Llei 11/2001
Llei 11/2001
Llei 11/2001
Llei 11/2001
Llei 11/2001
Llei 11/2001
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 11/2001

Anterior Amunt Següent

Llei 11/2001, de 13 de juliol, d’acolliment familiar per a persones grans 

(DOGC núm. 3437, de 24-07-2001, p. 11544)

viñeta Preàmbul  
viñeta Article 1. L'acolliment com a servei social  
viñeta Article 2. Administració competent en matèria de serveis socials
viñeta Article 3. El pacte d'acolliment
viñeta Article 4. El Registre d'Acolliment Familiar de Persones Grans
viñeta Disposició final primera
viñeta Disposició final segona  

El president
de la Generalitat de Catalunya

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d’acord amb el que estableix l’article 33.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Aquesta Llei té per objecte regular l’acolliment familiar de les persones grans com a servei social, amb la finalitat d’aconseguir un grau de benestar més alt per a les persones grans que necessiten aquest servei, tot mantenint-les en un ambient familiar i social, i evitant-los l’internament en institucions geriàtriques quan aquest no sigui la solució adequada ni la que elles desitgen i impedint que quedin desarrelades del nucli de convivència i soles.

Davant l’entrada en vigor de la Llei 22/2000, del 29 de desembre, d’acolliment de persones grans, és procedent configurar l’Administració local com a administració competent en els termes establerts pel Decret legislatiu 17/1994, del 16 de novembre, pel qual s’aprova la refosa de les lleis 12/1983, del 14 de juliol, 26/1985, del 27 de desembre, i 4/1994, del 20 d’abril, en matèria d’assistència i serveis socials, pel que fa a la programació, la prestació i la gestió d’aquest servei d’acolliment, atesa la proximitat de l’Administració local a les persones que convenen l’acolliment.

L’atribució d’aquestes competències respon a la necessitat de protegir les persones acollides, tot garantint-los unes condicions que veritablement els permetin tenir un benestar general, mitjançant el control extern de l’aplicació i el desenvolupament d’aquesta classe d’acolliment.

Article 1

L’acolliment com a servei social

L’acolliment de persones grans, regulat per aquesta Llei, es constitueix com a servei social d’atenció especialitzada de segon nivell de la xarxa bàsica de serveis socials de responsabilitat pública, sotmès, per tant, a la normativa reguladora de serveis socials, i ha de garantir la integració de les persones acollides en l’àmbit familiar.

 

Article 2

Administració competent en matèria de serveis socials

1. Corresponen a l’Administració de la Generalitat la planificació i l’ordenació de l’acolliment de persones grans, i corresponen a l’Administració local del municipi de residència de les persones acollidores, en els termes establerts pel Decret legislatiu 17/1994, del 16 de novembre, pel qual s’aprova la refosa de les lleis 12/1983, del 14 de juliol, 26/1985, del 27 de desembre, i 4/1994, del 20 d’abril, en matèria d’assistència i serveis socials, la programació, la prestació i la gestió d’aquest servei i el procés per a accedir-hi.

2. L’administració competent en matèria de serveis socials ha de donar la informació que calgui per a afavorir l’acolliment familiar regulat per aquesta Llei.

 

Article 3

El pacte d’acolliment

1. Abans de formalitzar el pacte d’acolliment que estableix aquesta Llei s’exigeix la declaració d’idoneïtat de la persona o les persones acollidores estesa per l’Administració que tingui atribuïda la gestió del servei d’acolliment de persones grans. S’han de determinar per reglament les condicions i el procediment administratiu per a l’obtenció de la declaració d’idoneïtat, i també les causes i el procediment per a la revocació de la declaració d’idoneïtat.

2. L’administració competent en matèria de serveis socials ha de garantir, en la mesura que sigui possible, que la persona acollida no sigui desarrelada del seu entorn social.

3. Si la salut, la seguretat i el benestar psíquic o moral de la persona acollida es troben amenaçats o compromesos per les condicions de l’acolliment o si d’una altra manera greu s’incompleixen els requisits exigibles per a l’acolliment, l’Administració competent en matèria de serveis socials pot adoptar les mesures cautelars que siguin pertinents.

4. En tots els supòsits d’extinció de l’acolliment, la persona acollidora o la que és acollida ho han de comunicar a l’administració competent pel que fa a la gestió de l’acolliment segons aquesta Llei.

5. Es garanteix la intervenció protectora de l’Administració tant en el moment de l’autorització com en el decurs de la vigència del pacte, i aquesta ha de vetllar periòdicament perquè el pacte es compleixi correctament, i també per les condicions de les persones acollides, especialment per llur benestar físic, psíquic i social.

6. L’administració competent en matèria de serveis socials és responsable del seguiment d’un nou acolliment per a la persona acollida afectada per l’extinció de l’acolliment anterior.

7. En els termes establerts pel Codi de família de Catalunya, les persones o les entitats públiques o privades que com a conseqüència de l’extinció d’un acolliment han donat aliments a la persona acollida es poden subrogar en les accions d’aquesta contra l’acollidor o els acollidors per l’import dels aliments donats.

 

Article 4

El Registre d’Acolliment Familiar de Persones Grans

Es crea el Registre d’Acolliment Familiar de Persones Grans, dependent del Departament de Benestar Social, les funcions i la composició del qual s’han d’establir per reglament.

 


Disposicions finals

Primera

El Departament de Benestar Social ha d’elaborar programes d’acolliment en famílies acollidores per a les persones grans que no tenen prou recursos econòmics. Els requisits i les condicions de les prestacions econòmiques s’han d’establir per reglament.

 

Segona

Les despeses pressupostàries que es deriven del compliment d’aquesta Llei i de la normativa que la desplegui són a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, mitjançant la llei de pressupostos de cada exercici.

 


Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d’aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 13 de juliol de 2001

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya

 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda