Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

LEC: Llibre I: Títol VII

Anterior Amunt Següent

De la taxació de costes

 

Article 241. Pagament de les costes i despeses del procés.

1. Excepte el que disposa la Llei d'assistència jurídica gratuïta, cada part ha de pagar les despeses i les costes del procés causades a instància seva a mesura que es produeixin.

Es consideren despeses del procés els desemborsaments que tinguin l'origen directe i immediat en l'existència del dit procés, i costes la part d'aquells que es refereixin al pagament dels conceptes següents:

1r Honoraris de la defensa i de la representació tècnica quan siguin preceptives.

2n Inserció d'anuncis o edictes que de manera obligada s'han de publicar en el curs del procés.

3r Dipòsits necessaris per a la presentació de recursos.

4t Drets de perits i altres abonaments que s'hagin de fer a persones que hagin intervingut en el procés.

5è Còpies, certificacions, notes, testimonis i documents anàlegs que s'hagin de sol·licitar de conformitat amb la Llei, llevat dels que reclami el tribunal a registres i protocols públics, que són gratuïts.

6è Drets aranzelaris que s'hagin d'abonar com a conseqüència d'actuacions necessàries per al desenvolupament del procés.

2. Els titulars de crèdits derivats d'actuacions processals els poden reclamar de la part o les parts que els han de satisfer sense esperar que el procés finalitzi i amb independència del pronunciament eventual sobre costes que es dicti en el procés.

 

Article 242. Sol·licitud de taxació de costes.

1. Quan hi hagi condemna a costes, després que sigui ferma, s'ha d'efectuar la seva exacció pel procediment de constrenyiment, amb la taxació prèvia, si la part condemnada no les ha satisfet abans que la contrària sol·liciti aquesta taxació.

2. La part que demani la taxació de costes ha de presentar amb la sol·licitud els justificants d'haver satisfet les quantitats el reemborsament de les quals reclama.

3. Una vegada ferma la sentència o la interlocutòria en què s'hagi imposat la condemna, els procuradors, els advocats, els perits i la resta de persones que hagin intervingut en el judici i que tinguin algun crèdit contra les parts que s'hagi d'incloure en la taxació de costes, poden presentar a la secretaria del tribunal una minuta detallada dels seus drets o honoraris i un compte detallat i justificat de les despeses que hagin anticipat.

4. S'han de regular amb subjecció als aranzels els drets que corresponguin als funcionaris, als procuradors i als professionals que hi estiguin subjectes.

5. Els advocats, els perits i la resta de professionals i funcionaris que no estiguin subjectes a aranzel han de fixar els seus honoraris amb subjecció, si s'escau, a les normes reguladores del seu estatut professional.

 

Article 243. Pràctica de la taxació de costes.

1. En tota mena de processos i instàncies, la taxació de costes l'ha de fer el secretari del tribunal que hagi conegut del procés o el recurs, respectivament, segons les disposicions d'aquest títol.

2. No s'inclouen en la taxació els drets corresponents a escrits i actuacions que siguin inútils, superflus o no autoritzats per la llei, ni les partides de les minutes que no s'expressin detalladament o que es refereixin a honoraris que no s'hagin meritat en el plet.

El secretari judicial ha de reduir l'import dels honoraris dels advocats i dels altres professionals que no estiguin subjectes a tarifa o aranzel, quan els reclamats excedeixin el límit a què es refereix l'apartat 3 de l'article 394 i no s'hagi declarat la temeritat del litigant condemnat a costes.

3. Tampoc no s'hi inclouen les costes d'actuacions o incidents en què hagi estat condemnada expressament la part afavorida pel pronunciament sobre costes en l'afer principal.

 

Article 244. Trasllat a les parts.

1. Practicada pel secretari judicial la taxació de costes, s'ha de traslladar a les parts per un termini comú de deu dies.

2. Una vegada acordat el trasllat a què es refereix l'apartat anterior no s'hi admet la inclusió o l'addició de cap partida, i es reserva a l'interessat el dret de reclamar-la de qui correspongui i com correspongui.

 

Article 245. Impugnació de la taxació de costes.

1. La taxació de costes pot ser impugnada dins el termini a què es refereix l'apartat 1 de l'article anterior.

2. La impugnació es pot basar en el fet que s'han inclòs en la taxació partides, drets o despeses indeguts.

Però, quant als honoraris dels advocats, els perits o els professionals no subjectes a aranzel, també es pot impugnar la taxació al·legant que l'import dels honoraris esmentats és excessiu.

3. La part afavorida per la condemna a costes pot impugnar la taxació perquè no s'hi hagin inclòs despeses degudament justificades i reclamades. També pot fonamentar la reclamació en el fet que no s'hi hagi inclòs la totalitat de la minuta d'honoraris del seu advocat o del perit, del professional o del funcionari no subjecte a aranzel que hagi actuat en el procés a instància seva, o si no s'hi han inclòs correctament els drets del seu procurador.

4. En l'escrit d'impugnació s'han d'esmentar els comptes o les minutes i les partides concretes a què es refereix la discrepància i les raons d'aquesta discrepància. Si no es fa aquesta menció, no es pot admetre la impugnació a tràmit.

 

Article 246. Tramitació i decisió de la impugnació.

1. Si la taxació s'impugna perquè es consideren excessius els honoraris dels advocats, s'ha d'oir l'advocat de què es tracti en el termini de cinc dies, i si no accepta la reducció d'honoraris que se li reclama, s'ha de passar testimoni de les actuacions, o de la part de les actuacions que sigui necessària, al col·legi d'advocats perquè n'emeti informe.

2. El que estableix l'apartat anterior s'aplica igualment pel que fa a la impugnació d'honoraris de perits; en aquest cas cal demanar el dictamen del col·legi, l'associació o la corporació professional a què pertanyin.

3. El secretari judicial, en vista de les actuacions i dels dictàmens emesos, ha de mantenir la taxació efectuada o, si s'escau, introduir-hi les modificacions que s'hagin de fer, i l'ha de remetre al tribunal perquè resolgui, mitjançant interlocutòria, el que sigui procedent, sense un recurs ulterior.

Si la impugnació es desestima totalment, s'han d'imposar les costes de l'incident a l'impugnant. Si s'estima totalment o parcial, s'han d'imposar a l'advocat o al perit els honoraris del qual s'hagin considerat excessius.

4. Quan s'impugni la taxació perquè s'hi han inclòs partides de drets o honoraris indegudes, o perquè no s'hi han inclòs despeses degudament justificades i reclamades, s'han de convocar les parts a una vista i continuar la tramitació de l'incident d'acord amb el que es disposa per al judici verbal.

5. Quan s'al·legui que alguna partida d'honoraris d'advocats o perits inclosa en la taxació de costes és indeguda i que, en cas que no ho sigui, és excessiva, s'han de tramitar totes dues impugnacions simultàniament, d'acord amb el que preveuen per a cada una d'aquests els apartats anteriors, però la resolució sobre si els honoraris són excessius queda en suspens fins que es decideixi sobre si la partida impugnada és deguda o no.

6. Quan una de les parts sigui titular del dret a l'assistència jurídica gratuïta, no s'ha de discutir ni resoldre en l'incident de taxació de costes cap qüestió relativa a l'obligació de l'Administració d'assumir el pagament de les quantitats que se li reclamen per aplicació de la Llei d'assistència jurídica gratuïta.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda