Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

LEC: Llibre I: Títol III

Anterior Amunt Següent

 De l'acumulació d'accions i de processos

 

CAPÍTOL I

De l'acumulació d'accions

 

Article 71. Efecte principal de l'acumulació. Acumulació objectiva d'accions. Acumulació eventual.

1. L'acumulació d'accions admesa produeix l'efecte de discutir-se totes en un mateix procediment i resoldre's en una sola sentència.

2. L'actor pot acumular en la demanda totes les accions que li competeixin contra el demandat, encara que provinguin de diferents títols, sempre que aquestes accions no siguin incompatibles entre si.

3. És incompatible l'exercici simultani de dues accions o més en un mateix judici i, per tant, no es poden acumular quan s'excloguin mútuament o siguin contràries entre si, de manera que l'elecció d'una impedeixi o faci ineficaç l'exercici de l'altra o les altres.

4. No obstant el que estableix l'apartat anterior, l'actor pot acumular eventualment accions entre si incompatibles, amb expressió de l'acció principal i d'aquella altra o aquelles altres que exerceix únicament per si la principal no es considera fonamentada.

 

Article 72. Acumulació subjectiva d'accions.

Es poden acumular, i exercir simultàniament, les accions que un tingui contra diversos subjectes o diversos contra un, sempre que entre aquestes accions hi hagi un nexe per raó del títol o la raó petitòria.

S'entén que el títol o la raó petitòria és idèntica o connexa quan les accions es fonamenten en els mateixos fets.

 

Article 73. Admissibilitat per motius processals de l'acumulació d'accions. Casos especials d'acumulació necessària.

1. Perquè sigui admissible l'acumulació d'accions, cal:

1r Que el tribunal que hagi d'entendre de l'acció principal tingui jurisdicció i competència per raó de la matèria o per raó de la quantia per conèixer de l'acumulada o les acumulades. No obstant això, a l'acció que s'hagi de substanciar en judici ordinari, s'hi pot acumular l'acció que, per si mateixa, s'hauria de tractar, per raó de la seva quantia, en judici verbal.

2n Que les accions acumulades no s'hagin de tractar, per raó de la seva matèria, en judicis de diferent tipus.

3r Que la llei no prohibeixi l'acumulació en els casos en què s'exerceixin determinades accions pel que fa a la seva matèria o per raó del tipus de judici que s'hagi de seguir.

2. Quan la demanda tingui com a objecte la impugnació d'acords socials, s'han d'acumular d'ofici totes les que pretenguin la declaració de nul·litat o d'anul·labilitat dels acords adoptats en una mateixa junta o assemblea o en una mateixa sessió d'un òrgan col·legiat d'administració i que es presentin dins els quaranta dies següents al dia en què s'hagi presentat la primera.

En tot cas, en els llocs on hi hagi més d'un jutjat de primera instància, les demandes que es presentin posteriorment a una altra s'han de repartir al jutjat a qui hauria correspost conèixer de la primera.

3. També s'han d'acumular en una mateixa demanda diferents accions quan ho disposin així les lleis, per a casos determinats.

4. Si s'han acumulat diverses accions indegudament, s'ha de requerir l'actor, abans d'admetre la demanda, perquè esmeni el defecte en el termini de cinc dies, mantenint les accions l'acumulació de les quals és possible. Transcorregut el termini sense que se'n produeixi l'esmena, o si es manté la circumstància de no-acumulabilitat entre les accions que pretén mantenir l'actor, s'ha d'acordar l'arxivament de la demanda sense més tràmits.
 

CAPÍTOL II

 

De l'acumulació de processos

 

SECCIÓ 1a   DE L'ACUMULACIÓ DE PROCESSOS: DISPOSICIONS GENERALS

 

Article 74. Finalitat de l'acumulació de processos.

En virtut de l'acumulació de processos, aquests s'han de seguir en un sol procediment i han d'acabar amb una sola sentència.

 

Article 75. Legitimació per sol·licitar l'acumulació de processos.

Llevat que la llei disposi expressament una altra cosa, l'acumulació de processos diferents només es pot decretar a instància de qui sigui part en qualsevol dels processos l'acumulació dels quals es pretén.

 

Article 76. Casos en què és procedent l'acumulació de processos.

L'acumulació de processos només s'ha d'ordenar:

1r Quan la sentència que hagi de recaure en un dels processos pugui produir efectes prejudicials en l'altre.

2n Quan entre els objectes dels processos l'acumulació dels quals es demana hi hagi tal connexió que, si se segueixen per separat, s'hi puguin dictar sentències amb pronunciaments o fonaments contradictoris, incompatibles o mútuament excloents.

 

Article 77. Processos acumulables.

1. Llevat del que disposa l'article 555 d'aquesta Llei sobre l'acumulació de processos d'execució, només és procedent l'acumulació de processos declaratius que se substanciïn pels mateixos tràmits o la tramitació dels quals es pugui unificar sense pèrdua de drets processals, sempre que hi concorri alguna de les causes expressades en aquest capítol.

2. Quan els processos estiguin pendents davant de tribunals diferents, no és possible acumular-los si el tribunal del procés més antic no té competència objectiva per raó de la matèria o per raó de la quantia per conèixer del procés o processos que es vulguin acumular.

3. Tampoc no és procedent l'acumulació quan la competència territorial del tribunal que conegui del procés més modern tingui en la llei caràcter inderogable per a les parts.

4. Perquè sigui admissible l'acumulació de processos cal que estiguin en primera instància, i que en cap d'aquests no hagi finalitzat el judici a què es refereix l'article 433 d'aquesta Llei.

 

Article 78. Improcedència de l'acumulació de processos. Excepcions.

1. No és procedent l'acumulació de processos quan el risc de sentències amb pronunciaments o fonaments contradictoris, incompatibles o mútuament excloents es pugui evitar mitjançant l'excepció de litispendència.

2. Tampoc no és procedent l'acumulació de processos quan no es justifiqui que, amb la primera demanda o, si s'escau, amb l'ampliació d'aquesta o amb la reconvenció, no s'ha pogut promoure un procés que comprengui pretensions i qüestions substancialment iguals a les suscitades en els processos diferents, l'acumulació dels quals es pretén.

3. Si els processos l'acumulació dels quals es pretén són promoguts pel mateix demandant o per un demandat reconvinent, sol o en litisconsorci, s'ha d'entendre, llevat de justificació complerta, que s'ha pogut promoure un únic procés en els termes de l'apartat anterior i no és procedent l'acumulació.

4. El que disposen els apartats anteriors no és aplicable als processos, susceptibles d'acumulació d'acord amb els articles 76 i 77, incoats per a la protecció dels drets i els interessos col·lectius o difusos que les lleis reconeguin a consumidors i usuaris, quan la diversitat dels processos, ja siguin promoguts per les associacions, les entitats o els grups legitimats o per consumidors o usuaris determinats, no s'hagi pogut evitar mitjançant l'acumulació d'accions o la intervenció que preveu l'article 15 d'aquesta Llei.

En aquests casos s'ha de decretar l'acumulació de processos, fins i tot d'ofici, d'acord amb el que disposa aquesta Llei.

 

Article 79. Procés en què s'ha de demanar l'acumulació.

1. L'acumulació de processos s'ha de sol·licitar sempre al tribunal que conegui del procés més antic, al qual s'han d'acumular els més moderns. Si s'incompleix aquest requisit, el tribunal ha d'inadmetre la sol·licitud mitjançant interlocutòria i sense recurs ulterior.

2. L'antiguitat es determina per la data de la presentació de la demanda. Si les demandes s'han presentat el mateix dia, es considera més antic el procés que s'hagi repartit primer.

Si, pel fet de dependre de diferents tribunals o per qualsevol altra causa, no és possible determinar quina de les demandes ha estat repartida en primer lloc, la sol·licitud es pot demanar en qualsevol dels processos l'acumulació dels quals es pretén.

 

Article 80. Acumulació de processos en judici verbal.

1. En els judicis verbals, l'acumulació de processos que estiguin pendents davant el mateix tribunal, la regulen les normes de la secció següent. Si no s'ha formulat abans, la sol·licitud d'acumulació s'ha de fer en l'acte de la vista, en forma oral.

En aquest cas, les altres parts que assisteixin a l'acte han de manifestar, en la mateixa forma, el que considerin oportú sobre la procedència o no de l'acumulació sol·licitada i s'ha de decidir sobre la dita acumulació en la mateixa vista.

2. Quan els processos estiguin pendents davant de diferents tribunals, la sol·licitud d'acumulació formulada en judici verbal s'ha de fer segons el que disposa l'apartat anterior i s'ha de substanciar, en el que sigui possible, d'acord amb les normes que conté la secció 3a d'aquest capítol.
 
SECCIÓ 2a   DE L'ACUMULACIÓ DE PROCESSOS PENDENTS DAVANT UN MATEIX TRIBUNAL

 

Article 81. Sol·licitud de l'acumulació de processos.

Quan els processos se segueixin davant el mateix tribunal, l'acumulació s'ha de sol·licitar per escrit, en què s'han d'assenyalar amb claredat els processos l'acumulació dels quals es demana i l'estat processal en què es troben, i exposar així mateix les raons que justifiquen l'acumulació.

La sol·licitud d'acumulació de processos no suspèn el curs dels que es pretengui acumular, encara que el tribunal s'ha d'abstenir de dictar sentència en qualsevol d'aquests fins que decideixi sobre la procedència de l'acumulació.

 

Article 82. Desestimació inicial de la sol·licitud d'acumulació de processos.

El tribunal, mitjançant interlocutòria, ha de rebutjar la sol·licitud d'acumulació quan no contingui les dades exigides a l'article anterior o quan, segons el que consigni la sol·licitud, l'acumulació no sigui procedent per raó de la classe i el tipus dels processos, del seu estat processal i els altres requisits processals que estableixen els articles anteriors.

 

Article 83. Substanciació i decisió de l'incident d'acumulació de processos. Recurs.

1. Sol·licitada en forma l'acumulació de processos, cal traslladar-la a les altres parts personades i a tots els qui siguin part en qualsevol dels processos l'acumulació dels quals es pretén, encara que no ho siguin en aquell en què s'ha sol·licitat, a fi que, en el termini comú de deu dies, formulin al·legacions sobre l'acumulació.

2. Transcorregut el termini esmentat, o rebudes les al·legacions, el tribunal ha de resoldre la qüestió dins els cinc dies següents. Si totes les parts de l'incident estan conformes amb l'acumulació, el tribunal l'ha d'atorgar sense més tràmits. Quan entre les parts no hi hagi acord, o quan cap de les parts formuli al·legacions, el tribunal ha de resoldre el que consideri procedent, i atorgar o denegar l'acumulació sol·licitada.

Contra la interlocutòria que decideixi sobre l'acumulació sol·licitada únicament és possible el recurs de reposició.

 

Article 84. Efectes de la interlocutòria que atorga l'acumulació.

1. Acceptada l'acumulació, el tribunal ha d'ordenar que els processos més moderns s'uneixin als més antics, perquè continuïn substanciant-se en el mateix procediment o pels mateixos tràmits i es decideixin en una mateixa sentència.

2. Si els processos acumulats no estan en la mateixa fase dins de la primera instància, cal ordenar la suspensió del que estigui més avançat, fins que els altres es trobin en el mateix estat o similar.

 

Article 85. Efectes de la interlocutòria que denega l'acumulació.

1. Denegada l'acumulació, els judicis s'han de substanciar separadament.

2. La interlocutòria que denegui l'acumulació ha de condemnar la part que l'hagi promoguda al pagament de les costes de l'incident.
 
SECCIÓ 3a   DE L'ACUMULACIÓ DE PROCESSOS PENDENTS DAVANT DE TRIBUNALS DIFERENTS

 

Article 86. Normes aplicables.

L'acumulació de processos que estiguin pendents davant de tribunals diferents es regeix per les normes de les seccions anteriors d'aquest capítol, amb les especialitats que s'indiquen en els articles següents.

 

Article 87. Sol·licitud d'acumulació de processos.

A més a més del que preveu l'article 81, en l'escrit en què se sol·liciti l'acumulació de processos cal indicar el tribunal davant el qual estan pendents els altres processos, l'acumulació dels quals es pretén.

 

Article 88. Efecte no suspensiu de la sol·licitud d'acumulació de processos.

1. La sol·licitud d'acumulació de processos no suspèn el curs dels processos afectats, excepte des del moment en què algun d'aquests quedi pendent només de sentència. En aquest cas se suspèn el termini per dictar-la.

2. Tan aviat com es demani l'acumulació s'ha de notificar aquest fet a l'altre tribunal, pel mitjà més ràpid, a fi que s'abstingui en tot cas de dictar sentència fins que es decideixi definitivament sobre l'acumulació pretesa.

3. Cal traslladar la sol·licitud d'acumulació a les altres parts personades perquè, en el termini comú de deu dies, formulin al·legacions sobre la procedència de l'acumulació. El tribunal, mitjançant interlocutòria, ha d'emetre resolució en el termini de cinc dies, i quan l'acumulació es denegui, cal comunicar-ho a l'altre tribunal, que pot dictar sentència.

 

Article 89. Contingut de la interlocutòria que declara procedent l'acumulació de processos.

Quan el tribunal consideri procedent l'acumulació, en la mateixa interlocutòria ha de manar que s'adreci un ofici al que conegui de l'altre plet, en què requereixi l'acumulació i la remissió dels processos corresponents.

Cal adjuntar a aquest ofici el testimoni dels antecedents que el mateix tribunal determini i que siguin suficients per donar a conèixer la causa per la qual es pretén l'acumulació i les al·legacions que, si s'escau, hagin formulat les parts diferents del sol·licitant de l'acumulació.

 

Article 90. Recepció del requeriment d'acumulació pel tribunal requerit i vista als litigants.

1. Rebuts l'ofici i el testimoni pel tribunal requerit, cal traslladar-los als litigants que hagin comparegut davant seu.

2. Si algun dels personats davant el tribunal requerit no ho està en el procés davant el tribunal requeridor, disposa d'un termini de cinc dies per instruir-se de l'ofici i del testimoni a la secretaria del tribunal i per presentar un escrit en què manifesti el que convingui al seu dret sobre l'acumulació.

 

Article 91. Resolució sobre el requeriment d'acumulació.

1. Transcorregut, si s'escau, el termini de cinc dies a què es refereix l'article anterior, el tribunal ha de dictar interlocutòria que accepti o denegui el requeriment d'acumulació.

2. Si cap de les parts personades davant el tribunal requerit s'oposa a l'acumulació o si no al·leguen dades o arguments diferents dels al·legats davant el tribunal requeridor, el tribunal requerit s'ha d'abstenir d'impugnar els fonaments de la interlocutòria que requereix l'acumulació relatius a la concurrència dels requisits que estableixen els articles 76 i 77, i només pot fonamentar la seva negativa al requeriment en el fet que l'acumulació s'ha de fer als processos pendents davant el tribunal requerit.

 

Article 92. Efectes de l'acceptació de l'acumulació pel tribunal requerit.

1. Acceptat el requeriment d'acumulació, s'ha de notificar immediatament als qui siguin parts en el procés seguit davant el tribunal requerit, perquè en el termini de deu dies es puguin personar davant el tribunal requeridor, al qual s'han de remetre les actuacions perquè, si s'escau, segueixin el seu curs davant seu.

2. Acordada l'acumulació de processos, cal suspendre el curs del procés més avançat fins que l'altre arribi al mateix estat processal, en què s'ha d'efectuar l'acumulació.

 

Article 93. Efectes de la no-acceptació de l'acumulació de processos pel tribunal requerit.

1. Quan, d'acord amb el que preveu l'apartat 2 de l'article 91, el tribunal requerit no accepti el requeriment d'acumulació perquè la considera improcedent o perquè creu que l'acumulació s'ha de fer als que estiguin pendents davant seu, ho ha de comunicar al tribunal requeridor i ambdós han de deferir la decisió al tribunal competent per dirimir la discrepància.

2. És competent per dirimir les discrepàncies en matèria d'acumulació de processos el tribunal immediatament superior comú a requeridor i requerit.

 

Article 94. Substanciació de la discrepància davant el tribunal competent.

1. Als efectes que preveu l'article anterior, tant el tribunal requeridor com el requerit han de remetre al més aviat possible al tribunal competent, per poder resoldre la discrepància sobre l'acumulació, testimoni del que es trobi en els seus tribunals respectius.

2. El tribunal requeridor i el requerit han de citar les parts perquè puguin comparèixer en el termini improrrogable de cinc dies davant el tribunal competent i al·legar per escrit el que considerin que convé al seu dret.

 

Article 95. Decisió de la discrepància.

1. El tribunal competent ha de decidir mitjançant interlocutòria, en el termini de vint dies, en vista dels antecedents que constin en les actuacions i de les al·legacions escrites de les parts, si se n'han presentat. Contra la interlocutòria que es dicti no es pot interposar cap recurs.

2. Si s'acorda l'acumulació de processos, s'ha d'ordenar el que estableix l'article 92 d'aquesta Llei. Si es denega, els processos han de seguir el seu curs per separat i, si s'escau, aixecar la suspensió del termini per dictar sentència.

 

Article 96. Acumulació de més de dos processos. Requeriments múltiples d'acumulació.

1. El que disposa aquest capítol és aplicable per al cas que siguin més de dos els judicis dels quals es demana l'acumulació.

2. Quan un mateix tribunal sigui requerit d'acumulació per dos o més tribunals, ha de remetre les actuacions al superior comú a tots aquests i comunicar-ho a tots els requirents perquè defereixin la decisió al superior esmentat. En aquest cas, cal atenir-se al que disposen els dos articles anteriors.

 

Article 97. Prohibició d'un segon incident d'acumulació.

1. Suscitat un incident d'acumulació de processos en un procés, no s'admet sol·licitud d'acumulació d'un altre judici ulterior si qui la demana ha estat l'iniciador del judici que intenta acumular.

2. El tribunal davant el qual es formuli la sol·licitud en el cas de l'apartat anterior l'ha de rebutjar per complet mitjançant provisió. Si, a pesar de la prohibició anterior, se substancia el nou incident, tan aviat com consti el fet s'ha de decretar la nul·litat de les actuacions a causa de la sol·licitud, amb imposició de les costes a qui l'hagi presentada.
 
SECCIÓ 4a   DE L'ACUMULACIÓ DE PROCESSOS SINGULARS A PROCESSOS UNIVERSALS

 

Article 98. Casos en què correspon l'acumulació de processos singulars a un procés universal.

1. L'acumulació de processos també es decreta:

1r Quan estigui pendent un procés concursal al qual estigui subjecte el cabal contra el qual s'hagi formulat o es formuli qualsevol demanda. En aquests casos, cal procedir de conformitat amb el que preveu la legislació concursal.

2n Quan s'estigui seguint un procés successori al qual estigui subjecte el cabal contra el qual s'hagi formulat o es formuli una acció relativa al dit cabal.

S'exceptuen de l'acumulació a què es refereixen els dos números anteriors els processos d'execució en què només es persegueixin béns hipotecats o pignorats, que en cap cas no s'han d'incorporar al procés concursal ni al successori, sigui quina sigui la data d'iniciació de l'execució.

2. En els casos que preveu l'apartat anterior, s'ha de sol·licitar l'acumulació davant el tribunal que conegui del procés universal, i fer-se sempre, amb independència de quins siguin més antics, al procés universal.

3. L'acumulació de processos, quan sigui procedent, s'ha de regir, en aquest cas, per les normes d'aquest capítol, amb les especialitats que estableix la legislació especial sobre processos concursals i successoris.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 22/2003, de 9 de julio, concursal (BOE núm. 164,  de 10-07-2003, pp. 26905-26965). Per veure com queda la redacció d'aquest article, mireu la versió en castellà.]

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda