Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'urbanisme

Anterior Amunt Següent

Article 219

Prescripció d’infraccions i de sancions urbanístiques

1.  Les infraccions urbanístiques molt greus prescriuen al cap de sis anys, les greus prescriuen al cap de quatre anys i les lleus prescriuen al cap de dos anys.

2.  El termini de prescripció fixat per l’apartat 1 comença a comptar el dia en què s’ha comès la infracció, llevat dels casos en què es persisteixi d’una manera continuada en la conducta constitutiva d’infracció o en els casos en què el fet únic constitutiu d’infracció es prolongui en el temps. En aquests casos el termini de prescripció es computa a partir de l’acabament o el cessament de l’activitat il·lícita.

3.  Les sancions imposades per les infraccions urbanístiques prescriuen al cap de tres anys si són molt greus, al cap de dos anys si són greus i al cap d’un any si són lleus.

4.  Les ordres de restauració de la realitat física alterada i les obligacions derivades de la declaració d’indemnització per danys i perjudicis prescriuen al cap de sis anys.

5.  Els terminis de prescripció fixats pels apartats 3 i 4 comencen a comptar l’endemà del dia en què assoleix fermesa en via administrativa la resolució per la qual s’imposa la sanció o l’obligació.

6.  Els terminis de prescripció establerts pels apartats 1 i 4 no són aplicables en els supòsits regulats per l’article 202.1, que en tots els casos són susceptibles de sanció i de l’acció de reposició sense limitació de termini.

7.  En els supòsits regulats pels articles 208.1 i 209.1, els terminis de prescripció de la infracció i les regles de competència aplicables són els corresponents a la gravetat de la infracció originària.