Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

LEC: Llibre I: Títol V

Anterior Amunt Següent

CAPÍTOL IV

De la fe pública judicial i de la documentació de les actuacions

 

Article 145. Fe pública judicial.

1. Correspon al secretari judicial, amb exclusivitat i plenitud, l’exercici de la fe pública judicial en les actuacions processals.

Concretament, el secretari judicial:

1r Dóna fe, ell mateix o mitjançant el registre corresponent, del funcionament del qual és responsable, de la recepció d’escrits amb els documents i els rebuts que s’hi adjuntin, i expedeix, si s’escau, els certificats que en aquesta matèria sol·licitin les parts.

2n Deixa constància fefaent de la realització d’actes processals en el tribunal o davant d’aquest i de la producció de fets amb transcendència processal, mitjançant les oportunes actes i diligències sigui quin sigui el suport utilitzat.

3r Expedeix certificats o testimonis de les actuacions judicials no declarades secretes ni reservades a les parts, amb expressió del destinatari i la finalitat per la qual se sol·liciten.

4t Autoritza i documenta de conformitat amb el que preveu l’article 24 d’aquesta Llei, l’atorgament de poders per a plets.

2. En l’exercici d’aquestes funcions no requereix la intervenció addicional de testimonis.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 146. Documentació de les actuacions.

1. Les actuacions processals que no consisteixin en escrits i documents s’han de documentar per mitjà d’actes i diligències. Quan s’utilitzin mitjans tècnics de gravació o reproducció, el secretari judicial n’ha de garantir l’autenticitat de la gravació o reproducció.

2. Quan la llei disposi que se n’estengui acta, s’hi ha de fer constar, amb la necessària extensió i detall, totes les actuacions.

Si es tracta d’actuacions que, de conformitat amb aquesta Llei, s’han de registrar en un suport apte per a la gravació i reproducció, i el secretari judicial disposa de signatura electrònica reconeguda o un altre sistema de seguretat que de conformitat amb la llei garanteix l’autenticitat i integritat del que s’hagi gravat, el document electrònic generat constitueix l’acta a tots els efectes.

Si els mecanismes de garantia previstos en el paràgraf anterior no es poden utilitzar, el secretari judicial ha de consignar en l’acta els aspectes següents: número i classe de procediment, lloc i data de celebració, temps de durada, assistents a l’acte, peticions i propostes de les parts, en cas de proposició de proves, declaració de pertinència i ordre en la pràctica de les proves, resolucions que adopti el jutge o tribunal, així com les circumstàncies i incidències que no puguin constar en aquell suport.

En aquests casos, o quan els mitjans de registre previstos en aquest article no es puguin utilitzar per qualsevol causa, l’acta s’ha d’estendre per procediments informàtics, i només pot ser manuscrita en els casos en què la sala en què s’estigui celebrant l’actuació manqui de mitjans informàtics.

3. Els tribunals poden emprar mitjans tècnics de documentació i arxivament de les seves actuacions i dels escrits i documents que rebin, amb les garanties a què es refereix l'apartat 5 de l'article 135 d'aquesta Llei. També poden emprar mitjans tècnics de seguiment de l'estat dels processos i d'estadística relativa als processos.

[Els apartats 1 i 2 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 147. Documentació de les actuacions mitjançant sistemes de gravació i reproducció de la imatge i el so.

Les actuacions orals en vistes, audiències i compareixences celebrades davant el tribunal s’han de registrar en suport apte per a la gravació i reproducció del so i la imatge.

Sempre que es disposi dels mitjans tecnològics necessaris, el secretari judicial ha de garantir l’autenticitat i integritat del que s’hagi gravat o reproduït mitjançant la utilització de la signatura electrònica reconeguda o un altre sistema de seguretat que de conformitat amb la llei ofereixi aquestes garanties. En aquest cas, la celebració de l’acte no requereix la presència a la sala del secretari judicial llevat que ho hagin sol·licitat les parts, almenys dos dies abans de la celebració de la vista, o que excepcionalment ho consideri necessari el secretari judicial atenent la complexitat de l’afer, el nombre i la naturalesa de les proves a practicar, el nombre d’interventors, la possibilitat que es produeixin incidències que no es puguin registrar, o la concurrència d’altres circumstàncies igualment excepcionals que ho justifiquin. En aquests casos, el secretari judicial ha d’estendre acta succinta en els termes previstos a l’article anterior.

El secretari judicial ha de custodiar el document electrònic que serveixi de suport a la gravació.

Les parts poden demanar, a la costa seva, una còpia de les gravacions originals.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 148. Formació, custòdia i conservació de les actuacions.

Els secretaris judicials responen de la deguda formació de les actuacions, i han de deixar constància de les resolucions que dictin els tribunals, o ells mateixos quan així ho autoritzi la llei. També responen de la seva conservació i custòdia, llevat del temps en què estiguin en poder del jutge o magistrat ponent o altres magistrats integrants del tribunal.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

CAPÍTOL V

Dels actes de comunicació judicial

 

Article 149. Classes d’actes de comunicació.

Els actes processals de comunicació són:

1r Notificacions, si tenen per objecte donar notícia d’una resolució o actuació.

2n Citacions a termini, per a personar-se i per actuar dins d’un termini.

3r Citacions a dia cert, quan determinin el lloc, la data i l’hora per comparèixer i actuar.

4t Requeriments per ordenar, de conformitat amb la llei, una conducta o inactivitat.

5è Manaments, per ordenar el lliurament de certificacions o testimonis i la pràctica de qualsevol actuació l’execució de la qual correspongui als registradors de la propietat, mercantils, de vaixells, de vendes a terminis de béns mobles, notaris, o funcionaris al servei de l’Administració de Justícia.

6è Oficis, per a les comunicacions amb autoritats no judicials i funcionaris diferents dels esmentats al número anterior.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 150. Notificació de resolucions i diligències d'ordenació.

1. Les resolucions processals s’han de notificar a tots els qui siguin part en el procés.

2. Per disposició del tribunal, també s’ha de notificar la litispendencia del procés a les persones que, segons les mateixes actuacions, es puguin veure afectades per la resolució que posi fi al procediment. Aquesta comunicació s’ha de portar a terme, amb els mateixos requisits, quan el tribunal hi adverteixi indicis que les parts estan utilitzant el procés amb fins fraudulents.

3. També s'ha de fer la notificació als tercers en els casos en què ho preveu la Llei.

[Els apartats 1 i 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 151. Temps de la comunicació.

1. Totes les resolucions dictades pels tribunals o secretaris judicials s’han de notificar en el termini maxim de tres dies des de la seva data o publicacio.

2. Els actes de comunicacio a l’Advocacia de l’Estat, al Servei Juridic de l’Administracio de la Seguretat Social i al Ministeri Fiscal, aixi com els que es practiquin a traves dels serveis de notificacions organitzats pels col·legis de procuradors, es consideren realitzats l’endema de la data de recepcio que consti en la diligencia o en el resguard acreditatiu de la seva recepcio quan l’acte de comunicacio s’hagi efectuat pels mitjans i amb els requisits que estableix l’apartat 1 de l’article 162 d’aquesta Llei.

3. Quan el lliurament d’algun document o despatx que s’hagi d’adjuntar a l’acte de comunicacio tingui lloc en una data posterior a la recepcio de l’acte de comunicacio, aquest es considera realitzat quan consti efectuat el lliurament del document, sempre que els efectes derivats de la comunicacio estiguin vinculats al document.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària (BOE núm. 294, de 08-12-2007, pp. 50593-50614; Suplement en llengua catalana al núm. 39, pp 5217-5236). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 152. Forma dels actes de comunicació. Resposta.

1. Els actes de comunicació s’han de realitzar sota la direcció del secretari judicial, que és el responsable de l’adequada organització del servei. Aquests actes, els executen:

1r Els funcionaris del cos d’auxili judicial.

2n El procurador de la part que així ho sol·liciti, a costa seva.

Es consideren vàlidament realitzats aquests actes de comunicació si queda constància suficient d’haver estat practicats en la persona o en el domicili del destinatari.

A aquests efectes, el procurador ha d’acreditar, sota la seva responsabilitat, la identitat i condició del receptor de l’acte de comunicació, i ha de procurar que en la còpia quedi constància de la seva signatura i de la data en què es realitza.

2. Els actes de comunicació s’han d’efectuar en alguna de les formes següents, segons disposi aquesta Llei:

1a A través d’un procurador, tractant-se de comunicacions als que estiguin personats en el procés amb representació d’aquell.

2a Tramesa del que s’hagi de comunicar mitjançant correu, telegrama o qualsevol altre mitjà tècnic que permeti deixar constància fefaent, en les actuacions, de la recepció, la seva data i el contingut del que s’hagi comunicat.

3a Lliurament al destinatari d’una còpia literal de la resolució que se li hagi de notificar, del requeriment que el tribunal o el secretari judicial li adreci, o de la cèdula de citació o citació a termini.

3. A la cèdula ha de constar el tribunal o secretari judicial que hagi dictat la resolució, i l’afer en què s’hagi dictat, el nom i cognoms de la persona a qui es faci la citació a dia cert o citació a termini, el seu objecte i el lloc, el dia i l’hora en què hagi de comparèixer el citat, o el termini dins del qual s’hagi de realitzar l’actuació a què es refereixi la citació a termini, amb la prevenció dels efectes que, en cada cas, la llei estableixi.

4. En les notificacions, citacions a dia cert i citacions a termini no s’admet ni s’hi ha de consignar cap resposta de l’interessat, llevat que així s’hagi manat. En els requeriments s’admet la resposta que doni el requerit, que s’ha de consignar succintament a la diligència.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 153. Comunicació per mitjà d'un procurador.

La comunicació amb les parts personades en el judici s'ha de fer per mitjà del seu procurador quan aquest les representi. El procurador ha de signar les notificacions, les citacions a termini, les citacions a dia cert i els requeriments de tota mena que s'hagin de fer al seu poderdant en el curs del plet, fins i tot les de sentències i les que tinguin com a objecte alguna actuació que hagi de fer personalment el poderdant.

 

Article 154. Lloc de comunicació dels actes als procuradors.

1. Els actes de comunicació amb els procuradors s'han de fer a la seu del tribunal o al servei comú de recepció organitzat pel col·legi de procuradors. El règim intern d'aquest servei és competència del col·legi de procuradors, d'acord amb la llei.

2. La remissio i recepcio dels actes de comunicacio en aquest servei s’ha de realitzar pels mitjans i amb el resguard acreditatiu de la seva recepcio a que es refereix l’apartat 1 de l’article 162 d’aquesta Llei, quan l’oficina judicial i el Col·legi de Procuradors disposin d’aquests mitjans. En un altre cas, s’ha de remetre al servei, per duplicat, la copia de la resolucio o la cedula, de les quals el procurador ha de rebre un exemplar i signarne un altre que l’ha de tornar a l’oficina judicial el servei mateix.

[L’apartat 2 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària (BOE núm. 294, de 08-12-2007, pp. 50593-50614; Suplement en llengua catalana al núm. 39, pp 5217-5236). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 155. Actes de comunicació amb les parts encara no personades o no representades per un procurador. Domicili.

1. Quan les parts no actuïn representades per un procurador o es tracti de la primera citació a termini o citació a dia cert al demandat, els actes de comunicació s’han de fer per tramesa al domicili dels litigants. En la cèdula de citació a termini o citació a dia cert s’ha de fer constar el dret a sol·licitar assistència jurídica gratuïta i el termini per sol·licitar-la.

2. El domicili del demandant és el que ha fet constar en la demanda o en la petició o sol·licitud amb què s'inicia el procés. Així mateix, el demandant ha de designar, com a domicili del demandat, a efectes de la primera citació, un o diversos dels llocs a què es refereix l'apartat següent d'aquest article. Si el demandant designa diversos llocs com a domicilis, n'ha d'indicar l'ordre pel qual, al seu entendre, es pot efectuar amb èxit la comunicació.

Així mateix, el demandant ha d'indicar totes les dades que conegui del demandat i que puguin ser útils per localitzar-lo, com ara números de telèfon, de fax o similars.

El demandat, una vegada comparegut, pot designar, per a comunicacions successives, un domicili diferent.

3. Als efectes d’actes de comunicació, es pot designar com a domicili el que aparegui en el padró municipal o el que consti oficialment a altres efectes, així com el que aparegui en un Registre oficial o en publicacions de col·legis professionals, quan es tracti, respectivament, d’empreses i altres entitats o de persones que exerceixin una professió per a la qual s’hagin de col·legiar obligatòriament. També es pot designar com a domicili, als efectes esmentats, el lloc en què es porti a terme una activitat professional o laboral no ocasional.

Quan en la demanda s’exerceixi una acció d’aquelles a les quals es refereix el número 1r de l’apartat 1 de l’article 250, s’entén que si les parts no han acordat assenyalar en el contracte d’arrendament un domicili en el qual es portin a terme els actes de comunicació, aquest ha de ser, a tots els efectes, el de l’habitatge o local arrendat.

Si la demanda es dirigeix a una persona jurídica, igualment es pot assenyalar el domicili de qualsevol que aparegui com a administrador, gerent o apoderat de l’empresa mercantil, o president, membre o gestor de la junta de qualsevol associació que aparegui en un Registre oficial.

4. Si les parts no estan representades per un procurador, les comunicacions efectuades en qualsevol dels llocs que preveu l'apartat anterior, que s'hagin designat com a domicilis, tenen plens efectes quan s'acrediti la remissió correcta del que s'hagi de comunicar encara que no consti la recepció del destinatari.

No obstant això, si la comunicació té com a objecte la personació en judici o la realització o la intervenció personal de les parts en determinades actuacions processals i no consta la recepció de l'interessat, cal atenir-se al que disposa l'article 158.

5. Quan les parts canviïn de domicili durant la substanciació del procés, ho han de comunicar immediatament a l’oficina judicial.

També han de comunicar els canvis relatius al seu número de telèfon, fax, adreça de correu electrònic o similars, sempre que aquests últims estiguin sent utilitzats com a instruments de comunicació amb l’oficina judicial.

[Els apartats 1 i 5 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

[L'apartat 3 d'aquest article ha estat modificat conforme a la .Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8).Per veure la redacció anterior feu click aquí].

 

Article 156. Investigacions del tribunal sobre el domicili.

1. En els casos en què el demandant manifesti que li és impossible designar un domicili o residència del demandat, als efectes de la seva personació, el secretari judicial ha d’utilitzar els mitjans oportuns per descobrir aquestes circumstàncies, i es pot adreçar, si s’escau, als registres, organismes, col·legis professionals, entitats i empreses a què es refereix l’apartat 3 de l’article 155.

En rebre aquestes comunicacions, els registres i organismes públics han de procedir de conformitat amb les disposicions que regulin la seva activitat.

2. En cap cas no es considera impossible la designació de domicili a efectes d'actes de comunicació si el domicili consta en arxius o registres públics, als quals es pugui tenir accés.

3. Si de les investigacions a què es refereix l’apartat 1 en resulta el coneixement d’un domicili o lloc de residència, s’ha de practicar la comunicació de la segona forma establerta a l’apartat 2 de l’article 152, i hi és aplicable, si s’escau, el que preveu l’article 158.

4. Si aquestes investigacions són infructuoses, el secretari judicial ha d’ordenar que la comunicació es porti a terme mitjançant edictes.

[Els apartats 1, 3 i 4 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 157. Registre central de rebels civils.

1. Quan les investigacions a què es refereix l’article anterior hagin resultat infructuoses, el secretari judicial ha d’ordenar que es comuniqui el nom del demandat i les altres dades d’identitat al Registre central de rebels civils, que ha d’existir amb seu al Ministeri de Justícia, amb indicació de la data de la resolució de comunicació edictal del demandat per procedir a la seva inscripció.

2. Qualsevol secretari judicial que hagi d’esbrinar el domicili d’un demandat es pot adreçar al Registre central de rebels civils per comprovar si el demandat consta a l’esmentat Registre i si les dades que hi consten són les mateixes de què disposa. En aquest cas, mitjançant diligència d’ordenació, pot acordar directament la comunicació edictal del demandat.

3. Qualsevol òrgan judicial, a instància de l’interessat o per iniciativa pròpia, que tingui coneixement del domicili d’una persona que figuri inscrita en el Registre central de rebels civils ha de sol·licitar la cancel·lació de la inscripció i comunicar el domicili al qual se li poden adreçar les comunicacions judicials. El Registre ha de remetre a les oficines judicials en què consti que hi ha un procés contra l’esmentat demandat, el domicili indicat per aquest a l’efecte de comunicacions; són vàlides les practicades a partir d’aquest moment en aquest domicili.

4. Amb independència d’això, qualsevol tribunal que necessiti conèixer el domicili actual del demandat en un procediment, que estigui en parador desconegut amb posterioritat a la fase de personació, es pot dirigir al Registre central de rebels civils perquè es practiqui l’oportuna anotació amb l’objectiu que li facilitin el domicili on se li poden adreçar les comunicacions judicials si aquesta dada arriba a coneixement d’aquest Registre.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 158. Comunicació mitjançant lliurament.

Quan, en els casos de l'apartat 1 de l'article 155, no es pugui acreditar que el destinatari ha rebut una comunicació que tingui per finalitat la personació en judici o la realització o la intervenció personal de les parts en determinades actuacions processals, cal lliurar-la en la forma que estableix l'article 161.

 

Article 159. Comunicacions amb testimonis, perits i altres persones que no siguin part en el judici.

1. Les comunicacions que calgui fer a testimonis, perits i altres persones que, sense ser part en el judici, hi hagin d'intervenir, s'han de remetre als seus destinataris d'acord amb el que disposa l'apartat 1 de l'article 160. La remissió s'ha de fer al domicili que designi la part interessada, i es poden fer, si s'escau, les investigacions a què es refereix l'article 156.

2. Quan consti a les actuacions el fracàs de la comunicació mitjançant tramesa o les circumstàncies del cas ho aconsellin, atesos l’objecte de la comunicació i la naturalesa de les actuacions que en depenguin, el secretari judicial ha d’ordenar que es procedeixi d’acord amb el que disposa l’article 161.

3. Les persones a què es refereix aquest article han de comunicar a l’oficina judicial qualsevol canvi de domicili que es produeixi durant la substanciació del procés. A la primera compareixença que efectuïn se’ls ha d’informar d’aquesta obligació.

[Els apartats 2 i 3 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 160. Remissió de les comunicacions per correu, telegrama o altres mitjans semblants.

1. Quan sigui procedent la tramesa de la còpia de la resolució o de la cèdula per correu certificat o telegrama amb acusament de recepció, o per qualsevol altre mitjà semblant que permeti deixar constància fefaent, a les actuacions, d’haver-se rebut la notificació, de la data de la recepció i del seu contingut, el secretari judicial ha de donar fe, a les actuacions, de la tramesa i del contingut del que s’hagi remès, i adjuntar-hi, si s’escau, l’acusament de recepció o el mitjà a través del qual quedi constància de la recepció o la documentació aportada pel procurador que així ho acrediti, si aquest ha procedit a la comunicació.

2. A instància de part i a càrrec de qui ho sol·liciti, es pot ordenar que la remissió es faci de manera simultània a diversos llocs dels que preveu l'apartat 3 de l'article 155.

3. Quan el destinatari tingui el seu domicili en el partit on radiqui la seu del tribunal, i no es tracti de comunicacions de les quals depengui la personació o la realització o la intervenció personal en les actuacions, es pot enviar, per qualsevol dels mitjans a què es refereix l'apartat 1, una cèdula de citació a termini perquè el destinatari comparegui en la seu esmentada a efectes de ser notificat o requerit o de traslladar-li algun escrit.

La cèdula ha d'expressar amb la deguda precisió l'objecte per al qual es requereix la compareixença del citat i indicar el procediment i l'afer a què es refereix, amb l'advertència que, si el citat no hi compareix dins el termini assenyalat, sense cap causa justificada, s'ha de considerar feta la comunicació de què es tracti o traslladat l'escrit.

[L'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 161. Comunicació per mitjà de lliurament de còpia de la resolució o de cèdula.

1. El lliurament al destinatari de la comunicació de la còpia de la resolució o de la cèdula s'ha d'efectuar a la seu del tribunal o al domicili de la persona que hagi de ser notificada, requerida, citada a dia cert o a termini.

El lliurament s’ha de documentar per mitjà d’una diligència que ha de ser signada pel funcionari o, si s’escau, el procurador que l’efectuï i per la persona a qui es faci, el nom del qual s’ha de fer constar.

2. Quan el destinatari de la comunicació sigui trobat en el domicili i es negui a rebre la còpia de la resolució o la cèdula o no vulgui signar la diligència acreditativa del lliurament, el funcionari o, si s’escau, el procurador que n’assumeixi la pràctica, li ha de fer saber que la còpia de la resolució o la cèdula queda a la seva disposició a l’oficina judicial, i que es produeixen els efectes de la comunicació, de la qual cosa ha de quedar constància a la diligència.

3. Si el domicili on es pretén practicar la comunicació és el lloc en el qual el destinatari té el domicili segons el padró municipal, o a efectes fiscals, o segons el registre oficial o publicacions de col·legis professionals, o és l’habitatge o local arrendat al demandat, i no s’hi troba el destinatari, es pot efectuar el lliurament a qualsevol empleat, familiar o persona amb qui convisqui, més gran de 14 anys, que es trobi en aquest lloc, o al conserge de la finca, si en té, i ha d’advertir al receptor que està obligat a lliurar la còpia de la resolució o la cèdula al destinatari d’aquesta, o a avisar-lo, si en sap el parador.

Si la comunicació s'adreça al lloc de treball no ocasional del destinatari, en absència d'aquest, el lliurament s'ha de fer a una persona que manifesti que el coneix o, si hi ha una dependència encarregada de rebre documents o objectes, a qui n'estigui al càrrec.

En la diligència s'ha de fer constar el nom de la persona destinatària de la comunicació i la data i l'hora en què va ser buscada i no trobada en el seu domicili, així com el nom de la persona que rep la còpia de la resolució o la cèdula i la relació d'aquesta persona amb el destinatari; la comunicació efectuada d'aquesta manera produeix tots els seus efectes.

4. En cas que no hi hagi ningú en el domicili on s'acudeixi per a la pràctica d'un acte de comunicació, el secretari judicial o el funcionari designat ha de procurar descobrir si el destinatari viu allà.

Si ja no resideix o no treballa en el domicili al qual s'acudeix i alguna de les persones consultades en coneix l'actual, cal consignar-lo a la diligència negativa de comunicació.

Si no es pot conèixer per aquest mitjà el domicili del demandat i el demandant no ha designat altres possibles domicilis, cal procedir de conformitat amb el que estableix l'article 156.

5. Quan els actes de comunicació hagin estat realitzats pel procurador i no els hagi pogut lliurar al seu destinatari per alguna de les causes previstes en els apartats 2, 3 i 4 d’aquest article, aquell ha d’acreditar la concurrència de les circumstàncies a què es refereixen els apartats anteriors, per a la qual cosa es pot auxiliar de dos testimonis o de qualsevol altre mitjà idoni.

[El paràgraf primer de l'apartat 3 d'aquest article va estar modificat per la Ley 23/2003, de 10 de julio, de Garantías en la Venta de bienes de consumo (BOE núm. 165, de 11-07-2003, pp. 27160-27164; Suplement en llengua catalana al núm. 16, pp. 3141-3143). Per a veure la redacció faci click aquí]

[S'han modificat el paràgraf segon de l'apartat 1, l'apartat 2 i el paràgraf primer de l'apartat 3 i s'ha introduït un apartat 5. Així aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 162. Actes de comunicació per mitjans electrònics, informàtics i similars.

1. Quan els jutjats i els tribunals i les parts o els destinataris dels actes de comunicació disposin de mitjans electrònics, telemàtics, infotelecomunicacions, o d'una altra classe semblant, que permetin l'enviament i la recepció d'escrits i documents, de manera que estigui garantida l'autenticitat de la comunicació i del seu contingut i quedi constància fefaent de la remissió i la recepció íntegres i del moment en què es van fer, els actes de comunicació es poden dur a terme per aquells mitjans, amb l'acusament de recepció que sigui procedent.

Les parts i els professionals que intervinguin en el procés han de comunicar al tribunal el fet de disposar dels mitjans indicats i la seva adreça.

Així mateix, s'ha de constituir al Ministeri de Justícia un registre accessible electrònicament dels mitjans indicats i les adreces corresponents als organismes públics.

2. Quan l'autenticitat de resolucions, documents, dictàmens o informes presentats o transmesos pels mitjans a què es refereix l'apartat anterior només es pugui reconèixer o verificar mitjançant l'examen directe o per altres procediments, s'han d'aportar o transmetre a les parts i als interessats de manera adequada a aquests procediments o en la forma que preveuen els articles anteriors, amb observança dels requisits de temps i lloc que la llei assenyala per a cada cas.

[L'apartat 3 d'aquest article fou modificat per la Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la qual es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de regulació del mercat hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l’assegurança de dependència i per la qual s’estableix determinada norma tributària (BOE núm. 294, de 08-12-2007, pp. 50593-50614; Suplement en llengua catalana al núm. 39, pp 5217-5236). Per veure la legislació anterior a aquesta reforma faci click aquí].

[L’apartat 3 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

Article 163. Servei comú processal d’actes de comunicació.

En les poblacions on estigui establert, el servei comú processal d’actes de comunicació ha de practicar els actes de comunicació que hagi de realitzar l’oficina judicial, excepte els que siguin encomanats al procurador pel fet d’haver-ho sol·licitat la part a la qual representa.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 164. Comunicació mitjançant edicte.

Quan, practicades, si s’escau, les investigacions a què es refereix l’article 156, no es pugui conèixer el domicili del destinatari de la comunicació, o quan no es pugui trobar ni efectuar la comunicació amb tots els seus efectes, de conformitat amb el que estableixen els articles anteriors, o quan així s’acordi en el cas a què es refereix l’apartat 2 de l’article 157, el secretari judicial, consignades aquestes circumstàncies, ha de manar que es faci la comunicació i ha de fixar la còpia de la resolució o la cèdula al tauler d’anuncis de l’oficina judicial, salvaguardant en tot cas els drets i interessos de menors, així com altres drets i llibertats que es puguin veure afectats per la publicitat d’aquests. La publicitat pot ser substituïda, en els termes que es determinin per reglament, per la utilització de mitjans telemàtics, informàtics o electrònics, de conformitat amb el que preveu l’article 236 de la Llei orgànica del poder judicial.

Només a instància de part, i a càrrec seu, s'ha de publicar en el butlletí oficial de la província, en el de la comunitat autònoma, en el Butlletí Oficial de l'Estat o en un diari de difusió nacional o provincial.

En tot cas en la comunicació o publicació a què es refereixen els paràgrafs anteriors, en atenció a l’interès superior dels menors i per preservar-ne la intimitat, s’han d’ometre les dades personals, els noms i cognoms, el domicili o qualsevol altra dada o circumstància que directament o indirectament pugui permetre identificar-los.

En els processos de desnonament de finca urbana o rústica per manca de pagament de rendes o quantitats degudes o per expiració legal o contractual del termini i en els processos de reclamació d’aquestes rendes o quantitats degudes, quan no se’l pugui trobar ni es pugui efectuar la comunicació a l’arrendatari en els domicilis designats en el segon paràgraf del número 3 de l’article 155, ni hagi comunicat de forma fefaent amb posterioritat al contracte un nou domicili a l’arrendador al qual aquest no s’hagi oposat, s’ha de procedir, sense més tramits, a fixar la cèdula de citació al tauler d’anuncis de l’Oficina Judicial.

[El paràgraf tercer està afegit per la Llei 54/2007, de 28 de desembre, d’adopció internacional (BOE núm.312, de 29-12-2007, pp. 53676-53686; Suplement en llengua catalana al núm. 42, pp. 5573-5582)]. Per veure redacció anterior a dita modificació faci click aquí].

[El paràgraf 1 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

[S'ha afegit el paràgraf quart d'aquest article conforme la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].

 

Article 165. Actes de comunicació mitjançant auxili judicial.

Quan els actes de comunicació, els hagi de practicar segons el que disposa l’article 161 d’aquesta Llei un tribunal diferent del que els hagi ordenat, s’ha d’adjuntar al despatx la còpia o cèdula corresponent i el que en cada cas sigui procedent.

Aquests actes de comunicació s’han de formalitzar en un termini no superior a vint dies, comptats a partir de la seva recepció. Quan no es realitzi dins el termini indicat, a l’efecte de la qual cosa s’ha de requerir el secretari judicial per a la seva observança, s’han d’expressar, si s’escau, les causes de la dilació.

Els actes es poden realitzar, a instància de part, per un procurador legalment habilitat per actuar davant l’òrgan exhortat, que s’encarrega del seu compliment en els mateixos termes i terminis establerts al paràgraf anterior.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 166. Nul·litat i esmena dels actes de comunicació.

1. Són nuls els actes de comunicació que no es facin d'acord amb el que disposa aquest capítol i puguin causar indefensió.

2. Tanmateix, quan la persona notificada, citada o requerida s'hagi donat per assabentada de l'afer i no denunciï la nul·litat de la diligència en el seu primer acte de compareixença davant el tribunal, aquesta té des d'aleshores tots els seus efectes, com si s'hagués fet d'acord amb les disposicions de la llei.

 

Article 167. Tramesa d’oficis i manaments.

1. Els manaments i oficis, els ha de remetre directament el secretari judicial que els expedeixi a l’autoritat o funcionari a què vagin adreçats, i es poden utilitzar els mitjans previstos a l’article 162 d’aquesta Llei.

No obstant això, si així ho sol·liciten, les parts poden diligenciar personalment els manaments i oficis.

2. En tot cas, la part a instància de la qual es lliurin els oficis i manaments a què es refereix aquest article ha de satisfer les despeses que requereixi el seu compliment.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 168. Responsabilitat dels funcionaris i professionals interventors en la comunicació processal.

1. El secretari judicial o el funcionari dels cossos al servei de l’Administració de Justícia que, en l’exercici de les funcions que per aquest capítol se li assignen, doni lloc, per malícia o negligència, a retards o dilacions indegudes, ha de ser corregit disciplinàriament per l’autoritat de qui depengui i incorre a més en responsabilitat pels danys i perjudicis que ocasioni.

2. El procurador que incorri en dol, negligència o morositat en els actes de comunicació la pràctica dels quals hagi assumit o no respecti alguna de les formalitats legals establertes, i causi perjudicis a un tercer, és responsable dels danys i perjudicis ocasionats i pot ser sancionat de conformitat amb el que disposen les normes legals o estatutàries.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

CAPÍTOL VI

De l'auxili judicial

 

Article 169. Casos en què és procedent l'auxili judicial.

1. Els tribunals civils estan obligats a prestar-se auxili en les actuacions que siguin ordenades per un tribunal i requereixin la col·laboració d'un altre per dur-les a terme.

2. S'ha de sol·licitar l'auxili judicial per a les actuacions que s'hagin de fer fora de la circumscripció del tribunal que conegui de l'afer, inclosos els actes de reconeixement judicial, quan el tribunal no consideri possible o convenient fer ús de la facultat que li concedeix aquesta Llei de desplaçar-se fora de la seva circumscripció per practicar-les.

3. També es pot demanar l'auxili judicial per a les actuacions que s'hagin de practicar fora del terme municipal en què tingui la seu el tribunal que les hagi ordenat, però dins el partit judicial o la circumscripció corresponent.

4. L'interrogatori de les parts, la declaració dels testimonis i la ratificació dels perits s'ha de fer a la seu del jutjat o del tribunal que conegui de l'afer de què es tracti, encara que el domicili de les persones esmentades estigui fora de la circumscripció judicial corresponent.

Només quan per raó de la distància, la dificultat del desplaçament, circumstàncies personals de la part, del testimoni o del perit, o per qualsevol altra causa de característiques anàlogues sigui impossible o molt costosa la compareixença de les persones citades a la seu del jutjat o del tribunal, es pot sol·licitar l'auxili judicial per a la pràctica dels actes de prova assenyalats en el paràgraf anterior.

 

Article 170. Òrgan al qual correspon prestar l’auxili judicial.

Correspon prestar l’auxili judicial a l’oficina del jutjat de primera instància del lloc a la circumscripció del qual s’hagi de practicar. No obstant això, si en aquest lloc té la seu un jutjat de pau, i l’auxili judicial consisteix en un acte de comunicació, a aquest li correspon practicar l’actuació.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 171. Exhort.

1. L’auxili judicial, l’ha de sol·licitar el tribunal que ho requereixi mitjançant un exhort adreçat a l’oficina judicial del qual s’hagi de prestar i que ha de contenir.

1r La designació dels tribunals exhortant i exhortat.

2n La indicació de l'afer que motiva l'expedició de l'exhort.

3r La designació de les persones que són part en l'afer, així com dels seus representants i defensors.

4t La indicació de les actuacions la pràctica de les quals se sol·licita.

5è Quan les actuacions sol·licitades s'hagin de practicar dins d'un termini, cal indicar també la data en què finalitza.

6è Si per al compliment de l'exhort cal aportar documents, s'ha de fer menció expressa de tots aquests.

2. L'expedició i l'autorització dels exhorts correspon al secretari judicial.

[El paràgraf 1 de l’apartat 1 de l'article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 172. Remissió de l'exhort.

1. Els exhorts s'han de remetre directament a l'òrgan exhortat per mitjà del sistema informàtic judicial o de qualsevol altre sistema de comunicació que garanteixi la constància de la recepció.

2. No obstant això, si la part a la qual interessa el compliment de l'exhort ho sol·licita, se li ha de lliurar sota la seva responsabilitat, perquè el presenti a l'òrgan exhortat dins els cinc dies següents. En aquest cas, l'exhort ha d'expressar la persona que queda encarregada de la seva gestió, que només pot ser el mateix litigant o el procurador habilitat per actuar davant el tribunal que ha de prestar l'auxili.

3. Les altres parts també poden designar un procurador habilitat per actuar davant el jutjat que ha de prestar l'auxili, quan vulguin que les resolucions que es dictin per al compliment de l'exhort els siguin notificades.

La part interessada pot fer el mateix en el compliment de l'exhort, quan no hagi sol·licitat que se li lliuri als efectes que preveu l'apartat anterior. Aquests designacions s'han de fer constar en la documentació de l'exhort.

4. Quan l'exhort hagi estat remès a un òrgan diferent del que ha de prestar l'auxili, l'òrgan que el rebi l'ha d'enviar directament al que correspongui, si és que li consta quin és, i donar compte de la remissió a l'exhortant.

 

Article 173. Compliment de l'exhort.

L'òrgan jurisdiccional que rebi l'exhort n'ha de disposar el compliment i el que calgui perquè es practiquin les actuacions que s'hi sol·liciten dins el termini assenyalat.

Quan no s'esdevingui així, el tribunal exhortant, d'ofici o a instància de part, ha de recordar a l'exhortat la urgència del compliment. Si la situació persisteix, el tribunal que hagi sol·licitat l'auxili ha de posar els fets en coneixement de la sala de govern corresponent al tribunal exhortat.

 

Article 174. Intervenció de les parts.

1. Les parts i els seus advocats i procuradors poden intervenir en les actuacions que s'efectuïn per al compliment de l'exhort.

Tanmateix, les resolucions que es dictin per al compliment de l'exhort només s'han de notificar a les parts que hagin designat un procurador per intervenir en la tramitació.

2. Si no s'ha designat un procurador, només s'han de fer a les parts les notificacions que exigeixi el compliment de l'exhort, quan aquest disposi que es practiqui alguna actuació amb citació, intervenció o concurrència de les parts, i les que siguin necessàries per requerir-los que proporcionin dades o notícies que puguin facilitar el dit compliment.

 

Article 175. Devolució de l'exhort.

1. Complert l'exhort, se n'ha de comunicar a l'exhortant el resultat per mitjà del sistema informàtic judicial o de qualsevol altre sistema de comunicació que garanteixi la constància de la recepció.

2. Les actuacions d'auxili judicial efectuades s'han de remetre per correu certificat o s'han de lliurar al litigant o al procurador al qual s'hagi encomanat la gestió de l'exhort, que les ha de presentar a l'òrgan exhortant dins els deu dies següents.

 

Article 176. Falta de diligència de les parts en l'auxili judicial.

El litigant que, sense una causa justa, demori la presentació a l'exhortat o la devolució a l'exhortant dels despatxos la gestió dels quals li hagi estat confiada ha de ser corregit amb una multa de trenta euros per cada dia de retard respecte del final del termini establert, respectivament, en l'apartat 2 de l'article 172 i en l'apartat 2 de l'article anterior.

[Aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a  euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de cinc mil pessetes per trenta euros (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp.49708-49709)]

 

Article 177. Cooperació judicial internacional.

1. Els despatxos per a la pràctica d'actuacions judicials a l'estranger s'han de cursar d'acord amb el que estableixen els tractats internacionals en què Espanya sigui part i, si no, la legislació interna que hi sigui aplicable.

2. Cal atenir-se també al que disposen les dites normes quan les autoritats judicials estrangeres sol·licitin la cooperació dels jutjats i els tribunals espanyols.

 

< Anterior

Siguiente >

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda