|
De l'abstenció i la recusació
CAPÍTOL I
De l'abstenció i la recusació: disposicions generals
|
|
|
Article
99. Àmbit
d'aplicació de la Llei i principi de legalitat.
1.
En el procés civil, l'abstenció i la recusació de jutges, magistrats,
com també la dels membres del ministeri fiscal, els secretaris
judicials, els perits i el personal al servei de l'Administració de
justícia, es regeixen pel que disposa aquest títol.
2.
L'abstenció i, si s'escau, la recusació dels indicats en l'apartat
anterior només són procedents quan hi concorri alguna de les causes
que assenyala la Llei orgànica del poder judicial per a l'abstenció i
la recusació de jutges i magistrats.
|
|
|
Article
100. Deure
d'abstenció.
1.
El jutge o el magistrat en qui concorri alguna de les causes establertes
legalment s'ha d'abstenir del coneixement de l'afer sense esperar que
se'l recusi.
2.
Tenen el mateix deure el secretari judicial, l'oficial, l'auxiliar o
l'agent judicial, el membre del ministeri fiscal o el perit designat pel
jutge en qui concorri alguna de les causes que assenyala la Llei.
|
|
|
Article
101. Legitimació
activa per recusar.
En
els afers civils únicament poden recusar les parts.
El ministeri fiscal també pot recusar, sempre que es tracti d'un procés
en què, per la naturalesa dels drets en conflicte, pugui o hagi
d'intervenir. |
|
|
CAPÍTOL
II
De l'abstenció de jutges,
magistrats, secretaris judicials, fiscals i del personal al servei dels
tribunals civils
|
|
|
Article
102. Abstenció
de jutges i magistrats.
1.
L'abstenció del magistrat o el jutge s'ha de comunicar, respectivament,
a la secció o la sala de la qual formi part o al tribunal al qual
correspongui la competència funcional per conèixer de recursos contra
les sentències, que n'ha d'emetre resolució en el termini de deu dies.
La comunicació de l'abstenció s'ha de fer per escrit raonat tan aviat
com sigui advertida la causa que la motivi.
2.
L'abstenció de jutge o magistrat suspèn el curs del procés mentre no
se n'emeti resolució.
3.
Si el tribunal a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article no
considera justificada l'abstenció, ha d'ordenar al jutge o al magistrat
que continuï el coneixement de l'afer, sens perjudici del dret de les
parts a fer valer la recusació. Rebuda l'ordre, el tribunal ha de
dictar una provisió que posi fi a la suspensió del procés.
4.
Si el tribunal competent considera justificada l'abstenció, segons
l'apartat 1, l'abstingut ha de dictar interlocutòria, apartar-se
definitivament de l'afer i ordenar que es remetin les actuacions a qui
l'hagi de substituir. Quan el que s'abstingui formi part d'un tribunal
col·legiat, la interlocutòria, que no és susceptible de cap recurs,
l'ha de dictar la sala o la secció a la qual pertanyi el que
s'abstingui.
En
ambdós casos, la suspensió del procés finalitza, respectivament, quan
el substitut rebi les actuacions o s'integri a la sala o la secció a què
pertanyia l'abstingut.
5.
L'abstenció i la substitució del jutge o el magistrat que s'ha
abstingut s'han de comunicar a les parts, incloent-hi el nom del
substitut.
|
|
|
Article
103. Abstenció
dels secretaris judicials.
1.
Els secretaris judicials s'han d'abstenir per escrit motivat adreçat al
jutge o al magistrat, si es tracta d'un jutjat, o al president, si es
tracta d'una sala o secció. Decideix la qüestió, respectivament, el
jutge o el magistrat, d'una banda, o la sala o la secció, de l'altra.
2.
En cas que es confirmi l'abstenció, el secretari judicial que s'hagi
abstingut ha de ser reemplaçat pel seu substitut legal; en cas que es
denegui, ha de continuar actuant en l'afer.
|
|
|
Article
104. Abstenció
dels oficials, els auxiliars i els agents de l'Administració de justícia.
1.
L'abstenció dels oficials, els auxiliars i els agents de l'Administració
de justícia s'ha de comunicar per escrit motivat al jutge o al
president del tribunal en què se segueixi el procés, que ha de decidir
sobre la seva procedència.
2.
En cas que s'estimi l'abstenció, l'oficial, l'auxiliar o l'agent en qui
concorri causa legal ha de ser reemplaçat en el procés per qui
legalment l'hagi de substituir. Si es desestima, ha de continuar actuant
en l'afer.
|
|
|
Article
105. Abstenció
dels perits.
1.
El perit designat pel jutge, la secció o la sala que conegui de l'afer
s'ha d'abstenir si hi concorre alguna de les causes previstes legalment.
L'abstenció pot ser oral o escrita, sempre que estigui degudament
justificada.
2.
Si hi ha causa d'abstenció en el moment de ser designat, el perit no ha
d'acceptar el càrrec, i cal substituir-lo a l'acte pel perit suplent,
quan aquest hagi estat designat. Si el perit suplent també es nega a
acceptar el càrrec, perquè hi concorre la mateixa causa d'abstenció o
una altra, s'ha d'aplicar el que disposa l'apartat 2 de l'article 342
d'aquesta Llei. Si la causa és coneguda o es produeix després de
l'acceptació del càrrec de perit, l'abstenció s'ha d'elevar al jutge
o al magistrat, si es tracta d'un jutjat, o al magistrat ponent, si es
tracta d'una secció o una sala, que ha de decidir la qüestió, amb
l'audiència prèvia de les parts. Contra la interlocutòria del jutge o
el magistrat no es pot interposar cap recurs.
|
|
|
Article
106. Abstenció
dels membres del ministeri fiscal.
L'abstenció dels membres del ministeri fiscal es regeix per les normes
que estableix el seu Estatut orgànic. |
|
|
CAPÍTOL
III
De la recusació de jutges i magistrats
|
|
|
Article
107. Termini
i forma de proposar la recusació.
1.
La recusació s'ha de proposar tan aviat com es tingui coneixement de la
causa en què es fonamenta, ja que, altrament, no s'admet a tràmit.
Concretament, s'han d'inadmetre les recusacions:
1r
Quan no es proposin a l'inici del procés si el coneixement de la
concurrència de la causa de recusació és anterior.
2n
Quan es proposin i el procés ja estigui pendent, si la causa de
recusació es coneixia abans del moment processal en què es proposi la
recusació.
2.
La recusació s'ha de proposar per escrit que ha d'expressar
concretament i clara la causa legal i els motius en què es fonamenta, i
adjuntar-hi un principi de prova sobre els motius. Aquest escrit l'han
de signar l'advocat i el procurador si intervenen en el plet, i el
recusant, o algú a petició seva, si no sap signar. En tot cas, el
procurador hi ha d'adjuntar un poder especial per a la recusació de què
es tracti. Si no hi intervenen procurador i advocat, el recusant ha de
ratificar la recusació davant el secretari del tribunal de què es
tracti.
3.
Formulada la recusació, cal traslladar-la a les altres parts del procés
perquè, en el termini comú de tres dies, manifestin si s'adhereixen o
s'oposen a la causa de recusació proposada o si, en aquell moment,
coneixen alguna altra causa de recusació. La part que no proposi
recusació en el termini esmentat no ho pot fer posteriorment, llevat
que acrediti complidament que, en aquell moment, no coneixia la nova
causa de recusació.
|
|
|
Article
108. Competència
per instruir els incidents de recusació.
1.
Instrueixen els incidents de recusació:
1r
Quan el recusat sigui el president o un magistrat del Tribunal Suprem o
d'un tribunal superior de justícia, un magistrat de la sala a la qual
pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn establert per ordre
d'antiguitat.
2n
Quan el recusat sigui un president d'audiència provincial, un magistrat
de la sala civil i penal del tribunal superior de justícia corresponent, designat en virtut d'un torn establert per ordre
d'antiguitat.
3r
Quan el recusat sigui un magistrat d'una audiència, un magistrat de la
mateixa audiència, designat en virtut d'un torn establert per ordre
d'antiguitat, sempre que no pertanyi a la mateixa secció que el recusat.
4t
Quan es recusin tots els magistrats d'una sala de justícia, un
magistrat dels que integrin el tribunal corresponent, designat en virtut
d'un torn establert per ordre d'antiguitat, sempre que no estigui
afectat per la recusació.
5è
Quan el recusat sigui un jutge de primera instància, un magistrat de
l'audiència provincial, designat en virtut d'un torn establert per
ordre d'antiguitat.
6è
Quan el recusat sigui un jutge de pau, el jutge de primera instància
del partit corresponent o, si hi ha diversos jutjats de primera
instància,
el designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.
L'antiguitat
es regeix per l'ordre d'escalafó en la carrera judicial.
2.
En els casos en què no sigui possible complir el que preveu l'apartat
anterior, la sala de govern del tribunal corresponent ha de designar
l'instructor, procurant que sigui de categoria superior o, almenys, de més
antiguitat que el recusat o els recusats.
|
|
|
Article
109. Substanciació
de l'incident de recusació i efectes de l'incident en l'afer principal.
1.
Dins el mateix dia que finalitzi el termini a què es refereix l'apartat
3 de l'article 107, o el dia hàbil següent, el plet o la causa ha de
passar al coneixement del substitut, i cal remetre al tribunal a qui
correspongui instruir l'incident l'escrit i els documents de la
recusació.
També
s'hi ha d'adjuntar un informe del recusat relatiu a si admet la causa de
recusació.
2.
No s'admeten a tràmit les recusacions en què no s'expressin els motius
en els quals es fonamenten, o les que no aportin els documents a què es
refereix l'apartat 2 de l'article 107.
3.
Si el recusat accepta com a certa la causa de recusació, s'ha de
resoldre l'incident sense més tràmits.
En
cas contrari l'instructor, si admet a tràmit la recusació proposada,
ha d'ordenar que en el termini de deu dies es practiqui la prova sol·licitada
que sigui pertinent i la que consideri necessària i, tot seguit, ha de
remetre les actuacions al tribunal competent per decidir l'incident.
Rebudes
les actuacions pel tribunal competent per decidir la recusació, cal
traslladar-les al ministeri fiscal perquè n'emeti informe en un termini
de tres dies. Transcorregut el termini, amb l'informe del ministeri
fiscal o sense, s'ha de decidir l'incident dins els cinc dies següents.
4.
La recusació no detura el curs del plet, el qual se segueix
substanciant fins a la citació per a sentència definitiva, estat en què
se suspèn fins que es decideixi l'incident de recusació, si no ha
finalitzat.
|
|
|
Article
110. Competència
per decidir l'incident de recusació.
Decideixen
els incidents de recusació:
1r
La sala que preveu l'article 61 de la Llei orgànica del poder judicial
quan el recusat sigui el president del Tribunal Suprem, el president de
la Sala Civil o dos o més magistrats d'aquesta Sala.
2n
La Sala Civil del Tribunal Suprem, quan es recusi un dels magistrats que
la integren.
3r
La sala a què es refereix l'article 77 de la Llei orgànica del poder
judicial, quan s'hagi recusat el president d'un tribunal superior de
justícia, el president de la sala civil i penal de l'esmentat tribunal
superior, el president d'una audiència provincial amb seu a la
comunitat autònoma corresponent o dos o més magistrats de la sala
civil i penal dels tribunals superiors de justícia o dos o més
magistrats d'una secció o d'una audiència provincial.
4t
La sala civil i penal dels tribunals superiors de justícia, quan es
recusi un o diversos magistrats d'aquests tribunals.
5è
Quan el recusat sigui magistrat d'una audiència provincial, l'audiència
provincial, sense que en formi part el recusat, o, si aquesta es compon
de dues seccions o més, la secció en què no estigui integrat el
recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual
el recusat forma part.
6è
Quan el recusat sigui un jutge de primera instància, la secció de
l'audiència provincial que conegui dels recursos contra les seves
resolucions, i, si són diverses, s'ha d'establir un torn començant per
la secció primera.
7è
Quan el recusat sigui un jutge de pau, decideix el mateix jutge
instructor de l'incident de recusació.
|
|
|
Article
111. Especialitats
de l'incident de recusació en judicis verbals. Altres casos especials.
1.
En els processos que se substanciïn per les vies del judici verbal, si
el jutge recusat no accepta a l'acte com a certa la causa de recusació,
les actuacions han de passar al que correspongui instruir l'incident, i
mentrestant queda en suspens l'afer principal. L'instructor ha d'acordar
que les parts compareguin en presència seva el dia i l'hora que fixi,
dins els cinc dies següents, i, oïdes les parts i practicada la prova
declarada pertinent, ha d'emetre resolució mitjançant provisió en el
mateix acte sobre si escau la recusació.
2.
Per a la recusació de jutges o magistrats posterior a l'assenyalament
de vistes, cal atenir-se al que disposen els articles 190 a 192
d'aquesta Llei.
|
|
|
Article
112. Decisió
de l'incident, costes i multa.
1.
La interlocutòria que desestimi la recusació ha d'acordar tornar al
recusat el coneixement del plet o la causa a l'estat en què es trobava
i condemnar a les costes el recusant, llevat que hi concorrin circumstàncies
excepcionals que justifiquin un altre pronunciament.
Quan la resolució que decideixi l'incident declari
expressament l'existència de mala fe en el recusant, se li pot imposar
una multa de 180 a 6.000 euros.
2.
La interlocutòria que estimi la recusació aparta definitivament el
recusat del coneixement del plet o la causa. N'ha de seguir coneixent,
fins a la seva terminació, aquell a qui correspongui substituir-lo.
[El paràgraf 2 de l'apartat 1 d'aquest
article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de
desembre, pel qual es procedeix a la conversió a
euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament
Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de trenta mil a un milió de
pessetes per 180 a 6.000 euros(BOE núm. 310,
de 27-12-2001, pp. 49708-49709].
|
|
|
Article
113. Notificació
de la interlocutòria i recursos.
Contra la decisió de l'incident de recusació no es pot interposar cap
recurs, sens perjudici de fer valer, en recórrer contra la resolució
que decideixi el plet o la causa, la possible nul·litat d'aquesta
resolució, perquè en el jutge o el magistrat que va dictar la resolució
objecte de recurs, o que va integrar la sala o la secció corresponent,
hi concorre la causa de recusació al·legada. |
|
|
CAPÍTOL
IV
De la recusació dels secretaris dels tribunals civils
|
|
|
Article
114. Regulació
aplicable.
1.
Els secretaris judicials no poden ser recusats durant la pràctica de
qualsevol diligència o actuació de la qual estiguin encarregats.
2. Són
aplicables a la recusació dels secretaris judicials dels jutjats, les
sales o les seccions les prescripcions de la secció anterior, amb les
especialitats que s'expressen en els articles que segueixen.
|
|
|
Article
115. Competència
per instruir i resoldre incidents de recusació.
1.
La peça de recusació l'ha d'instruir el mateix jutge o magistrat quan
el recusat sigui un secretari de jutjat de primera instància o de pau,
i el ponent quan ho sigui d'una secció de l'audiència provincial, de
la sala civil i penal del tribunal superior de justícia o de la Sala
Civil del Tribunal Suprem.
2.
La recusació l'ha de resoldre, mitjançant interlocutòria, una secció
de l'audiència provincial o, si s'escau, la sala o la secció que
conegui de l'afer.
|
|
|
Article
116. Admissió
de l'escrit i trasllat a l'instructor.
Presentat
l'escrit de recusació, el secretari judicial recusat ha d'informar
detalladament per escrit si reconeix com a certa i legítima la causa
al·legada,
i ha de passar les actuacions a qui correspongui, perquè en doni compte
a la sala o a la secció que hagi de conèixer de la recusació.
|
|
|
Article
117. Acceptació
de la recusació pel recusat.
1.
Quan el recusat reconegui com a certa la causa de la recusació, el
tribunal ha de dictar interlocutòria, sense més tràmits i sense
recurs ulterior, i considerar-lo recusat, si considera que la causa és
legal.
2.
Si considera que la causa no és de les tipificades en la Llei, ha de
declarar que no escau la recusació.
Contra
aquesta interlocutòria no es pot interposar cap recurs.
|
|
|
Article
118. Oposició
del recusat i substanciació de la recusació.
Quan
el recusat negui la certesa de la causa al·legada com a fonament de la
recusació, cal procedir d'acord amb el que preveu l'apartat 3 de
l'article 109 d'aquesta Llei.
|
|
|
Article
119. Substitució
del secretari judicial recusat.
El secretari judicial recusat, des del moment en què sigui presentat
l'escrit de recusació, ha de ser reemplaçat pel seu substitut legal. |
|
|
CAPÍTOL
V
De la recusació d'oficials, auxiliars i agents de l'Administració de justícia
|
|
|
Article
120. Legislació
aplicable.
En
el procés civil, la recusació dels oficials, els auxiliars i els
agents de l'Administració de justícia només és possible per les
causes previstes legalment i pels tràmits previstos per a la recusació
dels secretaris judicials, excepte en el que disposa expressament aquest
capítol.
|
|
|
Article
121. Competència
per instruir i resoldre l'incident de recusació.
L'incident
governatiu de recusació d'un oficial, un auxiliar o un agent judicial
l'ha d'instruir el secretari del jutjat, la sala o la secció que
intervingui en les actuacions, i l'ha de decidir el jutge o el president,
respectivament.
|
|
|
Article
122. Inadmissió
de l'escrit de recusació.
Si,
en vista de l'escrit de recusació, el secretari judicial considera que
la causa no és de les tipificades en la Llei, ha d'inadmetre a l'acte
la petició i expressar les raons en què es fonamenta la inadmissió.
Contra aquesta resolució es pot interposar el recurs que preveu
l'apartat 3 de l'article 224.
|
|
|
Article
123. Substanciació
de l'incident; acceptació o negativa de la recusació pel recusat.
1.
Admès a tràmit l'escrit de recusació, i l'endemà de la seva
recepció,
el recusat ha de manifestar al secretari judicial si es dóna la causa
al·legada. Quan reconegui com a certa la causa de recusació, el
secretari judicial ha d'acordar reemplaçar el recusat per qui legalment
l'hagi de substituir. Contra aquesta resolució no és possible cap
recurs.
2.
Si el recusat nega la certesa de la causa al·legada com a fonament de
la recusació, el secretari judicial, oït el que al·legui el recusat,
dins el termini de cinc dies i fetes les comprovacions que el recusat
proposi i siguin pertinents o les que ell mateix consideri necessàries,
ha de remetre les actuacions a qui hagi d'emetre resolució perquè
decideixi l'incident.
|
|
|
CAPÍTOL
VI
De
la recusació dels perits
|
|
|
Article
124. Àmbit
de la recusació dels perits.
1.
Només els perits designats pel tribunal mitjançant sorteig poden ser
recusats, en els termes que preveu aquest capítol. Aquesta disposició
és aplicable tant als perits titulars com als suplents.
2.
Els perits autors de dictàmens presentats per les parts només poden
ser objecte de rebuig per les causes i en la forma que preveuen els
articles 343 i 344 d'aquesta Llei, però no recusats per les parts.
3. A
part de les causes de recusació que preveu la Llei orgànica del poder
judicial, són causes de recusació dels perits:
1a
Que hagin emès anteriorment sobre el mateix afer un dictamen contrari a
la part recusant, ja sigui dins o fora del procés.
2a
Que hagin prestat serveis com a perit al litigant contrari o que en
siguin dependents o socis.
3a
Que hagin tingut participació en una societat, un establiment o una
empresa que sigui part del procés.
|
|
|
Article
125. Forma
de proposar la recusació dels perits.
1.
La recusació s'ha de fer en un escrit signat per l'advocat i el
procurador de la part, si intervenen en la causa, i adreçat al titular
del jutjat o al magistrat ponent, si es tracta de tribunal col·legiat.
En l'escrit cal expressar concretament la causa de la recusació i els
mitjans de prova, i s'hi han d'adjuntar còpies per al recusat i per a
les altres parts del procés.
2.
Si la causa de la recusació és anterior a la designació del perit,
l'escrit s'ha de presentar dins els dos dies següents al de la
notificació del nomenament.
Si
la causa és posterior a la designació, però anterior a l'emissió del
dictamen, l'escrit de recusació es pot presentar abans del dia
assenyalat per al judici o la vista o quan comencin.
3.
Després del judici o la vista no es pot recusar el perit, sens
perjudici que les causes de recusació que hi hagi en el moment d'emetre
el dictamen però conegudes després d'aquella puguin ser posades de
manifest al tribunal abans que dicti sentència i, si això no és
possible, al tribunal competent per a la segona instància.
|
|
|
Article
126. Admissió
de l'escrit de recusació.
Proposada
la recusació en el termini i la forma escaients, s'ha de traslladar una
còpia de l'escrit al perit recusat i a les parts. El recusat ha de
manifestar davant el secretari judicial si és certa la causa en què es
fonamenta la recusació. Si la reconeix com a certa i el tribunal
considera fonamentat el reconeixement, se l'ha de considerar recusat
sense cap més tràmit i reemplaçar-lo pel suplent. Si el recusat és
el suplent i reconeix la certesa de la causa, cal atenir-se al que
disposa l'article 342 d'aquesta Llei.
|
|
|
Article
127. Substanciació
i decisió de l'incident de recusació.
1.
Quan el perit negui la certesa de la causa de recusació o el tribunal
no accepti el reconeixement pel perit de la concurrència de la causa,
el tribunal ha de manar a les parts que compareguin en presència seva
el dia i l'hora que assenyali, amb les proves que intentin fer valer i
assistides dels seus advocats i procuradors, si la seva intervenció és
preceptiva en el procés.
2.
Si no compareix el recusant, se l'ha de considerar desistit de la
recusació.
3.
Si el recusant compareix i insisteix en la recusació, el tribunal ha
d'admetre les proves pertinents i útils i, tot seguit, decidir mitjançant
interlocutòria el que consideri procedent.
En
cas d'estimar la recusació, el perit recusat ha de ser substituït pel
suplent. Si no hi ha més perits perquè el suplent és el recusat, cal
procedir de conformitat amb el que disposa l'article 342 d'aquesta Llei.
4.
Contra la resolució que decideixi sobre la recusació del perit no es
pot interposar cap recurs, sens perjudici del dret de les parts a
plantejar la qüestió en la instància superior.
|
|
|
Article
128. Costes.
El règim de condemna a costes aplicable a la recusació dels perits és
el mateix que es preveu per a l'incident de recusació de jutges i
magistrats. |
|
|