La família, com a estructura bàsica dels lligams
afectius vitals i de la solidaritat intrageneracional i intergeneracional,
i com a factor de cohesió social, continua essent en la nostra societat un
dels cercles principals a l'entorn dels quals s'estructuren les relacions
de les persones i, per tant, un marc jurídic de referència. Davant els
reptes actuals que comporten l'allargament de la vida, la incorporació
massiva de la dona al món del treball, la necessitat de conciliar la vida
laboral i la vida familiar, entre altres factors, cal adoptar mesures de
suport que facilitin a la família l'acompliment de la seva funció.
Juntament amb el marc jurídic civil, l'article
39 de la Constitució espanyola estableix el principi general, adreçat
a tots els poders públics, d'assegurar la protecció social, econòmica i
jurídica de la família, i en conseqüència, d'adoptar mesures de foment i
de protecció de les famílies.
El Govern, conscient de la necessitat de reforçar la
família, com a estructura bàsica de les relacions afectives interpersonals
i factor de cohesió de la societat, ha impulsat els darrers anys un
conjunt d'actuacions i iniciatives per donar suport a les famílies per tal
que puguin assumir, amb qualitat de vida, llurs responsabilitats. Per això,
el Govern va presentar al Parlament una iniciativa legislativa que va
donar lloc a la Llei 6/2002, del 25 d'abril, de mesures relatives a la
conciliació del treball amb la vida familiar del personal de les
administracions públiques catalanes i de modificació dels articles 96 i 97
del Decret legislatiu 1/1997, i també una proposta de proposició de llei,
de caràcter estatal, de protecció de les famílies nombroses, perquè el
Parlament aprovés de presentar-la al Congrés dels Diputats. Així mateix,
mitjançant el Decret 93/2000, del 22 de febrer, el Govern va crear la
Secretaria de la Família, com a òrgan que ha de garantir el
desenvolupament coordinat, integral i integrat de les polítiques d'atenció
i protecció de la família, llur potenciació i llur impuls efectiu.
En aquesta línia, tant el Consell d'Europa com la
Unió Europea han adoptat diverses resolucions i recomanacions relatives a
les polítiques familiars que posen el centre d'atenció en la família, com
a nucli a partir del qual s'articulen tot un conjunt de drets i deures.
Aquestes polítiques s'han de projectar en diferents àmbits: la solidaritat
intergeneracional, la promoció de la dona i la protecció dels infants i
els adolescents, l'ocupació i el dret al treball, l'educació, la cultura,
el medi ambient, l'habitatge, la salut i la sanitat pública. Aquest
enfocament comporta una redistribució de reconeixements i de
responsabilitats entre el paper de les famílies dins la nostra societat i
l'actuació de les institucions, que han d'assumir i portar a terme
polítiques positives de foment i de suport, per tal de conciliar la vida
laboral i la vida familiar, facilitar l'assumpció de les responsabilitats
familiars i potenciar el paper dinàmic de la família com a factor de
benestar i de desenvolupament personal i col·lectiu.
Una altra consideració que cal tenir present a l'hora
d'assumir responsabilitats familiars és el manteniment o la millora del
nivell de vida. L'augment de les càrregues econòmiques de la família i el
descens de la natalitat que s'ha produït els darrers anys fan que la
creació de serveis personals de proximitat tingui un relleu especial quan
es tracta de dissenyar una política familiar. Les mesures econòmiques
complementen aquestes iniciatives orientades a millorar les condicions en
què es desenvolupa la vida familiar.
En aquest sentit, dos són els motius que justifiquen
la necessitat d'impulsar polítiques de protecció econòmica de les famílies.
D'una banda, la manca de recursos econòmics ha portat moltes famílies a
tenir menys fills per tal de mantenir els nivells de benestar. Així,
segons que posen de manifest els estudis elaborats, la principal raó per
la qual es produeixen pocs naixements és essencialment econòmica, tenint
en compte que la majoria de pares i mares desitjarien tenir més fills dels
que tenen. Al mateix temps, cal subratllar que, dins el conjunt de països
europeus, els que tenen un bon sistema d'ajuts a la família són els que
mostren unes taxes més elevades de fecunditat. D'altra banda, l'adopció de
mesures econòmiques per a les famílies també pot facilitar la conciliació
de la vida laboral i la vida familiar.
Finalment, les polítiques familiars ajuden a evitar
la penalització que pot patir la família per raó del nombre de fills, a
facilitar la igualtat d'oportunitats de les famílies amb més càrregues
respecte a la resta de ciutadans i a valorar l'aportació de les famílies
al progrés, la cohesió i la solidaritat socials.
D'altra banda, la protecció econòmica familiar
pal·lia una situació cada vegada més preocupant en els països
desenvolupats: la pobresa dels infants i els joves. La inestabilitat i la
precarietat laborals i l'atur de llarga durada tenen una repercussió
directa en la privació material de nens i joves, la qual pot generar uns
dèficits cognitius permanents en determinades capes de la població.
Per aquest motiu, els poders públics estan obligats a
garantir la igualtat d'oportunitats i a donar suport a les famílies amb
fills a càrrec, per a lluitar contra la marginació crònica i el perill
d'exclusió social i per a facilitar l'exercici d'una maternitat i una
paternitat responsables.
Els destinataris de les mesures de suport a les
famílies que estableix aquesta Llei són els que regulen la
Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de
família; la Llei 10/1998, del 15 de juliol,
d'unions estables de parella; la Llei 19/1998,
del 28 de desembre, sobre situacions convivencials d'ajuda mútua; la
Llei 22/2000, del 29 de desembre, d'acolliment de
persones grans, i la Llei 11/2001, del 13 de
juliol, d'acolliment familiar per a persones grans.
D'acord amb les premisses anteriors la Llei
s'estructura en sis títols. El títol I conté els
principis i les definicions necessàries per a la comprensió de l'articulat.
El títol II recull les prestacions
econòmiques a càrrec de la Generalitat, que inclouen les prestacions per a
famílies amb fills menors a càrrec i les prestacions a partir del segon
fill o filla, les quals es configuren com a drets subjectius de les
persones beneficiàries, i les ajudes per adopció i acolliment i per a
l'aplicació de tècniques de reproducció humana assistida. També s'hi
inclouen prestacions econòmiques per familiars amb dependència a càrrec i
ajudes per a l'adquisició, la conservació i la rehabilitació dels
habitatges i per al pagament de lloguers.
El títol III promou l'establiment
de mesures fiscals de suport a les famílies relatives a impostos estatals
sobre els quals la Generalitat té capacitat normativa, i l'establiment de
bonificacions i d'exempcions en la prestació de serveis públics de
competència autonòmica o local.
El títol IV, que estableix les
mesures per a la conciliació de la vida laboral i la vida familiar, es
divideix en dos capítols. El primer estableix les mesures aplicables al
personal al servei de l'Administració de la Generalitat i de les entitats
locals, i el segon, les mesures destinades al món empresarial privat. Cal
fer esment, especialment, de les mesures destinades a perllongar els
permisos i les llicències per maternitat o paternitat i per a tenir cura
d'un fill o filla, al foment de la flexibilitat horària i a la promoció de
serveis d'atenció a infants en els llocs de treball, les quals, tot i que
s'apliquen només a l'Administració de la Generalitat i les entitats locals
de Catalunya, han d'ésser la pauta a seguir per les empreses que presten
serveis públics i per les altres empreses i entitats que actuen en el
territori de Catalunya.
El títol V, dedicat a altres
mesures de suport i foment de la família, es divideix en diversos capítols.
El capítol I, referent a la infància i l'adolescència,
estableix l'atenció precoç com un dret i l'increment de places d'educació
infantil de primer cicle; potencia l'escola com a marc d'aprenentatge del
civisme i de la solidaritat intergeneracional, i estableix altres ajudes i
la promoció d'ofertes culturals per a les famílies.
El capítol II està dedicat a
l'educació infantil i als serveis complementaris.
El capítol III té en compte un
aspecte d'importància cabdal: les mesures de suport a les famílies amb
persones en situació de dependència, la cura i l'atenció de les quals ha
recaigut tradicionalment en la mateixa família. Les projeccions de futur
indiquen que, gràcies als avenços en l'atenció sanitària i les millores en
la qualitat de vida de les persones, continuarà augmentant l'esperança de
vida. Això, que és un fet molt positiu i que obre noves oportunitats, no
pot fer oblidar que també comportarà un augment de les persones en
situació de dependència. D'altra banda, la incorporació creixent de la
dona al món del treball i el canvi que s'està produint en les estructures
familiars comporten una nova realitat que fa necessari establir polítiques
i mesures destinades a fer possible l'atenció en l'entorn afectiu habitual
de les persones en situació de dependència que ho vulguin.
El capítol IV se centra en les
famílies amb alguna persona en situació de risc d'exclusió social i la
problemàtica específica que plantegen, tant des d'una perspectiva general
com des d'una perspectiva específica; aborda les situacions de risc, i
regula mecanismes de reacció i de protecció per a supòsits concrets. En
aquest sentit, aquesta Llei crea el Fons de garantia de pensions
alimentàries, d'acord amb la Resolució 371/VI del Parlament de Catalunya.
Finalment, el títol VI estableix
les mesures administratives per a l'aplicació de la Llei i per a la
participació de la societat civil en les polítiques de suport a les
famílies, i inclou una referència als serveis d'atenció a les famílies i
als òrgans de consulta i de coordinació en aquesta matèria.
TÍTOL I
Disposicions generals
Article 1
Objectius i principis
1. Aquesta Llei té per finalitat establir les bases i les mesures per a
una política de suport i protecció a la família, entesa com a eix
vertebrador de les relacions humanes i jurídiques entre els seus membres
i com a àmbit de transferències compensatòries intergeneracionals i
intrageneracionals. Amb aquest objectiu, determina els drets i les
prestacions destinats a donar suport a les famílies.
2. La definició de les polítiques familiars ha de tenir presents els
objectius següents:
a) Millorar el benestar i la qualitat de vida de les famílies, amb
relació a les responsabilitats que s'adquireixen i als drets que en
deriven: a l'habitatge, a la cultura, a l'educació, al medi ambient, al
treball i a la salut.
b) Millorar la protecció dels membres de les famílies, des de la
perspectiva del desenvolupament personal i social, tenint en compte el
dret a la integritat física, la protecció dels infants i el suport a la
gent gran i a les persones amb discapacitat; i vincular les actuacions a
l'objectiu de la igualtat d'oportunitats entre homes i dones.
c) Afavorir la conciliació de la vida familiar amb la resta d'àmbits de
la vida quotidiana.
d) Potenciar la solidaritat social amb les famílies que tenen cura de
fills menors o de persones en situació de dependència.
e) Promoure la natalitat.
f) Promoure la protecció econòmica de la família.
g) Lluitar contra les desigualtats socials entre les famílies i contra
les situacions d'exclusió social que tenen l'origen en contextos de
precarietat i desestructuració.
h) Fomentar la solidaritat familiar.
i) Potenciar la participació activa dels membres de la família en la
comunitat.
3. Les polítiques familiars s'han de basar en els drets fonamentals i en
el foment de la igualtat i del benestar dels membres de les famílies.
Article 2
Destinataris de les mesures de suport a les famílies
Als efectes d'aquesta Llei i de la normativa que la desplega, són
destinataris de les mesures de suport a les famílies:
a) Els que es regulen mitjançant la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del
Codi de família, i la Llei 10/1998, del 15 de juliol, d'unions estables
de parella. En tot cas, es garanteix la no-discriminació dels fills, amb
independència de la relació de filiació.
b) Els membres de família nombrosa, d'acord amb la legislació vigent.
c) Els membres d'una família monoparental, és a dir, una família amb
infants menors que hi conviuen i que depenen econòmicament d'una sola
persona.
d) Les famílies amb infants en acolliment o adopció.
e) Les famílies amb persones en situació de dependència.
Article 3
Situacions equiparades
1. En els termes establerts per aquesta Llei, es poden acollir a
determinades mesures i prestacions els titulars d'una relació de
convivència d'ajuda mútua, d'acord amb la definició que d'aquesta
situació estableix la Llei 19/1998, del 28 de desembre, sobre situacions
convivencials d'ajuda mútua.
2. Les disposicions d'aquesta Llei també són aplicables a l'acolliment i
a les altres situacions jurídiques a les quals les lleis atribueixin o
reconeguin els mateixos efectes jurídics que a la família.
Article 4
Persona en situació de dependència
Als efectes d'aquesta Llei, s'entén per situació de dependència l'estat
en què es troben les persones que, per motiu d'alguna discapacitat
física, psíquica, sensorial o mental, necessiten l'ajuda d'una altra
persona per a dur a terme les activitats bàsiques de la vida diària.
Article 5
Infants i adolescents
De conformitat amb el que disposa l'article 2 de la Llei 8/1995, del 27
de juliol, d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i de
modificació de la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de
protecció dels menors desemparats i de l'adopció, als efectes del que
disposa aquesta Llei s'entén per infant tota persona menor de dotze anys
i per adolescent tota persona amb una edat compresa entre els dotze anys
i la majoria d'edat establerta per la llei.
Article 6
Serveis d'atenció a infants de zero a tres anys
Als efectes d'aquesta Llei s'entenen per serveis d'atenció a infants de
zero a tres anys les prestacions dels centres o dels serveis que tenen
per finalitat potenciar el desenvolupament integral del menor o la menor
i de la seva educació.
Article 7
Principi informador de les polítiques familiars
En les polítiques de suport a les famílies, el Govern ha de promoure,
fomentar i complementar el paper de la família com a àmbit de
transferències compensatòries intergeneracionals i intrageneracionals,
tant pel que fa al bescanvi de béns com al bescanvi de serveis.
Article 8
Planificació familiar
Dins el marc de la sanitat pública, les persones tenen dret a obtenir
gratuïtament orientació i assistència en matèria de planificació
familiar, d'acord amb els termes i les condicions que la legislació
vigent estableix.
TÍTOL II
Prestacions econòmiques
Article 9
Prestacions econòmiques i ajuts
1. El Govern ha d'adoptar mesures econòmiques per a afavorir la
natalitat i la qualitat de vida de les famílies. A aquests efectes,
s'estableixen els ajuts econòmics següents:
a) Prestació econòmica per infant a càrrec.
b) Prestació econòmica per part o adopció múltiple.
c) Ajuts per adopció i acolliment.
d) Ajuts per a l'aplicació de tècniques de reproducció assistida.
e) Ajuts per infants nascuts amb danys que requereixen atencions
especials.
f) Prestació econòmica per persona en situació de dependència a càrrec.
g) Ajuts per a l'adquisició, la rehabilitació i la promoció
d'habitatges.
h) Ajuts per a llogaters.
2. Les prestacions econòmiques establertes per l'apartat 1 són
compatibles amb la percepció de les prestacions anàlogues que
estableixin l'Administració de l'Estat o les administracions locals de
Catalunya.
Article 10
Prestació econòmica de caràcter universal per infant a càrrec
1. Les famílies que tenen a càrrec infants menors de tres anys, o
infants menors de sis anys en els supòsits establerts per l'apartat 2,
tenen dret a una prestació econòmica anual, de pagament únic, que el
Govern, per mitjà del departament competent en matèria d'assistència,
serveis socials i polítiques familiars, atorga amb independència dels
ingressos familiars i d'acord amb les condicions i el procediment que
s'estableixin per reglament.
2. En famílies nombroses, la prestació establerta per l'apartat 1 s'ha
d'atorgar per tots els infants menors de sis anys de la família.
L'adopció i l'acolliment donen dret a la mateixa prestació econòmica.
3. Són beneficiaris de la prestació econòmica per infant a càrrec el
pare i la mare o, si escau, la persona que tingui a càrrec l'infant
menor de tres o de sis anys, segons el cas.
4. El que estableixen els apartats 1, 2 i 3 s'aplica també en els
supòsits d'adopció o d'acolliment permanent o preadoptiu d'un menor o
una menor, segons que correspongui, sempre a partir de la data de l'acta
notarial o la sentència de l'adopció o l'acolliment.
5. En famílies monoparentals la prestació establerta per l'apartat 1 es
pot incrementar i prorrogar en funció dels ingressos, d'acord amb el que
s'estableixi per reglament.
Article 11
Prestació econòmica de caràcter universal per part o adopció múltiple
1. Les famílies en les quals es produeixi un part amb dos o més
naixements tenen dret a una prestació econòmica de pagament únic, que
atorga l'Administració de la Generalitat, per mitjà del departament
competent en matèria d'assistència, serveis socials i polítiques
familiars, amb independència dels ingressos familiars, d'acord amb les
condicions i el procediment que s'estableixin per reglament.
2. L'import de la prestació per part o adopció múltiple varia segons el
nombre de naixements.
3. Són beneficiaris de la prestació econòmica per part múltiple el pare
i la mare o, si escau, la persona que tingui a càrrec els nadons.
4. En casos d'acreditada necessitat social, es pot atorgar la prestació
econòmica per part o adopció múltiple fins als tres anys d'edat dels
infants. En el cas de l'adopció múltiple, la prestació econòmica es pot
rebre durant els tres anys posteriors a la resolució de l'adopció.
Article 12
Ajuts per adopció i acolliment
Les famílies que adoptin o acullin un menor o una menor poden percebre
una prestació econòmica equivalent al 50% de les despeses ocasionades
pels tràmits necessaris, en funció del nivell d'ingressos familiars i de
les altres condicions i prioritats que s'estableixin per reglament.
Article 13
Ajuts per a l'aplicació de tècniques de reproducció assistida
1. La família que s'aculli a alguna de les tècniques de reproducció
assistida establertes per la Llei de l'Estat 35/1988, de 22 de novembre,
sobre tècniques de reproducció assistida, amb la finalitat de tenir un o
més fills, pot accedir a un ajut econòmic, d'acord amb el límit màxim
d'ingressos econòmics i amb les condicions i les prioritats que
s'estableixin per reglament.
2. Si el tractament es rep en un centre sanitari de la xarxa pública o
en un centre que hi tingui subscrit un concert, l'ajut econòmic s'aplica
a les despeses ocasionades pels desplaçaments i l'estada fora del lloc
de residència habitual, en un percentatge del 50% del cost total.
3. Si el tractament es rep en un centre sanitari privat que no forma
part de la xarxa pública ni hi té subscrit cap concert, l'ajut econòmic
s'aplica exclusivament a les despeses relacionades amb el tractament
mèdic, sigui per visites o per medicaments, sense tenir en compte altres
circumstàncies complementàries, com el trasllat o l'allotjament, en un
percentatge del 25% del cost total. Aquest percentatge s'ha d'aplicar
sobre els imports màxims del cost de cada visita mèdica que fixa el
Govern, prenent com a referència els barems que el Departament de
Sanitat i Seguretat Social ha de determinar per reglament d'acord amb
els que regeixen per a la sanitat pública i concertada.
Article 14
Ajuts per infants nascuts amb danys que requereixen atencions especials
Les famílies dels infants nascuts amb danys que requereixen atencions
especials poden rebre, quan ho necessitin, un ajut econòmic destinat a
pal·liar les despeses extraordinàries que aquesta atenció origini.
Article 15
Ajuts per a l'adquisició, la rehabilitació i la promoció d'habitatges
1. El Govern ha d'atorgar ajuts per a l'adquisició, la rehabilitació i
la promoció d'habitatges, en el marc del Pla de l'habitatge i d'acord
amb els requisits i les condicions que s'estableixin per reglament.
2. En l'atorgament d'ajuts en matèria d'habitatge, el Govern ha de
valorar, de manera preferent, l'accés al primer habitatge dels joves, de
les famílies nombroses, de les famílies monoparentals i de les famílies
amb persones discapacitades.
3. El Govern ha d'impulsar i promoure programes que facilitin l'accés a
habitatges que s'adaptin a les necessitats de les persones i les
famílies.
4. El Govern ha d'adoptar mesures per a promoure l'accés a un habitatge
adequat o l'adaptació dels habitatges familiars a les necessitats que
genera la situació de dependència, establint línies d'ajuts per a les
dites adaptacions.
5. El Govern ha de crear una borsa d'habitatges socials per a facilitar
l'accés a l'habitatge de les famílies en situació de vulnerabilitat
social.
6. El Govern ha d'establir, en el marc del Pla de l'habitatge, una quota
obligada de construcció d'habitatges de superfície més gran destinats a
famílies nombroses.
Article 16
Ajuts per a llogaters
1. El Govern ha de promoure ajuts per al pagament de lloguers
d'habitatges, destinats a persones que no hagin pogut accedir a
habitatges públics de lloguer, en funció del nivell de renda dels
destinataris, la superfície de l'habitatge i el nombre de membres de la
família.
2. El Govern ha d'adoptar mesures per a incrementar el parc de pisos de
lloguer social, en col·laboració amb l'Administració local.
TÍTOL III
Mesures de suport a les famílies en matèria fiscal
Article 17
Impostos cedits a la Generalitat
1. El Govern, en el marc del sistema de finançament autonòmic vigent i
en exercici de les competències normatives assumides per la Generalitat
en matèria tributària, especialment pel que fa als tributs cedits, ha de
promoure les mesures fiscals de suport a les famílies següents:
a) En l'impost sobre la renda de les persones físiques: deduccions en la
quota pel naixement d'un fill o filla, per adopció o acolliment d'un
infant i per accés a l'habitatge en règim de lloguer o de propietat de
famílies nombroses i de fills majors d'edat. La llei de mesures fiscals
de la Generalitat pot modificar l'import de les deduccions i, si escau,
els límits econòmics exigits amb relació a la base imposable dels
contribuents.
b) En l'impost sobre successions i donacions: reduccions en funció del
grau de parentiu amb la persona causant o la persona donant,
especialment per als fills menors d'edat. Les adquisicions mortis causa
per la successió entre persones que mantenen una relació paterno-filial
de fet s'igualen, als efectes de l'impost sobre successions i donacions,
a les que correspondrien per als descendents i els adoptats o per als
ascendents i els adoptants. A aquests efectes es consideren relacions
paterno-filials de fet les relacions que s'estableixen entre una persona
i els fills del seu cònjuge o de la seva parella estable.
c) En l'impost sobre transmissions patrimonials oneroses: tipus reduït
aplicable a la transmissió d'un immoble que hagi de constituir
l'habitatge habitual d'una família nombrosa, de joves o de persones
discapacitades.
2. Als efectes de l'impost sobre successions i donacions, els membres
d'una unió estable reconeguda per la Llei 10/1998 tenen els mateixos
drets que els cònjuges respecte a les adquisicions mortis causa d'un
dels convivents en l'herència de l'altre.
3. Als efectes del que disposa l'apartat 1, s'entén per habitatge
habitual el que s'ajusta a la definició i als requisits establerts per
la normativa de l'impost sobre la renda de les persones físiques.
Article 18
Criteris per a l'aplicació de les mesures referents a taxes i preus
públics
Les mesures de suport fiscal que estableixen els articles 19, 20 i 21
van destinades a famílies amb càrregues econòmiques familiars. A l'hora
d'aplicar-les s'han de tenir en compte el nombre de membres de la
família; l'edat dels fills; el nivell d'ingressos de la família; les
situacions de discapacitat física, psíquica o sensorial, i l'existència
de persones grans a càrrec.
Article 19
Taxes i preus públics de la Generalitat
1. El Govern ha d'introduir beneficis fiscals de suport a les famílies
en l'ordenament sobre taxes i preus per la prestació de serveis públics
o per activitats de la seva competència en els àmbits següents, entre
d'altres:
a) Educació.
b) Transports públics.
c) Utilització de béns culturals, incloses les activitats esportives i
de lleure.
d) Serveis socials.
e) Habitatge.
f) Funció pública.
2. El Govern i els consellers han d'incloure beneficis fiscals en la
normativa reguladora dels preus públics com a mesura de suport a les
famílies.
Article 20
Taxes i preus públics per a famílies en l'àmbit local
Les entitats locals han d'incloure beneficis fiscals en les taxes i els
preus públics per la prestació de serveis públics o per activitats de
llur competència com a mesura de suport a les famílies, de conformitat
amb el que disposen les legislacions estatal i autonòmica sobre règim
local i, si escau, la legislació sectorial corresponent.
Article 21
Serveis públics prestats per entitats concessionàries
El Govern i les entitats locals han de promoure un tracte més favorable
als membres de famílies amb càrregues familiars pel que fa a les
contraprestacions que hagin de satisfer a les entitats, les empreses i
els establiments concessionaris de serveis públics.
TÍTOL IV
Mesures de conciliació de la vida familiar i la vida laboral
Capítol I
Àmbit de les institucions i les administracions públiques de Catalunya
Article 22
Serveis d'atenció a infants
Les institucions i les administracions públiques de Catalunya han de
fomentar la creació de serveis d'atenció a infants oberts a tota la
població en els llocs de treball o prop dels llocs de treball.
Article 23
Mesures de conciliació de la vida familiar i la vida laboral
La normativa sectorial de la funció pública, en el marc del Decret
legislatiu 1/1997, de 31 d'octubre, i de la Llei 6/2002, de 25 d'abril,
de mesures relatives a la conciliació del treball amb la vida familiar
del personal de les administracions públiques catalanes i de modificació
dels articles 96 i 97 del Decret legislatiu 1/1997, ha d'establir, per
al personal al servei de les administracions públiques, les mesures de
conciliació de la vida familiar i la vida laboral següents:
a) Mecanismes per a garantir més flexibilitat i disponibilitat horària
per al personal que tingui a càrrec menors de sis anys; persones amb
discapacitat física, psíquica o sensorial, o persones més grans de
seixanta-cinc anys que depenguin del treballador o treballadora i
requereixin una dedicació especial.
b) Ampliació fins a tres anys de la reserva del mateix lloc de treball,
en el cas d'excedència voluntària per tenir cura d'un fill o filla o
d'un familiar amb dependència severa.
c) La introducció de mesures per a afavorir la cura de menors de sis
anys o de discapacitats que depenguin del personal al servei de les
dites administracions públiques, en el cas de malaltia.
d) El foment d'accions positives per a implicar els homes en les
responsabilitats i el treball familiars.
e) La introducció d'un permís de paternitat, de quatre setmanes com a
mínim, com a dret individual del pare, sense que aquest període es resti
de les setze setmanes de descans a què té dret la mare.
Article 24
Contractes de gestió de serveis públics
1. Les administracions públiques de Catalunya, els organismes autònoms i
les entitats de dret públic que en depenen han de recomanar d'incloure,
com a condició d'execució contractual, quan la prestació ho permeti, que
les empreses adjudicatàries de la gestió de serveis públics estableixin
a favor de llurs treballadors les mesures de conciliació de la vida
familiar i la vida laboral aplicables al personal de l'Administració de
la Generalitat.
2. Els òrgans de contractació han d'assenyalar, en els plecs de
clàusules administratives particulars, la preferència en l'adjudicació
dels contractes de les proposicions presentades per les empreses
licitadores que estableixin a favor de llurs treballadors les mesures de
conciliació de la vida familiar i la vida laboral aplicables al personal
de l'Administració de la Generalitat, sempre que els termes de llur
proposició igualin els de la més avantatjosa des del punt de vista dels
criteris objectius que serveixen de base per a l'adjudicació.
Capítol II
Àmbit del sector privat
Article 25
Plans territorials de conciliació horària
El Govern ha de promoure, conjuntament amb les organitzacions sindicals
i empresarials, les corporacions locals i els altres agents socials que
es consideri pertinents, l'elaboració de plans territorials de
conciliació horària per a facilitar la conciliació dels àmbits familiar,
laboral i escolar de les famílies. Aquests plans tenen les finalitats
següents:
a) Afavorir el benestar de les famílies.
b) Incentivar la participació directa dels col·lectius familiars i
avançar en polítiques transversals de família i de serveis a les
persones.
c) Afavorir polítiques municipals que reforcin la conciliació horària
dels diferents àmbits d'actuació, d'acord amb la realitat de cadascun
dels municipis de Catalunya.
Article 26
Mesures de foment
1. El Govern ha de promoure campanyes de sensibilització dirigides a les
empreses que tinguin la seu social a Catalunya o que hi exerceixin
activitats, per tal que apliquin respecte a llurs treballadors mesures
de conciliació de la vida familiar i la vida laboral.
2. El Govern ha de fomentar que les empreses a les quals es refereix
l'apartat 1 adoptin, per mitjà de la negociació col·lectiva o d'acords
col·lectius, mesures per a la conciliació de la vida familiar i la vida
laboral de llurs treballadors.
3. Sens perjudici del principi d'autonomia de les parts, les mesures a
què es refereix l'apartat 2 poden ésser dels tipus següents:
a) Crear serveis d'atenció a infants a les empreses.
b) Facilitar ajudes per a l'accés a places de serveis d'atenció a
infants.
c) Flexibilitzar la jornada laboral i implantar la reducció de jornada
per als treballadors amb infants menors de sis anys o amb persones en
situació de dependència a càrrec.
d) Ampliar el permís de maternitat o paternitat.
4. El Govern ha de fomentar la formació de personal especialitzat en la
prestació de serveis familiars i la creació d'empreses especialitzades
en la prestació de serveis familiars.
Article 27
Empresa familiarment responsable
El Govern ha de promoure el reconeixement públic com a empresa
familiarment responsable per a les empreses que adoptin mesures per a la
conciliació de la vida familiar i la vida social de llurs treballadors.
Amb aquesta finalitat, el Govern ha de crear una certificació d'empresa
familiarment responsable, per a l'obtenció de la qual es disposa del
suport i l'assessorament del Consell de Treball, Econòmic i Social de
Catalunya.
TÍTOL V
Prestacions de serveis i altres mesures de suport a la família
Capítol I
Mesures destinades a infants i adolescents
Article 28
Mesures de suport a infants i adolescents
1. Els principis informadors de les mesures de suport a infants i
adolescents en el si de la política de suport a les famílies són els
següents:
a) Integrar la perspectiva dels infants i dels adolescents, atenent
especialment llurs necessitats, en l'exercici de les competències
autonòmiques i locals amb implicacions en llur desenvolupament personal,
especialment en l'adopció de les mesures de protecció de la família
establertes per aquesta Llei i per la normativa que la desenvolupa.
b) Garantir, en la integració a què es refereix la lletra a, l'interès
superior de l'infant i l'adolescent, que ha d'ésser present en les
actuacions tant dels poders públics com dels pares, tutors o guardadors
i dels educadors.
c) Fomentar la màxima divulgació i el màxim respecte possibles dels
drets reconeguts als infants i els adolescents per l'ordenament jurídic
i els tractats internacionals degudament ratificats, tot donant suport i
assistència a les famílies respecte a llurs deures vers els infants i
els adolescents, en correspondència amb aquells drets.
d) Prevenir i tractar les situacions de pobresa en infants i
adolescents.
2. El Govern ha de promoure la protecció dels infants i els adolescents
en el marc de les mesures de planificació que s'estableixin per a
facilitar llur desenvolupament com a persones, ha de promoure llur
formació perquè puguin participar activament en la societat, ha de
garantir la satisfacció de llurs necessitats personals i ha de promoure
l'accés als serveis i els recursos dirigits a infants i adolescents.
3. L'Administració de la Generalitat ha de fomentar, complementar i
substituir, quan calgui, en situacions de desemparament, el paper de la
família com a factor fonamental i medi natural per al desenvolupament
dels infants i els adolescents, tant assegurant-ne la subsistència com
posant a llur disposició els aprenentatges bàsics per a llur futur
desenvolupament autònom en la societat. En conseqüència, han d'ésser
objecte d'atenció especial les situacions familiars especials que poden
agreujar la vulnerabilitat general dels infants i els adolescents.
4. El Govern ha de fomentar la interacció harmònica de la família amb
altres institucions socials complementàries en la socialització dels
infants i els adolescents, prestant una atenció especial als centres
escolars, a les tecnologies de la informació i la comunicació, i a
altres serveis i recursos per a la infància i l'adolescència.
Article 29
Serveis d'atenció precoç de caràcter universal
1. Els infants amb trastorns en llur desenvolupament o amb risc de
patir-ne, des del moment que són concebuts fins que compleixin sis anys,
i llurs famílies tenen dret a accedir als serveis d'atenció precoç,
d'acord amb les condicions i el procediment que s'estableixin per
reglament.
2. La utilització dels serveis d'atenció precoç no està subjecta a
contraprestació econòmica pels infants i llurs famílies.
Article 30
Decisions familiars que vulneren els drets dels infants i els
adolescents
1. Per a obtenir qualsevol mesura de suport familiar establerta per la
legislació, la família ha de garantir el respecte dels drets dels
infants i els adolescents. A aquests efectes, les administracions
públiques de Catalunya han de donar suport i informació a les famílies
pel que fa als deures i els drets referits als fills.
2. Les decisions familiars que comportin una vulneració provada dels
drets dels infants i els adolescents o de les condicions necessàries per
a llur desenvolupament ple, sempre que no es vulneri l'interès
prioritari del menor o la menor, comporten:
a) La suspensió o la revocació de la mesura de suport familiar, si havia
estat atorgada.
b) La denegació de la sol·licitud de la mesura de suport familiar, si
estava en tràmit d'atorgament.
3. L'aplicació del que disposa l'apartat 2 s'ha de tenir en compte a
l'hora de decidir la suspensió, la revocació o la denegació de les
prestacions que integren la renda mínima d'inserció.
Article 31
Trasllat d'infants i adolescents a altres països per decisió familiar
que vulnera llurs drets
1. El trasllat o el risc de trasllat d'un infant o adolescent a un altre
país, per decisió familiar, que posi en perill la continuïtat del seu
desenvolupament, si es té coneixement que no es compliran les condicions
efectives perquè aquest sigui possible, pot comportar:
a) La declaració, per l'òrgan competent de l'Administració de la
Generalitat, de la situació de desemparament de l'infant o l'adolescent
afectat, amb la consegüent assumpció de la tutela per la mateixa
Administració de la Generalitat, l'automàtica suspensió de la potestat
del pare i de la mare o de la tutela ordinària, i l'adopció de les
mesures de protecció que corresponguin en aplicació de la legislació
catalana.
b) Que l'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat es
dirigeixi al Ministeri Fiscal, si el trasllat de l'infant o l'adolescent
ja s'ha fet o és imminent, perquè emprengui les corresponents accions
jurisdiccionals i sol·liciti al jutge o jutgessa competent l'activació
dels controls policials duaners o la repatriació del menor o la menor a
l'empara del que estableix l'ordenament civil vigent.
2. La detecció i la prevenció dels trasllats poden ésser activades per:
a) El mateix infant o adolescent afectat, que es pot dirigir al
Ministeri Fiscal, al Defensor del Poble, al Síndic de Greuges, al seu
adjunt o adjunta per a la defensa dels drets dels infants o a
l'administració competent, perquè adoptin les mesures pertinents per a
evitar-ne el trasllat efectiu.
b) Qualsevol persona o autoritat, especialment les que, per llur
professió, puguin tenir coneixement de la pretensió d'aquest tipus de
trasllat.
Article 32
La família en l'àmbit de l'escola
1. El Govern ha de fomentar el desenvolupament de mecanismes que
afavoreixin l'exercici dels drets dels pares i les mares i la necessària
coordinació o interacció harmònica de les famílies amb els centres
educatius de titularitat pública i privada en la tasca compartida de
desenvolupament personal i d'educació de l'infant i l'adolescent.
2. Específicament, als centres educatius de titularitat pública i
concertats, s'han de fomentar la dinamització i la consolidació de les
escoles de pares i mares, i s'ha de posar una atenció especial a:
a) Orientar els hàbits favorables a la salut i les activitats de suport
a l'estudi i a l'educació integral dels fills, i donar-hi suport.
b) Impulsar la utilització de les tecnologies de la informació i la
comunicació en el si de les escoles per a facilitar una participació més
activa dels pares i les mares en el seguiment del procés formatiu dels
fills.
c) Reforçar els serveis de salut escolar, potenciant llur paper en la
detecció i la informació de les necessitats i les característiques dels
menors en situació de risc, que eventualment poden donar lloc a la
declaració d'una situació de desemparament.
d) Donar suport a les polítiques educatives que fomentin la cohesió i la
justícia socials, la solidaritat, l'ajuda mútua, la reducció de les
desigualtats socials i econòmiques i la igualtat d'oportunitats entre
homes i dones, incorporant a l'ensenyament obligatori continguts que
valorin la pràctica de la feina domèstica i la cura de les persones.
3. Les administracions públiques catalanes, en l'àmbit de llurs
competències, han d'adoptar mesures per a:
a) Prevenir i tractar l'absentisme i el fracàs escolars. A aquests
efectes, el Govern, conjuntament amb l'Administració local, ha
d'establir plans contra l'absentisme escolar i a favor de la promoció de
la integració i la convivència escolars, amb la implicació dels centres
docents.
b) Fomentar la realització d'activitats extraescolars a les mateixes
instal·lacions dels centres escolars.
c) Garantir que als centres docents s'informi i s'eduqui sobre temes de
salut, sobre la sexualitat dels adolescents i sobre les substàncies i
els hàbits que poden generar addicció.
Capítol II
L'educació infantil i els serveis complementaris
Article 33
Promoció de places d'educació infantil de primer cicle, ajuts per
serveis escolars i serveis complementaris
1. L'educació infantil ha de garantir l'atenció adequada i el
desenvolupament dels infants.
2. El Govern ha de promoure la dotació de places d'educació infantil en
conveni amb altres administracions.
3. Les administracions públiques de Catalunya han de promoure ajuts en
concepte de menjador escolar en funció del nivell d'ingressos i del
nombre de membres de la família.
4. Les administracions competents han d'atorgar ajuts en matèria de
transport escolar en funció del nivell d'ingressos familiars i del
nombre de membres de la família, sens perjudici del que estableix
l'ordenament vigent en l'àmbit del transport escolar de l'ensenyament
obligatori.
5. Les administracions competents han de regular els serveis
complementaris que tinguin com a finalitat l'atenció educativa de
l'infant, entre els quals els següents:
a) Els espais educatius d'orientació familiar, que tenen com a objectiu
constituir llocs de trobada per a infants de fins a tres anys i per a
llurs famílies, per tal d'afavorir l'ajuda mútua entre famílies per
mitjà d'intercanvis i l'assessorament professional i oferir formació
prematernal i postmaternal, orientació i suport a les famílies en els
primers anys de la vida dels infants.
b) Els serveis de mainaderia, per a atendre famílies que es troben en
circumstàncies excepcionals que n'aconsellen l'ús, que tenen com a
objectiu, d'acord amb les necessitats de les famílies, atendre els
infants en un ambient familiar adequat en continguts i habilitats.
Article 34
Família i protecció del menor o la menor davant els mitjans de
comunicació
1. El Govern ha de vetllar perquè els mitjans de comunicació accessibles
als infants i els adolescents transmetin valors universals i respectin i
fomentin el conjunt de drets i el desenvolupament d'infants i
adolescents.
2. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya, d'acord amb les funcions
que la Llei 2/2000, del 4 de maig, li atribueix, ha d'adoptar les
mesures pertinents per a garantir el compliment de les obligacions que
imposa aquesta Llei als mitjans de comunicació audiovisuals i per a
assegurar l'observança del que disposa la Llei 8/1995, del 27 de juliol,
d'atenció i protecció dels infants i els adolescents i de modificació de
la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels
menors desemparats i de l'adopció. Així mateix, ha de posar cura a
assegurar el control dels continguts de les emissions en els mitjans de
comunicació audiovisuals.
3. Respecte als mitjans tècnics de control familiar dirigits a garantir
la protecció mediàtica d'infants i adolescents, els organismes
competents han de:
a) Adoptar mesures de foment per tal de facilitar que el nombre més gran
possible de famílies disposi d'aquests mitjans, donant prioritat als
sectors de població més desafavorits.
b) Facilitar la recerca i l'aplicació d'aquests mitjans tècnics i
considerar aquesta àrea temàtica com a prioritària en els programes
generals de suport a la recerca.
c) Donar suport i assistència a la família en la seva tasca de protecció
mediàtica d'infants i adolescents davant de continguts audiovisuals
il·lícits o nocius en qualsevol mitjà de comunicació, amb independència
de la tecnologia i el suport emprats.
4. El Govern ha d'adoptar les mesures de foment apropiades per a
garantir la participació adequada de la família, a través de les
associacions, en els mitjans de comunicació, tant de titularitat pública
com de titularitat privada, d'acord amb la importància i la valoració
socials que té aquesta institució.
5. El Consell de l'Audiovisual de Catalunya ha de vetllar perquè els
mitjans de comunicació audiovisuals donin un tractament equilibrat a la
família, d'acord amb la importància i la valoració socials que aquesta
institució té a Catalunya.
Article 35
Lleure i cultura
1. Les administracions públiques de Catalunya han de promoure ajudes per
a facilitar estades de lleure durant els períodes de vacances, tenint en
compte el nivell d'ingressos, el nombre de persones discapacitades a
càrrec i el nombre de membres de la família.
2. Les administracions públiques de Catalunya han d'adoptar les mesures
necessàries per a tractar i prevenir els efectes nocius que les
activitats de lleure nocturn puguin produir en els adolescents.
3. El Govern ha de regular els establiments destinats al lleure infantil
per tal de garantir-ne la qualitat i la seguretat.
4. Les administracions públiques de Catalunya han de promoure condicions
especials d'accés als centres, les activitats i els establiments
culturals dels quals són titulars, en funció del nivell d'ingressos i
del nombre de membres de la família.
5. Els museus, les fundacions i els altres edificis destinats a oferir
activitats culturals pels quals el públic que hi accedeix s'ha de
desplaçar no han de tenir cap obstacle per a la lliure circulació de
cotxets d'infants i vehicles específics de discapacitats.
Article 36
Formació permanent de pares i mares
El Govern, per mitjà dels departaments competents en la matèria, posant
una atenció especial en l'aprenentatge del català i en la utilització de
noves tecnologies, ha d'adoptar les mesures adequades per a fomentar un
procés d'aprenentatge permanent de les persones amb fills, pel que fa a
la formació bàsica i a la formació per al món laboral; augmentar,
consegüentment, llur formació integral i llur capacitat per a
incorporar-se al món del treball, i possibilitar-los que perfeccionin
els coneixements per tal que puguin exercir una professió d'acord amb
les exigències socials i productives, especialment en el cas de les
dones.
Article 37
Món rural
El Govern, en el desplegament reglamentari d'aquesta Llei, ha d'adoptar
mesures destinades a promoure les activitats i els serveis relatius a
les polítiques de suport a les famílies en l'àmbit del món rural.
Capítol III
Mesures destinades a famílies amb persones en situació de dependència
Article 38
Principis informadors de la política sobre les famílies amb persones en
situació de dependència
Els principis informadors de la política sobre les famílies amb persones
en situació de dependència són els següents:
a) Proporcionar el suport necessari a les persones en situació de
dependència per tal que puguin romandre en llur entorn familiar i
afectiu habitual, si així ho decideixen lliurement.
b) Proporcionar el suport necessari a les famílies amb persones en
situació de dependència perquè els puguin atendre i puguin conciliar la
vida laboral i familiar amb l'atenció al familiar en situació de
dependència.
c) Garantir l'existència i la qualitat de les mesures, les prestacions i
els serveis alternatius a la llar per a atendre les persones en situació
de dependència quan no puguin romandre en l'entorn afectiu i familiar
habitual.
d) Promoure la cooperació entre les diferents xarxes assistencials i la
coordinació de llurs actuacions per a garantir una atenció integral i
permanent a les persones.
Article 39
Mesures i serveis adequats a les famílies amb persones en situació de
dependència
1. Les famílies tenen dret a obtenir de les administracions públiques
competents informació i orientació pel que fa als drets, els ajuts, els
serveis, les prestacions i les possibilitats d'atenció a les persones en
situació de dependència.
2. Les administracions públiques catalanes, per donar suport a les
famílies amb persones en situació de dependència, han de promoure:
a) Mesures i serveis que facilitin la conciliació de la vida familiar i
laboral amb l'atenció de les persones en situació de dependència en el
si de la família.
b) Mesures de suport econòmic i prestació de serveis per a les persones
en situació de dependència, amb les prioritats que s'estableixin per
reglament, amb la finalitat de reduir l'increment de les càrregues
econòmiques familiars que aquesta situació genera.
c) Beneficis fiscals per a famílies amb persones en situació de
dependència.
d) Mesures per a promoure l'accés a un habitatge adequat o l'adaptació
dels habitatges familiars a les necessitats que la situació de
dependència genera.
3. Les administracions públiques han de promoure, per a donar suport a
les famílies amb persones en situació de dependència, les mesures
següents:
a) Formació i suport tècnic als cuidadors.
b) Mesures que facin possible el descans dels cuidadors.
c) Programes d'intervenció integral que estableixin accions destinades a
la persona en situació de dependència, al familiar cuidador i a
l'adequació de l'entorn.
d) Mesures de suport i foment destinades a les associacions familiars.
Capítol IV
Mesures destinades a famílies amb persones en situació de risc
d'exclusió social
Article 40
Principis informadors de les mesures de protecció de famílies amb
persones en situació de risc d'exclusió social
Les administracions públiques catalanes, quan adoptin mesures de
protecció de les famílies amb persones en situació de risc d'exclusió
social, s'han de basar en els principis següents:
a) Orientar les famílies sobre les actuacions destinades a prevenir o
pal·liar les situacions que poden comportar risc d'exclusió.
b) Prevenir situacions de risc d'exclusió.
c) Donar suport a les famílies amb persones en situació de risc
d'exclusió, amb la finalitat de resoldre la problemàtica que l'origina
mantenint la cohesió familiar.
d) Informar les famílies dels recursos adequats i, si escau, promoure'n
la creació en el marc de l'ordenament jurídic vigent.
e) Fer el seguiment de les mesures de suport i prevenció aplicades a les
famílies en situació de risc d'exclusió.
Article 41
Prevenció de la violència familiar
1. Les administracions públiques han d'adoptar mesures per a impedir i
prevenir tota forma de maltractament o violència que qualsevol dels
membres de la família pugui patir o exercir sobre la resta.
2. Les mesures de prevenció de la violència familiar s'han d'incloure en
un programa per a la detecció i la prevenció de qualsevol forma de
maltractament o violència, que ha de posar una atenció especial en la
coordinació dels serveis públics implicats.
Article 42
Prestació de serveis residencials de caràcter universal en supòsits de
violència familiar
1. Les víctimes de la violència familiar, quan els jutjats competents ho
requereixin o l'àrea bàsica de serveis socials corresponent ho
sol·liciti, tenen dret a accedir a un servei de residència temporal fora
del domicili habitual, d'acord amb les condicions i el temps que es
fixin per reglament.
2. Amb independència del dret d'accés als serveis residencials, aquest
accés es pot subjectar a contraprestació en funció de la capacitat
econòmica de la persona o les persones destinatàries del servei.
3. Les administracions públiques de Catalunya competents han d'establir
els mitjans que calgui per a facilitar l'accés als serveis residencials.
Article 43
Drogoaddicció i altres conductes que generen addicció
L'Administració de la Generalitat, en elaborar i executar les seves
polítiques de lluita contra la drogoaddicció i altres conductes que
generen addicció, ha d'incorporar i potenciar la línia de reducció de
danys. Amb aquesta finalitat, a més de les mesures individuals
destinades a la persona adulta o a l'infant o adolescent addictes, ha
d'adoptar mesures destinades específicament a mantenir la cohesió i el
benestar econòmic i psicològic de la família.
Article 44
Fons de garantia de pensions alimentàries
1. El Govern ha de constituir un fons de garantia per a cobrir,
preferentment, l'impagament de pensions alimentàries i, addicionalment,
l'impagament de pensions compensatòries. Aquest fons s'ha d'emprar quan
hi hagi constatació judicial d'incompliment del deure de satisfer-les i
aquest incompliment comporti una situació de precarietat econòmica amb
risc d'exclusió social, d'acord amb els límits i les condicions que es
fixin per reglament. La prestació no ha de superar, en cap cas,
l'equivalent al salari mínim interprofessional més el 30% d'aquest per
cada membre o el salari mínim interprofessional més el 60% si es tracta
d'una persona en situació de dependència.
2. El Govern ha de crear un ens encarregat de gestionar el fons de
garantia de les pensions alimentàries o compensatòries.
TÍTOL VI
Mesures administratives per a l'aplicació d'aquesta Llei i per a la
participació de la societat civil en l'actuació de l'Administració de la
Generalitat
Article 45
Programes i serveis d'atenció a les famílies
El Govern ha d'establir un conjunt de programes i actuacions per a
potenciar el paper de les famílies com a educadores i transmissores de
valors humans i cívics. Amb aquesta finalitat, s'ha d'oferir atenció
personalitzada a les famílies amb problemes específics, i també
informació i orientació de caràcter general per a promoure el benestar
de les famílies i afavorir el diàleg i l'intercanvi d'experiències entre
aquestes.
Article 46
Òrgans consultius i de coordinació
1. El Govern ha de disposar d'un òrgan col·legiat que s'encarregui
d'assegurar una adequada coordinació de les actuacions dels diferents
departaments amb competències en matèria de suport a la família.
2. El Govern ha de garantir la participació d'altres administracions
públiques de Catalunya amb competències en matèria de suport a la
família, de les organitzacions sindicals i empresarials més
representatives, de les organitzacions representatives de les entitats
locals i d'altres entitats públiques i privades en la definició i el
desenvolupament de les polítiques de suport a la família, per mitjà de
la creació dels corresponents òrgans col·legiats de participació i
consulta.
3. Aquesta Llei reconeix l'Observatori Català de la Família i
l'Observatori Català de la Infància i l'Adolescència com a òrgans
assessors i consultius en matèria de suport a les unitats familiars.
Article 47
Associacionisme familiar i associacions d'interès familiar
1. El Govern ha d'impulsar l'associacionisme familiar com a forma de
representació dels interessos de les famílies.
2. L'òrgan competent de l'Administració de la Generalitat pot declarar
associacions d'interès familiar les que duen a terme activitats
rellevants en aquest àmbit, sempre que:
a) Llurs càrrecs directius i de representació no siguin retribuïts.
b) Tinguin una antiguitat mínima de tres anys.
c) Acreditin una activitat continuada.
d) Acreditin una implantació substancial en l'àmbit territorial o en el
sector familiar en què duen a terme llur activitat.
e) Duguin a terme habitualment activitats de suport a les famílies.
3. La declaració d'una associació com a associació d'interès familiar
comporta que l'Administració de la Generalitat li ha de donar suport
perquè pugui gaudir dels beneficis fiscals establerts per la legislació
vigent.
4. Les entitats locals, en virtut de llur autonomia tributària i en el
marc de la legislació vigent, poden acordar de concedir beneficis
fiscals en els impostos i les taxes de caràcter local a les associacions
d'interès familiar.
5. El règim establert per aquest article és també aplicable a les
fundacions privades de caràcter familiar que duguin a terme activitats
rellevants per a la consecució de l'objecte d'aquesta Llei.
Disposicions addicionals
Primera
Aplicació als estrangers
L'aplicació d'aquesta Llei i de la normativa que la desplega als
estrangers s'ha d'ajustar al que disposa la Llei orgànica 4/2000, de
l'11 de gener, sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya,
modificada per la Llei orgànica 8/2000, del 22 de desembre, i la
normativa que la desplega, constituïda, entre altres normes, pel Decret
188/2001, del 26 de juny, dels estrangers i la seva integració social a
Catalunya.
Segona
Referències als serveis d'atenció a infants
Les referències que aquesta Llei i la normativa que la desplega fan als
serveis d'atenció a infants s'han d'entendre fetes als centres o les
llars d'infants que compleixen els requisits establerts per l'article 29
de la Llei 8/1995. L'educació infantil de primer cicle s'ha d'ajustar al
que disposa la normativa específica.
Tercera
Famílies monoparentals i famílies nombroses
En el desplegament reglamentari d'aquesta Llei, el Govern ha de tenir en
compte la problemàtica específica de les famílies monoparentals i de les
famílies nombroses, per tal de fer efectiu el principi d'igualtat
establert per l'article 8.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya.
Quarta
Perspectiva de gènere
En aquesta Llei i en el seu desplegament reglamentari, el Govern hi ha
d'integrar la perspectiva de gènere, atenent especialment les
necessitats de les dones en les mesures de protecció a la família.
Cinquena
Extensió de les prestacions econòmiques
Les prestacions econòmiques establertes per l'article 10 es poden
estendre a altres col·lectius familiars i a altres franges d'edat,
d'acord amb les disponibilitats pressupostàries.
Sisena
Deduccions
Les lleis de pressupostos anuals han de concretar les deduccions
establertes per l'article 17.
Setena
Mesures establertes per l'article 39
Les mesures establertes per l'article 39 s'han d'aplicar de manera
progressiva, adaptant-se a les necessitats de les persones, de les
famílies i del territori.
Vuitena
Increment de les prestacions
El Govern pot incrementar les prestacions establertes per aquesta Llei
en funció de l'increment de l'índex de preus de consum o d'altres
criteris que responguin a les característiques de cada prestació.
Novena
Adopció o acolliment permanent
Als efectes del que disposa la Llei 6/2002 s'igualen, pel que fa al
gaudi dels drets que s'hi reconeixen, els supòsits d'adopció o
acolliment permanent al de filiació natural. Aquests drets són efectius
des de la data de la inscripció de l'adopció o de l'acolliment en el
registre públic corresponent.
Disposicions finals
Primera
Modificació de la Llei 10/1997
S'afegeix un segon paràgraf a la lletra b de l'article 6.1 de la Llei
10/1997, del 3 de juliol, de la renda mínima d'inserció, amb el text
següent:
"Són exemptes d'aquest requisit les dones que hagin hagut de marxar de
llur lloc de residència per a evitar maltractaments a elles o als fills
i que hagin arribat a Catalunya i es trobin en situació de pobresa
severa."
Segona
Desplegament reglamentari
El Govern ha d'adoptar les disposicions reglamentàries necessàries per a
aplicar aquesta Llei.
Tercera
Entrada en vigor i aplicació
1. Aquesta Llei entra en vigor al cap de sis mesos d'haver-se publicat.
2. Els títols III i IV i els articles 11 a 13, 32 a 36, 39, 41, 42 i 44
s'apliquen en funció del que estableixen les lleis de pressupostos, les
disposicions reglamentàries que desenvolupen els dits títols i articles,
i els convenis, els plans o els programes que s'aprovin.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació
aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les
autoritats als quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 4 de juliol de 2003
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Irene Rigau i Oliver
Consellera de Benestar i Família
