Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 6/1990

Anterior Amunt

Article 34

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera

1. Transcorreguts tres anys de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, tots els censos, de qualsevol classe que siguin, que afectant diverses finques no hagin estat objecte de divisió entre aquestes resten extingits i poden ésser cancel·lats a petició del censatari, segons les disposicions de la disposicions de la legislació hipotecària.

2. La divisió d'aquests censos pot efectuar-se:

a) Per acord del censalista i de tots els censataris.

b) Per atorgament unilateral del censalista si el cens està inscrit en el Registre de la Propietat, distribuint la pensió d'acord amb les regles següents:

Primera. En cas que sigui coneguda l'extensió de totes les finques o parcel·les gravades, la pensió es divideix entre aquestes en proporció a la superfície respectiva, sense tenir en compte diferències de valor o de qualitat.

Quan alguna de les finques resultants de la divisió del cens estigui constituïda en règim de propietat horitzontal, la pensió que s'hi assigni d'acord amb el paràgraf anterior s'ha de distribuir entre els elements que conformen la dita propietat en proporció a la quota corresponent a cadascun d'aquests elements.

Segona. Si s'ignora l'extensió de les finques o parcel·les gravades, es presumeix, només a aquest efecte, que totes són de la mateixa superfície.

Tercera. En cas que hi hagi finques o parcel·les gravades de superfície coneguda i altres d'extensió ignorada, hom presumeix que cadascuna d'aquestes darreres té la superfície resultant de dividir la suma corresponent a les d'extensió coneguda pel nombre d'aquestes.

Quarta. Si la pensió consistia en coses avaluables no divisibles entre totes les finques gravades, s'estima d'acord amb el valor de mercat, el qual pot justificar­se per acte de notorietat, i la pensió resultant en efectiu és dividida segons les normes precedents.

Cinquena. Quan la pensió té caràcter simbòlic i no és, per tant, avaluable, s'estima en una pesseta per partió i és dividida segons les normes precedents.

3. Els censataris afectats per la divisió efectuada unilateralment pel censalista poden acceptar­la en escriptura posterior, la qual s'ha de fer constar en el Registre de la Propietat en una nota marginal. Els qui no l'hagin acceptada poden impugnar­la judicialment en el termini d'un any des de la inscripció de l'escriptura de divisió en el Registre de la Propietat i poden obtenir anotació preventiva de llur demanda, de conformitat amb la legislació hipotecària.

Disposició transitòria segona

Tots els censos, de qualsevol classe que siguin, les inscripcions dels quals al Registre de la Propietat no hagin experimentat cap variació durant els darrers trenta anys poden ésser cancel·lats d'acord amb el que estableix la legislació hipotecaria, sempre que ho sol·liciti el censatari mitjançant instància dirigida al Registre de la Propietat, acompanyada d'un certificat del Registre Civil de la defunció del censalista que acrediti la data de la seva mort almenys amb deu anys d'anterioritat, o la seva absència sense que hom en tingui notícia durant el mateix temps, acreditada per acte de notorietat.

Disposició transitòria tercera

1. Tots els titulars de censos inscrits en el Registre de la Propietat, de qualsevol classe que siguin, n'han d'acreditar la vigència durant el termini de cinc anys, a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, la qual cosa s'ha de fer constar en una nota marginal.

2. L'acreditació dels censos s'ha de fer mitjançant instància signada pel seu titular, dirigida al Registre de la Propietat en què constin inscrits, en la qual s'identifiquin els censos i les finques sobre les quals recauen i se sol·liciti la nota marginal corresponent.

3. Transcorregut el termini de cinc anys sense que s'hagi fet constar la vigència del cens en els termes expressats en aquesta Disposició Transitòria, aquest resta extingit i pot ésser cancel·lat a instància del censatari, segons la disposicions de la legislació hipotecaria.

4. Aquesta Disposició no afecta els censos que s'han dividit d'acord amb la Disposició Transitòria Primera.

Disposició transitòria quarta

1. Tots els censos, de qualsevol classe que siguin, constituïts a l'empara de la legislació anterior i qualssevol que siguin les condicions pactades en llur títol de constitució, poden ésser redimits a petició del censatari en el termini pactat i, en tot cas, sempre que hagin transcorregut més de vint anys des de llur constitució.

2. Els censos esmentats al paràgraf anterior també han d'ésser redimits pel censatari a petició del censalista, un cop aquest hagi acreditat la vigència del seu dret, d'acord amb les disposicions transitòries precedents.

3. El censatari no pot exigir la redempció si no està al corrent en el pagament de tot allò que deu al censalista per pensions, lluïsmes o qualsevol altre concepte derivat del cens.

4. En un i altre casos, les normes de redempció dels censos són les següents:

Primera. La redempció ha de comprendre necessàriament la pensió i els altres drets inherents al cens, fins i tot els anomenats drets dominicals. No pot efectuar­se la redempció de part de la pensió.

Segona. El censatari pot exigir, conjuntament o separada i per l'ordre que estimi oportú, la redempció dels censos que hi hagi sobre la finca, qualsevol que sigui la seva naturalesa o subordinació. La part de lluïsme relativa a un cens redimit no acreix els que continuïn subsistents. Es considera també extingida en benefici del censatari la part de lluïsme d'alguns dels censos anteriorment existents que hagi quedat sense efecte per redempció, prescripció o per qualsevol altra causa.

Tercera. La redempció ha d'ésser formalitzada en escriptura pública i s'efectua per la quantitat convinguda en constituir­se el cens o en un pacte posterior. El preu de la redempció, si no hi ha pacte en contra, s'ha de satisfer en diner i al comptat. Les despeses de la redempció i de les operacions de registre són a càrrec del censatari.

Quarta. En els censos amb domini, a manca de conveni entre els interessats, el censalista percep:

a) En concepte de redempció de la pensió, la quantitat que resulta de capitalitzar­la al tipus estipulat i, mancant això, al tres per cent. Quan la pensió es paga en fruits, aquests s'estimen al preu mitjà que en el darrer quinquenni han obtingut en el terme municipal on radiquen les finques. En cas que la pensió consisteixi en una part alíquota de fruits, es pren també com a base per a capitalitzar­la la quantitat mitjana que hagi percebut o hagut de percebre el censalista en el darrer quinquenni. Si el cens afecta diverses finques, la part de pensió corresponent a la que es tracta d'alliberar és determinada d'acord amb les regles que estableix la Disposició Transitòria Primera. Si el cens fa o presta corresponsió, és a dir, si el subemfiteuta paga el total de la pensió convinguda al senyor mitjà, la corresponsió és deduïda de la pensió a l'efecte de capitalitzar-la. El rendiment resta subrogat en l'obligació de pagar les corresponsions deduïdes.

b) Per l'extinció dels drets de lluïsme, fadiga i altres d'inherents al domini, el censalista ha de percebre l'import d'un lluïsme al tipus pactat en el títol de constitució o, si no hi ha pacte, al dos per cent o bé al deu per cent, si es tracta de l'antic territori emfitèutic de Barcelona, calculat sobre el valor total de l'immoble, comprenent­hi les edificacions fetes, les accessions i les millores. Ha de percebre, a més, una quarantena part d'un altre lluïsme per cada anualitat completa transcorreguda des de la darrera transmissió de la finca que l'hagués meritat, fins a rebre, com a màxim, l'import de dos lluïsmes.

c) Si no hi ha acord, el preu de la finca a l'efecte de la redempció és el que es determini judicialment.

d) Per a determinar el lluïsme i altres drets dominicals del valor atribuït a la finca s'han de deduir el preu de redempció del cens, calculat segons les regles precedents, i l'entrada, si es va pagar en constituir­se el cens.

e) En l'aplicació de les regles anteriors, no tenen eficàcia cap de les al·legacions formulades pels censalistes sobre la manca de pagament d'algun dels lluïsmes meritats, ni el fet d'haver-los percebut persones diferents del llavors titular del cens, ni el fet que hagués estat de menor import en relació amb el major que li correspongui per efecte de les millores posteriors a la darrera transmissió.

Cinquena. En els censos a nua percepció i de qualsevol altra espècie, emfitèutics o no, i també quan el cens procedeix de la desamortització i ha estat transmès per l'Estat, el censalista ha de percebre únicament la suma a la qual fa referència el número 4 a) d'aquesta Disposició Transitòria.

Sisena. Les quantitats a percebre per l'extinció del lluïsme i altres drets denominats dominicals s'han de distribuir de la manera següent:

a) Si el domini directe és únic, li correspon el total del preu.

b) Si hi ha un domini directe i un domini mitjà, n'han de percebre una quarta part i tres quartes parts, respectivament.

c) En cas de concórrer un domini directe i dos de mitjans, el segon mitjà ha de cobrar dues quartes parts i l'altre mitjà i el directe, una quarta part cadascun d'ells.

d) En cas de concórrer un domini directe i tres de mitjans, correspon una quarta part a cadascun d'ells.

A l'efecte de la distribució anterior, cal tenir en compte el no­acreixement del lluïsme establert pel punt 4 d'aquesta Disposició Transitòria.

Setena. En els censos transmesos una o més vegades a títol onerós des del dia 1 de gener de 1900 fins al 31 de desembre de 1945, la quantitat total a percebre pel censalista no pot excedir el quàdruple del preu lliurat en la darrera de les transmissions mencionades, com tampoc no pot excedir la quantitat que en concepte de redempció li correspondria en virtut de les regles d'aquesta Disposició Transitòria.

Vuitena. En el cas de demanar la redempció al censatari, no és cap obstacle la circumstància que el cens estigui adscrit a condicions, retractes, substitucions, reserves, gravàmens de qualssevol espècies i limitacions en la facultat de disposar, encara que hi tinguin interès persones incertes o no nascudes. En virtut d'això, els censos poden ésser redimits a sol·licitud del titular de la finca gravada, i les persones que els tinguin inscrits a favor seu, sigui amb caràcter de marmessor, hereu fiduciari i, en general, tantes persones com exerceixin la representació de la titularitat dels dits censos han d'accedir a la redempció d'aquests. En aquest cas, el preu de la redempció s'ha de dipositar a la Caixa General de Dipòsits a disposició dels qui en puguin ésser beneficiaris definitius. En la redempció de censos afectes a llegítimes, cal atenir­se al que disposa la Llei Hipotecària, de l'Estat.

Novena. En les redempcions fetes a instància del censalista, si el censatari no pot afrontar el pagament de les quantitats que li correspon d'abonar per la redempció del cens, pot capitalitzar aquest import tot imposant el capital a interès amb primera i suficient hipoteca, la qual ha d'amortitzar­se en el termini màxim de deu anys. El jutge ha de decidir sobre la procedència d'aquesta capitalització si el censalista no accepta la decisió del censatari en aquest sentit.

Disposició transitòria cinquena

Les normes sobre redempció regulades per aquestes Disposicions Transitòries no són aplicables als vitalicis constituïts segons la legislació anterior, llevat que se n'hagi pactat expressament la redempció.