|
Article 7
Realització del valor de la cosa moble retinguda
1. La persona retenidora, a partir d’un mes de la comunicació notarial a la persona deutora i a la propietària de la decisió
de retenir, i sense que s’hagi produït l’oposició judicial, d’acord amb
l’article 4, pot procedir a la realització del valor de la cosa moble retinguda per alienació directa o per subhasta pública notarial.
2. La persona retenidora i la propietària poden acordar
que la cosa moble retinguda sigui alienada directament per qualsevol
d’elles o per mitjà d’una tercera. Aquest acord, que s’ha de formalitzar
necessàriament en escriptura pública, ha de contenir els criteris de
l’alienació i ha d’ésser notificat a les persones titulars conegudes de
drets reals sobre la cosa a fi que, si els interessa, paguin el deute i se
subroguin en la posició de la creditora.
3. A manca d’acord per a la venda directa, la persona
retenidora pot procedir a l’alienació per subhasta pública notarial de la
cosa moble retinguda, d’acord amb les regles següents:
a) Llevat de pacte en contra, la subhasta ha de tenir
lloc en qualsevol notaria del domicili de la persona deutora, si és a
Catalunya, a elecció de la creditora, o, si no hi ha cap notaria
demarcada, a qualsevol de les de la capçalera del districte notarial
corresponent. Altrament, la subhasta s’ha de fer a qualsevol notaria de
les de la capçalera del districte notarial on es trobi la cosa objecte de
retenció.
b) A la subhasta han d’ésser citades la persona deutora
i, si en fos una altra, la propietària, en la forma establerta pel
Reglament notarial, i, si no es trobés alguna d’aquestes persones, per
edictes. La subhasta s’ha d’anunciar, amb un mínim de cinc dies i un màxim
de quinze respecte a la data d’aquesta, en un dels diaris de més
circulació en la localitat on hagi de tenir lloc i en el Diari Oficial de
la Generalitat de Catalunya.
c) El tipus de la subhasta ha d’ésser l’acordat entre
la persona creditora i la propietària. Si manca l’acord, el tipus ha
d’ésser igual a l’import de les obligacions que van generar la retenció,
més les despeses previstes per l’alienació i el lliurament.
d) En el cas que en la subhasta no es presenti cap
postura, s’ha de fer una segona subhasta, en un termini entre dos i quinze
dies.
e) En el cas que el bé se subhasti per un import
superior al crèdit, el romanent s’ha de lliurar al propietari o
propietària de la cosa o, si escau, als creditors que correspongui.
f) Només si la cosa no s’aliena en cap de les dues
subhastes, la persona retenidora la pot fer seva atorgant carta de
pagament per la totalitat del seu crèdit i fent-se càrrec de les despeses
originades pel procediment.
4. En el cas de retenció de valors sotmesos a
cotització oficial, l’alienació s’ha de fer segons el procediment
específic aplicable d’acord amb la legislació en aquesta matèria.
|
