LEC: Llibre I: Títol II

1. L'extensió i els límits de la jurisdicció dels tribunals civils espanyols es determina pel que disposen la Llei orgànica del poder judicial i els tractats i els convenis internacionals en què Espanya sigui part.

1. Quan un tribunal de la jurisdicció civil consideri que l'afer que se li sotmet correspon a la jurisdicció militar, o bé a una administració pública o al Tribunal de Comptes quan actuï en les seves funcions comptables, s'ha d'abstenir de conèixer-ne.

L'abstenció a què es refereixen els dos articles precedents s'ha d'acordar d'ofici, amb audiència de les parts i del ministeri fiscal, tan aviat com sigui advertida la falta de competència internacional o la falta de jurisdicció perquè l'afer pertany a un altre ordre jurisdiccional.

1. Quan en un procés civil es posi de manifest un fet que ofereixi aparença de delicte o falta perseguible d'ofici, el tribunal civil, mitjançant provisió, ho ha de posar en coneixement del ministeri fiscal, per si dóna lloc a l'exercici de l'acció penal.

1. Contra la resolució que denegui la suspensió de l'afer civil es pot interposar recurs de reposició. No obstant això, la sol·licitud de suspensió es pot reproduir durant la segona instància i, si s'escau, durant la tramitació dels recursos extraordinaris per infracció processal o de cassació.

1. Únicament als efectes prejudicials, els tribunals civils poden conèixer d'afers que estiguin atribuïts als tribunals dels ordres contenciós administratiu i social.

Quan per emetre resolució sobre l'objecte del litigi sigui necessari decidir respecte a alguna qüestió que, al seu torn, constitueixi l'objecte principal d'un altre procés pendent davant el mateix o diferent tribunal civil, si no és possible l'acumulació d'interlocutòries, el tribunal, a petició de les dues parts o d'una d'elles, oïda la contrària, pot decretar mitjançant interlocutòria la suspensió del curs de les actuacions, en l'estat en què es trobin, fins que finalitzi el procés que tingui com a objecte la qüestió prejudicial.

Perquè els tribunals civils tinguin competència en cada cas es requereix que el coneixement del plet els estigui atribuït per normes amb rang de llei i anteriors a la incoació de les actuacions de què es tracti.

Correspon als jutjats de primera instància el coneixement, en primera instància, de tots els afers civils que per disposició legal expressa no estiguin atribuïts a altres tribunals. Així mateix, aquests jutjats coneixen dels afers, els actes, les qüestions i els recursos que els atribueix la Llei orgànica del poder judicial.

Els jutjats de primera instància als quals, d'acord amb el que estableix l'article 98 de la Llei orgànica del poder judicial, se'ls hagi atribuït el coneixement específic de determinats afers, han d'estendre la seva competència, exclusivament, als processos en què es tractin aquells afers, i s'han d'inhibir a favor dels altres tribunals competents quan el procés tracti sobre matèries diferents.

1. La falta de competència objectiva l'ha d'apreciar d'ofici, tan aviat com s'adverteixi, el tribunal que conegui de l'afer.

El demandat pot denunciar la falta de competència objectiva mitjançant la declinatòria.

1. Llevat que la Llei disposi una altra cosa, la competència territorial correspon al tribunal del domicili del demandat, i si no el té en el territori nacional, és jutge competent el de la seva residència en el territori esmentat.

1. Llevat que la Llei disposi una altra cosa, les persones jurídiques són demandades en el lloc del seu domicili. També poden ser demandades en el lloc on la situació o la relació jurídica a què es refereixi el litigi hagi nascut o hagi de tenir efectes, sempre que en aquest lloc tinguin un establiment obert al públic o un representant autoritzat per actuar en nom de l'entitat.

1. No s'apliquen els furs que estableixen els articles anteriors i s'ha de determinar la competència d'acord amb el que estableix aquest article en els casos següents:

1r En els judicis en què s'exerceixin accions reals sobre béns immobles, és tribunal competent el del lloc en què estigui situada la cosa litigiosa. Quan l'acció real s'exerciti sobre diverses coses immobles o sobre una de sola que estigui situada en diferents circumscripcions, és tribunal competent el de qualsevol d'aquestes circumscripcions, a elecció del demandant.

2n En les demandes sobre presentació i aprovació dels comptes que hagin de donar els administradors de béns aliens, és tribunal competent el del lloc on s'hagin de presentar els comptes, i si no està determinat, el del domicili del mandant, del poderdant o del propietari dels béns, o el del lloc on es dugui a terme l'administració, a elecció de l'actor.

3r En les demandes sobre obligacions de garantia o complement d'altres d'anteriors, és tribunal competent el que ho sigui per conèixer, o estigui coneixent, de l'obligació principal sobre les quals recaiguin.

4t En els judicis sobre qüestions hereditàries, és competent el tribunal del lloc en què el difunt va tenir el seu últim domicili, i si el va tenir en un país estranger, el del lloc del seu últim domicili a Espanya, o on hi hagi la major part dels seus béns, a elecció del demandant.

5è En els judicis en què s'exerceixin accions relatives a l'assistència o la representació d'incapaços, incapacitats o declarats pròdigs, és competent el tribunal del lloc en què resideixin.

6è En matèria de dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge i, en general, en matèria de protecció civil de drets fonamentals, és competent el tribunal del domicili del demandant, i quan no el tingui en territori espanyol, el tribunal del lloc on s'hagi produït el fet que vulneri el dret fonamental de què es tracti.

7è En els judicis sobre arrendaments d'immobles i en els de desnonament, és competent el tribunal del lloc en què estigui situada la finca.

8è En els judicis en matèria de propietat horitzontal, és competent el tribunal del lloc en què radiqui la finca.

9è En els judicis en què es demani indemnització dels danys i perjudicis derivats de la circulació de vehicles de motor és competent el tribunal del lloc en què es van causar els danys.

10è En matèria d'impugnació d'acords socials és tribunal competent el del lloc del domicili social.

11è En els processos en què s'exerceixin demandes sobre infraccions de la propietat intel·lectual, és competent el tribunal del lloc en què s'hagi comès la infracció o hi hagi indicis de la comissió o en què hi hagi exemplars il·lícits, a elecció del demandant.

12è En els judicis en matèria de competència deslleial, és competent el tribunal del lloc en què el demandat tingui el seu establiment i, a falta d'establiment, el seu domicili o el lloc de residència, i quan no el tingui en territori espanyol, el tribunal del lloc on s'hagi dut a terme l'acte de competència deslleial o on es produeixin els seus efectes, a elecció del demandant.

13è En matèria de patents i marques, és competent el tribunal que assenyali la legislació especial sobre aquesta matèria.

14è En els processos en què s'exerceixin accions perquè es declari la no-incorporació al contracte o la nul·litat de les clàusules de condicions generals de la contractació, és competent el tribunal del domicili del demandant. I, sobre aquesta mateixa matèria, quan s'exerceixin les accions declarativa, de cessació o de retractació, és competent el tribunal del lloc on el demandat tingui el seu establiment i, a falta d'establiment, el del seu domicili; si el demandat no té domicili en el territori espanyol, el del lloc en què s'hagi fet l'adhesió.

15è En les terceries de domini o de millor dret que s'interposin en relació amb un procediment administratiu de constrenyiment, és competent el tribunal del domicili de l'òrgan que va acordar l'embargament, sens perjudici de les especialitats previstes per a les administracions públiques en matèria de competència territorial.

2. Quan les normes de l'apartat anterior d'aquest article no siguin aplicables als litigis en matèria d'assegurances, vendes a terminis de béns mobles corporals i contractes destinats al seu finançament, així com en matèria de contractes de prestació de serveis o relatius a béns mobles la signatura dels quals hagi estat precedida d'oferta pública, és competent el tribunal del domicili de l'assegurat, el comprador o el prestatari o el del domicili de qui hagi acceptat l'oferta, respectivament.

1. Quan s'exerceixin conjuntament diverses accions davant d'una o de diverses persones és tribunal competent el del lloc corresponent a l'acció que sigui fonament de les altres; si no n'hi ha, el que hagi de conèixer del nombre més gran de les accions acumulades i, en últim terme, el del lloc que correspongui a l'acció més important quantitativament.

1. Les regles legals atributives de la competència territorial només s'apliquen en defecte de submissió expressa o tàcita de les parts als tribunals d'una determinada circumscripció. S'exceptuen les regles que estableixen els números 1r i 4t a 15è de l'apartat 1 i l'apartat 2 de l'article 52 i les altres a les quals aquesta Llei o una altra atribueixi expressament caràcter imperatiu.

S'entén per submissió expressa la pactada pels interessats, què designin amb precisió la circumscripció als tribunals de la qual se sotmeten.

S'entenen sotmesos tàcitament:

La submissió expressa de les parts determina la circumscripció els tribunals de la qual hagin de conèixer de l'afer. Quan en la circumscripció hi hagi diversos tribunals de la mateixa classe, el repartiment dels afers determina a quin d'aquests correspon conèixer de l'afer, sense que les parts es puguin sotmetre a un determinat tribunal amb exclusió dels altres.

Quan la competència territorial estigui fixada per regles imperatives, el secretari judicial ha d’examinar la competència territorial immediatament després de presentada la demanda i, amb l’audiència prèvia del ministeri fiscal i de les parts personades, si entén que el tribunal no té competència territorial per conèixer de l’assumpte, ha de donar-ne compte al jutge perquè resolgui el que sigui procedent mitjançant una interlocutòria, i remetre, si s’escau, les actuacions al tribunal que consideri territorialment competent. Si hi són aplicables furs electius, cal atenir-se al que manifesti el demandant, després del requeriment que se li ha d’adreçar a aquests efectes.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

Fora dels casos en què la competència territorial estigui fixada per la llei en virtut de regles imperatives, la falta de competència territorial només pot ser apreciada quan el demandat o els qui puguin ser part legítima en el judici proposin la declinatòria dins el termini i en la forma escaients.

1. Si la decisió d'inhibició d'un tribunal per falta de competència territorial s'ha adoptat en virtut de declinatòria o amb audiència de totes les parts, el tribunal a qui es remetin les actuacions s'ha d'atenir a la decisió i no pot declarar d'ofici la seva falta de competència territorial.

Llevat que hi hagi una disposició legal en un altre sentit, el tribunal que tingui competència per conèixer d'un plet, també la té per emetre resolució sobre les seves incidències, per portar a efecte les provisions i les interlocutòries que dicti i per a l'execució de la sentència o els convenis i les transaccions que aprovi.

1. Mitjançant la declinatòria, el demandat i els que puguin ser part legítima en el judici promogut poden denunciar la falta de jurisdicció del tribunal davant el qual s'ha interposat la demanda, perquè el coneixement d'aquesta demanda correspon a tribunals estrangers, a òrgans d'un altre ordre jurisdiccional o a àrbitres.

1. La declinatòria s’ha de proposar dins els deu primers dies del termini per contestar la demanda, o en els cinc primers dies posteriors a la citació per a la vista, i té l’efecte de suspendre, fins que sigui resolta, el termini per contestar, o el còmput per al dia de la vista, i el curs del procediment principal, suspensió que ha d’acordar el secretari judicial.

2. La suspensió del procediment principal produïda per l'al·legació prèvia de declinatòria no obsta que el tribunal davant el qual estigui pendent l'afer pugui practicar, a instància de part legítima, qualssevol actuacions d'assegurament de prova, així com les mesures cautelars de la dilació de les quals puguin seguir perjudicis irreparables per a l'actor, llevat que el demandat presti caució suficient per respondre dels danys i perjudicis que derivin de la tramitació d'una declinatòria desproveïda de fonament.

[L'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

1. A l'escrit de declinatòria, s'hi han d'adjuntar els documents o els principis de prova en què es fonamenta, amb còpies en un nombre igual al de la resta de litigants, que disposen d'un termini de cinc dies, comptats des de la notificació de la declinatòria, per al·legar i aportar el que considerin convenient per sostenir la jurisdicció o la competència del tribunal, que ha de decidir la qüestió dins els cinc dies següents.

1. Contra la interlocutòria d'abstenció de conèixer per falta de competència internacional, perquè l'afer pertany a un tribunal d'un altre ordre jurisdiccional, perquè l'afer s'ha sotmès a arbitratge o per falta de competència objectiva, es pot interposar recurs d'apel·lació.

1. Contra les interlocutòries que emetin resolució sobre la competència territorial no es pot interposar cap recurs.

1. Tots els afers civils han de ser repartits entre els jutjats de primera instància quan n'hi hagi més d'un en el partit. S'aplica la mateixa regla als afers dels quals hagin d'entendre les audiències provincials quan estiguin dividides en seccions.

Els afers s'han de repartir i enviar al jutjat o a la secció que correspongui dins els dos dies següents a la presentació de l'escrit o la sol·licitud d'incoació de les actuacions.

Els jutges degans i els presidents de tribunals i audiències poden, a instància de part, adoptar les mesures urgents en els afers no repartits quan es pugui trencar algun dret o produir-se algun perjudici greu i irreparable si no ho fessin.