Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Projecte de Llei del Codi de Família

Anterior Amunt Següent

Títol IV. La filiació

 Capítol I. La determinació de la filiació

Secció primera. Disposicions generals

Article 87. Determinació de la filiació

1. La filiació pot tenir lloc per naturalesa o per adopció.

2. La filiació per naturalesa, en relació amb la mare, resulta del naixement. En relació amb el pare, s'estableix pel matrimoni amb la mare, pel reconeixement, per l'expedient registral o per sentència.

Article 88. Període legal de la concepció

1. El període legal de la concepció comprèn els primers cent vint dies del període de gestació, que es presumeix de tres-cents dies.

2. En el cas que proves concloents demostrin que la gestació ha durat més de tres-cents dies, el període legal comprèn els primers cent vint dies del temps real de gestació.
 

Secció segona. La filiació matrimonial

Article 89. Paternitat matrimonial

1. Es tenen per fills del marit els nascuts després de la celebració del matrimoni i dins els tres-cents dies següents a la separació dels cònjuges, sigui judicial o de fet, o a la declaració de nul.litat o a la dissolució del matrimoni.

2. Els fills nascuts després dels tres-cents dies següents a la separació judicial o de fet dels cònjuges tenen la condició de matrimonials si es prova que han nascut a conseqüència de les relacions sexuals entre els cònjuges. La mateixa regla s'aplica en el cas de nul.litat o de divorci si es prova que les relacions han tingut lloc abans de la dissolució del matrimoni.

3. Si en el període a què es refereix l'apartat 2, de tres-cents dies posteriors a la dissolució per nul.litat o divorci, hi ha hagut un nou matrimoni de la mare, decau aquesta presumpció en favor de l'establerta per l'article 90.

Article 90. Concepció abans del matrimoni

1. Si el fill o filla neix dins els cent vuitanta dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot deixar sense efecte la determinació establerta per l'article 89 declarant que en desconeix la paternitat. Aquesta declaració, que ha d'ésser autèntica, ha de tenir entrada en el Registre Civil en el termini dels sis mesos següents al naixement.

2. El desconeixement no és eficaç si:

a) El marit ha conegut l'embaràs abans de contreure matrimoni, tret que la declaració a què fa referència l'apartat 1 s'hagués fet amb el consentiment de la muller.

b) El marit ha admès la paternitat de qualsevol forma.

c) La mare demostra l'existència de relacions sexuals amb el marit durant el període legal de la concepció.

Article 91. Naixement abans del matrimoni

1. Els fills comuns nascuts abans del matrimoni del pare i de la mare tenen, des de la data de la celebració d'aquest, la condició de matrimonials, sempre que la filiació quedi determinada legalment.

2. La impugnació d'aquesta filiació es regeix per les regles de la filiació no matrimonial.

Article 92. La fecundació assistida de la muller

1. Els fills nascuts a conseqüència de la fecundació assistida de la muller, practicada amb el consentiment exprés del marit formalitzat en escriptura pública, es consideren fills matrimonials del marit.

2. En la fecundació assistida practicada després de la mort del marit amb gàmetes d'aquest, el nascut es té per fill seu, sempre que hi concorrin les condicions següents:

a) Que consti fefaentment la voluntat expressa del marit per a la fecundació assistida després de la mort.

b) Que es limiti a un sol cas, comprès el part múltiple.

c) Que el procés de fecundació s'iniciï en el termini màxim de dos-cents setanta dies després de la mort del marit. Aquest termini pot ésser prorrogat per l'autoritat judicial, per una causa justa i per un temps màxim de noranta dies.
 

Secció tercera. La filiació no matrimonial

Article 93. Establiment

1. La filiació no matrimonial es pot establir per:

a) Reconeixement fet en testament, en escriptura pública o davant la persona encarregada del Registre Civil.

b) Resolució dictada en un expedient tramitat d'acord amb la legislació del Registre Civil.

c) Sentència ferma en un procediment civil o penal.

d) Pel que fa a la mare, també per l'informe mèdic o el document que exigeixi la legislació del Registre Civil per a la inscripció.

2. En el reconeixement fet en testament, escriptura pública o davant la persona encarregada del Registre Civil no es pot manifestar la identitat de l'altre progenitor, si no és que ja ha estat determinada legalment.

Article 94. Presumpcions de paternitat

1. Es presumeix que és pare del fill o filla no matrimonial:

a) L'home amb el qual la mare ha conviscut en el període legal de la concepció.

b) L'home amb el qual la mare ha mantingut relacions sexuals en el període de la concepció.

c) L'home que ha reconegut la paternitat tàcitament o de forma diferent de la indicada en l'article 93.

2. Les presumpcions a què fa referència l'apartat 1 poden ésser destruïdes mitjançant tota classe de proves en el judici corresponent.

Article 95. Capacitat per al reconeixement

1. Tenen capacitat per al reconeixement de la paternitat els majors de catorze anys i, per al de la maternitat, la mare des que acrediti el fet del part, sigui quina en sigui l'edat.

2. Per a la validesa del reconeixement fet per persones menors no emancipades o persones incapacitades, cal l'aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal.

Article 96. Requisits del reconeixement

1. Per a l'eficàcia del reconeixement d'un fill o filla no matrimonial major d'edat o menor emancipat, cal el seu consentiment exprés o tàcit.

2. El pare i la mare poden reclamar que es declari judicialment la paternitat o la maternitat no matrimonials encara que el fill o filla hagi denegat el consentiment a què es refereix l'apartat 1. La sentència que l'admeti ha de determinar la filiació sense cap altre efecte, llevat que quedi provada la raó que justifiqui el retard en el reconeixement.

3. Per a l'eficàcia del reconeixement d'un menor o d'una persona incapacitada que no es faci en el termini establert per a la inscripció del naixement, cal l'aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal i, si és conegut, de l'altre progenitor. La denegació de l'aprovació judicial no impedeix la reclamació de la filiació segons les regles de l'apartat 2 i té el mateix abast.

4. Les regles dels apartats 1, 2 i 3 s'apliquen en el cas del reconeixement d'un fill o filla no matrimonial ja mort i en relació amb la seva descendència de grau més pròxim que ja visquessin en el moment de la seva mort.

Article 97. La fecundació assistida de la dona

1. Els fills nascuts a conseqüència de la fecundació assistida de la mare es consideren fills de l'home que l'ha consentida prèviament en document públic.

2. En la fecundació assistida després de la mort de l'home que convivia amb la mare, el nascut es considera fill d'aquest sempre que hi concorrin les condicions establertes per l'article 92. 2, en allò que hi sigui aplicable.
 
 

Capítol II. Les accions de filiació

Secció primera. Regles comunes

Article 98. Mitjans de prova

1. En els processos de filiació s'admeten tota classe de proves, llevat del que disposa l'article 111.2, en matèria de fecundació assistida de la dona.

Article 99. Persones que intervenen en el procés

1. En tot procés de filiació han d'ésser demandades les persones la paternitat, la maternitat o la filiació de les quals sigui reclamada o estiguin legalment determinada.

2. En cas que el demandat hagi mort, l'acció s'ha de dirigir contra els seus hereus, i s'ha de notificar als hereus de les persones indicades en l'apartat 1.

Article 100. Mesures cautelars en el judici de filiació

Mentre dura el procediment de reclamació o d'impugnació de la filiació, l'autoritat judicial pot adoptar les mesures de protecció convenients sobre la persona i els béns del fill o filla menor o incapacitat i, fins i tot en cas de reclamació, pot acordar aliments provisionals a favor del fill o filla.

Article 101. L'excepció de relacions sexuals amb altres persones

1. La prova de les relacions sexuals de la mare amb un home diferent del demandat durant el període legal de concepció no és motiu suficient per a destruir-ne la presumpció de paternitat.

2. En el supòsit de l'apartat 1, s'ha de declarar pare aquell la paternitat del qual resulti més versemblant en el procés corresponent. Tanmateix, si la probabilitat de paternitat entre els possibles pares és semblant, no se'n pot declarar la paternitat de cap.

Article 102. Filiació contradictòria

1. La determinació de la filiació no té cap mena d'efectes mentre n'hi ha una altra de contradictòria.

2. No es pot reclamar una filiació que en contradigui una altra que hagi estat determinada per sentència ferma.
 
 

Secció segona. La reclamació de la filiació

Article 103. Filiació matrimonial

1. El pare, la mare, els fills, per si mateixos o mitjançant els seus representants legals, si és el cas, poden exercir l'acció de reclamació de la filiació matrimonial durant tota la seva vida.

2. L'acció pot ésser exercida o continuada pels fills o pels seus descendents o hereus, dins el temps que resti per a completar el termini de dos anys comptadors des del descobriment de les proves en les quals s'ha de fonamentar la reclamació.

3. Si a la mort del fill o filla no han transcorregut quatre anys des de la seva majoria d'edat o de la recuperació de la plena capacitat, l'acció pot exercir-se o continuar dins el temps que resti per a completar aquest termini, si és superior a l'establert per l'apartat 2, de dos anys.

Article 104. Filiació no matrimonial

1. Els fills o els seus representants legals, si és el cas, poden exercir l'acció de reclamació de la filiació no matrimonial durant tota la seva vida i, en els supòsits dels apartats 2 i 3 de l'article 103, poden exercir o continuar l'acció els seus fills o descendents i els seus hereus, dins el temps que resti per a completar els terminis esmentats.

2. El pare i la mare poden exercir, durant tota la seva vida, l'acció de reclamació de paternitat o maternitat no matrimonial, en nom i interès propi, si el seu reconeixement no ha estat eficaç per manca de consentiment dels fills o d'aprovació judicial.

Article 105. Acumulació de pretensions

L'exercici de l'acció de reclamació de filiació permet l'acumulació de l'acció d'impugnació de la filiació contradictòria. En tot cas, és preeminent el règim jurídic de l'acció de reclamació.
 
 

Secció tercera. La impugnació de la filiació

Article 106. Impugnació pel pare de la paternitat matrimonial

1. El marit pot exercir l'acció d'impugnació de la paternitat matrimonial en el termini de dos anys comptadors des de la data en què conegui el naixement del fill o filla o del descobriment de les proves en les quals fonamenta la impugnació.

2. L'acció d'impugnació es transmet als fills o descendents i als seus hereus si el marit mor després d'haver interposat l'acció o abans que fineixin els terminis establerts per l'apartat 1. En aquests casos, l'acció pot ésser exercida per qualsevol dels legitimats, dins el temps que resti per a completar els esmentats terminis.

3. Si el marit mor sense tenir coneixement del naixement o de les proves en què ha de fonamentar l'acció, els dos anys es compten des de la data en què el conegui la persona legitimada per a impugnar.

Article 107. Impugnació per la mare de la paternitat matrimonial

La mare, en nom propi o en interès i representació del fill o filla, si és menor o incapaç, pot impugnar la paternitat matrimonial durant els dos anys comptadors des de la data del naixement d'aquells o del descobriment de les proves en les quals es fonamenta la impugnació.

Article 108. Impugnació pel fill o filla

El fill o filla pot exercir l'acció d'impugnació de la paternitat matrimonial dins els dos anys següents a la majoritat, a la recuperació de la plena capacitat o al descobriment de les proves en què fonamenti la impugnació.

Article 109. Impugnació de la filiació no matrimonial

1. L'acció d'impugnació de la paternitat no matrimonial pot ésser exercida pels qui en resultin afectats en el termini de dos anys comptadors des de l'establiment de la filiació que s'impugna o, si escau, des del moment en què es conegui aquest establiment o de l'aparició de noves proves contràries a la paternitat.

2. En el cas del fill o filla, l'acció caduca als dos anys comptadors des de la majoria d'edat o des de la recuperació de la plena capacitat o de l'aparició de les proves abans esmentades. Durant la minoria d'edat o incapacitat del fill o filla, pot exercir l'acció la mare, d'acord amb el que estableixen els articles 107 i 108.

Article 110. Reconeixement viciat

L'acció d'impugnació del reconeixement fet amb error, violència o intimidació correspon a qui l'ha atorgat. L'acció caduca al cap de dos anys, des que cessa el vici del consentiment, i pot ésser continuada pels fills, els descendents i els hereus de l'atorgant o exercida per aquests, si aquell mor abans de transcórrer els dos anys, durant el termini que resti. S'apliquen les regles generals als casos d'invalidesa per defectes de forma o de capacitat o de nul.litat del reconeixement.

Article 111. La prova en la impugnació

1. Perquè prosperi qualsevol acció d'impugnació de la paternitat matrimonial i no matrimonial, s'ha de provar de forma concloent que el presumpte pare no és progenitor de la persona la filiació de la qual s'impugna.

2. No s'admet la impugnació que només es basi en la fecundació assistida de la mare, si s'ha practicat d'acord amb els articles 97 i 92, i, per tant, encara que el pare no sigui el progenitor biològic de la persona la filiació de la qual s'impugna.

Article 112. Impugnació de la maternitat

Els fills, per si mateixos o mitjançant llurs representants legals, durant tota la seva vida, poden exercir l'acció d'impugnació de la maternitat, si proven la suposició de part o que no és certa la identitat del fill o filla. També poden exercir-la la mare i les altres persones afectades en el termini de dos anys des del naixement o des del coneixement de les proves que fonamentin la impugnació.
 
 

Capítol III. Els efectes de la filiació

Article 113. Efectes de la filiació

1. Tota filiació produeix els mateixos efectes civils, sens perjudici dels efectes específics de la filiació adoptiva, en matèria de cognoms i entre la persona adoptada i els familiars ascendents i col.laterals del pare i de la mare adoptius en els termes que estableix la legislació civil de Catalunya.

2. La filiació determina la potestat del pare i de la mare, els cognoms, els aliments, en el seu sentit més ampli, i els drets successoris i qualsevol altre expressament assenyalat a les lleis. Els fills, en arribar a la majoria d'edat, o en ésser emancipats, poden alterar l'ordre de llurs cognoms.

Article 114. Eficàcia limitada

1. Els efectes de la declaració de filiació es limiten a la mera determinació d'aquest estat, a petició dels fills majors d'edat o emancipats o del seu representant legal si:

a) El progenitor ha estat condemnat per sentència ferma en procediment penal per causa de les relacions que han donat lloc a la filiació.

b) La filiació ha estat declarada judicialment amb l'oposició del progenitor.

c) El reconeixement s'ha fet amb mala fe o amb abús de dret.

2. La determinació de la filiació en els casos especificats per l'apartat 1 no produeix cap efecte civil a favor del progenitor, el qual resta sempre obligat a vetllar pel fill o filla i a procurar-li aliments.

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda