|
De
la compareixença i actuació en judici
|
|
|
Article
5. Classes de tutela jurisdiccional.
1.
Es pot pretendre dels tribunals la condemna a una prestació
determinada, la declaració de l'existència de drets i de situacions
jurídiques, la constitució, la modificació o l'extinció d'aquestes
últimes, l'execució, l'adopció de mesures cautelars i qualsevol altra
classe de tutela que prevegi expressament la llei.
2.
Les pretensions a què es refereix l'apartat anterior s'han de formular
davant el tribunal que sigui competent i davant els subjectes als qui
hagi d'afectar la decisió pretesa.
|
|
|
CAPÍTOL
I
De
la capacitat per ser part, la capacitat processal i la legitimació
|
|
|
Article
6. Capacitat per ser part.
1.
Poden ser part en els processos davant els tribunals civils:
1r
Les persones físiques.
2n
El concebut i no nascut, per a tots els efectes que li siguin
favorables.
3r
Les persones jurídiques.
4t
Les masses patrimonials o els patrimonis separats que no tinguin transitòriament
un titular o el titular dels quals hagi estat privat de les seves
facultats de disposició i administració.
5è
Les entitats sense personalitat jurídica a les quals la llei reconegui
capacitat per ser part.
6è
El ministeri fiscal, pel que fa als processos en què, d'acord amb la
llei, hagi d'intervenir com a part.
7è
Els grups de consumidors o usuaris afectats per un fet danyós quan els
individus que el componguin estiguin determinats o siguin fàcilment
determinables.
Per
demandar en judici és necessari que el grup es constitueixi amb la
majoria dels afectats.
2.
Sens perjudici de la responsabilitat que, d'acord amb la llei, pugui
correspondre als gestors o als partícips, poden ser demandades, en tot
cas, les entitats que, no havent complert els requisits legalment
establerts per constituir-se en persones jurídiques, estiguin formades
per una pluralitat d'elements personals i patrimonials posats al servei
d'un fi determinat.
[Aquest article ha estat modificat per la
Ley 39/2002, de 28 de
octubre, de transposición al ordenamiento jurídico español de diversas
directivas comunitarias en materia de protección de los intereses de los
consumidores y usuarios (BOE núm. 259, de 28-10-2002, pp. 37922-37933).
Si vol veure la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui
aquí.]
| |
|
Article
7. Compareixença en judici i representació.
1.
Només poden comparèixer en judici els que estiguin en el ple exercici
dels seus drets civils.
2.
Les persones físiques que no estiguin en el cas de l'apartat anterior
han de comparèixer mitjançant la representació o amb l'assistència,
l'autorització, l'habilitació o el defensor que exigeix la llei.
3.
Pels concebuts i no nascuts han de comparèixer les persones que legítimament
els representarien si ja haguessin nascut.
4.
Per les persones jurídiques han de comparèixer els qui legalment les
representin.
5.
Les masses patrimonials o els patrimonis separats a què es refereix el
número 4t de l'apartat 1 de l'article anterior han de comparèixer en
judici per mitjà dels qui, de conformitat amb la llei, els administrin.
6.
Les entitats sense personalitat a què es refereix el número 5è de
l'apartat 1 de l'article anterior han de comparèixer en judici per mitjà
de les persones a qui la llei, en cada cas, atribueixi la representació
en judici de les dites entitats.
7.
Per les entitats sense personalitat a què es refereixen el número 7è
de l'apartat 1 i l'apartat 2 de l'article anterior han de comparèixer
en judici les persones que, de fet o en virtut de pactes de l'entitat,
actuïn en nom seu davant de tercers.
[Aquest article
ha estat modificat
per la
Ley 22/2003, de 9 de julio,
concursal (BOE núm. 164, de 10-07-2003, pp. 26905-26965). Per veure com
queda la redacció d'aquest article, mireu la
versió en castellà.] |
|
|
Article
8. Integració de la capacitat processal.
1.
Quan la persona física es trobi en el cas de l'apartat segon de
l'article anterior i no hi hagi cap persona que la representi o
l'assisteixi legalment per comparèixer en judici, el tribunal li ha de
nomenar, mitjançant provisió, un defensor judicial, que n'ha d'assumir
la representació i la defensa fins que es designi aquella persona.
2.
En el cas a què es refereix l'apartat anterior i en els altres en què
s'hagi de nomenar un defensor judicial al demandat, el ministeri fiscal
n'ha d'assumir la representació i la defensa fins que es produeixi el
nomenament del defensor judicial.
En
tot cas, el procés queda en suspens mentre no consti la intervenció
del ministeri fiscal.
|
|
|
Article
9. Apreciació d'ofici de la falta de capacitat.
La
falta de capacitat per ser part i de capacitat processal pot ser
apreciada d'ofici pel tribunal en qualsevol moment del procés.
|
|
|
Article
10. Condició de part processal legítima.
Són
considerats parts legítimes els qui compareguin i actuïn en judici com
a titulars de la relació jurídica o l'objecte litigiós.
Se
n'exceptuen els casos en què per llei s'atribueixi legitimació a una
persona diferent del titular.
|
|
|
Article
11. Legitimació per a la defensa de drets i interessos de consumidors i
usuaris.
1.
Sens perjudici de la legitimació individual dels perjudicats, les
associacions de consumidors i usuaris legalment constituïdes estan
legitimades per defensar en judici els drets i els interessos dels seus
associats i els de l'associació, com també els interessos generals
dels consumidors i usuaris.
2.
Quan els perjudicats per un fet danyós siguin un grup de consumidors o
usuaris els components del qual estiguin perfectament determinats o
siguin fàcilment determinables, la legitimació per pretendre la tutela
d'aquells interessos col·lectius correspon a les associacions de
consumidors i usuaris, a les entitats legalment constituïdes que
tinguin com a objecte la defensa o la protecció d'aquests, així com
als mateixos grups d'afectats.
3.
Quan els perjudicats per un fet danyós siguin una pluralitat de
consumidors o usuaris indeterminada o difícil de determinar, la
legitimació per demandar en judici la defensa d'aquests interessos
difusos correspon exclusivament a les associacions de consumidors i
usuaris que, de conformitat amb la llei, siguin representatives.
[Aquest article ha estat modificat per la
Ley 39/2002, de 28 de
octubre, de transposición al ordenamiento jurídico español de diversas
directivas comunitarias en materia de protección de los intereses de los
consumidores y usuarios (BOE núm. 259, de 28-10-2002, pp. 37922-37933). Si vol veure
la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui
aquí.]
|
|
|
CAPÍTOL
II
De
la pluralitat de parts
|
|
|
Article
12. Litisconsorci.
1.
Poden comparèixer en judici diverses persones, com a demandants o com a
demandats, quan les accions que s'exerceixin provinguin d'un mateix títol
o raó petitòria.
2.
Quan per raó del que sigui objecte del judici la tutela jurisdiccional
sol·licitada només es pugui fer efectiva davant de diversos subjectes
considerats conjuntament, tots ells han de ser demandats, com a
litisconsorts, llevat que la llei disposi expressament una altra cosa.
|
|
|
Article
13. Intervenció de subjectes originàriament no demandants ni
demandats.
1.
Mentre estigui pendent un procés, pot ser-hi admès com a demandant o
demandat qui acrediti tenir interès directe i legítim en el resultat
del plet.
En particular, qualsevol consumidor o usuari pot intervenir en els processos
instats per les entitats reconegudes legalment per a la defensa dels interessos
d'aquells.
2.
La sol·licitud d'intervenció no suspèn el curs del procediment. El
tribunal ha d'emetre resolució mitjançant interlocutòria, amb l'audiència
prèvia de les parts personades, en el termini comú de deu dies.
3.
Admesa la intervenció, no es retrotreuen les actuacions, però
l’intervinent ha de ser considerat part en el procés a tots els efectes i pot
defensar les pretensions formulades pel seu litisconsort o les que el mateix
intervinent formuli, si té oportunitat processal per fer-ho, encara que el seu
litisconsort renunciï al procediment, hi assenteixi, en desisteixi o se n’aparti
per qualsevol altra causa.
També es permeten a l’intervinent les al·legacions necessàries per a la seva
defensa, que no hagi efectuat perquè corresponien a moments processals anteriors
a la seva admissió en el procés. Aquestes al·legacions el secretari judicial les
ha de traslladar, en tot cas, a les altres parts, durant un termini de cinc
dies.
Així mateix, l’intervinent pot
utilitzar els recursos que siguin procedents contra les resolucions que
estimi perjudicials al seu interès, encara que les consenti el seu
litisconsorti perjudicials al seu interès, encara
que les consenti el seu litisconsort.
Així
mateix, l'intervinent pot utilitzar els recursos que siguin procedents
contra les resolucions que consideri perjudicials al seu interès,
encara que les consenti el seu litisconsort.
[L'apartat
3
d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3
de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació
de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp.
92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en
llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior
faci click
aquí]
|
|
|
Article
14. Intervenció provocada.
1.
En cas que la llei permeti que el demandant cridi un tercer perquè
intervingui en el procés sense la qualitat de demandat, la sol·licitud
d'intervenció s'ha d'efectuar en la demanda, llevat que la llei disposi
expressament una altra cosa. Admesa pel tribunal l'entrada en el procés
del tercer, aquest ha de disposar de les mateixes facultats d'actuació
que la llei concedeix a les parts.
2. Quan
la llei permeti al demandat cridar un tercer perquè intervingui en el
procés, s’ha de procedir d’acord amb les regles següents:
1a El demandat ha
de sol·licitar al tribunal que sigui notificada al tercer la
litispendència del judici. La sol·licitud s’ha de presentar dins el
termini atorgat per contestar a la demanda o, quan es tracti d’un judici
verbal, almenys cinc dies abans de la vista.
2a El secretari judicial ha d’ordenar
la interrupció del termini per contestar la demanda o la suspensió de
l’acte de judici en cas que sigui verbal i ha d’acordar escoltar el
demandant en el termini de deu dies, i el tribunal ha de resoldre
mitjançant una interlocutòria el que sigui procedent.
3a El termini concedit al demandat per
contestar la demanda es reprèn amb la notificació al demandat de la
desestimació de la seva petició o, si és estimada, amb el trasllat de
l’escrit de contestació presentat pel tercer i, en tot cas, en expirar
el termini concedit a aquest últim per contestar la demanda. Si es
tracta d’un judici verbal i el tribunal ha estimat la sol·licitud, el
secretari judicial ha de fer nou assenyalament per a la vista, i citar
les parts i el tercer cridat al procés.
4a Si comparegut el tercer, el
demandat considera que el seu lloc en el procés ha de ser ocupat per
aquell, s’ha de procedir d’acord amb el que disposa l’article 18.
5a En cas que en la sentència resulti absolt el
tercer, les costes es poden imposar a qui va sol·licitar la seva
intervenció d’acord amb els criteris generals de l’article 394 d’aquesta
Llei
[L'apartat 2 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei
13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a
la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009,
pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en
llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior
faci click
aquí]
|
|
|
Article
15. Publicitat i intervenció en processos per a la protecció de drets
i interessos col·lectius i difusos de consumidors i usuaris.
1.
En els processos promoguts per associacions o entitats constituïdes per
a la protecció dels drets i els interessos dels consumidors i usuaris,
o pels grups d'afectats, s'ha de cridar al procés els qui tinguin la
condició de perjudicats pel fet d'haver estat consumidors del producte
o usuaris del servei que va donar origen al procés, perquè facin valer
el seu dret o el seu interès individual.
Aquesta
crida s'ha de fer publicant l'admissió de la demanda en mitjans de
comunicació amb difusió en l'àmbit territorial en què s'hagi
manifestat la lesió dels drets o els interessos.
2.
Quan es tracti d'un procés en què estiguin determinats o siguin fàcilment
determinables els perjudicats pel fet danyós, el demandant o els
demandants han d'haver comunicat prèviament la presentació de la
demanda a tots els interessats. En aquest cas, després de la crida, el
consumidor o usuari pot intervenir en el procés en qualsevol moment,
però només pot efectuar els actes processals que no hagin preclòs.
3. Quan es tracti d'un procés en què el fet danyós perjudiqui una
pluralitat de persones indeterminades o difícil de determinar, la crida
suspèn el curs del procés per un termini que no pot excedir els dos
mesos i que s'ha de determinar en cada cas atenent les circumstàncies o
la complexitat del fet i les dificultats de determinació i localització
dels perjudicats. El procés es reprèn amb la intervenció de tots els
consumidors que hagin acudit a la crida, i no s'admet la personació
individual de consumidors o usuaris en un moment posterior, sens
perjudici que aquests puguin fer valer els seus drets o els seus
interessos de conformitat amb el que disposen els articles 221 i 519
d'aquesta Llei.
[Aquest article ha estat modificat per la
Ley 39/2002, de 28 de
octubre, de transposición al ordenamiento jurídico español de diversas
directivas comunitarias en materia de protección de los intereses de los
consumidores y usuarios (BOE núm. 259, de 28-10-2002, pp. 37922-37933). Si vol veure
la nova redacció en castellà d'aquest article, cliqui
aquí.]
[Els
apartat
1, 2 i
3
d'aquest article estan
redactats
de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3
de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació
de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp.
92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en
llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior
faci click
aquí] |
|
|
CAPÍTOL III
De la successió
processal
|
|
|
Article 16. Successió processal
per mort.
1. Quan es transmeti mortis causa el que sigui
objecte del judici, la persona o persones que succeeixin el causant
poden continuar ocupant en el judici la mateixa posició que aquest, a
tots els efectes.
Comunicada la defunció de qualsevol litigant per qui
l’hagi de succeir, el secretari judicial ha d’acordar la suspensió del
procés i traslladar-ho a les altres parts. Acreditats la defunció i el
títol successori i complerts els tràmits pertinents, el secretari
judicial ha de considerar personat, si s’escau, el successor en nom del
litigant difunt, i el tribunal ho ha de tenir en compte en la sentència
que dicti.
2. Quan la defunció d’un litigant consti al tribunal
que coneix de l’assumpte i no es personi el successor en el termini dels
cinc dies següents, el secretari judicial, per mitjà de diligència
d’ordenació, ha de permetre a les altres parts demanar, amb la
identificació dels successors i del seu domicili o residència, que se’ls
notifiqui l’existència del procés, citar-los per comparèixer en el
termini de deu dies.
En la mateixa resolució del secretari judicial per la
qual s’acordi la notificació, s’ha d’acordar la suspensió del procés
fins que compareguin els successors o finalitzi el termini per a la
compareixença.
3. Quan el litigant mort sigui el demandat i les
altres parts no coneguin els successors o aquests no puguin ser
localitzats o no vulguin comparèixer, el procés segueix endavant i el
secretari judicial ha de declarar la rebel·lia de la part demandada.
Si el litigant mort és el demandant i els seus successors no es
personen per qualsevol de les dues primeres circumstàncies expressades
en el paràgraf anterior, el secretari judicial ha de dictar un decret en
què, considerant desistit el demandant, s’ordeni l’arxivament de les
actuacions, llevat que el demandat s’hi oposi, cas en què s’ha d’aplicar
el que disposa l’apartat tercer de l’article 20. Si la no-personació
dels successors és deguda al fet que no volen comparèixer, s’entén que
la part demandant renúncia a l’acció exercida
[Aquest article està redactat de conformitat amb
la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal
per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de
04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266,
pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545;
Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció
anterior faci click
aquí].
|
|
|
Article
17. Successió per transmissió de l'objecte litigiós.
1. Quan en un judici pendent s’hagi transmès el que
sigui objecte d’aquest, l’adquirent pot sol·licitar, acreditant la
transmissió, que se’l consideri com a part en la posició que ocupava el
transmissor. El secretari judicial ha de dictar diligència d’ordenació
per la qual ha d’acordar la suspensió de les actuacions i atorgar un
termini de deu dies a l’altra part perquè al·legui el que convingui al
seu dret.
Si aquesta no s’hi oposa dins el termini esmentat, el secretari
judicial, mitjançant un decret, ha d’aixecar la suspensió i disposar que
l’adquirent ocupi en el judici la posició que el transmissor hi tenia
Si
aquesta no s'hi oposa dins el termini esmentat, el tribunal, mitjançant
interlocutòria, ha d'aixecar la suspensió i disposar que l'adquirent
ocupi en el judici la posició que hi tenia el transmitent.
2.
Si dins el termini concedit en l'apartat anterior l'altra part manifesta
la seva oposició a l'entrada en el judici de l'adquirent, el tribunal
ha de resoldre mitjançant interlocutòria el que consideri procedent.
No
s'ha d'accedir a la pretensió quan aquesta part acrediti que li
competeixen drets o defenses que, en relació amb el que sigui objecte
del judici, només pot fer valer contra la part transmitent, o un dret a
reconvenir, o que hi ha pendent una reconvenció, o si el canvi de part
pot dificultar de manera notòria la seva defensa.
Quan
no s'accedeixi a la pretensió de l'adquirent, el transmitent ha de
continuar en el judici, i sense que això afecti les relacions jurídiques
privades que hi hagi entre ambdós.
[Aquest article ha estat modificat per la
Ley 22/2003, de 9 de
julio, concursal (BOE núm. 164, de 10-07-2003, pp. 26905-26965).
Per veure com queda la redacció d'aquest article, mireu la
versió en
castellà.]
[L'apartat 1
d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei
13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la
legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial
(BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua
catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de
07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1).
Per a veure la redacció anterior faci click
aquí]. |
|
|
Article 18. Successió en els
casos d’intervenció provocada.
En el cas a què es refereix la regla 4a de l’apartat 2 de l’article
14, la sol·licitud presentada pel demandat l’ha de traslladar el
secretari judicial a les altres parts perquè al·leguin el que convingui
al seu dret, per un termini de cinc dies, i a continuació el tribunal ha
de decidir, per mitjà d’un interlocutòria, el que sigui procedent pel
que fa a la conveniència o no de la successió.
[Aquest article està redactat de conformitat amb
la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal
per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de
04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266,
pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545;
Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció
anterior faci click
aquí].
|
|
|
CAPÍTOL
IV
Del
poder de disposició de les parts sobre el procés i sobre les seves
pretensions
|
|
|
Article
19. Dret de disposició dels litigants. Transacció i suspensió.
1.
Els litigants estan facultats per disposar de l'objecte del judici i
poden renunciar, desistir del judici, assentir-hi, sotmetre's a
arbitratge i transigir sobre el que sigui objecte del judici, llevat que
la llei ho prohibeixi o hi estableixi limitacions per raons d'interès
general o en benefici d'un tercer.
2.
Si les parts pretenen una transacció judicial i l'acord o conveni a què
arriben és conforme amb el que preveu l'apartat anterior, ha de ser
homologat pel tribunal que conegui del litigi al qual es pretengui posar
fi.
3.
Els actes a què es refereixen els apartats anteriors es poden dur a
terme, segons la seva naturalesa, en qualsevol moment de la primera instància
o dels recursos o de l'execució de sentència.
4. Així mateix, les parts poden sol·licitar la suspensió del procés,
que l’ha d’acordar el secretari judicial mitjançant un decret sempre que
no perjudiqui l’interès general o un tercer i que el termini de la
suspensió no superi els seixanta dies.
[L'apartat 4
d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3
de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació
de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp.
92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en
llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior
faci click aquí].
|
|
|
Article
20. Renúncia i desistiment.
1.
Quan l'actor manifesti la seva renúncia a l'acció exercida o al dret
en què fonamenti la seva pretensió, el tribunal ha de dictar una sentència
que absolgui el demandat, llevat que la renúncia sigui legalment
inadmissible. En aquest cas, s'ha de dictar una interlocutòria que mani
seguir el procés endavant.
2.
El demandant pot desistir unilateralment del judici abans que el
demandat sigui citat per contestar la demanda o per a judici. També en
pot desistir unilateralment, en qualsevol moment, quan el demandat
estigui en rebel·lia.
3.
Citat el demandat, se li ha de traslladar l'escrit de desistiment per un
termini de deu dies.
Si
el demandat dóna la seva conformitat al desistiment o no s'hi oposa
dins el termini expressat en el paràgraf anterior, el tribunal ha de
dictar interlocutòria de sobreseïment i l'actor pot promoure un nou
judici sobre el mateix objecte.
Si
el demandat s'oposa al desistiment, el jutge ha de resoldre el que
consideri oportú.
[L'apartat 3
d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3
de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació
de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp.
92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en
llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior
faci click
aquí]
|
|
|
Article
21. Assentiment.
1.
Quan el demandat assenteixi a totes les pretensions de l'actor, el
tribunal ha de dictar sentència condemnatòria d'acord amb el que ha
sol·licitat l'actor, però si l'assentiment es fa en frau de llei o
suposa una renúncia contra l'interès general o un perjudici d'un
tercer, cal dictar una interlocutòria que rebutgi l'assentiment i el
procés ha de seguir endavant.
2.
Quan es tracti d'un assentiment parcial el tribunal, a instància del
demandant, pot dictar de manera immediata una interlocutòria que aculli
les pretensions que hagin estat objecte de l'assentiment. Per a això és
necessari que, per la naturalesa de les pretensions, sigui possible un
pronunciament separat que no prejutgi les qüestions restants a què no
s'ha assentit, respecte a les quals ha de continuar el procés. Aquest
interlocutòria és executable de conformitat amb el que estableixen els
articles 517 i següents d'aquesta Llei.
3. Si l’aplanament resulta del compromís amb efectes
de transacció previst a l’apartat 3 de l’article 437 per als judicis de
desnonament per manca de pagament de rendes o quantitats degudes, o per
expiració legal o contractual del termini, la resolució que homologui la
transacció ha de declarar que, si no es compleix el termini del
desallotjament que estableix la transacció, aquesta queda sense efecte,
i que s’ha de portar a terme el llançament sense cap tràmit i sense cap
notificació al condemnat, el dia i l’hora fixats en la citació si
aquesta és de data posterior, o el dia i l’hora que assenyali la
resolució esmentada.
[S'ha afegit l’apartat 3 d’aquest article
conforme a la Llei 19/2009, de 23
de novembre, de mesures de foment i agilitació processal
del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE
núm. 283, de 24-11-2009,
suplement en llengua catalana pp. 1-8)].
|
|
|
Article
22. Terminació del procés per satisfacció extraprocessal o mancança
sobrevinguda d'objecte. Cas especial d'enervació del desnonament.
1. Quan, per circumstàncies sobrevingudes a la demanda i
a la reconvenció, deixi d’haver interès legítim a obtenir la tutela
judicial pretesa, perquè s’han satisfet, fora del procés, les
pretensions de l’actor i, si s’escau, del demandat reconvinent o per
qualsevol altra causa, s’ha de posar de manifest aquesta circumstància
i, si hi ha un acord de les parts, el secretari judicial ha de decretar
la terminació del procés, sense que sigui procedent condemna a costes
La
interlocutòria de terminació del procés té els mateixos efectes que
una sentència absolutòria ferma, sense que sigui procedent la condemna
a costes.
2. Si alguna de les parts sosté la subsistència
d’interès legítim, negant motivadament que s’hagi donat satisfacció
extraprocessal a les seves pretensions o amb altres arguments, el
secretari judicial ha de convocar les parts, en el termini de deu dies,
a una compareixença davant el tribunal que ha de versar sobre aquest
únic objecte.
Acabada
la compareixença, el tribunal ha de decidir mitjançant
interlocutòria, dins els deu dies següents, si és procedent continuar
el judici, i ha d'imposar les costes d'aquestes actuacions a qui se li
rebutgi la pretensió.
3.
Contra la interlocutòria que ordeni la continuació del judici no es
pot interposar cap recurs. Contra la que n'acordi la terminació, es pot
interposar recurs d'apel·lació.
4. Els processos de desnonament de finca urbana o
rústica per manca de pagament de les rendes o quantitats degudes per
l’arrendatari acaben mitjançant decret dictat a l’efecte pel secretari
judicial si, abans de la celebració de la vista, l’arrendatari paga a
l’actor o posa a la seva disposició en el Tribunal o notarialment
l’import de les quantitats reclamades a la demanda i el de les que degui
al moment de l’esmentat pagament enervador del desnonament. Si el
demandant s’oposa a l’enervament perquè no es compleixen els requisits
anteriors, s’ha de citar les parts a la vista que preveu l’article 443
d’aquesta Llei, després de la qual el jutge ha de dictar sentència per
la qual declari enervada l’acció o, si passa altrament, ha d’estimar la
demanda, que dóna lloc al desnonament.
El que disposa el paràgraf anterior no és aplicable
quan l’arrendatari hagi enervat el desnonament en una ocasió anterior,
excepte que el cobrament no hagi tingut lloc per causes imputables a
l’arrendador, ni quan l’arrendador hagi requerit de pagament
l’arrendatari per qualsevol mitjà fefaent amb, almenys, un mes
d’antelació a la presentació de la demanda i el pagament no s’hagi
efectuat al moment de l’esmentada presentació.
5. La resolució que declari enervada l’acció de desnonament ha de
condemnar l’arrendatari al pagament de les costes meritades, llevat que
les rendes i quantitats degudes no s’hagin cobrat per causes imputables
a l’arrendador.
[L'apartat
1, el paràgraf primer de l'apartat 2
d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3
de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació
de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp.
92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en
llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior
faci click
aquí].
[L'apartat 4 d'aquest article ha estat modificat i el 5
introduït conforme a la
Llei 19/2009, de 23 de
novembre, de mesures de foment i agilitació processal
del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE
núm. 283, de 24-11-2009,
suplement en llengua catalana pp. 1-8)].Per
veure la redacció anterior feu click
aquí].
|
|
|
CAPÍTOL
V
De
la representació processal i la defensa tècnica
|
|
|
Article
23. Intervenció de procurador.
1.
La compareixença en judici ha de ser per mitjà d'un procurador,
que ha de ser llicenciat en dret,
legalment habilitat per actuar en el tribunal que conegui del judici.
2.
No obstant el que disposa l'apartat anterior, els litigants poden comparèixer
en nom propi:
1r
En els judicis verbals la quantia dels quals no excedeixi 900 euros i per a la petició inicial dels procediments
monitoris, de conformitat amb el que preveu aquesta Llei.
2n
En els judicis universals, quan la compareixença es limiti a la
presentació de títols de crèdit o drets, o per concórrer a juntes.
3r
En els incidents relatius a impugnació de resolucions en matèria
d'assistència jurídica gratuïta i quan se sol·licitin mesures
urgents anteriorment al judici.
3. El procurador legalment habilitat pot comparèixer en qualsevol
tipus de processos sense necessitat d’un advocat, quan ho faci als únics
efectes d’escoltar i rebre actes de comunicació i efectuar
compareixences de caràcter no personal dels representats que hagin estat
sol·licitats pel jutge, tribunal o secretari judicial. En fer aquests
actes no pot formular cap sol·licitud. És incompatible l’exercici
simultani de les professions d’advocat i procurador dels tribunals.
[L'apartat 2 d'aquest article està modificat pel Reial Decret
1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la conversió a
euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament Civil,
en concret s’ha modificat la quantitat de cent cinquanta mil pessetes
per 900 euros (BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp.49708-49709)].
[L’apartat 1 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei
16/2006, de 26 de maig, per la qual es regula l’Estatut del membre
nacional d’Eurojust i les relacions amb aquest òrgan de la Unió Europea
(BOE núm. 126, de 27 de maig del 2006, pp. 19965-19969; Suplement en
llengua catalana al núm. 126, pp. 1714-1718)]. Per a veure la redacció
anterior faci click aquí].
[L'apartat 3 d'aquest article s'ha afegit de conformitat amb la Llei
13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a
la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009,
pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en
llengua catalana al núm. 84, p. 1)].
|
|
|
Article
24. Apoderament del procurador.
1.
El poder en què la part atorgui la seva representació al procurador ha
d’estar autoritzat per un notari o ser conferit per compareixença davant
el secretari judicial de qualsevol oficina judicial.
2. L’escriptura de poder s’ha d’adjuntar al primer escrit que el
procurador presenti o, si s’escau, en dur a terme la primera actuació; i
l’atorgament ˝apud acta˝ s’ha de fer al mateix temps que la presentació
del primer escrit o, si s’escau, abans de la primera actuació, sense
necessitat que a l’atorgament concorri el procurador.
[Aquest article està redactat de conformitat amb
la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal
per a la implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de
04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266,
pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545;
Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció
anterior faci click
aquí].
|
|
|
Article
25. Poder general i poder especial.
1.
El poder general per a plets faculta el procurador per efectuar vàlidament,
en nom del seu poderdant, tots els actes processals compresos,
d'ordinari, en la tramitació dels plets.
No
obstant això, el poderdant pot excloure del poder general afers i
actuacions per als quals la llei no exigeixi un apoderament especial.
Cal que l'exclusió es consigni expressament i inequívoca.
2.
És necessari el poder especial:
1r
Per a la renúncia, la transacció, el desistiment, l'assentiment, la
submissió a arbitratge i les manifestacions que puguin comportar
sobreseïment del procés per sa1r
Per a la renúncia, la transacció, el desistiment, l'assentiment, la
submissió a arbitratge i les manifestacions que puguin comportar
sobreseïment del procés per satisfacció extraprocessal o mancança
sobrevinguda d'objecte.
2n
Per exercir les facultats que el poderdant hagi exclòs del poder
general, d'acord amb el que disposa l'apartat anterior.
3.
No es poden dur a terme mitjançant procurador els actes que, de
conformitat amb la llei, hagin de fer els litigants personalment.
|
|
|
Article
26. Acceptació del poder. Deures del procurador.
1.
L'acceptació del poder es presumeix pel fet d'usar-ne el procurador.
2.
Acceptat el poder, el procurador queda obligat:
1r A
seguir l'afer mentre no cessi en la seva representació per alguna de
les causes expressades a l'article 30.
2n A
transmetre a l'advocat elegit pel seu client o per ell mateix, quan
s'estengui el poder a això, tots els documents, els antecedents o les
instruccions que se li remetin o pugui adquirir, i fer tot el que
condueixi a la defensa dels interessos del seu poderdant, sota la
responsabilitat que les lleis imposen al mandatari.
Quan
no tingui instruccions o siguin insuficients les trameses pel poderdant,
ha de fer el que requereixi la naturalesa o l'índole de l'afer.
3r A
tenir sempre el poderdant i l'advocat al corrent del curs de l'afer que
se li hagi confiat; ha de passar a l'advocat còpies de totes les
resolucions que se li notifiquin i dels escrits i els documents que li
siguin traslladats pel tribunal o pels procuradors de les altres parts.
4t A
traslladar els escrits del seu poderdant i del seu lletrat als
procuradors de les parts restants en la forma que preveu l'article 276.
5è
A recollir de l'advocat que cessi en la direcció d'un afer les còpies
dels escrits i els documents i altres antecedents que es refereixin a
aquest afer, per lliurar-los a qui s'encarregui de continuar-lo o al
poderdant.
6è
A comunicar de manera immediata al tribunal la impossibilitat de complir
alguna actuació que tingui encomanada.
7è
A pagar totes les despeses que es causin a instància seva, llevat dels
honoraris dels advocats i els corresponents als perits, tret que el
poderdant li hagi lliurat els fons necessaris per abonar-los.
8è. A la realització dels actes de comunicació i altres actes de
cooperació amb l’Administració de justícia que li sol·liciti el seu
representat, de conformitat amb el que preveuen les lleis processals
[L'ordinal 8è de l'apartat 2
d'aquest article s'ha afegit de conformitat amb la Llei 13/2009,
de 3 de novembre, de reforma de la legislació processal per a la
implantació de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp.
92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en
llengua catalana al núm. 84, p. 1)].
|
|
|
Article
27. Dret supletori sobre apoderament.
A
falta de disposició expressa sobre les relacions entre el poderdant i
el procurador, regeixen les normes que estableix per al contracte de
mandat la legislació civil aplicable.
|
|
|
Article
28. Representació passiva del procurador.
1.
Mentre estigui vigent el poder, el procurador ha d'oir i signar les
citacions a termini, les citacions a dia cert, els requeriments i les
notificacions de tota classe, fins i tot les de sentències que es
refereixin a la seva part, durant el curs de l'afer i fins que quedi
executada la sentència; aquestes actuacions tenen la mateixa força que
si hi intervé directament el poderdant i al procurador no li és lícit
demanar que s'hi entenguin.
2.
El procurador també ha de rebre, a efectes de notificació i terminis o
termes, les còpies dels escrits i els documents que els procuradors de
les altres parts li lliurin en la forma que estableix l'article 276.
3.
En tots els edificis judicials que siguin seu de tribunals civils hi ha
d'haver un servei de recepció de notificacions organitzat pel Col·legi
de Procuradors. La recepció per l'esmentat servei de les notificacions
i de les còpies d'escrits i documents que siguin lliurats pels
procuradors per traslladar-los als de les altres parts té plens
efectes. En la còpia que es diligenciï per fer constar la recepció
s'hi ha d'expressar el nombre de còpies lliurades i el nom dels
procuradors als qui estan destinades.
4.
S'exceptuen del que estableixen els apartats anteriors els trasllats,
les citacions a termini, les citacions a dia cert i els requeriments que
la llei disposi que s'efectuïn als litigants en persona.
|
|
|
Article
29. Provisió de fons.
1.
El poderdant està obligat a proveir de fons el procurador, d'acord amb
el que estableix la legislació civil aplicable per al contracte de
mandat.
2.
Si, després d’iniciat un procés, el poderdant no habilita el seu
procurador amb els fons necessaris per continuar-lo, aquest pot demanar
que aquell sigui instat a verificar-ho.
Aquesta pretensió s’ha de deduir davant el tribunal que conegui de
l’assumpte. Deduïda aquesta pretensió, el secretari judicial l’ha de
traslladar al poderdant per un termini de deu dies i el secretari
judicial ha de resoldre mitjançant un decret el que sigui procedent, i
fixar, si s’escau, la quantitat que estimi necessària i el termini en
què s’hagi de lliurar-se, sota l’advertiment de constrenyiment
[L'apartat 2 d'aquest
article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de
novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de
la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313;
Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció
d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua
catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click
aquí].
|
|
|
Article
30. Cessació del procurador.
1. El procurador cessa en la seva representació:
1r Per la revocació expressa o tàcita del poder,
després que consti en les actuacions. S’entén revocat tàcitament el
poder pel nomenament posterior d’un altre procurador que s’hagi personat
en l’assumpte.
En aquest últim cas, si el procurador que està
actuant en el judici suscita una qüestió sobre l’existència efectiva o
sobre la validesa de la representació que s’atribueixi el que pretengui
substituir-lo, amb l’audiència prèvia de la persona o persones que
apareguin com a atorgants dels poders respectius, s’ha de resoldre la
qüestió per mitjà d’un decret.
2n Per renúncia voluntària o perquè cessa en la
professió o és sancionat amb la suspensió en el seu exercici. En els dos
primers casos, el procurador està obligat a posar el fet, amb
anticipació i de manera fefaent, en coneixement del seu poderdant i del
tribunal. En cas de suspensió, el col·legi de procuradors corresponent
ho ha de fer saber al tribunal.
Mentre no acrediti en les actuacions la renúncia o la
cessació i se’l consideri renunciant o cessant, el procurador no pot
abandonar la representació del seu poderdant, en què ha de continuar
fins que aquest proveeixi a la designació d’un altre dins el termini de
deu dies.
Transcorregut aquest termini sense que s’hagi
designat un nou procurador, el secretari judicial ha de dictar resolució
en què consideri aquell definitivament apartat de la representació que
tenia.
3r Per mort del poderdant o del procurador.
En el primer cas, el procurador està obligat a posar
el fet en coneixement del tribunal, i acreditar en forma la mort i, si
no presenta un nou poder dels hereus o drethavents del mort, cal
atenir-se al que disposa l’article 16.
Si mor el procurador, el secretari judicial ha de fer
saber al poderdant la defunció, a fi que procedeixi a la designació d’un
nou procurador en el termini de deu dies.
4t Perquè el poderdant se separa de la pretensió o de l’oposició que
hagi formulat i, en tot cas, perquè ha acabat l’assumpte o s’ha dut a
terme l’acte per al qual s’ha atorgat el poder
2.
Quan el poder hagi estat atorgat pel representant legal d'una persona
jurídica, l'administrador d'una massa patrimonial o patrimoni separat,
o la persona que, de conformitat amb la llei, actuï en judici
representant un ens sense personalitat, els canvis en la representació
o l'administració d'aquestes persones jurídiques, masses patrimonials
o patrimonis separats, o ens sense personalitat, no extingeixen el poder
del procurador ni donen lloc a una nova personació.
[L'apartat 1
d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3
de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació
de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp.
92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en
llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior
faci click
aquí].
|
|
|
Article 31. Intervenció d'advocat.
1. Els litigants han de ser dirigits per un advocat habilitat per
exercir la seva professió en el tribunal que conegui de l'afer. No es
pot proveir a cap sol·licitud que no porti la signatura d'advocat.
2. Només se n'exceptuen:
1r Els judicis verbals la quantia dels quals no excedeixi
els 900 euros i la petició inicial
dels procediments monitoris, de conformitat amb el que preveu aquesta
Llei.
2n Els escrits que tinguin com a objecte personar-se en judici,
sol·licitar mesures urgents anteriorment al judici o demanar la
suspensió urgent de vistes o actuacions.
Quan la suspensió de vistes o actuacions que es pretengui es fonamenti
en causes que es refereixin especialment a l'advocat, aquest també ha de
signar l'escrit, si és possible.
[El paràgraf primer de
l'apartat 2 d'aquest
article ha estat redactat conforme
al
Reial Decret 1417/2001, de 27 de desembre, pel qual es procedeix a la
conversió a
euros de les quantitats establertes en la Llei de Enjudiciament
Civil, en concret s’ha modificat la quantitat de
cent cinquanta mil pessetes per 900 euros
(BOE núm. 310, de 27-12-2001, pp.
49708-49709)].
|
|
|
Article
32. Intervenció no preceptiva d'advocat i procurador.
1.
Quan, sense ser preceptiva la intervenció d'advocat i procurador, el
demandant pretengui comparèixer en nom propi i ser defensat per un
advocat, o ser representat per un procurador, o ser assistit per ambdós
professionals a la vegada, ho ha de fer constar en la demanda.
2.
Rebuda la notificació de la demanda, si el demandat pretén valer-se
també d'advocat i procurador, ho ha de comunicar al tribunal dins els
tres dies següents, i també pot sol·licitar, si s'escau, el
reconeixement del dret a l'assistència jurídica gratuïta. En aquest
últim cas, el tribunal pot acordar la suspensió del procés fins que
es produeixi el reconeixement o la denegació d'aquest dret o la
designació provisional d'advocat i procurador.
3.
La facultat d'acudir al procés amb l'assistència dels professionals a
què es refereix l'apartat 1 d'aquest article correspon també al
demandat, quan l'actor no hi vagi assistit per un advocat o un
procurador. El demandat ha de comunicar al tribunal la seva decisió en
el termini de tres dies des que se li notifiqui la demanda, i cal donar
compte a l'actor d'aquesta circumstància.
Si
llavors el demandant també vol valer-se d'advocat i procurador, ho ha
de comunicar al tribunal en els tres dies següents a la recepció de la
notificació, i si sol·licita el reconeixement del dret a l'assistència
jurídica gratuïta, se'n pot acordar la suspensió en els termes que
preveu l'apartat anterior.
4.
En la notificació en què es comuniqui a una part la intenció de la
part contrària de servir-se d'advocat i procurador, se l'ha d'informar
del dret que els correspon segons l'article 6.3 de la Llei d'assistència
jurídica gratuïta, a fi que en puguin fer la sol·licitud
corresponent.
5. Quan la intervenció d’advocat i
procurador no sigui preceptiva, de l’eventual condemna a costes de la
part contrària a la que s’hagi servit dels professionals
esmentats s’han d’excloure els drets i honoraris meritats per
aquests, llevat que el tribunal apreciï temeritat en la conducta del
condemnat a costes o que el domicili de la part representada i defensada
estigui en un lloc diferent d’aquell en què s’ha tramitat el judici; en
aquest últim cas, operen les limitacions a què es refereix l’apartat 3
de l’article 394 d’aquesta Llei. També se n’exclouen, en tot cas, els
drets meritats pel procurador com a conseqüència de les actuacions de
caràcter merament facultatiu que hagin pogut practicar les oficines
judicials.
[L'apartat
5 d'aquest article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3
de novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació
de la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp.
92103-92313; Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198;
correcció d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en
llengua catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior
faci click
aquí]. |
|
|
Article
33. Designació de procurador i d'advocat.
1.
Fora dels casos de designació d'ofici que preveu la Llei d'assistència
jurídica gratuïta, correspon a les parts contractar els serveis del
procurador i de l'advocat que els hagin de representar i defensar en
judici.
2.
No obstant això, el litigant que no tingui dret a l’assistència jurídica
gratuïta pot demanar que se li designi un advocat, un procurador o els
dos professionals, quan la seva intervenció sigui preceptiva o quan,
sense ser-ho, la part contrària hagi comunicat al tribunal que actua
defensada per un advocat i representada per un procurador.
En cas que la petició la faci el demandat, l’ha de
formular en el termini dels tres dies següents de rebre la cèdula de
citació a dia cert o a termini.
Aquestes peticions s’han de fer i decidir de conformitat amb el que
disposa la Llei d’assistència jurídica gratuïta, sense necessitat
d’acreditar el dret a obtenir aquesta assistència, sempre que el
sol·licitant es comprometi a pagar els honoraris i drets dels
professionals que se li designin.
3. Quan en un judici d’aquells als quals es refereix el número 1r de l’apartat 1 de l’article 250, alguna de les parts sol·licita el reconeixement del dret a l’assistència jurídica gratuïta, el Tribunal, tan aviat com tingui notícia d’aquest fet, ha de dictar una resolució motivada en què requereix dels col·legis professionals el nomenament provisional d’advocat i de procurador, quan les designacions no hagin estat fetes anteriorment, sense perjudici del rescabalament posterior dels honoraris corresponents pel sol·licitant si se li denega després el dret a l’assistència jurídica gratuïta. Aquesta resolució s’ha de comunicar pel mitjà més ràpid possible als col·legis d’advocats i de procuradors, i a continuació s’ha de tramitar la sol·licitud segons el que preveu la Llei d’assistència jurídica gratuïta.
4. En els judicis a què es refereix l’apartat anterior, el demandat
ha de sol·licitar el reconeixement del dret d’assistència jurídica
gratuïta o sol·licitar la designació d’advocat i procurador d’ofici dins
dels tres dies següents al de la notificació de la demanda. Si la
sol·licitud es realitza en un moment posterior, la falta de designació
d’advocat i procurador pels col·legis professionals no suspèn la
celebració del judici, excepte en els casos que preveu el paràgraf segon
de l’article 16 de la Llei 1/1996, de 10 de gener, d’assistència
jurídica gratuïta.
[S'afegeig un apartat 3 de
conformitat amb la
Ley 23/2003, de 10 de julio,
de Garantías en la Venta de bienes de consumo (BOE núm. 165, de
11-07-2003, pp. 27160-27164; Suplement en llengua
catalana al núm.
16, pp.
3141-3143).
Per a veure la redacció
anterior faci click
aquí]
[L'apartat 2 d'aquest
article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de
novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de
la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313;
Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció
d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua
catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click
aquí].
[S'ha afegit l’apartat 4 d’aquest article
conforme a la Llei 19/2009, de 23
de novembre, de mesures de foment i agilitació processal
del lloguer i de l'eficiència energètica dels edificis (BOE
núm. 283, de 24-11-2009,
suplement en llengua catalana pp. 1-8)].
|
|
|
Article
34. Compte
del procurador.
1. Quan un procurador hagi d’exigir del seu poderdant
morós les quantitats que aquest li deu pels drets i les despeses que
hagi suplert per a l’assumpte, pot presentar davant el secretari
judicial del lloc en què aquest radiqui un compte detallat i justificat,
i manifestar que li són degudes i no satisfetes les quantitats que en
resultin i reclami. Tenen el mateix dret que els procuradors els seus
hereus respecte als crèdits d’aquesta naturalesa que aquells els deixin.
2. Presentat el compte, el secretari judicial ha de
requerir el poderdant perquè pagui la suma esmentada, amb les costes, o
impugni el compte, en el termini de deu dies, sota advertiment de
constrenyiment si no paga ni formula la impugnació.
Si, dins el termini esmentat, el poderdant s’hi
oposa, el secretari judicial ha d’examinar el compte i les actuacions
processals, així com la documentació aportada, i dictar, en el termini
de deu dies, un decret que determini la quantitat que s’ha de satisfer
al procurador, sota advertiment de constrenyiment si el pagament no
s’efectua dins els cinc dies següents a la notificació.
El decret a què es refereix el paràgraf anterior no és susceptible de
recurs, però no prejutja, ni tan sols parcialment, la sentència que
pugui recaure en un judici ordinari ulterior
3.
Si el poderdant no hi formula oposició dins el termini establert, cal
despatxar execució per la quantitat a què ascendeixi el compte, més
les costes.
[Els
apartats 1 i 2 d'aquest article estan redactats de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de novembre, de reforma de la
legislació processal per a la implantació de la nova Oficina Judicial
(BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313; Suplement en llengua
catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció d'errades BOE núm. 84, de
07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua catalana al núm. 84, p. 1).
Per a veure la redacció anterior faci click
aquí]. |
|
|
Article
35. Honoraris
dels advocats.
1.
Els advocats poden reclamar davant la part a la qual defensin el
pagament dels honoraris que hagin meritat en l'afer, presentant una
minuta detallada i manifestant formalment que aquells honoraris els són
deguts i no han estat satisfets.
2. Presentada aquesta reclamació, el secretari
judicial ha de requerir el deutor perquè pagui la suma esmentada, amb
les costes, o impugni el compte, en el termini de deu dies, sota
advertiment de constrenyiment si no paga ni formula la impugnació.
Si, dins el termini esmentat, els honoraris
s’impugnen per indeguts, cal atenir-se al que disposen els paràgrafs
segon i tercer de l’apartat 2 de l’article anterior.
Si s’impugnen els honoraris per excessius, s’ha de
procedir prèviament a la seva regulació de conformitat amb el que
preveuen els articles 241 i següents, llevat que l’advocat acrediti
l’existència de pressupost previ en un escrit acceptat per l’impugnant,
i s’ha de dictar un decret que fixi la quantitat deguda, sota
advertiment de constrenyiment si no es paga dins els cinc dies següents
a la notificació.
El decret esmentat no és susceptible de recurs, però no prejutja, ni
tan sols parcialment, la sentència que pugui recaure en un judici
ordinari ulterior
Si,
dins el termini esmentat, els honoraris s'impugnen per indeguts, cal
atenir-se al que disposen els paràgrafs segon i tercer de l'apartat 2
de l'article anterior.
Si
s'impugnen els honoraris per excessius, cal regular-los prèviament de
conformitat amb el que preveuen els articles 241 i següents, llevat que
l'advocat acrediti l'existència de pressupost previ en un escrit
acceptat per l'impugnant, i cal dictar interlocutòria que fixi la
quantitat deguda, sota advertència de constrenyiment si no es paga dins
els cinc dies següents a la notificació.
Aquesta
interlocutòria no és susceptible de recurs, però no prejutja, ni tan
sols parcialment, la sentència que es pugui dictar en un judici
ordinari ulterior.
3. Si el deutor dels honoraris no hi formula oposició dins el termini
establert, cal despatxar execució per la quantitat a què ascendeixi la
minuta, més les costes.
[L'apartat 2 d'aquest
article està redactat de conformitat amb la Llei 13/2009, de 3 de
novembre, de reforma de la legislació processal per a la implantació de
la nova Oficina Judicial (BOE núm. 266, de 04-11-2009, pp. 92103-92313;
Suplement en llengua catalana al núm. 266, pp. 1-198; correcció
d'errades BOE núm. 84, de 07-04-2010, p. 31545; Suplement en llengua
catalana al núm. 84, p. 1). Per a veure la redacció anterior faci click
aquí]. |
|
|
