Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 34/2010

Anterior Amunt Següent

Llei 34/2010, d'1 d'octubre de regulació de les festes tradicionals amb bous.(DOGC núm. 5731, de 8-10-2010).

viñeta Preàmbul  
viñeta Article 1. Objecte de la Llei  
viñeta Article 2. Concepte de festes tradicionals amb bous  
viñeta Article 3. Municipis amb tradició  
viñeta Article 4. Modalitats  
viñeta Article 5. Autorització  
viñeta Article 6. Documentació per a l'autorització d'un espectacle tradicional amb bous  
viñeta Article 7. Condicions de seguretat  
viñeta Article 8. Funcions dels organitzadors i controladors de l'espectacle  
viñeta Article 9. Característiques de les modalitats  
viñeta Article 10. Prohibicions  
viñeta Article 11. Règim sancionador  
viñeta Article 12. Infraccions molt greus  
viñeta Article 13. Infraccions greus  
viñeta Article 14. Infraccions lleus
viñeta Article 15. Sancions  
viñeta Article 16. Graduació de les sancions  
viñeta Article 17. Responsabilitats  
viñeta Article 18. Prescripció i caducitat  
viñeta Article 19. Òrgans sancionadors  
viñeta Disposició derogatòria  
viñeta Diposicions finals  
viñeta Annex  

Preàmbul

Els espectacles tradicionals amb bous configuren un element central en les celebracions populars d'un bon nombre de poblacions de Catalunya. Els primers indicis de la festa daten del segle xvii, i va ser durant els segles xviii i xix que es va anar estenent per diversos municipis de les Terres de l'Ebre i de la resta de Catalunya.

El bou capllaçat, els bous al carrer, les habilitats a la plaça, el bou embolat i les vaquetes marquen tot el ritme festiu d'un esdeveniment extraordinari, propi de les arrels més profundes de Catalunya.

El flux econòmic que aquesta tradició reporta, els llocs de treball que genera i el patrimoni genètic incommensurable de la cria i la selecció que els humans fem d'aquests animals motiven que aquest esdeveniment sigui únic.

El marc legal d'aquesta festa és el Decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, l'article 6.1 del qual prohibeix l'ús d'animals en baralles i espectacles o en altres activitats si els poden ocasionar sofriment o poden ésser objecte de burles o tractaments antinaturals, o bé poden ferir la sensibilitat de les persones que els contemplen. L'article 6.2 del mateix Decret legislatiu 2/2008 exclou d'aquesta prohibició les festes amb toros o bous sense mort de l'animal (correbous) en les dates i les localitats on tradicionalment se celebren.

Les autoritzacions per a aquests espectacles es concedeixen d'acord amb els requisits exigits per la Resolució del 12 de maig de 1989, sobre espectacles i festes tradicionals amb bous (correbous).

Aquests espectacles amb bous sense mort de l'animal estan inclosos com a espectacle taurí en l'article 5.f del Decret 239/1999, del 31 d'agost, pel qual s'aprova el catàleg dels espectacles, les activitats recreatives i els establiments públics sotmesos a la Llei 10/1990, del 15 de juny, sobre policia de l'espectacle, les activitats recreatives i els establiments públics.

La Delegació del Govern, els serveis territorials dels departaments afectats, ajuntaments, el Col·legi de Veterinaris de Tarragona, ramaders, penyes taurines i altres representants de la societat civil van elaborar en comissió, al seu moment, un codi de bones pràctiques que, ara per ara, no té naturalesa normativa. Tanmateix, aquest codi ha estat aplicat majoritàriament per les parts implicades, la qual cosa evidencia un desig compartit de fer les coses bé per tal de protegir l'animal i la festa.

L'experiència acumulada en l'aplicació del codi de bones pràctiques porta a considerar la conveniència de garantir en un marc normatiu l'exercici d'aquesta activitat. Aquest nou marc normatiu ha de tenir aquests tres eixos bàsics: el respecte i la protecció de la festa, la protecció de l'animal i la seguretat de les persones.

Aquest darrer aspecte i les característiques de l'espai on té lloc l'espectacle —una plaça construïda amb elements tradicionals, o simplement la via pública—, que comporten el risc inherent a un espectacle en què participen animals vius amb totes les capacitats, fan que calgui adoptar mesures de seguretat per als participants i assistents.

D'acord amb l'article 141 de l'Estatut d'autonomia, que estableix que la Generalitat té la competència exclusiva en matèria d'espectacles, i amb el Decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, i per tal de recollir l'experiència acumulada en l'aplicació del Codi de bones pràctiques, aquesta llei regula les condicions en què es desenvolupen les festes tradicionals amb bous.

Article 1

Objecte de la Llei

L'objecte d'aquesta llei és establir els requisits i les condicions que han de complir les festes tradicionals amb bous sense mort de l'animal (correbous), en les dates i les localitats catalanes on tradicionalment se celebren, amb la finalitat de garantir els drets, els interessos i la seguretat dels participants i del públic i, alhora, la protecció dels animals.

Article 2

Concepte de festes tradicionals amb bous

Són festes tradicionals amb bous els espectacles populars en què es deixen anar, s'exhibeixen, es porten, es toregen o corren bous, sense mort de l'animal, i que adopten tradicionalment les modalitats de bous a la plaça o bous a la platja, bous al carrer, bou capllaçat, bou embolat i bou salvatge, i també les exhibicions d'habilitats.

Article 3

Municipis amb tradició

Les festes tradicionals amb bous, d'acord amb el que disposa l'article 6.2.b del Decret legislatiu 2/2008, del 15 d'abril, pel qual s'aprova el text refós de la Llei de protecció dels animals, només es poden autoritzar en les localitats i les dates en què tradicionalment s'han celebrat. A aquests efectes, s'entén per dates de celebració tradicional les coincidents amb festes majors, fires, celebracions populars o altres d'importància especial i rellevant. El nombre de dies de festa tradicional amb bous i el nombre d'espectacles taurins i llurs modalitats no resten condicionats pels que s'hagin celebrat en anys anteriors.

Article 4

Modalitats

Les festes tradicionals amb bous poden adoptar qualsevol de les modalitats que tradicionalment se celebren a Catalunya, com ara:

a) Bous a la plaça: consisteix a deixar anar els animals en un recinte tancat, una plaça o un lloc similar, construït amb barreres de protecció i grades per al públic, per a evitar que surtin del recinte. Aquesta modalitat inclou la variant de bous a la platja.

b) Bous al carrer: consisteix a deixar anar els animals pels carrers d'una població, tancats degudament amb tanques i barreres. Aquesta modalitat inclou els populars correbous.

c) Bou capllaçat: consisteix a deixar anar un bou pels carrers d'una població, lligat per les banyes amb una corda, amb l'objectiu de controlar-ne el pas pel recorregut.

d) Bou embolat: consisteix a deixar anar un bou en una plaça o en carrers tancats. A aquest animal, li ha estat col·locada una estructura metàl·lica a cada banya, amb dues boles d'estopa enceses a la part superior.

e) Bou salvatge: consisteix a deixar anar un bou, per primer cop, en un recinte, bé en una plaça de bous o bé en un recorregut de carrers degudament tancats, des d'una caixa de transport o des dels corrals habilitats amb aquesta finalitat.

f) Exhibicions d'habilitats: són exhibicions en què els participants mostren llur destresa i llurs habilitats amb els animals.

Article 5

Autorització

1. Per a poder celebrar una festa tradicional amb bous d'acord amb aquesta llei, s'ha d'obtenir prèviament l'autorització de la delegació territorial del Govern corresponent.

2. La delegació territorial del Govern ha de dictar i notificar als interessats la resolució en el termini d'una setmana a comptar de la data de l'entrada al registre de la sol·licitud i la documentació que l'acompanya.

3. L'autorització de la festa tradicional amb bous s'estén a la celebració de la festa i al programa d'espectacles taurins, que ha d'especificar, per a cada espectacle:

a) La modalitat concreta de festa de què es tracta d'entre les definides per l'article 4.

b) La data i l'hora d'inici i d'acabament.

c) El lloc o el recorregut.

4. En el cas que algun dels espectacles, per circumstàncies sobrevingudes i imprevistes, s'hagi de celebrar en una data o en un horari diferent dels previstos en l'autorització, l'empresa o entitat organitzadora ho ha de comunicar prèviament a l'òrgan que ha donat l'autorització i al veterinari o veterinària nomenat pel servei territorial corresponent, i ha de fer una declaració responsable segons la qual es presta la cobertura sanitària i de seguretat que estableix aquesta llei i que tant el tècnic o tècnica que ha de vetllar per la seguretat del recinte com l'equip mèdic, la comissió de bous i tot el personal de seguretat estan informats de la modificació.

5. En el cas que l'empresa o entitat organitzadora, un cop autoritzat l'espectacle, decideixi incorporar un espectacle nou al programa d'espectacles autoritzats, ha de demanar una autorització específica d'acord amb el que disposen els apartats 1 i 2.

Article 6

Documentació per a l'autorització d'un espectacle tradicional amb bous

1. Per a obtenir l'autorització d'un espectacle tradicional amb bous, l'empresa o entitat organitzadora ha de presentar, com a mínim deu dies abans de la celebració del primer espectacle, la sol·licitud d'autorització al registre de la delegació territorial del Govern corresponent, acompanyada de la documentació següent:

a) L'informe o les manifestacions d'institucions, entitats o persones coneixedores de la història i les tradicions locals en què s'acrediti fefaentment la tradició de la festa. Resten exempts de presentar la dita documentació els sol·licitants que hagin celebrat aquesta modalitat de festa o hagin presentat aquesta documentació l'any anterior.

b) L'acord del ple de l'ajuntament pel qual s'aproven la celebració de la festa i el programa d'espectacles taurins, que ha de fer referència a tots els aspectes especificats per l'article 5.3.

c) L'escrit de compromís en què consti expressament que els animals no seran maltractats en el transcurs de l'espectacle i que l'empresa o entitat organitzadora adopta mesures preventives per a evitar qualsevol tipus de maltractament.

d) El certificat del tècnic o tècnica municipal o de la persona que en tingui la competència —en aquest darrer cas, amb el visat del seu col·legi professional— en què consti expressament que les instal·lacions i els elements constructius on tindrà lloc l'espectacle compleixen les condicions de seguretat i solidesa suficients.

e) El certificat subscrit pel metge o metgessa que estigui al càrrec del servei mèdic, en el qual s'acrediti:

Primer. Que es compromet a prestar els primers auxilis als ferits que hi pugui haver durant l'espectacle.

Segon. Que es disposa d'una instal·lació permanent, provisional, mòbil o, si fos el cas, habilitada, per a prestar els primers auxilis, amb material sanitari adequat i suficient d'acord amb la normativa sanitària.

f) El contracte d'un servei d'ambulància per tal de cobrir l'horari i la zona de l'espectacle. El contracte ha d'incloure el certificat de la persona titular dels vehicles en què acrediti que estan dotats de tots els elements necessaris d'acord amb la normativa sanitària per a possibles evacuacions. Hi ha d'haver, com a mínim, una ambulància de servei mentre duri l'espectacle.

g) El certificat expedit per una companyia d'assegurances en què consti que l'empresa o entitat organitzadora ha subscrit una pòlissa d'assegurança d'accidents i responsabilitat civil per a cobrir els possibles sinistres durant la celebració de l'espectacle, que ha d'incloure, com a mínim, la cobertura següent:

Primer. Assegurança d'accidents, que cobreixi tots els participants, inclosos els membres de la comissió de bous i el professional taurí que desenvolupa les tasques d'expert en bous en l'espectacle, amb les condicions mínimes següents:

— Assistència sanitària il·limitada de tots els participants i assistents, que en cobreixi totes les despeses sanitàries.

— Pòlissa d'assegurança en cas de decés: 12.000 euros.

— Pòlissa d'assegurança en cas d'invalidesa permanent absoluta i parcial: 24.0000 euros.

Segon. Pòlissa d'assegurança de responsabilitat civil, per danys produïts a tercers no participants, amb un capital mínim assegurat de:

- 300.000 euros per sinistre.

- 150.000 euros per víctima.

- 60.000 euros per dany material.

En el cas que l'assegurança contractada resultés insuficient, n'ha de respondre l'empresa o entitat organitzadora o promotora de la festa.

h) El contracte de compravenda o de lloguer dels animals, que n'especifiqui el nombre i les característiques. El contracte ha d'indicar la data i el tipus d'espectacle en què s'exhibiran els animals contractats, amb la identificació completa de les dades personals de les parts contractants.

i) Una còpia segellada de la sol·licitud al servei territorial corresponent del nomenament d'un veterinari o veterinària, segellada també prèviament pel col·legi de veterinaris que pertoqui, per a aixecar l'acta inicial en totes les modalitats de festa tradicional amb bous, i per a aixecar l'acta final en les modalitats de bou embolat i bou capllaçat.

j) El certificat emès per les autoritats que pertoqui del departament competent en matèria de ramaderia, o de l'organisme equivalent d'una altra comunitat autònoma, que acrediti que la ramaderia està inscrita en el Registre d'explotacions ramaderes i que està lliure de malalties de sanejament obligatori. Aquest certificat ha d'haver estat emès com a mínim dotze mesos abans de la data de celebració de l'espectacle en què participin els animals.

k) La declaració responsable del propietari o propietària de la ramaderia contractada en què es faci constar que la ramaderia i tots els animals que participaran en l'espectacle estan degudament inscrits en el Llibre genealògic de la raça bovina de lídia, i que se'n farà el trasllat emparat per la documentació i en les condicions establertes per la normativa vigent en matèria sanitària de transport animal.

l) Un escrit de l'entitat organitzadora de la festa en què es nomena una comissió local, denominada comissió de bous, formada, com a mínim, per cinc afeccionats qualificats, identificats amb el nom, els cognoms i el document d'identitat.

m) Un escrit d'un professional taurí, inscrit en les seccions I, II o III o en la subsecció primera de la secció V del Registre general de professionals taurins, en què es compromet a fer les tasques d'expert en bous en l'espectacle. Juntament amb l'escrit de compromís s'ha d'aportar el carnet professional i el document d'identitat.

n) El contracte de la ramaderia propietària dels animals amb un veterinari o veterinària clínic per a atendre els animals amb la urgència que calgui. No és necessària la presència d'aquesta persona durant l'espectacle, però se li requereix l'assistència veterinària en el cas que les circumstàncies ho demanessin.-

2. La petició d'autorització també pot fer-la directament el mateix ajuntament si així ho acorda el ple. En aquest cas, l'acord municipal s'ha de pronunciar sobre tots els aspectes a què fa referència l'article 5.3 i la petició ha d'anar acompanyada de la documentació exigida per l'apartat 1.-

Article 7

Condicions de seguretat

1. El tancament del recinte per a la celebració de la festa ha de disposar d'una porta que permeti que els serveis sanitaris i d'ambulància hi accedeixin amb facilitat.

2. La construcció i els elements constructius de les places i les barreres, i també els materials utilitzats, s'han de disposar i estructurar de manera que no hi hagi perill de lesió o de dany per a les persones i els animals.

3. S'han d'habilitar, com a mínim, dos corrals, amb un accés adequat que garanteixi la necessària mobilitat i les condicions de seguretat, tant del personal de la ramaderia que s'encarrega de fer la tria dels animals com del servei veterinari a l'hora de fer-ne els reconeixements. Els corrals han de tenir una il·luminació adequada en el moment que sigui necessari.

4. Els corrals han de complir les condicions necessàries d'higiene i desinfecció i les que permetin assegurar el repòs i el benestar dels animals, i han de disposar de subministrament d'aigua per a poder-los refrescar.

5. Per a garantir la seguretat de tots els participants, els animals que intervenen en l'espectacle han de portar les banyes clarament despuntades. En el cas dels jònecs, aquesta condició només és exigible si es creu que això és necessari per a evitar un greu risc per a les persones.

6. Es poden mantenir íntegres les banyes del bou salvatge independentment de l'edat de l'animal. En aquest cas s'ha d'advertir els participants d'aquest fet.

7. El veterinari o veterinària nomenat d'acord amb l'article 6.1.i ha de comprovar l'estat de les banyes dels animals en la inspecció prèvia, ha de declarar que els animals que no compleixin els requisits no són útils per a l'espectacle i ha de fer constar els resultats de la inspecció en l'acta prèvia. Excepcionalment, en el cas dels bous al carrer i del bou salvatge, aquesta inspecció s'ha de fer després de l'espectacle. La ramaderia propietària dels animals és responsable del compliment de les disposicions d'aquest article en tot allò que fa referència a les condicions dels animals.

8. Pel que fa als animals que han de participar en cadascun dels espectacles tradicionals amb bous, s'han de complir les condicions següents:

a) Els animals han d'ésser propietat de la ramaderia que ha estat contractada expressament per a l'espectacle de què es tracti.

b) La ramaderia ha d'estar inscrita en el Llibre genealògic de la raça bovina de lídia.

c) Només poden participar en els espectacles els animals, mascles o femelles, de ramaderia bovina de lídia el naixement dels quals estigui degudament registrat en el Llibre genealògic de la raça bovina de lídia.

d) Un cop acabat l'espectacle, no és preceptiu el sacrifici de l'animal. Si l'animal s'ha de sacrificar, cal fer-ho en un escorxador degudament autoritzat, d'acord amb la normativa establerta per reglament.

Article 8

Funcions dels organitzadors i controladors de l'espectacle

1. El veterinari o veterinària a què fa referència l'article 6.1.i ha d'aixecar acta abans que comenci l'espectacle, en la qual ha d'identificar els animals, donar els resultats de la inspecció d'aquests i declarar no útils per a l'espectacle els que no compleixen les garanties establertes. També ha d'inspeccionar els corrals de la plaça per tal de comprovar que compleixen les condicions que estipula l'article 7.2, i ha de fer les recomanacions pertinents a la direcció de l'espectacle.

2. En les modalitats de bou embolat i bou capllaçat, cal que el veterinari o veterinària nomenat aixequi l'acta final de reconeixement dels animals, en la qual declara si algun animal ha sofert cap lesió traumàtica o manifesta cap signe de comportament patològic visible. Si ho considera convenient, davant d'alguna possible lesió de l'animal, pot requerir l'empresa ramadera perquè hi intervingui el veterinari o veterinària clínic que aquesta té contractat.

3. El veterinari o veterinària nomenat per l'òrgan resolutori té la condició d'autoritat en l'exercici de les seves funcions, i els seus actes tenen presumpció de veracitat als efectes del que estableix l'article 137.3 de la Llei de l'Estat 30/1992, del 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i el procediment administratiu comú. En les actes que aixequi hi han de constar necessàriament les dades següents:

a) En les actes inicials: la identificació de l'espectacle, el nom de la ramaderia, la identificació de l'animal, la guia d'origen i sanitat pecuària (GOSP) i la declaració d'aptitud o de no-aptitud de l'animal en l'espectacle d'acord amb la normativa vigent.

b) En les actes finals: la identificació de l'espectacle, el nom de la ramaderia, la identificació de l'animal, si hi ha hagut cap lesió traumàtica o no, si hi ha hagut un comportament anormal de l'animal o altres símptomes i, en aquest cas, l'origen o la causa, i el temps de durada de l'espectacle.

4. En les actes finals en què el veterinari o veterinària faci constar que l'animal ha sofert danys, ha d'emetre un informe complementari descriptiu sobre el dany observat, l'origen o la causa i la gravetat.

5. La comissió de bous és formada per un mínim de cinc aficionats qualificats. Els membres d'aquesta comissió, juntament amb la persona experta en bous —que fa tasques d'assistència tècnica a la comissió de bous—, hi han d'ésser presents durant tot l'espectacle i s'han d'identificar amb un braçal o distintiu de color viu.

6. Les funcions de la comissió i de la persona experta en bous són:

a) Vetllar per l'ordre i la seguretat dels participants i fer sortir els menors de catorze anys que pretenguin participar-hi i les persones que manifestament no tinguin les condicions físiques per a participar-hi, com ara les persones discapacitades físiques o psíquiques i les persones en estat d'embriaguesa o intoxicació per drogues o qualsevol altra substància estupefaent.

b) Col·laborar amb el personal sanitari per a auxiliar els possibles ferits i atendre les recomanacions de la direcció de l'espectacle i del veterinari o veterinària.

c) Comprovar, abans d'iniciar l'espectacle, els elements constructius de les places i les barreres, a fi d'evitar que cap estructura, disposició o construcció pugui causar lesió o dany als animals.

d) Vetllar, durant el transcurs de l'espectacle, per a evitar maltractaments i sofriments als animals.

7. Els membres de la comissió i la persona experta en bous poden requerir la intervenció dels agents de l'autoritat si consideren que s'han incomplert les recomanacions que han fet i entenen que cal la intervenció dels agents.

8. La direcció de les festes correspon a l'empresa o entitat organitzadora de l'espectacle i a l'alcalde o alcaldessa del municipi, com a sol·licitant del permís, que és l'autoritat responsable de dirigir-lo, tot i que pot delegar aquestes competències en un regidor o regidora de l'ajuntament o en un membre de la policia local.

9. Per a poder iniciar l'espectacle, la direcció ha d'haver comprovat la presència efectiva del servei d'ambulància i del servei mèdic, de la persona experta en bous i dels membres de la comissió de bous. No pot permetre que comenci l'espectacle fins que el veterinari o veterinària no hagi aixecat l'acta inicial, excepte en els casos dels bous al carrer i del bou salvatge, com especifica l'article 7.7.

10. La direcció de l'espectacle, en compliment de les seves funcions, pot requerir la intervenció dels agents de l'autoritat si s'incompleixen les recomanacions que ha fet i considera necessària la intervenció policial.

11. La direcció de l'espectacle té la potestat de requerir la ramaderia perquè faci intervenir el veterinari o veterinària clínic que té contractat, si així ho creu necessari, en cas de lesió d'algun animal.

12. La direcció de l'espectacle té l'obligació de suspendre'l, un cop iniciat, en els casos següents:

a) Si el servei d'ambulància o el servei mèdic no estan disponibles per a cobrir l'espectacle.

b) Si no hi són presents els membres de la comissió de bous o la persona experta en bous.

c) Si es posa en perill la seguretat d'algun animal.

d) Si hi concorre qualsevol altra circumstància sobrevinguda que disminueixi de manera manifesta les condicions de seguretat dels participants o els espectadors.

Article 9

Característiques de les modalitats

1. En les modalitats de bous a la plaça i bous al carrer, no es pot fer participar un mateix animal més de quinze minuts.

2. En la festa dels bous al carrer s'ha de comprovar que no hi hagi cap obstacle evident que dificulti el pas dels animals i dels participants.

3. En la modalitat de bou capllaçat, s'ha d'informar els veïns afectats pel recorregut del pas de l'espectacle per la via pública de què es tracti. El recorregut ha d'ésser prèviament desallotjat de qualsevol obstacle que pugui dificultar el pas dels bous i dels participants. En cap cas no es pot variar el recorregut prefixat, si no és per una causa justificada. La durada màxima de participació de cada animal no pot superar els cinquanta minuts.

4. En la modalitat de bou embolat, s'inicia el còmput de temps de participació de cada animal en el mateix moment en què se li talla la corda de subjecció. El temps màxim de l'exhibició és de trenta minuts, però la durada de les boles enceses no pot superar els quinze minuts.

5. En el període d'estiu, les modalitats de bou embolat i bou capllaçat s'han de celebrar en les franges horàries menys caloroses. S'ha d'evitar, per tant, l'espectacle en la franja horària d'entre les dotze del migdia i les cinc de la tarda.

6. No obstant la durada prevista per a cada modalitat, s'ha de retirar l'animal si dóna indicis evidents d'esgotament o si se li detecten lesions. Correspon a la direcció de l'espectacle la decisió de posar-hi fi, decisió que sempre ha d'ésser atesa a petició del veterinari o veterinària.

Article 10

Prohibicions

Sens perjudici de la resta de prohibicions que es deriven del contingut d'aquesta llei, es prohibeix explícitament:

a) La participació en els espectacles de menors de catorze anys, que només hi poden ésser presents com a espectadors.

b) La participació de persones que mostrin manca de condicions físiques o psíquiques per a fer-ho o que mostrin estat d'embriaguesa o intoxicació per drogues.

c) L'ús de pals, punxes, descàrregues elèctriques innecessàries o elements similars contra els animals, i també el llançament d'objectes o qualsevol altra pràctica que els provoqui dany. En el cas que s'utilitzin aquests elements o que es produeixin aquestes pràctiques, s'ha de fer constar en l'acta final de l'espectacle.

d) El fet de treure un animal per a participar en un espectacle taurí si no ha transcorregut un mínim de vint-i-quatre hores des de l'última vegada que aquest ha intervingut en qualsevol de les modalitats a què fa referència l'article 4. S'exceptua d'aquesta prohibició, per la seva naturalesa, l'exhibició de bous salvatges, els quals només poden fer dues intervencions en un període de vint-i-quatre hores.

e) La celebració de modalitats no especificades per l'article 4, la introducció d'elements que hi siguin contraris o l'ús d'un mateix animal en la combinació de dues modalitats.

Article 11

Règim sancionador

1. Les infraccions en matèria de festes tradicionals amb bous es classifiquen en faltes molt greus, greus i lleus. Aquestes infraccions són objecte de les sancions regulades per aquesta llei.

2. En tot allò que no estableixen expressament aquest article i els articles 12, 13, 14, 15, 16, 17, 18 i 19 són aplicables les normes de procediment sancionador de l'Administració de la Generalitat.

Article 12

Infraccions molt greus

Són infraccions molt greus:

a) Organitzar, practicar o celebrar espectacles taurins que no tinguin autorització administrativa o que n'incompleixin les condicions si hi ha greus riscos per als animals, les persones o els béns.

b) Incomplir les autoritzacions i mesures de seguretat establertes per la normativa, i tenir en mal estat els locals, les instal·lacions o els recorreguts de manera que disminueixi perillosament el grau de seguretat exigible.

c) Obrir instal·lacions destinades als espectacles taurins, modificar-les substancialment o canviar d'activitat sense l'autorització pertinent, sempre que els fets creïn situacions de greu risc per als animals, les persones o els béns.

d) Incomplir les resolucions de prohibició i suspensió dels espectacles o celebrar espectacles en instal·lacions clausurades o precintades.

e) Participar en un espectacle taurí, si la persona ha estat inhabilitada per a aquesta activitat, durant el període de vigència de la sanció.

f) Negar l'accés dels agents de l'autoritat als espais on se celebren els espectacles taurins o impedir o obstaculitzar greument el compliment de llurs funcions d'inspecció.

g) Cometre dues faltes greus en el període d'un any.

Article 13

Infraccions greus

Són infraccions greus:

a) Organitzar, practicar o celebrar espectacles taurins sense l'autorització administrativa pertinent, o de manera que s'incompleixin les condicions de l'autorització.

b) Incomplir les mesures de seguretat establertes per la normativa i en les autoritzacions, o tenir en mal estat els locals, les instal·lacions o els recorreguts.

c) Obrir instal·lacions destinades a espectacles taurins o modificar substancialment l'activitat, o canviar-la, sense l'autorització pertinent.

d) Ometre les mesures exigibles d'higiene, salubritat o benestar dels animals o tenir en mal estat les instal·lacions o els recorreguts on se celebren els espectacles taurins.

e) No respectar les característiques de les modalitats especificades per l'article 9, en el cas que se superi el 25% del temps que estableix l'article 9 per a cada modalitat.

f) Incórrer en les prohibicions especificades per l'article 10.

g) Alterar fraudulentament les dades referents als animals o fer participar un animal que no compleixi les condicions per a participar en espectacles taurins tradicionals, d'acord amb aquesta llei.

h) Administrar als animals qualsevol substància que n'alteri el comportament o les aptituds.

i) Celebrar l'espectacle sense la presència del personal de control, d'organització i sanitari legalment establert.

j) Posar en perill la seguretat i la integritat de la resta de participants.

k) Cometre qualsevol de les infraccions especificades per l'article 10 si, per la naturalesa de la infracció, l'ocasió o la circumstància, no és classificada com a greu.

l) Utilitzar els elements o efectuar les pràctiques susceptibles de causar danys als animals que prohibeix explícitament l'article 10.c.

m) Cometre dues faltes lleus en el període d'un any.

Article 14

Infraccions lleus

Són infraccions lleus:

a) Ometre les mesures d'higiene exigibles o tenir les instal·lacions en mal estat de manera que produeixin incomoditat manifesta.

b) Superar fins al 25% el temps màxim de participació per a cada animal en cada modalitat d'espectacle que estableix l'article 9.

c) Menystenir la presidència o els membres organitzadors i controladors de l'espectacle, o qualsevol de les persones competents per a la inspecció, les persones actuants, les empreses organitzadores o ramaderes, el personal al servei d'aquestes i els animals, o faltar-los al respecte.

d) Endarrerir l'inici de l'espectacle respecte a l'hora anunciada sense causa justificada.

e) Participar en l'espectacle en el cas de tenir-hi prohibida la participació per resolució sancionadora.

f) Incomplir qualsevol tipus de requisit o prohibició que estableix aquesta llei i qualsevol altra infracció que no sigui tipificada com a molt greu o greu, o que tot i essent tipificada com a tal, per la naturalesa, l'ocasió o la circumstància hagi d'ésser classificada com a lleu.

Article 15

Sancions

1. Les infraccions molt greus són objecte de les sancions següents, que poden ésser alternatives o acumulatives:

a) Una multa d'entre 60.001 i 150.000 euros.

b) La inhabilitació durant un any per a l'exercici de l'activitat empresarial de ramaderia de bous i d'organització d'espectacles taurins.

2. Les infraccions greus són objecte de les sancions següents, que poden ésser alternatives o acumulatives:

a) Una multa d'entre 601 i 60.000 euros.

b) La inhabilitació per a prendre part en espectacles amb bous per un període de fins a dos anys.

3. Les infraccions lleus són sancionades amb una multa d'entre 50 i 600 euros.

4. Es pot decretar el comís dels elements emprats per a cometre una infracció.

Article 16

Graduació de les sancions

La sanció imposada ha d'ésser sempre proporcionada a la gravetat dels fets i a les circumstàncies concretes de cada cas. Amb aquesta finalitat, l'òrgan sancionador ha de graduar l'aplicació de les sancions regulades per aquesta llei, amb la motivació expressa d'acord amb algun dels criteris següents:

a) La gravetat i la transcendència social de la infracció.

b) El risc que la infracció hagi pogut causar per a la seguretat de les persones.

c) Els perjudicis, qualitatius i quantitatius, que s'hagin ocasionat a les persones, els animals i els béns.

d) La reincidència, en el termini d'un any, en la comissió de faltes tipificades per aquesta llei, si així ho estableix una resolució ferma.

e) La negligència o la intencionalitat en la comissió de la infracció.

f) La bona disposició manifestada per a complir les disposicions legals, acreditada amb l'adopció de mesures de reparació abans de finalitzar l'expedient sancionador.

Article 17

Responsabilitats

1. Són responsables de les infraccions tipificades per aquesta llei les persones físiques o jurídiques que les cometin.

2. En el cas que la infracció sigui imputada a una persona jurídica, en són responsables solidàries les persones físiques que n'ocupen o ocupaven càrrecs d'administració o direcció que hagin comès la infracció o que hi hagin col·laborat activament, que no puguin acreditar haver fet tot el possible, en el marc de llurs competències, per a evitar-la, que l'hagin consentida o que hagin pres acords que la possibilitin, tant si continuen en el càrrec com si ja n'han cessat.

Article 18

Prescripció i caducitat

1. Les faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; les faltes greus, al cap de dos anys, i les faltes lleus, al cap de sis mesos.

2. El termini de prescripció de les faltes es comença a comptar des del moment que es cometen o des que l'Administració en té coneixement.

3. Les sancions per la comissió de faltes molt greus prescriuen al cap de tres anys; per la comissió de faltes greus, al cap de dos anys, i per la comissió de faltes lleus, al cap d'un any.

4. Qualsevol actuació de l'Administració, coneguda pels interessats, amb la finalitat d'iniciar o impulsar el procediment sancionador o d'executar les sancions interromp el termini de prescripció, per la qual cosa se n'ha d'iniciar novament el còmput. El termini de prescripció torna a transcórrer si el procediment sancionador o d'execució resta aturat durant més d'un mes per una causa no imputable als presumptes responsables o infractors.

5. El procediment sancionador s'ha d'haver resolt i se n'ha d'haver notificat la resolució en el termini màxim de nou mesos des que es va obrir, llevat que es doni alguna de les circumstàncies establertes per la legislació de règim jurídic de les administracions públiques i de procediment administratiu comú que comporti la interrupció del còmput. Un cop vençut aquest termini, es produeix la caducitat de les actuacions, d'acord amb el que estableix la dita legislació.

Article 19

Òrgans sancionadors

Els òrgans de l'Administració de la Generalitat competents per a exercir les potestats sancionadores que li atribueix aquesta llei són els òrgans centrals i els serveis territorials del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives.

Disposició derogatòria

Es deroguen la Resolució del 12 de maig de 1989, sobre espectacles i festes tradicionals amb bous (correbous), i totes les normes de rang igual o inferior que contradiguin les disposicions d'aquesta llei.

Disposicions finals

Primera

Desplegament

1. S'autoritza el Govern i el conseller o consellera del departament competent en matèria d'espectacles públics i activitats recreatives per a dictar els reglaments de desplegament i aplicació d'aquesta llei.

2. El reglament de desplegament d'aquesta llei ha d'ésser aprovat per decret en el termini d'un any a comptar de la data d'aprovació de la llei.

Segona

Revisió i actualització de les quanties

Les quanties de les multes fixades per aquesta llei poden ésser revisades i actualitzades per disposició del Govern.

Tercera

Llista de municipis

S'inclou com a annex la llista actualitzada dels municipis on se celebren festes tradicionals amb bous, sens perjudici de les festes que es puguin autoritzar posteriorment d'acord amb la normativa i de les festes la tradició de les quals es pugui demostrar. L'òrgan que en té la competència pot nomenar una comissió tècnica que elabori un mapa de municipis de festes tradicionals amb bous.

Quarta

Entrada en vigor

Aquesta llei entra en vigor l'endemà d'haver estat publicada en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, llevat dels preceptes el compliment dels quals exigeix despesa a càrrec dels pressupostos de la Generalitat, que tenen efectes a partir de l'entrada en vigor de la llei de pressupostos corresponent a l'exercici pressupostari immediatament posterior a l'entrada en vigor d'aquesta llei.

Annex

Llista actualitzada dels municipis on se celebren festes tradicionals amb bous

Terres de l'Ebre

M= Municipis amb correbous: N= Nucli de població/empresa o entitat organitzadora.

M N Festivitat
Aldover Aldover Festes del Setembre
Alfara de Carles Alfara de Carles Sant Jaume
  Alfara de Carles FestaMajor de Sant Agustí
  Alfara de Carles Festa de setembre
Camarles Camarles Festa Major (Sant Jaume)
  El Lligallo
del Gànguil
Festa Major dels Lligallos (Sant Joan)
Deltebre Deltebre Festa Major d'agost
  la Cava Festa Major de Sant Roc
l'Aldea l'Aldea Festa Major d'agost
  l'Ermita Festa de l'Ermita
  l'Estació Festa Major de l'Estació
  l'Hostal Festes del Barri de l'HOstal
l'Ampolla l'Ampolla Festes de Sant Joan
  l'Ampolla Festes del Carme
Paüls Paüls Festa Major d'agost
Roquetes Roquetes Festa Major (juliol)
Tortosa Campedró Festa Major (Sant Jaume)
  els Reguers Festa Major del Reguers
EMD de Jesús Jesús Festa Major (juliol)
  Jesús Festes de Sant Francesc
Xerta Xerta Festa Major d'estiu ( Sant Jaume)
  Xerta Festa Major d'hivern
Alcanar Alcanar Festes de Sant Isidre
  les
Cases d'Alcanar
Festa Major de les Cases (agost)
Amposta Amposta Festa Major d'Agost
  Barri del Grau Festes del Carme
  l'Acollidora Associació de veïns l'Acollidora (Sant Cristòfol)
  El Poblenou
del Delta
Fetses Majors del Poblenou del Delta
Godall Godall Festa Major
la Galera la Galera Festa Major
la Sénia la Sénia Festa Major d'agost
Mas de Barberans Mas
de Barberans
Festa Major de Sant Marc
Masdenverge Masdenverge Festa Major
Sant Carles de la Ràpita Comfraria
de Pescadors
Fests de la Mare de Déu del Carme
  la Ràpita Festes de la mare de Déu de la Ràpita
  la Ràpita Festa Major (juliol)
EMD els Muntells els Muntells Festa Major d'agost
Sant
Jaume d'Enveja
Sant Jaume Festa Major de Sant Jaume
  Sant Jaume Festes de la Segregació  (juny)
Santa Bàrbara Santa Bàrbara Festa Major (juliol)
Ulldecona Ulldecona Festes de la Mare de Déu de la Pietat i Sant Lluc
  els Valentins Festa de Sant Antoni
  el Castell Festes de Sant Joaquim
Arnes Arnes Festa Major (juliol)
Coberta de l'Ebre Coberta de l'Ebre Festes de Sant Cristòfol
Horta de
Sant Joan
Horta de
Sant Joan
Festes de setembre

Catalunya Central

M N Festivitat
Cardona Cardona Festa Major (setembre)
Santpedor Santpedor Festa Major (juny)

Girona

M N Festivitat
Roses Roses Festa Major (agost)
Torroella de Montgrí Torroella de Montgrí Festa Major (agost)
Vidreres Vidreres Festa Major (setembre)
Olot Olot Festa Major (setembre)

Tarragona
M N Festivitat
El Morell El Morell Festa Major (primeria d'agost)
Mont-roig del Camp Miami Platja Festa Major (Sant Jaume)

Barcelona

M= Municipis amb correbous: N= Nucli de població/empresa o entitat organitzadora.

M N Festivitat
Badalona Associació de Veïns de
Sant Joan de Llefià- Gran Sol
Juny (Sant Joan)
Vilanova i la Geltrú Penya Taurina i Cultural
La Collada- Sis Camins
Juliol-agost

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta Llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat, 1 d'octubre de 2010

José Montilla i Aguilera

President de la Generalitat de Catalunya


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda