Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

LEC: Llibre I: Títol V

Amunt Següent

 De les actuacions judicials

 

CAPÍTOL I

 Del lloc de les actuacions judicials

 

Article 129. Lloc de les actuacions del judici.

1. Les actuacions del judici s'han d'efectuar a la seu del tribunal, llevat d'aquelles que per la seva naturalesa s'hagin de fer en un altre lloc.

2. Les actuacions que s'hagin de fer fora del partit judicial on radiqui la seu del tribunal que conegui del procés s'han d'efectuar, quan sigui procedent, mitjançant l'auxili judicial.

3. No obstant el que disposa l'apartat anterior, els tribunals es poden constituir en qualsevol lloc del territori de la seva circumscripció per dur a terme les actuacions quan sigui necessari o convenient per a la bona administració de justícia.

També es poden desplaçar fora del territori de la seva circumscripció per a l'exercici d'actuacions de prova, d'acord amb el que preveuen aquesta Llei i l'article 275 de la Llei orgànica del poder judicial.

 

CAPÍTOL II

 Del temps de les actuacions judicials

 

SECCIÓ 1a   DELS DIES I LES HORES HÀBILS

 

Article 130. Dies i hores hàbils.

1. Les actuacions judicials s'han d'efectuar en dies i hores hàbils.

2. Són dies hàbils tots els de l'any, llevat dels diumenges, els dies de festa nacional i els festius a efectes laborals a la comunitat autònoma o la localitat respectiva.

També són inhàbils els dies del mes d'agost.

3. S'entén per hores hàbils les que hi ha des de les vuit del matí fins a les vuit del vespre, llevat que la llei, per a una actuació concreta, disposi una altra cosa.

Per als actes de comunicació i execució també es consideren hores hàbils les que transcorren des de les vuit fins a les deu de la nit.

 

Article 131. Habilitació de dies i hores inhàbils.

1. D'ofici o a instància de part, els tribunals poden habilitar els dies i les hores inhàbils quan hi hagi una causa urgent que ho exigeixi.

2. Es consideren urgents les actuacions del tribunal la demora de les quals pugui causar un perjudici greu als interessats o a la bona administració de justícia, o provocar la ineficàcia d'una resolució judicial.

3. Per a les actuacions urgents a què es refereix l'apartat anterior són hàbils els dies del mes d'agost, sense que calgui una habilitació expressa. Tampoc no cal l'habilitació per prosseguir en hores inhàbils, durant el temps indispensable, les actuacions urgents que s'hagin iniciat en hores hàbils.

4. Contra les resolucions judicials d'habilitació de dies i hores inhàbils no s'admet cap recurs.

 
SECCIÓ 2a   DELS TERMINIS I ELS TERMES

 

Article 132. Terminis i termes.

1. Les actuacions del judici s'han d'efectuar en els termes o dins els terminis assenyalats per a cada una de les actuacions.

2. Quan no es fixi ni termini ni terme, cal entendre que s'han d'efectuar sense dilació.

3. La infracció del que disposa aquest article pels tribunals i el personal al servei de l'Administració de justícia, si no hi ha una causa justa, s'ha de corregir disciplinàriament d'acord amb el que preveu la Llei orgànica del poder judicial, sens perjudici del dret de la part perjudicada a exigir les altres responsabilitats que siguin procedents.

 

Article 133. Còmput dels terminis.

1. Els terminis comencen a córrer des de l'endemà del dia que s'hagi efectuat l'acte de comunicació del qual la Llei faci dependre l'inici del termini, i s'hi ha de comptar el dia del venciment, que expira a les vint-i-quatre hores.

No obstant això, quan la Llei assenyali un termini que comenci a córrer des de la finalització d'un altre, es computa, sense que calgui una nova notificació, des de l'endemà del venciment d'aquest.

2. En el còmput dels terminis assenyalats per dies s'exclouen els inhàbils.

Per als terminis que s'hagin assenyalat en les actuacions urgents a què es refereix l'apartat 2 de l'article 131 no es consideren inhàbils els dies del mes d'agost i només s'exclouen del còmput els diumenges i els festius.

3. Els terminis assenyalats per mesos o per anys es computen de data a data.

Quan en el mes del venciment no hi hagi dia equivalent a l'inicial del còmput, s'ha d'entendre que el termini expira l'últim del mes.

4. Els terminis que concloguin en diumenge o en un altre dia inhàbil s'entenen prorrogats fins al dia hàbil següent.

 

Article 134. Improrrogabilitat dels terminis.

1. Els terminis que estableix aquesta Llei són improrrogables.

2. No obstant això, es poden interrompre els terminis i demorar els termes en cas de força major que impedeixi complir-los, i se n'ha de reprendre el còmput en el moment en què hagi cessat la causa determinant de la interrupció o la demora. El tribunal ha d'apreciar la concurrència de força major, d'ofici o a instància de la part que l'ha patit, amb audiència de les altres parts.

 

Article 135. Presentació d'escrits, a efectes del requisit de temps dels actes processals.

1. Quan la presentació d’un escrit estigui subjecta a termini, es pot efectuar fins a les quinze hores del dia hàbil següent al del venciment del termini, en el servei comú processal creat a aquest efecte o, si no n’hi ha a la seu de l’òrgan judicial.

2. En les actuacions davant els tribunals civils, no s’admet la presentació d’escrits al jutjat que presti el servei de guardia.

3. El funcionari designat a aquest efecte ha d’estampar en els escrits d’iniciació del procediment i de qualssevol altres la presentació dels quals estigui subjecta a termini peremptori el segell corresponent en que s’ha de fer constar l’oficina judicial davant la qual es presenta i el dia i hora de la presentació.

4. En tot cas, s’ha de donar a la part un rebut dels escrits i documents que presentin amb expressió de la data i l’hora de presentació. També es pot fer constar la recepció d’escrits i documents en una còpia simple presentada per la part.

5. Quan les oficines judicials i els subjectes interventors en un procés disposin de mitjans tècnics que permetin l’enviament i la recepció normal d’escrits iniciadors i altres escrits i documents, de tal manera que estigui garantida l’autenticitat de la comunicació i quedi constancia fefaent de la tramesa i recepció íntegres i de la data en que es van fer, els escrits i documents es poden enviar per aquells mitjans, se n’ha de justificar la recepció de la mateixa manera i es consideren presentats, als efectes d’exercici dels drets i de compliment de deures en la data i hora que consti en el resguard acreditatiu de la seva presentació. En cas que la presentació tingui lloc un dia o hora inhàbil a efectes processals de conformitat amb la llei, s’entén efectuada el primer dia i hora hàbil següent.
Als efectes de prova i del compliment de requisits legals que exigeixin disposar dels documents originals o de copies fefaents, cal atenir-se al que preveu l’article 162.2 d’aquesta Llei.
Quan la presentaci
ó d’escrits peremptoris dins de termini, pels mitjans tecnics a què es refereix aquest apartat, no sigui possible per interrupció no planificada del servei de comunicacions telemàtiques o electròniques, el remitent pot presentar-los a l’oficina judicial el primer dia hàbil següent adjuntant-hi el justificant de la interrupció esmentada.

6. Quant al trasllat dels escrits i documents, cal atenir-se al que disposa el capitol IV del títol I del llibre II, però aquell es pot efectuar, als procuradors o a les altres parts, de conformitat amb el que preveu l’apartat anterior, quan es compleixin els requisits que estableix.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 41/2007, de 7 de desembre, per la que es modifica la Llei 2/1981, de 25 de març, de Regulació del Mercat Hipotecari i altres normes del sistema hipotecari i financer, de regulació de les hipoteques inverses i l'assegurança de dependència i per la qual s'estableix determinada norma tributària, (BOE núm. 294, de 08-12-2007, pp. 50593-50614); Suplement en llengua catalana al núm. 39, pp 5217-5236). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 136. Preclusió.

Transcorregut el termini o passat el terme assenyalat per a la realització d'un acte processal de part es produeix la preclusió i es perd l'oportunitat de fer l'acte de què es tracti. El secretari judicial ha de deixar constància del transcurs del termini per mitjà de diligència i acordar el que sigui procedent o donar-ne compte al tribunal a fi que dicti la resolució que correspongui.

 

CAPÍTOL III

 De la immediatesa, la publicitat i la llengua oficial

 

Article 137. Presència judicial en declaracions, proves i vistes.

1. Els jutges i els magistrats membres del tribunal que conegui d'un afer han de presenciar les declaracions de les parts i dels testimonis, els acaraments, les exposicions, les explicacions i les respostes que hagin d'oferir els perits, així com la crítica oral del seu dictamen i qualsevol altre acte de prova que, d'acord amb el que disposa aquesta Llei, calgui dur a terme contradictòriament i pública.

2. Les vistes i les compareixences que tinguin com a objecte oir les parts abans de dictar una resolució s'han de celebrar sempre davant el jutge o els magistrats integrants del tribunal que conegui de l'afer.

3. La infracció del que disposen els apartats anteriors determina la nul·litat de ple dret de les actuacions corresponents.

 

Article 138. Publicitat de les actuacions orals.

1. Les actuacions de prova, les vistes i les compareixences l'objecte de les quals sigui oir les parts abans de dictar una resolució s'han de fer en audiència pública.

2. No obstant això, les actuacions a què es refereix l'apartat anterior es poden fer a porta tancada quan sigui necessari per a la protecció de l'ordre públic o de la seguretat nacional en una societat democràtica, o quan els interessos dels menors o la protecció de la vida privada de les parts i d'altres drets i llibertats ho exigeixin o, en fi, en la mesura que el tribunal ho consideri estrictament necessari, quan per concórrer circumstàncies especials la publicitat pugui perjudicar els interessos de la justícia.

3. Abans d'acordar la celebració a porta tancada de qualsevol actuació, el tribunal ha d'oir les parts que siguin presents a l'acte. La resolució ha d'adoptar la forma d'interlocutòria i no s'hi admet cap recurs, sens perjudici de formular protesta i suscitar la qüestió, si és admissible, en el recurs procedent contra la sentència definitiva.

Els secretaris judicials poden adoptar mitjançant decret la mateixa mesura en les actuacions processals que s’hagin de practicar en matèries de la seva exclusiva competència. Davant d’aquest decret només es pot interposar recurs de reposició.

[El paràgraf segon de l'apartat 3 d'aquest article està introduït per la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 139. Secret de les deliberacions dels tribunals col·legiats.

Les deliberacions dels tribunals col·legiats són secretes. També ho és el resultat de les votacions, sens perjudici del que disposa la llei sobre publicitat dels vots particulars.

 

Article 140. Informació sobre les actuacions.

1. Els secretaris judicials i el personal competent al servei dels tribunals han de facilitar a qualssevol persones que acreditin un interès legítim tota la informació que sol·licitin sobre l'estat de les actuacions judicials, que poden examinar i conèixer. També poden demanar, a càrrec seu, l'obtenció de còpies simples d'escrits i documents que constin en les actuacions.

2. A petició de les persones a què es refereix l'apartat anterior, i a càrrec seu, el secretari judicial ha d'expedir els testimonis que sol·licitin, amb expressió del destinatari.

3. No obstant el que disposen els apartats anteriors els tribunals, mitjançant interlocutòria, poden atribuir caràcter reservat a la totalitat o a part de les actuacions quan aquesta mesura sigui justificada atenent les circumstàncies que expressa l'apartat 2 de l'article 138.

Les actuacions de caràcter reservat, només les poden conèixer les parts i els seus representants i defensors, sens perjudici del que es preveu pel que fa a fets i dades amb rellevància penal, tributària o d'una altra índole.

 

Article 141. Accés a llibres, arxius i registres judicials.

Les persones que acreditin un interès legítim poden accedir als llibres, els arxius i els registres judicials que no tinguin caràcter reservat i obtenir, a càrrec seu, testimoni o certificació dels aspectes que indiquin.

 

Article 142. Llengua oficial.

1. En totes les actuacions judicials, els jutges, els magistrats, els fiscals, els secretaris judicials i els altres funcionaris de jutjats i tribunals han d'emprar el castellà, llengua oficial de l'Estat.

2. Els jutges, els magistrats, els secretaris judicials, els fiscals i els altres funcionaris de jutjats i tribunals poden emprar també la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma, si cap de les parts no s'hi oposa al·legant un desconeixement de la llengua que pot produir indefensió.

3. Les parts, els seus procuradors i els seus advocats, així com els testimonis i els perits, poden utilitzar la llengua que també sigui oficial a la comunitat autònoma en el territori de la qual tinguin lloc les actuacions judicials, tant en manifestacions orals com escrites.

4. Les actuacions judicials efectuades i els documents presentats en l'idioma oficial d'una comunitat autònoma tenen validesa i eficàcia plenes, sense que calgui traducció al castellà, però cal traduir-los d'ofici quan hagin de tenir efecte fora de la jurisdicció dels òrgans judicials situats a la comunitat autònoma, excepte si es tracta de comunitats autònomes amb una llengua oficial pròpia coincident. També cal traduir-los quan ho disposin les lleis o a instància de part que al·legui indefensió.

5. En les actuacions orals el tribunal, mitjançant provisió, pot habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua emprada, previ jurament o promesa de traducció fidel.

 

Article 143. Intervenció d'intèrprets.

1. Quan alguna persona que no conegui el castellà ni, si s’escau, la llengua oficial pròpia de la comunitat hagi de ser interrogada o prestar alguna declaració, o quan sigui necessari donar-li a conèixer personalment alguna resolució, el secretari per mitjà d’un decret pot habilitar com a intèrpret qualsevol persona coneixedora de la llengua de què es tracti, i li ha d’exigir jurament o promesa de traducció fidel.

Sense perjudici d’això, s’ha de garantir en tot cas la prestació dels serveis d’interpretació en els litigis transfronterers a la persona que no conegui el castellà ni, si s’escau, la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma, en els termes establerts a la Llei 1/1996, de 10 de gener, reguladora de l’assistència jurídica gratuïta.

De les actuacions que en aquests casos es practiquin se n’ha d’estendre acta, en la qual han de constar els textos en l’idioma original i la traducció a l’idioma oficial, i que també ha de ser signada per l’intèrpret.

2. En els mateixos casos de l'apartat anterior, si la persona és sordmuda i sap llegir, s'ha d'emprar l'escriptura, i si sap escriure, es pot valer de l'escriptura. En cas que no sàpiga llegir ni escriure, s'ha de nomenar l'intèrpret adequat, d'acord amb el que disposa el dit apartat.

De les actuacions que es facin en relació amb els sordmuts, també se n'ha d'estendre l'acta oportuna.

[Aquest article esta modificat per la Ley Orgánica 19/2003, de 23 de diciembre, de modificación de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial (BOE núm. 309, de 26-12-2003, pp. 46025-46096). Si vol veure la versió en castellà d'aquest article, faci clic aquí.]

[L'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 144. Documents redactats en un idioma no oficial.

1. A qualsevol document redactat en un idioma que no sigui el castellà o, si s'escau, la llengua oficial pròpia de la comunitat autònoma de què es tracti, s'hi ha d'adjuntar la traducció.

2. La traducció es pot fer privadament i, en aquest cas, si alguna de les parts la impugna dins els cinc dies següents des del seu trasllat i manifesta que no la considera fidel i exacta, i expressa les raons de la discrepància, el secretari judicial ha d’ordenar, respecte a la part que en discrepi, la traducció oficial del document, a costa de qui ho hagi presentat.

No obstant això, si la traducció oficial feta a instància de part és substancialment idèntica a la privada, les despeses derivades de la traducció oficial van a càrrec de qui l'hagi sol·licitada.

[El paràgraf primer de l'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].
 

Següent >


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda