Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

LEC: Llibre I: Títol IV

Anterior Amunt Següent

 De l'abstenció i la recusació

 

CAPÍTOL I

De l'abstenció i la recusació: disposicions generals

 

Article 99. Àmbit d'aplicació de la Llei i principi de legalitat.

1. En el procés civil, l'abstenció i la recusació de jutges, magistrats, com també la dels membres del ministeri fiscal, els secretaris judicials, els perits i el personal al servei de l'Administració de justícia, es regeixen pel que disposa aquest títol.

2. L'abstenció i, si s'escau, la recusació dels indicats en l'apartat anterior només són procedents quan hi concorri alguna de les causes que assenyala la Llei orgànica del poder judicial per a l'abstenció i la recusació de jutges i magistrats.

 

Article 100. Deure d'abstenció.

1. El jutge o el magistrat en qui concorri alguna de les causes establertes legalment s'ha d'abstenir del coneixement de l'afer sense esperar que se'l recusi.

2. Tenen el mateix deure el secretari judicial, l'oficial, l'auxiliar o l'agent judicial, el membre del ministeri fiscal o el perit designat pel jutge en qui concorri alguna de les causes que assenyala la Llei.

 

Article 101. Legitimació activa per recusar.

En els afers civils únicament poden recusar les parts.

El ministeri fiscal també pot recusar, sempre que es tracti d'un procés en què, per la naturalesa dels drets en conflicte, pugui o hagi d'intervenir.
 

CAPÍTOL II

 

De l'abstenció de jutges, magistrats, secretaris judicials, fiscals i del personal al servei dels tribunals civils

 

Article 102. Abstenció de jutges i magistrats.

1. L'abstenció del magistrat o el jutge s'ha de comunicar, respectivament, a la secció o la sala de la qual formi part o al tribunal al qual correspongui la competència funcional per conèixer de recursos contra les sentències, que n'ha d'emetre resolució en el termini de deu dies. La comunicació de l'abstenció s'ha de fer per escrit raonat tan aviat com sigui advertida la causa que la motivi.

2. L'abstenció de jutge o magistrat suspèn el curs del procés mentre no se n'emeti resolució.

3. Si el tribunal a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article no considera justificada l'abstenció, ha d'ordenar al jutge o al magistrat que continuï el coneixement de l'afer, sens perjudici del dret de les parts a fer valer la recusació. Rebuda l'ordre, el tribunal ha de dictar una provisió que posi fi a la suspensió del procés.

4. Si el tribunal competent considera justificada l'abstenció, segons l'apartat 1, l'abstingut ha de dictar interlocutòria, apartar-se definitivament de l'afer i ordenar que es remetin les actuacions a qui l'hagi de substituir. Quan el que s'abstingui formi part d'un tribunal col·legiat, la interlocutòria, que no és susceptible de cap recurs, l'ha de dictar la sala o la secció a la qual pertanyi el que s'abstingui.

En ambdós casos, la suspensió del procés finalitza, respectivament, quan el substitut rebi les actuacions o s'integri a la sala o la secció a què pertanyia l'abstingut.

5. L'abstenció i la substitució del jutge o el magistrat que s'ha abstingut s'han de comunicar a les parts, incloent-hi el nom del substitut.

 

Article 103. Abstenció dels secretaris judicials.

1. Els secretaris judicials s'han d'abstenir per escrit motivat adreçat al jutge o al magistrat, si es tracta d'un jutjat, o al president, si es tracta d'una sala o secció. Decideix la qüestió, respectivament, el jutge o el magistrat, d'una banda, o la sala o la secció, de l'altra.

2. En cas que es confirmi l'abstenció, el secretari judicial que s'hagi abstingut ha de ser reemplaçat pel seu substitut legal; en cas que es denegui, ha de continuar actuant en l'afer.

 

Article 104. Abstenció dels oficials, els auxiliars i els agents de l'Administració de justícia.

1. L'abstenció dels oficials, els auxiliars i els agents de l'Administració de justícia s'ha de comunicar per escrit motivat al jutge o al president del tribunal en què se segueixi el procés, que ha de decidir sobre la seva procedència.

2. En cas que s'estimi l'abstenció, l'oficial, l'auxiliar o l'agent en qui concorri causa legal ha de ser reemplaçat en el procés per qui legalment l'hagi de substituir. Si es desestima, ha de continuar actuant en l'afer.

 

Article 105. Abstenció dels perits.

1. El perit designat pel jutge, la secció o la sala que conegui de l'afer s'ha d'abstenir si hi concorre alguna de les causes previstes legalment. L'abstenció pot ser oral o escrita, sempre que estigui degudament justificada.

2. Si hi ha causa d'abstenció en el moment de ser designat, el perit no ha d'acceptar el càrrec, i cal substituir-lo a l'acte pel perit suplent, quan aquest hagi estat designat. Si el perit suplent també es nega a acceptar el càrrec, perquè hi concorre la mateixa causa d'abstenció o una altra, s'ha d'aplicar el que disposa l'apartat 2 de l'article 342 d'aquesta Llei. Si la causa és coneguda o es produeix després de l'acceptació del càrrec de perit, l'abstenció s'ha d'elevar al jutge o al magistrat, si es tracta d'un jutjat, o al magistrat ponent, si es tracta d'una secció o una sala, que ha de decidir la qüestió, amb l'audiència prèvia de les parts. Contra la interlocutòria del jutge o el magistrat no es pot interposar cap recurs.

 

Article 106. Abstenció dels membres del ministeri fiscal.

L'abstenció dels membres del ministeri fiscal es regeix per les normes que estableix el seu Estatut orgànic.
 

CAPÍTOL III

 

De la recusació de jutges i magistrats

 

Article 107. Termini i forma de proposar la recusació.

1. La recusació s'ha de proposar tan aviat com es tingui coneixement de la causa en què es fonamenta, ja que, altrament, no s'admet a tràmit. Concretament, s'han d'inadmetre les recusacions:

1r Quan no es proposin a l'inici del procés si el coneixement de la concurrència de la causa de recusació és anterior.

2n Quan es proposin i el procés ja estigui pendent, si la causa de recusació es coneixia abans del moment processal en què es proposi la recusació.

2. La recusació s'ha de proposar per escrit que ha d'expressar concretament i clara la causa legal i els motius en què es fonamenta, i adjuntar-hi un principi de prova sobre els motius. Aquest escrit l'han de signar l'advocat i el procurador si intervenen en el plet, i el recusant, o algú a petició seva, si no sap signar. En tot cas, el procurador hi ha d'adjuntar un poder especial per a la recusació de què es tracti. Si no hi intervenen procurador i advocat, el recusant ha de ratificar la recusació davant el secretari del tribunal de què es tracti.

3. Formulada la recusació, cal traslladar-la a les altres parts del procés perquè, en el termini comú de tres dies, manifestin si s'adhereixen o s'oposen a la causa de recusació proposada o si, en aquell moment, coneixen alguna altra causa de recusació. La part que no proposi recusació en el termini esmentat no ho pot fer posteriorment, llevat que acrediti complidament que, en aquell moment, no coneixia la nova causa de recusació.

 

Article 108. Competència per instruir els incidents de recusació.

1. Instrueixen els incidents de recusació:

1r Quan el recusat sigui el president o un magistrat del Tribunal Suprem o d'un tribunal superior de justícia, un magistrat de la sala a la qual pertanyi el recusat, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

2n Quan el recusat sigui un president d'audiència provincial, un magistrat de la sala civil i penal del tribunal superior de justícia corresponent, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

3r Quan el recusat sigui un magistrat d'una audiència, un magistrat de la mateixa audiència, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat, sempre que no pertanyi a la mateixa secció que el recusat.

4t Quan es recusin tots els magistrats d'una sala de justícia, un magistrat dels que integrin el tribunal corresponent, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat, sempre que no estigui afectat per la recusació.

5è Quan el recusat sigui un jutge de primera instància, un magistrat de l'audiència provincial, designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

6è Quan el recusat sigui un jutge de pau, el jutge de primera instància del partit corresponent o, si hi ha diversos jutjats de primera instància, el designat en virtut d'un torn establert per ordre d'antiguitat.

L'antiguitat es regeix per l'ordre d'escalafó en la carrera judicial.

2. En els casos en què no sigui possible complir el que preveu l'apartat anterior, la sala de govern del tribunal corresponent ha de designar l'instructor, procurant que sigui de categoria superior o, almenys, de més antiguitat que el recusat o els recusats.

 

Article 109. Substanciació de l'incident de recusació i efectes de l'incident en l'afer principal.

1. Dins el mateix dia que finalitzi el termini a què es refereix l'apartat 3 de l'article 107, o el dia hàbil següent, el plet o la causa ha de passar al coneixement del substitut, i cal remetre al tribunal a qui correspongui instruir l'incident l'escrit i els documents de la recusació.

També s'hi ha d'adjuntar un informe del recusat relatiu a si admet la causa de recusació.

2. No s'admeten a tràmit les recusacions en què no s'expressin els motius en els quals es fonamenten, o les que no aportin els documents a què es refereix l'apartat 2 de l'article 107.

3. Si el recusat accepta com a certa la causa de recusació, s'ha de resoldre l'incident sense més tràmits.

En cas contrari l'instructor, si admet a tràmit la recusació proposada, ha d'ordenar que en el termini de deu dies es practiqui la prova sol·licitada que sigui pertinent i la que consideri necessària i, tot seguit, ha de remetre les actuacions al tribunal competent per decidir l'incident.

Rebudes les actuacions pel tribunal competent per decidir la recusació, cal traslladar-les al ministeri fiscal perquè n'emeti informe en un termini de tres dies. Transcorregut el termini, amb l'informe del ministeri fiscal o sense, s'ha de decidir l'incident dins els cinc dies següents.

4. La recusació no detura el curs del plet, el qual se segueix substanciant fins a la citació per a sentència definitiva, estat en què se suspèn fins que es decideixi l'incident de recusació, si no ha finalitzat.

 

Article 110. Competència per decidir l'incident de recusació.

Decideixen els incidents de recusació:

1r La sala que preveu l'article 61 de la Llei orgànica del poder judicial quan el recusat sigui el president del Tribunal Suprem, el president de la Sala Civil o dos o més magistrats d'aquesta Sala.

2n La Sala Civil del Tribunal Suprem, quan es recusi un dels magistrats que la integren.

3r La sala a què es refereix l'article 77 de la Llei orgànica del poder judicial, quan s'hagi recusat el president d'un tribunal superior de justícia, el president de la sala civil i penal de l'esmentat tribunal superior, el president d'una audiència provincial amb seu a la comunitat autònoma corresponent o dos o més magistrats de la sala civil i penal dels tribunals superiors de justícia o dos o més magistrats d'una secció o d'una audiència provincial.

4t La sala civil i penal dels tribunals superiors de justícia, quan es recusi un o diversos magistrats d'aquests tribunals.

5è Quan el recusat sigui magistrat d'una audiència provincial, l'audiència provincial, sense que en formi part el recusat, o, si aquesta es compon de dues seccions o més, la secció en què no estigui integrat el recusat o la secció que segueixi en ordre numèric aquella de la qual el recusat forma part.

6è Quan el recusat sigui un jutge de primera instància, la secció de l'audiència provincial que conegui dels recursos contra les seves resolucions, i, si són diverses, s'ha d'establir un torn començant per la secció primera.

7è Quan el recusat sigui un jutge de pau, decideix el mateix jutge instructor de l'incident de recusació.

 

Article 111. Especialitats de l'incident de recusació en judicis verbals. Altres casos especials.

1. En els processos que se substanciïn per les vies del judici verbal, si el jutge recusat no accepta a l'acte com a certa la causa de recusació, les actuacions han de passar al que correspongui instruir l'incident, i mentrestant queda en suspens l'afer principal. L'instructor ha d'acordar que les parts compareguin en presència seva el dia i l'hora que fixi, dins els cinc dies següents, i, oïdes les parts i practicada la prova declarada pertinent, ha d'emetre resolució mitjançant provisió en el mateix acte sobre si escau la recusació.

2. Per a la recusació de jutges o magistrats posterior a l'assenyalament de vistes, cal atenir-se al que disposen els articles 190 a 192 d'aquesta Llei.

 

Article 112. Decisió de l'incident, costes i multa.

1. La interlocutòria que desestimi la recusació ha d'acordar tornar al recusat el coneixement del plet o la causa a l'estat en què es trobava i condemnar a les costes el recusant, llevat que hi concorrin circumstàncies excepcionals que justifiquin un altre pronunciament.

Quan la resolució que decideixi l'incident declari expressament l'existència de mala fe en el recusant, se li pot imposar una multa de 180 a 6.000 euros.

2. La interlocutòria que estimi la recusació aparta definitivament el recusat del coneixement del plet o la causa. N'ha de seguir coneixent, fins a la seva terminació, aquell a qui correspongui substituir-lo.

[El paràgraf 2 de l'apartat 1 d'aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a  euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de trenta mil a un milió de pessetes per 180 a 6.000 euros(BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp. 49708-49709].
 

Article 113. Notificació de la interlocutòria i recursos.

Contra la decisió de l'incident de recusació no es pot interposar cap recurs, sens perjudici de fer valer, en recórrer contra la resolució que decideixi el plet o la causa, la possible nul·litat d'aquesta resolució, perquè en el jutge o el magistrat que va dictar la resolució objecte de recurs, o que va integrar la sala o la secció corresponent, hi concorre la causa de recusació al·legada.
 

CAPÍTOL IV

 

De la recusació dels secretaris dels tribunals civils

 

Article 114. Regulació aplicable.

1. Els secretaris judicials no poden ser recusats durant la pràctica de qualsevol diligència o actuació de la qual estiguin encarregats.

2. Són aplicables a la recusació dels secretaris judicials dels jutjats, les sales o les seccions les prescripcions de la secció anterior, amb les especialitats que s'expressen en els articles que segueixen.

 

Article 115. Competència per instruir i resoldre incidents de recusació.

1. La peça de recusació l'ha d'instruir el mateix jutge o magistrat quan el recusat sigui un secretari de jutjat de primera instància o de pau, i el ponent quan ho sigui d'una secció de l'audiència provincial, de la sala civil i penal del tribunal superior de justícia o de la Sala Civil del Tribunal Suprem.

2. La recusació l'ha de resoldre, mitjançant interlocutòria, una secció de l'audiència provincial o, si s'escau, la sala o la secció que conegui de l'afer.

 

Article 116. Admissió de l'escrit i trasllat a l'instructor.

Presentat l'escrit de recusació, el secretari judicial recusat ha d'informar detalladament per escrit si reconeix com a certa i legítima la causa al·legada, i ha de passar les actuacions a qui correspongui, perquè en doni compte a la sala o a la secció que hagi de conèixer de la recusació.

 

Article 117. Acceptació de la recusació pel recusat.

1. Quan el recusat reconegui com a certa la causa de la recusació, el tribunal ha de dictar interlocutòria, sense més tràmits i sense recurs ulterior, i considerar-lo recusat, si considera que la causa és legal.

2. Si considera que la causa no és de les tipificades en la Llei, ha de declarar que no escau la recusació.

Contra aquesta interlocutòria no es pot interposar cap recurs.

 

Article 118. Oposició del recusat i substanciació de la recusació.

Quan el recusat negui la certesa de la causa al·legada com a fonament de la recusació, cal procedir d'acord amb el que preveu l'apartat 3 de l'article 109 d'aquesta Llei.

 

Article 119. Substitució del secretari judicial recusat.

El secretari judicial recusat, des del moment en què sigui presentat l'escrit de recusació, ha de ser reemplaçat pel seu substitut legal.
 

CAPÍTOL V

 

De la recusació d'oficials, auxiliars i agents de l'Administració de justícia

 

Article 120. Legislació aplicable.

En el procés civil, la recusació dels oficials, els auxiliars i els agents de l'Administració de justícia només és possible per les causes previstes legalment i pels tràmits previstos per a la recusació dels secretaris judicials, excepte en el que disposa expressament aquest capítol.

 

Article 121. Competència per instruir i resoldre l'incident de recusació.

L'incident governatiu de recusació d'un oficial, un auxiliar o un agent judicial l'ha d'instruir el secretari del jutjat, la sala o la secció que intervingui en les actuacions, i l'ha de decidir el jutge o el president, respectivament.

 

Article 122. Inadmissió de l'escrit de recusació.

Si, en vista de l'escrit de recusació, el secretari judicial considera que la causa no és de les tipificades en la Llei, ha d'inadmetre a l'acte la petició i expressar les raons en què es fonamenta la inadmissió. Contra aquesta resolució es pot interposar el recurs que preveu l'apartat 3 de l'article 224.

 

Article 123. Substanciació de l'incident; acceptació o negativa de la recusació pel recusat.

1. Admès a tràmit l'escrit de recusació, i l'endemà de la seva recepció, el recusat ha de manifestar al secretari judicial si es dóna la causa al·legada. Quan reconegui com a certa la causa de recusació, el secretari judicial ha d'acordar reemplaçar el recusat per qui legalment l'hagi de substituir. Contra aquesta resolució no és possible cap recurs.

2. Si el recusat nega la certesa de la causa al·legada com a fonament de la recusació, el secretari judicial, oït el que al·legui el recusat, dins el termini de cinc dies i fetes les comprovacions que el recusat proposi i siguin pertinents o les que ell mateix consideri necessàries, ha de remetre les actuacions a qui hagi d'emetre resolució perquè decideixi l'incident.

 

CAPÍTOL VI

 

De la recusació dels perits

 

Article 124. Àmbit de la recusació dels perits.

1. Només els perits designats pel tribunal mitjançant sorteig poden ser recusats, en els termes que preveu aquest capítol. Aquesta disposició és aplicable tant als perits titulars com als suplents.

2. Els perits autors de dictàmens presentats per les parts només poden ser objecte de rebuig per les causes i en la forma que preveuen els articles 343 i 344 d'aquesta Llei, però no recusats per les parts.

3. A part de les causes de recusació que preveu la Llei orgànica del poder judicial, són causes de recusació dels perits:

1a Que hagin emès anteriorment sobre el mateix afer un dictamen contrari a la part recusant, ja sigui dins o fora del procés.

2a Que hagin prestat serveis com a perit al litigant contrari o que en siguin dependents o socis.

3a Que hagin tingut participació en una societat, un establiment o una empresa que sigui part del procés.

 

Article 125. Forma de proposar la recusació dels perits.

1. La recusació s'ha de fer en un escrit signat per l'advocat i el procurador de la part, si intervenen en la causa, i adreçat al titular del jutjat o al magistrat ponent, si es tracta de tribunal col·legiat. En l'escrit cal expressar concretament la causa de la recusació i els mitjans de prova, i s'hi han d'adjuntar còpies per al recusat i per a les altres parts del procés.

2. Si la causa de la recusació és anterior a la designació del perit, l'escrit s'ha de presentar dins els dos dies següents al de la notificació del nomenament.

Si la causa és posterior a la designació, però anterior a l'emissió del dictamen, l'escrit de recusació es pot presentar abans del dia assenyalat per al judici o la vista o quan comencin.

3. Després del judici o la vista no es pot recusar el perit, sens perjudici que les causes de recusació que hi hagi en el moment d'emetre el dictamen però conegudes després d'aquella puguin ser posades de manifest al tribunal abans que dicti sentència i, si això no és possible, al tribunal competent per a la segona instància.

 

Article 126. Admissió de l'escrit de recusació.

Proposada la recusació en el termini i la forma escaients, s'ha de traslladar una còpia de l'escrit al perit recusat i a les parts. El recusat ha de manifestar davant el secretari judicial si és certa la causa en què es fonamenta la recusació. Si la reconeix com a certa i el tribunal considera fonamentat el reconeixement, se l'ha de considerar recusat sense cap més tràmit i reemplaçar-lo pel suplent. Si el recusat és el suplent i reconeix la certesa de la causa, cal atenir-se al que disposa l'article 342 d'aquesta Llei.

 

Article 127. Substanciació i decisió de l'incident de recusació.

1. Quan el perit negui la certesa de la causa de recusació o el tribunal no accepti el reconeixement pel perit de la concurrència de la causa, el tribunal ha de manar a les parts que compareguin en presència seva el dia i l'hora que assenyali, amb les proves que intentin fer valer i assistides dels seus advocats i procuradors, si la seva intervenció és preceptiva en el procés.

2. Si no compareix el recusant, se l'ha de considerar desistit de la recusació.

3. Si el recusant compareix i insisteix en la recusació, el tribunal ha d'admetre les proves pertinents i útils i, tot seguit, decidir mitjançant interlocutòria el que consideri procedent.

En cas d'estimar la recusació, el perit recusat ha de ser substituït pel suplent. Si no hi ha més perits perquè el suplent és el recusat, cal procedir de conformitat amb el que disposa l'article 342 d'aquesta Llei.

4. Contra la resolució que decideixi sobre la recusació del perit no es pot interposar cap recurs, sens perjudici del dret de les parts a plantejar la qüestió en la instància superior.

 

Article 128. Costes.

El règim de condemna a costes aplicable a la recusació dels perits és el mateix que es preveu per a l'incident de recusació de jutges i magistrats.
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda