| |
Llei 10/1998, de 15 de juliol, d'unions estables de parella
(DOGC
núm. 2687, de 23-07-1998)
[Els articles 34
i 35 d'aquesta llei han estat derogats per la
Llei 10/2008, de 10 de juliol, del llibre
quart del Codi civil de Catalunya relatiu a les successions (DOGC núm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024)]
[ Modificada
per la Llei 3/2005, de 8 d'abril, de modificació
de la Llei 9/1998, del Codi de Família, de la Llei 10/1998, d'unions
estables de parella, i de la Llei 40/1991, del Codi de Successions per
causa de mort en el Dret Civil de Catalunya, en matèria d'adopció i tutela
(DOGC núm. 4366, de 19-04-2005, p. 9935). Es modifica l'art.
31 i es deroga l'art. 6.]
El President de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del
Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,
promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
L'article 32 de la Constitució
espanyola proclama el dret de l'home i de la dona a contreure matrimoni amb plena
igualtat jurídica. També estableix que la llei ha de regular les formes del matrimoni,
la capacitat per a contreure'l, els drets i els deures dels cònjuges i les causes de
separació i de dissolució i llurs efectes.
Però, al marge del matrimoni, la societat catalana d'avui presenta altres formes d'unió
en convivència de caràcter estable, les unes formades per parelles heterosexuals que,
tot i que poden contreure matrimoni, s'abstenen de fer-ho, i les altres integrades per
persones del mateix sexe, que constitucionalment tenen barrat el pas a aquesta
institució.
En aquests últims anys s'aprecia un augment de les anomenades parelles de fet estables,
paral.lel i coincident, també, amb el creixent nivell de l'acceptació que tenen en el si
de la nostra societat, que abasta totes les parelles referides, compreses, per tant, les
formades per persones del mateix sexe, fins al punt que es detecta entre la població
catalana una opinió majoritària a favor de la regulació legal d'aquestes formes de
convivència.
Per tant, hom creu que ha arribat l'hora d'emprendre aquesta tasca legislativa i que el
nostre ordenament jurídic s'arrengleri, en aquest sentit, amb els incipients corrents
prelegislatius i legislatius que afloren en el si de l'Estat i en els estats del nostre
contorn geogràfic i cultural.
La parella de fet heterosexual ja ha merescut l'atenció de la nostra legislació en
alguns aspectes parcials referents a la filiació, a l'adopció i a la tutela.
Efectivament, sobre la base de l'aprofundit estudi jurídic que s'ha dut a terme,
utilitzant dades estadístiques fiables i de caràcter sociològic i les diverses
solucions que ofereix el dret comparat, que s'han analitzat degudament, i tenint molt en
compte els debats sobre aquestes qüestions que han tingut i que tenen lloc en el Congrés
dels Diputats i en el Parlament de Catalunya, hom arriba al convenciment que és procedent
establir una regulació més completa i matisada sobre la convivència de les parelles de
fet, amb independència de llur orientació sexual.
En coherència amb tot el que s'ha dit, aquesta Llei agrupa i regula, separadament del
matrimoni, totes les altres formes de convivència mencionades, amb una normativa també
diferent de la que regeix la unió matrimonial, específica per a cada una de les
situacions indicades. Aquesta tècnica legislativa encaixa perfectament amb els principis
constitucionals, segons la línia jurisprudencial establerta pel Tribunal Constitucional.
D'acord amb aquesta doctrina constitucional, el matrimoni és una realitat social
garantida per la Constitució,
i el dret de l'home i de la dona de contreure'l és un dret constitucional. El vincle
matrimonial genera ope legis en la muller i el marit una pluralitat de drets i de deures
que no es produeix d'una manera jurídicament necessària entre l'home i la dona que
mantenen una unitat de convivència estable no basada en el matrimoni. Aquestes
consideracions són aplicables, sense impediment, a les parelles d'homosexuals que
conviuen maritalment, perquè, semblantment a la convivència fàctica entre una parella
heterosexual, la unió entre persones del mateix sexe biològic no és una institució
jurídicament regulada, ni hi ha un dret constitucional en relació amb el seu
establiment, ben al contrari del matrimoni entre home i dona, que, com s'ha afirmat, és
un dret constitucional.
Per aquesta raó, les unions matrimonials són objecte de regulació en el Codi de família i les altres relacions de
convivència diferents del matrimoni, que constitueix l'element bàsic de la distinció
constitucional, ho són en aquesta Llei, en capítols separats, respectant l'especificitat
de cada modalitat.
La parella heterosexual que viu maritalment, si no es casa, és per voluntat pròpia. La
parella homosexual no es pot casar encara que ho desitgi. La primera és capaç
d'engendrar descendència biològica, la segona no. I encara, dintre de les parelles
heterosexuals que conviuen more uxorio, és possible distingir aquelles que rebutgen tota
classe de formalismes i que, per raons de seguretat jurídica, són objecte d'una major
exigència a l'hora de fer valer drets.
En coherència amb les premisses exposades, aquesta Llei s'articula en dos capítols: el
primer, dedicat a les unions estables heterosexuals, i el segon, a les unions estables
homosexuals.
Com és obligat, el tractament legislatiu d'aquestes dues unions en convivència s'ha
ajustat al marc de les competències autonòmiques en la matèria, raó per la qual ha
calgut excloure les qüestions pròpies del dret penal, les de caràcter laboral i les
relatives a la seguretat social.
La Llei desenvolupa bàsicament les competències de dret civil que corresponen a la
Generalitat, amb abstracció de la reserva de competència exclusiva de l'Estat quant a
les formes del matrimoni, perquè la regulació de les parelles de fet heterosexuals o de
les homosexuals implica el reconeixement d'unes situacions no necessàriament equiparables
al matrimoni, segons el que ha reconegut expressament la jurisprudència constitucional,
com s'ha dit. La Llei conté també preceptes que es dicten com a desenvolupament de les
competències relatives a la funció pública de l'Administració de la Generalitat.
Capítol I. Unió estable heterosexual
Article 1. La unió estable heterosexual
1. Les disposicions d'aquest capítol s'apliquen a la unió estable
d'un home i una dona, ambdós majors d'edat, que, sense impediment
per a contreure matrimoni entre si, hagin viscut maritalment, com a
mínim, un període ininterromput de dos anys o hagin atorgat
escriptura pública manifestant la voluntat d'acollir-se al que s'hi
estableix. Almenys un dels dos membres de la parella ha de tenir
veïnatge civil a Catalunya.
2. No és necessari el transcurs del període esmentat quan tinguin
descendència comuna, però sí que cal el requisit de la convivència.
3. En el cas que un membre de la parella o tots dos estiguin lligats
per un vincle matrimonial, el temps de convivència transcorregut
fins al moment en què l'últim d'ells obtingui la dissolució o, si
s'escau, la nul.litat s'ha de tenir en compte en el còmput de
l'indicat període de dos anys.
Article 2. Acreditació
L'acreditació de les unions estables no formalitzades en escriptura
pública i el transcurs dels dos anys de referència es pot fer per
qualsevol mitjà de prova admissible i suficient, amb l'excepció que
estableix l'article 10.
Article 3. Regulació de la convivència
1. Els membres de la parella estable poden regular vàlidament, en
forma verbal, per escrit privat o en document públic, les relacions
personals i patrimonials derivades de la convivència i els drets i
els deures respectius. També poden regular les compensacions
econòmiques que convinguin per al cas de cessament de la convivència
amb el mínim dels drets que regula aquest capítol, els quals són
irrenunciables fins al moment en què són exigibles.
2. Si no hi ha pacte, els membres de la parella estable han de
contribuir al manteniment de la casa i a les despeses comunes amb el
treball domèstic, amb llur col.laboració personal o professional no
retribuïda o amb la retribució insuficient a la professió o a
l'empresa de l'altre membre, amb els recursos procedents de llur
activitat o de llurs béns, en proporció a llurs ingressos i, si
aquests no són suficients, en proporció a llurs patrimonis. Cada
membre de la parella conserva el domini, el gaudi i l'administració
dels seus béns.
Article 4. Despeses comunes de la parella
1. Tenen la consideració de despeses comunes de la parella les
necessàries per a llur manteniment i el dels fills i les filles
comuns o no que convisquin amb ells, d'acord amb llurs usos i llur
nivell de vida, i especialment:
a).Les originades en concepte d'aliments, en el sentit més ampli.
b).Les de conservació o millora dels habitatges o altres béns d'ús
de la parella.
c).Les originades per les atencions de previsió, mèdiques i
sanitàries.
2. No tenen la consideració de despeses comunes les derivades de la
gestió i la defensa dels béns propis de cada membre, ni, en general,
les que responguin a l'interès exclusiu d'un dels membres de la
parella.
Article 5. Responsabilitat
Davant de terceres persones, ambdós membres de la parella responen
solidàriament de les obligacions contretes per raó de les despeses
comunes que estableix l'article 4, si es tracta de despeses
adequades als usos i al nivell de vida de la parella; en qualsevol
altre cas en respon el qui ha contret l'obligació.
Article 6. Adopció
Els membres de la parella heterosexual estable poden adoptar en
forma conjunta.
[Aquest article ha estat derogat per
la Llei 3/2005, de 8 d'abril,
de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de Família, de la Llei
10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991, del
Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de Catalunya,
en matèria d'adopció i tutela (DOGC núm. 4366, de 19-04-2005,
p.9935).]
Article 7. Tutela
En el cas que un dels membres de la parella estable sigui declarat
incapaç, el convivent ocupa el primer lloc en l'ordre de preferència
de la delació dativa.
Article 8. Aliments
Els membres de la parella estable tenen l'obligació de prestar-se
aliments, amb preferència a qualsevol altre obligat.
Article 9. Beneficis respecte a la funció pública
En relació amb la funció pública de l'Administració de la
Generalitat, els convivents gaudeixen dels beneficis següents:
a).El d'excedència voluntària, amb una durada mínima de dos anys i
màxima de quinze, si el convivent del funcionari resideix en un
altre municipi pel fet d'haver obtingut un lloc de treball definitiu
com a funcionari de carrera o com a personal laboral en qualsevol
administració pública, organisme autònom o entitat gestora de la
Seguretat Social o en òrgans constitucionals o del Poder Judicial.
b).El de permís, per la mort o la malaltia greu del convivent del
funcionari o funcionària, de dos dies si el fet s'esdevé a la
mateixa localitat i fins a quatre si és en una altra localitat.
c).El de reducció d'un terç o la meitat de la jornada de treball,
amb la reducció proporcional de les seves retribucions, tant
bàsiques com complementàries, els triennis inclosos, per incapacitat
física del convivent i mentre hi convisqui. Aquesta reducció és
incompatible amb l'exercici de qualsevol altra activitat, sigui o no
sigui remunerada, durant l'horari que sigui objecte de la reducció,
i pot ésser sotmesa a les condicions que per reglament s'estableixin
per als càrrecs de comandament.
Article 10. Acreditació i legitimació especials
Per a fer valer els drets de l'article 9, si no s'ha formalitzat la
convivència en escriptura pública atorgada dos anys abans d'exercir-los,
cal aportar acta de notorietat de la convivència i del transcurs de
dos anys.
Article 11. Disposició de l'habitatge comú
1. El convivent titular de l'habitatge comú o dels mobles d'ús
ordinari no en pot portar a terme cap acte d'alienació, de gravamen
o, en general, de disposició del seu dret que en comprometi l'ús
sense el consentiment de l'altre o, si hi manca, de l'autorització
judicial.
2. L'acte efectuat sense consentiment o sense l'autorització
prescrita per l'apartat 1 és anul.lable a instància de l'altre
convivent en el termini de quatre anys des que en tingui coneixement
o des que s'inscrigui en el Registre de la Propietat.
3. No és procedent l'anul.lació permesa per l'apartat 2 quan
l'adquirent actua de bona fe i a títol onerós si, a més, el titular
ha manifestat que l'immoble no tenia la condició d'habitatge comú,
encara que sigui manifestació inexacta. Tanmateix, el qui n'ha
disposat respon dels perjudicis que causi, d'acord amb la legislació
aplicable.
Article 12. Extinció de la unió
1. Les unions estables s'extingeixen per les causes següents:
a).Per comú acord.
b).Per voluntat unilateral d'un dels membres de la parella,
notificada fefaentment a l'altre.
c).Per defunció d'un dels membres.
d).Per separació de fet de més d'un any.
e).Per matrimoni d'un dels membres.
2. Els dos membres de la parella estan obligats, encara que sigui
separadament, a deixar sense efecte l'escriptura pública que, si
s'escau, s'hagués atorgat.
3. L'extinció implica la revocació dels poders que qualsevol dels
membres hagi atorgat a favor de l'altre.
Article 13. Compensació econòmica
Quan la convivència cessa en vida dels dos convivents, aquell que,
sense retribució o amb una retribució insuficient, hagi treballat
per a la llar comuna o per a l'altre convivent, té dret a rebre'n
una compensació econòmica en el cas que s'hagi generat per aquest
motiu una situació de desigualtat entre el patrimoni dels dos que
impliqui un enriquiment injust.
Article 14. Pensió periòdica
En cessar la convivència, qualsevol dels membres de la parella pot
reclamar de l'altre una pensió alimentària periòdica, si la
necessita per a atendre adequadament la seva sustentació, en un dels
casos següents:
a).Si la convivència ha minvat la capacitat del sol.licitant
d'obtenir ingressos.
b).Si té al seu càrrec fills o filles comuns, en circumstàncies en
què la seva capacitat d'obtenir ingressos resti minvada.
Article 15. Guarda i règim de visita dels fills i les filles
En cessar la convivència, els membres de la parella, en el cas que
tinguin fills o filles comuns, poden pactar quin dels dos en té la
guarda i custòdia i el règim de visites del membre de la parella que
no té la guarda. Si no hi ha acord, el jutge o jutgessa decideix en
benefici dels fills o les filles, escoltant-los prèviament si tenen
prou coneixement o dotze anys o més.
Article 16. Exercici dels drets
1. Els drets regulats pels articles 13 i 14 són compatibles, però
s'han de reclamar conjuntament a l'efecte de ponderar-los
adequadament.
2. La reclamació dels drets a què fa referència l'apartat 1 s'ha de
formular en el termini d'un any comptador des del cessament de la
convivència.
3. El pagament de la compensació prescrita per l'article 13 s'ha de
fer efectiu en el termini màxim de tres anys, amb meritació de
l'interès legal des que s'hagi reconegut. La compensació s'ha de
satisfer en metàl.lic, llevat que hi hagi acord entre les parts o si
el jutge o jutgessa, per causa justificada, autoritza el pagament
amb béns del convivent obligat.
4. L'obligació prescrita per l'article 14, en el supòsit de la
lletra a, s'extingeix, en tot cas, en el termini de tres anys,
comptadors des de la data de pagament de la primera pensió, per les
causes generals d'extinció del dret d'aliments i en el moment en què
qui la percep contreu matrimoni o conviu maritalment; i, en el
supòsit de la lletra b, quan l'atenció als fills o a les filles
cessa per qualsevol causa o aquests arriben a la majoritat o són
emancipats, llevat dels supòsits d'incapacitat.
5. La pensió alimentària periòdica ha d'ésser disminuïda o extingida
en la mesura que el desequilibri que compensa disminueixi o
desaparegui.
Article 17. Efectes de la ruptura unilateral
1. En el cas de ruptura de la convivència, els convivents no poden
tornar a formalitzar una unió estable amb una altra persona
mitjançant escriptura pública fins que no hagin transcorregut sis
mesos des que van deixar sense efecte el document públic
corresponent a la convivència anterior.
2. Són nuls els actes que contravinguin la prohibició establerta per
l'apartat 1.
Article 18. Extinció per defunció
1. En cas de defunció d'un dels membres de la parella de la qual
consta la convivència, el sobrevivent té la propietat de les robes,
del mobiliari i dels estris que constitueixen el parament de
l'habitatge comú, sense computar-los, si s'escau, en el seu haver
hereditari. Tanmateix, no accedeix a la propietat dels béns que
consisteixin en joies o objectes artístics, o altres que tinguin un
valor extraordinari atès el nivell de vida de la parella i el
patrimoni relicte, en especial els mobles de procedència familiar de
propietat del convivent premort o en la part que li pertany.
2. Durant l'any següent a la mort d'un dels convivents, el
supervivent té dret a habitar tot l'habitatge comú, amb la facultat
de prendre'n possessió, i a ésser alimentat amb càrrec al patrimoni
del premort, en consonància amb el nivell de vida que ha mantingut
la parella i amb la importància del patrimoni. Aquest dret és
independent dels altres que puguin correspondre al supervivent en
virtut de la defunció del premort. S'exceptua el cas que el premort
hagués atribuït al supervivent l'usdefruit universal de l'herència
amb una durada temporal superior a un any. Aquest dret es perd si
durant l'any l'interessat es casa o passa a conviure maritalment amb
una altra persona o negligeix greument els seus deures envers els
fills o les filles comuns amb el premort.
3. Si el difunt era arrendatari de l'habitatge, el convivent té dret
a subrogar-se en els termes que estableixi la legislació
d'arrendaments urbans.
Capítol II. Unió estable homosexual
Article 19. La unió estable homosexual
Les disposicions d'aquest capítol s'apliquen a les unions estables
de parelles formades per persones del mateix sexe que convisquin
maritalment i manifestin la voluntat d'acollir-s'hi en la forma que
s'hi preveu.
Article 20. Requisits personals
1. No poden constituir la unió estable objecte d'aquesta normativa:
a).Les persones menors d'edat.
b).Les persones que estan lligades per un vincle matrimonial.
c).Les persones que formen una parella estable amb una altra
persona.
d).Els parents en línia recta per consanguinitat o adopció.
e).Els parents col.laterals per consanguinitat o adopció dintre del
segon grau.
2. Almenys un dels membres de la parella ha de tenir veïnatge civil
a Catalunya.
Article 21. Acreditació
1. Aquestes unions s'han d'acreditar per mitjà d'escriptura pública
atorgada conjuntament.
2. S'hi ha de fer constar que no es troben inclosos en cap dels
supòsits establerts per l'apartat 1 de l'article 20.
3. Aquestes unions produeixen tots llurs efectes a partir de la data
de l'autorització del document de referència.
Article 22. Regulació de la convivència
1. Els convivents poden regular vàlidament, en forma verbal o per
mitjà de document privat o públic, les relacions personals i
patrimonials derivades de la convivència, els drets i els deures
respectius. També poden regular les compensacions econòmiques que
convinguin en cas de cessament de la convivència amb el mínim dels
drets que regula aquest capítol, els quals són irrenunciables fins
al moment en què són exigibles.
2. Si no hi ha pacte, els membres de la parella han de contribuir al
manteniment de la casa i a les despeses comunes amb el treball
domèstic, amb llur col.laboració personal o professional no
retribuïda o amb la retribució insuficient a la professió o a
l'empresa de l'altre membre, amb els recursos procedents de llur
activitat o de llurs béns, en proporció a llurs ingressos i, si
aquests no són suficients, en proporció a llurs patrimonis. Cada
membre de la parella conserva el domini, el gaudi i l'administració
dels seus béns.
Article 23. Despeses comunes de la parella
1. Tenen la consideració de despeses comunes de la parella les
necessàries per a llur manteniment i el dels fills o les filles
d'algun dels membres de la parella que convisquin amb ells, d'acord
amb llurs usos i llur nivell de vida, i especialment:
a).Les originades en concepte d'aliments, en el sentit més ampli.
b).Les de conservació o millora dels habitatges o altres béns d'ús
de la parella.
c).Les originades per les atencions de previsió, mèdiques i
sanitàries.
2. No tenen la consideració de despeses comunes les derivades de la
gestió i la defensa dels béns propis de cada membre, ni, en general,
les que responguin a l'interès exclusiu d'un dels membres de la
parella.
Article 24. Responsabilitat
Davant de terceres persones, ambdós membres de la parella responen
solidàriament de les obligacions contretes en atenció al manteniment
de les despeses comunes que estableix l'article 23, si es tracta de
despeses adequades als usos i al nivell de vida de la parella; en
qualsevol altre cas en respon el qui ha contret l'obligació.
Article 25. Tutela
En el cas que un dels membres de la parella estable sigui declarat
incapaç, el convivent ocupa el primer lloc en l'ordre de preferència
de la delació dativa.
Article 26. Aliments
Els membres de la parella estable tenen l'obligació de prestar-se
aliments, amb preferència a qualsevol altre obligat.
Article 27. Beneficis respecte a la funció pública
En relació amb la funció pública de l'Administració de la
Generalitat, els convivents gaudeixen dels beneficis següents:
a).El d'excedència voluntària, amb una durada mínima de dos anys i
màxima de quinze, si el convivent del funcionari resideix en un
altre municipi pel fet d'haver obtingut un lloc de treball definitiu
com a funcionari de carrera o com a personal laboral en qualsevol
administració pública, organisme autònom o entitat gestora de la
Seguretat Social o en òrgans constitucionals o del Poder Judicial.
b).El de permís, per la mort o la malaltia greu del convivent del
funcionari o funcionària, de dos dies si el fet s'esdevé a la
mateixa localitat i fins a quatre si és en una altra localitat.
c).El de reducció d'un terç o la meitat de la jornada de treball,
amb la reducció proporcional de les seves retribucions, tant
bàsiques com complementàries, els triennis inclosos, per incapacitat
física del convivent i mentre hi convisqui. Aquesta reducció és
incompatible amb el desenvolupament de qualsevol altra activitat,
sigui o no sigui remunerada, durant l'horari que sigui objecte de la
reducció, i pot ésser sotmesa a les condicions que per reglament
s'estableixin per als càrrecs de comandament.
Article 28. Disposició de l'habitatge comú
1. El convivent titular de l'habitatge comú o dels mobles d'ús
ordinari no pot portar a terme cap acte d'alienació, de gravamen o,
en general, de disposició del seu dret que en comprometi l'ús sense
el consentiment de l'altre o, si hi manca, de l'autorització
judicial.
2. L'acte efectuat sense consentiment o sense l'autorització
prescrita per l'apartat 1 és anul.lable a instància de l'altre
convivent, en el termini de quatre anys, des que en tingui
coneixement o des que s'inscrigui en el Registre de la Propietat.
3. No és procedent l'anul.lació permesa per l'apartat 2 quan
l'adquirent actua de bona fe i a títol onerós si, a més, el titular
ha manifestat que l'immobleno tenia la condició d'habitatge comú,
encara que sigui manifestació inexacta. Tanmateix, el qui n'ha
disposat respon dels perjudicis que causi, d'acord amb la legislació
aplicable.
Article 29. Efectes de la ruptura
1. En el cas de ruptura de la convivència, els convivents no poden
tornar a formalitzar una unió estable amb una altra persona fins que
no hagin transcorregut sis mesos des que van deixar sense efecte
l'escriptura pública corresponent a la convivència anterior.
2. Són nuls els actes que contravinguin la prohibició establerta per
l'apartat 1.
Article 30. Extinció de la unió
1. Les unions estables objecte d'aquest capítol s'extingeixen per
les causes següents:
a).Per comú acord.
b).Per voluntat unilateral d'un dels membres de la parella,
notificada fefaentment a l'altre.
c).Per defunció d'un dels membres de la parella.
d).Per separació de fet de més d'un any.
e).Per matrimoni d'un dels membres.
2. Els dos membres de la parella estan obligats, encara que sigui
separadament, a deixar sense efecte l'escriptura pública en què es
va constituir.
3. L'extinció implica la revocació dels poders que qualsevol dels
membres hagi atorgat a favor de l'altre.
Article 31. Efectes de l'extinció de la unió, en vida dels
convivents
1. En cessar la convivència, els membres de la parella, en el cas
que tinguin fills comuns, poden pactar amb quin dels dos han de
conviure, i el règim de visites, d'estada i de comunicació amb el
membre de la parella amb qui no hagin de conviure. Si no hi ha acord,
l'autoritat judicial decideix en benefici dels fills, escoltant-los
prèviament si tenen prou coneixement o si tenen, com a mínim, dotze
anys.
2. Quan la convivència cessa en vida dels dos convivents, aquell
que, sense retribució o amb una retribució insuficient, hagi
treballat per a la llar comuna o per a l'altre convivent, té dret a
rebre'n una compensació econòmica en el cas que s'hagi generat per
aquest motiu una situació de desigualtat entre el patrimoni dels dos
que impliqui un enriquiment injust.
3. Qualsevol dels dos membres de la parella pot reclamar a l'altre
una pensió alimentària periòdica, si la necessita per a atendre
adequadament la seva sustentació, en el cas que la convivència hagi
minvat la capacitat del sol.licitant d'obtenir ingressos.
[Aquest article està redactat conforme a la Llei 3/2005, de 8
d'abril, de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de Família, de
la Llei 10/1998, d'unions estables de parella, i de la Llei 40/1991,
del Codi de Successions per causa de mort en el Dret Civil de
Catalunya, en matèria d'adopció i tutela (DOGC núm. 4366, de
19-04-2005, p. 9935). Si vol veure l'anterior redacció d'aquest
article, cliqui aquí.]
Article 32. Exercici dels drets
1. Els drets regulats per l'article 31 són compatibles, però s'han
de reclamar conjuntament a fi que es puguin ponderar més
adequadament.
2. La reclamació s'ha de formular en el termini d'un any comptador
des del cessament de la convivència.
3. El pagament de la compensació econòmica s'ha de fer efectiu en el
termini màxim de tres anys, amb meritació de l'interès legal des del
reconeixement. La compensació s'ha de satisfer en metàl.lic, llevat
d'acord entre les parts o si el jutge o jutgessa, per causa
justificada, autoritza el pagament amb béns del convivent obligat.
4. L'obligació del pagament de la pensió periòdica s'extingeix en el
termini de tres anys, comptadors des de la data del pagament de la
primera pensió, per les causes generals d'extinció del dret
d'aliments i en el moment que el qui la percep contreu matrimoni o
conviu maritalment.
5. La pensió alimentària periòdica ha d'ésser disminuïda o extingida
en la mesura que el desequilibri que compensa disminueixi o
desaparegui.
Article 33. Extinció per defunció
En cas de defunció d'un dels membres de la parella de la qual consta
la convivència, el sobrevivent té els drets següents:
a).A la propietat de les robes, del mobiliari i dels estris que
constitueixen el parament de l'habitatge comú, sense computar-los,
si s'escau, en el seu haver hereditari. Tanmateix, no accedeix a la
propietat dels béns que consisteixin en joies o objectes artístics o
històrics, i altres que tinguin un valor extraordinari atès el
nivell de vida de la parella i el patrimoni relicte, en especial els
mobles de procedència familiar, de propietat del convivent premort o
en la part que li pertany.
b).A viure a l'habitatge comú durant l'any següent a la mort del
convivent. Aquest dret es perd si, durant l'any, l'interessat es
casa o passa a conviure maritalment amb una altra persona.
c).A subrogar-se, si el difunt era arrendatari de l'habitatge, en
els termes que estableixi la legislació d'arrendaments urbans.
Article 34. Successió intestada
1. En cas de defunció d'un dels membres de la parella de la qual
consta la convivència, el sobrevivent té, en la successió intestada,
els drets següents:
a).En concurrència amb descendents o ascendents, el convivent
sobrevivent que no tingui mitjans econòmics suficients per a la seva
còngrua sustentació pot exercir una acció personal per a exigir als
hereus del premort béns hereditaris o llur equivalència en diners, a
elecció dels hereus, fins a la quarta part del valor de l'herència.
També pot reclamar la part proporcional dels fruits i les rendes de
l'herència percebuts des del dia de la mort del convivent o de llur
valor en diners.
b).Si no hi ha descendents ni ascendents del premort, en
concurrència amb col.laterals d'aquest, dintre del segon grau de
consanguinitat o adopció, o de fills o filles d'aquests, si han
premort, té dret a la meitat de l'herència.
c).Si de cas hi manquen les persones indicades en la lletra b, té
dret a la totalitat de l'herència.
2. En el supòsit definit per la lletra a de l'apartat 1, cal aplicar
els criteris següents:
a).Per a fixar la quantia del crèdit s'han de deduir els béns i
drets que el premort ha atribuït al convivent en la seva herència,
encara que aquest hi renunciï, juntament amb els propis del
sobrevivent i amb les rendes i salaris que aquest percep, que han
d'ésser capitalitzats, a aquest efecte, a l'interès legal del diner.
b).La quantia del crèdit es limita als béns o diners necessaris per
a proporcionar al sobrevivent mitjans econòmics suficients per a la
seva còngrua sustentació, encara que l'import de la quarta part del
cabal relicte sigui superior.
c).El crèdit a favor del convivent sobrevivent es perd per renúncia
posterior a la mort del causant; per matrimoni, convivència marital
o nova parella del sobrevivent abans de reclamar-la; per la seva
mort sense haver-lo reclamat, i per la prescripció al cap d'un any a
comptar de la mort del causant.
[Aquest article ha estat derogat per la Llei 10/2008, de 10 de
juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya relatiu a les
successions (DOGC núm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024)]
Article 35. Successió testada
El convivent sobrevivent té en la successió testada del convivent
premort el mateix dret establert per l'article 34, en l'apartat 1.a,
en aplicació dels criteris establerts per l'apartat 2.
[Aquest article ha estat derogat per la Llei 10/2008, de 10 de
juliol, del llibre quart del Codi civil de Catalunya relatiu a les
successions (DOGC núm. 5175, de 17-07-2008, p. 55923-56024)]
Disposició addicional
Mentre l'Estat no legisli sobre les matèries regulades per aquesta
Llei i sobre la competència judicial corresponent, correspon a la
jurisdicció ordinària el seu coneixement mitjançant els procediments
establerts.
Disposició transitòria
El temps de convivència transcorregut abans de l'entrada en vigor
d'aquesta Llei, entre els membres de les parelles heterosexuals,
s'ha de tenir en compte als efectes del còmput dels dos anys a què
es refereixen els articles 1 i 2 només si els dos membres de la
parella i, si escau, els hereus del difunt hi estan d'acord.
Disposicions finals
Primera
La Generalitat, dins les seves competències normatives, ha de
regular per Llei el tractament fiscal específic que escaigui a cada
una de les formes d'unió a què fa referència aquesta Llei referit
als impostos següents:
a).L'Impost de la Renda de les Persones Físiques.
b).L'Impost de Successions i Donacions, pel que fa a les
adquisicions per títol successori.
Segona
Si la legislació de l'Estat preveu la inscripció al Registre Civil
de les unions regulades per aquesta Llei, els efectes que aquesta
els atorga s'han d'entendre referits a les parelles que s'hi
inscriguin.
Tercera
Aquesta Llei entra en vigor als tres mesos d'haver estat publicada
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació
aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les
autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 15 de juliol de 1998
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia
|
|
|
