Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 22/2001

Anterior Amunt Següent

Article 14

Servitud d’aqüeducte

1. La persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris d’una finca que, a més, sigui titular d’un recurs hidràulic fora d’aquesta, pot exigir als seus veïns l’accés a l’aigua, establint una servitud d’aqüeducte d’amplada i característiques suficients per a l’explotació normal de la finca dominant.

2. La servitud d’aqüeducte permet a qui n’és titular fer totes les obres necessàries per a la portada d’aigües, com ara sèquies, mines, rescloses i altres de similars, i ha de mantenir-les en bon estat de conservació, a càrrec seu.

3. La servitud d’aqüeducte només es pot establir amb el pagament previ d’una indemnització consistent en el valor de la part afectada de la finca servent i la reparació dels perjudicis que la servitud li pugui ocasionar.

4. Si la persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca servent també utilitza l’aigua o obté algun benefici de la servitud, la indemnització s’ha de reduir proporcionalment.

5. El pas de l’aigua s’ha de donar pel punt tècnicament més adequat i alhora, si és compatible, menys perjudicial o incòmode per a les finques gravades.

6. Si una finca resta sense accés a l’aigua com a conseqüència d’un acte de disposició sobre una part o més parts de la finca originària, o de divisió de la cosa comuna, l’accés s’ha d’obtenir a través de la finca originària o de la part de la finca confrontant procedent de l’originària i no se n’ha de pagar indemnització.