| |
Llei 12/1996, de 29 de juliol, de la potestat del pare i de la mare
(DOGC núm. 2238, de 02-10-1996)
(Correcció d'errades publicada al DOGC
núm. 2278, de 8-XI-1996)
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom
del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,
promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
En el procés de desenvolupament del dret civil de Catalunya en l'àmbit del dret de
família i amb la mirada posada en la futura elaboració d'un Codi de família, és
procedent regular les relacions de potestat entre els progenitors i llurs fills, en
principi durant la minoritat d'aquests, però també amb extensió a d'altres supòsits.
La Llei entronca, així, amb la Llei de filiacions i omple un buit actual en
l'ordenament civil català i, amb el benentès que la Generalitat republicana ja es va
ocupar a bastament d'aquesta matèria.
S'ha introduït, en el títol i en el contingut de la Llei, el concepte de
"potestat del pare i de la mare" com a sinònim de 'pàtria potestat",
emprant una terminologia que sembla més adequada als temps actuals.
La relació paternofilial es caracteritza bàsicament pels deures de protecció i
assistència del pare i la mare envers els fills. Aquesta relació s'ha allunyat del
principi d'autoritat del pare, de manera que la denominació "pàtria potestat"
resulta impròpia de la regulació que es dóna en el dret modern a aquesta institució,
que actualment no fa referència a una potestat autoritària, com era la patria potestas
romana, sinó a un dretfunció en benefici dels fills, l'exercici del qual correspon
tant al pare com a la mare.
En el primer capítol es proclamen uns principis generals entre els quals destaca que
la potestat s'exerceix en el marc de l'interès de la família i en benefici del fill; es
fa la distinció entre titularitat i exercici de la potestat, de la qual després
s'extreuen conseqüències; es regulen les relacions personals dels fills amb els pares i
altres parents i es fixen criteris per a determinar quan és indispensable la intervenció
judicial, quines són les persones legitimades per a instar-
la i el contingut de les disposicions que es poden adoptar.
A continuació, la Llei regula l'exercici de la potestat de manera semblant al conjunt
dels ordenaments similars al català. Es manté el principi de l'exercici conjunt, però
se n'accepta el caràcter indistint per als actes ordinaris i usuals i respecte a tercers
de bona fe. Com a novetat més significativa, cal destacar la possibilitat que, en cas de
desacord ocasional en l'exercici de la potestat i també per a substituir l'autorització
judicial, hom pot instar la intervenció dels parents més proxims al fill, als quals fa
referència l'article 149 del Codi de successions.
El capítol III regula el contingut de la potestat. D'una banda, es distingeix entre el
que la potestat comporta per al pare i la mare i per als fi11s i, d'altra banda, entre
l'administració, la representació legal i la complementació de capacitat.
S'estableix que els fills que conviuen en el si d'una família han de contribuir, en la
mesura de llurs possibilitats, al sosteniment de les despeses familiars.
Es regula la relació d'administració, fixant criteris generals entre els quals
destaca que el pare i la mare no tenen dret a remuneració, però sí a ésser rescabalats
de les eventuals despeses, danys i perjudicis, i que no han de retre comptes si no se'ls
ho demana expressament, però sí que responen per dol o culpa. D'altra banda, s'exceptuen
de l'administració determinats béns i drets, d'acord amb criteris resultants del
principi de llibertat civil.
Es fa una certa assimilació entre la relació dels actes per als quals els pares
necessiten autorització judicial i aquells per als quals el menor emancipat requereix el
complement de capacitat. En la determinació dels actes relacionats s'ha seguit un criteri
significativament restrictiu. Es manté igualment la figura del curador, denominació que
es prefereix a la de "defensor judicial", per a supòsits de possible
confrontació d'interessos.
Entre les causes d'extinció de la potestat, es manté la institució de
l'emancipació, els efectes de la qual es regulen en el capítol IV de la Llei. Es regulen
també la pròrroga i la rehabilitació de la potestat, entenent que, en principi, llevat
de les circumstàncies que també es tenen en compte, la potestat resulta preferible a la
tutela, i, en conseqüència, es deroga el títol quart de la Llei 39/1991, del 30 de
desembre, de la tutela i institucions tutelars.
La Llei acaba amb una disposició derogatòria única que s'ha estimat imprescindible,
mentre que altres ajustaments de terminologia, i en ocasions de fons, s'han deixat per a
quan s'elabori el Codi de família.
CAPÍTOL I
Disposicions generals i titularitat de la potestat
|
|
|
Article 1
La filiació establerta jurídicament determina la potestat del
pare i de la mare sobre el fill menor d'edat no emancipat, o major
d'edat incapacitat si la potestat ha estat prorrogada o rehabilitada. |
|
|
Article 2
1. La potestat constitueix una funció inexcusable i, en el marc de
l'interès general de la família, s'exerceix en benefici del fill per
facilitar el ple desenvolupament de la seva personalitat.
2. Abans de prendre decisions que l'afectin, el pare i la mare han
d'informar i d'escoltar el fill de dotze anys o més i el de menys de
dotze si té prou coneixement.
3. Les limitacions a la capacitat d'obrar dels fills menors d'edat s'han
d'interpretar de forma restrictiva.
|
|
|
Article 3
1. El jutge pot adoptar les mesures que consideri oportunes per a evitar
qualsevol perjudici a la persona del fill. Si la gestió del pare i de la
mare resulta perjudicial per al seu patrimoni o interès, pot
exigir la prestació de garanties suficients, limitar les
facultats de disposició o gestió del pare i de la mare o, fins i tot,
nomenar un curador.
2. El fill, el pare o la mare, encara que no tinguin l'exercici de la
potestat, i els altres parents del fill fins al quart grau per
consanguinitat i fins al segon per afinitat, i en tot cas el ministeri
fiscal, estan legitimats per a demanar l'adopció de les mesures
especificades en l'apartat 1.
3. El jutge, abans de dictar qualsevol de les resolucions determinades
per aquesta Llei, ha d'escoltar el fill de dotze anys o més i el de
menys si té prou coneixement.
|
|
|
Article 4
1. El pare i la mare, encara que no tinguin l'exercici de la potestat,
tenen el dret de relacionar-se personalment amb el fill, excepte quan
aquest hagi estat adoptat, o quan la llei, en el cas de desemparament, o
una resolució judicial ho disposin altrament.
2. El pare i la mare han de facilitar la relació del fill amb els
parents i altres persones i només la poden impedir quan n'hi hagi una
causa justa.
3. El jutge pot suspendre, modificar o denegar el dret de tenir les
esmentades relacions personals quant al pare i la mare, si aquests
incompleixen llurs deures, i en tots els casos, si les relacions poden
perjudicar el menor o si hi concorre una altra causa justa. També pot
prendre les mesures necessàries amb vista a l'efectivitat d'aquestes
relacions personals.
|
|
|
Article 5
1. El pare i la mare poden ésser privats de la titularitat de la
potestat només per sentència ferma, fonamentada en l'incompliment greu o
reiterat de llurs deures. La privació no afecta l'obligació de fer tot
el que calgui per a assistir el fill menor ni la de prestar-li aliments
en el sentit més ampli.
2. El jutge ha d'acordar, en benefici i interès del fill, la recuperació
de la titularitat de la potestat quan hagi cessat la causa que n'havia
motivat la privació.
|
|
| |
CAPÍTOL II
L'exercici de la potestat |
|
|
Article 6
1. El pare i la mare exerceixen conjuntament la potestat sobre el fill,
o l'exerceix un d'ells amb el consentiment de l'altre. Tanmateix
qualsevol d'ells dos pot realitzar els actes que, d'acord amb l'ús
social o les circumstàncies familiars, és normal que siguin realitzats
per un sol dels pares o els actes que siguin de necessitat urgent.
2. En els actes d'administració ordinària i respecte als tercers de bona
fe, es presumeix que el pare actua amb el consentiment de la mare o la
mare amb el consentiment del pare. En els actes o negocis
extraordinaris, és a dir, els que requereixen l'autorització judicial,
el pare o la mare han d'actuar d'acord amb el que estableix l'article
22.
3. La potestat és exercida exclusivament pel pare o per la mare en els
casos d'impossibilitat, absència o incapacitat de l'altre cònjuge o per
qualsevol altra causa que impedeixi aquest exercici.
|
|
|
Article 7
1. En cas de desacord ocasional, el jutge, a instàncies del
pare o de la mare i després d'haver-los escoltat tots dos i el fill
major de dotze anys i el de menys si té prou coneixement, atribueix
sense ulterior recurs al pare o a la mare la facultat de decidir.
2. Per acord del pare i de la mare, formalitzat en document públic, la
intervenció judicial pot ésser substituïda per l'acord dels dos parents
més pròxims del fill als quals fa referència l'article 149 del Codi de
successions, formalitzat també en document públic. A aquests efectes,
els germans del fill no poden intervenir com a parents més pròxims
d'aquest. Si aquests parents no arribessin a l'acord, es pot instar la
intervenció judicial. |
|
|
Article 8
1. Si el pare i la mare viuen separats, de comú acord formalitzat en
escriptura pública, poden delegar l'exercici de la potestat en aquell
d'ells dos que convisqui amb el fill o acordar que aquest exercici
correspongui a ambdós conjuntament o amb distribució de funcions entre
ells. En qualsevol moment, el pare o la mare, separadament, poden deixar
sense efecte tant aquella delegaciócom aquesta distribució.
2. En cas de desacord sobre l'exercici de la potestat, decideix el
jutge.
3. En tot cas, les obligacions de guarda han d'ésser exercides per
aquell dels dos, pare o mare, que en cada moment tingui el menor amb
ell, bé perquè hi tingui assignada de fet o de dret la residència
habitual, bé perquè el menor s'hi trobi en companyia a conseqüència del
règim de comunicació i de relació que s'hagi establert.
|
|
|
Article 9
Quan l'exercici de la potestat és atribuït al pare o a la mare o
distribuït entre ells dos, aquell que el tingui atribuït ha d'informar
l'altre immediatament que tingui lloc algun fet rellevant en la cura del
fill i del seu patrimoni i, amb caràcter general, almenys cada tres
mesos.
|
|
|
Article 10
A fi de facilitar l'exercici de la potestat en els casos determinats per
l'article 8, el pare i la mare poden conferir-se consentiments de
caràcter general o especial en escriptura pública, revocables en tot
moment, llevat que la llei o una resolució judicial ferma ho disposin
altrament.
|
|
|
Article 11
El jutge, després d'haver escoltat el fill major de dotze anys o de
menys si té prou coneixement, pot atribuir totalment o parcialment
l'exercici de la potestat al pare o a la mare separadament o
distribuir-ne entre ells les funcions de manera temporal, fins a un
termini màxim de dos anys, quan els desacords siguin reiterats o hi
concorri qualsevol causa que dificulti greument l'exercici conjunt de la
potestat.
|
|
|
Article 12
1. El pare o la mare menors d'edat exerceixen la potestat sense
necessitat de cap assistència en els casos següents:
a) Si estan casats amb una persona major d'edat, respecte als fills
comuns.
b) Si estan emancipats.
2. En els casos no determinats i en els exclosos per l'apartat 1, el
pare o la mare menors necessiten, per a exercir la potestat,
l'assistència del pare i de la mare respectius o d'aquell dels dos que
tingui l'exercici de la potestat o, si aquests manquen, del tutor o
curador.
3. En els casos de desacord entre les persones que han de donar
l'assistència o entre aquestes i el menor titular de la potestat, com
també en el cas d'impossibilitat de prestació de l'assistència,
l'autorització és acordada pel jutge. Aquesta autorització pot ésser
substituïda per l'acord dels dos parents del menor indicats per
l'article
7.2, amb els requisits que s'hi estableixen.
|
|
| |
CAPÍTOL III
El contingut de la potestat |
|
|
Article 13
1. En virtut de la potestat, el pare i la mare han de tenir cura dels
fills i tenen en relació amb ells els deures de convivència, d'aliments
en el sentit més ampli, d'educació i de formació integral.
2. El pare i la mare, amb motiu suficient, poden decidir que el fill
resideixi en un lloc diferent del domicili familiar.
3. El pare i la mare poden corregir el fill en potestat d'una manera
proporcionada, raonable i moderada, amb ple respecte a la seva dignitat
i sense imposar-li mai sancions humiliants ni que atemptin contra els
seus drets. A aquest objecte, poden sol·licitar excepcionalment
l'assistència i la intervenció dels poders públics.
|
|
|
Article 14
El fill, mentre està sota la potestat del pare i de la mare, ha
d'obeir-los, llevat que intentin imposar-li conductes indignes o
delictives, i tots s'han de respectar mútuament.
|
|
|
Article 15
1. El pare i la mare que exerceixen la potestat han d'administrar els
béns del fill amb la diligència exigible a un bon administrador, segons
la naturalesa i les característiques dels béns.
2. Els fruits i els rendiments dels béns i dels drets del fill pertanyen
a aquest, com també li pertanyen els guanys de la seva pròpia activitat
i els béns o els drets que en puguin derivar.
|
|
|
Article 16
1. El fill té el deure de contribuir equitativament a les despeses
familiars amb els ingressos que obtingui de la seva activitat, amb el
rendiment dels seus béns i drets i amb el seu treball en interès de la
família mentre visqui amb els pares o amb el pare o la mare. Per tant,
els pares poden destinar els fruits dels béns i els drets que
administren al sosteniment de les despeses familiars en la part que
equitativament correspongui.
2. Si hi ha béns i drets del fill no administrats pel pare i la mare, la
persona que els administra ha de lliurar a aquells, o a aquell dels dos
que tingui l'exercici de la potestat, en la part que correspongui, els
fruits i els rendiments dels béns i els drets afectats. Se n'exceptuen
els fruits procedents de béns i drets atribuïts especialment a
l'educació o la formació del fill, que només s'han de lliurar en la part
sobrera o, si el pare i la mare no disposen d'altres mitjans, en la part
que, segons l'equitat, el jutge determini.
|
|
|
Article 17
1. En l'exercici de l'administració dels béns i els drets del fill, el
pare i la mare estan dispensats de fer inventari i són responsables dels
danys i perjudicis produïts en els interessos administrats per dol o
culpa pròpia.
2. El pare i la mare no tenen dret a remuneració per raó de
l'administració, però sí a ésser rescabalats amb càrrec al patrimoni
administrat, si el rescabalament no es pot obtenir d'altra manera, per
les despeses suportades i els danys i perjudicis que els hagi causat
aquella, si no són imputables a dol o culpa pròpia.
|
|
|
Article 18
1. Al final de l'administració, el pare i la mare han de restituir el
patrimoni administrat. Les despeses de restitució són a càrrec d'aquest.
2. El pare i la mare estan obligats a retre comptes al final de llur
administració si el fill i, si és el cas, el seu representant legal, ho
reclamen. En aquest cas, la rendició de comptes s'ha de fer en el
termini de sis mesos, a comptar de la data de la reclamació, termini que
pot ésser prorrogat pel jutge, amb justa causa, per un altre període de
tres mesos com a màxim. L'acció per exigir el compliment d'aquesta
obligació prescriu als dos anys.
|
|
|
Article 19
A més del cas d'administració judicial determinat per l'article 3.1,
s'exceptuen de l'administració dels pares els béns i els drets següents:
a) Els adquirits pel fill per donació, herència o llegat quan el donant
o causant ho hagi ordenat de manera expressa, en el qual cas s'ha de
complir estrictament la voluntat expressada sobre l'administració
d'aquests béns i sobre la destinació de llurs fruits.
b) Els adquirits per títol successori, si el pare, la mare o tots dos
han estat desheretats justament o n'han estat exclosos per causa
d'indignitat.
c) Els adquirits pel fill de més de setze anys amb la seva activitat que
generi benefici.
|
|
|
Article 20
1. Els béns i els drets assenyalats per les lletres a i b de l'article
19 han d'ésser objecte d'una administració especial a càrrec de la
persona designada pel donant o causant. Si no hi ha designació, han
d'ésser administrats pel pare o la mare que no hagi estat exclòs, si és
el cas, o, en darrer terme, per un curador designat pel jutge.
2. Els béns i els drets assenyalats per la lletra c de l'article 19 han
d'ésser administrats pel fill, que necessita l'assistència del pare i la
mare en els supòsits determinats per l'article 29.
|
|
|
Article 21
1. El pare i la mare o, si és el cas, l'administrador especial, en
relació amb els béns o els drets del fill, necessiten l'autorització
judicial per a:
a) Alienar o gravar béns immobles, embarcacions i aeronaus inscrivibles,
establiments mercantils o industrials o elements essencials d'aquests;
drets de propietat intel·lectual i industrial, patents o marques, béns
mobles de valor extraordinari i objectes d'art o preciosos, i també per
a alienar o renunciar drets reals sobre els béns esmentats, amb
l'excepció de les redempcions de censos.
b) Alienar o gravar valors, accions o participacions socials, llevat de
l'alienació, almenys pel preu de cotització, de les accions cotitzades
en borsa, i per a renunciar o alienar el dret preferent d'adquisició
d'accions i participacions en augments de capital.
c) Renunciar crèdits.
d) Renunciar donacions, herències o llegats; acceptar llegats i
donacions modals o onerosos.
e) Donar i prendre diners en préstec.
f) Atorgar arrendaments per un termini superior a quinze anys.
g) Avalar o prestar fiança o constituir drets de garantia
d'obligacions alienes.
h) Constituir societats que no limitin la responsabilitat dels socis o
adquirir-hi la condició de soci.
i) Transigir en qüestions relacionades amb els béns o els drets indicats
en les lletres a, b, c, d, e, f i g o sotmetre les dites qüestions a
arbitratge.
2. L'autorització judicial es concedeix en interès del fill en cas
d'utilitat o necessitat justificades degudament i amb audiència prèvia
del ministeri fiscal.
3. L'autorització judicial es pot donar per a una pluralitat d'actes de
la mateixa naturalesa o referents al mateix negoci o societat, encara
que siguin futurs, quan sigui convenient per als interessos del fill,
ateses les característiques dels dits actes, els quals cal especificar
amb les circumstàncies fonamentals.
|
|
|
Article 22
La denegació de l'autorització judicial per a les renúncies determinades
per la lletra d de l'article 21 comporta l'acceptació de la transmissió,
la qual acceptació, si es tracta d'una herència, ha d'ésser precisament
a benefici d'inventari.
|
|
|
Article 23
1. No cal autorització judicial en relació amb els béns i els drets
adquirits per donació o a títol successori si el donant o el causant
l'han exclosa expressament.
2. L'autorització judicial pot ésser substituïda pel consentiment de
l'acte, manifestat en document públic:
a) Del fill, si té almenys setze anys.
b) Dels dos parents més pròxims del fill, en la forma establerta per
l'article 7.2.
|
|
|
Article 24
Els actes determinats per l'article 21.1 són anul·lables si s'han fet
sense l'autorització judicial o sense els requisits exigits per
l'article 23. L'acció per a impugnar-los caduca als quatre anys d'haver
accedit el fill a la majoritat.
|
|
|
Article 25
1. El pare i la mare titulars de la potestat sobre els fills menors
d'edat no emancipats són els representants legals d'aquest.
2. S'exceptuen de la representació legal atribuïda als pares:
a) Els actes relatius als drets de la personalitat, llevat que les lleis
que els regulin ho disposin altrament.
b) Els actes que, de conformitat amb les lleis i segons l'edat i la
capacitat natural, pugui fer el fill per ell mateix.
c) Els actes en els quals hi hagi un conflicte d'interessos entre el
pare o la mare i el fill o entre el qui exerceix la potestat i el fill.
d) Els actes relatius als béns exclosos de l'administració del pare o de
la mare.
|
|
|
Article 26
Per a qualsevol acte que impliqui alguna prestació personal del fill, es
requereix el seu consentiment si té dotze anys o més, o si, tenint-ne
menys de dotze, té prou coneixement.
|
|
|
Article 27
Si en algun assumpte hi ha contraposició d'interessos entre el fill i el
pare o la mare, quan la potestat és exercida per ambdós, el fill és
representat per aquell dels dos pares amb el qual no tingui
contraposició d'interessos. Quan la contraposició és amb el pare i la
mare conjuntament o amb el qui exerceix la potestat, s'ha de nomenar el
defensor judicial que estableix el títol cinquè de la Llei 39/1991, del
30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars.
|
|
| |
CAPÍTOL IV
L'extinció de la potestat i els efectes de l'emancipació |
|
|
Article 28
Sens perjudici del que estableix l'article 5, la potestat dels pares
s'extingeix per:
a) La mort o la declaració de mort del pare i de la mare o del fill.
b) L'adopció del fill, llevat del cas d'adopció d'un fill del cònjuge o
de persona de sexe diferent amb qui l'adoptant conviu maritalment de
forma estable.
c) L'emancipació.
d) La declaració d'absència del pare, de la mare o del fill.
|
|
|
Article 29
1. El fill emancipat pot actuar, en relació amb la seva persona i els
seus béns i drets, com si fos major d'edat, però necessita que el pare i
la mare o, si tots dos manquen o estan impedits per a exercir
l'assistència que la llei determina, el curador o, si és casat amb una
persona major d'edat, el cònjuge complementin la seva capacitat en els
actes següents:
a) Els actes determinats per l'article 21.1.
b) L'acceptació del càrrec d'administrador en qualsevol mena de
societats.
c) Els actes que excedeixin l'administració ordinària pel que fa als
béns adquirits pel fill de més de setze anys amb la seva activitat que
generi benefici.
2. La complementació de capacitat no es pot concedir de manera general,
però es pot donar per a una pluralitat d'actes de la mateixa naturalesa
o els referits al mateix negoci, activitat o societat, encara que siguin
futurs, quan sigui convenient ateses les característiques dels dits
actes, les circumstàncies fonamentals dels quals, però, cal especificar.
3. En els casos de desacord o d'impossibilitat, la complementació de
capacitat ha d'ésser substituïda per l'acord del jutge o de les persones
indicades per l'article 7.2, amb els requisits que aquest exigeix.
4. El mateix tractament establert per l'apartat 3 rep el qui ha estat
sotmès a tutela quan obté el benefici de la majoria d'edat.
|
|
| |
CAPÍTOL V
La pròrroga i la rehabilitació de la potestat |
|
|
Article 30
La declaració judicial d'incapacitat del fill menor no emancipat
comporta la pròrroga de la potestat del pare i de la mare quan el fill
arriba a la majoria d'edat, en els termes que resultin d'aquella
declaració.
|
|
|
Article 31
La declaració judicial d'incapacitat del fill major d'edat o emancipat,
si no correspon la constitució de la tutela a favor del cònjuge o dels
descendents i viuen encara el pare o la mare que eren els titulars de la
potestat , comporta la rehabilitació d'aquesta potestat, que s'ha
d'exercir, d'acord amb les excepcions que pugui establir la resolució
judicial, tal com si l'incapacitat fos menor d'edat.
|
|
|
Article 32
El jutge, no obstant el que disposen els articles 30 i 31, atesa l'edat
i la situació personal i social del pare i de la mare, el grau de
deficiència del fill incapaç i les seves relacions personals, pot no
acordar la pròrroga o la rehabilitació de la potestat i ordenar la
constitució de la tutela o de la curatela.
|
|
|
Article 33
1. La potestat prorrogada o rehabilitada del pare i la mare s'extingeix
per:
a) Les causes establertes per les lletres a), b) i d) de l'article 28.
b) La declaració judicial de cessació de la incapacitat del fill.
c) La constitució posterior de la tutela a favor del cònjuge o de
descendents.
d) El matrimoni de l'incapaç amb una persona major d'edat capaç.
2. Si en cessar la potestat prorrogada o rehabilitada subsisteix la
incapacitació, s'ha de constituir la tutela o la curatela.
|
|
|
Disposició derogatòria
Es deroga el títol quart de la Llei 39/1991, del 30 de
desembre, de la tutela i institucions tutelars. |
|
|
Disposició final
Aquesta Llei entra en vigor al cap de dos mesos d'haver estat publicada
en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
|
|
| |
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei
cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la
facin complir:
Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 1996
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ
Consellera de Justícia
|
|
|
