Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei d'urbanisme

Anterior Amunt Següent

Article 104

Supòsits legitimadors de les expropiacions per raons urbanístiques

1.  L’expropiació forçosa per raons urbanístiques es pot aplicar en els supòsits següents:

a) Com a sistema d’actuació per a l’execució del planejament urbanístic en el marc d’un polígon d’actuació urbanística o d’un sector de planejament urbanístic derivat, d’acord amb el que estableixen els articles 146 a 149.

b) Per a l’execució dels sistemes urbanístics de caràcter públic, d’acord amb el que estableixen els articles 34.7 i 107.

c) Per a la constitució o l’ampliació de patrimonis públics de sòl i d’habitatge, d’acord amb el que estableixen els articles 154 i 155.

d) Per raó de la manca de participació dels propietaris en el sistema de reparcel·lació, segons el que estableix el capítol III del títol quart, que en regula les modalitats.

e) Per raó de l’incompliment de la funció social de la propietat, en els supòsits següents:

Primer. Que es cometin infraccions urbanístiques molt greus en matèria de parcel·lació, d’ús del sòl i d’edificació.

Segon. Que s’incompleixin els terminis establerts per a executar les obres d’urbanització o per a edificar els solars resultants.

Tercer. Que els propietaris d’immobles no facin les obres d’adaptació que siguin requerides per a la seguretat de les persones o les obres que siguin determinades pels plans, les normes o els projectes de caràcter històric, arqueològic o artístic.

Quart. Que s’incompleixin els deures que comporten les diverses modalitats del sistema de reparcel·lació.

Cinquè. Que s’incompleixin els deures o les condicions imposats als propietaris en el supòsit d’alliberament de béns de l’expropiació regulat per l’article 105.

2. Pel que fa al supòsit primer de l’apartat 1.e, s’ha de deduir del preu just el cost de reposició, si s’escau, i s’ha d’incorporar el bé expropiat al patrimoni públic de sòl i d’habitatge.

3.  Per a l’exercici de la potestat expropiatòria a què es refereixen els supòsits segon, tercer, quart i cinquè de l’apartat 1.e, cal haver-ne fet el requeriment als propietaris, amb advertiment exprés dels efectes expropiatoris.

[Aquest article ha estat modificat per l'art. 1 de la Llei 10/2004, de 24 de desembre, de modificació de la Llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme, per al foment de l'habitatge assequible, de la sostenibilitat territorial i de l'autonomia local (DOGC núm. 4291, de 30-12-2004, p. 26612). Si vol veure la nova redacció d'aquest article, cliqui aquí.]