Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 19/2002

Anterior Amunt Següent

 


Article 19

Realització del valor de la cosa pignorada

1. Un cop vençut el deute garantit amb penyora, la persona creditora pot procedir a la realització del valor de la cosa pignorada, d’acord amb les regles establertes per aquest article, sempre que en el termini d’un mes no hi hagi oposició judicial i aquesta vagi acompanyada de la consignació o del fiançament per una entitat de crèdit del valor del deute.

2. La persona creditora pignorativa i la pignorant poden acordar que la cosa donada en penyora sigui venuda directament per qualsevol d’elles o per mitjà d’una tercera. Aquest acord, que s’ha de formalitzar necessàriament en escriptura pública, ha de contenir els criteris de l’alienació i ha d’ésser notificat fefaentment a les persones titulars conegudes dels drets reals sobre la cosa a fi que, si els interessa, paguin el deute i se subroguin en la posició del creditor o creditora pignoratiu.

3. En els casos de pignoració de participacions socials o accions nominatives, el notari o notària d’ofici ha de notificar a la societat l’inici del procés.

4. A manca d’acord per a la venda directa, la persona creditora pignorativa pot procedir a l’alienació de la cosa per subhasta pública notarial, d’acord amb les regles següents:

a) Llevat de pacte en contra, la subhasta ha de tenir lloc en qualsevol notaria del domicili de la persona deutora, si és a Catalunya, a elecció de la creditora, o, si no hi ha cap notaria demarcada, a qualsevol de les de la capçalera del districte notarial corresponent. Altrament, la subhasta s’ha de fer a qualsevol notaria de les de la capçalera del districte notarial on es trobi la cosa objecte de penyora.

b) A la subhasta han d’ésser citades la persona deutora i, si en fos una altra, la propietària, en la forma establerta pel Reglament notarial, i, si no es trobés alguna d’aquestes persones, per edictes. La subhasta s’ha d’anunciar, amb un mínim de cinc dies i un màxim de quinze respecte a la data d’aquesta, en un dels diaris de més circulació en la localitat on s’hagi de fer i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

c) En primera subhasta, no s’admeten postures inferiors a l’import del deute garantit per la penyora, més un 20% per les despeses originades pel procediment. La segona subhasta, que pot tenir lloc immediatament a continuació de la primera, té com a tipus mínim el 75% d’aquesta quantitat. Només si la cosa no s’aliena en cap de les subhastes, la persona creditora la pot fer seva atorgant carta de pagament per la totalitat del seu crèdit i fent-se càrrec de les despeses originades pel procediment.

d) En el cas que el bé se subhasti per un import superior al crèdit, el romanent s’ha de lliurar al propietari o propietària de la cosa o, si escau, als creditors que correspongui.

5. Si la penyora recau sobre diners o sobre un títol representatiu de diners, sempre que sigui per una quantitat líquida i exigible, la persona creditora els pot fer seus, sense necessitat de subhasta prèvia, amb l’únic requisit de notificar-ho prèviament a la persona deutora, de manera que acrediti el contingut i la recepció de la notificació.

6. Si la penyora recau sobre valors sotmesos a cotització oficial, l’alienació s’ha de fer segons el procediment específic, d’acord amb la legislació aplicable en aquesta matèria.

7. Si els objectes donats en penyora són diversos, la persona deutora pot exigir que la realització d’aquests finalitzi quan l’alienació d’alguns dels objectes ja hagi cobert el deute garantit i les despeses de l’execució.

8. L’execució establerta per aquest article és aplicable supletòriament a les penyores fetes pels monts de pietat reconeguts legalment.

9. L’import obtingut es destina —per aquest ordre—, primer, al pagament de les despeses d’alienació i, després, a la satisfacció del deute; el romanent, si n’hi ha, correspon a la persona deutora.
 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda