Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 7/1991

Amunt Següent

Llei 7/1991, de 27 d'abril, de filiacions

(DOGC núm. 1441, de 10-05-1991)

viñeta Preàmbul  
viñeta Capítol I. Determinació de la filiació  Art. 1 a 9
viñeta Capítol II. Accions relatives a la filiació Art. 10 a 18
viñeta Capítol III. Efectes de la filiació Art. 19 a 21
viñeta Disposicions transitòries  
viñeta Disposició derogatòria  

(Correcció d'errades en el DOGC núm. 1454, de 12-VI-1991)

Aquesta llei ha quedat substituïda pel Codi de família

El President de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

La filiació, atesa la regulació que en fan el dret civil català històric, d'una banda, diferent de la que en fa el dret castellà, i el Codi Civil, d'altra banda, i atès que té pendents de resoldre qüestions importants, mereix i exigeix un desenvolupament legislatiu que li doni dins l'ordenament jurídic català una regulació autònoma i autosuficient que avui no té.

La filiació no es pot conformar amb els dos articles que li dedica la Compilació del Dret Civil de Catalunya, que en alguns casos la fa dependent del Codi Civil, bé que d'una manera menys traumàtica i problemàtica que abans del 1981, però que continua creant problemes importants d'integració.

D'altra banda, la reforma, l'any 1984, dels articles 4 i 5 de la Compilació, que s'encaminava primordialment a la constitucionalització del text, no resolgué alguns dels problemes que plantejaven aquells preceptes.

Una regulació autònoma i actualitzada de la filiació en el dret català s'ha de basar en els principis rectors següents:

a) S'ha de considerar com a principi general i informador d'aquesta regulació el principi de la lliure investigació de la paternitat i la maternitat, amb tota classe de proves, el qual és ben conegut i reconegut històricament en tot el dret català, des de l'edat mitjana fins a la mateixa Compilació del 1960. És a dir, l'anomenat principi de veracitat o d'adequació de la paternitat i de la maternitat jurídico-formal a la biològica, en la mesura que sigui possible. Així ho va reconèixer, d'altra banda, el Segon Congrés Jurídic Català en les conclusions de la segona ponència, que han d'ésser preses en consideració com a reflexió i opinió dels juristes catalans.

b) Un altre principi fonamental en el nou règim de la filiació ha d'ésser el del favor filii, sense discriminació segons que es tracti d'un fill dins del matrimoni o fora d'aquest. Aquest mateix principi informa les exigències de les lleis més modernes de modificació de la filiació. Així ho han recollit el Codi Civil espanyol, els codis més recents de quasi tots els països del nostre entorn cultural i els informes d'organismes internacionals pel que fa a progressos en ciències biomèdiques.

c) En la mateixa línia de no-discriminació entre la filiació matrimonial i la no matrimonial i en coherència amb el principi del favor filii, s'estableix un règim de determinació de la paternitat paral·lel entre l'una i l'altra, sense cap més diferència que la previsible, en consideració a la diferent realitat que les separa: en la filiació matrimonial, la paternitat es determina legalment pel joc d'una presumpció legal que es basa en la cohabitació sexual dels cònjuges; en la filiació no matrimonial, la paternitat es pot determinar, i s'ha de fer així, segons el mateix esquema funcional d'una presumpció legal en el cas que sigui impugnada la paternitat no matrimonial, partint de la relació sexual provada. Igual que en els ordenaments més tècnics -en els codis alemany, suís, austríac i grec-, es trasllada a l'home, com en la filiació matrimonial, la càrrega de la prova de la seva no-paternitat -de nou el favor filii-, cosa que ara no és difícil, gràcies a les proves biològiques, avui plenament solvents i eficaces.

d) Tenint en compte l'actual moment social, científic i jurídic, sembla oportú, i fins i tot necessari, regular en aquest nou règim jurídic no tan sols la filiació per naturalesa, sinó la filiació que deriva de les tècniques modernes de procreació assistida. Cal que el nostre dret defineixi i decideixi qui són el pare i la mare dels qui neixen per mitjà d'aquestes tècniques.

En regular aquesta qüestió, s'han tingut en compte les conclusions de la Comissió de Treball per a l'Estudi de les Tècniques de Fecundació Artificial en la Reproducció Humana i Protecció Jurídica de les Filiacions, promoguda per la Generalitat.

Com a arguments complementaris que justifiquen la conveniència d'aquesta regulació conjunta o unitària cal fer constar que:

a) No hi ha d'haver discriminació per raó de naixement. En principi tot menor ha de tenir pare i mare, la qual cosa exigeix d'establir mecanismes legals de determinació de la filiació també per a qui hagi estat engendrat per mitjà d'aquestes tècniques de fecundació assistida.

b) La filiació és una categoria jurídica de caràcter substantiu que s'ha de tractar en una llei civil i no pas en normes de tipus administrativo-sanitari.

c) Tenint en compte que la diferència més important entre la procreació natural i l'assistida es troba en el fet mateix que sigui natural o assistida, no hi ha cap violència ni una dificultat especial en una regulació unitària que assimili la fecundació artificial, amb el consentiment de l'home, a una relació sexual natural.

d) En una regulació civil com ho és aquesta no cal prendre partit en les opcions de política jurídica relatives a les tècniques de procreació assistida i a les persones que hi intervenen, sinó que es tracta de determinar la filiació de l'ésser ja nascut mitjançant aquest procediment, és a dir, qui haurà d'assumir la funció jurídico-social i les responsabilitats de pare o mare, tenint sempre present l'interès del fill.

e) Sembla oportú de regular també les qüestions de filiació per al cas dels naixements a conseqüència de fecundació assistida post mortem, ja que, sense ignorar els delicats problemes d'índole ètica i de política jurídica que la dita inseminació planteja, es poden presentar, i en la realitat es donen, aquests naixements. Convé que el dret digui qui són el pare i la mare dels nascuts a conseqüència de fecundació assistida post mortem, per evitar els problemes suplementaris que crearia la no-regulació d'aquesta qüestió. D'altra banda, sens perjudici de les mesures de prevenció o limitació que calgui prendre, quan escaigui, en la regulació administrativo-sanitària de les tècniques de procreació assistida, en una llei civil sobre la filiació es pot abordar el règim de la procreació assistida, i cal fer-ho, fins i tot en els supòsits de fecundació assistida post mortem, amb els requisits mínims que el legislador cregui exigibles per a prendre-la en consideració, la qual cosa pot contribuir a controlar-ne la pràctica i a reconduir-la a unes condicions acceptables.

CAPÍTOL 1

Determinació de la filiació

Article 1

-1 Es presumeixen fills del marit els nascuts després de la celebració del matrimoni i abans dels tres-cents dies següents a la dissolució d'aquest o a la separació efectiva, sigui legal o de fet, dels cònjuges i també els nascuts després d'aquests tres-cents dies respecte als quals es pugui provar complidament, mitjançant tota classe de proves, que han nascut de relacions conjugals.

-2 També es presumeixen fills del marit els nascuts per virtut de la fecundació assistida de l'esposa amb el consentiment exprés del marit, formalitzat en un document públic.

Article 2

-1 La presumpció de paternitat matrimonial pot ésser impugnada, i cedeix davant la prova complida i concloent que el marit no pot ésser pare del fill la filiació del qual s'impugna. Per a aquesta impugnació han d'ésser admeses tota classe de proves. No es pot admetre la impugnació basada només en la fecundació assistida de l'esposa, si s'ha fet amb el consentiment exprés del marit, formalitzat en un document públic, tant si el dit consentiment s'ha prestat per a la inseminació amb material reproductor del marit com si s'ha prestat per a la inseminació amb material reproductor d'un altre donant.

-2 Si el fill neix dins els cent vuitanta dies següents a la celebració del matrimoni, el marit pot destruir la damunt dita presumpció declarant que desconeix la seva paternitat. Aquesta declaració ha de tenir accés al Registre Civil en el termini dels sis mesos següents al naixement. El desconeixement no és eficaç en els casos següents:

a) Si el marit ha conegut l'embaràs abans de contraure matrimoni.

b) Si el marit ha reconegut la paternitat en qualsevol forma.

c) Si la mare demostra l'existència de relacions sexuals amb el marit durant el període legal de la concepció.

Article 3

-1 Els fills nascuts abans del matrimoni dels pares tenen, des de la data de celebració d'aquest, la condició de matrimonials amb caràcter general, sempre que la filiació quedi determinada legalment.

-2 Si la filiació ha estat determinada per via de reconeixement formal, la impugnació s'ha de regir per les regles de la filiació no matrimonial.

Article 4

-1 La filiació no matrimonial es pot establir:

a) Per reconeixement en testament, en document públic o davant l'encarregat del Registre Civil. El consentiment de l'home per a la fecundació assistida de la dona-mare del nadó, formalitzat en un document públic, és equivalent al reconeixement de la filiació i és apte per a la inscripció de la filiació en el Registre Civil.

b) Per resolució dictada en un expedient tramitat d'acord amb la legislació del Registre Civil.

c) Per sentència ferma en un procediment civil o penal.

-2 En el reconeixement en testament, document públic o davant l'encarregat del Registre Civil, no es pot manifestar la identitat de l'altre progenitor si no és que ja ha estat determinada legalment.

Article 5

-1 Es presumeix que és pare del fill no matrimonial l'home que ha mantingut relacions sexuals amb la mare en el període legal de concepció, entès aquest període com els primers cent vint dies dels tres-cents que precedeixen el naixement del fill. En el cas que proves biològiques concloents demostrin que una gestació ha durat més de tres-cents dies, el període legal comprèn els primers cent vint dies del temps real de gestació.

-2 Són equiparables a la cohabitació sexual el reconeixement aformal o tàcit i la fecundació assistida de la dona feta amb el consentiment de l'home, formalitzat en un document públic.

Article 6

-1 Tenen capacitat per al reconeixement de la paternitat els majors de catorze anys. En el cas de la maternitat, sempre que s'acrediti el fet del part.

-2 En tot cas, el reconeixement fet per persones menors d'edat o incapacitades requereix, perquè sigui vàlid, l'aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal.

Article 7

-1 El reconeixement d'un fill no matrimonial major d'edat no produeix efectes sense el consentiment, exprés o tàcit, d'aquest. La denegació d'aquest consentiment per part del fill no impedeix l'exercici pel pare o per la mare de l'acció de reclamació de la paternitat o la maternitat no matrimonials, sens perjudici que, un cop demostrada, l'acció no tingui cap altre efecte civil que la mera determinació de la filiació, llevat que quedi justificada la raó de la tardança en el reconeixement.

-2 Per a l'eficàcia del reconeixement d'un menor d'edat o incapacitat que no es faci en el termini establert per a la inscripció del naixement o en testament es requereix l'aprovació judicial, amb audiència del ministeri fiscal i, si és conegut, de l'altre progenitor. La denegació d'aprovació judicial que no estigui basada en la no-paternitat o la no-maternitat no impedeix l'acció de reclamació de filiació a què es refereix l'apartat 1 i amb el mateix abast.

Article 8

Si dins els tres-cents dies precedents al naixement del fill s'ha interromput o s'ha complert un altre embaràs, els dies transcorreguts fins al part o la interrupció de l'embaràs no es poden tenir en compte per a determinar el període legal de concepció.

Article 9

En els casos de naixement a conseqüència de fecundació assistida post mortem, el nascut és considerat fill del marit de la mare o del qui convivia amb ella, sempre que hi concorrin les condicions següents:

a) Que consti fefaentment la voluntat expressa d'ambdós per a la fecundació assistida post mortem, amb gàmetes propis de cadascun d'ells.

b) Que es limiti a un sol cas, comprès el part múltiple.

c) Que el procés de fecundació s'iniciï en el termini màxim de nou mesos després de la mort del marit o d'aquell amb qui la mare convivia. Aquest termini pot ésser prorrogat pel jutge, per causa justa, per un temps màxim de tres mesos.

CAPÍTOL 2

Accions relatives a la filiació

Article 10

-1 Poden exercir l'acció de reclamació de la filiació matrimonial el pare, la mare i el fill. Aquesta acció és imprescriptible.

-2 Si el fill mor abans que hagin transcorregut quatre anys des de l'obtenció de la plena capacitat o durant l'any següent al descobriment de les proves en les quals ha de fonamentar la reclamació, l'acció pot ésser exercida o continuada pels seus fills o descendents i pels seus hereus, dins el temps que resti per a completar els dits terminis.

Article 11

-1 L'acció de reclamació de la filiació no matrimonial pot ésser exercida pel fill durant tota la seva vida. Si mor abans que hagin transcorregut quatre anys des de l'obtenció de la plena capacitat o durant l'any següent al descobriment de les proves en què ha de fonamentar la reclamació, l'acció pot ésser exercida o continuada pels seus fills o descendents i pels seus hereus dins el temps que falti per a completar els esmentats terminis.

-2 Durant la minoritat o la incapacitat del fill, l'acció de reclamació de la filiació no matrimonial pot ésser exercida pel seu representant legal.

-3 El pare i la mare estan legitimats per a qualsevol acció de reclamació de paternitat o maternitat no matrimonial, en nom i interès propi, en els casos en què el seu reconeixement no hagi resultat eficaç per defecte de consentiment del fill o de l'aprovació judicial.

Article 12

-1 L'acció d'impugnació de la paternitat matrimonial pot ésser exercida pel marit en el termini d'un any a comptar de la data en què conegui el naixement del fill, i es transmet als seus fills o descendents i als seus hereus si mor després d'haver interposat l'acció o abans que fineixi el termini. En aquest darrer cas, l'acció pot ésser exercida per qualsevol dels legitimats, dins el temps que resti per a completar el dit termini; si el marit mor sense tenir coneixement del naixement, l'any es compta des de la data en què el conegui la persona legitimada per a impugnar.

-2 La mare, en nom propi i en nom del fill, si és menor d'edat o incapaç i es troba sota la seva guarda i custòdia, pot impugnar la presumpta paternitat en el cas que s'hagi suspès la vida en comú i en els casos de nul·litat, separació o divorci. L'acció d'impugnació pot ésser exercida pel fill, en els mateixos supòsits, dins l'any següent a l'obtenció de la plena capacitat.

Article 13

L'acció d'impugnació de la filiació no matrimonial pot ésser exercida pels qui en resulten afectats i caduca en el termini de quatre anys, comptador de l'inici de l'estat que s'impugna o, si escau, des del moment en què es conegui aquest estat. En el cas del fill, l'acció caduca en el termini d'un any des de l'obtenció de la plena capacitat.

Article 14

L'acció d'impugnació del reconeixement fet mitjançant error, violència o intimidació correspon a qui l'ha atorgat. L'acció caduca al cap d'un any del reconeixement o des que cessa el vici del consentiment i pot ésser exercida o continuada pels fills, els descendents i els hereus de l'atorgant, si aquest mor abans de transcórrer un any.

Article 15

En tot procés de filiació han d'ésser demandades les persones la paternitat, la maternitat o la filiació de les quals estigui legalment determinada i que no intervinguin en el procés en altra qualitat. En cas que hagin mort, l'acció s'ha de dirigir contra llurs hereus.

Article 16

El fet que hi hagi hagut relacions sexuals de la mare amb un tercer distint del demandat durant el període legal de concepció no és motiu suficient, per ell mateix, per a destruir la presumpció de paternitat no matrimonial establerta d'acord amb l'article 5 ni per a denegar la declaració de paternitat. En aquest cas, és declarat pare aquell la paternitat del qual resulta ostensiblement més versemblant. Si la probabilitat de paternitat entre els possibles pares és semblant, no es pot declarar la paternitat.

Article 17

-1 La determinació d'una filiació no té efectes mentre n'hi ha una altra de contradictòria.

-2 L'exercici de l'acció de reclamació de filiació permet, en tot cas, l'acumulació de l'acció d'impugnació de la filiació contradictòria. No obstant això, no es pot reclamar una filiació que en contradigui una altra de determinada per resolució judicial ferma.

Article 18

Mentre dura el procediment de reclamació o impugnació de la filiació, el jutge pot adoptar les mesures pertinents sobre la persona i els béns del fill. En cas d'impugnació, pot acordar que li procuri aliments el progenitor la paternitat o la maternitat del qual s'impugna.

CAPÍTOL 3

Efectes de la filiació

Article 19

La filiació matrimonial i la filiació no matrimonial produeixen els mateixos efectes civils, d'acord amb la legislació civil de Catalunya.

Article 20

-1 La filiació establerta jurídicament determina els aliments, la pàtria potestat, els drets successoris i els cognoms.

-2 El fill pot sol·licitar, en arribar a la majoritat, que s'alteri l'ordre dels seus cognoms.

Article 21

-1 Els efectes de la declaració de filiació queden limitats a la mera determinació d'aquest estat, a petició del fill major d'edat o del seu representant legal, en els casos següents:

a) Si el progenitor ha estat condemnat per sentència ferma en procediment penal per causa de les relacions a què hagi obeït la filiació.

b) Si la filiació ha estat declarada judicialment amb l'oposició del progenitor.

c) Si el reconeixement s'ha fet amb mala fe o amb un abús de dret notori.

-2 La determinació de la filiació en els casos esmentats en l'apartat 1 no produeix cap dret a favor del progenitor, i resta sempre assegurada la seva obligació de vetllar pels fills i de procurar-los aliments.

Disposicions transitòries

-1 Les disposicions d'aquesta Llei tenen efectes retroactius, sigui quina sigui la data de la determinació de la filiació.

-2 Les accions de filiació nascudes a l'empara de la legislació anterior a aquesta Llei s'han d'ajustar als terminis que la dita legislació assenyali, llevat que el termini corresponent fixat per la Llei present sigui més llarg. Pel que fa al règim jurídic i a la transmissibilitat, s'han de regir per la legislació que resulti més favorable al fill o a les persones legitimades per a exercir l'acció.

-3 Les sentències fermes sobre filiacions dictades a l'empara de la legislació anterior a aquesta Llei no impedeixen que es pugui exercir de nou l'acció, fonamentada en una norma, un fet o una prova només establerts per aquesta Llei o admissibles a l'empara d'ella.

Disposició derogatòria

Es deroguen els articles 4 i 5 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 27 d'abril de 1991

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

Agustí M. Bassols i Parés

Conseller de Justícia 

 

 

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda