| |
Llei 10/1996, de 29 de juliol, d'aliments entre parents
(DOGC núm. 2238, de 2-8-1996)
EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom
del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,
promulgo la següent
LLEI
Preàmbul
Aquesta Llei respon a la necessitat de dotar l'ordenament jurídic català d'una
regulació autònoma i completa del deure d'aliments entre cònjuges i entre altres
parents, i s'ha d'incloure entre les lleis especials destinades a integrar-se en un futur
codi de família.
La regulació establerta tracta d'harmonitzar els principis de llibertat civil i de
solidaritat familiar, propis de la nostra cultura i d'acceptació general, i es proposa la
modernització i l'aclariment de la normativa fins ara aplicable a Catalunya, per mitjà
de la introducció de determinades millores i innovacions.
Destaquen, entre les millores i les innovacions, la possibilitat d'establir, ja en
determinar la quantia dels aliments, les bases per a una actualització periòdica, més
precisió respecte al dret de les entitats públiques o privades i de qualsevol altra
persona que presti aliments, si els obligats no ho fan, de repetir contra aquests darrers
i llurs hereus les pensions no satisfetes i els límits d'aquesta reclamació, mesura que
s'insereix en el Pla integral de la gent gran.
En concordança amb la brevetat de la Llei, no s'ha introduït cap divisió formal en
la part dispositiva, a excepció, naturalment, de l'articulat i dels paràgrafs d'alguns
articles.
|
|
| |
Article 1
S'entén per aliments tot el que és indispensable per al manteniment, l'habitatge, el
vestit i l'assistència mèdica de l'alimentat, i també les despeses per a la formació
de l'alimentat menor d'edat, i per a la continuació de la formació, un cop arribat a la
majoria d'edat, si no l'ha acabada abans per causa que no li sigui imputable. Així
mateix, els aliments inclouen les despeses funeràries de l'alimentat. |
|
| |
Article 2
1. Els cònjuges, els descendents, els ascendents i els germans estan obligats a
prestarse aliments.
2. Els deures d'assistència entre cònjuges i entre pares i fills es regulen per les
disposicions específiques i, subsidiàriament, per les establertes
en aquesta Llei.
3. Els germans majors d'edat i no discapacitats només tenen dret, un cop han acabat la
formació obligatòria, als aliments necessaris per a la vida, sempre que els demanin per
una causa que no els sigui imputable. |
|
| |
Article 3
Té dret a reclamar aliments només la persona que els necessita o, si és el cas,
el seu representant legal. |
|
| |
Article 4
Hom té dret als aliments des que es necessiten, però no es poden demanar els
anteriors a la data de la reclamació judicial o extrajudicial degudament
provada. |
|
| |
Article 5
1. La reclamació dels aliments, si escau i si hi ha pluralitat de persones
obligades, s'ha de fer per l'ordre següent:
a) Al cònjuge.
b) Als descendents, segons l'ordre de proximitat en el grau.
c) Als ascendents, segons l'ordre de proximitat en el grau.
d) Als germans.
2. Si els recursos i les possibilitats de les persones primerament obligades no
resulten suficients per a la prestació d'aliments, en la mesura que
correspongui, la reclamació pot dirigir-se contra els obligats següents en
l'ordre esmentat en l'apartat 1. |
|
| |
Article 6
1. Si són més d'una les persones obligades a prestar aliments, l'obligació s'ha
de distribuir entre ells en relació amb llurs recursos econòmics i amb llurs
possibilitats. Tanmateix, excepcionalment, ateses les circumstàncies del cas, el
jutge pot imposar la prestació completa a un dels obligats durant el temps que
ho consideri necessari. Aquest pot reclamar a cadascun dels altres obligats la
part que els correspongui amb els interessos legals.
2. Si l'obligació s'extingeix per a un dels obligats, la seva part incrementa la
dels restants en la proporció que resulti d'aplicar els criteris establerts per
l'apartat 1. |
|
| |
Article 7
Si hi ha dues o més persones que reclamen aliments a una mateixa persona
obligada a prestar-los i aquesta no compta amb mitjans suficients per a
atendre-les totes, s'ha de seguir l'ordre de preferència establert per l'article
5, llevat que hi concorrin el cònjuge i un fill subjecte a la potestat de la
persona obligada, cas en el qual el fill ha d'ésser el preferit.
|
|
| |
Article 8
1. La quantia dels aliments es determina en proporció a les necessitats de
l'alimentat i als mitjans econòmics i a les possibilitats de la persona o les
persones obligades a prestar-los. En ésser determinats, les parts, de mutu
acord, o el jutge han d'establir les bases de llur actualització anual d'acord
amb les variacions de l'índex de preus al consum o similar, sens perjudici que
s'estableixin altres bases complementàries d'actualització.
2. El jutge, ateses les circumstàncies del cas i per raons d'equitat, pot
moderar l'obligació d'aliments en relació amb una o més persones obligades amb
l'increment proporcional de les obligacions de les restants. El jutge pot
acordar aquesta moderació tant en el moment d'establir la quantia com en el cas
que sobrevinguin noves circumstàncies.
3. Tant l'alimentat com les persones obligades a prestar aliments, ateses les
circumstàncies, poden demanar l'augment o la reducció dels aliments. En el
supòsit que siguin més d'un els obligats, la reducció de l'aportació d'algun
d'aquests comporta l'augment proporcional de les aportacions de la resta.Té dret a reclamar aliments només la persona que els necessita o, si és el cas,
el seu representant legal. |
|
| |
Article 9
1. L'obligació d'aliments s'ha de complir en diners i per mensualitats
avançades. Si el creditor d'aliments hagués mort, els seus hereus no han de
tornar la pensió corresponent al mes en què s'ha produït la defunció.
2. El deutor d'aliments pot optar per satisfer els aliments acollint i mantenint
a casa seva la persona que té dret a rebre'ls, llevat que aquesta s'hi oposi per
impossibilitat legal o perquè la convivència sigui inviable. Si hi ha diverses
persones obligades i n'hi ha més d'una que vol acollir a casa seva la persona
creditora, el jutge decideix després d'escoltar l'alimentat i els diferents
obligats.
3. El jutge, ateses les circumstàncies, pot adoptar les mesures necessàries per
a assegurar el compliment de l'obligació de prestar aliments, si la persona
obligada ha deixat de fer efectiu puntualment més d'un pagament. |
|
| |
Article 10
1. L'entitat pública o privada o qualsevol altra persona que presti aliments si
la persona obligada no ho fa pot repetir contra aquest darrer o els seus hereus
les pensions corresponents a l'any en curs i a l'any anterior, amb els
interessos legals, subrogant-se de ple dret fins a l'import total assenyalat en
els drets que l'alimentat té contra la persona obligada a prestar-los, llevat
que consti que es van donar desinteressadament i sense ànim de reclamar-los.
2. A petició del Ministeri Fiscal, de l'entitat pública o privada o de la
persona o les persones que presten els aliments quan l'obligat no ho fa, el
jutge pot adoptar les mesures que estimi convenients per a assegurar el
reintegrament de les bestretes. També pot acordar les mesures que estimi
oportunes per a assegurar el pagament dels aliments futurs, després d'escoltar
l'alimentat i els obligats. |
|
| |
Article 11
1. El dret dels aliments és irrenunciable, intransmissible i inembargable, i no
pot ésser compensat amb el crèdit, que, si s'escau, l'obligat a prestar-lo pugui
tenir respecte a l'alimentat.
2. L'alimentat pot compensar, renunciar i transaccionar les pensions
endarrerides posteriors a la data de llur reclamació judicial o extrajudicial i
també transmetre, per qualsevol títol, el dret a reclamar-les, tot sens
perjudici del dret de repetició establert per l'article 10.1. |
|
| |
Article 12
L'obligació de prestar aliments s'extingeix per:
a) La mort de l'alimentat o de la persona o les persones obligades a
prestar-los.
b) La reducció del patrimoni dels obligats, de manera que no faci possible el
compliment de l'obligació sense desatendre les necessitats pròpies i les de les
persones amb dret preferent d'aliments.
c) La millora de les condicions de vida de l'alimentat, de manera que faci
innecessària la prestació.
d) El fet que l'alimentat, encara que no tingui la condició de legitimari,
incorri en alguna de les causes de desheretament especificades per l'article
370.1, 2 i 3 del Codi de successions.
e) La privació de la potestat sobre la persona obligada, si l'alimentat és el
pare o la mare. |
|
| |
Primera
Queden exemptes de prestar aliments entre parents les persones que tenen
reconeguda la condició de discapacitades, llevat del cas que previsiblement
llurs possibilitats excedeixin el que poden necessitar al llarg de la vida. |
|
| |
Segona
Les normes establertes per aquesta Llei s'apliquen subsidiàriament als aliments
ordenats en testament o en codicil, als convinguts per pacte i als aliments
legals que tenen regulació específica, en allò que no estableixen els
testaments, els codicils i els pactes o la regulació corresponent. |
|
| |
Aquesta Llei entra en vigor al cap de dos
mesos d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de
Catalunya.
Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei
cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals
pertoqui la facin complir.
Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 1996
Jordi Pujol
President de la Generalitat de Catalunya
Núria de Gispert i Català
Consellera de Justícia |
|
| |
Pel tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei
cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la
facin complir
Palau de la Generalitat, 29 de juliol de 1996
JORDI PUJOL
President de la Generalitat de Catalunya
NÚRIA DE GISPERT I CATALÀ
Consellera de Justícia
|
|
|
