Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 22/2001

Anterior Amunt Següent

Article 13

Servitud d’accés a una xarxa general

1. La persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris d’una finca sense connexió a una xarxa general de sanejament o subministradora d’aigua, energia, comunicacions, serveis de noves tecnologies o altres serveis, pot exigir als seus veïns l’accés a aquesta, establint una servitud de característiques suficients per a l’obtenció del servei, amb les connexions aèries, superficials o subterrànies que corresponguin. La servitud només es pot exigir quan la connexió a la xarxa general no es pugui fer per un altre lloc sense despeses desproporcionades i els perjudicis ocasionats no siguin substancials.

2. La servitud d’accés a una xarxa general només es pot establir amb la indemnització prèvia dels perjudicis que l’existència de la servitud causa en la finca servent. Així mateix, la persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca dominant haurà d’indemnitzar els perjudicis que la servitud causi en el futur.

3. Si la xarxa general discorre per la finca veïna, la persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca sense accés a aquella pot exigir la servitud, amb el pagament previ de la part proporcional del valor de la connexió que en el seu dia va realitzar la persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca servent, a més de la indemnització a què es refereix l’apartat 2.

4. L’accés a la xarxa general s’ha de donar pel punt menys perjudicial o incòmode per a les finques gravades i, si és compatible, pel punt més beneficiós per a la finca dominant.

5. La persona titular del dret de propietat o de drets reals possessoris de la finca servent pot exigir que l’accés a la xarxa general es faci de manera que ella també se’n pugui servir, sempre que contribueixi proporcionalment a les despeses produïdes per la connexió. En aquest cas, les persones titulars del dret de propietat o de drets reals possessoris de les finques dominant i servent han de contribuir al manteniment de la instal·lació proporcionalment a l’ús que en fan.

6. Si una finca resta sense accés a una xarxa general com a conseqüència d’un acte de disposició sobre una part o més parts de la finca originària, o de divisió de la cosa comuna, l’accés s’ha d’obtenir a través de la finca originària o de la part de la finca confrontant procedent de l’originària i no se n’ha de pagar indemnització.