Llei d'Enjudiciament Civil
Llei d'Enjudiciament Civil
Llei d'Enjudiciament Civil
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

LEC: Llibre I: Títol I

Amunt Següent

De la compareixença i actuació en judici

 

Article 5. Classes de tutela jurisdiccional.

1. Es pot pretendre dels tribunals la condemna a una prestació determinada, la declaració de l'existència de drets i de situacions jurídiques, la constitució, la modificació o l'extinció d'aquestes últimes, l'execució, l'adopció de mesures cautelars i qualsevol altra classe de tutela que prevegi expressament la llei.

2. Les pretensions a què es refereix l'apartat anterior s'han de formular davant el tribunal que sigui competent i davant els subjectes als qui hagi d'afectar la decisió pretesa.

 

CAPÍTOL I

De la capacitat per ser part, la capacitat processal i la legitimació

 

Article 6. Capacitat per ser part.

1. Poden ser part en els processos davant els tribunals civils:

1r   Les persones físiques.

2n  El concebut i no nascut, per a tots els efectes que li siguin favorables.

3r   Les persones jurídiques.

4t   Les masses patrimonials o els patrimonis separats que no tinguin transitòriament un titular o el titular dels quals hagi estat privat de les seves facultats de disposició i administració.

5è   Les entitats sense personalitat jurídica a les quals la llei reconegui capacitat per ser part.

6è   El ministeri fiscal, pel que fa als processos en què, d'acord amb la llei, hagi d'intervenir com a part.

7è   Els grups de consumidors o usuaris afectats per un fet danyós quan els individus que el componguin estiguin determinats o siguin fàcilment determinables.

Per demandar en judici és necessari que el grup es constitueixi amb la majoria dels afectats.

2. Sens perjudici de la responsabilitat que, d'acord amb la llei, pugui correspondre als gestors o als partícips, poden ser demandades, en tot cas, les entitats que, no havent complert els requisits legalment establerts per constituir-se en persones jurídiques, estiguin formades per una pluralitat d'elements personals i patrimonials posats al servei d'un fi determinat.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 39/2002, de 28 de octubre, de transposición al ordenamiento jurídico español de diversas directivas comunitarias en materia de protección de los intereses de los consumidores y usuarios (BOE núm. 259, de 28-10-2002, pp. 37922-37933). Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui aquí.]
 

Article 7. Compareixença en judici i representació.

1. Només poden comparèixer en judici els que estiguin en el ple exercici dels seus drets civils.

2. Les persones físiques que no estiguin en el cas de l'apartat anterior han de comparèixer mitjançant la representació o amb l'assistència, l'autorització, l'habilitació o el defensor que exigeix la llei.

3. Pels concebuts i no nascuts han de comparèixer les persones que legítimament els representarien si ja haguessin nascut.

4. Per les persones jurídiques han de comparèixer els qui legalment les representin.

5. Les masses patrimonials o els patrimonis separats a què es refereix el número 4t de l'apartat 1 de l'article anterior han de comparèixer en judici per mitjà dels qui, de conformitat amb la llei, els administrin.

6. Les entitats sense personalitat a què es refereix el número 5è de l'apartat 1 de l'article anterior han de comparèixer en judici per mitjà de les persones a qui la llei, en cada cas, atribueixi la representació en judici de les dites entitats.

7. Per les entitats sense personalitat a què es refereixen el número 7è de l'apartat 1 i l'apartat 2 de l'article anterior han de comparèixer en judici les persones que, de fet o en virtut de pactes de l'entitat, actuïn en nom seu davant de tercers.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 22/2003, de 9 de julio, concursal (BOE núm. 164,  de 10-07-2003, pp. 26905-26965). Per veure com queda la redacció d'aquest article, mireu la versió en castellà.]
 

Article 8. Integració de la capacitat processal.

1. Quan la persona física es trobi en el cas de l'apartat segon de l'article anterior i no hi hagi cap persona que la representi o l'assisteixi legalment per comparèixer en judici, el tribunal li ha de nomenar, mitjançant provisió, un defensor judicial, que n'ha d'assumir la representació i la defensa fins que es designi aquella persona.

2. En el cas a què es refereix l'apartat anterior i en els altres en què s'hagi de nomenar un defensor judicial al demandat, el ministeri fiscal n'ha d'assumir la representació i la defensa fins que es produeixi el nomenament del defensor judicial.

En tot cas, el procés queda en suspens mentre no consti la intervenció del ministeri fiscal.

 

Article 9. Apreciació d'ofici de la falta de capacitat.

La falta de capacitat per ser part i de capacitat processal pot ser apreciada d'ofici pel tribunal en qualsevol moment del procés.

 

Article 10. Condició de part processal legítima.

Són considerats parts legítimes els qui compareguin i actuïn en judici com a titulars de la relació jurídica o l'objecte litigiós.

Se n'exceptuen els casos en què per llei s'atribueixi legitimació a una persona diferent del titular.

 

Article 11. Legitimació per a la defensa de drets i interessos de consumidors i usuaris.

1. Sens perjudici de la legitimació individual dels perjudicats, les associacions de consumidors i usuaris legalment constituïdes estan legitimades per defensar en judici els drets i els interessos dels seus associats i els de l'associació, com també els interessos generals dels consumidors i usuaris.

2. Quan els perjudicats per un fet danyós siguin un grup de consumidors o usuaris els components del qual estiguin perfectament determinats o siguin fàcilment determinables, la legitimació per pretendre la tutela d'aquells interessos col·lectius correspon a les associacions de consumidors i usuaris, a les entitats legalment constituïdes que tinguin com a objecte la defensa o la protecció d'aquests, així com als mateixos grups d'afectats.

3. Quan els perjudicats per un fet danyós siguin una pluralitat de consumidors o usuaris indeterminada o difícil de determinar, la legitimació per demandar en judici la defensa d'aquests interessos difusos correspon exclusivament a les associacions de consumidors i usuaris que, de conformitat amb la llei, siguin representatives.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 39/2002, de 28 de octubre, de transposición al ordenamiento jurídico español de diversas directivas comunitarias en materia de protección de los intereses de los consumidores y usuarios (BOE núm. 259, de 28-10-2002, pp. 37922-37933). Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui aquí.]

 

CAPÍTOL II

De la pluralitat de parts

 

Article 12. Litisconsorci.

1. Poden comparèixer en judici diverses persones, com a demandants o com a demandats, quan les accions que s'exerceixin provinguin d'un mateix títol o raó petitòria.

2. Quan per raó del que sigui objecte del judici la tutela jurisdiccional sol·licitada només es pugui fer efectiva davant de diversos subjectes considerats conjuntament, tots ells han de ser demandats, com a litisconsorts, llevat que la llei disposi expressament una altra cosa.

 

Article 13. Intervenció de subjectes originàriament no demandants ni demandats.

1. Mentre estigui pendent un procés, pot ser-hi admès com a demandant o demandat qui acrediti tenir interès directe i legítim en el resultat del plet.

En particular, qualsevol consumidor o usuari pot intervenir en els processos instats per les entitats reconegudes legalment per a la defensa dels interessos d'aquells.

2. La sol·licitud d'intervenció no suspèn el curs del procediment. El tribunal ha d'emetre resolució mitjançant interlocutòria, amb l'audiència prèvia de les parts personades, en el termini comú de deu dies.

3. Admesa la intervenció, no es retrotreuen les actuacions, però l’intervinent ha de ser considerat part en el procés a tots els efectes i pot defensar les pretensions formulades pel seu litisconsort o les que el mateix intervinent formuli, si té oportunitat processal per fer-ho, encara que el seu litisconsort renunciï al procediment, hi assenteixi, en desisteixi o se n’aparti per qualsevol altra causa.

També es permeten a l’intervinent les al·legacions necessàries per a la seva defensa, que no hagi efectuat perquè corresponien a moments processals anteriors a la seva admissió en el procés. Aquestes al·legacions el secretari judicial les ha de traslladar, en tot cas, a les altres parts, durant un termini de cinc dies.

Així mateix, l’intervinent pot utilitzar els recursos que siguin procedents contra les resolucions que estimi perjudicials al seu interès, encara que les consenti el seu litisconsorti perjudicials al seu interès, encara que les consenti el seu litisconsort.

Així mateix, l'intervinent pot utilitzar els recursos que siguin procedents contra les resolucions que consideri perjudicials al seu interès, encara que les consenti el seu litisconsort.

[L'apartat 3 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 14. Intervenció provocada.

1. En cas que la llei permeti que el demandant cridi un tercer perquè intervingui en el procés sense la qualitat de demandat, la sol·licitud d'intervenció s'ha d'efectuar en la demanda, llevat que la llei disposi expressament una altra cosa. Admesa pel tribunal l'entrada en el procés del tercer, aquest ha de disposar de les mateixes facultats d'actuació que la llei concedeix a les parts.

2. Quan la llei permeti al demandat cridar un tercer perquè intervingui en el procés, s’ha de procedir d’acord amb les regles següents:

1a El demandat ha de sol·licitar al tribunal que sigui notificada al tercer la litispendència del judici. La sol·licitud s’ha de presentar dins el termini atorgat per contestar a la demanda o, quan es tracti d’un judici verbal, almenys cinc dies abans de la vista.

2a El secretari judicial ha d’ordenar la interrupció del termini per contestar la demanda o la suspensió de l’acte de judici en cas que sigui verbal i ha d’acordar escoltar el demandant en el termini de deu dies, i el tribunal ha de resoldre mitjançant una interlocutòria el que sigui procedent.

3a El termini concedit al demandat per contestar la demanda es reprèn amb la notificació al demandat de la desestimació de la seva petició o, si és estimada, amb el trasllat de l’escrit de contestació presentat pel tercer i, en tot cas, en expirar el termini concedit a aquest últim per contestar la demanda. Si es tracta d’un judici verbal i el tribunal ha estimat la sol·licitud, el secretari judicial ha de fer nou assenyalament per a la vista, i citar les parts i el tercer cridat al procés.

4a Si comparegut el tercer, el demandat considera que el seu lloc en el procés ha de ser ocupat per aquell, s’ha de procedir d’acord amb el que disposa l’article 18.

5a En cas que en la sentència resulti absolt el tercer, les costes es poden imposar a qui va sol·licitar la seva intervenció d’acord amb els criteris generals de l’article 394 d’aquesta Llei

[L'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 15. Publicitat i intervenció en processos per a la protecció de drets i interessos col·lectius i difusos de consumidors i usuaris.

1. En els processos promoguts per associacions o entitats constituïdes per a la protecció dels drets i els interessos dels consumidors i usuaris, o pels grups d'afectats, s'ha de cridar al procés els qui tinguin la condició de perjudicats pel fet d'haver estat consumidors del producte o usuaris del servei que va donar origen al procés, perquè facin valer el seu dret o el seu interès individual.

Aquesta crida s'ha de fer publicant l'admissió de la demanda en mitjans de comunicació amb difusió en l'àmbit territorial en què s'hagi manifestat la lesió dels drets o els interessos.

2. Quan es tracti d'un procés en què estiguin determinats o siguin fàcilment determinables els perjudicats pel fet danyós, el demandant o els demandants han d'haver comunicat prèviament la presentació de la demanda a tots els interessats. En aquest cas, després de la crida, el consumidor o usuari pot intervenir en el procés en qualsevol moment, però només pot efectuar els actes processals que no hagin preclòs.

3. Quan es tracti d'un procés en què el fet danyós perjudiqui una pluralitat de persones indeterminades o difícil de determinar, la crida suspèn el curs del procés per un termini que no pot excedir els dos mesos i que s'ha de determinar en cada cas atenent les circumstàncies o la complexitat del fet i les dificultats de determinació i localització dels perjudicats. El procés es reprèn amb la intervenció de tots els consumidors que hagin acudit a la crida, i no s'admet la personació individual de consumidors o usuaris en un moment posterior, sens perjudici que aquests puguin fer valer els seus drets o els seus interessos de conformitat amb el que disposen els articles 221 i 519 d'aquesta Llei.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 39/2002, de 28 de octubre, de transposición al ordenamiento jurídico español de diversas directivas comunitarias en materia de protección de los intereses de los consumidores y usuarios (BOE núm. 259, de 28-10-2002, pp. 37922-37933). Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui aquí.]

[Els apartat
1, 2 i 3 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]
 

CAPÍTOL III

De la successió processal

 

Article 16. Successió processal per mort.

1. Quan es transmeti mortis causa el que sigui objecte del judici, la persona o persones que succeeixin el causant poden continuar ocupant en el judici la mateixa posició que aquest, a tots els efectes.

Comunicada la defunció de qualsevol litigant per qui l’hagi de succeir, el secretari judicial ha d’acordar la suspensió del procés i traslladar-ho a les altres parts. Acreditats la defunció i el títol successori i complerts els tràmits pertinents, el secretari judicial ha de considerar personat, si s’escau, el successor en nom del litigant difunt, i el tribunal ho ha de tenir en compte en la sentència que dicti.

2. Quan la defunció d’un litigant consti al tribunal que coneix de l’assumpte i no es personi el successor en el termini dels cinc dies següents, el secretari judicial, per mitjà de diligència d’ordenació, ha de permetre a les altres parts demanar, amb la identificació dels successors i del seu domicili o residència, que se’ls notifiqui l’existència del procés, citar-los per comparèixer en el termini de deu dies.

En la mateixa resolució del secretari judicial per la qual s’acordi la notificació, s’ha d’acordar la suspensió del procés fins que compareguin els successors o finalitzi el termini per a la compareixença.

3. Quan el litigant mort sigui el demandat i les altres parts no coneguin els successors o aquests no puguin ser localitzats o no vulguin comparèixer, el procés segueix endavant i el secretari judicial ha de declarar la rebel·lia de la part demandada.

Si el litigant mort és el demandant i els seus successors no es personen per qualsevol de les dues primeres circumstàncies expressades en el paràgraf anterior, el secretari judicial ha de dictar un decret en què, considerant desistit el demandant, s’ordeni l’arxivament de les actuacions, llevat que el demandat s’hi oposi, cas en què s’ha d’aplicar el que disposa l’apartat tercer de l’article 20. Si la no-personació dels successors és deguda al fet que no volen comparèixer, s’entén que la part demandant renúncia a l’acció exercida

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 17. Successió per transmissió de l'objecte litigiós.

1. Quan en un judici pendent s’hagi transmès el que sigui objecte d’aquest, l’adquirent pot sol·licitar, acreditant la transmissió, que se’l consideri com a part en la posició que ocupava el transmissor. El secretari judicial ha de dictar diligència d’ordenació per la qual ha d’acordar la suspensió de les actuacions i atorgar un termini de deu dies a l’altra part perquè al·legui el que convingui al seu dret.

Si aquesta no s’hi oposa dins el termini esmentat, el secretari judicial, mitjançant un decret, ha d’aixecar la suspensió i disposar que l’adquirent ocupi en el judici la posició que el transmissor hi tenia

Si aquesta no s'hi oposa dins el termini esmentat, el tribunal, mitjançant interlocutòria, ha d'aixecar la suspensió i disposar que l'adquirent ocupi en el judici la posició que hi tenia el transmitent.

2. Si dins el termini concedit en l'apartat anterior l'altra part manifesta la seva oposició a l'entrada en el judici de l'adquirent, el tribunal ha de resoldre mitjançant interlocutòria el que consideri procedent.

No s'ha d'accedir a la pretensió quan aquesta part acrediti que li competeixen drets o defenses que, en relació amb el que sigui objecte del judici, només pot fer valer contra la part transmitent, o un dret a reconvenir, o que hi ha pendent una reconvenció, o si el canvi de part pot dificultar de manera notòria la seva defensa.

Quan no s'accedeixi a la pretensió de l'adquirent, el transmitent ha de continuar en el judici, i sense que això afecti les relacions jurídiques privades que hi hagi entre ambdós.

[Aquest article ha estat modificat per la Ley 22/2003, de 9 de julio, concursal (BOE núm. 164,  de 10-07-2003, pp. 26905-26965). Per veure com queda la redacció d'aquest article, mireu la versió en castellà.]

[L'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de l
a legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click
aquí].
 

Article 18. Successió en els casos d’intervenció provocada.

En el cas a què es refereix la regla 4a de l’apartat 2 de l’article 14, la sol·licitud presentada pel demandat l’ha de traslladar el secretari judicial a les altres parts perquè al·leguin el que convingui al seu dret, per un termini de cinc dies, i a continuació el tribunal ha de decidir, per mitjà d’un interlocutòria, el que sigui procedent pel que fa a la conveniència o no de la successió.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

CAPÍTOL IV

Del poder de disposició de les parts sobre el procés i sobre les seves pretensions

 

Article 19. Dret de disposició dels litigants. Transacció i suspensió.

1. Els litigants estan facultats per disposar de l'objecte del judici i poden renunciar, desistir del judici, assentir-hi, sotmetre's a mediació o a arbitratge i transigir sobre el que sigui objecte del judici, llevat que la llei ho prohibeixi o hi estableixi limitacions per raons d'interès general o e benefici d'un tercer.

2. Si les parts pretenen una transacció judicial i l'acord o conveni a què arriben és conforme amb el que preveu l'apartat anterior, ha de ser homologat pel tribunal que conegui del litigi al qual es pretengui posar fi.

3. Els actes a què es refereixen els apartats anteriors es poden dur a terme, segons la seva naturalesa, en qualsevol moment de la primera instància o dels recursos o de l'execució de sentència.

4. Així mateix, les parts poden sol·licitar la suspensió del procés, que l'ha d'acordar el secretari judicial mitjançant un decret sempre que no perjudiqui l'interès general o un tercer i que el termini de la suspensió no superi els seixanta dies.

[Aquest article està redactat conforme al Reial Decret 5/2012, de 5 de març, de mediació en afers civils i mercantils (BOE núm. 56, de 6-3-2012, pp. 18783-18799. Sumplement en llengua catalana al núm. 56, de 6-3-2012). Per veure la redacció anterior feu click aquí].

 

Article 20. Renúncia i desistiment.

1. Quan l'actor manifesti la seva renúncia a l'acció exercida o al dret en què fonamenti la seva pretensió, el tribunal ha de dictar una sentència que absolgui el demandat, llevat que la renúncia sigui legalment inadmissible. En aquest cas, s'ha de dictar una interlocutòria que mani seguir el procés endavant.

2. El demandant pot desistir unilateralment del judici abans que el demandat sigui citat per contestar la demanda o per a judici. També en pot desistir unilateralment, en qualsevol moment, quan el demandat estigui en rebel·lia.

3. Citat el demandat, se li ha de traslladar l'escrit de desistiment per un termini de deu dies.

Si el demandat dóna la seva conformitat al desistiment o no s'hi oposa dins el termini expressat en el paràgraf anterior, el tribunal ha de dictar interlocutòria de sobreseïment i l'actor pot promoure un nou judici sobre el mateix objecte.

Si el demandat s'oposa al desistiment, el jutge ha de resoldre el que consideri oportú.

[L'apartat 3 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

 

Article 21. Assentiment.

1. Quan el demandat assenteixi a totes les pretensions de l'actor, el tribunal ha de dictar sentència condemnatòria d'acord amb el que ha sol·licitat l'actor, però si l'assentiment es fa en frau de llei o suposa una renúncia contra l'interès general o un perjudici d'un tercer, cal dictar una interlocutòria que rebutgi l'assentiment i el procés ha de seguir endavant.

2. Quan es tracti d'un assentiment parcial el tribunal, a instància del demandant, pot dictar de manera immediata una interlocutòria que aculli les pretensions que hagin estat objecte de l'assentiment. Per a això és necessari que, per la naturalesa de les pretensions, sigui possible un pronunciament separat que no prejutgi les qüestions restants a què no s'ha assentit, respecte a les quals ha de continuar el procés. Aquest interlocutòria és executable de conformitat amb el que estableixen els articles 517 i següents d'aquesta Llei.

3. Si l’aplanament resulta del compromís amb efectes de transacció previst a l’apartat 3 de l’article 437 per als judicis de desnonament per manca de pagament de rendes o quantitats degudes, o per expiració legal o contractual del termini, la resolució que homologui la transacció ha de declarar que, si no es compleix el termini del desallotjament que estableix la transacció, aquesta queda sense efecte, i que s’ha de portar a terme el llançament sense cap tràmit i sense cap notificació al condemnat, el dia i l’hora fixats en la citació si aquesta és de data posterior, o el dia i l’hora que assenyali la resolució esmentada.

[S'ha afegit l’apartat 3 d’aquest article conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].

 

Article 22. Terminació del procés per satisfacció extraprocessal o mancança sobrevinguda d'objecte. Cas especial d'enervació del desnonament.

1. Quan, per circumstàncies sobrevingudes a la demanda i a la reconvenció, deixi d’haver interès legítim a obtenir la tutela judicial pretesa, perquè s’han satisfet, fora del procés, les pretensions de l’actor i, si s’escau, del demandat reconvinent o per qualsevol altra causa, s’ha de posar de manifest aquesta circumstància i, si hi ha un acord de les parts, el secretari judicial ha de decretar la terminació del procés, sense que sigui procedent condemna a costes

La interlocutòria de terminació del procés té els mateixos efectes que una sentència absolutòria ferma, sense que sigui procedent la condemna a costes.

2. Si alguna de les parts sosté la subsistència d’interès legítim, negant motivadament que s’hagi donat satisfacció extraprocessal a les seves pretensions o amb altres arguments, el secretari judicial ha de convocar les parts, en el termini de deu dies, a una compareixença davant el tribunal que ha de versar sobre aquest únic objecte.

Acabada la compareixença, el tribunal ha de decidir mitjançant interlocutòria, dins els deu dies següents, si és procedent continuar el judici, i ha d'imposar les costes d'aquestes actuacions a qui se li rebutgi la pretensió.

3. Contra la interlocutòria que ordeni la continuació del judici no es pot interposar cap recurs. Contra la que n'acordi la terminació, es pot interposar recurs d'apel·lació.

4. Els processos de desnonament de finca urbana o rústica per manca de pagament de les rendes o quantitats degudes per l’arrendatari acaben mitjançant decret dictat a l’efecte pel secretari judicial si, abans de la celebració de la vista, l’arrendatari paga a l’actor o posa a la seva disposició en el Tribunal o notarialment l’import de les quantitats reclamades a la demanda i el de les que degui al moment de l’esmentat pagament enervador del desnonament. Si el demandant s’oposa a l’enervament perquè no es compleixen els requisits anteriors, s’ha de citar les parts a la vista que preveu l’article 443 d’aquesta Llei, després de la qual el jutge ha de dictar sentència per la qual declari enervada l’acció o, si passa altrament, ha d’estimar la demanda, que dóna lloc al desnonament.

El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable quan l’arrendatari hagi enervat el desnonament en una ocasió anterior, excepte que el cobrament no hagi tingut lloc per causes imputables a l’arrendador, ni quan l’arrendador hagi requerit de pagament l’arrendatari per qualsevol mitjà fefaent amb, almenys, un mes d’antelació a la presentació de la demanda i el pagament no s’hagi efectuat al moment de l’esmentada presentació.

5. La resolució que declari enervada l’acció de desnonament ha de condemnar l’arrendatari al pagament de les costes meritades, llevat que les rendes i quantitats degudes no s’hagin cobrat per causes imputables a l’arrendador.

[L'apartat 1, el paràgraf primer de l'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

[L'apartat 4 d'aquest article ha estat modificat i el 5 introduït conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].Per veure la redacció anterior feu click aquí].

 

CAPÍTOL V

De la representació processal i la defensa tècnica

 

Article 23. Intervenció de procurador.

1. La compareixença en judici ha de ser per mitjà d'un procurador, que ha de ser llicenciat en dret, legalment habilitat per actuar en el tribunal que conegui del judici.

2. No obstant el que disposa l'apartat anterior, els litigants poden comparèixer en nom propi:

1r En els judicis verbals la quantia dels quals no excedeixi 900 euros i per a la petició inicial dels procediments monitoris, de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.

2n En els judicis universals, quan la compareixença es limiti a la presentació de títols de crèdit o drets, o per concórrer a juntes.

3r En els incidents relatius a impugnació de resolucions en matèria d'assistència jurídica gratuïta i quan se sol·licitin mesures urgents anteriorment al judici.

3. El procurador legalment habilitat pot comparèixer en qualsevol tipus de processos sense necessitat d’un advocat, quan ho faci als únics efectes d’escoltar i rebre actes de comunicació i efectuar compareixences de caràcter no personal dels representats que hagin estat sol·licitats pel jutge, tribunal o secretari judicial. En fer aquests actes no pot formular cap sol·licitud. És incompatible l’exercici simultani de les professions d’advocat i procurador dels tribunals.


[L'apartat 2 d'aquest article està modificat pel Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de cent cinquanta mil pessetes per 900 euros (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp.49708-49709)].


[L’apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 16/2006, de 26 de maig, per la qual es regula l’Estatut del membre nacional d’Eurojust i les relacions amb aquest òrgan de la Unió Europea (BOE núm. 126, de 27 de maig del 2006, pp. 19965-19969; Suplement en llengua catalana al núm. 126, pp. 1714-1718)]. Per a veure la redacció anterior faci click aquí].


[L'apartat 3 d'aquest article s'ha afegit de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1)].

 

Article 24. Apoderament del procurador.

1. El poder en què la part atorgui la seva representació al procurador ha d’estar autoritzat per un notari o ser conferit per compareixença davant el secretari judicial de qualsevol oficina judicial.

2. L’escriptura de poder s’ha d’adjuntar al primer escrit que el procurador presenti o, si s’escau, en dur a terme la primera actuació; i l’atorgament ˝apud acta˝ s’ha de fer al mateix temps que la presentació del primer escrit o, si s’escau, abans de la primera actuació, sense necessitat que a l’atorgament concorri el procurador.

[Aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 25. Poder general i poder especial.

1. El poder general per a plets faculta el procurador per efectuar vàlidament, en nom del seu poderdant, tots els actes processals compresos, d'ordinari, en la tramitació dels plets.

No obstant això, el poderdant pot excloure del poder general afers i actuacions per als quals la llei no exigeixi un apoderament especial. Cal que l'exclusió es consigni expressament i inequívoca.

2. És necessari el poder especial:

1r Per a la renúncia, la transacció, el desistiment, l'assentiment, la submissió a arbitratge i les manifestacions que puguin comportar sobreseïment del procés per sa1r Per a la renúncia, la transacció, el desistiment, l'assentiment, la submissió a arbitratge i les manifestacions que puguin comportar sobreseïment del procés per satisfacció extraprocessal o mancança sobrevinguda d'objecte.

2n Per exercir les facultats que el poderdant hagi exclòs del poder general, d'acord amb el que disposa l'apartat anterior.

3. No es poden dur a terme mitjançant procurador els actes que, de conformitat amb la llei, hagin de fer els litigants personalment.

 

Article 26. Acceptació del poder. Deures del procurador.

1. L'acceptació del poder es presumeix pel fet d'usar-ne el procurador.

2. Acceptat el poder, el procurador queda obligat:

1r A seguir l'afer mentre no cessi en la seva representació per alguna de les causes expressades a l'article 30.

2n A transmetre a l'advocat elegit pel seu client o per ell mateix, quan s'estengui el poder a això, tots els documents, els antecedents o les instruccions que se li remetin o pugui adquirir, i fer tot el que condueixi a la defensa dels interessos del seu poderdant, sota la responsabilitat que les lleis imposen al mandatari.

Quan no tingui instruccions o siguin insuficients les trameses pel poderdant, ha de fer el que requereixi la naturalesa o l'índole de l'afer.

3r A tenir sempre el poderdant i l'advocat al corrent del curs de l'afer que se li hagi confiat; ha de passar a l'advocat còpies de totes les resolucions que se li notifiquin i dels escrits i els documents que li siguin traslladats pel tribunal o pels procuradors de les altres parts.

4t A traslladar els escrits del seu poderdant i del seu lletrat als procuradors de les parts restants en la forma que preveu l'article 276.

5è A recollir de l'advocat que cessi en la direcció d'un afer les còpies dels escrits i els documents i altres antecedents que es refereixin a aquest afer, per lliurar-los a qui s'encarregui de continuar-lo o al poderdant.

6è A comunicar de manera immediata al tribunal la impossibilitat de complir alguna actuació que tingui encomanada.

7è A pagar totes les despeses que es causin a instància seva, llevat dels honoraris dels advocats i els corresponents als perits, tret que el poderdant li hagi lliurat els fons necessaris per abonar-los.

8è. A la realització dels actes de comunicació i altres actes de cooperació amb l’Administració de justícia que li sol·liciti el seu representat, de conformitat amb el que preveuen les lleis processals

[L'ordinal 8è de l'apartat 2 d'aquest article s'ha afegit de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1)].

 

Article 27. Dret supletori sobre apoderament.

A falta de disposició expressa sobre les relacions entre el poderdant i el procurador, regeixen les normes que estableix per al contracte de mandat la legislació civil aplicable.

 

Article 28. Representació passiva del procurador.

1. Mentre estigui vigent el poder, el procurador ha d'oir i signar les citacions a termini, les citacions a dia cert, els requeriments i les notificacions de tota classe, fins i tot les de sentències que es refereixin a la seva part, durant el curs de l'afer i fins que quedi executada la sentència; aquestes actuacions tenen la mateixa força que si hi intervé directament el poderdant i al procurador no li és lícit demanar que s'hi entenguin.

2. El procurador també ha de rebre, a efectes de notificació i terminis o termes, les còpies dels escrits i els documents que els procuradors de les altres parts li lliurin en la forma que estableix l'article 276.

3. En tots els edificis judicials que siguin seu de tribunals civils hi ha d'haver un servei de recepció de notificacions organitzat pel Col·legi de Procuradors. La recepció per l'esmentat servei de les notificacions i de les còpies d'escrits i documents que siguin lliurats pels procuradors per traslladar-los als de les altres parts té plens efectes. En la còpia que es diligenciï per fer constar la recepció s'hi ha d'expressar el nombre de còpies lliurades i el nom dels procuradors als qui estan destinades.

4. S'exceptuen del que estableixen els apartats anteriors els trasllats, les citacions a termini, les citacions a dia cert i els requeriments que la llei disposi que s'efectuïn als litigants en persona.

 

Article 29. Provisió de fons.

1. El poderdant està obligat a proveir de fons el procurador, d'acord amb el que estableix la legislació civil aplicable per al contracte de mandat.

2. Si, després d’iniciat un procés, el poderdant no habilita el seu procurador amb els fons necessaris per continuar-lo, aquest pot demanar que aquell sigui instat a verificar-ho.

Aquesta pretensió s’ha de deduir davant el tribunal que conegui de l’assumpte. Deduïda aquesta pretensió, el secretari judicial l’ha de traslladar al poderdant per un termini de deu dies i el secretari judicial ha de resoldre mitjançant un decret el que sigui procedent, i fixar, si s’escau, la quantitat que estimi necessària i el termini en què s’hagi de lliurar-se, sota l’advertiment de constrenyiment

[L'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 30. Cessació del procurador.

1. El procurador cessa en la seva representació:

1r Per la revocació expressa o tàcita del poder, després que consti en les actuacions. S’entén revocat tàcitament el poder pel nomenament posterior d’un altre procurador que s’hagi personat en l’assumpte.

En aquest últim cas, si el procurador que està actuant en el judici suscita una qüestió sobre l’existència efectiva o sobre la validesa de la representació que s’atribueixi el que pretengui substituir-lo, amb l’audiència prèvia de la persona o persones que apareguin com a atorgants dels poders respectius, s’ha de resoldre la qüestió per mitjà d’un decret.

2n Per renúncia voluntària o perquè cessa en la professió o és sancionat amb la suspensió en el seu exercici. En els dos primers casos, el procurador està obligat a posar el fet, amb anticipació i de manera fefaent, en coneixement del seu poderdant i del tribunal. En cas de suspensió, el col·legi de procuradors corresponent ho ha de fer saber al tribunal.

Mentre no acrediti en les actuacions la renúncia o la cessació i se’l consideri renunciant o cessant, el procurador no pot abandonar la representació del seu poderdant, en què ha de continuar fins que aquest proveeixi a la designació d’un altre dins el termini de deu dies.

Transcorregut aquest termini sense que s’hagi designat un nou procurador, el secretari judicial ha de dictar resolució en què consideri aquell definitivament apartat de la representació que tenia.

3r Per mort del poderdant o del procurador.

En el primer cas, el procurador està obligat a posar el fet en coneixement del tribunal, i acreditar en forma la mort i, si no presenta un nou poder dels hereus o drethavents del mort, cal atenir-se al que disposa l’article 16.

Si mor el procurador, el secretari judicial ha de fer saber al poderdant la defunció, a fi que procedeixi a la designació d’un nou procurador en el termini de deu dies.

4t Perquè el poderdant se separa de la pretensió o de l’oposició que hagi formulat i, en tot cas, perquè ha acabat l’assumpte o s’ha dut a terme l’acte per al qual s’ha atorgat el poder

2. Quan el poder hagi estat atorgat pel representant legal d'una persona jurídica, l'administrador d'una massa patrimonial o patrimoni separat, o la persona que, de conformitat amb la llei, actuï en judici representant un ens sense personalitat, els canvis en la representació o l'administració d'aquestes persones jurídiques, masses patrimonials o patrimonis separats, o ens sense personalitat, no extingeixen el poder del procurador ni donen lloc a una nova personació.

[L'apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

 

Article 31. Intervenció d'advocat.

1. Els litigants han de ser dirigits per un advocat habilitat per exercir la seva professió en el tribunal que conegui de l'afer. No es pot proveir a cap sol·licitud que no porti la signatura d'advocat.

2. Només se n'exceptuen:

1r Els judicis verbals la quantia dels quals no excedeixi els 900 euros i la petició inicial dels procediments monitoris, de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.

2n Els escrits que tinguin com a objecte personar-se en judici, sol·licitar mesures urgents anteriorment al judici o demanar la suspensió urgent de vistes o actuacions.

Quan la suspensió de vistes o actuacions que es pretengui es fonamenti en causes que es refereixin especialment a l'advocat, aquest també ha de signar l'escrit, si és possible.

[El paràgraf primer de l'apartat 2 d'aquest article ha estat redactat conforme al Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a  euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de cent cinquanta mil pessetes per 900 euros (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp. 49708-49709)].

 

Article 32. Intervenció no preceptiva d'advocat i procurador.

1. Quan, sense ser preceptiva la intervenció d'advocat i procurador, el demandant pretengui comparèixer en nom propi i ser defensat per un advocat, o ser representat per un procurador, o ser assistit per ambdós professionals a la vegada, ho ha de fer constar en la demanda.

2. Rebuda la notificació de la demanda, si el demandat pretén valer-se també d'advocat i procurador, ho ha de comunicar al tribunal dins els tres dies següents, i també pot sol·licitar, si s'escau, el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta. En aquest últim cas, el tribunal pot acordar la suspensió del procés fins que es produeixi el reconeixement o la denegació d'aquest dret o la designació provisional d'advocat i procurador.

3. La facultat d'acudir al procés amb l'assistència dels professionals a què es refereix l'apartat 1 d'aquest article correspon també al demandat, quan l'actor no hi vagi assistit per un advocat o un procurador. El demandat ha de comunicar al tribunal la seva decisió en el termini de tres dies des que se li notifiqui la demanda, i cal donar compte a l'actor d'aquesta circumstància.

Si llavors el demandant també vol valer-se d'advocat i procurador, ho ha de comunicar al tribunal en els tres dies següents a la recepció de la notificació, i si sol·licita el reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta, se'n pot acordar la suspensió en els termes que preveu l'apartat anterior.

4. En la notificació en què es comuniqui a una part la intenció de la part contrària de servir-se d'advocat i procurador, se l'ha d'informar del dret que els correspon segons l'article 6.3 de la Llei d'assistència jurídica gratuïta, a fi que en puguin fer la sol·licitud corresponent.

5. Quan la intervenció d’advocat i procurador no sigui preceptiva, de l’eventual condemna a costes de la part contrària a la que s’hagi servit dels professionals esmentats s’han d’excloure els drets i honoraris meritats per aquests, llevat que el tribunal apreciï temeritat en la conducta del condemnat a costes o que el domicili de la part representada i defensada estigui en un lloc diferent d’aquell en què s’ha tramitat el judici; en aquest últim cas, operen les limitacions a què es refereix l’apartat 3 de l’article 394 d’aquesta Llei. També se n’exclouen, en tot cas, els drets meritats pel procurador com a conseqüència de les actuacions de caràcter merament facultatiu que hagin pogut practicar les oficines judicials.

[L'apartat 5 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].
 

Article 33. Designació de procurador i d'advocat.

1. Fora dels casos de designació d'ofici que preveu la Llei d'assistència jurídica gratuïta, correspon a les parts contractar els serveis del procurador i de l'advocat que els hagin de representar i defensar en judici.

2. No obstant això, el litigant que no tingui dret a l’assistència jurídica gratuïta pot demanar que se li designi un advocat, un procurador o els dos professionals, quan la seva intervenció sigui preceptiva o quan, sense ser-ho, la part contrària hagi comunicat al tribunal que actua defensada per un advocat i representada per un procurador.

En cas que la petició la faci el demandat, l’ha de formular en el termini dels tres dies següents de rebre la cèdula de citació a dia cert o a termini.

Aquestes peticions s’han de fer i decidir de conformitat amb el que disposa la Llei d’assistència jurídica gratuïta, sense necessitat d’acreditar el dret a obtenir aquesta assistència, sempre que el sol·licitant es comprometi a pagar els honoraris i drets dels professionals que se li designin.

3. Quan en un judici d’aquells als quals es refereix el número 1r de l’apartat 1 de l’article 250, alguna de les parts sol·licita el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta, el Tribunal, tan aviat com tingui notícia d’aquest fet, ha de dictar una resolució motivada en què requereix dels col·legis professionals el nomenament provisional d’advocat i de procurador, quan les designacions no hagin estat fetes anteriorment, sense perjudici del rescabalament posterior dels honoraris corresponents pel sol·licitant si se li denega després el dret a l’assistència jurídica gratuïta. Aquesta resolució s’ha de comunicar pel mitjà més ràpid possible als col·legis d’advocats i de procuradors, i a continuació s’ha de tramitar la sol·licitud segons el que preveu la Llei d’assistència jurídica gratuïta. 

4. En els judicis a què es refereix l’apartat anterior, el demandat ha de sol·licitar el reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta o sol·licitar la designació d’advocat i procurador d’ofici dins dels tres dies següents al de la notificació de la demanda. Si la sol·licitud es realitza en un moment posterior, la falta de designació d’advocat i procurador pels col·legis professionals no suspèn la celebració del judici, excepte en els casos que preveu el paràgraf segon de l’article 16 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta.

[S'afegeig un apartat 3 de conformitat amb la Ley 23/2003, de 10 de julio, de Garantías en la Venta de bienes de consumo (BOE núm. 165, de 11-07-2003, pp. 27160-27164; Suplement en llengua catalana al núm. 16, pp. 3141-3143). Per a veure la redacció anterior faci click aquí]

[L'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].

[S'ha afegit l’apartat 4 d’aquest article conforme a la Llei 19/2009, de 23 de novembre, de mesures de foment i agilitació processal del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE núm. 283, de 24-11-2009, suplement en llengua catalana pp. 1-8)].

 

Article 34. Compte del procurador.

1. Quan un procurador hagi d’exigir del seu poderdant morós les quantitats que aquest li deu pels drets i les despeses que hagi suplert per a l’assumpte, pot presentar davant el secretari judicial del lloc en què aquest radiqui un compte detallat i justificat, i manifestar que li són degudes i no satisfetes les quantitats que en resultin i reclami. Tenen el mateix dret que els procuradors els seus hereus respecte als crèdits d’aquesta naturalesa que aquells els deixin.

2. Presentat el compte, el secretari judicial ha de requerir el poderdant perquè pagui la suma esmentada, amb les costes, o impugni el compte, en el termini de deu dies, sota advertiment de constrenyiment si no paga ni formula la impugnació.

Si, dins el termini esmentat, el poderdant s’hi oposa, el secretari judicial ha d’examinar el compte i les actuacions processals, així com la documentació aportada, i dictar, en el termini de deu dies, un decret que determini la quantitat que s’ha de satisfer al procurador, sota advertiment de constrenyiment si el pagament no s’efectua dins els cinc dies següents a la notificació.

El decret a què es refereix el paràgraf anterior no és susceptible de recurs, però no prejutja, ni tan sols parcialment, la sentència que pugui recaure en un judici ordinari ulterior

3. Si el poderdant no hi formula oposició dins el termini establert, cal despatxar execució per la quantitat a què ascendeixi el compte, més les costes.

[Els apartats 1 i 2 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].
 

Article 35. Honoraris dels advocats.

1. Els advocats poden reclamar davant la part a la qual defensin el pagament dels honoraris que hagin meritat en l'afer, presentant una minuta detallada i manifestant formalment que aquells honoraris els són deguts i no han estat satisfets.

2. Presentada aquesta reclamació, el secretari judicial ha de requerir el deutor perquè pagui la suma esmentada, amb les costes, o impugni el compte, en el termini de deu dies, sota advertiment de constrenyiment si no paga ni formula la impugnació.

Si, dins el termini esmentat, els honoraris s’impugnen per indeguts, cal atenir-se al que disposen els paràgrafs segon i tercer de l’apartat 2 de l’article anterior.

Si s’impugnen els honoraris per excessius, s’ha de procedir prèviament a la seva regulació de conformitat amb el que preveuen els articles 241 i següents, llevat que l’advocat acrediti l’existència de pressupost previ en un escrit acceptat per l’impugnant, i s’ha de dictar un decret que fixi la quantitat deguda, sota advertiment de constrenyiment si no es paga dins els cinc dies següents a la notificació.

El decret esmentat no és susceptible de recurs, però no prejutja, ni tan sols parcialment, la sentència que pugui recaure en un judici ordinari ulterior

Si, dins el termini esmentat, els honoraris s'impugnen per indeguts, cal atenir-se al que disposen els paràgrafs segon i tercer de l'apartat 2 de l'article anterior.

Si s'impugnen els honoraris per excessius, cal regular-los prèviament de conformitat amb el que preveuen els articles 241 i següents, llevat que l'advocat acrediti l'existència de pressupost previ en un escrit acceptat per l'impugnant, i cal dictar interlocutòria que fixi la quantitat deguda, sota advertència de constrenyiment si no es paga dins els cinc dies següents a la notificació.

Aquesta interlocutòria no és susceptible de recurs, però no prejutja, ni tan sols parcialment, la sentència que es pugui dictar en un judici ordinari ulterior.

3. Si el deutor dels honoraris no hi formula oposició dins el termini establert, cal despatxar execució per la quantitat a què ascendeixi la minuta, més les costes.

[L'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click aquí].
 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda