Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Projecte de Llei del Codi de Família

Anterior Amunt Següent

Títol VII. La tutela i les altres institucions tutelars

Capítol I. Disposicions generals

Article 167. Titulars de la funció

1. La tutela i, en general, les funcions tutelars s'exerceixen sempre en interès i d'acord amb la personalitat dels tutelats i han d'assegurar la protecció de la persona tutelada, l'administració i la guarda dels seus béns i, en general, l'exercici dels seus drets.

2. La guarda i la protecció de la persona i els béns o només de la persona o dels béns dels menors d'edat i dels que necessiten un complement de la seva capacitat, que no estiguin sotmesos a la potestat del pare i la mare, titulars naturals d'aquesta, correspon, segons els casos:

a) A qui exerceix la tutela.

b) A l'administrador o administradora patrimonial.

c) A la persona que exerceix la curatela.

d) Al defensor o defensora judicial.

Article 168. Exercici de la funció

1. Les funcions tutelars s'exerceixen de forma gratuïta, llevat dels casos en què s'estableixi expressament una remuneració. Poden fixar-ne la quantia el pare i la mare i l'autoritat judicial, en el cas que el pare i la mare no ho hagin previst.

2. Els titulars de les funcions tutelars han d'informar directament de les seves actuacions la persona tutelada, si té prou coneixement i, sempre que tingui almenys dotze anys i es tracti de tutela de menor.

3. Les funcions tutelars constitueixen un deure. Només és admissible l'excusa de llur exercici en els casos determinats en aquest Codi.

Article 169. Administració especial

1. Resten exclosos de l'actuació tutelar o, si és el cas, de l'administració patrimonial els béns adquirits per la persona tutelada per donació, herència o llegat, quan al donant o causant n'ha ordenat una administració especial i ha nomenat la persona que ha d'exercir-la.

2. El nomenament d'una persona per a l'administració especial no és eficaç mentre no s'hagi acceptat la donació, l'herència o el llegat.

3. Són aplicables als titulars de l'administració especial les normes relatives a la tutela quant a aptitud, excusa i remoció dels tutors, i també, en allò que fa referència a l'administració i la disposició dels béns afectats i a la responsabilitat dels qui actuen d'administradors patrimonials, si en manquen d'altres d'establertes pel donant o causant.

Article 170. Persones sotmeses a tutela

Estan sotmesos a tutela:

a) Els menors no emancipats que no estiguin en la potestat del pare i la mare o d'un d'ells.

b) Els incapacitats, quan la sentència judicial ho hagi establert i, en la mesura que així ho determini, si el pare i la mare o un d'ells no tenen la potestat prorrogada o rehabilitada.

Article 171. Supòsits de la delació

1. La tutela es defereix per:

a) Testament o codicil.

b) Escriptura pública.

c) Resolució judicial.

2. La tutela dels menors desemparats es defereix en la forma establerta per les lleis i es regeix per les seves normes especials.
 

Capítol II. La delació de la tutela

Secció primera. La delació voluntària

Article 172. Delacions fetes per un mateix

1. Qualsevol persona, en previsió d'ésser declarada incapaç, pot nomenar, en escriptura pública, les persones que vol que exerceixin algun o alguns dels càrrecs tutelars establerts per aquest Codi, i també designar-ne substituts o excloure'n determinades persones. En cas de pluralitat successiva de designacions, preval la posterior. També pot establir el funcionament, la remuneració i el contingut, en general, de la seva tutela, especialment pel que fa a la cura de la seva persona. Aquests nomenaments es poden fer tant de forma conjunta com successiva.

2. Els nomenaments i les exclusions poden ésser impugnats per les persones cridades per la llei per a exercir la tutela o pel ministeri fiscal, si en constituir-se la tutela s'ha produït una modificació sobrevinguda de les causes explicitades o que presumiblement hagin estat tingudes en compte en efectuar la designació o l'exclusió.

Article 173. Tutela deferida del pare i de la mare

El pare i la mare que no estiguin privats de la potestat poden ordenar en escriptura pública, testament o codicil els nomenaments, les substitucions i les exclusions a què es refereix l'article 172 i en la forma que estableix per a cadascun dels seus fills menors, no emancipats i per als fills emancipats o majors d'edat incapacitats, si en tenen la potestat prorrogada o rehabilitada.

Article 174. Substituts

En els casos de delació tipificats pels articles 172 i 173, hom pot designar substituts per als càrrecs tutelars, d'administració i per a la curatela. Si les persones substitutes designades són més d'una, i no s'especifica l'ordre de substitució, és preferida la persona substituta designada en el document posterior o, si el document conté més d'una designació, la persona designada en primer lloc.

Article 175. Concurrència de nomenaments o d'exclusions

En cas de concurrència de nomenaments o d'exclusions fets pel pare i per la mare, és preferida la voluntat de qui ha exercit darrerament la potestat, sens perjudici, si és el cas, de l'eficàcia del nomenament fet per l'altre del titular de l'administració especial dels béns que ell mateix hagi disposat per donació, herència o llegat a favor del menor o incapaç.

Article 176. Mesures de control

Tant la persona interessada com el pare i la mare del menor o incapaç poden establir les mesures de control de l'actuació tutelar i, si és el cas, de l'administració patrimonial que es creguin convenients, sens perjudici de les que puguin establir-se judicialment.

Article 177. Remuneració

1. En el document de la seva designació, hom pot fixar al titular de la tutela i, si és el cas, al de l'administració patrimonial la remuneració que es cregui convenient, sempre que el patrimoni de la persona tutelada ho permeti, sens perjudici del dret d'aquests a reemborsar-se de les despeses que els origini l'exercici del càrrec.

2. Per decisió judicial o per acord del consell de tutela, si n'hi ha, es pot modificar la remuneració establerta, si aquesta resulta excessiva o insuficient, ateses les circumstàncies de la tutela.
 

Secció segona. La delació dativa

Article 178. Delació

Si no hi ha tutor o tutora nomenat per la mateixa persona interessada o pel pare i la mare, o si la persona designada és incapaç per a exercir el càrrec, s'excusa o n'és remoguda, correspon a l'autoritat judicial aquesta designació. També li correspon, en els mateixos supòsits, la del titular de l'administració patrimonial, si ho estima convenient.

Article 179. Ordre de la delació

1. Per a l'exercici de la tutela o, si és el cas, per a l'administració patrimonial, s'ha de preferir:

a) En la tutela d'incapaç, el seu cònjuge o la persona de sexe diferent amb qui es conviu en relació estable de parella, en ambdós casos, si la persona designada conviu amb l'incapaç.

b) Els descendents de l'incapacitat si són majors d'edat o, altrament els ascendents, i, en aquest cas, si són el pare i la mare, comporta la pròrroga o la rehabilitació de la potestat dels dos o de qualsevol d'ells.

c) El cònjuge del pare o de la mare del menor o incapacitat o la persona que, en morir un o altre, es trobi respecte a aquest en el supòsit de persona de sexe diferent amb qui es conviu en relació estable de parella; en ambdós casos, si la persona designada ha conviscut amb el menor o incapacitat durant els últims tres anys.

d) Els germans del menor o incapacitat.

2. No obstant això, si ho estima més convenient per als interessos del menor o incapacitat, l'autoritat judicial, en resolució motivada, pot alterar l'ordre establert o elegir una altra persona, tenint en compte aquelles que es presenten voluntàriament per a assumir els càrrecs indicats, si poden beneficiar el menor.

Article 180. Tutela de germans

Quan s'hagi de proveir judicialment la tutela de diversos germans, s'ha de procurar que el nomenament recaigui en una mateixa persona, a fi de facilitar-ne la convivència.

Article 181. Mesures de control

1. En constituir la tutela, l'autoritat judicial pot establir, en benefici de la persona tutelada, les mesures de vigilància i control de la tutela i, si és el cas, de l'administració patrimonial que cregui convenients.

2. L'autoritat judicial també pot, si ho considera convenient, separar la tutela de la persona de l'administració dels béns i fixar l'àmbit de competència exclusiva de cada un d'aquests càrrecs.

Article 182. Remuneració

L'autoritat judicial pot fixar una remuneració al titular de la tutela i, si és el cas, al de l'administració patrimonial, en les circumstàncies indicades en l'article 177.

 
 

Capítol III. Desenvolupament de la tutela

Secció primera. Constitució de la tutela

Article 183. Persones obligades a promoure la constitució

1. Les persones indicades en l'article 179 i les persones i, si és el cas, les institucions que tinguin sota llur guarda el menor o incapacitat estan obligades a promoure la constitució de la tutela; altrament, responen dels danys i perjudicis que causin al menor o incapacitat si no la promouen.

2. El ministeri fiscal també ha de demanar la constitució de la tutela, o disposar-la d'ofici l'autoritat judicial, si s'assabenten que, en l'àmbit de la seva jurisdicció, hi ha alguna persona que ha d'ésser sotmesa a tutela.

3. Qualsevol persona que conegui aquesta circumstància ha de posar-la en coneixement del jutjat o del ministeri fiscal.

Article 184. Constitució

1. En tot cas, la tutela es constitueix per l'autoritat judicial, amb audiència prèvia del menor o incapacitat, si té prou coneixement i sempre si té almenys dotze anys i es tracta de tutela de menor, de les persones obligades a promoure la constitució de la tutela i de les altres que cregui convenient.

2. Abans de constituir la tutela i si no consten en el procediment, l'autoritat judicial ha de sol.licitar certificats al Registre de Nomenaments Tutelars no Testamentaris i al Registre General d'Actes d'Última Voluntat, acreditatius de l'atorgament o no de les escriptures o els testaments a què fan referència els articles 172 i 173. Si la certificació és positiva, n'ha de demanar la còpia corresponent.

3. Un cop efectuat el nomenament, l'autoritat judicial dóna possessió del càrrec a la persona que hagi d'exercir la tutela i, si és el cas, a la persona que hagi de portar l'administració patrimonial.

Article 185. Aptitud

1. Poden ésser tutors o administradors patrimonials les persones físiques que estiguin en ple exercici de llurs drets civils i no incorrin en alguna de les causes assenyalades per l'article 186. També poden ésser-ho les persones jurídiques que no tinguin afany de lucre i es dediquin a la protecció dels menors i dels incapacitats i que reuneixin els requisits establerts per la normativa vigent.

2. Les persones jurídiques han de notificar a l'òrgan d'assessorament i supervisió de l'Administració de la Generalitat el nomenament i el cessament com a tutors en el termini de quinze dies des que han tingut lloc.

3. En el cas d'exercici de la tutela per persona jurídica, s'entén que l'execució material correspon a l'òrgan que en tingui la representació o, si aquest és col.legiat, a qui en tingui la presidència, llevat que s'hagi designat especialment algun dels seus membres. Aquesta designació s'ha de formalitzar en escriptura pública, que s'ha d'inscriure en el Registre Civil on estigui inscrita la tutela.

Article 186. Incapacitat

1. No poden ésser tutors ni administradors patrimonials les persones que:

a) No estiguin en ple exercici de llurs drets civils.

b) Per resolució judicial, estiguin o hagin estat privades o suspeses de l'exercici de la potestat o d'una tutela o privades totalment o parcialment de la guarda i l'educació.

c) Hagin estat remogudes d'una tutela.

d) Estiguin complint una pena privativa de llibertat.

e) Hagin fet fallida o no estiguin rehabilitades d'un concurs de creditors, llevat que la tutela no inclogui l'administració dels béns.

f) Hagin estat condemnades per qualsevol delicte que faci suposar fonamentadament que no desenvoluparan la tutela de manera correcta.

g) Per llur conducta puguin perjudicar la formació del menor o la cura de l'incapacitat.

h) Estiguin en situació d'impossibilitat de fet per a exercir el càrrec.

i) Tinguin enemistat manifesta amb la persona tutelada, tinguin o hagin tingut amb ella plets o importants conflictes d'interessos o en siguin deutors per qualsevol concepte.

j) No disposin de mitjans de vida coneguts.

2. No poden ésser tampoc tutors ni administradors patrimonials les persones jurídiques desqualificades o intervingudes per l'Administració, o si les persones a què es refereix l'apartat 3 de l'article 185 estan en alguna de les esmentades situacions d'incapacitat, descrites per l'apartat 1 d'aquest article.

3. Tampoc no poden ésser tutors ni administradors patrimonials les persones físiques o jurídiques que mantinguin una relació laboral d'assalariat o contractat o de naturalesa anàloga amb l'incapacitat. En cas de persones jurídiques, aquesta incompatibilitat és aplicable quan qualsevol dels membres que integrin l'òrgan de representació o d'administració mantingui, directament o indirectament, una relació d'aquell tipus amb l'incapacitat.

Article 187. Excuses

1. Es poden al.legar com a excuses per a no exercir la tutela l'edat, la malaltia, la manca de relació amb el menor o incapaç, les derivades de les característiques peculiars de l'ocupació professional del designat o qualsevol altra que faci especialment feixuc o pugui afectar el bon exercici de la tutela.

2. Les persones jurídiques poden excusar-se si no disposen de mitjans suficients per al desenvolupament adequat de la tutela.

Article 188. Al.legació i acceptació de l'excusa

1. L'excusa s'ha d'al.legar en la constitució de la tutela, en el termini de quinze dies comptadors de la notificació del nomenament, i quan l'excusa sobrevé posteriorment, amb la màxima diligència possible.

2. La persona que s'excusa després d'haver acceptat el càrrec està obligada a exercir la seva funció mentre l'excusa no li sigui acceptada judicialment.

3. Simultàniament a l'admissió de l'excusa, l'autoritat judicial ha de procedir al nomenament d'una altra persona per a exercir la tutela o, si és el cas, per a l'administració patrimonial.

4. L'acceptació de l'excusa comporta la pèrdua d'allò que s'hagi deixat en consideració al nomenament.

Article 189. Caució

1. L'autoritat judicial, ateses les circumstàncies de la tutela, pot exigir caució a la persona designada per a exercir-la i, si és el cas, a la nomenada per a portar l'administració patrimonial, abans de donar-los possessió del càrrec. En qualsevol moment i per justa causa, pot deixar-la sense efecte o modificar-la totalment o parcialment.

2. La persona que exerceix la tutela o, si és el cas, qui porta l'administració patrimonial han de dipositar o tenir en lloc segur els valors, les joies, les obres d'art i d'altres objectes preciosos que formin part del patrimoni del menor o incapacitat, i posar el fet en coneixement del jutjat.

Article 190. Inventari

1. El titular de la tutela i, si n'hi ha, l'administrador o administradora patrimonial han de fer inventari del patrimoni de la persona tutelada, dins el termini de seixanta dies comptadors de la presa de possessió del càrrec. L'autoritat judicial pot prorrogar aquest termini per causa justa, fins a un màxim de seixanta dies més.

2. Han d'ésser convocats a la formalització de l'inventari, el tutelat o tutelada si té prou coneixement i, en tot cas, si té dotze anys o més i es tracta de tutela del menor i, si hi ha consell de tutela, qui en tingui la presidència i el ministeri fiscal.

Article 191. Contingut de l'inventari

1. L'inventari ha de descriure amb detall l'actiu i el passiu que integren el patrimoni objecte de la tutela, incloent-hi, si és el cas, els conceptes l'administració dels quals hagi estat encomanada a un administrador especial, que està obligat a facilitar-ne les dades consegüents. Si la tutela comprèn alguna empresa mercantil, l'inventari ha de descriure, ultra els béns i els drets que integren l'actiu, i també el passiu, els elements que n'integrin la comptabilitat.

2. El titular de la tutela i, si és el cas, l'administrador o administradora patrimonial que no incloguin en l'inventari els crèdits que la persona tutelada tingui contra ells han d'ésser remoguts del càrrec. Si l'omissió es refereix a un crèdit a favor d'aquells, s'entén que el crèdit ha estat renunciat.

Article 192. Forma de l'inventari

1. L'inventari s'ha de formalitzar judicialment o notarialment, i, en aquest únic cas, el titular de la tutela o de l'administració patrimonial n'ha de dipositar una còpia en el jutjat que ha constituït la tutela.

2. Si hi ha consell de tutela, el tutor o tutora ha de lliurar còpia de l'inventari a qui en tingui la presidència i, també a la persona tutelada, si té més de dotze anys o en té menys però té prou coneixement.

Article 193. Mesures posteriors de control

Si no hi ha consell de tutela, l'autoritat judicial, d'ofici o a instància del ministeri fiscal, de la persona tutelada, del titular de la tutela i, si és el cas, de qui en tingui al seu càrrec l'administració patrimonial pot disposar, en qualsevol moment de la tutela, les mesures que estimi necessàries per al control del seu bon funcionament, especialment en allò que faci referència a la gestió patrimonial.

Article 194. Despeses

Les despeses originades per la realització de l'inventari, la prestació de caució i les mesures de control establertes pels articles 176 i 193 són a càrrec del patrimoni del tutelat o tutelada.
 
 

Secció segona. Remoció

Article 195. Causes de remoció

1. El titular de les funcions tutelars i, si és el cas, de l'administració patrimonial han d'ésser remoguts del càrrec, d'ofici o a sol.licitud del ministeri fiscal, de la persona tutelada, del consell de tutela, del tutor o tutora o de l'administrador o administradora, aquests darrers, l'un en relació amb l'altre, per causa sobrevinguda d'inhabilitació, per incompliment dels deures inherents al càrrec o per ineptitud o negligència en l'exercici d'aquest. El tutor o tutora també pot ésser remogut si es produeixen problemes de convivència greus i continuats amb la persona tutelada.

2. Abans de resoldre sobre la remoció, l'autoritat judicial ha d'escoltar la persona afectada, les que poden instar la remoció i el tutelat o tutelada, si té prou coneixement i, en tot cas, si té almenys dotze anys i es tracta de tutela de menor.

Article 196. Resolució de la remoció

1. La resolució que ordena la remoció ha de contenir el nomenament de la persona que ha d'ocupar el càrrec de la que hagi estat remoguda. Mentre no recaigui aquesta resolució, s'ha de designar judicialment un curador o curadora, que cessa en produir-se l'esmentada resolució.

2. Ateses les circumstàncies del cas, l'autoritat judicial pot acordar que el remogut de la tutela o de l'administració patrimonial perdi, totalment o parcialment, allò que hom li hagi deixat en consideració al nomenament.
 

Secció tercera. Exercici de la tutela

Article 197. Caràcter personalíssim

L'exercici de les funcions tutelars s'exerceixen per la persona titular de la tutela o, si és el cas, per la que ho sigui de l'administració patrimonial, de forma personalíssima. Aquesta darrera només pot atorgar poders especials per a un acte o un contracte en concret.

Article 198. Nombre de titulars

Sens perjudici del nomenament, si és el cas, d'un administrador o administradora patrimonial, la tutela és exercida per una sola persona, llevat dels casos següents:

a) Quan la mateixa persona interessada o el pare i la mare hagin designat dues persones per a l'exercici del càrrec.

b) Quan la tutela correspongui a una persona casada o que estigui en el supòsit de relació estable de parella amb persona de sexe diferent amb qui es conviu, i es cregui convenient que el cònjuge o la parella també l'exerceixin.

Article 199. Tutela compartida

En els casos en què hi hagi dos tutors, la tutela s'exerceix en la forma que s'estableixi en constituir-la. Si no hi ha especificació, ambdós han d'actuar conjuntament. Malgrat tot, qualsevol d'ells pot realitzar els actes que, d'acord amb les circumstàncies, pot considerar-se normal que siguin exercits per un de sol, i també els actes de necessitat urgent.

Article 200. Administració patrimonial

Si hi ha un administrador o administradora patrimonial, la persona titular de la tutela només ha d'ocupar-se d'exercir-la respecte al contingut personal, i correspon al titular de l'administració del contingut patrimonial. Les decisions que concerneixin ambdós continguts s'han de prendre conjuntament.

Article 201. Desacords

Els desacords entre els tutors amb facultats atribuïdes conjuntament o entre el tutor i la persona responsable de l'administració patrimonial, quan hagin d'actuar també conjuntament, són resolts judicialment o, pel consell de tutela, si escau, sense recurs ulterior en ambdós casos, amb audiència prèvia dels afectats i de la persona tutelada, si té prou coneixement o si té almenys dotze anys i es tracta de tutela de menor.

Article 202. Oposició d'interessos

En el cas d'oposició d'interessos amb el tutelat o tutelada, si hi ha dos tutors o tutor o tutora i administrador o administradora patrimonial, la persona afectada és substituïda per l'altra. Si només hi ha un tutor o tutora o si l'oposició d'interessos també hi és en relació amb la persona substituta, el jutge o jutgessa nomena un defensor o defensora judicial. Si hi ha consell de tutela, correspon a aquest de nomenar la persona substituta.

Article 203. Cessament d'un tutor o tutora

1. En el cas que hi hagi dos tutors, encara que l'exercici no sigui conjunt, o que hi hagi un tutor o tutora i un administrador o administradora patrimonial, si per qualsevol causa cessa un d'ells, la tutela o l'administració és continuada per l'altre. Aquest ha de posar la circumstància en coneixement del jutge o jutgessa, a fi que designi el corresponent substitut.

2. També estan obligades a posar el fet en coneixement del jutge o jutgessa les persones obligades a demanar la constitució de la tutela, i també, si hi ha consell de tutela, la persona que en tingui la presidència. També pot fer-ho el tutelat o tutelada.

Article 204. Comptes anuals

1. Si no hi ha consell de tutela, el tutor o tutora i, si és el cas, l'administrador o administradora patrimonial han de dipositar anualment els comptes de la tutela dins els sis primers mesos de l'exercici següent. Malgrat tot, si el patrimoni de la persona tutelada és d'entitat reduïda, l'autoritat judicial, després de la primera rendició de comptes anuals, pot disposar, amb l'audiència prèvia del tutelat o tutelada, si té prou coneixement o sempre si almenys té dotze anys i es tracta de tutela de menor, que les successives es duguin a terme per períodes més llargs, que no ultrapassin els tres anys.

2. El dipòsit a què fa referència l'apartat 1 s'ha de fer davant el jutge o jutgessa encarregat del Registre Civil on consta inscrita la tutela.

3. Si hi ha consell de tutela, els comptes es reten al consell, en la forma establerta per l'article 231.1.

Article 205. Contingut dels comptes anuals

La rendició anual de comptes ha de consistir en un estat detallat d'ingressos i despeses, un inventari de l'actiu i el passiu del patrimoni a la fi de l'exercici i el detall dels canvis en relació amb l'inventari de l'any anterior, acompanyat dels justificants corresponents.

Article 206. Responsabilitat

1. El tutor o tutora i, si és el cas, l'administrador o administradora patrimonial han d'exercir les funcions respectives amb la diligència d'un bon administrador o administradora. Ambdós són responsables de la seva respectiva actuació davant la persona tutelada, per acció o omissió.

2. L'acció per a reclamar aquesta responsabilitat prescriu als tres anys comptadors des de la rendició final de comptes.
 

Capítol IV. Contingut de la tutela

Secció primera. Disposicions generals

Article 207. Cura de la persona tutelada

1. El tutor o tutora ha de tenir cura del tutelat o tutelada i li ha de procurar aliments, si els recursos del patrimoni d'aquest no són suficients, i també donar-li una educació integral i, si escau, fer tot el que calgui per a la recuperació de la seva capacitat i per a la seva millor reinserció en la societat.

2. L'administrador o administradora patrimonial, si n'hi ha, ha de facilitar al tutor o tutora els recursos corresponents, a fi que pugui complir adequadament les seves obligacions. En cas de desacord sobre aquesta qüestió, resol l'autoritat judicial.

3. El tutor o tutora exerceix qualsevol altra facultat que li hagi estat conferida en virtut de la sentència judicial d'incapacitació.

Article 208. Domicili de la persona tutelada

El domicili del tutelat o tutelada és el de la persona titular de la tutela o, si n'hi ha més d'una i tenen domicilis diferents, el d'aquella persona amb qui convisqui, llevat que en la constitució de la tutela o per resolució judicial posterior s'hagi disposat altrament.

Article 209. Representació de la persona tutelada

1. El tutor o tutora i, si és el cas, l'administrador o administradora patrimonial, en l'àmbit de les respectives competències, són els representants legals del tutelat o tutelada.

2. S'exclouen de la representació a què fa referència l'apartat 1 els actes següents:

a) Els relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulen ho disposin altrament.

b) Els que, de conformitat amb les lleis i les condicions de la persona tutelada, pot fer ella mateixa.

c) Aquells en els quals hi ha un conflicte d'interessos amb el tutelat o tutelada.

d) Els relatius als béns exclosos de l'administració de la tutela o, si és el cas, de l'administració patrimonial, en particular, els que siguin objecte de l'administració especial definida per l'article 169.

e) Els relatius als béns que el menor de més de setze anys hagi adquirit amb la seva feina o indústria. Per als actes que excedeixin l'administració ordinària, el menor necessita l'assistència del tutor o tutora.

Article 210. Administració

1. El titular de la tutela i, si és el cas, el de l'administració patrimonial administren el patrimoni del tutelat o tutelada que tinguin sota la seva cura, amb la diligència fixada per l'article 205.

2. Els fruits dels béns administrats pel tutor o tutora o per l'administrador o administradora patrimonial, i també els béns que adquireixi amb la pròpia activitat o indústria, pertanyen al tutelat o tutelada.

Article 211. Nomenament posterior d'administrador o administradora

Si, amb posterioritat a la constitució de la tutela, el patrimoni del tutelat o tutelada assoleix una importància considerable, o per una altra causa degudament raonada que ho faci necessari, el jutge o jutgessa, d'ofici o a sol.licitud del tutor o tutora, del consell de tutela, del ministeri fiscal o de la persona tutelada, pot nomenar un administrador o administradora patrimonial.

Article 212. Autorització prèvia

1. El tutor o tutora o, si és el cas, l'administrador o administradora patrimonial necessiten autorització judicial o la del consell de tutela, si n'hi ha, per a:

a) Alienar o gravar o subrogar-se en un gravamen preexistent sobre béns immobles que no comporti l'adquisició simultània de l'immoble gravat per un preu en la fixació del qual es tingui en compte l'existència del gravamen, alienar o gravar embarcacions i aeronaus inscriptibles, establiments mercantils o industrials o elements que en siguin essencials, drets de propietat intel.lectual i industrial i objectes d'art o preciosos, i també alienar o renunciar drets reals sobre els esmentats béns, amb excepció de les redempcions de censos.

b) Alienar o gravar accions o participacions socials. No cal l'autorització, però, per a alienar, almenys pel preu de cotització, les accions cotitzades en borsa ni per a alienar els drets de subscripció preferent.

c) Renunciar crèdits.

d) Acceptar herències sense benefici d'inventari i renunciar donacions, herències o llegats, acceptar llegats i donacions modals o oneroses. La denegació de l'autorització judicial per a les renúncies esmentades comporta l'acceptació de la transmissió.

e) Atorgar arrendaments sobre béns immobles per a un termini superior a quinze anys.

f) Donar i prendre diner en préstec.

g) Cedir a terceres persones els crèdits que el tutelat o tutelada tingui contra elles o adquirir a títol onerós els crèdits de terceres persones contra el tutelat o tutelada.

h) Avalar o prestar fermança, o constituir drets de garantia d'obligacions alienes per un termini superior a deu anys.

i) Constituir o adquirir la condició de soci en societats que no limitin la responsabilitat dels seus socis, i també dissoldre, fusionar o escindir aquestes societats.

j) Transigir en qüestions relacionades amb els béns o els actes indicats en aquest apartat 1 o sotmetre-les a arbitratge.

k) Establir alguna obligació personal o laboral de la persona tutelada.

2. L'autorització es pot donar per a una pluralitat d'actes de la mateixa naturalesa, o referents al mateix negoci o societat, encara que siguin futurs, quan així sigui convenient ateses les seves característiques, especificant, però, les circumstàncies fonamentals en què ha de tenir lloc l'actuació del tutor o tutora o de l'administrador o administradora patrimonial. L'autorització es concedeix en interès de la persona tutelada, en cas d'utilitat i necessitat justificades degudament i amb audiència prèvia del ministeri fiscal. En cap cas aquesta autorització no pot ésser genèrica.

3. No cal autorització per als actes relatius als béns adquirits per donació, herència o llegat, si el donant o causant l'ha exclòs expressament.
 
 

Secció segona. Tutela del menor

Article 213. Convivència

El tutor o tutora ha de conviure amb el menor. Amb motiu suficient, però, el jutge o jutgessa pot autoritzar que aquest resideixi en un lloc diferent, amb l'audiència prèvia del menor si té dotze anys o més o, si en té menys de dotze, però té prou coneixement.

Article 214. Relació personal

1. La persona que exerceix la tutela ha de tractar el menor amb la major consideració i, en aquest marc, el menor ha d'obeir-la, llevat que intenti imposar-li conductes indignes o delictives, i tots s'han de respectar mútuament.

2. En l'exercici de les funcions tutelars, el menor pot ésser corregit de manera proporcionada, raonable i moderada i amb el respecte degut a la seva dignitat, sense imposar-li sancions humiliants ni que atemptin contra els seus drets. Amb aquest objectiu, la persona titular de la tutela pot sol.licitar l'assistència i la intervenció dels poders públics.

3. L'autoritat judicial ha d'escoltar necessàriament el menor si té prou coneixement o dotze anys o més, abans de resoldre sobre l'aprovació d'un acte del tutor o tutora que impliqui qualsevol obligació personal o laboral per a aquell.

Article 215. Educació

1. En l'exercici de les funcions tutelars, s'ha de proporcionar una formació integral al menor.

2. Cal l'autorització judicial per a internar el menor en un centre o en una institució d'educació especial.

3. En les decisions relatives a l'educació del menor, si aquest té almenys dotze anys i manifesta una opinió diversa, el tutor o tutora necessita també l'autorització judicial o la del consell de tutela, si n'hi ha.

Article 216. Administració especial de la persona tutelada

1. El menor que té almenys setze anys administra els béns que adquireix amb la seva feina o amb la seva activitat, els quals, per tant, resten exclosos de l'administració tutelar o, si és el cas, de l'administració patrimonial.

2. En relació amb aquests béns i els que hi són subrogats, el menor resta equiparat a la persona que hagi obtingut el benefici de l'habilitació d'edat.

Article 217. Habilitació d'edat

1. Si el menor ha complert setze anys i l'accepta, la persona que exerceix la tutela, sola o conjuntament amb el titular de l'administració patrimonial, si és el cas, amb l'autorització prèvia judicial o del consell de tutela, si n'hi ha, pot concedir a aquell el benefici de l'habilitació d'edat, que s'ha de formalitzar en escriptura pública.

2. L'habilitat d'edat pot actuar en relació amb la seva persona i els seus béns igual que el menor emancipat, si bé el complement de capacitat establert per l'article 159 és prestat per la persona o les persones titulars de la tutela o de l'administració patrimonial. Si la tutela havia estat exercida per dos tutors, pot prestar l'indicat complement de capacitat qualsevol dels dos que actuïn, en tot cas, com a curadors.
 
 

Secció tercera. Tutela de persones incapacitades

Article 218. Cura de la persona incapacitada

El tutor o tutora ha de tenir cura de la persona incapacitada i, en especial, ha d'assegurar-ne el benestar moral i material, i ha de fer tot el que calgui per a aconseguir el major grau possible de recuperació de la seva capacitat, i també per a assolir-ne, en la mesura que sigui possible, la inserció en la societat.

Article 219. Autorització prèvia

1. La persona titular de la tutela necessita autorització judicial per a:

a) Internar la persona incapacitada en un establiment adequat de salut mental.

b) Aplicar a la persona incapacitada tractaments mèdics que fonamentalment puguin posar en greu perill la seva vida o la seva integritat física o psíquica.

2. Les mesures indicades per l'apartat 1 poden ésser preses sense autorització prèvia si el fet d'obtenir-les pot comportar un retard que impliqui un greu risc per a la persona tutelada, per a altres persones o per als béns. En aquest cas, s'ha de comunicar al jutjat que correspongui i al consell de tutela, si n'hi ha, la decisió adoptada, en el termini de vint-i-quatre hores, com a màxim.
 
 

Capítol V. Extinció de la tutela

Article 220. Extinció de la tutela

1. La tutela s'extingeix per:

a) La majoria d'edat o l'habilitació d'edat del tutelat o tutelada, llevat que amb anterioritat hagués estat incapacitat judicialment.

b) El matrimoni del tutelat o tutelada menor amb persona capacitada.

c) L'adopció de la persona tutelada.

d) La desaparició de la incapacitat, o la modificació de la sentència de declaració d'incapacitat, de manera que doni lloc a la substitució de la tutela per la curatela, o si es dicta resolució judicial d'extinció de la incapacitat.

e) La mort o la declaració d'absència o de defunció de la persona tutelada.

2. En cas d'extinció de la tutela, la persona tutelada, la que exerceix la tutela o la que porta l'administració patrimonial, si és el cas i, si hi ha consell de tutela, la persona que en tingui la presidència han de comunicar la circumstància al jutjat on fou constituïda la tutela. Pot fer-ho igualment qualsevol altra persona interessada.

Article 221. Rendició final de comptes

1. En acabar la tutela, la persona titular de la tutela i, si és el cas, ella i l'administrador o administradora patrimonial han de retre comptes finals de la tutela a l'autoritat judicial en el termini de sis mesos comptadors des de l'extinció d'aquella, prorrogables judicialment, per justa causa, per un altre període de tres mesos com a màxim. L'obligació es transmet als hereus, si la persona obligada mor abans de la rendició de comptes, però, en aquest cas, el termini s'interromp entre la defunció i l'acceptació de l'herència.

2. La rendició de comptes pot ésser requerida per la persona tutelada o, si és el cas, pel seu representant legal o els seus hereus, i també per qui tingui la presidència del consell de tutela, si és el cas. L'acció de reclamació prescriu als tres anys de l'extinció del termini establert per a la rendició. Si escau, el còmput de la prescripció de l'acció no s'inicia fins el moment que hagi cessat la convivència entre la persona tutelada i el tutor o tutora.

3. Les despeses necessàries de la rendició de comptes són a càrrec de la tutela.

Article 222. Rendició de comptes per cessament

1. En el cas que, abans de l'extinció de la tutela, es produeixi el cessament de la persona que exerceix el càrrec de tutor o, si és el cas, l'administració patrimonial, aquests han de retre comptes al jutjat de la seva gestió, en el termini indicat per l'article 222, comptador des del cessament.

2. Si el cessament és per defunció, la rendició de comptes l'han de fer els hereus i el termini es compta des de l'acceptació de l'herència.

Article 223. Aprovació dels comptes

1. L'autoritat judicial ha de donar o denegar l'aprovació dels comptes, tant si són finals com per raó de cessament, amb audiència, segons que correspongui, de la persona tutelada, del titular de la tutela, el titular de l'administració patrimonial o de qui ocupi la presidència del consell de tutela, i pot practicar amb aquesta finalitat les altres diligències que estimi convenients.

2. L'aprovació no impedeix l'exercici de les accions que recíprocament puguin assistir, per raó de la tutela, les persones indicades en l'apartat 1.

Article 224. Meritació d'interès

1. Les quantitats acreditades en virtut de la rendició de comptes per la persona tutelada o per la que ha exercit la tutela o, si és el cas, per l'administrador o administradora patrimonial meriten l'interès legal.

2. Si el ròssec resultant és a favor del titular de la tutela o, si és el cas, del titular de l'administració patrimonial, l'interès es merita des que el tutelat o tutelada és requerit de pagament, un cop aprovats els comptes i fet lliurament del patrimoni. Si és en contra d'aquells, l'interès es merita des del moment de l'aprovació dels comptes.

Article 225. Desaprovació dels comptes

En el cas que no hi hagi aprovació dels comptes, l'autoritat judicial pot demanar al titular de la tutela i, si és el cas, al de l'administració patrimonial, o als seus hereus, les garanties que cregui convenients per a la protecció de l'interès de la persona tutelada, i, en tot cas, ho ha de comunicar al ministeri fiscal a fi que insti, si escau, les accions oportunes, inclosa la de responsabilitat.
 
 

Capítol VI. El consell de tutela

Article 226. Constitució

En la tutela deferida per la persona interessada o pel seu pare o per la seva mare, hom pot preveure que hi hagi un consell de tutela, que ha d'ésser formalitzat pel jutjat en el marc de la constitució d'aquesta tutela.

Article 227. Composició

1. El consell de tutela ha d'estar integrat per un mínim de tres membres i un màxim de cinc, nomenats per l'autoritat judicial.

2. Han d'ésser preferides per a formar part del consell de tutela o excloses les persones designades o excloses per la persona interessada o pel pare i per la mare d'aquesta, a l'hora d'ordenar la tutela. Si hom designa un nombre de membres superior a cinc, el jutge o jutgessa determina les persones que hagin d'ésser-ne excloses, que passen a tenir la condició de suplents.

3. Si no hi ha designació feta per la persona interessada o pel seu pare i per la seva mare, han d'ésser nomenades, llevat que sigui inconvenient per a la persona menor o incapacitada, les persones preferides per a l'exercici de la tutela, d'acord amb l'article 179, llevat que alguna d'elles hagi estat nomenada per al càrrec de tutor o tutora o administrador o administradora patrimonial.

Article 228. Forma de designació i d'exclusió

Les designacions i les exclusions de referència establertes per l'article 227 s'han de fer en la forma fixada pels articles 172 i 173 i poden ésser impugnades, també en la forma fixada per l'article 172.

Article 229. Normativa aplicable

1. Són aplicables als membres del consell de tutela, en la mesura que correspongui, les normes de la tutela, especialment quant al nomenament, a les causes d'incapacitat, excusa i remoció, i en matèria de responsabilitat.

2. La seu del consell de tutela ha d'ésser el domicili de la persona que en tingui la presidència.

Article 230. Càrrecs

1. Si no han estat designats en la constitució, el consell de tutela ha d'elegir d'entre els seus membres la persona que ha de presidir-lo i un secretari o secretària.

2. El president o presidenta convoca i dirigeix les reunions, representa el consell de tutela i n'executa els acords, llevat de designació especial d'un altre dels seus membres.

3. El secretari o secretària lliura certificat dels acords, amb el vistiplau de la presidència, i custodia la documentació del consell de tutela.

Article 231. Reunions

1. El consell de tutela es reuneix necessàriament dins el primer trimestre de cada any, a fi de rebre l'informe del tutor o tutora i, si és el cas, de l'administració patrimonial, sobre la situació de la persona tutelada i l'exercici de la tutela en l'any anterior, amb la corresponent rendició de comptes, amb el contingut fixat per l'article 205.

2. El consell de tutela es reuneix, a més, sempre que ho estimi convenient la presidència o quan ho sol.licitin almenys dos dels seus membres o bé la persona que exerceix la tutela o, si és el cas, el titular de l'administració patrimonial. En aquestes sol.licituds s'ha d'indicar el motiu de la reunió.

3. La convocatòria s'ha de fer amb vuit dies d'antelació, llevat dels casos d'urgència, amb indicació del lloc i de la data i l'hora de la reunió, i també de l'ordre del dia.

Article 232. Concurrència mínima

1. Per a la deguda constitució del consell de tutela, cal la concurrència, almenys, de la meitat dels membres, que no poden delegar-ne l'assistència.

2. Si no hi assisteix el titular de la presidència, la reunió és presidida per la persona de més edat de les assistents i, si manca el secretari o secretària, actua com a tal la persona més jove.

Article 233. Acords

1. Els acords del consell de tutela es prenen per majoria simple dels membres presents, i el vot de la persona que hagi presidit la reunió és un vot de qualitat.

2. Al final de la reunió, la persona que n'hagi estat secretària estén l'acta corresponent, amb el vistiplau de qui l'hagi presidida.

Article 234. Funcions

1. El consell de tutela vetlla pel bon desenvolupament de la tutela, tant en l'aspecte personal com en el patrimonial i, amb aquesta finalitat, la persona que en tingui la presidència ha de mantenir una relació regular amb la persona que exerceix la tutela i, si és el cas, amb la titular de l'administració patrimonial.

2. En especial, correspon al consell de tutela:

a) Modificar la remuneració de la persona titular de la tutela i la que té cura de l'administració patrimonial, sempre que la situació patrimonial de la persona tutelada així ho aconselli, i sens perjudici de la intervenció judicial que ho deixi sense efecte.

b) Resoldre els desacords entre tutors, quan ni ha més d'un, o entre el tutor o tutora i l'administrador o administradora patrimonial.

c) Atorgar les autoritzacions establertes pels articles 212, 215.2 i 218.

3. El consell de tutela ha d'ésser escoltat pel jutge o jutgessa en tots els casos en què cal l'audiència de la persona titular de la tutela o de la persona tutelada, i pot adreçar-s'hi en sol.licitud de les mesures que cregui adequades per al bon desenvolupament de la tutela, inclosa, si és el cas, la remoció del tutor o tutora o de la persona que administra el patrimoni.

Article 235. Intervenció judicial

1. Si no és possible la presa d'algun acord pel consell de tutela, per manca d'assistència a la reunió o per qualsevol altra causa, el president o presidenta i, si no ha presidit la reunió, també qui l'hagi presidit, ha de posar el fet en coneixement de l'autoritat judicial, que ha de resoldre, després d'escoltar el tutor o tutora, si és el cas, l'administrador o administradora patrimonial i la persona tutelada, si té prou coneixement, i sempre, si té més de dotze anys i es tracta de tutela de menor.

2. Poden posar el fet a què es refereix l'apartat 1 en coneixement del jutjat la persona tutelada, la que exerceix la tutela i, si és el cas, la persona que porta l'administració patrimonial i la resta de membres del consell de tutela.

Article 236. Extinció

El consell de tutela acaba les seves funcions amb l'extinció de la tutela, un cop aprovats els comptes finals i lliurada la documentació a la persona interessada o als seus hereus.
 
 

Capítol VII. La curatela

Article 237. Casos de curatela

Estan sotmesos a curatela:

a) Els menors d'edat emancipats o que han obtingut el benefici de la majoria d'edat quan el pare i la mare o els tutors es morin o quedin impedits per a exercir l'assistència prescrita per la llei, amb excepció de la persona menor emancipada per matrimoni amb persona major d'edat.

b) Els pròdigs.

c) Els incapacitats en relació amb els quals no s'hagi considerat adequada la constitució de la tutela.

d) Els béns disposats mortis causa a favor d'una persona no concebuda, en els termes establerts pel Codi de successions.

Article 238. Normativa aplicable

Són aplicables a les curateles a què fa referència l'article 237, a més de les disposicions d'aquest capítol, en especial quant al nomenament, les incapacitats, les excuses i la remoció del curador o curadora i també, en relació amb la seva responsabilitat, la normativa de la tutela, en la mesura que hi correspongui.

Article 239. Delació

1. La designació de la persona que ha d'exercir la curatela pot fer-la la mateixa persona interessada, el pare i la mare o judicialment, en les mateixes circumstàncies de la tutela.

2. Les persones jurídiques poden ésser curadores en la mateixa mesura que poden ésser tutores.

Article 240. Constitució

1. Les persones obligades a instar la constitució de la tutela estan obligades a demanar la de la curatela, si és el cas.

2. L'autoritat judicial pot disposar la constitució de la curatela, malgrat que la petició s'hagi fet en relació amb la tutela, si així resulta de les circumstàncies de la persona afectada.

Article 241. Preexistència de tutela

Si es tracta de constituir la curatela d'una persona que està sotmesa a tutela, l'ha d'exercir la persona que n'és tutor o tutora o que té cura de l'administració patrimonial, tret que l'autoritat judicial ho disposi altrament.

Article 242. Contingut

1. El titular de la curatela no té la representació del pròdig o de la persona que estigui en situació d'incapacitat relativa, i es limita a completar-ne la capacitat.

2. La sentència que declari la prodigalitat o la incapacitat relativa ha de determinar l'àmbit en el qual la persona afectada pot administrar els seus béns i aquell en el qual necessita l'assistència de la persona titular de la curatela. En qualsevol cas, aquesta assistència és necessària per als actes definits per l'article 212 i per a atorgar capítols matrimonials.

3. Si el curador o curadora refusa prestar l'assistència en algun dels actes que la requereixin, la persona afectada pot sol.licitar l'autorització judicial per a fer-ho tota sola o, alternativament, la designació d'un defensor o defensora judicial.

Article 243. Curatela de les persones menors emancipades

La curatela de les persones menors emancipades o que han obtingut el benefici de la majoria d'edat només s'ha de constituir, a instància d'aquestes, quan calgui la intervenció del curador o curadora.

Article 244. Incompatibilitat d'interessos

En els casos en què hi hagi incompatibilitat d'interessos entre el pròdig o la persona en situació d'incapacitat relativa i el titular de la curatela, i també en el cas d'impossibilitat d'aquest, l'autoritat judicial designa un defensor o defensora judicial.

Article 245. Conseqüències de la manca d'assistència

Els actes del pròdig o de la persona afectada d'incapacitat relativa que requereixin assistència de la persona titular de la curatela i s'hagin fet sense aquesta assistència són anul.lables en la forma establerta per la llei.

Article 246. Extinció

La curatela s'extingeix, ultra els casos d'extinció de la tutela, si és curatela de pròdig o la persona afectada és incapacitada per resolució judicial i correspon la constitució de la tutela, i, en el cas que sigui curatela de béns disposats mortis causa a favor d'una persona no concebuda, s'extingeix en el moment de néixer aquest. En aquest últim cas, en finir la curatela, el curador o curadora que ha administrat els béns ha de rendir els comptes finals. Hi són aplicables les mateixes regles de la rendició de comptes de la tutela.
 
 

Capítol VIII. El defensor o defensora judicial

Article 247. El defensor o defensora judicial

El jutge o jutgessa ha de nomenar un defensor o defensora judicial en els casos següents:

a) Quan en alguna qüestió hi hagi un conflicte d'interessos entre el tutor o tutora i la persona tutelada, o bé entre els tutors entre si, o entre el curador o curadora i els pròdigs o les persones en situació d'incapacitat relativa, o l'administrador o administradora de béns i el menor o incapacitat.

b) Quan ho exigeixin les circumstàncies del menor o incapacitat mentre no es constitueixi la tutela o no sigui declarat el desemparament.

c) Mentre no es constitueixi la curatela de pròdigs o de persones en situació d'incapacitat relativa.

d) En els supòsits en què per qualsevol causa els titulars de la tutela o de la curatela no exerceixin llurs funcions, mentre no acabi la causa o no es designi una altra persona per a l'exercici dels càrrecs.

e) En la resta de casos determinats per la llei.

Article 248. Nomenament

El nomenament de defensor o defensora judicial es fa d'ofici o a petició del ministeri fiscal, del tutor o tutora o de qualsevol persona legitimada per a comparèixer a judici, i ha de recaure en la persona que l'autoritat judicial cregui més idònia, tenint en compte el fet determinant del seu nomenament, o bé d'entre les que li proposin les parts, o bé en l'advocat o advocada que actuï en defensa de la persona incapacitada, en el mateix procediment, o bé en qualsevol altra persona idònia.

Article 249. Actuació

L'actuació del defensor o defensora judicial s'ha de limitar a l'acte o els actes que n'hagin determinat el nomenament. Si aquest acte requereix autorització judicial, aquesta s'ha d'entendre implícita en el nomenament.

Article 250. Règim

Són aplicables al defensor o defensora judicial les causes d'inhabilitació, excuses i remoció de la persona que exerceix la tutela i, si escau, de la retribució. El defensor o defensora judicial ha de donar compte de la seva gestió a l'autoritat judicial, una vegada acabada.
 
 

Capítol IX. Aspectes registrals

Article 251. El Registre de Nomenaments Tutelars no Testamentaris

1. En el Registre de Nomenaments Tutelars no Testamentaris s'inscriuen les delacions de les tuteles que han estat atorgades en ús de les facultats establertes per l'article 172.

2. Per tal de poder inscriure les delacions i als efectes de la designació de tutor o tutora, els notaris que autoritzin escriptures en les quals es faci ús de les facultats establertes per l'article 172 han d'adreçar un ofici al Registre a què fa referència l'apartat 1 indicant el nom, els cognoms, el domicili i el document d'identitat de l'atorgant i el lloc i la data de l'autorització i que en aquesta data s'ha procedit a l'esmentada designació o anul.lació, però sense indicar la identitat de les persones designades.

3. Les normes relatives a l'organització, el funcionament i la publicitat del Registre a què fa referència l'apartat 1 s'han de dictar per via reglamentària.

Article 252. Notificacions

El president o presidenta del consell de tutela ha de notificar al jutjat on s'ha constituït la tutela:

a) Les modificacions que es produeixin en la composició, en la presidència i en la secretaria del consell de tutela.

b) Que el tutor o tutora hagi retut els comptes anuals en la reunió del consell de tutela que s'indica en l'article 231.1.
 
 

Capítol X. La guarda de fet

Article 253. El guardador o guardadora de fet

El guardador o guardadora de fet és la persona física o jurídica que té acollit transitòriament un menor que ha estat desemparat per aquella o aquelles persones que n'han de tenir cura, o qualsevol altra persona que, per raó de les seves circumstàncies personals, pot ésser declarada incapaç o subjecta a curatela.

Article 254. Obligació de notificar el fet

1. El guardador o guardadora de fet ha de posar en coneixement de l'organisme competent en protecció de menors, si es tracta de menor o, de l'autoritat judicial o del ministeri fiscal, en altre cas, el fet de l'acolliment.

2. Si es tracta de persona que pot ésser declarada incapaç o subjecta a curatela, mentre no es constitueix la curatela o, si és el cas, la tutela, el jutge o jutgessa ha de prendre les mesures necessàries per a protegir la persona i els seus béns, fins i tot, si ho estima convenient, designant un defensor o defensora judicial amb aquesta finalitat concreta.

Article 255. Autorització judicial i comunicació de l'internament

1. L'internament d'una persona per raó de trastorn psíquic, qualsevol que en sigui l'edat, en una institució adequada i tancada requereix autorització judicial prèvia si la seva situació no li permet decidir per si mateixa. No es requereix aquesta autorització si raons d'urgència mèdica cal l'adopció d'aquesta mesura, però en aquest cas el director o directora del centre on s'efectuï l'internament ha de donar compte del fet al jutge o jutgessa del partit judicial a què pertany el centre, en el termini màxim de vint-i-quatre hores. La mateixa obligació es produeix quan la persona voluntàriament internada es troba en una situació que no pot decidir lliurement per si mateixa la continuació de l'internament.

2. Un cop s'ha efectuat la sol.licitud de l'internament o s'ha comunicat l'internament, el jutge o jutgessa, després de fer l'exploració personal i escoltar el dictamen del facultatiu o facultativa que designi i l'informe del ministeri fiscal, ha d'acordar motivadament l'autorització o la denegació de l'internament o de la continuació d'aquest. El jutge o jutgessa, cada dos mesos, ha de revisar la situació de la persona internada.

3. En el cas que es pretenguin aplicar tractaments mèdics que puguin posar en perill la vida o la integritat física o psíquica de la persona afectada, hi és aplicable el que estableix l'article 219 per a aquests tractaments, i les funcions atribuïdes per article 219 al tutor o tutora, en aquest supòsit, són exercides pels familiars de la persona internada o, si no n'hi ha, pel jutge o jutgessa.

Article 256. Actes del guardador o guardadora

L'actuació del guardador o guardadora de fet ha d'ésser sempre en benefici de la persona en guarda i s'ha de limitar a tenir-ne cura i a administrar-ne de manera ordinària els béns.

Article 257. Indemnització

El guardador o guardadora de fet té dret a ésser indemnitzat per les despeses suportades i pels perjudicis que li hagi causat la guarda, sempre que no li siguin imputables, amb càrrec als béns de la persona en guarda.

Article 258. Extinció

1. La situació de guarda de fet s'acaba per la desaparició de les causes que la van motivar, per l'acolliment de la persona en guarda o per la constitució de la tutela o de la curatela.

2. En acabar la guarda de fet, l'autoritat judicial, atesa la durada de la guarda, pot disposar que el guardador o guardadora de fet li reti comptes de la seva gestió.

3. La desaparició de les causes que van motivar la guarda de fet no eximeix el guardador o guardadora del compliment de l'obligació continguda en l'apartat 1 de l'article 254.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda