Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Llei 10/1996
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 10/1996

Amunt Següent

  Llei 10/1996, de 29 de juliol, d'aliments entre parents

(DOGC núm. 2238, de 2-8-1996)

viñeta Preàmbul  
viñeta Article 1  
viñeta Article 2  
viñeta Article 3  
viñeta Article 4  
viñeta Article 5  
viñeta Article 6  
viñeta Article 7  
viñeta Article 8  
viñeta Article 9
viñeta Article 10  
viñeta Article 11  
viñeta Article 12  
viñeta Disposicions addicionals
viñeta Disposició finals

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

Preàmbul

Aquesta Llei respon a la necessitat de dotar l'ordenament jurídic català d'una regulació autònoma i completa del deure d'aliments entre cònjuges i entre altres parents, i s'ha d'incloure entre les lleis especials destinades a integrar-se en un futur codi de família.

La regulació establerta tracta d'harmonitzar els principis de llibertat civil i de solidaritat familiar, propis de la nostra cultura i d'acceptació general, i es proposa la modernització i l'aclariment de la normativa fins ara aplicable a Catalunya, per mitjà de la introducció de determinades millores i innovacions.

Destaquen, entre les millores i les innovacions, la possibilitat d'establir, ja en determinar la quantia dels aliments, les bases per a una actualització periòdica, més precisió respecte al dret de les entitats públiques o privades i de qualsevol altra persona que presti aliments, si els obligats no ho fan, de repetir contra aquests darrers i llurs hereus les pensions no satisfetes i els límits d'aquesta reclamació, mesura que s'insereix en el Pla integral de la gent gran.

En concordança amb la brevetat de la Llei, no s'ha introduït cap divisió formal en la part dispositiva, a excepció, naturalment, de l'articulat i dels paràgrafs d'alguns articles.

 
 

Article 1
S'entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l'habitatge, el vestit i l'assistència mèdica de l'alimentat, i també les despeses per a la formació de l'alimentat menor d'edat, i per a la continuació de la formació, un cop arribat a la majoria d'edat, si no l'ha acabada abans per causa que no li sigui imputable. Així mateix, els aliments inclouen les despeses funeràries de l'alimentat.

 

 

Article 2
1. Els cònjuges, els descendents, els ascendents i els germans estan obligats a prestar­se aliments.
2. Els deures d'assistència entre cònjuges i entre pares i fills es regulen per les disposicions específiques i, subsidiàriament, per les establertes en aquesta Llei.
3. Els germans majors d'edat i no discapacitats només tenen dret, un cop han acabat la formació obligatòria, als aliments necessaris per a la vida, sempre que els demanin per una causa que no els sigui imputable.

 

 

Article 3
Té dret a reclamar aliments només la persona que els necessita o, si és el cas, el seu representant legal.

 

 

Article 4
Hom té dret als aliments des que es necessiten, però no es poden demanar els anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial degudament provada.

 

 

Article 5
1. La reclamació dels aliments, si escau i si hi ha pluralitat de persones obligades, s'ha de fer per l'ordre següent:
a) Al cònjuge.
b) Als descendents, segons l'ordre de proximitat en el grau.
c) Als ascendents, segons l'ordre de proximitat en el grau.
d) Als germans.
2. Si els recursos i les possibilitats de les persones primerament obligades no resulten suficients per a la prestació d'aliments, en la mesura que correspongui, la reclamació pot dirigir-se contra els obligats següents en l'ordre esmentat en l'apartat 1.

 

 

Article 6
1. Si són més d'una les persones obligades a prestar aliments, l'obligació s'ha de distribuir entre ells en relació amb llurs recursos econòmics i amb llurs possibilitats. Tanmateix, excepcionalment, ateses les circumstàncies del cas, el jutge pot imposar la prestació completa a un dels obligats durant el temps que ho consideri necessari. Aquest pot reclamar a cadascun dels altres obligats la part que els correspongui amb els interessos legals.
2. Si l'obligació s'extingeix per a un dels obligats, la seva part incrementa la dels restants en la proporció que resulti d'aplicar els criteris establerts per l'apartat 1.

 

 

Article 7
 Si hi ha dues o més persones que reclamen aliments a una mateixa persona obligada a prestar-los i aquesta no compta amb mitjans suficients per a atendre-les totes, s'ha de seguir l'ordre de preferència establert per l'article 5, llevat que hi concorrin el cònjuge i un fill subjecte a la potestat de la persona obligada, cas en el qual el fill ha d'ésser el preferit.

 

 

Article 8
1. La quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de l'alimentat i als mitjans econòmics i a les possibilitats de la persona o les persones obligades a prestar-los. En ésser determinats, les parts, de mutu acord, o el jutge han d'establir les bases de llur actualització anual d'acord amb les variacions de l'índex de preus al consum o similar, sens perjudici que s'estableixin altres bases complementàries d'actualització.
2. El jutge, ateses les circumstàncies del cas i per raons d'equitat, pot moderar l'obligació d'aliments en relació amb una o més persones obligades amb l'increment proporcional de les obligacions de les restants. El jutge pot acordar aquesta moderació tant en el moment d'establir la quantia com en el cas que sobrevinguin noves circumstàncies.
3. Tant l'alimentat com les persones obligades a prestar aliments, ateses les circumstàncies, poden demanar l'augment o la reducció dels aliments. En el supòsit que siguin més d'un els obligats, la reducció de l'aportació d'algun d'aquests comporta l'augment proporcional de les aportacions de la resta.Té dret a reclamar aliments només la persona que els necessita o, si és el cas, el seu representant legal.

 

 

Article 9
1. L'obligació d'aliments s'ha de complir en diners i per mensualitats avançades. Si el creditor d'aliments hagués mort, els seus hereus no han de tornar la pensió corresponent al mes en què s'ha produït la defunció.
2. El deutor d'aliments pot optar per satisfer els aliments acollint i mantenint a casa seva la persona que té dret a rebre'ls, llevat que aquesta s'hi oposi per impossibilitat legal o perquè la convivència sigui inviable. Si hi ha diverses persones obligades i n'hi ha més d'una que vol acollir a casa seva la persona creditora, el jutge decideix després d'escoltar l'alimentat i els diferents obligats.
3. El jutge, ateses les circumstàncies, pot adoptar les mesures necessàries per a assegurar el compliment de l'obligació de prestar aliments, si la persona obligada ha deixat de fer efectiu puntualment més d'un pagament.

 

 

Article 10
1. L'entitat pública o privada o qualsevol altra persona que presti aliments si la persona obligada no ho fa pot repetir contra aquest darrer o els seus hereus les pensions corresponents a l'any en curs i a l'any anterior, amb els interessos legals, subrogant-se de ple dret fins a l'import total assenyalat en els drets que l'alimentat té contra la persona obligada a prestar-los, llevat que consti que es van donar desinteressadament i sense ànim de reclamar-los.
2. A petició del Ministeri Fiscal, de l'entitat pública o privada o de la persona o les persones que presten els aliments quan l'obligat no ho fa, el jutge pot adoptar les mesures que estimi convenients per a assegurar el reintegrament de les bestretes. També pot acordar les mesures que estimi oportunes per a assegurar el pagament dels aliments futurs, després d'escoltar l'alimentat i els obligats.

 

 

Article 11
1. El dret dels aliments és irrenunciable, intransmissible i inembargable, i no pot ésser compensat amb el crèdit, que, si s'escau, l'obligat a prestar-lo pugui tenir respecte a l'alimentat.
2. L'alimentat pot compensar, renunciar i transaccionar les pensions endarrerides posteriors a la data de llur reclamació judicial o extrajudicial i també transmetre, per qualsevol títol, el dret a reclamar-les, tot sens perjudici del dret de repetició establert per l'article 10.1.

 

 

 

Article 12
L'obligació de prestar aliments s'extingeix per:
a) La mort de l'alimentat o de la persona o les persones obligades a prestar-los.
b) La reducció del patrimoni dels obligats, de manera que no faci possible el compliment de l'obligació sense desatendre les necessitats pròpies i les de les persones amb dret preferent d'aliments.
c) La millora de les condicions de vida de l'alimentat, de manera que faci innecessària la prestació.
d) El fet que l'alimentat, encara que no tingui la condició de legitimari, incorri en alguna de les causes de desheretament especificades per l'article 370.1, 2 i 3 del Codi de successions.
e) La privació de la potestat sobre la persona obligada, si l'alimentat és el pare o la mare.

 
 

 

DISPOSICIONS ADDICIONALS

 

 
 

Primera
 Queden exemptes de prestar aliments entre parents les persones que tenen reconeguda la condició de discapacitades, llevat del cas que previsiblement llurs possibilitats excedeixin el que poden necessitar al llarg de la vida.

 

 

 

Segona
Les normes establertes per aquesta Llei s'apliquen subsidiàriament als aliments ordenats en testament o en codicil, als convinguts per pacte i als aliments legals que tenen regulació específica, en allò que no estableixen els testaments, els codicils i els pactes o la regulació corresponent.

 



DISPOSICIÓ FINAL

 
 

Aquesta Llei entra en vigor al cap de dos mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 1996

Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya

Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia

 
 

 

Pel tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir

Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 1996

JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya

NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ
Consellera de Justícia

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda