin ha de revisar d'ofici la seva competència i, si entén que no li correspon conèixer de la sol·licitud, s'ha d'abstenir de conèixer-ne i indicar al sol·licitant el jutjat de primera instància al qual ha d'acudir. Si aquest s'inhibeix en la seva competència, ha de decidir el conflicte negatiu el tribunal immediatament superior comú, segons el que preveu l'article 60 d'aquesta Llei.

[L'apartat 1 de l'article 257 està redactat de conformitat amb la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris (BOE núm. 134, de 06-06-2006, pp. 21230-21238; Suplement en llengua catalana al núm. 13, pp. 1861-1868). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 258. Decisió sobre les diligències preliminars i recurs.

1. Si el tribunal aprecia que la diligència és adequada a la finalitat que el sol·licitant persegueix i que en la sol·licitud concorren causa justa i interès legítim, ha d'accedir a la pretensió i fixar la caució que s'hagi de prestar. El tribunal ha de rebutjar la petició de diligències efectuada si considera que aquestes no són justificades. La sol·licitud s'ha de resoldre en els cinc dies següents a la presentació.

2. Contra la interlocutòria que acordi les diligències no es pot interposar cap recurs. Contra la que les denegui es pot presentar recurs d'apel·lació.

3. Si la caució ordenada pel tribunal no es presta dins de tres dies, comptats des que es dicti la interlocutòria en què concedeixi les diligències, cal arxivar definitivament les actuacions.

 

Article 259. Citació per a la pràctica de diligències preliminars.

1. En la interlocutòria en què s'accedeixi a la sol·licitud s'han de citar i requerir els interessats perquè, a la seu del tribunal o en el lloc i de la manera que es considerin oportuns, i dins els deu dies següents, portin a terme la diligència que hagi estat sol·licitada i acordada.

2. Per examinar els documents i títols a què es refereixen les diligències que assenyala l'apartat 1 de l'article 256, el sol·licitant pot acudir a la seu del tribunal assessorat per un expert en la matèria, que ha d'actuar sempre a càrrec del sol·licitant.

3. En el cas de les diligècies de l’article 256.1.7è per garantir la confidencialitat de la informaciórequerida, el tribunal pot ordenar que la pràtica de l’interrogatori se celebri a porta tancada. Aquesta decisiós’ha d’adoptar en la forma establerta a l’article 138.3 i a sol·licitud de qualsevol que acrediti interè legíim.

4. La informació obtinguda mitjançant les diligècies dels números 7è 8è de l’apartat 1 de l’article 256 s’ha d’utilitzar exclusivament per a la tutela jurisdiccional dels drets de propietat industrial o de propietat intel·lectual del sol·licitant de les mesures, amb prohibició de divulgar-la o comunicar-la a tercers. A instàcia de qualsevol interessat, el tribunal pot atribuir caràter reservat a les actuacions, per garantir la proteccióde les dades i informacióque tinguin caràter confidencial.

[Els apartats 3 i 4 d'aquest article han estat afegits de conformitat amb la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris (BOE núm. 134, de 06-06-2006, pp. 21230-21238; Suplement en llengua catalana al núm. 13, pp. 1861-1868). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 260. Oposició a la pràctica de diligències preliminars. Efectes de la decisió.

1. Dins els cinc dies següents a aquell en què rebi la citació, la persona requerida per a la pràctica de diligències preliminars s'hi pot oposar, i en aquest cas, s'han de citar les parts per a una vista, que s'ha de celebrar en la forma establerta per als judicis verbals.

2. Celebrada la vista, el tribunal ha de resoldre, mitjançant interlocutòria, si considera que l'oposició és justificada o si, contràriament, no té justificació.

3. Si el tribunal considera injustificada l'oposició, ha de condemnar el requerit a pagar les costes causades per l'incident. Aquesta decisió s'ha d'acordar mitjançant interlocutòria, contra la qual no és possible cap recurs.

4. Si el tribunal considera justificada l'oposició, ho ha de declarar mitjançant interlocutòria, que pot ser objecte de recurs d'apel·lació.

 

Article 261. Negativa a portar a terme les diligències.

Si la persona citada i requerida no atén el requeriment ni formula oposició, el tribunal ha d’acordar, quan sigui proporcionat, les mesures següents, per mitjà d’una interlocutòia, en la qual ha d’expressar les raons que les exigeixen:

1a Si s’ha demanat declaraciósobre fets relatius a la capacitat, representacióo legitimaciódel citat, es poden tenir afirmativament per respostes les preguntes que el sol·licitant pretengui formular-li i els fets corresponents s’han de considerar admesos a efectes del judici posterior.

2a Si s’ha sol·licitat l’exhibicióde tíols i documents i el tribunal aprecia que hi ha indicis suficients que poden trobar-se en un lloc determinat, ha d’ordenar l’entrada i registre del lloc esmentat, i procedir, si se’n troben, a ocupar els documents i a posar-los a disposiciódel sol·licitant, a la seu del tribunal.

3a Si es tracta de l’exhibiciód’una cosa i es coneix o presumeix fundadament el lloc en quèes troba, s’ha de procedir de manera semblant al que disposa el núero anterior i s’ha de presentar la cosa al sol·licitant, que pot demanar el dipòit o mesura de garantia mé adequada per a la seva conservació

4a Si s’ha demanat l’exhibicióde documents comptables, es poden tenir per certs, als efectes del judici posterior, els comptes i les dades que presenti el sol·licitant.

5a Si es tracta de les diligècies que preveu l’article 256.1.6è davant la negativa del requerit o de qualsevol altra persona que pugui col·laborar en la determinaciódels integrants del grup, el tribunal ha d’ordenar que s’acordin les mesures d’intervenció necessàies, inclosa la d’entrada i registre, per trobar els documents o dades necessàies, sense perjudici de la responsabilitat penal en quèes pugui incórer per desobediècia a l’autoritat judicial. Les mateixes mesures ha d’ordenar el tribunal en els casos dels núeros 5 bis, 7èi 8ède l’apartat 1 de l’article 256, davant la negativa del requerit a l’exhibicióde documents.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris (BOE núm. 134, de 06-06-2006, pp. 21230-21238; Suplement en llengua catalana al núm. 13, pp. 1861-1868). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 262. Decisió sobre aplicació de la caució.

1. Quan s'hagin practicat les diligències acordades o el tribunal les denegui perquè considera justificada l'oposició, ha d'emetre resolució en el termini de cinc dies, mitjançant interlocutòria, sobre l'aplicació de la caució en vista de la petició d'indemnització i de la justificació de despeses que se li presenti, oït el sol·licitant. La decisió sobre l'aplicació de la caució és apel·lable sense efectes suspensius.

2. Quan, aplicada la caució de conformitat amb l'apartat anterior, quedi romanent, no s'ha de tornar al sol·licitant de les diligències fins que transcorri el termini d'un mes que preveu l'apartat 3 de l'article 256.

 

Article 263. Diligències preliminars previstes en lleis especials.

Quan es tracti de les diligències a què es refereix l’article 256.1.9è els preceptes d’aquest capítol s’apliquen en el que no s’oposi al que disposa la legislacióespecial sobre la matèia de què es tracti.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris (BOE núm. 134, de 06-06-2006, pp. 21230-21238; Suplement en llengua catalana al núm. 13, pp. 1861-1868). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].
 

CAPÍTOL III

De la presentació de documents, dictàmens, informes i altres mitjans i instruments

 

Article 264. Documents processals.

Amb la demanda, la resposta o, si s'escau, en comparèixer a la vista del judici verbal, s'han de presentar:
1r El poder notarial conferit al procurador sempre que aquest hi intervingui i la representació no s'atorgui apud acta.

2n Els documents que acreditin la representació que s'atribueix el litigant.

3r Els documents o els dictàmens que acreditin el valor de la cosa litigiosa, a efectes de competència i procediment.

 

Article 265. Documents i altres escrits i objectes relatius al fons de l'afer.

1. A qualsevol demanda o resposta, s'hi han d'adjuntar:

1r Els documents en què les parts fonamenten el seu dret a la tutela judicial que pretenen.

2n Els mitjans i els instruments a què es refereix l'apartat 2 de l'article 299, si s'hi fonamenten les pretensions de tutela formulades per les parts.

3r Les certificacions i les notes sobre qualssevol assentaments del registre o sobre el contingut de llibres registre, actuacions o expedients de qualsevol classe.

4t Els dictàmens pericials en què les parts recolzin les seves pretensions, sens perjudici del que disposen els articles 337 i 339 d'aquesta Llei. En el cas que alguna de les parts sigui titular del dret d'assistència jurídica gratuïta, no ha d'aportar amb la demanda o amb la contestació el dictamen, sinó simplement anunciar-lo d'acord amb el que preveu l'apartat 1 de l'article 339.

5è Els informes, elaborats per professionals de la investigació privada legalment habilitats, sobre fets rellevants en què les parts recolzin les seves pretensions.

Sobre aquests fets, si no són reconeguts com a certs, cal practicar una prova testifical.

2. Només quan les parts, en presentar la demanda o la contestació, no puguin disposar dels documents, els mitjans i els instruments a què es refereixen els tres primers números de l'apartat anterior, poden designar l'arxiu, el protocol o el lloc on siguin, o el registre, el llibre registre, les actuacions o l'expedient del qual es pretengui obtenir una certificació.

Si el que es pretén aportar al procés és en un arxiu, un protocol, un expedient o un registre del qual es pot demanar i obtenir còpies fefaents, s'ha d'entendre que l'actor disposa d'això; ho ha d'adjuntar a la demanda, i no es pot limitar a fer la designació a què es refereix el paràgraf anterior.

3. No obstant el que disposen els apartats anteriors, l'actor pot presentar a l'audiència prèvia al judici els documents, els mitjans, els instruments, els dictàmens i els informes, relatius al fons de l'afer, l'interès o la rellevància dels quals només es posi de manifest a conseqüència d'al·legacions efectuades pel demandat en la contestació a la demanda.

4. En els judicis verbals, el demandat ha d'aportar els documents, els mitjans, els instruments, els dictàmens i els informes a què es refereix l'apartat 1 a l'acte de la vista.

 

Article 266. Documents exigits en casos especials.

S'han d'adjuntar a la demanda:

1r Les certificacions i els testimonis que acreditin que ha acabat el procés i que s'hi ha reclamat o presentat recurs quan s'interposi demanda de responsabilitat civil contra jutges i magistrats per danys i perjudicis causats en l'exercici de les seves funcions, amb dol, culpa o ignorància inexcusable.

2n Els documents que justifiquin complidament el títol en virtut del qual es demanen aliments, quan aquest sigui l'objecte de la demanda.

3r Els documents que constitueixin un principi de prova del títol en què es fonamenten les demandes de retracte i, quan la consignació del preu s'exigeixi per llei o per contracte, el document que acrediti haver consignat, si és conegut, el preu de la cosa objecte de retracte o haver constituït caució que garanteixi la consignació quan se'n conegui el preu.

4t El document en què consti fefaentment la successió mortis causa a favor del demandant, així com la relació dels testimonis que puguin declarar sobre l'absència de posseïdor a títol de propietari o usufructuari, quan es pretengui que el tribunal posi el demandant en possessió d'uns béns que s'afirmi haver adquirit en virtut d'aquella successió.

5è Els altres documents que aquesta Llei o una altra exigeixi expressament per a l'admissió de la demanda.

 

Article 267. Forma de presentació dels documents públics.

Quan siguin publics els documents que s’hagin d’aportar de conformitat amb el que disposa l’article 265, es poden presentar per copia simple, ja sigui en suport paper o, si s’escau, en suport electronic a traves d’imatge digitalitzada incorporada com a annex que ha d’anar signat mitjancant signatura electronica reconeguda i, si se n’impugna l’autenticitat, es pot portar a les actuacions original, copia o certificat del document amb els requisits necessaris perque tingui els seus efectes probatoris.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària (BOE núm. 294, de 08-12-2007, pp. 50593-50614; Suplement en llengua catalana al núm. 39, pp 5217-5236). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].
 

Article 268. Forma de presentació dels documents privats.

1. Els documents privats que s’hagin d’aportar s’han de presentar en original o mitjancant una copia autenticada pel fedatari public competent i s’han d’unir a les atuacions o deixar-ne testimoni, amb devolucio dels originals o copies fefaents presentades, si ho solliciten els interessats. Aquests documents tambe es poden presentar mitjancant imatges digitalitzades, incorporades a annexos signats electronicament.

2. Si la part nomes posseeix una copia simple del document privat, pot presentar-la, ja sigui en suport paper o mitjancant imatge digitalitzada en la forma que descriu l’apartat anterior, que te els mateixos efectes que l’original, sempre que la conformitat d’aquella amb aquest no sigui questionada per qualsevol de les altres parts.

3. En cas que l’original del document privat estigui en un expedient, protocol, arxiu o registre public, se n’ha de presentar una copia autentica o designar l’arxiu, protocol o registre, segons el que disposa l’apartat 2 de l’article 265.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària (BOE núm. 294, de 08-12-2007, pp. 50593-50614; Suplement en llengua catalana al núm. 39, pp 5217-5236). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].
 

Article 269. Conseqüències de la falta de presentació inicial. Casos especials.

1. Quan amb la demanda, la contestació o, si s'escau, a l'audiència prèvia al judici, no es presenti algun dels documents, mitjans, instruments, dictàmens i informes que, segons els preceptes d'aquesta Llei, s'han d'aportar en aquells moments, o no es designa el lloc en què estigui el document, si no se'n disposa, la part ja no pot presentar el document posteriorment, ni sol·licitar que s'adjunti a les actuacions, llevat dels casos que preveu l'article següent.

2. No s'admeten les demandes a les quals no s'adjuntin els documents a què es refereix l'article 266.

 

Article 270. Presentació de documents en un moment no inicial del procés.

1. El tribunal, després de la demanda i la contestació, o, quan sigui procedent, de l'audiència prèvia al judici, només ha d'admetre a l'actor o al demandat els documents, els mitjans i els instruments relatius al fons de l'afer quan estiguin en algun dels casos següents:

1r Que siguin de data posterior a la demanda o a la contestació o, si s'escau, a l'audiència prèvia al judici, sempre que no s'hagin pogut confeccionar ni obtenir abans d'aquests moments processals.

2n Que es tracti de documents, mitjans o instruments anteriors a la demanda o la contestació o, si s'escau, a l'audiència prèvia al judici, quan la part que els presenti justifiqui que abans no ha tingut coneixement de la seva existència.

3r Que no hagi estat possible obtenir abans els documents, els mitjans o els instruments, per causes que no siguin imputables a la part, sempre que hagi fet oportunament la designació a què es refereix l'apartat 12 de l'article 265, o si s'escau, l'anunci a què es refereix el número 4t de l'apartat primer de l'article 265 d'aquesta Llei.

2. Quan un document, un mitjà o un instrument sobre fets relatius al fons de l'afer es presenti una vegada preclosos els actes a què es refereix l'apartat anterior, les altres parts poden al·legar en el judici o en la vista la improcedència de considerar-lo perquè no està en cap dels casos a què es refereix l'apartat anterior. El tribunal ha de decidir a l'acte i, si aprecia ànim dilatori o mala fe processal en la presentació del document, a més a més, pot imposar al responsable una multa de cent vuitanta a mil doscents euros.

[L'apartat 2 d'aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de trenta mil a dues centes mil pessetes per 180 a 1.200 euros (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp. 49708-49709)].
 

Article 271. Preclusió definitiva de la presentació i excepcions a la regla.

1. No s'admet a les parts cap document, instrument, mitjà, informe o dictamen que es presenti després de la vista o el judici, sens perjudici del que preveu la regla tercera de l'article 435, sobre diligències finals en el judici ordinari.

2. S'exceptuen del que disposa l'apartat anterior les sentències o les resolucions judicials o d'autoritat administrativa, dictades o notificades en una data no anterior al moment de formular les conclusions, sempre que puguin ser condicionants o decisives per resoldre en primera instància o en qualsevol recurs. Aquestes resolucions es poden presentar fins i tot dins el termini previst per dictar sentència, i traslladar-les a les altres parts, perquè, en el termini comú de cinc dies, puguin al·legar i demanar el que considerin convenient, amb suspensió del termini per dictar sentència. El tribunal ha d'emetre resolució sobre l'admissió i l'abast del document a la mateixa sentència.

 

Article 272. Inadmissió d'un document presentat injustificadament en un moment no inicial del procés.

Quan es presenti un document posteriorment als moments processals que estableix aquesta Llei, segons els diferents casos i circumstàncies, el tribunal, per mitjà de provisió, l'ha d'inadmetre, d'ofici o a instància de part, i ha de manar que es retorni a qui l'hagi presentat.
Contra la resolució que acordi la inadmissió no és possible cap recurs, sens perjudici de fer-se valer en la segona instància.

 

CAPÍTOL IV

De les còpies dels escrits i els documents i el seu  trasllat

 

Article 273. Presentació de còpies d'escrits i documents.

De qualsevol escrit i de qualsevol document que s'aporti o es presenti en els judicis, se n'han d'adjuntar tantes còpies literals com altres parts hi hagi.

 

Article 274. Trasllat pel Tribunal de les còpies a les altres parts interessades, quan no intervinguin procuradors.

 Quan les parts no actuin representades per un procurador, han de signar les copies dels escrits i documents que presentin, i respondre de la seva exactitud, i el secretari judicial ha de lliurar les copies esmentades a la part o parts contraries. La presentacio i el trasllat de les copies es poden realitzar pels mitjans i amb el resguard acreditatiu de la seva recepcio a que es refereix l’apartat 5 de l’article 135 d’aquesta Llei, quan es compleixin els pressuposits i requisits que estableix.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària (BOE núm. 294, de 08-12-2007, pp. 50593-50614; Suplement en llengua catalana al núm. 39, pp 5217-5236). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 275. Efectes de la no-presentació de còpies.

En els casos a què es refereix l'article anterior, l'omissió de la presentació de còpies dels escrits i els documents no és motiu per deixar d'admetre els uns i els altres.
Aquesta omissió s'ha de fer notar a la part, que l'ha d'esmenar en el termini de cinc dies. Quan l'omissió no se solucioni dins el termini esmentat, el secretari judicial ha d'expedir les còpies dels escrits i els documents a càrrec de la part que hagi deixat de presentar-les, llevat que es tracti dels escrits de demanda o contestació, o dels documents que els hagin d'acompanyar, cas en què s'han de considerar aquells no presentats o aquests no aportats, amb caràcter general.

 

Article 276. Trasllat de còpies d’escrits i documents quan hi intervingui un procurador. Trasllat pel secretari judicial de l’escrit de demanda i anàlegs.

1. Quan totes les parts estiguin representades per un procurador, cadascun d’aquests ha de traslladar amb caracter previ als procuradors de la resta de parts les copies dels escrits i documents que presentara al Tribunal.

2. El procurador ha d’efectuar el trasllat lliurant al servei de recepcio de notificacions a que al・ludeix l’apartat 3 de l’article 28 la copia o copies dels escrits i documents, que s’han de destinar als procuradors de la resta de parts i litisconsorts. El funcionari designat per a aixo ha de rebre les copies presentades, que, una vegada datades i segellades, ha de lliurar a l’encarregat del servei, i a mes el primer ha de signar un justificant conforme s’ha dut a terme el trasllat. L’esmentat justificant haura de lliurar-se juntament amb els escrits i documents que es presentin al Tribunal. Quan s’utilitzin els mitjans tecnics a que es refereixen els apartats 5 i 6 de l’article 135 d’aquesta Llei, el trasllat de copies s’ha de fer de manera simultania a la presentacio telematica de l’escrit i documents de que es tracti i s’enten efectuat en la data i hora que consti en el resguard acreditatiu de la seva presentacio. En cas que el trasllat tingui lloc un dia i hora inhabils a efectes processals de conformitat amb la llei s’enten efectuat el primer dia i hora habil seguent.

3. El que disposen els apartats anteriors d’aquest article no es aplicable quan es tracti del trasllat de la demanda o de qualsevol altre escrit que pugui originar la primera compareixenca en judici. En aquests casos, el procurador ha d’adjuntar copies dels escrits esmentats i dels documents que s’hi adjuntin i el secretari judicial ha d’efectuar el trasllat de conformitat amb el que disposen els articles 273 i 274 d’aquesta Llei. Si el procurador omet la presentacio d’aquestes copies, els escrits es consideren no presentats o els documents no aportats, a tots els efectes.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària (BOE núm. 294, de 08-12-2007, pp. 50593-50614; Suplement en llengua catalana al núm. 39, pp 5217-5236). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].
 

Article 277. Efectes de l'omissió del trasllat mitjançant procurador.

Quan siguin aplicables els dos primers apartats de l'article anterior, no s'ha d'admetre la presentació d'escrits i documents si no consta que s'han traslladat les còpies corresponents a les altres parts personades.

 

Article 278. Efectes del trasllat respecte del curs i còmput de terminis.

Quan l’acte del qual s’hagi donat trasllat en la forma establerta a l’article 276 determini, segons la llei, l’obertura d’un termini per portar a terme una actuacio processal, el termini comenca el seu curs sense intervencio del Tribunal i s’ha de computar des de l’endema de la data que s’hagi fet constar a les copies lliurades o de la data en que s’entengui efectuat el trasllat quan s’utilitzin els mitjans tecnics a que es refereixen els apartats 5 i 6 de l’article 135 d’aquesta Llei.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària (BOE núm. 294, de 08-12-2007, pp. 50593-50614; Suplement en llengua catalana al núm. 39, pp 5217-5236). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 279. Funció de les còpies.

1. Les pretensions de les parts s'han de deduir en vista de les còpies dels escrits, dels documents i de les resolucions del tribunal, que cada litigant ha de conservar en poder seu.

2. No s'han de lliurar a les parts les actuacions originals, sens perjudici que puguin obtenir, a càrrec seu, còpies d'algun escrit o document.

 

Article 280. Denúncia d'inexactitud d'una còpia i efectes.

Si es denuncia que la còpia lliurada a un litigant no es correspon amb l'original, el tribunal, oïdes les altres parts, ha de declarar la nul·litat de les actuacions a partir del lliurament de la còpia si la seva inexactitud ha pogut afectar la defensa de la part, sens perjudici de la responsabilitat en què incorri qui presenti la còpia inexacta.

El tribunal, en declarar la nul·litat, ha de disposar el lliurament de còpia conforme a l'original, als efectes que siguin procedents en cada cas.

 

CAPÍTOL V

De la prova: disposicions generals

 SECCIÓ 1a   DE L'OBJECTE, LA NECESSITAT I LA INICIATIVA DE LA PROVA

 

Article 281. Objecte i necessitat de la prova.

1. La prova té com a objecte els fets que tinguin relació amb la tutela judicial que es pretén obtenir en el procés.

2. També són objecte de prova el costum i el dret estranger. La prova del costum no és necessària si les parts estan conformes en la seva existència i contingut, i si les seves normes no afecten l'ordre públic. El dret estranger ha de ser provat pel que fa al contingut i la vigència, i per a la seva aplicació el tribunal pot fer servir tots els mitjans d'indagació que consideri necessaris.

3. Estan exempts de prova els fets sobre els quals hi hagi la plena conformitat de les parts, excepte en els casos en què la matèria objecte del procés estigui fora del poder de disposició dels litigants.

4. No cal provar els fets que tinguin notorietat absoluta i general.

 

Article 282. Iniciativa de l'activitat probatòria.

Les proves s'han de practicar a instància de part.

No obstant això, el tribunal pot acordar, d'ofici, que es practiquin determinades proves o que s'aportin documents, dictàmens o altres mitjans i instruments probatoris, quan ho estableixi la llei.

 

Article 283. Impertinència o inutilitat de l'activitat probatòria.

1. No s'ha d'admetre cap prova que, pel fet de no tenir relació amb l'objecte del procés, s'hagi de considerar impertinent.

2. Tampoc no s'han d'admetre, per inútils, les proves que, segons regles i criteris raonables i segurs, en cap cas no puguin contribuir a aclarir els fets controvertits.

3. No s'ha d'admetre mai com a prova qualsevol activitat prohibida per la llei.

 
SECCIÓ 2a   DE LA PROPOSICIÓ I L'ADMISSIÓ

 

Article 284. Forma de proposició de la prova.

La proposició dels diferents mitjans de prova s'ha de fer fent-los constar amb separació. Així mateix, s'ha de consignar el domicili o la residència de les persones que hagin de ser citades, si s'escau, per a la pràctica de cada mitjà de prova.

Quan, en el judici ordinari, les parts no disposin d'algunes dades relatives a les dites persones en proposar la prova, les poden aportar al tribunal dins els cinc dies següents.

 

Article 285. Resolució sobre l'admissibilitat de les proves proposades.

1. El tribunal ha d'emetre resolució sobre l'admissió de cada una de les proves que hagin estat proposades.

2. Contra aquesta resolució només es pot interposar recurs de reposició, que s'ha de substanciar i resoldre a l'acte, i, si es desestima, la part pot formular una protesta a l'efecte de fer valer els seus drets en la segona instància.

 

Article 286. Fets nous o de nova notícia. Prova.

1. Si un cop preclosos els actes d'al·legació que preveu aquesta Llei i abans que comenci a transcórrer el termini per dictar sentència, esdevé o es coneix algun fet de rellevància per a la decisió del plet, les parts poden fer valer aquest fet, i al·legar-lo de manera immediata per mitjà d'un escrit, que es diu d'ampliació de fets, llevat que l'al·legació es pugui fer en l'acte del judici o la vista. En aquest cas, en aquests actes s'ha de dur a terme tot el que preveuen els apartats següents.

2. L'escrit d'ampliació de fets s'ha de traslladar a la part contrària perquè, dins el cinquè dia, manifesti si reconeix com a cert el fet al·legat o el nega. En aquest cas, pot adduir tot el que aclareixi o desvirtuï el fet que s'afirma en l'escrit d'ampliació.

3. Si el fet nou o de nova notícia no és reconegut com a cert, s'ha de proposar i practicar la prova pertinent i útil tal com preveu aquesta Llei segons la classe de procediment quan sigui possible per l'estat de les actuacions. Altrament, en el judici ordinari cal atenir-se al que es disposa sobre les diligències finals.

4. El tribunal ha de rebutjar, mitjançant provisió, l'al·legació de fet esdevingut posteriorment als actes d'al·legació si aquesta circumstància no s'acredita complidament en el moment de formular l'al·legació. I quan s'al·legui un fet una vegada preclosos aquells actes amb la pretensió d'haver-lo conegut posteriorment, el tribunal pot acordar, mitjançant provisió, la improcedència de tenir-ho en consideració si, en vista de les circumstàncies i les al·legacions de les altres parts, no està justificat que el fet no s'hagi pogut al·legar en els moments processals previstos ordinàriament.

En aquest últim cas, si el tribunal aprecia ànim dilatori o mala fe processal en l'al·legació, pot imposar al responsable una multa de cent vint a siscents euros.

[L'apartat 4 d'aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a  euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de vint mil a cent mil pessetes per cent vint a siscents euros (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp. 49708-49709)].

 

Article 287. Il·licitud de la prova.

1. Quan alguna de les parts entengui que en l'obtenció o l'origen d'alguna prova admesa s'han vulnerat drets fonamentals, ho ha d'al·legar de manera immediata, i traslladar-ho, si s'escau, a les altres parts.

Sobre aquesta qüestió, que també pot ser suscitada d'ofici pel tribunal, s'ha d'emetre resolució en l'acte del judici o, si es tracta de judicis verbals, al començament de la vista, abans que comenci la pràctica de la prova.

A aquest efecte, s'han d'oir les parts i, si s'escau, s'han de practicar les proves pertinents i útils que es proposin a l'acte sobre l'aspecte concret de la il·licitud esmentada.

2. Contra la resolució a què es refereix l'apartat anterior, només es pot interposar recurs de reposició, que s'ha d'interposar, substanciar i resoldre en el mateix acte del judici o vista, i això no afecta el dret de les parts a reproduir la impugnació de la prova il·lícita en l'apel·lació contra la sentència definitiva.

 

Article 288. Sancions per no-execució de la prova en el temps previst.

1. El litigant a causa del qual no s'executi temporàniament una prova admesa ha de ser sancionat pel tribunal amb una multa que no pot ser inferior a 60 euros ni superior a siscents, llevat que acrediti falta de culpa o desisteixi de practicar la prova si és ell qui l'ha proposada.

2. La multa que preveu l'apartat anterior s'ha d'imposar en l'acte del judici o en la vista, amb l'audiència prèvia de les parts.

[Aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a  euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp. 49708-49709)].

 
SECCIÓ 3a   D' ALTRES DISPOSICIONS GENERALS SOBRE LA PRÀCTICA DE LA PROVA

 

Article 289. Forma de practicar les proves.

1. Les proves es practiquen contradictòriament en una vista pública, o amb una publicitat i una documentació similars si no es porten a terme a la seu del tribunal.

2. És inexcusable la presència judicial en l'interrogatori de les parts i dels testimonis, en el reconeixement de llocs, objectes o persones, en la reproducció de paraules, sons, imatges i, si s'escau, xifres i dades, així com en les explicacions, impugnacions, rectificacions o ampliacions dels dictàmens pericials.

3. S'han de dur a terme davant el secretari judicial la presentació de documents originals o còpies autèntiques, l'aportació d'altres mitjans o instruments probatoris, el reconeixement de l'autenticitat d'un document privat, la formació de cossos d'escriptura per a la confrontació de lletres i la mera ratificació de l'autoria de dictamen pericial. Però el tribunal ha d'examinar pel seu compte la prova documental, els informes i els dictàmens escrits i qualssevol altres mitjans o instruments que s'aportin.

 

Article 290. Assenyalament per a actes de prova que es practiquin separadament.

Totes les proves s'han de practicar en un sol acte.

Excepcionalment, el tribunal pot assenyalar, mitjançant provisió, amb cinc dies d'antelació com a mínim, el dia i l'hora en què s'han de practicar els actes de prova que no sigui possible dur a terme en el judici o la vista.

Excepcionalment, si la prova no es practica a la seu del tribunal, s'ha de determinar i notificar el lloc de què es tracti.

En tot cas, aquestes proves s'han de practicar abans del judici o la vista.

 

Article 291. Citació i possible intervenció de les parts en la pràctica de les proves fora del judici.

Encara que no siguin subjectes o objectes de la prova, les parts han de ser citades amb l'antelació suficient, que ha de ser de quaranta-vuit hores com a mínim, per a la pràctica de totes les proves que s'hagin de practicar fora del judici o la vista.

En les actuacions de prova, les parts i els seus advocats han de tenir la intervenció que autoritzi la llei segons el mitjà de prova de què es tracti.

 

Article 292. Obligatorietat de comparèixer a l'audiència. Multes.

1. Els testimonis i els perits citats tenen el deure de comparèixer en el judici o la vista que finalment s'hagi assenyalat. La infracció d'aquest deure se sanciona, amb l'audiència prèvia per cinc dies, amb una multa de cent vuitanta a siscents euros.

2. A l'hora d'imposar la multa a què es refereix l'apartat anterior, el tribunal, mitjançant provisió, ha de requerir el multat perquè comparegui quan se'l torni a citar, sota advertència de procedir en contra seva per desobediència a l'autoritat.

3. Quan, sense que hi hagi una excusa prèvia, un testimoni o un perit no comparegui al judici o la vista, el tribunal, oïdes les parts que hi hagin comparegut, ha de decidir, mitjançant provisió, si l'audiència s'ha de suspendre o ha de continuar.

4. Quan, sense que hi hagi una excusa prèvia, un litigant que hagi estat citat per respondre en l'interrogatori no hi comparegui, cal atenir-se al que disposa l'article 304 i se li ha d'imposar la multa que preveu l'apartat 1 d'aquest article.

[Aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a  euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de trenta mil a cent mil pessetes per cent vuitanta a siscents euros (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp. 49708-49709)].

 
SECCIÓ 4a   DE L'ANTICIPACIÓ I DE L'ASSEGURAMENT DE LA PROVA

 

Article 293. Casos i causes d'anticipació de la prova. Competència.

1. Prèviament a la iniciació de qualsevol procés, qui pretengui incoar-lo, o qualsevol de les parts durant el curs del procés, pot sol·licitar al tribunal la pràctica anticipada d'algun acte de prova, quan hi hagi el temor fonamentat que, a causa de les persones o per l'estat de les coses, aquests actes no es puguin dur a terme en el moment processal previst generalment.

2. La petició d'actuacions anticipades de prova que es formuli abans de la iniciació del procés s'ha d'adreçar al tribunal que es consideri competent per a l'afer principal. Aquest tribunal ha de vigilar d'ofici la seva jurisdicció i competència objectiva, així com la territorial que es fonamenti en normes imperatives, sense que hi sigui admissible la declinatòria.

Iniciat el procés, la petició de prova anticipada s'ha d'adreçar al tribunal que conegui de l'afer.

 

Article 294. Proposició de prova anticipada, admissió, temps i recursos.

1. La proposició de proves anticipades s'ha de fer de conformitat amb el que disposa aquesta Llei per a cadascuna de les proves, i s'han d'exposar les raons que donin suport a la petició.

2. Si el tribunal considera la petició fonamentada, hi ha d'accedir i disposar, per mitjà de provisió, que les actuacions es practiquin quan es consideri necessari, sempre abans de la celebració del judici o la vista.

 

Article 295. Pràctica contradictòria de la prova anticipada.

1. Quan la prova anticipada se sol·liciti i s'acordi que es practiqui abans que comenci el procés, el que l'hagi sol·licitada ha de designar la persona o les persones a les quals es proposa demandar en el moment oportú, les quals han de ser citades, amb cinc dies d'antelació com a mínim, perquè en la pràctica de l'actuació probatòria puguin tenir la intervenció que aquesta Llei autoritza segons el mitjà de prova de què es tracti.

2. Si a l'hora de practicar la prova anticipada ja està pendent el procés, les parts hi poden intervenir segons el que disposa aquesta Llei per a cada mitjà de prova.

3. En els casos en què es practiqui una prova a l'empara de l'apartat 1 d'aquest article, no s'ha d'atorgar valor probatori a les actuacions si la demanda no s'interposa en el termini de dos mesos des que la prova anticipada s'hagi practicat, llevat que s'acrediti que, per força major o per una altra causa d'entitat anàloga, no es va poder iniciar el procés dins el termini esmentat.

4. La prova practicada anticipadament es pot tornar a fer si, en el moment de proposició de la prova, és possible portar-la a terme i alguna de les parts ho sol·licita.

En aquest cas, el tribunal ha d'admetre que es practiqui la prova de què es tracti i valorar, segons les regles de la crítica sana, tant l'efectuada anticipadament com l'efectuada posteriorment.

 

Article 296. Custòdia dels materials de les actuacions de prova anticipada.

1. Els documents i les altres peces de convicció en què consisteixin les proves anticipades o que s'obtinguin com a conseqüència de la seva pràctica, així com els materials que puguin reflectir fidelment les actuacions probatòries efectuades i els seus resultats, queden sota la custòdia del secretari del tribunal que hagi acordat la prova fins que s'interposi la demanda, a la qual s'han d'adjuntar, o fins que arribi el moment processal de conèixer-los i valorar-los.

2. Si definitivament ha de conèixer de la demanda un tribunal diferent del que va acordar o va practicar la prova anticipada, ha de reclamar a aquest tribunal, a instància de part, la tramesa, per conducte oficial, de les actes, els documents i la resta de material de les actuacions.

 

Article 297. Mesures d'assegurament de la prova.

1. Abans del començament de qualsevol procés, el que pretengui incoar-lo, o qualsevol dels litigants durant el curs del procés, pot demanar al tribunal l'adopció, mitjançant provisió, de mesures d'assegurament útils per evitar que, per conductes humanes o esdeveniments naturals que puguin destruir o alterar objectes materials o estats de coses, sigui impossible, al seu moment, practicar una prova rellevant o fins i tot no tingui sentit proposar-la.

2. Les mesures consisteixen en les disposicions que, segons el parer del tribunal, permetin conservar coses o situacions o fer constar fefaentment la seva realitat i característiques. Per als fins d’assegurament de la prova, també es poden dirigir mandats de fer o no fer, amb l’advertiment de procedir, en cas d’infringir-los, per desobediècia a l’autoritat.
En els casos d’infracciódels drets de propietat
industrial i de propietat intel·lectual, una vegada el sol·licitant de les mesures hagi presentat les proves de la infracció raonablement disponibles, tals mesures poden consistir en especial en la descripció detallada, amb presa de mostres o sense, o la confiscació efectiva de les mercaderies i objectes litigiosos, aixícom dels materials i instruments utilitzats en la produccióo la distribuciód’aquestes mercaderies i dels documents que s’hi relacionen.

3. Quant a la jurisdicció i la competència per a l'assegurament de la prova, cal atenir-se al que es disposa sobre la prova anticipada.

4. Quan les mesures d’assegurament de la prova s’hagin acordat abans de l’inici del procés, queden sense efecte si el sol·licitant no presenta la seva demanda en el termini de vint dies següents a la data de l’efectiva adopció de les mesures d’assegurament acordades. El tribunal, d’ofici, ha d’acordar mitjançant acte que s’alcin o revoquin els actes de compliment que hagin estat realitzats, ha de condemnar el solicitant en les costes i ha de declarar que és responsable dels danys i perjudicis que hagi produït al subjecte respecte del qual es van adoptar les mesures.

[Es modifica l'apartat 2 i  s'afegeix l'apartat 4 d'aquest article de conformitat amb la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris (BOE núm. 134, de 06-06-2006, pp. 21230-21238; Suplement en llengua catalana al núm. 13, pp. 1861-1868). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

 

 

Article 298. Requisits. Procediment per a l’adopció de les mesures d’assegurament de la prova. Contracauteles.

1. El tribunal, mitjançant provisió, ha d'acordar adoptar les mesures oportunes en cada cas si es compleixen els requisits següents:

1r Que la prova que es pretén assegurar sigui possible, pertinent i útil a l'hora de proposar-ne l'assegurament.

2n Que hi hagi raons o motius per témer que, si no s'adopten les mesures d'assegurament, pot resultar impossible en el futur la pràctica de la prova esmentada.

3r Que la mesura d'assegurament que es proposa, o una altra de diferent que el tribunal consideri preferible amb la mateixa finalitat, es pugui considerar conduent i es pugui portar a terme dins d'un temps breu i sense causar perjudicis greus i desproporcionats a les persones implicades o a tercers.

2. Per decidir sobre l'adopció de les mesures d'assegurament d'una prova, el tribunal ha de tenir en consideració i pot acceptar l'oferiment eventual que faci el sol·licitant de la mesura de prestar una garantia dels danys i els perjudicis que se'n puguin derivar.

3. El tribunal també pot acordar, mitjançant provisió, en lloc de la mesura d'assegurament, l'acceptació de l'oferiment que faci la persona que hauria de suportar la mesura de prestar, en la forma que preveu el paràgraf segon de l'apartat 2 de l'article 64, caució suficient per respondre de la pràctica de la prova l'assegurament de la qual es pretén.

4. Les mesures d’assegurament de la prova s’han d’adoptar amb l’audiència prèvia de la persona que hagi de suportar-la. Si se sol·liciten una vegada iniciat el procés, també s’ha d’escoltar el demandat. Nomé qui hagi de ser demandat o ja ho hagi estat pot adduir, en oposar-se a la seva adopció la impossibilitat, impertinècia o inutilitat de la prova.

5. No obstant el que disposa l’apartat anterior, quan sigui probable que el retard derivat de l’audiència prèvia ocasioni danys irreparables al dret del sol·licitant de la mesura o quan hi hagi un risc demostrable que es destrueixin proves o s’impossibiliti d’una altra manera la seva pràtica si així se sol·licita, el tribunal pot acordar la mesura sense s tràmits, mitjançant providència. La providència demana, separadament, els requisits que l’han exigida i les raons que han conduït a acordar-la sense audiència del demandat o de qui hagi de ser demandat. Aquesta providècia no és susceptible de recurs i s’ha de notificar a les parts i a qui hagi de suportar-la sense dilació i, si no é possible abans, immediatament després de l’execució de les mesures.

6. Si la mesura d’assegurament s’ha adoptat sense audiècia prèvia, qui hagi de ser demandat o ja ho hagi estat o qui hagi de suportar-la poden formular oposició en el termini de vint dies, des de la notificació de la providència que la va acordar.

7. L’oposició a la mesura es pot fundar en la inexistència de riscos de danys irreparables en el dret per a la futura pràtica de la prova, així com en la possibilitat d’acordar altres mesures igualment conduents que siguin menys costoses. També es pot substituir per la caució que preveu l’apartat 3. Només qui hagi de ser demandat o ja ho hagi estat pot adduir la impossibilitat, impertinècia o inutilitat de la prova.

8. De l’escrit d’oposició se n’ha de donar trasllat al sol·licitant i, si s’escau, al ja demandat o a qui hagi de suportar la mesura. Tots ells han de ser citats a una vista, en el termini de cinc dies, després de la celebració de la qual s’ha de decidir sobre l’oposició en el termini de tres dies, per mitjà d’un acte que no és susceptible de recurs.

[Es modifica la rúbrica i s'afegeixen els apartats 4, 5, 6, 7 i 8 conforme la Llei 19/2006, de 5 de juny, per la qual s'amplien els mitjans de tutela dels drets de propietat intel·lectual i industrial, i s'estableixen normes processals per facilitar l'aplicació de diversos reglaments comunitaris (BOE núm. 134, de 06-06-2006, pp. 21230-21238; Suplement en llengua catalana al núm. 13, pp. 1861-1868). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda