Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Projecte de Llei del Codi de Família

Anterior Amunt Següent

Títol VI. La potestat del pare i de la mare

Capítol I. Disposicions generals

Article 132. Determinació

La filiació establerta jurídicament determina la potestat del pare i de la mare sobre els fills menors no emancipats, o majors d'edat incapacitats si la potestat ha estat prorrogada o rehabilitada.

Article 133. Exercici

1. La potestat constitueix una funció inexcusable i, en el marc de l'interès general de la família, s'exerceix personalment sempre en benefici dels fills per a facilitar el ple desenvolupament de la seva personalitat.

2. Abans de prendre decisions que l'afectin, el pare i la mare sempre han d'informar i escoltar el fill o filla de dotze anys o més i el de menys de dotze si té prou coneixement.

3. Les limitacions a la capacitat d'obrar dels fills menors s'han d'interpretar de forma restrictiva.

Article 134. Intervenció judicial

1. L'autoritat judicial, d'ofici i en qualsevol procediment, pot adoptar les mesures que consideri oportunes per a evitar qualsevol perjudici a la persona dels fills. Si la gestió del pare i de la mare resulta perjudicial per al seu patrimoni o interès, pot exigir la prestació de garanties suficients, limitar les facultats de disposició o gestió del pare i de la mare o, fins i tot, nomenar un defensor judicial.

2. Els fills, el pare i la mare, encara que no tinguin l'exercici de la potestat, els altres parents dels fills fins al quart grau per consanguinitat i fins al segon per afinitat i, en tot cas, el ministeri fiscal estan legitimats per a demanar l'adopció de les mesures especificades en l'apartat 1.

3. L'autoritat judicial, abans de dictar qualsevol de les resolucions determinades per aquesta Llei, ha d'escoltar el fill o filla de dotze anys o més i el de menys si té prou coneixement.

Article 135. Relacions personals

1. El pare i la mare, encara que no tinguin l'exercici de la potestat, tenen el dret de relacionar-se personalment amb el fill o filla, excepte quan aquest hagi estat adoptat, o quan la llei o una resolució judicial no ho disposin altrament.

2. El pare i la mare han de facilitar la relació del fill o filla amb els parents, especialment amb l'avi i l'àvia, i altres persones i només la poden impedir quan hi hagi una causa justa.

3. L'autoritat judicial pot suspendre, modificar o denegar el dret de tenir les esmentades relacions personals fins i tot quant al pare i la mare, si aquests incompleixen llurs deures, i en tots els casos, si les relacions poden perjudicar el menor o major d'edat incapacitat, o si hi concorre una altra causa justa. També pot prendre les mesures necessàries amb vista a l'efectivitat d'aquestes relacions personals.

Article 136. Privació de la potestat

1. El pare i la mare poden ésser privats de la titularitat de la potestat només per sentència ferma, fonamentada en l'incompliment greu o reiterat de llurs deures, o per sentència dictada en causa penal o matrimonial. La privació no afecta l'obligació de fer tot el que calgui per a assistir els fills menors ni la de prestar-los aliments en el sentit més ampli.

2. L'autoritat judicial ha d'acordar, en benefici i interès dels fills, la recuperació de la titularitat de la potestat quan hagi cessat la causa que n'havia motivat la privació.
 
 

Capítol II. L'exercici de la potestat

Article 137. Exercici conjunt

1. El pare i la mare exerceixen conjuntament la potestat sobre els fills, o l'exerceix un d'ells amb el consentiment de l'altre. Tanmateix, qualsevol dels dos pot fer els actes que, d'acord amb l'ús social o les circumstàncies familiars, és normal que siguin fets per un de sol, o els actes que siguin de necessitat urgent.

2. En els actes d'administració ordinària i respecte a les terceres persones de bona fe, es presumeix que el pare actua amb el consentiment de la mare o la mare amb el consentiment del pare. En els actes d'administració extraordinària, és a dir, aquells que requereixen l'autorització judicial, d'acord amb l'article 151, el pare i la mare han d'actuar conjuntament.

3. La potestat és exercida exclusivament pel pare o per la mare en els casos d'impossibilitat, absència o incapacitat de l'altre progenitor o per qualsevol altra causa que impedeixi aquest exercici.

Article 138. Desacords

1. En cas de desacord ocasional, l'autoritat judicial, a instàncies del pare o de la mare i després d'haver-los escoltat tots dos i els fills majors de dotze anys i els de menys si tenen prou coneixement, pot atribuir totalment o parcialment l'exercici de la potestat al pare o a la mare separadament o distribuir-ne entre ells les funcions de manera temporal, fins a un termini màxim de dos anys, quan els desacords siguin reiterats o hi concorri qualsevol causa que dificulti greument l'exercici conjunt de la potestat.

2. Per acord del pare i de la mare, formalitzat en document públic, la intervenció judicial pot ésser substituïda per l'acord dels dos parents més pròxims del fill als quals fa referència l'article 149 del Codi de successions, formalitzat també en document públic. A aquests efectes, els germans del fill no poden intervenir com a parents més pròxims d'aquest. Si aquests parents no arribessin a l'acord, es pot instar la intervenció judicial, d'acord amb el que disposa l'apartat 1.

Article 139. Vida separada del pare i de la mare

1. Si el pare i la mare viuen separats, de comú acord formalitzat en escriptura pública, poden delegar de comú acord, formalitzat en escriptura pública, l'exercici de la potestat en aquell que convisqui amb els fills o acordar que aquest exercici correspongui a ambdós conjuntament o la distribució de funcions entre ells. En qualsevol moment, el pare o la mare, separadament, poden deixar sense efecte, mitjançant notificació notarial, tant aquella delegació com aquesta distribució.

2. En cas de desacord sobre l'exercici de la potestat, decideix l'autoritat judicial, escoltats el pare, la mare i els fills de dotze anys o més i els de menys si tenen prou coneixement.

3. En tot cas, les obligacions de guarda han d'ésser exercides per aquell dels dos, pare o mare, que en cada moment tingui el menor amb ell, bé perquè hi tingui assignada de fet o de dret la residència habitual, bé perquè el menor s'hi trobi en companyia a conseqüència del règim de comunicació i de relació que s'hagi establert.

4. Llevat que l'autoritat judicial ho disposi altrament, el pare o mare que exerceix la potestat necessita el consentiment exprés o tàcit de l'altre per a decidir el tipus d'ensenyament, per a variar el domicili del fill o filla menor de manera que l'aparti del seu entorn habitual i per a disposar el seu patrimoni més enllà del que calgui per a atendre les seves necessitats ordinàries. S'entén tàcitament conferit el consentiment un cop transcorregut el termini de trenta dies des de la notificació que es faci amb la finalitat d'obtenir-lo sense que el pare o mare que no exerceix la potestat no plantegi el desacord, conformement al que estableix l'article 138.

Article 140. Deure d'informació

Quan l'exercici de la potestat és atribuït al pare o a la mare o distribuït entre ells dos, aquell que el tingui atribuït ha d'informar l'altre immediatament que tingui lloc algun fet rellevant en la cura del fill o filla i del seu patrimoni i, amb caràcter general, almenys cada tres mesos.

Article 141. Consentiments generals

A fi de facilitar l'exercici de la potestat en els casos determinats per l'article 140, el pare i la mare poden conferir-se consentiments de caràcter general o especial en escriptura pública, revocables en tot moment també mitjançant notificació notarial, llevat que la llei o una resolució judicial ferma ho disposin altrament. Per a la validesa d'aquest consentiment, es requereix que tant la seva concessió com l'acceptació del cònjuge en qui es delega constin de manera fefaent.

Article 142. Pare i mare menors

1. El pare o la mare menors exerceixen la potestat sense necessitat de cap assistència en els casos següents :

a) Si estan casats amb una persona major d'edat, respecte als fills comuns.

b) Si estan emancipats i, en el cas que ho estiguin per haver contret matrimoni, si tenen almenys setze anys o estan casats amb una persona que gaudeixi de plena capacitat.

2. En els casos no determinats i en els exclosos per l'apartat 1, el pare o la mare menors necessiten, per a exercir la potestat, l'assistència del pare i de la mare respectius o d'aquell dels dos que tingui l'exercici de la potestat o, si aquests hi manquen, del tutor o curador.

3. En els casos de desacord entre les persones que han de donar l'assistència o entre aquestes i el menor titular de la potestat, i també en el cas d'impossibilitat de prestació de l'assistència, es requereix autorització judicial. Aquesta autorització pot ésser substituïda per l'acord dels dos parents del menor indicats per l'article 138.2, amb els requisits que s'hi estableixen.
 
 

Capítol III. El contingut de la potestat

Article 143. Deures del pare i de la mare

1. En virtut de la potestat, el pare i la mare han de tenir cura dels fills i tenen en relació amb ells els deures de convivència, d'aliments en el sentit més ampli, d'educació i de formació integral.

2. El pare i la mare, amb motiu suficient, poden decidir que els fills resideixin en un lloc diferent del domicili familiar.

3. El pare i la mare poden corregir els fills en potestat d'una manera proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte per la seva dignitat i sense imposar-li mai sancions humiliants ni que atemptin contra els seus drets. A aquest objecte, poden sol.licitar excepcionalment l'assistència i la intervenció dels poders públics.

Article 144. Deures del fill o filla

Els fills, mentre estan sota la potestat del pare i de la mare, han d'obeir-los, llevat que intentin imposar-los conductes indignes o delictives, i tots s'han de respectar mútuament.

Article 145. Administració dels béns

1. El pare i la mare que exerceixen la potestat han d'administrar els béns dels fills amb la diligència exigible a un bon administrador, segons la naturalesa i les característiques dels béns.

2. Pertanyen als fills els fruits i els rendiments dels seus béns i drets, i també els pertanyen els guanys de la seva pròpia activitat i els béns o els drets que en puguin derivar.

Article 146. Contribució a les despeses familiars

1. Els fills tenen el deure de contribuir equitativament a les despeses familiars, mentre convisquin amb la família, amb els ingressos que obtinguin de la seva activitat, amb el rendiment dels seus béns i drets i amb el seu treball en interès de la família. Per tant, el pare i la mare poden destinar els fruits dels béns i els drets que administren al manteniment de les despeses familiars en la part que equitativament correspongui.

2. Si hi ha béns i drets dels fills no administrats pel pare i la mare, la persona que els administra ha de lliurar a aquells, o a aquell dels dos que tingui l'exercici de la potestat, en la part que correspongui, els fruits i els rendiments dels béns i els drets afectats. Se n'exceptuen els fruits procedents de béns i drets atribuïts especialment a l'educació o la formació del fill o filla, que només s'han de lliurar en la part sobrera o, si el pare i la mare no disposen d'altres mitjans, en la part que, segons l'equitat, l'autoritat judicial determini.

Article 147. Exercici de l'administració

1. En l'exercici de l'administració dels béns i els drets dels fills, el pare i la mare estan dispensats de fer inventari i són responsables dels danys i els perjudicis produïts en els interessos administrats per dol o culpa pròpia.

2. El pare i la mare no tenen dret a remuneració per raó de l'administració, però sí a ésser rescabalats amb càrrec al patrimoni administrat, si el rescabalament no es pot obtenir d'altra manera, per les despeses suportades i els danys i perjudicis que els hagi causat aquella, si no són imputables a dol o culpa pròpia.

Article 148. Fi de l'administració

1. Al final de l'administració, el pare i la mare han de restituir el patrimoni administrat. Les despeses de restitució són a càrrec d'aquests.

2. El pare i la mare estan obligats a retre comptes al final de llur administració si el fill o filla i, si és el cas, el seu representant legal ho reclamen. En aquest cas, la rendició de comptes s'ha de fer en el termini de sis mesos, comptadors des de la data de la reclamació, termini que pot ésser prorrogat per l'autoritat judicial, amb justa causa, per un altre període de tres mesos com a màxim.

3. L'acció per a exigir el compliment de l'obligació a què fa referència l'apartat 2 prescriu al cap de dos anys.

Article 149. Béns exceptuats de l'administració

A més del cas d'administració judicial determinat per l'article 134.1, s'exceptuen de l'administració del pare i la mare els béns i els drets següents:

a) Els adquirits pel fill o filla per donació, herència o llegat quan el donant o causant ho hagi ordenat així de manera expressa, en el qual cas s'ha de complir estrictament la voluntat expressada sobre l'administració d'aquests béns i sobre la destinació de llurs fruits.

b) Els adquirits per títol successori, si el pare, la mare o tots dos han estat desheretats justament o n'han estat exclosos per causa d'indignitat.

c) Els adquirits pel fill o filla de més de setze anys amb la seva activitat que generi benefici, en relació amb els quals ha d'actuar com si fos emancipat.

Article 150. Administració especial

1. Els béns i els drets assenyalats per les lletres a i b de l'article 149 han d'ésser objecte d'una administració especial a càrrec de la persona designada pel donant o causant. Si no hi ha designació, han d'ésser administrats pel pare o la mare que no hagi estat exclòs, si és el cas, o, en darrer terme, per una persona designada per l'autoritat judicial a aquest efecte.

2. Els béns i els drets assenyalats per la lletra c de l'article 149 han d'ésser administrats pel fill o filla, que necessita l'assistència del pare i la mare en els supòsits determinats per l'article 159.

Article 151. Autorització judicial

1. El pare i la mare o, si és el cas, l'administrador especial, en relació amb els béns o els drets dels fills, necessiten autorització judicial per a:

a) Alienar o gravar béns immobles que no comportin l'adquisició simultània de l'immoble gravat per un preu en la fixació del qual es tingui en compte l'existència del gravamen, o subrogar-se en un gravamen preexistent, alienar o gravar embarcacions i aeronaus inscriptibles, establiments mercantils o industrials o elements essencials d'aquests; drets de propietat intel.lectual i industrial, patents o marques, béns mobles de valor extraordinari i objectes d'art o preciosos, i també alienar o renunciar drets reals sobre els béns esmentats, amb l'excepció de les redempcions de censos.

b) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials. No cal l'autorització, però, per a alienar, almenys pel preu de cotització, les accions cotitzades en borsa ni per a alienar els drets de subscripció preferent.

c) Renunciar crèdits.

d) Renunciar donacions, herències o llegats; acceptar llegats i donacions modals o oneroses, i acceptar herències sense benefici d'inventari.

e) Donar diners i prendre'ls amb interès o altres obligacions accessòries.

f) Atorgar arrendaments sobre béns immobles per un termini superior a quinze anys.

g) Avalar o prestar fiança o constituir drets de garantia d'obligacions alienes.

h) Constituir o adquirir la condició de soci o sòcia en societats que no limitin la responsabilitat de les persones que en formin part.

i) Transigir en qüestions relacionades amb els béns o els drets indicats en aquest apartat o sotmetre aquestes qüestions a arbitratge.

2. L'autorització judicial es concedeix en interès dels fills en cas d'utilitat o necessitat justificades degudament i amb l'audiència prèvia del ministeri fiscal.

3. L'autorització judicial es pot donar per a una pluralitat d'actes de la mateixa naturalesa o referents al mateix negoci o societat, encara que siguin futurs, quan sigui convenient per als interessos dels fills, ateses les característiques dels dits actes, els quals cal especificar amb les circumstàncies fonamentals. En cap cas aquesta autorització no pot ésser genèrica.

Article 152. Denegació de la renúncia d'adquisicions gratuïtes

La denegació de l'autorització judicial per a les renúncies de la lletra d de l'article 151 comporta l'acceptació de la transmissió. Si es tracta d'una herència, s'entén sempre acceptada a benefici d'inventari.

Article 153. Autoritzacions alternatives

1. No cal autorització judicial en relació amb els béns i els drets adquirits per donació o a títol successori si el donant o el causant l'han exclosa expressament.

2. L'autorització judicial pot ésser substituïda pel consentiment de l'acte, manifestat en escriptura pública:

a) Del fill o la filla, si té almenys setze anys.

b) Dels dos parents més pròxims del fill o filla, en la forma establerta per l'article 138.2.

Article 154. Manca d'autorització

Els actes determinats per l'article 151.1 són anul.lables si s'han fet sense l'autorització judicial o sense els requisits exigits per l'article 153. L'acció per a impugnar-los caduca als quatre anys d'haver accedit els fills a la majoritat.

Article 155. Representació legal

1. El pare i la mare titulars de la potestat sobre els fills menors no emancipats són els representants legals d'aquests.

2. S'exceptuen de la representació legal atribuïda al pare i a la mare:

a) Els actes relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis que els regulin ho disposin altrament.

b) Els actes que, de conformitat amb les lleis i segons l'edat i la capacitat natural, pugui fer el fill o filla per si mateix.

c) Els actes en els quals hi hagi un conflicte d'interessos entre el pare o la mare o el dels dos que exerceixi la potestat i els fills.

d) Els actes relatius als béns exclosos de l'administració del pare o de la mare.

Article 156. Prestació personal

Per a qualsevol acte que impliqui alguna prestació personal dels fills, es requereix el seu consentiment si tenen dotze anys o més, o si, tenint-ne menys de dotze, tenen prou coneixement.

Article 157. Contraposició d'interessos

Si en algun assumpte hi ha contraposició d'interessos entre els fills i el pare o la mare, quan la potestat és exercida per ambdós, el fill o filla és representat per aquell del pare o la mare amb el qual no tingui contraposició d'interessos. Quan la contraposició és amb el pare i la mare conjuntament o amb el que exerceix la potestat, s'ha de nomenar el defensor judicial que estableix el títol VII.
 
 

Capítol IV. L'extinció de la potestat i els efectes de l'emancipació

Article 158. Causes d'extinció

Sens perjudici del que estableix l'article 136, la potestat del pare i de la mare s'extingeix per:

a) La mort o la declaració de mort del pare i de la mare o del fill o filla.

b) L'adopció del fill o filla, llevat que ho siguin del cònjuge o de la persona de sexe diferent amb qui l'adoptant conviu maritalment de forma estable.

c) L'emancipació o la majoritat dels fills.

d) La declaració d'absència del pare, de la mare o dels fills.

Article 159. Actuació del fill o filla emancipat

1. Els fills emancipats poden actuar, en relació amb la seva persona i els seus béns i drets, com si fossin majors d'edat, però necessiten que el pare i la mare o, si tots dos manquen o estan impedits per a exercir l'assistència que la llei determina, el curador o, si és casat amb una persona major d'edat, el cònjuge, complementin la seva capacitat en els actes següents:

a) Els actes determinats per l'article 150.2.

b) L'acceptació del càrrec d'administrador en qualsevol mena de societats.

c) Els actes que excedeixin l'administració ordinària pel que fa als béns adquirits pel fill o filla de més de setze anys amb la seva activitat que generi benefici.

2. La complementació de capacitat no es pot concedir de manera general, però es pot donar per a una pluralitat d'actes de la mateixa naturalesa o els referits al mateix negoci, activitat o societat, encara que siguin futurs, quan sigui convenient ateses les característiques dels dits actes, les circumstàncies fonamentals dels quals, però, cal especificar.

3. En els casos de desacord o d'impossibilitat, la complementació de capacitat ha d'ésser substituïda per l'autoritat judicial o per acord de les persones indicades per l'article 138.2, amb els requisits que aquest exigeix.
 

Capítol V. La pròrroga i la rehabilitació de la potestat

Article 160. Pròrroga

La declaració judicial d'incapacitat dels fills menors no emancipats comporta la pròrroga de la potestat del pare i de la mare quan arriben a la majoria d'edat, en els termes que resultin d'aquella declaració.

Article 161. Rehabilitació

La declaració judicial d'incapacitat dels fills majors d'edat o emancipats, si no hi ha designació de tutor per ells mateixos, d'acord amb el que estableix l'article 172, o bé si no correspon la constitució de la tutela a favor del cònjuge o de la persona de sexe diferent amb qui conviu en relació estable de parella, o dels descendents i viuen encara el pare o la mare que eren els titulars de la potestat, comporta la rehabilitació d'aquesta potestat, que s'ha d'exercir, d'acord amb les excepcions que pugui establir la resolució judicial, com si es tractés d'un menor.

Article 162. Constitució de la tutela o de la curatela

L'autoritat judicial, no obstant el que disposen els articles 160 i 161, atesa l'edat i la situació personal i social del pare i de la mare, el grau de deficiència del fill o filla incapaç i les seves relacions personals, pot no acordar la pròrroga o la rehabilitació de la potestat i ordenar la constitució de la tutela o de la curatela.

Article 163. Extinció

1. La potestat prorrogada o rehabilitada del pare i la mare s'extingeix per:

a) Les causes establertes per les lletres a, b i d de l'article 158.

b) La declaració judicial de cessació de la incapacitat del fill o filla.

c) La constitució posterior de la tutela a favor del cònjuge o de la persona de sexe diferent amb qui es conviu en relació estable de parella o dels descendents.

d) El matrimoni de l'incapaç amb persona major d'edat capaç.

e) La sol.licitud dels qui exerceixin la potestat prorrogada, aprovada judicialment, si la situació personal i social d'aquests i el grau de deficiència del fill o filla incapaç impedeixen l'adequat compliment de la seva funció.

2. Si en cessar la potestat prorrogada o rehabilitada subsisteix la incapacitació, s'ha de constituir la tutela o la curatela.
 
 

Capítol VI. El desemparament

Article 164. Desemparament i assumpció de funcions tutelars

1. La resolució de desemparament de la persona menor que es troba en una situació de fet en la qual li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat, comporta l'assumpció automàtica per l'entitat pública de les funcions tutelars sobre el menor, mentre no sigui reintegrat a qui en tingui la potestat o la tutela, no es procedeixi a la constitució d'una tutela per les regles ordinàries o el menor no sigui adoptat, no s'emancipi o no arribi a la majoria d'edat.

2. L'assumpció de les funcions tutelars implica la suspensió de la potestat o de la tutela ordinària durant el temps d'aplicació de la mesura.

Article 165. La guarda

Si el desemparament es deu a força major de caràcter transitori, l'entitat pública exerceix només la guarda mentre es mantingui la situació.

Article 166. Mesures de protecció

L'entitat pública ha de prendre les mesures necessàries per a assolir la protecció efectiva dels menors desemparats, d'acord amb els principis i el procediment establerts per la legislació sobre protecció de menors, amb aplicació de les normes del títol VII en allò que no s'oposi al règim propi de l'entitat pública.

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda