|
Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors
desemparats i de l'adopció
(DOGC núm. 1542, de
17-01-1992)
[Incorpora les modificacions introduïdes per la
Llei 8/1995, de 27 de juliol, d'atenció i protecció dels infants i
els adolescents i de modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre,
sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l'adopció (DOGC
núm. 2083, de 02-08-1995). El Capítol II ha quedat substituït
pel Codi de família.
Vegeu-ne la disposició final
primera i la disposició
transitòria quarta.
Posteriorment, aquesta llei ha estat modificada per
Llei 8/2002, de 27 de maig, sobre mesures de protecció dels menors
desemparats i de l’adopció, i de regulació de l’atenció especial als adolescents
amb conductes d’alt risc social (DOGC núm. 3648, de 03-06-2002).].
EL PRESIDENT DE LA
GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el
Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que
estableix l'article
33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Aquesta Llei respon, primordialment, a la necessitat de proporcionar una
protecció al menor, especialment quan es troba en una situació de desemparament.
Aquesta inquietud s'ha plasmat en la legislació internacional, estatal i
catalana, i també se n'ha fet ressò el
Parlament de Catalunya
mitjançant diverses Resolucions, entre les quals destaca la 194/III, del 3 de
març de 1991, sobre els Drets de la Infància, el text de la qual s'incorpora a
aquesta Llei en una Disposició
Addicional.
Per a assolir aquesta finalitat, cal que tota la normativa i les actuacions
relatives a la protecció del menor s'inspirin en els principis següents:
El menor ha de gaudir dels drets individuals i col·lectius reconeguts per la
Constitució, la resta de l'ordenament jurídic i els acords i tractats
internacionals , especialment la Convenció de les Nacions Unides de 1989.
El menor té dret a créixer en el si d'una família que cobreixi les seves
necessitats materials, el protegeixi i se'n faci responsable; en un ambient
afectiu que li permeti i li potenciï el desenvolupament integral de la
personalitat.
L'interès del menor és prioritari quan es tracti d'aplicar mesures que
l'afecten.
Tant els pares o tutors com els poders públics són responsables del
compliment efectiu d'aquests principis , que han de presidir la interpretació i
l'aplicació de la normativa referida al menor.
Fins ara, la protecció dels menors desemparats ha estat regulada per la Llei
11/1985, del 13 de juny, de Protecció de Menors. Aquesta llei, que comprèn tant
la prevenció i el tractament de la delinqüència infantil i juvenil com la tutela
dels menors abandonats o víctimes de l'actuació dels pares o guardadors, va
significar, en el moment en que es promulgà, un gran avenç respecte a la
inadequada i desfasada normativa anterior.
Aquesta Llei específica, de caràcter primordialment civil, comprèn una
completa regulació de la faceta protectora, tal com s'ha fet en les legislacions
més modernes.
En primer lloc, ha calgut establir un criteri més operatiu amb vista a
l'efectiva protecció del menor sense menyscapte de les garanties que s'han de
reconèixer als pares o guardadors. És per això que, tot i que la resolució que
declara desemparat el menor i l'aplicació de les mesures corresponents pertoquen
a l'organisme competent, es preveu un control judicial posterior,quan,
efectivament, el menor ja esta protegit. L'interès del menor, però, ha de
prevaler sempre davant de qualsevol altre interès en joc.
En el Capítol I es regulen totes les
qüestions relatives a la protecció del menor des que es produeix la intervenció
de l'organisme competent que el declara desemparat, amb la consegüent aplicació
de la mesura protectora, fins que, si és el cas, es procedeix a la proposta
d'adopció.
Es considera desemparat el menor que es troba en una situació de fet en la
qual li manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva
personalitat, prescindint de la causa d'aquesta situació.
Les facultats que corresponen a l'organisme competent pel fet d'exercir les
funcions tutelars sobre un menor concret comprenen tant allò que es refereix a
la persona com al patrimoni del menor; pero la guarda, per la seva pròpia
naturalesa, queda limitada a la cura personal.
Sempre que sigui possible, s'han d'aplicar mesures que no comportin separació
del menor de la seva llar o del seu entorn familiar, i deixar en darrer terme la
consideració de la mesura d'acolliment en un centre públic o col·laborador.
Quant a la mesura específica d'acolliment familiar, es distingeix entre el
que s'anomena acolliment simple, pensat principalment per a situacions de
desemparament en les quals sembla possible el reintegrament futur a la família
d'origen, i l'acolliment preadoptiu, com a pas previ o període de prova per a
l'adopció.
Quan l'acolliment simple té lloc en una llar, una residència o un centre, la
Llei estableix el principi que el règim de convivència ha d'assemblarse al
màxim a un règim familiar que proporcioni un tracte afectiu i permeti una vida
quotidiana personalitzada.
En el Capítol II es regula l'adopció.
S'estableix que la constitució d'aquesta sigui sempre judicial. La trajectòria
legislativa en el dret català s'ha caracteritzat, des de la
Compilació del 1960, per la dualitat normativa: els tipus d'adopció, les
regles de capacitat i les formes de constitució es regien per remissió al
Codi Civil, i els efectes successoris per les regles específiques del dret
català. Aquesta dualitat s'originava en la infuncionalitat de les regles del
dret romà sobre l'adopció (vigents en el moment de l'elaboració de la
Compilació del 1960) i en llur escassa virtualitat pràctica. Això no va
significar mai una renúncia del legislador català a la facultat de regular
l'adopció completament i de forma autònoma. Ja abans de l'última reforma del
Codi Civil en matèria d'adopció (Llei 21/1987, de l'11 de novembre) la
Disposició transitòria única de la Llei 10/1987, de 25 de maig preveia la
regulació de l'adopció pel
Parlament de Catalunya. Ara resta regulada de manera íntegra.
Els principis que inspiren aquesta regulació són els imperants en les
legislacions modernes i els propis del dret civil català: el de protecció i
benefici del menor i el d'equiparació absoluta entre la filiació per naturalesa
i la filiació adoptiva. D'una banda, d'acord amb allò que aconsella el Conveni
Europeu en matèria d'adopció, del 24 d'abril de 1967, s'exigeix com a requisit
indispensable per a tota adopció--llevat de determinats casos-- un període de
prova configurat per l'acolliment preadoptiu. D'altra banda, la regla romana
adoptio imitatur naturam s'ha portat fins a les últimes conseqüències. Això
explica que, com a regla, només es pugui adoptar els menors d'edat amb excepció
dels casos concrets enumerats en la Llei, que es fixi una edat mínima per a
adoptar, i que es prohibeixi l'adopció dels descendents i dels parents en segon
grau de la línia col·lateral per consanguinitat.
Es dedica una secció especial als efectes de l'adopció, la qual s'inicia amb
la regla d'equiparació de la filiació adoptiva a la filiació per naturalesa i es
reconeix l'existència del vincle de parentiu. Això comporta el trencament dels
vincles amb la família per naturalesa, que es dediqui un precepte a la regulació
dels cognoms i que, d'acord amb el principi de veritat biològica propi i
històric del dret civil català, es faculti l'adoptat, en arribar a la majoria
d'edat, perquè indagui i esbrini qui eren els seus pares per naturalesa, només
als efectes d'aquest simple coneixement.
El Capítol III es dedica a
disposicions comunes a les figures de l'acolliment i l'adopció.
En les disposicions
addicionals es recullen els principis que les administracions públiques de
Catalunya han de tenir presents en llur actuació vers els infants i així mateix
es modifica l'article 6 de la
Compilació.
En les disposicions
transitòries
es preveu un termini perque els actuals acolliments s'adaptin a la nova
normativa; s'estableix la retroactivitat màxima respecte als efectes de
l'adopció per a les adopcions plenes anteriors a aquesta, i es regula la
possible conversió de les adopcions simples o menys plenes en l'adopció regulada
per aquesta Llei, amb una reducció dels requisits per a ferho.
Capítol I
De la protecció dels menors desemparats
Secció primera
Disposicions generals
Article 1
La Generalitat de Catalunya, per mitjà de l'organisme que tingui atribuida
aquesta competència, exerceix, d'acord amb aquesta Llei i amb la Llei 11/1985,
del 13 de juny, en la part que resta vigent, la protecció sobre els menors
desemparats domiciliats a Catalunya o que s'hi trobin eventualment.
Article 2
1. L'organisme competent a que es refereix l'article 1
ha de prendre les mesures necessàries per a assolir la protecció efectiva dels
menors desemparats i, preventivament, abans de néixer quan es prevegi clarament
la situació de desemparament del futur nadó.
2. Es considera que el menor està desemparat:
a) Quan manquen les persones a les quals per llei correspon d'exercir les
funcions de guarda, o quan aquestes persones estan impossibilitades per a
exercirles o en situació d'exercirles amb greu perill per al menor.
b) Quan s'aprecii qualsevol forma d'incompliment o d'exercici inadequat dels
deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels menors o
manquin a aquests els elements bàsics per al desenvolupament integral de llur
personalitat.
c) Quan el menor presenta signes de maltractaments físics o psíquics, d'abusos
sexuals, d'explotació o d'altres de naturalesa anàloga.
3. Als efectes del que estableix l'apartat 2, tothom i en especial qui per raó
de la seva professió tingui coneixement de l'existència de qualsevol
maltractament a menors, ha de posarho en coneixement de l'autoritat judicial o
de l'organisme competent, el qual ha de garantir la reserva absoluta i
l'anonimat del comunicant.
4. El desemparament ha d'ésser apreciat pel mateix organisme competent, en
resolució motivada, comunicada al ministeri fiscal en el termini màxim de dos
dies i notificada als pares, al tutor, al guardador o als familiars que
darrerament hagin conviscut amb el menor. Aquests també han d'ésser informats
dels drets que els assisteixen i de com poden canalitzar llur oposició.
4 bis. Tots els centres d’acolliment han de preveure, en el projecte educatiu
del centre i en el projecte educatiu individualitzat, el conjunt d’actuacions
socioeducatives encaminades a la preparació per a un treball, amb la finalitat
que els adolescents assoleixin més recursos, més autonomia personal i més
habilitats socials.
[Aquest apartat 4 bis ha estat afegit per
la Llei 8/2002, de 27 de maig, sobre
mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de
l’atenció especial als adolescents amb conductes d’alt risc social, DOGC núm.
3648, de 03-06-2002, art. 1].
5. Els centres d'acolliment, si s'escau, han d'exercir l'atenció immediata i
transitòria dels menors desemparats, a fi d'analitzarne la problemàtica i
proposar després el tipus de mesures aplicables.
5 bis. Es poden crear centres o unitats d’estada limitada en els centres
d’acolliment per a atendre separadament, amb funció d’acollida inicial en el
primer període d’adaptació al sistema, els menors que es troben en les
circumstàncies establertes per l’apartat 2 i els adolescents amb conductes d’alt
risc social."
[Aquest apartat 5 bis ha estat afegit per la Llei 8/2002, de 27 de maig, sobre
mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de
l’atenció especial als adolescents amb conductes d’alt risc social, DOGC núm.
3648, de 03-06-2002, art. 1].
6. El jutge, a petició dels pares, del tutor, del guardador, dels familiars
esmentats a l'apartat 4 d'aquest article, del ministeri fiscal o de l'organisme
competent, ha de confirmar o deixar sense efecte la declaració de desemparament.
Article 3
1. La resolució de desemparament per les causes determinades en l’article 2
comporta l’assumpció automàtica per l’organisme competent de les funcions
tutelars sobre el menor, mentre no es procedeixi a la constitució de la tutela
per les regles ordinàries o el menor no sigui adoptat, no sigui reintegrat a qui
en tingui la potestat del pare i de la mare o la tutela, no s’emancipi o no
arribi a la majoria d’edat.
2. Aquesta assumpció de les funcions tutelars implica la suspensió de la
potestat del pare i de la mare o de la tutela ordinària durant el temps
d’aplicació de la mesura.
[Aquest article està redactat conforme a la Llei 8/2002, de 27 de maig, sobre
mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de
l’atenció especial als adolescents amb conductes d’alt risc social, DOGC núm.
3648, de 03-06-2002, art. 2].
Article 4
Si els pares, els tutors o els guardadors impedeixen l'execució de la mesura de
protecció acordada, l'organisme competent ha de sol·licitar a l'autoritat
judicial l'adopció de les mesures necessàries per a ferla efectiva, sens
perjudici de les intervencions immediates que es puguin produir si està en
perill la vida o la integritat del menor o són greument vulnerats els seus drets.
Article 5
1. Les mesures a adoptar, sempre amb informe previ dels equips tècnics
competents i tenint en compte l'interès del menor, poden ésser:
Primera. L'atenció en la pròpia família del menor, mitjançant ajuts de suport
psicosocial, de caire personal o econòmic, de l'Administració.
Segona: L'acolliment simple del menor per una persona o una família que puguin
substituir, provisionalment o definitivament, el seu nucli familiar natural.
Tercera. L'acolliment simple en un centre públic o col·laborador.
Quarta. L'acolliment familiar preadoptiu.
Cinquena. Qualsevol altra mesura aconsellable, de caràcter assistencial,
educatiu o terapèutic, ateses les circumstàncies del menor.
2. La mesura es pot adoptar en el moment de ferse la declaració de
desemparament.
3. S'ha de procurar, sempre que sigui possible, d'aplicar mesures que no
comportin la separació del menor de la seva llar i del seu entorn familiar. Si
fos necessària la separació transitòria, aquesta no ha d'impedir els drets de
visita i comunicació amb la família natural, si convé a l'interès del menor.
4. En l'adopció de qualsevol mesura ha d'ésser escoltat el menor de més de dotze
anys, i el de menys de dotze si té prou coneixement i és possible.
Article 5 bis
1. Respecte de totes les persones menors indocumentades, l’organisme de
protecció de menors ha de comunicar aquesta situació de manera immediata a
l’autoritat competent, com també la de la manca d’identificació de la família i,
si escau, el reagrupament familiar, atenent l’interès del noi o noia menor.
2. A fi que l’actuació de l’organisme competent en matèria de protecció de
menors arribi a totes les persones menors que la necessiten, malgrat que la
rebutgin, es poden adoptar les mesures específiques següents:
a) L’assistència diürna a menors sense llar, perquè abandonin la permanència al
carrer. Aquests programes d’intervenció socioeducativa, com també els tallers
preparatoris per a un treball, s’han de dur a terme en els centres de dia amb la
finalitat que els menors assoleixin més recursos, més autonomia personal i més
habilitats socials.
b) L’allotjament nocturn de curta durada per a satisfer les necessitats
assistencials dels menors. La seva durada no pot superar els trenta dies, tot i
que pot ésser prorrogada mentre es mantingui la situació que va determinar
l’adopció de la mesura.
c) L’ingrés, per necessitats reeducatives, en centres o unitats amb restricció o
supressió de sortides per un temps limitat, de manera que es puguin desenvolupar
programes individuals. En aquests casos els menors poden formular una reclamació
en forma de queixa al director del centre. Aquesta mesura únicament es pot
adoptar quan la persona menor rebutgi les mesures establertes als apartats a i b
o qualsevol altra mesura de protecció adequada a les seves necessitats.
L’adopció d’aquesta mesura, que s’ha de fer constar en l’informe de seguiment de
l’acció educativa dels menors afectats, s’ha de notificar a la Fiscalia abans de
les vint-i-quatre hores següents a l’ingrés, s’ha de revisar setmanalment i la
seva durada no pot superar els trenta dies, tot i que pot ésser novament
adoptada si les altres mesures són rebutjades de nou i de forma reiterada.
3. Per a l’aplicació de les mesures que estableix l’apartat 2, s’han de crear:
a) Centres socioeducatius diürns.
b) Centres d’allotjament nocturn de curta durada.
c) Centres o unitats dotats amb mesures estructurals de protecció."
[Aquest article ha estat afegit per la Llei 8/2002, de 27 de maig, sobre mesures
de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de l’atenció
especial als adolescents amb conductes d’alt risc social, DOGC núm. 3648, de
03-06-2002, art. 3].
Article 6
1. Les mesures de protecció han d'ésser sempre acordades per escrit. L'organisme
competent ha de comunicar al Ministeri Fiscal l'adopció de les mesures que
comportin la separació dels menors de llur família. El fiscal, a la vista de les
actuacions, pot instar a l'autoritat judicial la modificació o la suspensió de
la mesura adoptada.
2. Si és el cas, l’organisme competent pot demanar, també, la privació de la
potestat del pare i de la mare o la remoció de la tutela, a part d’exercir les
accions penals corresponents.
[Aquest apartat està redactat conforme a la Llei 8/2002, de 27 de maig, sobre
mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de
l’atenció especial als adolescents amb conductes d’alt risc social, DOGC núm.
3648, de 03-06-2002, art. 4].
Article 7
L 'adopció de qualsevol mesura, i la finalitat i l'abast d'aquesta, han d'ésser
notificats immediatament als pares, al tutor, al guardador o als familiars que
darrerament hagin conviscut amb el menor.
Article 8
Les persones a qui s'hagi fet la notificació a que es refereix l'article 7 poden
impugnar davant l'autoritat judicial la mesura adoptada, sens perjudici de
l'eficàcia immediata d'aquesta.
Article 9
Si el desemparament és degut a força major de caràcter transitori, no cal la
resolució formal que l'apreciï, i és suficient per a legitimar la intervenció de
l'organisme competent la sol·licitud dels pares o els guardadors. En aquests
casos, l'organisme competent exerceix només la guarda mentre es mantingui
aquella situació.
SECCIÓ SEGONA
De l'acolliment simple en família o en institució
Article 10
1. El menor desemparat que hagi d'ésser separat de la seva llar o del seu entorn
familiar ha d'ésser confiat a una altra família o a una persona que faci
possible el desenvolupament integral de la seva personalitat. Aquesta mesura
s'ha d'aplicar quan es prevegi que el desemparament o la necessitat de separació
de la família pròpia seran transitoris o quan, tot i havent-hi els requisits per
a l'acolliment preadoptiu, aquest no s'hagués pogut constituir.
2. Les persones que rebin un menor en acolliment simple tenen l'obligació de
vetllar per ell, tenirlo en llur companyia, alimentarlo, educarlo i
procurarli una formació integral, sempre sota la vigilància, l'assessorament i
l'ajut de l'organisme competent.
3. S'ha de procurar que l'acolliment dels germans es confiï a una mateixa
persona o família, i també facilitar les relacions entre el menor i la seva
família natural quan sigui possible el seu reintegrament a aquesta, per tal
d'afavorir-lo.
4. Els criteris de selecció de la persona o la família d'acolliment han d'ésser
establerts per reglament i han de tenir en compte l'edat, l'aptitud educadora,
la situació familiar i altres circumstàncies en interès del menor.
Article 11
1. L'acolliment simple en família es constitueix per resolució de l'organisme
competent. Aquesta resolució ha d'ésser motivada i ha d'especificar la forma en
que s'ha d'exercir l'acolliment i el temps de durada, que no pot ésser de més
d'un any, llevat que, haventho comunicat prèviament al Ministeri Fiscal, la
mesura sigui prorrogada.
2. La resolució anterior no requereix el consentiment dels pares o del tutor,
llevat del supòsit determinat en l'article 9, en el qual els pares o el tutor
han d'expressar llur consentiment .
Article 12
1. La mesura d'acolliment en una institució s'ha d'aplicar quan es prevegi que
el desemparament o la necessitat de separació de la propia família seran
transitoris i no hagi estat possible o aconsellable l'acolliment per una persona
o una familia. També és aplicable quan, havent-hi els requisits per a
l'acolliment preadoptiu, aquest no s'hagi constituït.
2. La mesura a què es refereix l'apartat 1 consisteix a ingressar el menor en
una institució pública o col·laboradora adequada a les seves característiques,
amb la finalitat de rebre l'atenció i l'educació necessàries.
3. Les institucions d'acolliment han d'ésser totalment obertes, integrades en un
barri o una comunitat i han d'organitzarse sempre en unitats que permetin un
tracte afectiu i una vida quotidiana personalitzats.Tanmateix, sense alterar el
règim obert dels centres, els que acullin adolescents poden incorporar, en llur
configuració arquitectònica, elements constructius de seguretat, amb l’objecte
d’afavorir l’eficàcia dels programes educatius.
[Aquest apartat està redactat conforme a la Llei 8/2002, de 27 de maig, sobre
mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de
l’atenció especial als adolescents amb conductes d’alt risc social, DOGC núm.
3648, de 03-06-2002, art. 5].
4. L'acolliment en una institució es constitueix segons les mateixes regles i
durada de l'acolliment simple per una persona o una família.
5. El director de la institució exerceix per delegació els drets i les
obligacions inherents a la guarda.
6. Els criteris de selecció de la institució han d'ésser establerts per
reglament.
SECCIÓ TERCERA
De l'acolliment preadoptiu
Article 13
1. Es pot adoptar la mesura d'acolliment preadoptiu, com a pas previ per a
l'adopció:
a) Si el menor presenta signes de maltractament físic o psíquic, d'abusos
sexuals, d'explotació o d'altres de naturalesa anàloga, o si per qualssevol
motius els pares o els tutors estan sotmesos a una causa de privació de la
patria potestat o remoció de la tutela o si no consta qui la té.
b) Si els pares o tutors estan impossibilitats per a exercir llur potestat i es
preveu que aquesta situació pot ésser permanent.
c) Si els pares o tutors ho sol·liciten a l'organisme competent i fan
abandonament dels drets i dels deures inherents a llur condició.
d) Si ho determina l'autoritat judicial.
2. En els casos determinats a l'apartat 1, s'han de suspendre les visites i les
relacions amb la família biològica, per tal d'aconseguir la millor integració en
la família acollidora, si convé a l'interès del menor.
Article 14
1. L'organisme competent ha d'acordar l'acolliment preadoptiu, amb l'assentiment
dels pares o els tutors que no estiguin privats de la pàtria potestat o remoguts
del càrrec tutelar i havent escoltat el menor de dotze anys, si té prou
coneixement i és possible. Si el menor té més de dotze anys, l'acolliment
requereix el seu consentiment. Si no s'ha pogut conèixer el domicili o parador
dels pares o els tutors, o si havent estat citats no compareixen en el termini
de trenta dies, o dissenteixen, només el jutge, en interès del menor, pot
acordar l'acolliment preadoptiu.
2. Els acollidors han d'ésser elegits amb criteris de prioritat, que han d'ésser
fixats per reglament i han de tenir en compte l'edat, l'aptitud educadora, la
situació familiar i altres circumstàncies que s'ajustin millor a l'interès del
menor.
3. Els acollidors han de manifestar llur consentiment per escrit, davant el
mateix organisme competent.
Article 15
Les persones que reben un menor en acolliment preadoptiu tenen l'obligació de
vetllar per ell, tenirlo en llur companyia, alimentarlo, educarlo i
procurarli una formació integral, sota la supervisió de l'organisme competent,
que ha de facilitar l'assessorament necessari.
SECCIÓ QUARTA
De l'acabament de les mesures de protecció
Article 16
Les mesures de protecció cessen per:
a) Majoritat o habilitació d'edat.
b) Adopció del menor.
c) Resolució judicial.
d) Acord de l'organisme competent quan hagin desaparegut les circumstàncies que
donaren lloc a l'adopció de la mesura.
e) Caducitat del temps de durada previst en la resolució d'adopció de la mesura
i, si escau, de la pròrroga.
Article 17
1. A més de les causes previstes en l'article 16, l'acolliment simple i el
preadoptiu cessen per mort, incapacitat o voluntat de la família o la persona
acollidora, sens perjucidi que, de manera immediata, hom procedeixi a un nou
acolliment en família, en institució o preadoptiu.
2. L'acolliment preadoptiu cessa també per sol·licitud del menor, si té mes de
dotze anys, en el qual cas cal establir tot seguit la mesura de protecció que
escaigui en benefici del menor.
3. Quan hagi transcorregut el temps de durada previst en la resolució de
constitució, que en cap cas no pot ésser superior a un any, sense que hagi estat
revisada la mesura adoptada, o quan ho determini l'organisme competent, es pot
procedir a l'adopció del menor d'acord amb allò que disposa el Capítol II.
CAPÍTOL II
De l'adopció
[Aquest capítol ha quedat substituït pel Codi de família. Vegeu-ne la disposició
final primera i la disposició transitòria quarta.]
SECCIÓ PRIMERA
Requisits
Article 18
1. Per a poder adoptar es requereix:
a) Estar en ple exercici dels drets civils.
b) Ésser major de vinticinc anys. En l'adopció conjunta n'hi ha prou que només
un dels adoptants tingui aquesta edat. En qualsevol cas, l'adoptant ha de tenir
com a mínim catorze anys més que l'adoptat.
2. No poden adoptar:
a) Els qui hagin estat condemnats per una causa de privació de la pàtria
potestat o hagin estat remoguts d'un càrrec tutelar.
b) El tutor el pupil fins que no hagi estat aprovat definitívament el compte
general de la tutela.
Article 19
1. Només poden ésser adoptats els menors no emancipats que es troben en situació
d'acolliment preadoptiu o simple, llevat que concorrin algunes de les condicions
següents:
a) Ésser fill del cònjuge o de la persona de sexe diferent amb qui l'adoptant
conviu maritalment amb caràcter estable.
b) Ésser orfe i parent de l'adoptant en tercer grau de consanguinitat o afinitat.
c) Haverse constituït legalment la tutela en favor dels adoptants.
2. Pot ésser adoptat el menor que estigui sotmès a la mesura d'acolliment simple
dels qui el pretenen adoptar, quan no sigui previsible el retorn d'aquell a la
seva família. No serà previsible aquest retorn quan concorri alguna de les
circumstàncies a què fa referència l'article 13.1.
3. Pot ésser adoptat un major d'edat o un menor emancipat si aquest ha conviscut
ininterrompudarment amb l'adoptant des d'abans d'haver complert catorze anys.
4. No poden ésser adoptats:
a) Els descendents.
b) Els parents en segon grau de la línia col·lateral per consanguinitat, o per
afinitat mentre dura el matrimoni que origina aquest parentiu.
Article 20
Ningú no pot ésser adoptat per més d'una persona, exceptuant l'adopció conjunta
pels dos cònjuges o per una parella d'home i dona que convisqui maritalment amb
caràcter estable.
SECCIÓ SEGONA
Constitució
Article 21
L'adopció, en la qual s'ha de tenir en compte sempre l'interès de l'adoptat, es
constitueix per resolució judicial d'acord amb les normes d'aquesta Llei i amb
les normes de procediment de la Llei d'Enjudiciament Civil.
Article 22
1. Per a iniciar l'expedient d'adopció, si hi ha hagut acolliment simple o
preadoptiu, cal la proposta prèvia de l'organisme competent, en la qual s'han de
fer constar, acreditats degudament:
a) Les condicions personals, socials, familiars i econòmiques de l'adoptant i la
seva aptitud educadora.
b) L'últilm domicili, si és conegut, dels pares, els tutors o els guardadors de
l'adoptat.
2. No cal la proposta esmentada a l'apartat 1 si s'ha complert un any en mesura
d'acolliment preadoptiu o sota la tutela dels adoptants legalment constituida,
en el moment d'iniciar-se l'expedient d'adopció.
Article 23
Han de donar llur consentiment a l'adopció, davant el jutge, l'adoptant o els
adoptants i l'adoptat major de dotze anys.
Article 24
1. Han de donar el seu assentiment per a l'adopció:
a) El cònjuge de l'adoptant o la persona amb qui l'adoptant conviu maritalment
amb caràcter estable. No cal l'assentiment si hi ha separació judicial o
separació de fet constatada fefaentment, o si la convivència no és estable.
b) Els pares de l'adoptat. No cal l'assentiment si aquests han estat privats
legalment de la patria potestat o estan sotmesos a una causa de privació
d'aquesta i tampoc en els supòsits determinats en l'article 19.2. La mare no pot
donar assentiment fins que hagin passat trenta dies després del part.
2. L'assentiment s'ha de donar sempre davant l'autoritat judicial. No caldrà
l'assentiment, quan aquells que hagin de prestarlo es trobin impossibilitats
per a ferho.
3. L'assentiment dels pares no es pot referir a un adoptant determinat, llevat
del cas excepcional en que alguna causa raonable ho justifiqui.
Article 25
El jutge ha d'escoltar en l'expedient d'adopció:
a) Els pares que no han estat privats de la pàtria potestat però que estan
sotmesos a una causa de privació d'aquesta.
b) El tutor, el curador o el guardador de l'adoptat.
c) L'adoptat menor de dotze anys, si té prou coneixement i és possible.
d) Els fills de l'adoptant o els adoptants, si n'hi ha i si tenen prou
coneixement, sempre que sigui possible.
SECCIÓ TERCERA
Efectes de l'adopció
Article 26
L'adopció produeix els mateixos efectes que la filiació per naturalesa.
Article 27
1. L'adopció causa parentiu entre l'adoptant, els seus ascendents i descendents,
i l'adoptat i els seus descendents.
2. L'adopció extingeix la relació de parentiu entre l'adoptat i la família
anterior. Excepcionalment, subsisteixen els vincles jurídics amb la família
d'origen:
a) En el supòsit determinat en l'article 19.1.a).
b) Als efectes dels impediments per a contraure matrimoni.
c) Pel que fa a la successió intestada i als drets legitimaris, i en qualsevol
altre cas en que ho estableixi la llei.
Article 28
Sens perjudici d'allò que estableix l'article 34, l'adoptat, a partir de la
majoritat, pot exercir les accions que condueixin a esbrinar quins han estat els
seus progenitors biològics, la qual cosa no afecta la filiació adoptiva.
Article 29
1. L'adoptat conjuntament pels dos cònjuges o per una parella d'home i dona que
convisqui maritalment amb caràcter estable porta els cognoms dels adoptants en
l'ordre que estableixi la llei.
2. L'adoptat per una sola persona porta els cognoms d'aquesta, llevat en el cas
a que es refereix l'article 19.1.a), en el qual conserva el cognom del pare o de
la mare, segons correspongui. L'ordre dels cognoms pot ésser invertit a petició
de l'adoptant en el moment de l'adopció, o de l'adoptat a partir de
l'emancipació o de la majoritat.
SECCIÓ QUARTA
Extinció
Article 30
L'adopció és irrevocable. No obstant això, el jutge pot acordar l'extinció de
l'adopció si el pare o la mare per naturalesa no havien intervingut d'acord amb
la llei i per causa que no els fos imputable, en l'expedient d'adopció i la
petició s'interposa dins els dos anys següents a aquesta, atenent l'interès del
menor.
Article 31
1. L'extinció de l'adopció no afecta els efectes patrimonials produïts abans
d'aquesta.
2. Un cop extingida l'adopció en el cas determinat en l'article 30 es restaura
automàticament la filiació per naturalesa.
SECCIÓ CINQUENA
Adopció internacional
Article 31 bis
1. Les adopcions de menors originaris de l'estranger només poden tenir lloc quan
les autoritats de l'estat d'origen del menor hagin establert:
a) Que el menor és adoptable.
b) Que l'adopció internacional respon a l'interes primordial del menor.
c) Que els consentiments requerits per a l'adopció han estat donats lliurement,
sense rebre cap tipus de pagament o contraprestació i amb coneixement de les
conseqüències de l'adopció, especialment pel que fa a la ruptura de tot vincle
jurídic amb la família biològica.
d) Que, tenint en compte l'edat i el grau de maduresa del menor, ha estat
escoltat i s'han tingut en compte els seus desigs i les seves opimons.
2. En defecte de conveni internacional en la matèria, la Generalitat només
tramita les adopcions de menors originaris d'aquells paisos en els quals quedi
suficientment garantit el respecte als principis i les normes de l'adopció
internacional i la intervenció deguda dels seus organismes administratius i
judicials.
3. Per tal de garantir el ple respecte als drets dels menors, en el cas
d'adopcions internacionals, la Generalitat exerceix les funcions següents:
a) Prendre les mesures per a evitar lucres indeguts i impedir pràctiques
contràries a l'interès del menor.
b) Reunir i conservar la informació relativa a l'adoptat i als seus orígens i,
en la mesura permesa per la legislació vigent, garantirne l'accés.
c) Facilitar i seguir els procediments d'adopció .
d) Assessorar sobre l'adopció i, en cas necessari i en la mesura permesa per la
legislació vigent, fer el seguiment de les adopcions.
e) Seleccionar les famí1ies demandants segons uns criteris i uns processos
establerts.
4. Només pot intervenir amb funcions de mediació per a l'adopció internacional
l'organisme competent de la Generalitat. No obstant això, la Generalitat pot
acreditar entitats col.laboradores per a l'exercici d'aquestes funcions en els
termes i amb el compliment dels requisits que s'estableixin per reglament. En
tot cas, aquestes entitats han d'ésser sense ànim de lucre, han d'estar
legalment constituides, tenir com a finalitat la protecció de menors i han de
defensar l'interès primordial del menor per damunt de cap altre, d'acord amb els
principis inspiradors de la Convenció de les Nacions Unides sobre els drets de
l'infant, del 20 de novembre de 1989, i la resta de normes internacionals
aplicables. S'han de sotmetre a les directrius, la inspecció i el control de
l'organisme competent de la Generalitat.
CAPÍTOL III
Disposicions comunes
Article 32
1. Únicament poden ésser acreditats per l'Administració de la Generalitat com a
institucions col·laboradores d'integració familiar els organismes de les
entitats locals i les fundacions les associacions o d'altres entitats no
lucratives, legalment constituïdes, en els estatuts o les regles de les quals
figuri com a finalitat la protecció de menors, sempre que disposin de
l'organització i l'estructura suficients i dels equips tècnics
pluridisciplinaris necessaris per a complir aquesta funció. Aquestes
institucions col·laboradores s'han de sotmetre sempre a les directrius, la
inspecció i el control de l'organisme competent i només poden intervenir en
funcions de guarda i mediació amb les limitacions que se'ls assenyalin. Cap
altra persona o entitat no pot intervenir en funcions de mediació per a
acolliments familiars o adopcions.
2. Als efectes del que disposa l'apartat 1, s'han d'establir per reglament els
requisits que han de complir les entitats esmentades per a ésser acreditades.
Article 33
El jutge competent per a exercir les funcions determinades en aquesta Llei és el
que correspongui d'acord amb allò que estableix la Llei Orgànica del Poder
Judicial.
Article 34
Totes les persones que, prestant o no serveis en l'organisme competent de la
Generalitat o en les institucions col·laboradores, intervenen en la constitució
de l'acolliment preadoptiu o l'adopció estan obligades a guardar secret de la
informació que n'obtinguin i de les dades de filiació dels acollits o adoptats,
i a evitar, molt especialment, que la família d'origen conegui la preadoptiva o
l'adoptiva.
Article 35
Durant la minoritat de l'adoptat o mentre el menor està sota la tutela de
l'organisme competent, aquest o els representants legals de l'adoptat poden
sol·licitar dades biogenètiques dels progenitors del menor en interès de la seva
salut.
CAPÍTOL IV
Article 36
l. Constitueixen infraccions administratives a aquesta Llei les accions o les
omissions que en matèria de protecció dels menors desemparats i adopció són
tipificades i sancionades en aquest capítol.
2. La responsabilitat de les infraccions tipificades en aquest capítol correspon
a les persones físiques o jurídiques a les quals són imputables les actuacions
constitutives d'infracció.
3. Les infraccions es classifiquen en lleus, greus i molt greus.
Article 37
1. Es consideren infraccions lleus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les
omissions següents:
a) No informar, les persones que per raó de llur professió en tenen coneixement,
l'autoritat judicial o l'organisme competent en matèria de protecció de menors
desemparats de la situació de desemparament d'un menor, d'acord amb el que
estableix l'article 2.3.
b) Incomplir, els professionals que intervenen en la constitució de l'acolliment
o de l'adopció, el deure de confidencialitat respecte a les dades personals dels
menors acollits o adoptats, d'acord amb el que estableix l'article 34.
c) Emetre informes socials o psicològics destinats a integrar expedients per a
la tramitació d'adopcions internacionals no autoritzats per l'organisme
competent en matèria de protecció de menors desemparats de la Generalitat.
2. Es consideren infraccions greus, en l'àmbit d'aquesta Llei, les accions o les
omissions següents:
a) Reincidir en infraccions lleus.
b) Cometre les infraccions tipificades com a lleus en l'apartat 1 si els
perjudicis causats als menors són greus.
c) Intervenir, els centres sanitaris, els professionals de la sanitat, els
serveis socials o del dret o qualsevol persona física o jurídica, amb funcions
de mediació per a l'acolliment o l'adopció d'un menor sense l'habilitació de
l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats.
d) Rebre un menor aliè a la família de les persones receptores amb la intenció
de la seva futura adopció quan en el lliurament de l'infant no ha intervingut
l'organisme competent en matèria de protecció de menors desemparats.
3. Es consideren infraccions molt greus les accions o les omissions següents:
a) Reincidir en infraccions greus.
b) Cometre les infraccions tipificades com a greus en l'apartat 2 si en deriven
perjudicis per als drets dels menors de reparació impossible o difícil.
c) Intervenir, persones físiques o jurídiques, amb funcions de mediació per a
l'acolliment o l'adopció mitjançant preu o engany o amb perill manifest per a la
integritat física o psíquica del menor.
d) Cometre la infracció greu tipificada en l'apartat 2.d) mitjançant preu o
engany o amb perill per a la integritat física o psíquica del menor.
Article 38
Les infraccions tipificades en aquest capítol són sancionades de la manera
següent:
a) Les infraccions lleus són sancionades amb una multa d'1.000.000 de pessetes a
5.000.000 de pessetes.
b) Les infraccions greus són sancionades amb una multa de 5.000.001 pessetes a
20.000.000 de pessetes.
c) Les infraccions molt greus són sancionades amb una multa de 20.000.001
pessetes a 100.000.000 de pessetes.
Article 39
1. Per a la concreció de les sancions que sigui procedent imposar i per a la
graduació de la quantia de les multes, les autoritats competents han de guardar
l'adequació pertinent entre la gravetat del fet constitutiu de la infracció i la
sanció o les sancions aplicades, considerant especialment els criteris següents:
a) El grau de culpabilitat i la intencionalitat de l'infractor.
b) Els perjudicis físics, morals i materials causats i la situació de risc
creada o mantinguda per a persones o béns.
c ) La transcendència econòmica i social de la infracció.
d) La reiteració o la reincidència de les infraccions.
2. Si el benefici econòmic que resulta d'una infracció tipificada en aquesta
Llei és superior a la sanció pecuniària que li correspon, aquesta es pot
incrementar amb la quantia equivalent al benefici obtingut.
3. Es produeix reincidència quan el responsable de la infracció ha estat
sancionat mitjançant resolució administrativa ferma per la comissió d'una altra
infracció de la mateixa naturalesa en el termini d'un any si es tracta de faltes
lleus, tres anys si es tracta de faltes greus i cinc anys per a les molt greu, a
comptar des de la notificació de la resolució.
Article 40
1. Els òrgans competents per a la incoació, la tramitació i la resolució dels
expedients sancionadors incoats per la comissió d'infraccions tipificades en
aquest capítol han de seguir el procediment establert per la normativa vigent en
matèria de procediment administratiu sancioador.
2. El Govern de la Generalitat ha de determinar per reglament l'òrgan o els
òrgans competents de les administracions públiques per a la incoació, la
tramitació i la resolució dels expedients sancionadors que s'incoin en virtut
d'aquesta Llei.
3. Si, un cop resolt el procediment sancioador, en deriven responsabilitats
administratives per als pares, els tutors o els guardadors, s'ha de posar en
coneixement de la Fiscalia de Menors a l'efecte de les possibles
responsabilitats civils.
4. En el cas d'infraccions greus o molt greus, l'autoritat que resol l'expedient
pot acordar, per raons d'exemplaritat i en previsió de futures conductes
infractores, la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de
les sancions greus o molt greus imposades, un cop han esdevingut fermes en la
via administrativa. Aquesta publicitat ha de donar referència dels noms o els
cognoms, la denominació o la raó social de les persones naturals o jurídiques
responsables i la classe i la naturalesa de les infraccions.
Article 41
Els ingressos derivats de la imposició de les sancions establertes en aquesta
Llei han d'ésser destinats, per les administracions públiques actuants, a
l'atenció i la protecció dels infants i els adolescents, en l'àmbit de les seves
competències.
Article 42
Les infraccions tipificades en aquest capítol prescriuen, si són molt greus, als
deu anys, les greus als vuit anys i les lleus als cinc anys, a comptar des de la
data de comissió de la infracció.
CAPÍTOL V
Atenció especial a la població adolescent amb conductes d’alt risc social
[Aquest capítol ha estat afegit per la Llei 8/2002, de 27 de maig, sobre mesures
de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de l’atenció
especial als adolescents amb conductes d’alt risc social, DOGC núm. 3648, de
03-06-2002, art. 7]
SECCIÓ PRIMERA
Disposicions generals
Article 43
Als efectes d’aquesta Llei, es consideren adolescents amb conductes d’alt risc
social els menors adolescents la conducta dels quals altera de manera greu les
pautes de convivència i comportament social generalment acceptades de manera que
provoquen un risc evident de causar-se danys ells mateixos o de perjudicar
terceres persones.
Article 44
L’atenció social de la població adolescent amb conductes d’alt risc social s’ha
d’adequar, en tot cas, als principis d’actuació següents:
a) És prioritària l’acció preventiva, que ha d’incidir en els factors de risc
que originen la marginació i la delinqüència, i el foment de les activitats que
afavoreixen els processos d’integració social de la persona menor. En aquest
sentit, amb l’objecte de garantir-ne l’eficàcia, s’han d’habilitar els recursos
econòmics necessaris.
b) En exercici de la seva funció de prevenció de la marginació, de les conductes
d’alt risc social i la delinqüència, les administracions resten compromeses a
finançar amb les dotacions adequades el treball dels educadors de carrer, equips
bàsics de serveis socials i equips d’atenció a la infància i a l’adolescència, i
també tots aquells serveis o prestacions que donin suport a l’atenció de
l’adolescent en el propi entorn.
c) Tota intervenció que afecti adolescents amb conductes d’alt risc social ha
d’ésser respectuosa amb els drets que l’ordenament jurídic els reconeix, amb
prevalença de l’interès superior del menor sobre qualsevol altre de concurrent.
SECCIÓ SEGONA
Programes d’educació i prevenció
Article 45
1. Les administracions públiques han de promoure les atencions preventives i
educatives necessàries per als adolescents amb conductes d’alt risc social a fi
de responsabilitzar-los de llurs actes. Especialment, la xarxa bàsica de serveis
socials d’atenció primària ha de promoure programes educatius i preventius
destinats a fomentar la capacitat crítica, d’autocontrol i el sentit de la
pròpia responsabilitat dels adolescents amb conductes d’alt risc social.
2. Són mesures preventives i educatives:
a) L’atenció en determinats centres oberts, tallers i altres serveis
comunitaris.
b) L’atenció en el seu propi entorn.
c) L’ajuda professional que tendeix a proporcionar als menors els mitjans
pedagògics que els facilitin la inserció en el món del treball.
d) El seguiment de les persones menors desinternades dels centres amb l’oferta
del suport sociopedagògic necessari.
e) L’atenció psicoterapèutica.
f) Les altres mesures d’índole educativa o terapèutica que es considerin
pertinents.
3. La derivació a un centre d’acolliment o residencial ha d’ésser sempre l’últim
recurs a emprar i només es pot acordar quan no és possible d’utilitzar cap altre
programa.
Article 46
Els adolescents amb conductes d’alt risc social subjectes a l’atenció
socioeducativa establerta per aquest capítol poden rebre atenció simultània en
diversos programes i tractaments preventius.
Article 47
L’atenció preventiva i educativa que estableix l’article 45 s’ha de dur a terme
sempre amb el consentiment del representant legal de l’adolescent, un cop
consultat i escoltat aquest. Si manca el representant o si aquest s’oposa de
manera infundada a l’adopció de les mesures, s’ha de demanar l’autorització
judicial, un cop escoltat el Ministeri Fiscal.
CAPÍTOL VI
Estatut de la població menor acollida en centres d’atenció a persones menors
[Aquest capítol ha estat afegit per la Llei 8/2002, de 27 de maig, sobre mesures
de protecció dels menors desemparats i de l’adopció, i de regulació de l’atenció
especial als adolescents amb conductes d’alt risc social, DOGC núm. 3648, de
03-06-2002, art. 7]
SECCIÓ PRIMERA
Drets i deures
Article 48
1. Les persones menors, mentre són acollides en centres, tenen, respecte de les
persones que els guarden, els mateixos drets i deures que corresponen a la
relació amb el tutor o tutora establerta en l’article 214 del Codi de família.
Especialment, tenen els drets següents:
a) Ésser ateses sense discriminació per qualsevol raó, condició o circumstància
personal o social.
b) Rebre un tracte digne tant del personal del centre com de les altres persones
residents.
c) Tenir cobertes les necessitats fonamentals de la vida quotidiana que els
permetin el desenvolupament personal i social adequat.
d) Ésser respectades en llur intimitat personal i en llurs pertinences
individuals en el context educatiu que regeix el centre.
e) Ésser informades pels responsables del centre de llur situació legal i
participar en l’elaboració de llur projecte individual.
f) Ésser escoltades en les decisions de transcendència, si han complert els
dotze anys, o si tenen judici suficient si no els han complert.
g) Relacionar-se amb la família i gaudir del règim de visites establert
legalment o per decisió judicial.
h) Participar de manera activa en l’elaboració de la programació d’activitats
internes o externes del centre i en llur desenvolupament.
i) Ésser documentades per l’Administració que en té la responsabilitat si escau
que són indocumentades.
2. A l’efecte del que estableix la lletra f de l’apartat 1, els menors que han
complert els dotze anys i els que tenen judici suficient han d’ésser escoltats
preceptivament quan la decisió impliqui un canvi de les mesures adoptades.
Article 49
Durant llur estada als centres d’acolliment o residencials, les persones menors
han de:
a) Complir les normes de funcionament i convivència dels centres.
b) Respectar la dignitat i les funcions del personal del centre i de les altres
persones residents.
c) Desenvolupar amb dedicació i aprofitament les activitats educatives, laborals
i de formació, organitzades, dirigides i coordinades pel mateix centre
d’acolliment o residencial, que formin part de llur projecte educatiu.
SECCIÓ SEGONA
Incompliment dels deures i mesures educatives correctores
Article 50
1. Tenen la consideració d’incompliments de deures les conductes de les persones
menors següents:
a) Incomplir les normes de funcionament i de convivència del centre.
b) Promoure o participar activament en actes o conductes que comportin una
alteració de l’ordre, la seguretat o la convivència dins el centre o la
insubordinació respecte del personal del centre.
c) Agredir físicament o verbalment les persones.
d) Alterar de forma manifesta la vida quotidiana del centre.
e) Abandonar el centre sense autorització o intentar-ho de manera reiterada.
f) Causar danys en les dependències, els materials i els efectes del centre o
les pertinences d’altres persones.
g) Introduir, posseir o consumir en el centre drogues tòxiques, incloent-hi
substàncies psicotròpiques o estupefaents.
h) Introduir o posseir en el centre armes o instruments especialment perillosos.
i) Sostreure materials o efectes del centre o pertinences d’altres persones.
2. Els incompliments de deures poden ésser qualificats de lleus, greus o molt
greus en funció del grau de pertorbació o del perjudici causat.
3. Una vegada qualificats els incompliments, s’ha d’aplicar alguna de les
mesures educatives correctores establertes a l’article 51, el contingut i funció
de les quals ha d’ésser fonamentalment educatiu.
4. Si l’incompliment de deures fos susceptible de constituir una infracció
penal, se n’ha de donar compte immediatament al Ministeri Fiscal de conformitat
amb la legislació sobre responsabilitat penal del menor.
Article 51
1. Les mesures educatives correctores que cal aplicar per raó dels incompliments
de deures de les persones menors d’edat no poden implicar mai, directament o
indirectament, càstigs corporals, privació de l’alimentació, privació del dret
de visita de la família, privació del dret a l’educació obligatòria i
d’assistència al centre escolar, ni atemptar contra la dignitat del noi o la
noia menor.
2. Són mesures educatives correctores les següents:
a) Amonestació.
b) Privació d’activitats quotidianes d’oci, esportives o de caràcter lúdic, ja
siguin diàries, de cap de setmana o especials.
c) Realització d’activitats d’interès per a la col·lectivitat en el mateix
centre per un temps màxim d’un mes.
d) Separació del grup amb privació o limitació d’incentius per un temps màxim de
tres dies. Aquesta mesura només pot aplicar-se en cas d’incompliment de deures
de caràcter greu.
3. Per a l’aplicació de les mesures educatives correctores, es tindran en compte
els criteris següents:
a) L’edat i les característiques del noi o la noia menor.
b) El projecte educatiu individual.
c) El grau d’intencionalitat o negligència.
d) La reiteració de la conducta.
e) La pertorbació del funcionament del centre.
f) Els perjudicis causats a les altres persones residents, al personal o als
béns o instal·lacions del centre.
4. La petició d’excuses a la persona ofesa, la restitució dels béns o la
reparació dels danys poden donar lloc a la suspensió de les mesures educatives
correctores sempre que no es reiteri la conducta que es vol corregir.
Article 52
1. L’actuació educativa com a resposta als incompliments de deures ha de
garantir sempre el dret a ésser informat i escoltat en relació amb el fet.
2. La potestat d’imposar mesures educatives correctores s’exerceix en aplicació
de la funció correctora que correspon al tutor o tutora d’acord amb la
legislació civil, sense necessitat de tramitar expedient per a les faltes lleus.
Per a les faltes greus o molt greus no es poden imposar sancions si no és en
virtut d’expedient disciplinari, amb el corresponent nomenament d’un instructor
o instructora. En tots els casos s’ha de donar audiència al presumpte infractor
o infractora.
3. Les mesures correctores que s’imposin a les persones menors residents s’han
de comunicar, abans de vint-i-quatre hores des que s’adoptin, al Ministeri
Fiscal. Així mateix, s’han de comunicar, perquè en quedi constància al seu
expedient personal, a l’òrgan competent de l’Administració que tingui assignades
les funcions sobre atenció als menors.
DISPOSICIONS ADDICIONALS
Primera
Les administracions públiques de Catalunya han de tenir present en llur actuació
vers els infants els principis següents:
1. La protecció de la infància s'ha de basar en l'interès superior de l'infant i
s'ha de fonamentar en els principis de la llibertat i de la dignitat d'aquest i
en el respecte als seus senyals d'identitat i a les seves característiques
individuals i col·lectives. S'entén per infant tot ésser humà menor d'edat.
2. Tots els infants han d'ésser tractats igual per la llei.
3. La responsabilitat primordial de la criança i el desenvolupament de l'infant
correspon en el mateix grau al pare i a la mare o, si s'escau, a llurs
representants legals. La política envers l'infant inclou totes les actuacions
necessàries per a l'assoliment dels seus drets, tenint en compte que el benestar
de l'infant va íntimament relacionat amb el de la seva família.
4. Les necessitats de l'infant han d'ésser satisfetes, sempre que sigui
possible, allà on viu i creix i entre aquells amb qui viu i creix, tenint
presents, alhora, el seu benestar material i el seu benestar espiritual.
5. L'organització jurídica de la família ha de tendir, com un dels seus
objectius principals, a l'harmoniosa creixença de l'infant, el qual ha d'ésser
reconegut com a persona amb existència pròpia.
6. És un dret de l'infant de viure amb els seus pares, excepte en els casos en
que la separació es faci necessària. És també un dret de l'infant de mantenir el
contacte amb el pare i amb la mare, si està separat d'un d'ells o d'ambdós.
7. Assegurar el compliment dels drets de l'infant és un deure dels pares i de la
societat. La legislació i les actuacions en relació amb l'infant i la família
han de fomentar i ajudar la correcta acció dels pares o de llurs representants
legals en aquest sentit, tenint present que el coneixement d'aquests drets, tant
de part dels adults com de part dels infants, és una garantia perque es
compleixin.
8. La societat ha de protegir l'infant en cas de mal ús de les facultats dels
pares o de les facultats atribuides a altres persones que en tinguin cura.
9. Tot infant ha d'ésser protegit contra les formes de negligència, crueltat,
explotació i manipulació encara vigents en la societat i ha d'ésser igualment
protegit contra l'ús i el tràfic d'estupefaents i de psicòtrops i contra
l'explotació i l'abús sexuals, incloenthi la prostitució i les pràctiques
pornogràfiques.
10. L'infant menysvalgut físicament, psíquicament o sensorialment ha de rebre
les atencions necessàries que li permetin de valdre's per si mateix i que li
facilitin la seva normalització social.
11. L'infant en situació de desprotecció familiar, temporal o permanent, té dret
a una protecció i una assistència que substitueixin l'atenció familiar
mitjancant un recurs alternatiu.
12. L'infant té dret a exercir drets civils i polítics tan aviat com es pugui
formar un judici propi i sense més limitacions que les disposicions legals
necessàries per a protegir les llibertats fonamentals dels altres.
13. Tot infant ha de rebre el màxim nivell d'educació possible. L'educació s'ha
d'orientar vers la seva formació permanent. Els mètodes d'educació han d'ésser
susceptibles dels canvis necessaris per tal que els infants es puguin integrar
en una societat canviant. El sistema educatiu ha d'ésser compensador i ha de
tenir en compte el respecte a la pròpia identitat, a la llengua, al medi
ambient, a la igualtat entre els sexes i també als valors culturals d'altres
paisos.
14. Tot infant té dret al millor nivell de salut possible i a la prevenció del
risc sòciosanitari, a tenir accés als serveis mèdics i rehabilitadors, quan
siguin necessaris, i a beneficiarse de la seguretat social.
15. Tot infant té dret al descans i al lleure i a participar en les activitats
recreatives i culturals pròpies de la seva edat.
16. Els òrgans judicials i administratius que s'ocupen dels infants n'han de
tenir present la psicologia i la personalitat.
17. Tot infant acusat o declarat culpable d'haver infringit la llei penal té
dret que li siguin aplicades mesures alternatives, pedagògiques i no repressores
i té dret a beneficiarse de garanties jurídiques.
[DISPOSICIONS ADDICIONALS]
Segona
1. La política per a la protecció dels menors desemparats ha de comptar amb els
professiorals necessaris, que integren el personal especialitzat i els equips
tècnics pluridisciplinars, per tal de recollir tota la informació sobre els
casos, avaluar la situació i les necessitats del menor, informar i proposar la
mesura aplicable i el pla educatiu o terapèutic més adequat, i també donar
suport psicosocial a la família natural, si s'escau, o l'assessorament
necessari a la família acollidora i fer el seguiment del compliment de les
mesures per part de la família natural o la família acollidora.
2. L'Administració de la Generalitat ha d'actuar de manera coordinada amb els
diversos ens públics que intervinguin en la protecció social de la infància, i
especialment amb la xarxa pública de serveis socials d'atenció primària, i també
amb els ens locals, quan calgui, per a la necessària actuació en interès dels
menors desemparats.
[DISPOSICIONS ADDICIONALS]
Tercera
En el termini d'un any, el Govern ha de presentar un projecte de llei que reguli
el règim sancionador de les infraccions d'aquesta Llei.
[DISPOSICIONS ADDICIONALS]
Quarta
El Títol Segon del Llibre Primer de la Compilació del Dret Civil de Catalunya
queda redactat sota la rúbrica: "De les mesures de protecció dels menors
desemparats i de l'adopció".
[DISPOSICIONS ADDICIONALS]
Cinquena
L'article 6 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya queda redactat de la
manera següent:
"Article 6
"1. Les mesures de protecció dels menors desemparats i l'adopció, pel que fa a
les seves regles de capacitat, formes de constitució i efectes, es regeixen per
allò que disposa la Llei de Catalunya sobre Mesures de Protecció dels Menors
Desemparats i de l'Adopció.
"2. Els drets successoris derivats de l'adopció es regiran pel Codi de
Successions per Causa de Mort en el Dret Civil de Catalunya".
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Primera
En el termini màxim d'un any s'han de revisar les situacions d'acolliment i les
altres mesures de protecció existents a l'entrada en vigor d'aquesta Llei per
tal d'adequarles a allò que s'hi estableix.
[DISPOSICIONS TRANSITÒRIES]
Segona
Els efectes de l'adopció determinats en aquesta Llei regeixen per a l'adopció
plena de l'anterior regulació, amb independència de la data en la qual aquesta
s'hagués constituït.
[DISPOSICIONS TRANSITÒRIES]
Tercera
Les adopcions simples o menys plenes subsisteixen amb els efectes que els
reconegui la legislació anterior. Pel que fa a les adopcions simples, si hi
concorren els requisits exigits per aquesta Llei, es pot sol·licitar l'adopció
plena conforme a aquesta. En aquest cas, no és obstacle el fet que no hi hagi
hagut acolliment preadoptiu.
[DISPOSICIONS TRANSITÒRIES]
Quarta
Les persones adoptades en forma simple o menys plena poden exercir les accions
establertes en aquesta Llei per tal d'indagar quins són els seus progenitors
biològics.
[DISPOSICIONS TRANSITÒRIES]
Cinquena
Els expedients d'adopció pendents de resolució davant els tribunals a l'entrada
en vigor d'aquesta Llei s'han de tramitar d'acord amb la legislació anterior.
DISPOSICIONS FINALS
Primera
Es faculta el Govern de la Generalitat i els Consellers competents per raó de la
matèria, en el que correspongui, per a dictar les disposicions reglamentàries
per al desenvolupament d'aquesta Llei.
[DISPOSICIONS FINALS]
Segona
Queda derogat expressament el Títol VI de la Llei 11/1985, del 13 de juny, de
Protecció de Menors, i les altres disposicions que s'oposin a aquesta Llei o hi
contravinguin.
[DISPOSICIONS FINALS]
Tercera
Es faculta el Govern de la Generalitat per a actualitzar anualment els límits
màxims de les sancions pecuniàries establertes en aquesta Llei de conformitat
amb l'increment del cost de la vida.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei
cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals
pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 30 de desembre de 1991
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
AGUSTÍ M. BASSOLS I PARÉS
Conseller de Justícia
|
|
