| |
Llei 4/2005, de 8 d'abril, dels recursos contra les qualificacions dels
Registradors de la Propietat de Catalunya
(DOGC núm. 4366, de 19-04-2005, p.
9937)
El President
de la Generalitat de Catalunya
Sia notori a tots els ciutadans que el Parlament de
Catalunya ha aprovat i jo, en nom del Rei i d'acord amb el que estableix l'article
33.2 de l'Estatut d'autonomia de Catalunya,
promulgo la següent
LLEI
PREÀMBUL
L'Estatut d'autonomia de Catalunya, a l'article
20.1.e, estén la competència dels òrgans
jurisdiccionals als recursos sobre qualificació de documents referents al
dret privatiu català que han de tenir accés als registres de la propietat; i
a l'article
9.2 reconeix a la Generalitat competències
exclusives amb relació a la conservació, la modificació i el desenvolupament
del dret privat català.
La Llei hipotecària, text refós aprovat per Decret del 8
de febrer de 1946, en la redacció introduïda per la Llei de l'Estat 24/2001,
del 27 de desembre, de mesures fiscals, administratives i d'ordre social,
modificades per les lleis de l'Estat 53/2002, del 30 de desembre, i 62/2003,
del 30 de desembre, ambdues de mesures fiscals, administratives i d'ordre
social, estableix que contra les qualificacions negatives dels registradors
de la propietat es pot interposar un recurs administratiu davant la Direcció
General dels Registres i del Notariat, la resolució del qual pot ésser
objecte de recurs en seu judicial davant els òrgans de l'ordre
jurisdiccional civil amb remissió a l'aplicació de les normes de judici
verbal. No obstant això, la mateixa Llei hipotecària disposa que, quan el
coneixement del recurs contra la qualificació negativa del registrador de la
propietat ha estat atribuït per un estatut d'autonomia als òrgans
jurisdiccionals radicats en la comunitat autònoma en la qual té la
demarcació el Registre de la Propietat, el recurs s'ha d'interposar davant
l'òrgan jurisdiccional competent.
Això comporta que ara, a Catalunya, quan es tracta de
recursos que es fonamenten en dret propi només hi ha una única instància, la
jurisdiccional, amb el greuge comparatiu i discriminatori que això
significa, ja que quan es tracta de matèries de dret comú es gaudeix de les
garanties de totes dues instàncies, la governativa i la jurisdiccional.
La Generalitat, d'acord amb l'article
9.3 de l'Estatut d'autonomia, té competència
exclusiva per a dictar normes processals i de procediment administratiu que
es derivin de les particularitats del dret substantiu català, i l'article
149.1.18 de la Constitució espanyola exceptua de les competències de l'Estat
en matèria de procediment administratiu comú les especialitats derivades de
l'organització pròpia de les comunitats autònomes.
En ús d'aquestes competències, i per a equiparar les
garanties dels particulars en els mecanismes d'impugnació de les
qualificacions negatives efectuades pels registradors de la propietat quan
es fonamenten en matèria de dret català amb els ja existents quan el recurs
es fonamenta en matèries de dret comú, cal implantar també per a Catalunya
un sistema de doble instància que estableixi una primera instància
governativa, prèvia a la instància judicial. Aquesta primera instància
governativa radica en la Direcció General de Dret i d'Entitats Jurídiques,
del Departament de Justícia, atès que és l'òrgan directiu de la Generalitat
que exerceix les funcions en matèria de dret català. A aquest efecte, la
dita Direcció General és assessorada, per a la resolució dels recursos, per
una comissió de juristes de reconegut prestigi experts en la matèria, la
composició i funcionament de la qual s'ha d'establir per reglament.
Contra les resolucions de la Direcció General de Dret i
d'Entitats Jurídiques es pot interposar recurs davant l'òrgan jurisdiccional
competent. Seria desitjable que aquesta competència, per raons d'unificació
de doctrina i de celeritat, recaigués en la Sala Civil i Penal del Tribunal
Superior de Justícia de Catalunya quan el marc normatiu ho permeti.
Catalunya, en aquest sentit, compta amb el precedent de la Llei del 10 de
març de 1934, reguladora del Tribunal de Cassació, en el qual es va crear
una secció de recursos governatius dins la Sala Civil.
Per economia processal es fa una remissió al procediment
establert per la Llei hipotecària quant a la forma de presentació dels
recursos i llur tramitació, amb les adaptacions corresponents.
|
|