Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Llei 6/1990
Projecte Norma Civil
Departament de Justícia. Generalitat de Catalunya

pàgina elaborada per l'Institut de Dret Privat Europeu i Comparat de la UdG
amb el suport del
Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya

Institut de Dret Privat Europeu i Comparat UdG

Llei 6/1990

Anterior Amunt Següent

Llei 6/1990, de 16 de març, dels censos

(DOGC núm. 1273, de 28-03-1990)

[Aquesta llei ha estat derogada per la Llei 5/2006, de 10 de maig, del Llibre Cinquè del Codi civil de Catalunya, relatiu als drets reals (DOGC núm. 4640, de 24-05-2006, pp. 23167-23202).]

 

 

EL PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article 33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya, promulgo la següent

LLEI

La modernització de la regulació jurídica catalana respecte als drets reals, per a aconseguir un Dret immobiliari de Catalunya complet i modern, es manifesta especialment necessària en matèria de censos.

La regulació actualment vigent en matèria de censos és efectuada, d'una banda, a la Compilació del Dret Civil de Catalunya, aprovada pel Decret Legislatiu 1/1984, del 19 de juliol. D'altra banda, també regulen aquesta matèria la Llei del 31 de desembre de 1945, de l'Estat, sobre Inscripció, Divisió i Redempció de Censos a Catalunya (BOE, del 4 de gener de 1946), amb les seves modificacions corresponents, i la Llei Orgànica del Poder Judicial (Llei 6/1985, de l'Estat, de l'1 de juliol).

La necessitat d'actualització i de reforma d'aquesta regulació es deriva de quatre factors diferents.

Primerament, la conveniència de refondre en un sol text legal tot el conjunt de disposicions referents als censos.

Segonament, la necessitat d'adaptar la legislació especial de censos als principis constitucionals.

Tercerament, la possibilitat d'atribuir una configuració jurídica clara als censos, mitjançant una regulació nova, i d'eliminar-ne la complexa divisió de domini i la confusible classificació.

En quart lloc, l'oportunitat de facilitar l'alliberament de càrregues de les finques que actualment encara estan gravades amb censos i que, com a tals, figuren inscrites als llibres del Registre de la Propietat. No cal recordar la importància que ha tingut l'emfiteusi en el dret civil de Catalunya, però no s'ha d'oblidar que la Llei 31/1945, sobre Inscripció, Divisió i Redempció de Censos a Catalunya, va iniciar un procés de canvi d'aquesta institució i establí el principi de redimibilitat, el de divisibilitat i el de prescribilitat dels censos pel mer transcurs del temps, amb la qual cosa donava una nova regulació menys feixuga per al censatari.

La finalitat de la nova Llei s'orienta a culminar el procés normatiu iniciat amb la Llei de Censos del 1945 i a establir una regulació clara del cens com a institució jurídica de caràcter real, en virtut del qual el censatari esdevé titular del dret de propietat sobre una finca que resta subjecta al pagament d'una pensió periòdica.

Aquest cens pot ser perpetu, amb la denominació de cens emfitèutic, o bé temporal, amb la denominació de vitalici. El cens perpetu, anomenat emfitèutic, pot tenir dues modalitats de constitució, en funció del seu contingut: d'una banda, la que només atorga al censalista el dret de cobrar la pensió i, d'altra banda, la que, en virtut de pacte exprés, atorga al censalista, a més del dret a cobrar la pensió, el dret de lluïsme i el dret de fadiga.

En definitiva, l'objecte d'aquesta Llei consisteix a regular el cens de caràcter real, amb dues classes diferents: una de perpètua amb dues modalitats de contingut, però susceptible de redempció a voluntat del censatari, anomenada cens emfitèutic, i una de temporal, no susceptible de redempció llevat d'acord mutu, anomenada vitalici.

Es prescindeix, doncs, de la regulació de les formes de pensió periòdica de naturalesa merament personal, com ara el cas del censal i la seva forma de constitució temporal, coneguda com a violari.

D'altre costat, és també objecte d'aquesta Llei afavorir l'alliberament de càrregues de les finques i, subsegüentment, facilitar la cancel·lació d'inscripcions registrals. Amb aquesta finalitat s'estableix un sistema adequat de disposicions transitòries que persegueixen de fer compatible l'alliberament de càrregues de les finques amb el respecte envers els drets dels titulars.


Capítol 1

Disposicions generals

 

Article 1

El cens

El cens és una prestació periòdica dinerària anual de caràcter perpetu o temporal que es vincula a la propietat d'una finca, la qual respon directament i immediata del seu pagament.

Rep el nom de censatari el qui està obligat a pagar la pensió i el de censalista el qui té dret a rebre-la.

 

Article 2

Les classes de cens

El cens pot ésser constituït amb caràcter perpetu i redimible a voluntat del censatari, d'acord amb els requisits establerts pels articles 11 i 12, el qual pren la denominació de cens emfitèutic, o amb caràcter temporal i irredimible a voluntat del censatari, sens perjudici que expressament se'n pugui estipular la redimibilitat, el qual pren la denominació de cens vitalici.

 

Article 3

La constitució del cens

Els títols de constitució del cens poden ésser:

a) El contracte. La constitució contractual d'un cens es pot fer:

Primer. Per la transmissió de la titularitat del dret de propietat al censatari, a canvi del pagament de la prestació periòdica anual al censalista. En aquest cas de constitució del cens, es pot determinar el pagament a favor del censalista i per una sola vegada, al comptat o a terminis, d'una quantitat que s'anomena 'entrada'.

Segon. Per revessejats, en virtut de la constitució del cens pel propietari de la finca i la cessió a tercer del dret a rebre la prestació periòdica anual.

b) La usucapió. La quasi possessió del cens per espai de trenta anys equival a títol, si s'han percebut les pensions durant aquest temps.

c) La disposició per causa de mort.

 

Article 4

La forma de constitució del cens

La constitució negocial d'un cens ha de fer-se necessàriament en escriptura pública, en la qual s'ha d'expressar la pensió i s'ha de fer constar la valoració de la finca a l'efecte de redempció.

 

Article 5

La transmissibilitat de la finca i del cens

1. El censatari pot alienar la finca gravada amb el cens; el censalista també pot fer-ho respecte al seu dret de cens.

2. El dret de fadiga es reconeix només al censatari. Per raó del dret de fadiga, el censatari pot exercir el dret de tempteig i, si escau, el dret de retracte per adquirir el dret de cens que hagi estat alienat a títol onerós, pel mateix preu i en les condicions convingudes entre el censalista i l'adquirent.

3. L'exercici d'aquest dret de fadiga es fa d'acord amb el que estableix la secció tercera del capítol segon.

 

Article 6

La divisió del cens

1. Els censos són essencialment divisibles. La divisió d'una finca gravada amb un cens comporta la divisió del gravamen, de manera que hi hagi tants censos com finques gravades.

2. La divisió del cens correspon al censatari, el qual distribueix la pensió equitativament en funció de la superfície i segons les característiques de la finca gravada. Quan alguna de les finques resultants de la divisió del cens estigui constituïda en règim de propietat horitzontal, la pensió que s'hi assigni d'acord amb el paràgraf anterior s'ha de distribuir entre els elements que conformen la dita propietat en proporció a la quota corresponent a cadascun d'aquests elements.

3. El censatari ha de notificar fefaentment la divisió al censalista en el seu domicili en el termini de tres mesos. En cas que el domicili no sigui conegut, aquesta circumstància s'ha de fer constar en l'escriptura pública de divisió del cens i el Registrador de la propietat, una vegada inscrita, ha de publicar durant tres mesos edictes que anunciïn la dita divisió a l'Ajuntament del terme municipal on radiqui la finca dividida.

4. El censalista té un termini de caducitat d'un any per a impugnar judicialment la divisió.

 

Article 7

La inscripció del cens

1. Les inscripcions de censos al Registre de la Propietat han d'expressar la classe del cens, la pensió que implica, la valoració de la finca a l'efecte de redempció, el lluïsme i la fadiga, si s'han estipulat, i el títol de constitució, a més de les altres circumstàncies exigides per la legislació hipotecària.

2. No es poden inscriure al Registre de la Propietat les agrupacions de finques subjectes a cens sense la descripció corresponent de totes les finques o parcel·les gravades i els censos que les afecten, mentre no siguin redimits.

 

Article 8

La pensió

1. La pensió o prestació periòdica constitueix el contingut essencial del dret de cens.

2. La pensió solament pot consistir en diners. En el títol de constitució del cens, o també, posteriorment, per acord entre el censalista i el censatari, es pot determinar una clàusula d'estabilització del valor de la pensió.

3. La pensió ha d'ésser sempre anual, sens perjudici que per estipulació o per clàusula expressa es pugui determinar una forma fraccionada de pagament.

4. El censalista té dret a rebre la pensió per anualitats vençudes o, en el cas del cens vitalici, per anualitats avançades, si no es determina el contrari. El lloc de pagament, si no hi ha previsió expressa, és el domicili del censatari. La finca respon del pagament de les pensions vençudes i no satisfetes i, si escau, també respon del pagament dels lluïsmes. Respecte a un tercer cal atenir-se al que estableixen les disposicions de la legislació hipotecària.

5. El censalista, en el moment de lliurar el rebut de qualsevol pensió, té dret a rebre del censatari un resguard on consti que el pagament s'ha fet.

6. La finca respon del pagament de les pensions vençudes i no satisfetes i, si escau, també respon del pagament dels lluïsmes. Respecte a un tercer, cal atenir-se al que estableixen les disposicions de la legislació hipotecària.

7. La manca de pagament de les pensions no fa caure la finca en comís. El comís no pot ésser pactat en el títol de constitució del cens.

 

Article 9

Inexigibilitat de la pensió

1. La reclamació de pensions degudes no pot excedir les vint-i-nou darreres.

2. El pagament de tres pensions consecutives sense reserva del censalista eximeix de pagar les anteriors.

 

Article 10

L'extinció del cens

El cens s'extingeix:

a) Per pèrdua de la finca:

1. En el cas d'expropiació forçosa s'ha d'efectuar necessàriament la redempció del cens.

2. La pèrdua parcial de la finca no eximeix de pagar la pensió, llevat que la pèrdua afecti la major part de la finca, ja que, llavors, es redueix proporcionalment la pensió.

b) Per expiració del termini o del compliment de la condició.

c) Per consolidació.

d) Per prescripció extintiva, que corre des del dia que el censatari deixa de pagar la pensió.

e) Per redempció.

f) Per renúncia del censalista.

 

Article 11

La redimibilitat del cens

1. Els censos de caràcter perpetu i els de caràcter temporal en els quals s'hagi estipulat expressament són redimibles a voluntat del censatari.

2. En els censos de caràcter perpetu i en els de caràcter temporal constituïts com a redimibles en els quals no es determini res diferent en el títol de constitució, el censatari no pot imposar la redempció fins que hagin transcorregut vint anys de la constitució del cens.

3. Això no obstant, en els censos de caràcter perpetu es pot pactar la no-redimibilitat del cens per un termini màxim de seixanta anys, o durant la vida del censalista i una generació més. La generació es considera extingida en morir el darrer dels descendents en primer grau del censalista.

 

Article 12

La redempció del cens

1. La redempció no pot ésser parcial, de manera que ha de comprendre necessàriament i íntegrament la pensió i, si escau, els altres drets inherents als cens.

2. El censatari no pot imposar la redempció si no està al corrent en el pagament de tot allò que degui al censalista per raó del cens.

3. La redempció es formalitza en escriptura pública i s'efectua, si no hi ha un acord en contra, amb el lliurament de la quantitat equivalent al valor de la finca que consti al títol de constitució. En el cas que s'hagi estipulat el lluïsme, el preu de redempció ha d'incloure també l'import d'un lluïsme. En el supòsit que el cens s'hagi adquirit per usucapió, el valor de la finca ha d'ésser el que tenia en el moment d'iniciar-se l'esmentada usucapió.

4. Del preu de redempció, se'n dedueix l'entrada, si se n'ha estipulat el pagament en el títol de constitució.

5. El preu de redempció, si no es pacta el contrari, s'ha de satisfer en diner i al comptat.

 

 

Capítol 2

Del cens emfitèutic

Secció 1

Disposició general

 

Article 13

El cens emfitèutic

1. El cens emfitèutic, a més del dret a la prestació periòdica anyal, pot atorgar al censalista el dret de lluïsme i el dret de fadiga, o un sol d'aquests drets, si s'ha estipulat en el títol de constitució.

2. L'estipulació ha d'ésser expressa i el contingut dels drets establerts s'ha d'ajustar necessàriament a les disposicions d'aquest capítol.

 

 

Secció 2

Del lluïsme

 

Article 14

La meritació del lluïsme

1. Quan s'ha pactat, el censalista té dret a percebre el lluïsme per cada transmissió de la finca, fora dels casos regulats per l'article 15.

2. En cas d'usdefruit, el dret a percebre el lluïsme correspon a l'usufructuari.

 

Article 15

Les excepcions a la meritació de lluïsme

En cap cas no es deu el lluïsme:

1. En alienacions fetes per expropiació forçosa o per aportació de la finca a juntes de compensació o adjudicacions d'aquestes als seus membres.

2. En alienacions fetes a títol gratuït, sigui qui sigui l'adquirent, i en les transmissions per causa de mort.

3. En les adjudicacions de la finca per dissolució de comunitats matrimonials de béns o per cessió substitutiva de pensió, en supòsits de divorci o separació i en el de nul·litat del matrimoni.

4. En l'agnició de bona fe, és a dir, la declaració que, dins de l'any de la signatura del contracte, fa el comprador d'haver fet l'adquisició en interès i amb diner de la persona que designa.

5. En les transmissions de finques situades a la Vall de Ribes i a la vila de Moià.

 

Article 16

La quota del lluïsme

La quota del lluïsme és la pactada i, si no hi ha pacte, pacte, és el dos per cent del preu de la finca transmesa, en el moment de la transmissió.

 

Article 17

La meritació del lluïsme en casos especials

1. En vendes a carta de gràcia, es merita la meitat del lluïsme en la venda i l'altra meitat en la retrovenda o quan resta extingit el dret de redimir.

2. En les permutes i en les aportacions a societat o les adjudicacions als socis, en el cas de reducció de capital o de dissolució, el lluïsme s'ha de calcular sobre el valor de la finca en el moment de la transmissió.

 

Article 18

La restitució del lluïsme

Si la transmissió de la finca esdevé ineficaç a conseqüència de demanda judicial interposada dins els quatre anys següents, el lluïsme cobrat ha d'ésser restituït en el termini màxim de sis mesos, comptat des de la data de la sentència.

 

Article 19

La prescripció del lluïsme

El dret a reclamar el lluïsme prescriu als trenta anys comptats del dia que s'ha meritat.

 

Article 20

La garantia del lluïsme

La finca respon directament i immediata del pagament dels lluïsmes meritats i no satisfets, sigui qui en sigui el titular. Tocant a tercer, cal atenir-se a les disposicions de la legislació hipotecària.

 

Article 21

El pagament del lluïsme

1. Llevat de pacte en contra, el pagament del lluïsme correspon a l'adquirent i es fa al domicili del deutor.

2. El lluïsme no es presumeix satisfet o renunciat pel sol fet que el censalista cobri al nou censatari les pensions del cens.

 

 

Secció 3

De la fadiga

 

Article 22

El dret de fadiga

1. El dret de prelació anomenat fadiga, el qual es reconeix per llei només al censatari, pot ésser atorgat al censalista si s'ha determinat expressament al títol de constitució.

2. Per raó del dret de fadiga, el censatari i, si escau, el censalista poden exercir el dret de tempteig o el dret de retracte, per a adquirir, respectivament, el dret de cens o la finca gravada que hagin estat alienats a títol onerós, pel mateix preu i en les condicions convingudes amb l'adquirent.

 

Article 23

L'exercici del dret de fadiga

1. Per raó del dret de fadiga, el propietari de la finca gravada o el titular del dret de cens que pretenguin alienar-los a títol onerós han de notificar notarialment al censalista o al censatari, fefaentment, la proposta de transmissió un mínim de quinze dies abans de l'alienació i, dins d'aquest termini, el censalista o, si escau, el censatari, ha de notificar fefaentment al propietari o al censalista que exerceix el seu dret i requerir-lo per a l'atorgament de l'escriptura i el pagament del preu, que pot consignar judicialment o dipositar notarialment, si aquest es negava a rebre el preu.

2. Si no hi ha notificació, el censalista i el censatari tenen, recíprocament, el dret de retracte, que pot ésser exercit dins l'any següent a la data de la inscripció de l'alienació en el Registre de la Propietat.

 

Article 24

Intransmissibilitat del dret de fadiga i de la finca

1. Els drets de fadiga no poden ésser transmesos mai separadament de la finca o del cens.

2. El censalista que hagi adquirit la propietat de la finca gravada fent ús del dret de fadiga no la pot transmetre a títol onerós abans de sis anys comptats des de l'adquisició.

 

Article 25

Excepcions al dret de fadiga

El dret de fadiga no té lloc:

1. En les permutes.
2. En les retrovendes.
3. En les transaccions.
4. En les altres alienacions en les quals el titular del dret no pugui fer o donar allò a què s'hagi obligat l'adquirent.

 

Article 26

Pèrdua del dret de fadiga

El dret de fadiga, en qualsevol de les seves manifestacions de tempteig o de retracte, es perd:

1. Si hom ha cobrat el lluïsme corresponent.
2. Si s'exerceix el dret de redempció, sempre que sigui abans de dictar-se sentència que doni lloc a fadiga.

 

Article 27

La cotitularitat del dret de cens

1. Si el cens que grava la finca alienada pertany a diverses persones en proindivís, no es pot exercir el dret de fadiga si no ho fan tots conjuntament, un o diversos d'ells per cessió dels restants.

2. En el supòsit que el dret de cens estigui gravat amb un usdefruit, el dret de fadiga correspon sempre al nu propietari. Si està gravat amb un fideïcomís, correspon al fiduciari, que pot pagar el preu d'adquisició a càrrec del fideïcomís, o a càrrec seu, si bé en aquest darrer cas pot reclamar del fideïcomissari, al moment oportú, l'import satisfet.

 

 

Capítol 3

Del cens vitalici

 

Article 28

El cens vitalici

El cens vitalici atorga al censalista el dret a rebre una prestació periòdica anual durant la vida d'una o dues persones que visquin en el moment de la constitució del cens.

 

Article 29

Les característiques del vitalici

El vitalici és irredimible, llevat d'acord mutu o de disposició en contra.

 

Article 30

La titularitat del dret de cens

1. El cens pot constituir-se a favor de qualsevol persona o persones, encara que no siguin les que transmeten la finca que resta gravada.

2. Això no obstant, el cens constituït resta sense efecte si la persona o persones sobre la vida de les quals s'ha constituït moren, com a conseqüència d'una malaltia existent en el moment de la constitució, dins els dos mesos següents a aquesta. Se n'exceptua el cas que la malaltia fos coneguda pel censalista.

3. En el supòsit de cotitularitat del dret de cens, quan la designació dels beneficiaris ha estat conjunta, si un d'ells no accepta o, havent acceptat, es mor, la seva quota en el dret de cens incrementa la dels altres beneficiaris.

 

Article 31

La pensió

1. El pagament de les pensions, amb independència de la forma de pagament fraccionat convinguda, si es tracta d'anualitats vençudes, es fa de manera que la corresponent a l'any que mori la darrera de les persones a favor de les quals s'ha constituït el cens és pagada als seus hereus en la part proporcional als dies que hagi viscut. Però, si és per anualitats avançades, la corresponent al període de defunció s'abona íntegra sense que el censatari tingui dret a devolució.

2. No es pot exigir el pagament de la pensió sense acreditar que la persona per a la vida de la qual s'ha establert és viva.

 

Article 32

La fruïció de la finca gravada

Pot pactar-se vàlidament que la persona que transmet la finca a canvi de la pensió retingui, amb caràcter vitalici o temporal, un dret d'usdefruit o d'habitació sobre la mateixa finca, la qual es consolida necessàriament amb la propietat quan s'extingeix el cens.

 

Article 33

Disposicions finals

Disposició final primera

Resten derogats per aquesta Llei els articles 296 a 319 i 336 de la Compilació del Dret Civil de Catalunya i la Llei del 31 de desembre de 1945, de l'Estat, sobre Inscripció, Divisió i Redempció de Censos a Catalunya, amb les modificacions successives fins a la Llei del 26 de desembre de 1957.

Disposició final segona

1. Resten modificats els articles 76 i 192 segon, de la Compilació de Dret Civil de Catalunya, que han de dir:

Article 76

En la facultat d'alienar que correspon a l'heretant, no s'entendran compresos, llevat de pacte exprés contrari, els contractes de vitalici, censal o cens. Això no obstant, si, regint el principi d'unitat familiar, l'hereu o els seus haguessin deixat de treballar a favor de la casa, l'heretant podrà celebrar els contractes expressats en la quantitat que, atesa la seva situació personal i patrimonial, hom estimi necessària per a assegurar a ell, l'esposa i els fills menors d'edat o incapacitats per al treball una renda o un cànon suficient per a viure decorosament, segons el rang social de la casa.

Si manca el consentiment de l'hereu caldrà l'autorització judicial, amb citació de prèvia de l'hereu i tots els altres interessats en l'heretament, a aquest efecte.

Article 192

Segon. Retrovendre béns comprats a carta de gràcia o amb pacte de retre; atorgar les alienacions a què s'hagués obligat el fideïcomitent i les procedents d'un dret d'opció; redimir censos, i consentir la cancel·lació d'inscripcions d'hipoteca constituïdes en garantia de crèdits hereditaris ja extingits o que se satisfacin, sempre que els interessats exigeixin els expressats actes.

2. També es modifica la rúbrica del Títol 4 del Llibre 3 de la dita Compilació, la qual ha d'ésser "De la rabassa morta" i la rúbrica del Capítol 1, Títol 1 del Llibre 4, la qual passa a ésser "Dels censals i els violaris".

Disposició final tercera

Respecte a la redempció dels censos de l'Estat, cal atenir-se a les disposicions vigents sobre el règim patrimonial de l'Estat.

 


Article 34

Disposicions transitòries

Disposició transitòria primera

1. Transcorreguts tres anys de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, tots els censos, de qualsevol classe que siguin, que afectant diverses finques no hagin estat objecte de divisió entre aquestes resten extingits i poden ésser cancel·lats a petició del censatari, segons les disposicions de la disposicions de la legislació hipotecària.

2. La divisió d'aquests censos pot efectuar-se:

a) Per acord del censalista i de tots els censataris.

b) Per atorgament unilateral del censalista si el cens està inscrit en el Registre de la Propietat, distribuint la pensió d'acord amb les regles següents:

Primera. En cas que sigui coneguda l'extensió de totes les finques o parcel·les gravades, la pensió es divideix entre aquestes en proporció a la superfície respectiva, sense tenir en compte diferències de valor o de qualitat.

Quan alguna de les finques resultants de la divisió del cens estigui constituïda en règim de propietat horitzontal, la pensió que s'hi assigni d'acord amb el paràgraf anterior s'ha de distribuir entre els elements que conformen la dita propietat en proporció a la quota corresponent a cadascun d'aquests elements.

Segona. Si s'ignora l'extensió de les finques o parcel·les gravades, es presumeix, només a aquest efecte, que totes són de la mateixa superfície.

Tercera. En cas que hi hagi finques o parcel·les gravades de superfície coneguda i altres d'extensió ignorada, hom presumeix que cadascuna d'aquestes darreres té la superfície resultant de dividir la suma corresponent a les d'extensió coneguda pel nombre d'aquestes.

Quarta. Si la pensió consistia en coses avaluables no divisibles entre totes les finques gravades, s'estima d'acord amb el valor de mercat, el qual pot justificar­se per acte de notorietat, i la pensió resultant en efectiu és dividida segons les normes precedents.

Cinquena. Quan la pensió té caràcter simbòlic i no és, per tant, avaluable, s'estima en una pesseta per partió i és dividida segons les normes precedents.

3. Els censataris afectats per la divisió efectuada unilateralment pel censalista poden acceptar­la en escriptura posterior, la qual s'ha de fer constar en el Registre de la Propietat en una nota marginal. Els qui no l'hagin acceptada poden impugnar­la judicialment en el termini d'un any des de la inscripció de l'escriptura de divisió en el Registre de la Propietat i poden obtenir anotació preventiva de llur demanda, de conformitat amb la legislació hipotecària.

Disposició transitòria segona

Tots els censos, de qualsevol classe que siguin, les inscripcions dels quals al Registre de la Propietat no hagin experimentat cap variació durant els darrers trenta anys poden ésser cancel·lats d'acord amb el que estableix la legislació hipotecaria, sempre que ho sol·liciti el censatari mitjançant instància dirigida al Registre de la Propietat, acompanyada d'un certificat del Registre Civil de la defunció del censalista que acrediti la data de la seva mort almenys amb deu anys d'anterioritat, o la seva absència sense que hom en tingui notícia durant el mateix temps, acreditada per acte de notorietat.

Disposició transitòria tercera

1. Tots els titulars de censos inscrits en el Registre de la Propietat, de qualsevol classe que siguin, n'han d'acreditar la vigència durant el termini de cinc anys, a comptar de l'entrada en vigor d'aquesta Llei, la qual cosa s'ha de fer constar en una nota marginal.

2. L'acreditació dels censos s'ha de fer mitjançant instància signada pel seu titular, dirigida al Registre de la Propietat en què constin inscrits, en la qual s'identifiquin els censos i les finques sobre les quals recauen i se sol·liciti la nota marginal corresponent.

3. Transcorregut el termini de cinc anys sense que s'hagi fet constar la vigència del cens en els termes expressats en aquesta Disposició Transitòria, aquest resta extingit i pot ésser cancel·lat a instància del censatari, segons la disposicions de la legislació hipotecaria.

4. Aquesta Disposició no afecta els censos que s'han dividit d'acord amb la Disposició Transitòria Primera.

Disposició transitòria quarta

1. Tots els censos, de qualsevol classe que siguin, constituïts a l'empara de la legislació anterior i qualssevol que siguin les condicions pactades en llur títol de constitució, poden ésser redimits a petició del censatari en el termini pactat i, en tot cas, sempre que hagin transcorregut més de vint anys des de llur constitució.

2. Els censos esmentats al paràgraf anterior també han d'ésser redimits pel censatari a petició del censalista, un cop aquest hagi acreditat la vigència del seu dret, d'acord amb les disposicions transitòries precedents.

3. El censatari no pot exigir la redempció si no està al corrent en el pagament de tot allò que deu al censalista per pensions, lluïsmes o qualsevol altre concepte derivat del cens.

4. En un i altre casos, les normes de redempció dels censos són les següents:

Primera. La redempció ha de comprendre necessàriament la pensió i els altres drets inherents al cens, fins i tot els anomenats drets dominicals. No pot efectuar­se la redempció de part de la pensió.

Segona. El censatari pot exigir, conjuntament o separada i per l'ordre que estimi oportú, la redempció dels censos que hi hagi sobre la finca, qualsevol que sigui la seva naturalesa o subordinació. La part de lluïsme relativa a un cens redimit no acreix els que continuïn subsistents. Es considera també extingida en benefici del censatari la part de lluïsme d'alguns dels censos anteriorment existents que hagi quedat sense efecte per redempció, prescripció o per qualsevol altra causa.

Tercera. La redempció ha d'ésser formalitzada en escriptura pública i s'efectua per la quantitat convinguda en constituir­se el cens o en un pacte posterior. El preu de la redempció, si no hi ha pacte en contra, s'ha de satisfer en diner i al comptat. Les despeses de la redempció i de les operacions de registre són a càrrec del censatari.

Quarta. En els censos amb domini, a manca de conveni entre els interessats, el censalista percep:

a) En concepte de redempció de la pensió, la quantitat que resulta de capitalitzar­la al tipus estipulat i, mancant això, al tres per cent. Quan la pensió es paga en fruits, aquests s'estimen al preu mitjà que en el darrer quinquenni han obtingut en el terme municipal on radiquen les finques. En cas que la pensió consisteixi en una part alíquota de fruits, es pren també com a base per a capitalitzar­la la quantitat mitjana que hagi percebut o hagut de percebre el censalista en el darrer quinquenni. Si el cens afecta diverses finques, la part de pensió corresponent a la que es tracta d'alliberar és determinada d'acord amb les regles que estableix la Disposició Transitòria Primera. Si el cens fa o presta corresponsió, és a dir, si el subemfiteuta paga el total de la pensió convinguda al senyor mitjà, la corresponsió és deduïda de la pensió a l'efecte de capitalitzar-la. El rendiment resta subrogat en l'obligació de pagar les corresponsions deduïdes.

b) Per l'extinció dels drets de lluïsme, fadiga i altres d'inherents al domini, el censalista ha de percebre l'import d'un lluïsme al tipus pactat en el títol de constitució o, si no hi ha pacte, al dos per cent o bé al deu per cent, si es tracta de l'antic territori emfitèutic de Barcelona, calculat sobre el valor total de l'immoble, comprenent­hi les edificacions fetes, les accessions i les millores. Ha de percebre, a més, una quarantena part d'un altre lluïsme per cada anualitat completa transcorreguda des de la darrera transmissió de la finca que l'hagués meritat, fins a rebre, com a màxim, l'import de dos lluïsmes.

c) Si no hi ha acord, el preu de la finca a l'efecte de la redempció és el que es determini judicialment.

d) Per a determinar el lluïsme i altres drets dominicals del valor atribuït a la finca s'han de deduir el preu de redempció del cens, calculat segons les regles precedents, i l'entrada, si es va pagar en constituir­se el cens.

e) En l'aplicació de les regles anteriors, no tenen eficàcia cap de les al·legacions formulades pels censalistes sobre la manca de pagament d'algun dels lluïsmes meritats, ni el fet d'haver-los percebut persones diferents del llavors titular del cens, ni el fet que hagués estat de menor import en relació amb el major que li correspongui per efecte de les millores posteriors a la darrera transmissió.

Cinquena. En els censos a nua percepció i de qualsevol altra espècie, emfitèutics o no, i també quan el cens procedeix de la desamortització i ha estat transmès per l'Estat, el censalista ha de percebre únicament la suma a la qual fa referència el número 4 a) d'aquesta Disposició Transitòria.

Sisena. Les quantitats a percebre per l'extinció del lluïsme i altres drets denominats dominicals s'han de distribuir de la manera següent:

a) Si el domini directe és únic, li correspon el total del preu.

b) Si hi ha un domini directe i un domini mitjà, n'han de percebre una quarta part i tres quartes parts, respectivament.

c) En cas de concórrer un domini directe i dos de mitjans, el segon mitjà ha de cobrar dues quartes parts i l'altre mitjà i el directe, una quarta part cadascun d'ells.

d) En cas de concórrer un domini directe i tres de mitjans, correspon una quarta part a cadascun d'ells.

A l'efecte de la distribució anterior, cal tenir en compte el no­acreixement del lluïsme establert pel punt 4 d'aquesta Disposició Transitòria.

Setena. En els censos transmesos una o més vegades a títol onerós des del dia 1 de gener de 1900 fins al 31 de desembre de 1945, la quantitat total a percebre pel censalista no pot excedir el quàdruple del preu lliurat en la darrera de les transmissions mencionades, com tampoc no pot excedir la quantitat que en concepte de redempció li correspondria en virtut de les regles d'aquesta Disposició Transitòria.

Vuitena. En el cas de demanar la redempció al censatari, no és cap obstacle la circumstància que el cens estigui adscrit a condicions, retractes, substitucions, reserves, gravàmens de qualssevol espècies i limitacions en la facultat de disposar, encara que hi tinguin interès persones incertes o no nascudes. En virtut d'això, els censos poden ésser redimits a sol·licitud del titular de la finca gravada, i les persones que els tinguin inscrits a favor seu, sigui amb caràcter de marmessor, hereu fiduciari i, en general, tantes persones com exerceixin la representació de la titularitat dels dits censos han d'accedir a la redempció d'aquests. En aquest cas, el preu de la redempció s'ha de dipositar a la Caixa General de Dipòsits a disposició dels qui en puguin ésser beneficiaris definitius. En la redempció de censos afectes a llegítimes, cal atenir­se al que disposa la Llei Hipotecària, de l'Estat.

Novena. En les redempcions fetes a instància del censalista, si el censatari no pot afrontar el pagament de les quantitats que li correspon d'abonar per la redempció del cens, pot capitalitzar aquest import tot imposant el capital a interès amb primera i suficient hipoteca, la qual ha d'amortitzar­se en el termini màxim de deu anys. El jutge ha de decidir sobre la procedència d'aquesta capitalització si el censalista no accepta la decisió del censatari en aquest sentit.

Disposició transitòria cinquena

Les normes sobre redempció regulades per aquestes Disposicions Transitòries no són aplicables als vitalicis constituïts segons la legislació anterior, llevat que se n'hagi pactat expressament la redempció.

 

 

Per tant, ordeno que tots els ciutadans als quals sigui d'aplicació aquesta llei cooperin al seu compliment i que els tribunals i les autoritats als quals pertoqui la facin complir.

Palau de la Generalitat ,16 de Març de 1990.

Jordi Pujol

President de la Generalitat de Catalunya.

Agustí M. Bassols i Parés.

Conseller de Justícia. 

 

 


Universitat de Girona ©Projecte Norma Civil
Institut de Dret Privat Europeu i Comparat

Universitat de Girona

Webmaster: Dr. Albert Ruda