|
Llei
15/2009, del 22
de juliol, de mediació en l'àmbit del dret privat
(DOGC
núm. 5432, de 30-07-09, p. 60432-60448)
El President de la Generalitat
de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de
Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix
l'article 65 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
La Llei 1/2001, del 15 de març, de mediació familiar de Catalunya, que va
complir el compromís adquirit pel legislador amb la disposició final tercera
de la Llei 9/1998, del 15 de juliol, del Codi de família, va representar una
fita important en la introducció d'aquest procediment en el tractament
jurídic de les crisis familiars. Fins aleshores, a Europa, únicament França,
amb la reforma del Codi de procediment civil del 1995, tenia una legislació
específica en vigor, malgrat que la pràctica de la mediació s'havia estès
d'una manera incipient en la major part dels països europeus. La
Llei 1/2001
va acomplir la Recomanació (1998) 1, del Comitè de Ministres del Consell
d'Europa, que postulava aquest instrument per a facilitar la solució
pacífica dels conflictes familiars, un objectiu que s'incardina en la
tradició catalana de prevalença de les solucions obtingudes a partir de
l'acord de les parts en conflicte.
La Llei 1/2001 va comportar una innovació important en l'àmbit del dret de
família, en un moment en què a la resta de l'Estat espanyol no existia una
pràctica generalitzada de la mediació. Aquesta situació ha canviat d'una
manera notable amb l'aprovació de normes específiques en diverses comunitats
autònomes.
En els sis primers anys transcorreguts des de l'entrada en vigor de la
Llei 1/2001, hi ha hagut tres factors que han incidit en la necessitat
d'actualitzar-la. El primer, lògicament, ha estat l'experiència obtinguda
amb la implantació efectiva del sistema. El segon, la publicació de la
Recomanació (2002) 10, del Comitè de Ministres del Consell d'Europa, i el
debat que s'ha suscitat en l'àmbit de la Unió Europea a partir de la
publicació el 2002 del Llibre verd sobre les modalitats alternatives de
resolució de conflictes en l'àmbit del dret civil i mercantil. La discussió
del text i les aportacions fetes es van concretar en la Proposta de
directiva europea sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i
mercantils, presentada per la Comissió el 20 d'octubre de 2004 i aprovada
pel Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea pel procediment de codecisió el 23 d'abril de 2008. El tercer dels elements, d'enorme
transcendència, ha estat la modificació de la Llei d'enjudiciament civil
introduïda per la Llei de l'Estat 15/2005, del 8 de juliol, per la qual es
modifiquen el Codi civil i la Llei d'enjudiciament civil en matèria de
separació i divorci, que estableix específicament la mediació familiar en
l'àmbit dels procediments de família. Aquesta reforma dota amb un instrument
processal específic la disposició de l'article 79 del Codi de família i
aclareix els dubtes en l'aplicació del dret positiu pels tribunals de
justícia.
Aquesta llei s'inscriu en un corrent europeu d'actualització de les lleis de
mediació. Àustria, amb la Llei 29/2003, i Bèlgica, amb la Llei del 21 de
febrer de 2005, han promulgat lleis de mediació general; França té la seva
reforma a l'Assemblea Nacional, i altres països estan en procés d'adaptació
de llur legislació. Catalunya també necessita actualitzar la seva
legislació. Fonamentalment els reduïts àmbits previstos inicialment per a
aplicar la Llei han estat un obstacle per a acollir determinats conflictes
del cercle més proper a les persones per a les quals la mediació es revela
molt útil, com els conflictes entre pares i fills o les disputes familiars
per les successions. La utilització de la metodologia de la mediació a
l'entorn de les famílies afectades pels processos de discapacitat psíquica o
de malalties degeneratives que limiten la capacitat d'obrar és un altre dels
camps que justifiquen la modificació legal.
Finalment, la modificació de la llei processal estatal imposa reformar
alguns aspectes per a facilitar l'adaptació dels models a les necessitats
dels tribunals. És especialment rellevant la inclusió expressa en el
procediment especial de família dels principis de la mediació i la
transcendència d'aquesta per a l'aprovació de les propostes de la custòdia
compartida dels fills, ja que és la garantia que els acords obtinguts són
els apropiats i els que protegeixen millor els interessos dels menors.
D'altra banda, determinats conflictes sorgits en l'àmbit de les comunitats i
de les organitzacions que estructuren d'una manera primària la societat no
poden restar exclosos del camp d'aplicació natural d'aquesta llei, sobretot
quan són conseqüència del trencament de les relacions personals entre els
afectats i excedeixen l'àmbit merament jurídic. En aquests casos,
l'anomenada mediació comunitària, social o ciutadana s'ha revelat molt útil
per a resoldre problemes caracteritzats pel fet que les persones
involucrades s'han de continuar relacionant. En són exemples evidents els
conflictes derivats de compartir un espai comú i les relacions de veïnatge,
professionals, associatives, col·legials o, fins i tot, de l'àmbit de la
petita empresa.
En la perspectiva de les novetats introduïdes per la Directiva 2008/52/CE
del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea, del 21 de maig de
2008, sobre certs aspectes de la mediació en assumptes civils i mercantils,
la legislació s'ha d'obrir a poc a poc a aquesta realitat i a les noves
demandes de la societat, amb el respecte que mereixen els programes que es
desenvolupen des de les administracions locals, des de l'àmbit del
departament competent en matèria d'acció social i ciutadania, des de
l'Agència Catalana del Consum, des de les cambres de comerç i des de la
pràctica de diverses professions. Amb independència de l'esmentada
necessitat d'una regulació general de la mediació, cal fixar els principis
que garanteixen el bon exercici de la mediació administrada pel departament
competent en matèria de dret civil i regular determinats instruments de
suport, com ara el règim de la confidencialitat i l'especialització dels
mediadors que s'ofereixen des dels registres de professionals habilitats pel
Centre de Mediació de Dret Privat, adscrit al departament competent en
matèria de dret civil, per a oferir serveis d'aquest tipus als ciutadans que
ho demanin. Aquest instrument no incideix en el funcionament de les
experiències que ja s'han posat en marxa en altres àmbits, com ara el de
l'Administració local i el dels col·legis professionals; al contrari,
significa un estímul per a la pràctica professional i per a l'establiment de
serveis públics d'aquesta naturalesa.
En aquesta segona fase d'implantació de la mediació, el repte d'incrementar
la qualitat dels serveis de mediació s'ha de manifestar des del punt de
vista legislatiu. Es compta amb un elenc suficient de mediadors i s'han
consolidat amb un èxit notable els programes de formació que ofereixen les
universitats i els col·legis professionals vinculats per la
Llei 1/2001 a la
mediació. Això permet fixar nous objectius en l'especialització i el
reciclatge professional dels mediadors i obrir nous àmbits del dret privat
amb un marcat caràcter social al desenvolupament d'aquesta metodologia, en
col·laboració amb el sistema jurisdiccional.
La voluntat d'evitar la judicialització de determinats conflictes no només
té la finalitat d'agilitar el treball dels tribunals de justícia, sinó,
fonamentalment, la de fer possible l'obtenció de solucions responsables,
autogestionades i eficaces als conflictes, que assegurin el compliment
posterior dels acords i que preservin la relació futura entre les parts.
Això significa que l'eix central del sistema de la mediació va lligat a la
preparació tècnica de la persona mediadora. Per tant, cal potenciar
l'especialització, d'una manera conjunta amb els principis bàsics del
sistema: la confidencialitat, la imparcialitat, la neutralitat i els
mecanismes de connexió i de cooperació amb els tribunals per a homologar els
acords en matèries que requereixin un control jurisdiccional.
La desconfiança que va suscitar la implantació de la mediació en alguns
sectors professionals s'ha esvaït gràcies, en part, a l'assentament dels
mecanismes de col·laboració entre els col·legis professionals implicats en
el desenvolupament de la mediació. Una col·laboració que s'ha de reforçar.
La funció de l'advocacia en el procediment de mediació és una garantia per a
la salvaguarda dels drets dels ciutadans. Per aquesta raó, s'han d'establir
els protocols d'actuació perquè l'advocat o advocada es constitueixi en el
principal valedor de la mediació envers els seus clients, com una
alternativa més efectiva i indicada, en determinats casos, que la pugna
judicial clàssica. Però per a això, com passa en el sistema de confrontació
processal, l'advocat o advocada ha de tenir definit d'una manera adequada el
seu paper en el procediment de mediació, perquè en cap cas no consideri que
els interessos dels seus representats es poden veure perjudicats per manca
d'assessorament legal.
Les relacions dinàmiques entre la mediació i el procés judicial són el nucli
essencial de la directiva sobre certs aspectes de la mediació en assumptes
civils i mercantils. En aquest sentit, la voluntarietat del sistema per a
les parts no és un obstacle perquè aquesta llei estableixi el dret
d'aquestes i l'obligació consegüent d'assistir a una sessió informativa que
acordi l'òrgan jurisdiccional competent.
Quant als aspectes organitzatius, la implantació efectiva del sistema i
l'obertura de la mediació a determinats conflictes civils que sorgeixen en
l'àmbit de les comunitats de propietaris i de la vida associativa i
fundacional i a altres litigis nascuts en la comunitat que són impròpiament
judicialitzats han posat de manifest la necessitat d'adaptar el Centre de
Mediació Familiar de Catalunya, òrgan dependent del departament competent en
matèria de dret civil i instrument principal de la Llei
1/2001, a les
necessitats actuals. Com a conseqüència d'aquesta adaptació, el centre, amb
el nom de Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, esdevé l'impulsor
principal d'aquest procediment, i també l'òrgan de suport de referència tant
dels mediadors com de les persones que volen resoldre llurs diferències
mitjançant la mediació. Les seves funcions de foment i vetlla de la mediació
s'exerceixen amb un respecte total envers els serveis de mediació d'àmbit
local, de l'Agència Catalana del Consum i dels programes d'arbitratge i
mediació de les cambres de comerç i dels col·legis professionals, i, si
s'escau, amb plena col·laboració amb aquests.
Aquesta llei respecta voluntàriament els continguts de la
Llei 1/2001 i té
com a objectius: obrir l'abast de la mediació a determinats conflictes de
l'àmbit civil caracteritzats per la necessitat de les parts de mantenir una
relació viable en el futur, esvair qualsevol dubte sobre l'abast dels
conflictes familiars susceptibles de mediació i, en darrer terme, introduir
determinades millores sistemàtiques i tècniques. S'ha de tenir present que
el que estableix la directiva esmentada és la introducció de la mediació
d'una forma general en tots els àmbits de la conflictivitat civil i
mercantil, la qual cosa fa necessària l'aprovació d'una llei general de la
mediació. Mentre no s'aprovi la dita llei, cal ordenar la regulació existent
i obrir-ne l'abast a nous camps per a mantenir el lideratge que Catalunya,
fins i tot en l'àmbit europeu, ha exercit en aquest terreny.
L'article 129 de l'Estatut d'autonomia atribueix a la Generalitat la
competència exclusiva en matèria de dret civil, excepte en les matèries que
l'article 149.1.8 de la
Constitució atribueix en tot cas a l'Estat. Aquesta
competència inclou la determinació del sistema de fonts del dret civil de
Catalunya. Així mateix, l'article 130 de l'Estatut atribueix a la
Generalitat la competència per a dictar les normes processals específiques
que derivin de les particularitats del dret substantiu de Catalunya.
Aquesta llei s'estructura en sis capítols, tres disposicions addicionals,
tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i dues
disposicions finals.
El capítol I, dedicat a les disposicions generals, defineix la mediació com
un procediment no jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial
adreçat a facilitar la comunicació; en determina l'abast, això és, els
conflictes, familiars i en altres àmbits del dret privat, que poden ésser
objecte de mediació, i determina tant les persones mediadores com les
legitimades per a participar en un procediment de mediació.
El capítol II estableix els principis que han de regir la mediació: la
voluntarietat, la imparcialitat i la neutralitat de la persona mediadora, la
confidencialitat, el caràcter personalíssim i la bona fe.
El capítol III regula el desenvolupament de la mediació, des de la sessió
informativa prèvia, en la qual les persones són assessorades sobre el valor,
els avantatges i les característiques de la mediació, fins a la sessió
final, de la qual s'ha d'estendre l'acta corresponent. Es regula també la
comunicació del resultat de la mediació, l'homologació dels acords presos i
l'actuació i els deures de la persona mediadora.
El capítol IV, dedicat a l'organització i als registres de mediació,
defineix la naturalesa i les funcions del Centre de Mediació de Dret Privat
de Catalunya, que actua bàsicament en conflictes de dret privat
caracteritzats pel trencament de les relacions entre persones que han de
mantenir relacions en el futur. Es defineixen també les funcions dels
col·legis professionals que duen a terme mediacions en l'àmbit d'aquesta
llei. Cal destacar que es dóna a les administracions locals i altres
entitats públiques la possibilitat d'establir, sempre dins de llurs
competències, serveis de mediació d'acord amb els principis que estableix
aquesta llei. També cal destacar que, per a impulsar i difondre la mediació,
es crea un comitè assessor. A més, es regulen els registres de persones
mediadores, es determina la comunicació de dades de la persona mediadora al
Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, es reconeix la retribució de
les persones mediadores i el benefici de gratuïtat de què poden gaudir les
persones que duen a terme una mediació per mitjà del Centre de Mediació de
Dret Privat de Catalunya i compleixen les condicions econòmiques que
estableixen les normes reguladores de l'assistència jurídica gratuïta.
Finalment, es crea el Registre de Serveis de Mediació Ciutadana.
El capítol V estableix el règim sancionador, mitjançant la descripció dels
fets constitutius d'infracció, dels tipus infractors i de les sancions, i la
determinació dels òrgans amb competències sancionadores. S'estableix també
específicament el deure de les persones mediadores de respectar els
principis de la mediació i les normes deontològiques del col·legi
professional al qual pertanyen.
El capítol VI estableix el règim de recursos contra les actuacions dictades
en els procediments que determina aquesta llei.
Les tres disposicions addicionals creen una xarxa de punts d'informació i
d'orientació sobre la mediació i regulen la subjecció als principis de la
mediació i la inclusió en els registres de mediadors de persones que
exerceixen una professió no subjecta a la col·legiació. Les tres
disposicions transitòries estableixen el règim aplicable a les mediacions
iniciades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei i regulen la situació
de les persones mediadores que han superat els requisits de capacitació a
l'empara de la Llei 1/2001 i la dels educadors socials col·legiats, que,
encara que no tinguin titulació universitària, poden ésser inclosos en els
registres de mediadors si acrediten una formació específica homologada. La
disposició derogatòria deroga la Llei de mediació familiar de Catalunya.
Finalment, la disposició final primera conté un manament al Govern per al
desplegament reglamentari d'aquesta llei i la disposició final segona
estableix la data d'entrada en vigor.
CAPÍTOL I
Disposicions generals
Article 1
Concepte i finalitat de la mediació
1. Als efectes d'aquesta llei, s'entén per mediació el procediment no
jurisdiccional de caràcter voluntari i confidencial que s'adreça a facilitar
la comunicació entre les persones, per tal que gestionin per elles mateixes
una solució dels conflictes que els afecten, amb l'assistència d'una persona
mediadora que actua d'una manera imparcial i neutral.
2. La mediació, com a mètode de gestió de conflictes, pretén evitar
l'obertura de processos judicials de caràcter contenciós, posar fi als ja
iniciats o reduir-ne l'abast.
Article 2
Objecte de la mediació
1. La mediació familiar comprèn de manera específica:
a) Les matèries regulades pel Codi civil de Catalunya que en situacions de
nul·litat matrimonial, separació o divorci hagin d'ésser acordades en el
corresponent conveni regulador.
b) Els acords a assolir per les parelles estables en trencar-se la
convivència.
c) La liquidació dels règims econòmics matrimonials.
d) Els elements de naturalesa dispositiva en matèria de filiació, adopció i
acolliment, i també les situacions que sorgeixin entre la persona adoptada i
la seva família biològica o entre els pares biològics i els adoptants, com a
conseqüència d'haver exercit el dret a conèixer les dades biològiques.
e) Els conflictes derivats de l'exercici de la potestat parental i del règim
i la forma d'exercici de la custòdia dels fills.
f) Els conflictes relatius a la comunicació i a la relació entre
progenitors, descendents, avis, néts i altres parents i persones de l'àmbit
familiar.
g) Els conflictes relatius a l'obligació d'aliments entre parents.
h) Els conflictes sobre la cura de les persones grans o dependents amb les
quals hi hagi una relació de parentiu.
i) Les matèries que siguin objecte d'acord pels interessats en les
situacions de crisis familiars, si el supòsit presenta vincles amb més d'un
ordenament jurídic.
j) Els conflictes familiars entre persones de nacionalitat espanyola i
persones d'altres nacionalitats residents a l'Estat espanyol.
k) Els conflictes familiars entre persones de la mateixa nacionalitat però
diferent de l'espanyola residents a l'Estat espanyol.
l) Els conflictes familiars entre persones de nacionalitats diferents altres
que l'espanyola residents a l'Estat espanyol.
m) Els requeriments de cooperació internacional en matèria de dret de
família.
n) La liquidació de béns en situació de comunitat entre els membres d'una
família.
o) Les qüestions relacionals derivades de la successió d'una persona.
p) Els conflictes sorgits en les relacions convivencials d'ajuda mútua.
q) Els aspectes convivencials en els acolliments de persones grans, i també
en els conflictes per a l'elecció de tutors, l'establiment del règim de
visites a les persones incapacitades i les qüestions econòmiques derivades
de l'exercici de la tutela o de la guarda de fet.
r) Els conflictes de relació entre persones sorgits en el si de l'empresa
familiar.
s) Qualsevol altre conflicte en l'àmbit del dret de la persona i de la
família susceptible d'ésser plantejat judicialment.
2. La mediació civil a la qual fa referència aquesta llei comprèn qualsevol
tipus de qüestió o pretensió en matèria de dret privat que es pugui conèixer
en un procés judicial i que es caracteritzi perquè s'hagi trencat la
comunicació personal entre les parts, si aquestes han de mantenir relacions
en el futur i, particularment, entre d'altres:
a) Els conflictes relacionals sorgits en l'àmbit de les associacions i les
fundacions.
b) Els conflictes relacionals en l'àmbit de la propietat horitzontal i en
l'organització de la vida ordinària de les urbanitzacions.
c) Les diferències greus en l'àmbit de la convivència ciutadana o social,
per a evitar la iniciació de litigis davant dels jutjats.
d) Els conflictes derivats d'una diferent interpretació de la realitat a
causa de la coexistència de les diverses cultures presents a Catalunya.
e) Qualsevol altre conflicte de caràcter privat en què les parts hagin de
mantenir relacions personals en el futur, si, raonablement, encara es pot
evitar la iniciació d'un litigi davant dels jutjats o se'n pot afavorir la
transacció.
Article 3
Persones mediadores
1. Pot exercir com a mediador o mediadora, als efectes d'aquesta llei, la
persona física que té un títol universitari oficial i que acredita una
formació i una capacitació específiques en mediació, degudament
actualitzades d'acord amb els requisits establerts per reglament. Aquesta
persona ha d'estar col·legiada en el col·legi professional corresponent, o
ha de pertànyer a una associació professional de l'àmbit de la mediació,
acreditada pel departament competent en matèria de dret civil, o ha de
prestar serveis com a mediador o mediadora per a l'Administració.
2. La persona mediadora pot comptar amb la col·laboració de tècnics, perquè
intervinguin com a experts, i amb la participació de comediadors,
especialment en les mediacions entre més de dues parts. Aquests
professionals han d'ajustar llur intervenció als principis de la mediació.
Article 4
Persones legitimades per a intervenir en un procediment de mediació
1. Poden intervenir en un procediment de mediació i instar-lo les persones
que tenen capacitat i un interès legítim per a disposar de l'objecte de la
mediació.
2. Els menors d'edat, si tenen prou coneixement, i, en tots els casos, els
majors de dotze anys poden intervenir en els procediments de mediació que
els afectin. Excepcionalment, poden instar la mediació en els supòsits de
l'article 2.1.d, e i f. En els casos en què hi hagi contradicció
d'interessos, els menors d'edat hi poden participar assistits per un
defensor o defensora.
CAPÍTOL II
Principis de la mediació
Article 5
Voluntarietat
1. La mediació es basa en el principi de voluntarietat, segons el qual les
parts són lliures d'acollir-s'hi o no, i també de desistir-ne en qualsevol
moment.
2. Si un cop iniciat el procediment de mediació qualsevol de les parts en
desisteix, no poden tenir efectes en un litigi ulterior el fet del
desistiment, les ofertes de negociació de les parts, els acords que hagin
estat revocats dins el termini i en la forma escaient ni cap altra
circumstància coneguda com a conseqüència del procediment.
Article 6
Imparcialitat i neutralitat de la persona mediadora
1. La persona mediadora exerceix la seva funció amb imparcialitat i
neutralitat, tot garantint la igualtat entre les parts. Si cal, ha
d'interrompre el procediment de mediació mentre la igualtat de poder i la
llibertat de decidir de les parts no estigui garantida, especialment com a
conseqüència de situacions de violència. En tot cas, s'ha d'interrompre o,
si escau, paralitzar l'inici de la mediació familiar, si hi ha implicada una
dona que ha patit o pateix qualsevol forma de violència masclista en l'àmbit
de la parella o en l'àmbit familiar objecte de la mediació.
2. La persona mediadora ha d'ajudar els participants a assolir per ells
mateixos els compromisos i les decisions sense imposar cap solució ni cap
mesura concreta i sense prendre-hi part.
3. Si hi ha conflicte d'interessos, vincle de parentiu per consanguinitat
fins al quart grau o afinitat fins al segon grau, o amistat íntima o
enemistat manifesta entre la persona mediadora i una de les parts, la
persona mediadora n'ha de declinar la designació. En cas de dubte, pot
demanar un informe al seu col·legi professional.
4. No pot actuar com a mediador o mediadora la persona que anteriorment ha
intervingut professionalment en defensa dels interessos d'una de les parts
en contra de l'altra.
5. Si es dóna algun dels supòsits de l'apartat 3 i la persona mediadora no
n'ha declinat la designació, la part pot, en qualsevol moment del
procediment, recusar-ne el nomenament, davant de l'òrgan o la persona que
l'hagi designat, d'acord amb el que estableix la legislació sobre el règim
jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu
comú.
Article 7
Confidencialitat
1. Totes les persones que intervenen en el procediment de mediació tenen
l'obligació de no revelar les informacions que coneguin a conseqüència
d'aquesta mediació. Tant els mediadors com els tècnics que participin en el
procediment estan obligats a la confidencialitat pel secret professional.
2. Les parts en un procés de mediació no poden sol·licitar en judici ni en
actes d'instrucció judicial la declaració del mediador o mediadora com a
perit o testimoni d'una de les parts, per tal de no comprometre la seva
neutralitat, sens perjudici del que estableix la legislació penal i
processal.
3. Les actes que s'elaboren al llarg del procediment de mediació tenen
caràcter reservat.
4. No està subjecta al deure de confidencialitat la informació obtinguda en
el curs de la mediació que:
a) No està personalitzada i s'utilitza per a finalitats de formació o
recerca.
b) Comporta una amenaça per a la vida o la integritat física o psíquica
d'una persona.
c) S'obté en la mediació dins de l'àmbit comunitari, si s'utilitza el
procediment del diàleg públic com a forma d'intervenció mediadora oberta a
la participació ciutadana.
5. La persona mediadora, si té dades que revelen l'existència d'una amenaça
per a la vida o la integritat física o psíquica d'una persona o de fets
delictius perseguibles d'ofici, ha d'aturar el procediment de mediació i
n'ha d'informar les autoritats judicials.
Article 8
Caràcter personalíssim
1. En la mediació, les parts i la persona mediadora han d'assistir
personalment a les reunions sense que es puguin valer de representants o
d'intermediaris. En situacions excepcionals que facin impossible la
presència simultània de les parts, es poden utilitzar mitjans tècnics que
facilitin la comunicació a distància, tot garantint els principis de la
mediació.
2. En la mediació civil entre una pluralitat de persones, les parts poden
designar portaveus amb reconeixement de capacitat negociadora, que
representin els interessos de cada col·lectiu implicat.
Article 9
Bona fe
Les parts i les persones mediadores han d'actuar d'acord amb les exigències
de la bona fe.
CAPÍTOL III
Desenvolupament de la mediació
Article 10
Àmbit d'aplicació del procediment de mediació
El procediment de mediació que estableix aquesta llei és aplicable:
a) A les mediacions familiars i en altres matèries de dret civil
desenvolupades pels mediadors designats per l'òrgan de mediació del
departament competent en matèria de dret civil.
b) A les mediacions familiars i en altres matèries de dret civil
desenvolupades pels mediadors designats per les entitats signants de
convenis amb el departament competent en matèria de dret civil, si ho
estableix el mateix conveni.
Article 11
Sessió informativa
1. En la sessió informativa prèvia, les persones són assessorades sobre el
valor, els avantatges, els principis i les característiques de la mediació.
En funció d'aquest coneixement i del cas concret, decideixen si opten o no
per la mediació.
2. Les parts poden designar de comú acord la persona mediadora entre les
inscrites en el Registre general del Centre de Mediació de Dret Privat de
Catalunya. Altrament, han d'acceptar la que designi l'organisme responsable.
3. Les parts que decideixen iniciar la mediació que regula aquesta llei han
d'acceptar les seves disposicions i les tarifes de la mediació, les quals
s'han de facilitar abans d'iniciar-la, llevat que gaudeixin del dret a la
gratuïtat.
4. En els termes que estableix la legislació processal, quan el procés
judicial ja s'ha iniciat, l'autoritat judicial pot disposar que les parts
assisteixin a una sessió informativa sobre la mediació si les circumstàncies
del cas ho fan aconsellable. L'òrgan públic corresponent facilita la sessió
informativa i vetlla, si escau, pel desenvolupament adequat de la mediació.
Article 12
Inici de la mediació
1. La mediació es pot dur a terme:
a) Abans d'iniciar el procés judicial, quan es produeixen els conflictes de
convivència o les discrepàncies.
b) Quan el procés judicial està pendent, en qualsevol de les instàncies i
els recursos, en execució de sentència o en la modificació de les mesures
establertes per una resolució judicial ferma, en els termes que determini la
legislació processal.
2. La mediació es pot iniciar a petició:
a) De les parts de comú acord, sia per iniciativa pròpia o a instàncies de
l'autoritat judicial o per derivació dels jutjats de pau, dels professionals
col·legiats o dels serveis públics de diversos àmbits, que poden proposar-la
a les parts i contactar amb el Centre de Mediació de Dret Privat de
Catalunya.
b) D'una de les parts, si l'altra o les altres n'han manifestat
l'acceptació, en el termini de vint dies des que han estat informades.
3. En la mediació familiar, perquè hi pugui haver una nova mediació ha
d'haver transcorregut un any des que s'hagi donat per acabada una mediació
anterior sobre un mateix objecte o des que aquesta hagi estat intentada
sense acord, llevat que l'organisme competent apreciï que es donen
circumstàncies que aconsellen dur a terme abans una nova mediació,
especialment per a evitar perjudicis als fills menors, a les persones
incapacitades o a altres persones que necessiten una protecció especial.
Article 13
Actuació de la persona mediadora
La persona mediadora exerceix la seva funció afavorint una comunicació
adequada entre les parts i, per tant:
a) Facilita el diàleg, promou la comprensió entre les parts i ajuda a cercar
solucions al conflicte.
b) Vetlla perquè les parts prenguin llurs pròpies decisions i tinguin la
informació i l'assessorament suficients per a assolir els acords d'una
manera lliure i conscient.
c) Fa avinent a les parts la necessitat de vetllar per l'interès superior en
joc.
Article 14
Deures de la persona mediadora
La persona mediadora, al llarg del procediment de mediació, ha de complir
els deures següents:
a) Exercir la seva funció, amb lleialtat envers les parts, d'acord amb
aquesta llei, el reglament que la desplegui i les normes deontològiques, i
ajustant-se als terminis fixats.
b) Donar per acabada la mediació davant de qualsevol causa prèvia o
sobrevinguda que faci incompatible la continuació del procediment amb les
prescripcions que estableix aquesta llei, i també si aprecia manca de
col·laboració de les parts o si el procediment esdevé inútil per a la
finalitat perseguida, ateses les qüestions sotmeses a mediació. La persona
mediadora ha de prestar una atenció particular a qualsevol signe de
violència, física o psíquica, entre les parts i, si escau, denunciar el fet
a les autoritats judicials.
Article 15
Reunió inicial
1. La persona mediadora ha de convocar les parts a una primera reunió en què
els ha d'explicar el procediment, els principis i l'abast de la mediació.
Especialment, les ha d'informar del dret de qualsevol d'elles de donar per
acabada la mediació.
2. En la primera reunió, la persona mediadora i les parts han d'acordar les
qüestions que cal examinar i han de planificar el desenvolupament de les
sessions que poden ésser necessàries.
3. La persona mediadora ha d'informar les parts de la conveniència de rebre
assessorament jurídic durant la mediació i de la necessitat de la
intervenció d'un advocat o advocada designat lliurement per tal de redactar
el conveni o el document jurídic escaient, sobre la base del resultat de la
mediació. En els casos en què sigui procedent, l'advocat o advocada pot
ésser el que correspongui segons el torn d'ofici, a sol·licitud de les
persones interessades.
4. En funció de les circumstàncies del cas, la persona mediadora pot
informar les parts de la conveniència de rebre un assessorament específic
altre que el jurídic.
Article 16
Acta inicial de la mediació
1. De la reunió inicial de la mediació, se n'ha d'estendre una acta, en la
qual s'han de fer constar la data, la voluntarietat de la participació de
les parts i l'acceptació dels deures de confidencialitat. S'han d'establir
l'objecte i l'abast de la mediació i una previsió del nombre de sessions.
2. La persona mediadora i les parts signen l'acta, de la qual reben un
exemplar.
Article 17
Durada de la mediació
1. La durada de la mediació depèn de la naturalesa i la complexitat del
conflicte, però no pot excedir els seixanta dies hàbils, comptadors des del
dia de la reunió inicial. Mitjançant una petició motivada de la persona
mediadora i de les parts, l'òrgan o l'entitat competent en pot prorrogar la
durada fins a un màxim de trenta dies hàbils més, en consideració a la
complexitat del conflicte o al nombre de persones implicades.
2. S'ha d'establir per reglament el nombre màxim de sessions de la mediació.
Aquest nombre màxim s'ha de respectar tant si la mediació acaba amb acord
com si no.
Article 18
Acta final
1. De la sessió final de la mediació, se n'ha d'estendre una acta, en la
qual han de constar exclusivament i d'una manera clara i concisa els acords
assolits.
2. Si és impossible arribar a cap acord, s'ha d'estendre una acta en què tan
sols s'ha de fer constar aquest fet.
3. La persona mediadora i les parts signen l'acta, de la qual reben un
exemplar que, si escau, traslladen als advocats respectius.
Article 19
Acords i comunicació del resultat de la mediació
1. Els acords respecte a matèries i persones que necessiten una protecció
especial, i també respecte a les matèries d'ordre públic que determinen les
lleis, tenen caràcter de propostes i necessiten, per a ésser eficaços,
l'aprovació de l'autoritat judicial.
2. Els acords han de donar prioritat a l'interès superior dels menors i de
les persones incapacitades.
3. Els advocats de les parts poden traslladar l'acord assolit mitjançant la
mediació al conveni regulador o al document o protocol corresponent, per tal
que s'incorpori al procés judicial en curs o per tal que s'iniciï, perquè
sigui ratificat i, si escau, aprovat.
4. En la mediació feta per indicació de l'autoritat judicial, la persona
mediadora ha de comunicar a aquesta autoritat, en el termini de cinc dies
hàbils des de l'acabament de la mediació, si s'ha arribat a un acord o no.
CAPÍTOL IV
Organització i registres
Article 20
El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya
1. El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya és un òrgan adscrit al
departament competent en matèria de dret civil mitjançant el centre directiu
que en té atribuïda la competència.
2. El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya té per objecte promoure
i administrar la mediació regulada per aquesta llei i facilitar-hi l'accés.
Article 21
Funcions del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya
El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya exerceix les funcions
següents:
a) Fomentar i difondre la mediació.
b) Actuar com a instrument especialitzat en l'àmbit dels conflictes
familiars, en matèries de dret privat i en d'altres que es determinin per
llei, amb un respecte total a les iniciatives de mediació ciutadana
existents, d'àmbit municipal o exercides per altres entitats públiques o
privades, i com a centre de seguiment, estudi, debat i divulgació de la
mediació i de les relacions amb altres organismes estatals i internacionals
amb finalitats equiparables.
c) Gestionar el Registre general de persones mediadores en l'àmbit familiar
i el Registre general de persones mediadores en els àmbits del dret privat.
d) Homologar, a l'efecte de la inscripció de les persones mediadores en els
registres i censos corresponents, els estudis, els cursos i la formació
específica en matèria de mediació.
e) Establir els requisits d'actualització de coneixements que garanteixin la
plena aptitud de la persona mediadora i, de la mateixa manera, promoure
l'especialització dels mediadors en diferents camps, dins dels àmbits
respectius.
f) Facilitar les sessions informatives gratuïtes, tant a sol·licitud directa
de les parts com a instància judicial o per derivació d'altres òrgans actius
titulars de serveis públics amb competència en matèria de resolució de
conflictes familiars i de dret privat.
g) Donar curs a les mediacions provinents de les autoritats judicials i
administratives competents i fer-ne el seguiment.
h) Designar la persona mediadora a proposta de les parts o quan la mediació
és instada per l'autoritat judicial.
i) Fer el seguiment del procediment de mediació i arbitrar les qüestions
organitzatives que se suscitin i no formin part de l'objecte sotmès a
mediació.
j) Vetllar pel compliment dels terminis del procediment de mediació i
arbitrar amb relació a les actuacions corresponents per a evitar dilacions
que perjudiquin les parts.
k) Elaborar propostes i emetre els informes sobre el procediment de mediació
que, amb relació a les seves funcions, li demani el conseller o consellera
competent en matèria de dret civil.
l) Promoure l'estudi de les matèries generals de la mediació i de les
específiques en funció de l'àmbit d'aplicació.
m) Elaborar una memòria anual d'activitats.
n) Trametre al col·legi professional corresponent les queixes o les
denúncies que es presentin com a conseqüència de les actuacions de les
persones mediadores inscrites en els seus registres i fer-ne el seguiment.
o) Promoure la col·laboració amb col·legis professionals, administracions
locals i altres entitats públiques, i també amb els cossos de policia, per a
facilitar que la informació i l'accés a la mediació arribin a tots els
ciutadans.
Article 22
Funcions dels col·legis professionals
Els col·legis que integren els professionals que fan mediacions en l'àmbit
d'aquesta llei exerceixen les funcions següents:
a) Gestionar el registre de persones mediadores que hi estiguin col·legiades
i comunicar-ne les altes i baixes al Centre de Mediació de Dret Privat de
Catalunya.
b) Proposar al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya la persona
mediadora quan les parts s'adrecin al col·legi professional.
c) Dur a terme la formació específica i declarar la capacitació de les
persones mediadores.
d) Complir la funció deontològica i disciplinària respecte als col·legiats
que exerceixen la mediació.
e) Comunicar al Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya les mesures
adoptades com a conseqüència dels expedients disciplinaris oberts a persones
mediadores.
f) Col·laborar amb el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya en el
foment i la difusió de la mediació.
g) Introduir, en l'àmbit de la formació especialitzada que duguin a terme,
l'estudi de les tècniques de mediació, de negociació i de resolució
alternativa de conflictes.
h) Elaborar propostes i emetre els informes sobre els procediments de
mediació que li demani el Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya.
i) Elaborar una memòria anual de les activitats del col·legi professional en
l'àmbit de la mediació, que s'ha de trametre al Centre de Mediació de Dret
Privat de Catalunya.
j) Dur a terme formació de capacitació en matèria de violència en l'àmbit
familiar, per tal de detectar i identificar situacions de risc, prestant una
atenció especial a les que afectin persones en situació de dependència.
Article 23
Administracions locals i altres entitats públiques
1. Es reconeix la capacitat d'autoorganització de les administracions locals
i d'altres entitats públiques per a establir, en l'àmbit de llurs
competències, activitats i serveis de mediació, d'acord, en tots els casos,
amb els principis que estableix el capítol II.
2. Les administracions locals i les entitats públiques poden signar convenis
de col·laboració amb el departament competent en matèria de dret civil per a
promoure i facilitar la mediació regulada per aquesta llei en els àmbits
territorials respectius.
Article 24
Comitè assessor
Es crea un comitè assessor format per representants dels col·legis
professionals, de les associacions representatives d'ens locals i d'altres
associacions i per experts amb experiència en el camp de la mediació, i
també per representants del Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya,
amb l'objectiu d'impulsar i difondre la mediació. La composició i les
funcions del comitè assessor s'han de determinar per reglament.
Article 25
Els registres de persones mediadores
1. Les persones que compleixen els requisits que estableix l'article 3 i
volen exercir les funcions de mediació que regula aquesta llei s'han
d'inscriure en el registre del col·legi professional al qual pertanyen o en
una associació professional de mediació acreditada pel departament competent
en matèria de dret civil.
2. Les persones mediadores que siguin membres d'una associació professional
de l'àmbit de la mediació acreditada pel departament competent en matèria de
dret civil poden sol·licitar llur inscripció en el Registre general del
Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya. Per a poder-s'hi inscriure,
han d'acreditar el compliment dels requisits establerts per reglament.
3. Els col·legis professionals, mitjançant l'aplicació telemàtica que es
determini per reglament, han de donar trasllat de les inscripcions al Centre
de Mediació de Dret Privat de Catalunya, el qual ha d'inscriure els
professionals mediadors en el Registre general de persones mediadores en
l'àmbit familiar o en el Registre general de persones mediadores en els
àmbits del dret privat o en els altres registres que corresponguin, si
compleixen els requisits establerts per reglament.
4. El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya i els col·legis
professionals han d'aplicar un criteri de repartiment equitatiu de les
mediacions, tant en la designació de persona mediadora feta pel Centre de
Mediació de Dret Privat de Catalunya com en les propostes que presentin els
col·legis professionals, sens perjudici de l'assignació d'una persona
mediadora a un òrgan jurisdiccional o a un cas particular si les
circumstàncies ho aconsellen.
5. L'estructura i el funcionament dels registres s'han de determinar per
reglament.
Article 26
Comunicació de dades
1. La persona mediadora ha de comunicar al Centre de Mediació de Dret Privat
de Catalunya i, si escau, al servei del col·legi professional al qual
pertany:
a) L'inici de la mediació, trametent una còpia de l'acta inicial signada per
les parts i per la persona mediadora.
b) La finalització de la mediació i les dades relatives a cada mediació,
mitjançant un imprès normalitzat, als efectes de gestió i per qüestions
estadístiques i de verificació.
c) La decisió de la persona mediadora de donar per acabada la mediació, per
manca de col·laboració de les parts o quan el procediment esdevé inútil.
d) La finalització de la mediació en cas d'haver detectat elements que
revelin l'existència d'una amenaça per a la vida o la integritat física
d'una persona.
2. El Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya i els serveis dels
col·legis professionals garanteixen la confidencialitat de les dades
rebudes, d'acord amb la normativa de protecció de dades.
Article 27
Benefici de gratuïtat i retribució de les persones mediadores
1. Les persones que s'adrecin al Centre de Mediació de Dret Privat de
Catalunya, en els supòsits que estableix aquesta llei, poden gaudir del
benefici de gratuïtat, sempre que es donin les condicions materials que
estableixen les normes reguladores de l'assistència jurídica gratuïta. El
benefici de gratuïtat l'han de concedir els òrgans que es determinin per
reglament, per mitjà del procediment que s'estableixi també per reglament.
2. Quan s'inicia la mediació amb la intervenció del Centre de Mediació de
Dret Privat de Catalunya, si una o més parts no disposen del dret de
justícia gratuïta, la persona mediadora les ha d'informar de les tarifes
establertes per a les mediacions gestionades pel Centre.
3. L'Administració, malgrat el que estableix l'apartat 2, en interès dels
usuaris i de la difusió de la mediació, pot preveure la possibilitat
d'iniciar programes en què la mediació es faci d'una manera gratuïta per als
usuaris, sigui a iniciativa del mateix departament competent en matèria de
dret civil o en col·laboració amb altres organismes públics o privats.
4. Si una o més parts tenen dret a justícia gratuïta, el Centre de Mediació
de Dret Privat de Catalunya ha de retribuir les persones mediadores d'acord
amb les tarifes que fixa el departament competent en matèria de dret civil.
5. Les persones que s'acullen a la mediació per mitjà del Centre de Mediació
de Dret Privat de Catalunya i no tenen benefici de gratuïtat han d'abonar a
la persona mediadora, si l'altra part sí que té reconegut aquest dret, la
meitat de les tarifes que fixa el departament competent en matèria de dret
civil.
6. En les mediacions amb pluralitat de parts gestionades pel Centre de
Mediació de Dret Privat de Catalunya s'ha d'establir la remuneració sobre la
base de les tarifes que fixa el departament competent en matèria de dret
civil i en funció del nombre de parts i de la complexitat del cas.
7. En les mediacions organitzades per col·legis professionals, ajuntaments i
entitats públiques, hom s'ha d'atenir al que disposa l'entitat corresponent,
prestant una atenció especial a aquells col·lectius que presenten
dificultats derivades de situacions de dependència o amb obstacles per a
emancipar-se.
Article 28
Registre de Serveis de Mediació Ciutadana
Es crea el Registre de Serveis de Mediació Ciutadana per a facilitar l'accés
dels usuaris al servei de mediació. L'estructura i la gestió d'aquest
registre s'han d'establir per reglament.
CAPÍTOL V
Règim sancionador
Article 29
Responsabilitat de la persona mediadora
L'incompliment de les obligacions establertes per
aquesta llei que comporti actuacions o omissions constitutives d'infracció
dóna lloc a les sancions corresponents en cada cas, després de l'expedient
contradictori.
Article 30
Fets constitutius d'infracció
Són infraccions:
a) Incomplir els deures d'imparcialitat i neutralitat i de confidencialitat
exigibles en els termes que estableixen l'article 6 i l'article 7.1, 2 i 3,
respectivament.
b) Incomplir el deure de denunciar en els termes que estableix l'article
7.5.
c) Incomplir els deures que estableix l'article 14.
d) Incomplir l'obligació de comunicació a l'autoritat judicial que estableix
l'article 19.4.
e) Incomplir l'obligació d'iniciar la mediació en els terminis fixats per
reglament.
f) Incomplir l'obligació de comunicar el resultat de la mediació al Centre
de Mediació de Dret Privat de Catalunya que estableix l'article 26.
g) Incomplir el deure de facilitar prèviament les tarifes, en els termes que
estableix l'article 27.2, o incrementar l'import fixat pel departament
competent en matèria de dret civil en les mediacions gestionades pel Centre
de Mediació de Dret Privat de Catalunya.
h) Abandonar el procediment de mediació sense causa justificada.
Article 31
Tipus d'infraccions
1. Les infraccions per incompliment de les prescripcions d'aquesta llei
poden ésser lleus, greus i molt greus.
2. Són infraccions lleus els fets a què fa referència l'article 30.c, d i e
que no comporten perjudicis a les parts.
3. Són infraccions greus:
a) Els fets a què fa referència l'article 30.a, b, g i h que no comporten
perjudicis greus a les parts.
b) La reiteració d'una infracció lleu en el termini d'un any.
c) Els fets a què fa referència l'article 30.c, d i e que comporten
perjudicis lleus a les parts.
4. Són infraccions molt greus:
a) Els fets a què fa referència l'article 30.a, c i h que comporten
perjudicis greus a les parts.
b) La reiteració d'una infracció greu en el termini de dos anys.
Article 32
Sancions
Les sancions que es poden imposar són:
a) Per una infracció lleu, amonestació per escrit, que s'ha de fer constar
en l'expedient del registre.
b) Per una infracció greu, suspensió temporal de la capacitat d'actuar com a
persona mediadora per un període d'un mes a un any.
c) Per una infracció molt greu, suspensió temporal de la capacitat d'actuar
com a persona mediadora per un període d'un any i un dia a tres anys, o
baixa definitiva del Registre general del Centre de Mediació de Dret Privat
de Catalunya.
Article 33
Òrgans sancionadors
L'exercici de la potestat sancionadora que regula aquesta llei correspon:
a) Respecte a les persones mediadores col·legiades, als col·legis
professionals als quals pertanyin d'acord amb els procediments i mitjançant
els òrgans que estableixin llurs pròpies normes.
b) Respecte a les persones mediadores que prestin serveis de mediadors per a
una administració pública, a l'administració pública de la qual depenguin
d'acord amb el procediment i mitjançant els òrgans que estableixin les seves
pròpies normes.
c) Respecte a les persones mediadores amb titulació no subjecta a
col·legiació i que no prestin serveis de mediadors per a una administració
pública, d'acord amb el procediment que s'aprovi per reglament, als òrgans
següents:
Primer. El conseller o consellera competent en matèria de dret civil, en el
cas d'infraccions molt greus.
Segon. El secretari o secretària general del departament competent en
matèria de dret civil, en el cas d'infraccions greus.
Tercer. El director o directora del centre directiu al qual està adscrit el
Centre de Mediació de Dret Privat de Catalunya, en el cas d'infraccions
lleus.
Article 34
Normes deontològiques
Les persones mediadores han de respectar els principis de la mediació que
estableixen aquesta llei, les normes deontològiques del col·legi
professional al qual pertanyen i les altres normes de conducta específiques
adreçades a les persones mediadores.
CAPÍTOL VI
Règim de recursos
Article 35
Règim de recursos
1. Pertoca al director o directora del centre directiu del departament
competent en matèria de dret civil al qual és adscrit el Centre de Mediació
de Dret Privat de Catalunya dictar els actes administratius en les matèries
de la seva competència. Contra aquests actes es pot interposar un recurs
d'alçada davant l'òrgan superior jeràrquic del que els ha dictats. El recurs
extraordinari de revisió es pot interposar davant el conseller o consellera
competent en matèria de dret civil en els supòsits que estableix la
legislació de procediment administratiu.
2. La interposició del recurs contenciós administratiu és procedent d'acord
amb el que estableixi la llei d'aquesta jurisdicció.
3. L'exercici d'accions civils i laborals es regeix per les normes que hi
són aplicables, i la reclamació prèvia ha d'ésser resolta pel conseller o
consellera competent en matèria de dret civil.
4. És aplicable als actes dels òrgans dels col·legis professionals el règim
de recursos que estableixen els estatuts respectius i la
Llei 7/2006, del 31
de maig, de l'exercici de professions titulades i dels col·legis
professionals.
Disposicions addicionals
Primera
Xarxa d'informació i d'orientació
El departament competent en matèria de dret civil, mitjançant el centre
directiu al qual està adscrit el Centre de Mediació de Dret Privat de
Catalunya, ha de promoure, per mitjà de la signatura de convenis de
col·laboració amb ajuntaments, consells comarcals i altres organismes
públics, la creació i la gestió d'una xarxa de punts d'informació i
d'orientació sobre la mediació que abasti tot Catalunya, i també la formació
dels equips vinculats a la xarxa.
Segona
Subjecció als principis de la mediació
Els principis que estableix el capítol II són aplicables a totes les
persones mediadores que duguin a terme actuacions de mediació per a la
resolució de conflictes en l'àmbit familiar i en els altres de dret privat
als quals fa referència aquesta llei.
Tercera
Inclusió en els registres de mediadors de persones que exerceixen una
professió no subjecta a col·legiació
Les persones que tenen una titulació universitària i que exerceixen una
professió no subjecta a col·legiació, o que presten serveis de mediadors per
a l'Administració pública, poden demanar al Centre de Mediació de Dret
Privat de Catalunya d'ésser incloses en els registres respectius de
mediadors, sempre que compleixin els altres requisits que estableixen
l'article 3.1 i el reglament corresponent.
Disposicions transitòries
Primera
Règim aplicable a les mediacions iniciades abans de l'entrada en vigor
d'aquesta llei
Les mediacions iniciades abans de l'entrada en vigor d'aquesta llei es
regeixen per la Llei 1/2001, del 15 de març, de mediació familiar de
Catalunya.
Segona
Situació de les persones mediadores que han superat els requisits de
capacitació d'acord amb la Llei 1/2001
Les persones mediadores que han superat els requisits de capacitació d'acord
amb la Llei 1/2001 mantenen llur inscripció en el Registre general de
persones mediadores en l'àmbit familiar.
Tercera
Situació dels Educadors Socials que compleixen el requisit que estableix
la Llei 15/1996
Els educadors socials que no estiguin en possessió d'una titulació
universitària i que estiguin col·legiats en el Col·legi d'Educadores i
Educadors Socials de Catalunya, d'acord amb el que estableix la disposició
transitòria quarta de la Llei 15/1996, del 15 de novembre, de creació del
Col·legi d'Educadores i Educadors Socials de Catalunya, i l'article 11 dels
estatuts del dit Col·legi, i que acreditin una formació i una capacitació
específiques en mediació, homologada pel Centre de Mediació de Dret Privat
de Catalunya, poden sol·licitar d'ésser inclosos en el Registre general de
persones mediadores en l'àmbit familiar i en el Registre general de persones
mediadores en els àmbits del dret privat.
Disposició derogatòria
Es deroga la Llei 1/2001, del 15 de març, de mediació familiar de Catalunya.
Disposicions finals
Primera
Desplegament per reglament
El Govern ha de regular per reglament, en el termini de sis mesos,
l'organització, l'estructura, el funcionament i la publicitat dels registres
de persones mediadores, la capacitació de les persones mediadores, el règim
de tarifes i les altres qüestions que siguin pertinents.
Segona
Entrada en vigor
Aquesta llei entra en vigor al cap de vint dies d'haver estat publicada en
el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta
Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als
quals pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 22 de juliol de 2009
José Montilla i Aguilera
President de la Generalitat de Catalunya
Montserrat Tura i Camafreita
Consellera de Justícia
|
|
|
