Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'urbanisme

Anterior Amunt Següent

Article 172

Efectes de l’alienació forçosa

1.  L’alienació d’una finca inclosa en el Registre Municipal de Solars sense Edificar, per expropiació o per subhasta, es produeix amb totes les càrregues vigents quan no impedeixin l’exercici de l’obligació d’edificar d’acord amb el planejament urbanístic, sempre que les esmentades càrregues hagin estat constituïdes per un títol anterior a la notificació, i a l’anotació en el Registre de la Propietat, de la declaració d’incompliment de l’obligació d’edificar. En aquests casos, del preu a pagar per l’adquirent cal descomptar el valor de les càrregues que gravin la finca i hi subsisteixin. L’adquirent ha d’assumir expressament, en l’escriptura d’adquisició, el compliment de les obligacions garantides amb les càrregues expressades.

2.  Les càrregues posteriors a la data de  notificació i d'anotació a què fa referència l’apartat 1 o les que siguin incompatibles amb l’obligació d’edificar queden extingides de ple dret pel fet de la transmissió, i els registradors de la propietat les han de cancel·lar a sol·licitud dels interessats, d’acord amb la legislació hipotecària. Els drets personals que afectin la finca i impliquin l’ocupació d’aquesta s’extingeixen amb la corresponent indemnització prèvia, i sens perjudici del dret de reallotjament, si pertoca.

3.  Si són els propietaris els que es proposen iniciar o acabar l’edificació, l’atorgament de la llicència comporta també l’extinció definitiva dels arrendaments i altres drets personals, en els mateixos termes a què es refereix l’apartat 2, sens perjudici del dret de retorn regulat per la legislació d’arrendaments urbans, i amb la tramitació prèvia que hi pertoqui, que s’ha d’establir per reglament.

4.  El pagament o dipòsit de la indemnització a què es refereix l’apartat 2 ha d’ésser sempre previ a la cancel·lació i a l’ulterior desallotjament del dret de què es tracti.