Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'urbanisme

Anterior Amunt Següent

Article 32

Concepte de sòl no urbanitzable

1.  Constitueixen el sòl no urbanitzable:

a) Els terrenys que el pla d’ordenació urbanística municipal classifica com a tals per raó de:

Primer. La incompatibilitat amb llur transformació.

Segon. La inadequació al desenvolupament urbà.

b) Els terrenys reservats per a sistemes urbanístics generals no inclosos en sòl urbà ni en sòl urbanitzable.

2.  La incompatibilitat d’un terreny amb la seva transformació, als efectes del que estableix el punt primer de l’apartat 1.a, pot derivar, entre altres, dels factors següents:

a) Un règim especial de protecció aplicat per la legislació sectorial i pel planejament territorial.

b) Les determinacions dels plans directors, d’acord amb el que estableix l’article 56.

c) La seva subjecció a limitacions o servituds per a la protecció del domini públic.

3.  La inadequació d’un terreny al desenvolupament urbà, i la classificació consegüent com a sòl no urbanitzable, pot derivar de:

a) El fet que hi concorrin els valors considerats per la legislació aplicable en matèria de règim de sòl i de valoracions.

b) L’objectiu de garantir la utilització racional del territori i la qualitat de vida, d’acord amb el model de desenvolupament urbanístic sostenible definit per l’article 3.

4.  El valor agrícola dels terrenys que siguin afectats per indicacions geogràfiques protegides o per denominacions d’origen pot fonamentar també la classificació com a sòl no urbanitzable a què es refereix l’apartat 3.

[Aquest article ha estat modificat per l'art. 3 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la nova redacció d'aquest article, cliqui aquí.]