Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 19/2002

Anterior Amunt Següent

 


Article 7

Realització del valor de la cosa moble retinguda

1. La persona retenidora, a partir d’un mes de la comunicació notarial a la persona deutora i a la propietària de la decisió de retenir, i sense que s’hagi produït l’oposició judicial, d’acord amb l’article 4, pot procedir a la realització del valor de la cosa moble retinguda per alienació directa o per subhasta pública notarial.

2. La persona retenidora i la propietària poden acordar que la cosa moble retinguda sigui alienada directament per qualsevol d’elles o per mitjà d’una tercera. Aquest acord, que s’ha de formalitzar necessàriament en escriptura pública, ha de contenir els criteris de l’alienació i ha d’ésser notificat a les persones titulars conegudes de drets reals sobre la cosa a fi que, si els interessa, paguin el deute i se subroguin en la posició de la creditora.

3. A manca d’acord per a la venda directa, la persona retenidora pot procedir a l’alienació per subhasta pública notarial de la cosa moble retinguda, d’acord amb les regles següents:

a) Llevat de pacte en contra, la subhasta ha de tenir lloc en qualsevol notaria del domicili de la persona deutora, si és a Catalunya, a elecció de la creditora, o, si no hi ha cap notaria demarcada, a qualsevol de les de la capçalera del districte notarial corresponent. Altrament, la subhasta s’ha de fer a qualsevol notaria de les de la capçalera del districte notarial on es trobi la cosa objecte de retenció.

b) A la subhasta han d’ésser citades la persona deutora i, si en fos una altra, la propietària, en la forma establerta pel Reglament notarial, i, si no es trobés alguna d’aquestes persones, per edictes. La subhasta s’ha d’anunciar, amb un mínim de cinc dies i un màxim de quinze respecte a la data d’aquesta, en un dels diaris de més circulació en la localitat on hagi de tenir lloc i en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

c) El tipus de la subhasta ha d’ésser l’acordat entre la persona creditora i la propietària. Si manca l’acord, el tipus ha d’ésser igual a l’import de les obligacions que van generar la retenció, més les despeses previstes per l’alienació i el lliurament.

d) En el cas que en la subhasta no es presenti cap postura, s’ha de fer una segona subhasta, en un termini entre dos i quinze dies.

e) En el cas que el bé se subhasti per un import superior al crèdit, el romanent s’ha de lliurar al propietari o propietària de la cosa o, si escau, als creditors que correspongui.

f) Només si la cosa no s’aliena en cap de les dues subhastes, la persona retenidora la pot fer seva atorgant carta de pagament per la totalitat del seu crèdit i fent-se càrrec de les despeses originades pel procediment.

4. En el cas de retenció de valors sotmesos a cotització oficial, l’alienació s’ha de fer segons el procediment específic aplicable d’acord amb la legislació en aquesta matèria.
 

 

Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda