|
Llei 22/2000, de 29 de desembre,
d'acolliment de persones grans
(DOGC núm. 3304,
de 12-01-2001, p. 535; correcció d'errades DOGC núm. 3304, de 4-12-2002,
p. 21406)
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el
Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb
el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut
d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent:
LLEI
Preàmbul
La societat catalana d’avui presenta
situacions de convivència d’ajuda mútua, especialment entre persones
grans o respecte a elles, que intenten posar remei a les dificultats
d’aquestes persones.
Sobre la base de l’estudi que s’ha
dut a terme a partir de dades estadístiques fiables i de caràcter
sociològic, i de les diverses solucions que ofereix el dret comparat,
que s’han analitzat degudament, hom arriba al convenciment que és
procedent establir una regulació de les situacions de convivència
entre persones que, sense constituir una família, comparteixen un
mateix habitatge habitual, unides per vincles de parentiu llunyà en la
línia col·lateral, o de simple amistat o companyonia, i amb la
voluntat d’ajuda al més feble i de permanència.
Concretament, es regula la convivència
originada per l’acolliment que una persona o una parella ofereixen a
una persona o a una parella més gran, en condicions semblants a les
relacions que es produeixen entre ascendents i descendents. En la
situació actual, d’envelliment progressiu de la població com a
conseqüència de la prolongació de la vida i de la reducció de la
natalitat, una regulació legal de signe proteccionista que estructuri
aquest tipus de convivència, pot solucionar el benestar general de les
persones grans que s’hi acullin, resoldre’ls les dificultats econòmiques
i socials i ésser una opció més a l’ingrés d’aquestes en
institucions geriàtriques.
Aquesta Llei s’articula en dos
capítols:
el primer conté quatre articles dedicats a la constitució del pacte
d’acolliment de persones grans, i el segon dedica cinc articles a
l’extinció de l’acolliment i a les causes i els efectes d’aquesta
extinció. També conté una disposició addicional i una de final.
El tractament legislatiu d’aquesta
modalitat de convivència s’ha ajustat al marc de les competències
que corresponen a la Generalitat d’acord amb l’article 9.2 de l’Estatut
d'autonomia de Catalunya en matèria de conservació,
modificació i desenvolupament del dret
civil propi. Els precedents en el dret català són a la rúbrica
novena, que porta el títol "Dels afillaments e de
emancipacions", del llibre VII dels Costums de Tortosa. També en
algunes comarques pirinenques de Lleida s’han anat fent davant notari
dacions o acolliments que crearen la figura del donat.
Capítol I
Constitució
Article 1
Concepte
1. El pacte d’acolliment consisteix en la vinculació d’una persona, una
parella casada o unida de manera estable, o una família monoparental,
per raó de l’edat o bé d’una discapacitat, a una persona o a una parella
casada o unida de manera estable, que han d’ésser més joves si
l’acolliment és per raó de l’edat, que els accepten en condicions
semblants a les relacions de parentiu i a canvi d’una contraprestació.
2. El pacte d’acolliment permet que la persona o persones acollidores
solament puguin acollir una persona, excepte en els supòsits que les
persones acollides siguin una parella casada o unida de manera estable o
tinguin relació de parentiu fins al segon grau de consanguinitat o
adopció. En aquest cas, l’acolliment abasta totes dues persones.
3. El pacte d’acolliment no inclou l’administració legal de béns ni la
representació legal de les persones acollides per les acollidores.
Article 2
Objecte
1. Persones acollidores i acollides conviuen en un mateix habitatge
habitual, sigui el de les persones acollidores sigui el de les acollides,
amb l’objecte que els primers tinguin cura dels segons, els donin
aliments, els prestin assistència, els procurin el benestar general i
els atenguin en situacions de malaltia.
2. Persones acollidores i acollides han de prestar-se ajuda mútua i
compartir les despeses de la llar i el treball domèstic de la manera
pactada, la qual ha de respondre a les possibilitats reals de cada part.
3. La contraprestació es pot fer mitjançant la cessió de béns mobles, de
béns immobles o en diners.
4. Les persones acollidores han de promoure la constitució de la tutela
si les persones acollides estan en situació d’ésser-hi sotmeses.
5. El domicili on té lloc l’acolliment ha de tenir condicions
d’habitabilitat i d’accessibilitat tant infraestructurals com de serveis.
Article 3
Requisits personals
1. L’acolliment requereix que les persones acollidores i les acollides
no tinguin parentiu entre elles fins al segon grau, que siguin majors
d’edat i amb plena capacitat d’obrar o que aquesta capacitat, pel que fa
a les persones acollides, sigui suplerta o complementada pel
consentiment de llurs representants legals, de la persona que exerceix
la curatela o de les persones designades en document de nomenament
tutelar no testamentari. En els casos de voluntat suplerta o
complementada, cal autorització judicial i s’ha d’escoltar la persona o
parella acollida, si és que té prou discerniment.
2. Les persones acollides no poden ésser menors de seixanta-cinc anys, i
el de menys edat ha de tenir, com a mínim, quinze anys més que la
persona acollidora de més edat.
3. El requisit de la diferència d’edat no és necessari si una de les
persones acollides és discapacitada física o psíquica o requereix
atencions especials.
4. La persona o persones acollidores han d’actuar sempre en benefici de
la persona o persones acollides durant el temps que estableix el pacte
d’acolliment i que, amb caràcter general, mai no ha d’ésser inferior a
tres anys.
Article 4
Requisits formals de la constitució
1. L’acolliment s’ha de constituir en escriptura pública, la qual s’ha
d’inscriure en el Registre corresponent.
2. L’escriptura pública ha de fer constar les contraprestacions, els
drets i les obligacions que corresponen a cada part, i també, si escau,
les donacions fetes per les persones acollides a les acollidores i a
terceres persones en interès d’aquestes, de present o per després de la
mort. Això no comporta l’administració dels béns de la persona o
persones acollides.
3. En el contracte de prestacions d’aliments, la contraprestació pot
consistir en la cessió de capital en béns mobles, immobles o en diners.
Aquesta cessió pot ésser revocada a instància de les persones acollides
si les acollidores incompleixen les obligacions fixades en l’escriptura
pública o mostren ingratitud. Si hi ha donació i aquesta recau en béns
immobles, la donació i les condicions que, si escau, s’hi estableixen no
perjudiquen tercers si no s’inscriuen en el Registre de la Propietat.
Capítol II
Extinció
Article 5
Causes d’extinció
1. L’acolliment s’extingeix per les causes següents:
a) Pel que es pacti en l’escriptura de formalització.
b) Per comú acord de persones acollidores i acollides manifestat en
escriptura pública.
c) Per voluntat d’una de les parts, manifestada en escriptura pública.
La resolució ha d’ésser notificada de forma fefaent a l’altra part amb
sis mesos d’antelació.
d) Per voluntat d’una de les parts, si l’altra incompleix les
obligacions que li corresponen o si li és imputable alguna causa que
faci difícil la convivència. En aquests supòsits, la notificació
resolutòria en la qual han d’expressar-se les causes té efectes
immediats.
e) Per la mort o la declaració de defunció de la persona acollida única
o dels dos membres de la parella acollida.
f) Per la mort o la declaració de defunció de la persona acollidora
única o de tots dues, si es tracta d’una parella acollidora. La mort
d’un dels membres de la parella també pot donar lloc a la revisió de la
contraprestació establerta pel pacte d’acolliment feta en escriptura
pública i a l’extinció del pacte d’acolliment si el sobrevivent
justifica que no pot complir les obligacions assumides. En aquest cas,
cal que ho notifiqui a la persona acollida amb tres mesos d’antelació.
2. En els supòsits de les lletres a, b, c i d, de l’apartat 1, resten
revocats els poders que qualsevol de les persones acollides hagi atorgat
a favor de la persona o les persones acollidores i a la inversa.
3. En cas de matrimoni o establiment de relació de parella estable de la
persona acollida es pot modificar el pacte d’acolliment a instància de
la persona acollidora o de la mateixa persona acollida.
Article 6
Efectes de l’extinció de l’acolliment en vida dels contractants
1. Si l’extinció es produeix per les causes establertes per l’article
5.1.a i b, cal atenir-se a la voluntat expressada per les parts.
2. Si no hi ha pacte, i l’extinció es produeix per la causa establerta
per l’article 5.1.c, les persones acollidores o les acollides que no en
siguin titulars han d’abandonar l’habitatge dins del termini de tres
mesos, comptadors des de la recepció de la notificació.
3. També, en el cas que no hi hagi pacte, si l’extinció es produeix per
la causa establerta per l’article 5.1.d, les persones acollidores que no
són titulars de l’habitatge l’han d’abandonar dins el termini de quinze
dies, comptadors des de la recepció de la notificació resolutòria; les
persones acollides que no en són titulars, l’han d’abandonar dins el
termini de dos mesos a partir de la notificació resolutòria.
4. En els casos d’extinció establerts per l’article 5.1.c i d, si s’ha
produït una situació d’enriquiment injust per raó del temps i les
condicions de l’acolliment, la part que es considera perjudicada pot
reclamar la indemnització corresponent a l’altra part. Les donacions
fetes per la persona acollida a l’acollidora són revocables si aquesta
ha deixat de complir alguna de les condicions que aquella li va imposar.
5. L’extinció de l’acolliment s’ha de comunicar, si escau, al Registre
creat per aquesta Llei.
6. Les persones o les entitats públiques o privades que, com a
conseqüència de l’extinció de l’acolliment per les causes establertes
per l’article 5.1.c i d, han donat aliments a la persona acollida, poden
subrogar-se en les accions d’aquesta contra les persones acollidores per
l’import dels aliments donats.
Article 7
Efectes de l’extinció respecte a l’habitatge
1. En cas de defunció de la persona acollida o de l’última d’elles, si
en són dues, si aquestes eren propietàries de l’habitatge, la persona o
les persones acollidores tenen dret a viure-hi i a utilitzar el parament
de casa durant un any.
2. Si les persones acollides o les acollidores eren titulars de
l’arrendament de l’habitatge, cal atenir-se al que disposa la legislació
vigent en matèria d’arrendaments urbans.
3. En el cas d’extinció de l’acolliment per defunció de les persones
acollidores, si aquestes eren propietàries de l’habitatge, les persones
acollides tenen dret a ocupar-lo durant un any i utilitzar el parament
de casa.
Article 8
Efectes en cas de successió intestada
1. En la successió intestada de les persones acollides, si la
convivència ha estat per un període mínim de quatre anys, les persones
acollidores tenen el dret, en concurrència amb descendents, cònjuge,
ascendents o col·laterals fins al segon grau de consanguinitat o adopció,
i conjuntament si en són dues, a exercir una acció personal i exigir,
als hereus d’aquells, béns hereditaris o llur equivalència en diners a
elecció dels qui siguin hereus, que representin una quarta part del
valor de l’herència.
2. També poden reclamar la part proporcional dels fruits i les rendes de
l’herència percebuts des del dia de la mort de les persones acollides, o
de llur valor en diners.
3. S’ha d’imputar sempre a compte de la dita quarta part el valor dels
béns que, per qualsevol títol gratuït, les persones acollidores hagin
rebut de les acollides o que aquestes els hagin atribuït en llur
herència encara que hi renunciïn.
4. L’acció per a formular les reclamacions establertes pels apartats 1 i
2 prescriu al cap d’un any de la mort de la persona acollida.
5. Si no hi ha descendents, cònjuge, ascendents ni col·laterals fins al
segon grau o si els fills d’aquests han premort, a les persones
acollidores els correspon tota l’herència, si la convivència ha estat
per un període mínim de quatre anys.
Article 9
Efectes en cas de successió testada
1. En la successió testada de les persones acollides, si la convivència
ha estat per un període mínim de quatre anys, les persones acollidores
tenen el mateix dret establert per l’article 8.1, al qual són aplicables
les normes sobre imputació i prescripció que consten en els apartats 3 i
4 d’aquella disposició.
2. En els casos en què s’hagi produït una marcada desproporció de les
prestacions assistencials i econòmiques de les persones acollidores en
interès de les acollides en relació amb les compensacions entre vius o
per causa de mort que hagin rebut d’aquestes, les persones acollidores
tenen dret a una indemnització econòmica a càrrec dels hereus de les
persones acollides que, si no hi ha acord, s’ha de determinar mitjançant
arbitratge o judicialment, tenint en compte els pactes entre les parts,
els mitjans econòmics de les persones acollidores, el temps que hagi
durat la convivència, la importància de la disposició pactada com a
contraprestació i el cabal relicte. L’acció per a formular aquesta
reclamació prescriu al cap d’un any de la mort de la persona acollida.
Disposició addicional
Única
Creació del Registre d’acolliment de persones grans
Es crea el Registre d’acolliment de persones grans, dependent del
Departament de Justícia, les funcions del qual s’han de determinar per
reglament. Aquest Registre ha de tenir una secció de queixes a fi de fer
el seguiment d’aquesta institució contractual.
Disposició final
Única
Entrada en vigor
Aquesta Llei entra en vigor al cap de tres mesos d’haver estat publicada
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació
aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les
autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 29 de desembre de 2000
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i Català
|
|
