Llei 19/1998
Llei 6/1990
Llei 13/1990
Llei 22/1991
Llei 13/2000
Llei 22/2001
Llei 25/2001
Llei d'urbanisme
Llei de drets reals de garantia
Llei 22/2003
Decret 287/2003
Llei 10/2004, de 24 de desembre
Llei 4/2005
Decret Legislatiu 1/2005, de 26 de juliol
Decret 305/2006
Decret Llei 1/2007
Decret Legilatiu 2/2008
Llei 5/2009
Codi civil de Catalunya
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG amb el suport del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 19/2002

Anterior Amunt Següent

 


Article 4

Constitució

1. La persona retenidora ha de comunicar notarialment a la deutora i a la propietària, si en fos una altra, la decisió de retenir, la liquidació practicada i la determinació de l’import de les obligacions establertes per l'article 5. Si allò retingut és una finca que constitueix l’habitatge familiar, la notificació també s’ha de fer al cònjuge o a la persona convivent. La deutora i la propietària poden oposar-se a la retenció judicialment durant el termini d’un mes, a comptar de la data de la notificació. Només impedeix la realització del valor de la cosa l’oposició judicial, acompanyada de la consignació o el fiançament per una entitat de crèdit del valor del deute principal més el 20% per a despeses.

2. Un cop comunicada notarialment la decisió de retenir, si el dret de retenció recau sobre una finca o en un dret inscrit sobre una finca, la persona retenidora pot exigir al seu titular l’atorgament d’escriptura pública de reconeixement del dret real de retenció, als efectes de la inscripció d’aquest en el Registre de la Propietat. L’escriptura ha de determinar:

a) La liquidació practicada i la determinació de l’import de les obligacions.

b) El valor en què les persones interessades taxen la finca o el dret retinguts, per tal que serveixi de tipus en la subhasta.

c) El domicili de la persona propietària de la finca o el de la titular del dret retingut, per a la pràctica de requeriments i notificacions.

d) L’acord, si s’ha pactat així, que permet, en el cas de manca de pagament, la venda directa de la finca per la persona retenidora, per la propietària o per una tercera persona i els criteris d’alienació de la finca o del dret inscrit.

e) La resta de circumstàncies que exigeix la legislació hipotecària.

3. En l’escriptura de reconeixement del dret real de retenció es pot designar un mandatari o mandatària que representi la persona titular de la finca o del dret en l’atorgament de l’escriptura d’adjudicació de la finca; aquest nomenament pot recaure en la mateixa persona creditora, fins i tot quan aquesta sigui l’adjudicatària.

[Mitjançant una providència de 12 de novembre de 2002, el Tribunal Constitucional ha admès a tràmit el recurs d'inconstitucionalitat núm. 5840/2002, promogut pel president del Govern espanyol contra diversos articles d'aquesta llei, entre els quals es troba l'apartat 1 d'aquest article, en l'incís «Si allò retingut és una finca que constitueix l’habitatge familiar, la notificació també s’ha de fer al cònjuge o a la persona convivent», i els apartats 2 i 3 (BOE núm. 280, de 22-11-2002, p. 41114)

El Tribunal Constitucional, mitjançant interlocutòria de 16 de novembre de 2004, ha acordat tenir com a desistit l'Advocat de l'Estat, en la representació que legalment detenta, del recurs d'inconstitucionalitat plantejat contra diversos articles d'aquesta llei, entre els quals es troba l'apartat 1 d'aquest article, en l'incís «Si allò retingut és una finca que constitueix l’habitatge familiar, la notificació també s’ha de fer al cònjuge o a la persona convivent», i els apartats 2 i 3 , de manera que es declara extingit el procés (BOE núm. 295, de 08-11-2004, p. 40456; DOGC núm. 4286, de 23-12-2004, p. 26152).].
 

 

50è aniversari de la Compilació del dret civil català
50è aniversari de la
Compilació del dret civil català
©Projecte Norma Civil - Webmaster: Dr. Albert Ruda
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la Universitat de Girona
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat